1.
1La reproducció humana:
La cosa més important dels aparells reproductors masculí i femení són les gònades (els
testicle...
1.
que consisteix en el fet que es redueix el nombre de cromosomes de la cèl·lula a la meitat
i esdevé un òvul madur. Llav...
1.
La fecundació i la implantació.
1. La fecundació
1. En l'ascens dels espermatozoides fins les trompes de Fal·lopi, molt...
1.
entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i
aliment de la mare al fetus ...
1.
entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i
aliment de la mare al fetus ...
reproduccio
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

reproduccio

80 visualizaciones

Publicado el

el la reproducio

Publicado en: Datos y análisis
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
80
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
16
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

reproduccio

  1. 1. 1. 1La reproducció humana: La cosa més important dels aparells reproductors masculí i femení són les gònades (els testicles en l'home; els ovaris en la dona), que és on es formen els gàmetes, que són els espermatozoides i els òvuls respectivament. Els espermatozoides o gàmetes masculins són cèl.lules molt transformades, en les quals es distingeixen tres parts diferents: el cap, el coll i la cua. El cap és la part anterior, gruixuda, on es troba el nucli. El coll ve a continuació; és llarg i estret i té orgànuls importants del citoplasma (el centriol, les mitocòndries). La cua és òrgan que fa moure l'espermatozoide. Consta d'un llarg flagel, envoltat per una beina. L'òvul és una cèl·lula grossa (d'uns 0,2 mm de diàmetre) de forma esfèrica. S'hi distingeixen una membrana que envolta el citoplasma, que s'anomena vitel·lus, i un nucli anomenat vesícula germinativa. Cada òvul apareix rodejat de moltes cèl·lules petites. La formació del gàmetes: Formació dels espermatozoides.- Els produeixen en els tubs seminífers dels testicles. Unes cèl·lules que hi ha a la paret d'aquests tubs es divideixen i en formen unes altres. Aquestes cèl·lules filles creixen una mica i, tot seguit sofreixen una transformació profunda anomenada maduració. La transformació consisteix: primer, en el fet que els cromosomes es redueixen a la meitat; segon, que adoptes la forma d'espermatozoides. Un cop formats, els espermatozoides es desprenen de la paret del tub seminífer i passen als òrgans accessoris (les vesícules) on resten fins el moment de la seva intervenció en la reproducció. Formació dels òvuls.- S'anomena ovogènesi i es produeix en les parets dels ovaris. Allí, unes cèl·lules especials comencen a dividir-se i formen una massa de cèl·lules iguals. Després, una d'aquestes cèl·lules creix molt, nodrint-se a càrrec de les altres. Aquestes cèl·lules es col·loquen al voltant, formant una paret: el fol·licle. Finalment, es produeix la transformació principal, 2. 8. juny 2015 2 Paula Comas Isern
  2. 2. 1. que consisteix en el fet que es redueix el nombre de cromosomes de la cèl·lula a la meitat i esdevé un òvul madur. Llavors es trenca el fol·licle i es desprèn l'òvul, que és recollit per la trompa de Fal·lopi i passa a l'úter. Pubertat i cicle menstrual Pubertat S'anomena així el moment en què es produeix la maduració dels gàmetes i s'està en condicions de reproduir-se. En la dona, la pubertat s'inicia quan madura el primer fol·licle i deixa en llibertat el primer òvul. Es manifesta perquè apareix la primera menstruació i s'experimenten alguns canvis en el cos, com són el desenvolupament de les mamelles, l'acumulació de greixos en certs llocs (malucs, etc.) l'aparició de pèl en altres, etc. En l'home, es produeix quan maduren els primers espermatozoides i es manifesta per canvis en el cos, com el desenvolupament de la musculatura, el canvi de to de la veu, d'agut a greu, l'aparició de pèl al pit, a les aixelles, a la cara, etc. Cicle menstrual En una dona normalment constituïda es produeix cada vint- i-vuit dies, que és el temps que necessita un òvul per a madurar. Mentre es realitza la seva maduració, la paret de l'úter experimenta una sèrie de canvis. Si no es produeix la fecundació després de set dies d'haver madurat l'òvul, degenera la paret de l'úter i es desprèn una part d'ella junt amb una mucositat i sang de l’úter. L'expulsió de tot això és la menstruació. Això passa cada dues setmanes després de la maduració de l'òvul. Un cop ha acabat la menstruació, es torna a regenerar de nou la paret de l'úter. Si no es produeix la fecundació, es realitza de nou la menstruació al cap de vint-i-vuit dies. El cicle es va repetint fins que passen uns trenta anys després de la 2. 8. juny 2015 3 Paula Comas Isern
  3. 3. 1. La fecundació i la implantació. 1. La fecundació 1. En l'ascens dels espermatozoides fins les trompes de Fal·lopi, molts moren, i dels que arriben vius, només un podrà fecundar l'òvul. El gàmeta masculí trenca la membrana cel·lular de l'òvul i els nuclis dels dos gàmetes es fusionen. La cèl·lula resultant d'aquesta fusió és l'ou o zigot. 2. La implantació 1. El zigot arriba a l'úter uns 10 o 11 dies després de la fecundació, quan ja està format per un centenar de cèl·lules. El zigot viatja fins l'úter i s'hi fixa, procés que rep el nom d'implantació o nidació. En aquest moment s'inicia l'embaràs i el zigot passa a denominar- se embrió. L'embaràs Va des del moment de la fecundació fins al part i és quan es realitza el desenvolupament embrionari. El primer símptoma de l'embaràs és la retirada de la menstruació, encara que es pot aturar també per altres motius. Aquest símptoma és seguit per uns altres, com l'augment de la grandària de les mamelles, el creixement de l'abdomen degut a l'augment del volum del fetus i l'augment del ritme circulatori i de la ventilació pulmonar. Formació dels annexos embrionaris El desenvolupament embrionari continua amb la formació dels anomenats annexos embrionaris. Els més importants són l'amni, que és una mena de bossa amb un líquid que envolta l'embrió, i el còrion, que és una membrana amb vellositats que envolta la resta. La placenta Finalment es forma la placenta, òrgan molt important i d'origen mixt. Es forma per part del còrion i parteix de l'interior de l'úter. Per mitjà de la placenta s'estableix un íntim contacte 2. 8. juny 2015 4 Paula Comas Isern
  4. 4. 1. entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i aliment de la mare al fetus i plasma sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la mare. El part Quan acaba l'embaràs, es produeix el part o naixement de la criatura. El part comença amb una contracció violenta de la paret muscular de l'úter. Es produeixen contraccions en forma d'ones, que s'inicien a la part alta de l'úter i van baixant per tot ell. Aquestes contraccions pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el líquid que conté. Es dilata el coll de l'úter i baixa el fetus a través d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior, encara que resta unit pel cordó umbilical, que s'ha de tallar. Després del naixement, continuen durant un cert temps les contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de l'úter. la lactància S'anomena així la producció de llet, aliment natural del nou nat, a les glàndules mamàries de la mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se durant la pubertat, gràcies a l'acció d'unes hormones que passen a la sang quan es trenquen els fol·licles. Unes altres hormones que es produeixen durant l'embaràs i el part completen el desenvolupament de les glàndules mamàries, fent que segreguin la llet. Això es produeix, aproximadament, cap al tercer o quart dia després del part. La llet que es va segregant s'acumula dins d'unes cavitats que hi ha a les mamelles, fins que la succió que realitza el nou nat quan mama provoca la sortida de la llet a través d'uns conductes. 2. 8. juny 2015 5 Paula Comas Isern
  5. 5. 1. entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i aliment de la mare al fetus i plasma sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la mare. El part Quan acaba l'embaràs, es produeix el part o naixement de la criatura. El part comença amb una contracció violenta de la paret muscular de l'úter. Es produeixen contraccions en forma d'ones, que s'inicien a la part alta de l'úter i van baixant per tot ell. Aquestes contraccions pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el líquid que conté. Es dilata el coll de l'úter i baixa el fetus a través d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior, encara que resta unit pel cordó umbilical, que s'ha de tallar. Després del naixement, continuen durant un cert temps les contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de l'úter. la lactància S'anomena així la producció de llet, aliment natural del nou nat, a les glàndules mamàries de la mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se durant la pubertat, gràcies a l'acció d'unes hormones que passen a la sang quan es trenquen els fol·licles. Unes altres hormones que es produeixen durant l'embaràs i el part completen el desenvolupament de les glàndules mamàries, fent que segreguin la llet. Això es produeix, aproximadament, cap al tercer o quart dia després del part. La llet que es va segregant s'acumula dins d'unes cavitats que hi ha a les mamelles, fins que la succió que realitza el nou nat quan mama provoca la sortida de la llet a través d'uns conductes. 2. 8. juny 2015 5 Paula Comas Isern

×