1. NOM: Paula Artigas González Assignatura: E. Física Curs: 2n B ESO ÍNDEX En què consisteix l’Handbol? Breu història Dimensions de terreny de joc, porteries, etc... Normes bàsiques de l’Handbol Infraccions i penalitzacions més importants (sancions) Aspectes tècnics que caracteritzen l’Handbol Posicions de jugadors Altres tipus d’informació (tornejos, lligues..etc) EN QUÈ CONSISTEIX AQUEST ESPORT? L'handbol és un esport de cooperació i amb oposició. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària (jugant amb la mà) i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament. Hi ha dos modalitats: L’handbol de 7 jugadors (Sis jugadors de camp més el porter) i l’handbol d’11 jugadors (10 jugadors de camp més el porter). BREU HISTÒRIA: L'handbol s'ha desenvolupat a partir d'una sèrie de jocs similars, que estigueren en vigor al començament del segle XX. Aquest tipus de jocs es començaren a practicar al centre i nord d'Europa, el 1926 es va establir el Reglament Internacional d'Handbol. El 1928 es fundà la Federació Internacional Amateur d'Handbol per 11 països durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1928. Aquest organisme es convertí més tard en l'actual Federació Internacional d'Handbol (IHF). A la primera part del segle XX, l'handbol fou jugat a l'estil d'onze contra onze, que es practicava a l'aire lliure als camps de futbol i, de fet, aquesta versió encara la practiquen veterans a països com Àustria i Alemanya. A mesura que la popularitat de l'handbol puja a tota Europa, en el nord comencen a estudiar-se noves modificacions, per afrontar el clima fred. La necessitat de practicar l'handbol a l'interior es va fer evident. En la nova modalitat interior, el joc es va fer més ràpid i vistós, i això va ajudar a que la resta d'Europa comencés a practicar-lo. El 1954 la IHF organitza el primer Campionat del Món Masculí, i Suècia n'és l'equip guanyador. Tres anys més tard Txecoslovàquia guanyà el primer Campionat del Món Femení. Els països escandinaus, Alemanya i la Unió Soviètica foren les potències del món d'handbol. Això ha anat canviant la darrera dècada, ja que la popularitat d'aquest esport ha augmentat als països del sud i de l'Europa Occidental, així com al llunyà Orient. L'handbol interior i al aire lliure tingueren la mateixa popularitat fins a finals de la dècada del 1960. El 1965, el Comitè Olímpic Internacional aprovà la modalitat d'interior perquè es practiqués als Jocs Olímpics i amb el nom d'
Handbol
, que ara es refereix exclusivament a l'handbol de 7. La primera participació en categoria masculina fou als Jocs Olímpics d'estiu de 1972 i en la categoria femenina als Jocs Olímpics d'estiu de 1976. DIMENSIONS DE TERRENY DE JOC, PORTERIES, ETC.: Per jugar a l’handbol es necessita tenir una pilota, dues porteries i un camp reglamentaris, a part, s’ha de tenir en compte l’equipament que tindrà un equip i els aspectes de seguretat que ha de tenir l’esport. Pilota: La pilota dependrà de la categoria en que es jugui, però la que utilitzen els professionals es de 58 a 60 cm i pesa 425 a 475 grams. Porteria: Les porteries han de fer 2 metres d’alçada per 3 d’amplada. Camp d’Handbol: El terreny de joc és un rectangle de 40 metres de llarg per 20 d'ample, divideixo en dues parts en la qual podem trobar una àrea de porteria en cada una.La porteria està situada en el centre de cada línia exterior de porteria. Les porteries estaran fermament fixades al terra o a les parets que són darrere d'elles per a major seguretat. Les seves mesures són de 2 m d'alt per 3 m d'ample, pintades a dos colors amb franges de 2 decímetres. L'ample dels pals i el travesser és de 8 centímetres, mesura que coincideix amb l'ample de la línia de gol. L’esventada porteria es troba dins d'una àrea de 6 m quadrats, traçada a partir de dos quarts de cercle, amb centre en cada un dels pals i radi de 6 m, units per una línia paral·lela a la línia de gol. Totes les línies del terreny formen part de la superfície que delimiten, mesurant les línies de gol 8 cm d'ample entre els pals de la porteria mentre que les altres línies seran de 5 cm. La línia de cop franc és una línia discontínua; es marca a 3 m per fora de la línia de l'àrea de porteria. Tant els segments de la línia com els espais entre ells mesuraran 15 cm La línia de 7 metres serà d'1m de llarg i estarà pintada directament davant la porteria. Serà paral·lela a la línia de gol i se situarà una distància de 7 m d' ella. La línia de limitació del porter (utilitzada sol per a penals) serà de 15 cm de longitud i es traça directament davant de la porteria, se situa en una distància de 4 metres d 'ella.La línia de canvi (un segment de la línia de banda) per a cada equip s'estén des de la línia central a un punt situat en una distància de 4'5 metres d'ella. Aquest punt final de la línia de canvi està delimitat per una línia que és paral·lela a la línia central, estenent-se 15 cm cap a dins de la línia de banda i 15 cm cap a fora d' ella. NORMES BÀSIQUES DE L’HANDBOL: Durada del partit: El partit dura 60 minuts dividits en dues parts de 30 i un descans de 10. En cas d'empat es juga una pròrroga de 10 minuts en dos temps de 5. El temps no s'atura a no ser que l'àrbitre ho consideri oportú. La durada del partit per a equips d'edats inferiors a 16 anys és de 2 x 25 minuts si tenen de 16 a 12 anys i de 2 x 20 minuts de 8 a 12 anys, en ambdós casos amb un descans de 10 minuts. Per a
minis
(jugadors menors de 8 anys), la durada del partit és de 2 x 10 o 2 x15 minuts, amb un descans de 10 minuts. Els àrbitres:Hi ha dos àrbitres, un es centra en la pilota i el seu joc, roman en el camp i es centra en les infraccions en la línia de 9 metres i en la zona propera a la pilota. L'altre està atén a les infraccions comeses en la línia de 6 metres i observa si la pilota entra a la porteria a més del joc sense pilota. INFRACCIONS MÉS IMPORTANTS I PENALITZACIONS: Sancions disciplinàries Les sancions són: 1. Amonestació (l'àrbitre mostra targeta groga) 2. Exclusió per dos minuts (l'àrbitre mostra una mà amb dos dits estesos - similar a la
V
de la victòria) 3. Desqualificació (l'àrbitre mostra targeta vermella) 4. Expulsió (l'àrbitre creua els braços per sobre el cap: com formant una
X
)Generalment, els 3 primers jugadors d'un equip que accionin directament sobre el cos d'un adversari rep una amonestació (encara que això no ha de ser obligatori i pot mostrar-se directament una exclusió per 2 minuts o una targeta vermella abans d'
esgotar
les tres targetes grogues)Cada equip pot rebre un màxim de 3 amonestacions, així que si un quart jugador (o subsegüent) comet una falta que implicaria una amonestació, ha de ser exclòs per dos minuts.L'exclusió per dos minuts significa que el jugador sancionat es retira al banc de suplents i l'equip juga dos minuts amb un jugador menys)Cada jugador individualment pot rebre un màxim de 3 exclusionsLa desqualificació s'aplica quan un jugador comet una falta que
posi en risc la salut de l'adversari
o quan ja tenia tres exclusions i comet una falta mereixedora d'aquesta sanció.La desqualificació significa que el jugador sancionat s'ha de retirar als vestidors i no pot tornar a jugar en el partit. Tanmateix, l'equip juga només dos minuts amb un jugador menys perquè després d'aquell temps un altre jugador pot ingressar per completar l'equip.L'expulsió s'aplica només quan un jugador comet una agressió física sobre una altra persona.Expulsió significa que el jugador es retira als vestidors i l'equip juga la resta del partit amb un jugador menys. Aspectes tècnics que caracteritzen l’handbol: Bot: Hi ha dos tipus, el bot alt i el bot baix Bot alt: Es practica quan estem lluny del defensor i en jugades de contraatac. Bot baix: S’utilitza perquè el defensor no ens pugui prendre la pilota. Passada: La passada s’utilitza per a enviar la pilota a un jugador del teu equip. Hi ha quatre tipus, de maluc, amb bot, deixada i rectificada Llançament: El llançament s’utilitza per a intentar marcar gol. Hi ha quatre tipus, suspensió, maluc, amb suport i rectificat. Fintes: Serveixen per a enganyar el defensor. Hi ha tres tipus, de passada, de desmarcatge i de llançament. Bloqueig: S’utilitza per inhabilitar la feina del defensa en una jugada d’atac. Posicions dels jugadors: Porter: El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, encara que només per parar llançaments. No pot xutar la pilota ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per la mateixes regles que la resta de jugadors. Extrem: Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Lateral: Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9 metres. Donen força joc i solen fer assistències als extrems i als pivots. Central: El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca als jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos. Pivot: El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria. Tàctiques d’atac: La finalitat de l'atac posicional és obtenir una posició favorable per al llançament mitjançant la utilització dels elements de joc estudiats anteriorment. L'atac posicional es caracteritza pel seu ritme canviant, «joc oscil·lant» de perfil irregular. L'equip contrari no pot en cap moment descansar en la seva defensa. ALTRES TIPUS D’INFORMACIÓ (tornejos, lligues..etc) A nivell de seleccions nacionals: El torneig més important és el Campionat Mundial d'Handbol, que es disputa des de 1938. A nivell femení se celebra el Campionat Mundial Femení d'Handbol que va començar a partir de 1957. La primera copa del món es va realitzar l’any 1938 en modalitat de grup amb 4 participants (Alemanya, Àustria, Suècia i Dinamarca), proclamant-se campió Alemanya al guanyar en els seus 3 partits. A nivell de clubs: En cada país els clubs d'handbol solen federar-se en associacions o lligues que organitzen tornejos oficials entre ells, d'on sorgeixen els campions de cada país i els equips que participaran en tornejos internacionals. No existeix un sistema únic de tornejos i cada lliga nacional els organitza d'acord a les seves tradicions. Les lligues més destacades són la Lliga Asobal i la Bundesliga Alemanya. A nivell continental les competicions més importants és la Copa d'Europa d'Handbol. També a nivell continental es destaquen les competicions secundàries d'Europa: la Recopa d'Europa, la Copa EHF i la Challenge Cup, sent aquesta última la de menys nivell de totes. Lliga Asobal: És la lliga que es juga a Espanya. El FC Barcelona és l’equip que més lligues ha guanyat amb 9, el segueix el Ciudad Real amb 4, Portland Sant Antonio i Teka Santander amb 2 i Ademar Lleó i Bidasoa amb 1. Copa d’Europa: Els tres equips que més copes d’Europa tenen són: FC Barcelona amb 9. VFL Gummersbach amb 5. Ciudad Real amb 3.