CRONOLOGIA HISTÒRICA
Breu repàs per la història dels Comtats Catalans, la Corona d’Aragó i els
Països Catalans

Qui perd e...
FORMACIÓ DE LA LLENGUA
PENÍNSULA IBÈRICA

SUBSTRAT
X a.C. – IV a.C.
ÍBERS, FENICIS,
CELTES,
INDOEUROPEUS

SUPERSTRAT
ROMAN...
SUBSTRAT / X aC - IV aC
• El SUBSTRAT PREROMÀ de Catalunya provenia de:
– l'indoeuropeu (pobles que van arribar aquí entre...
ROMANITZACIÓ/ III aC - V dC
Els romans conqueriren mig
continent i hi implantaren el
llatí vulgar o col·loquial. La zona
e...
Mapa de les llengües romàniques
a partir del S.VIII d.C
SUPERSTRAT GERMÀNIC/ V dC - VII dC
•
•
•

•

Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V, però no va...
SUPERSTRAT - ELS ÀRABS/ V dC - VII dC
Els àrabs entraren a la península l'any
711, durant el període de formació de
les ll...
ADSTRAT/ al llarg de tots els segles
•
•
•

Està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una a...
ALERTA...

Unes nocions d’història...
DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ (s.V d.C)...

ENTRADA DELS
POBLES
GERMÀNICS
(visigots, sueus,
vàndals, alans,
franc...
Pobles germànics a Europa
Entrada dels
àrabs el 711
(s.VIII d.C)
Fins a la Marca
Hispànica
CATALUNYA NOVA

territoris de Catalunya conquerits per
Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir,
les antigues taifes de L...
I un cop tenim el territori...
...i la llengua que es parla...
1- CONSOLIDACIÓ I NAIXEMENT
Fets
polítics

Fets
lingüístics

878 - Guifré el Pilós reuneix els comtats de la
Marca Hispànica i els converteix en hered...
2- EXPANSIÓ DE LA LLENGUA XII-XIII
Fets
polítics

Amb la derrota de Muret (1213) mor
el rei Pere I, el succeeix Jaume I i les
aspiracions d’expansió es desvi...
3- PERFECCIONAMENT ESTILÍSTIC XIV
Fets
polítics

Fets
lingüístics

Expansió com a llengua de creació i de
govern entre els segles XIII i XVI, temps en
què l...
Fets
polítics

s. XV Martí l'Humà mor sense fills, i
el Compromís de Casp (1412)
proclama Ferran d'Antequera, per
la qual ...
Fets
polítics

Fets
lingüístics

Ferran el Catòlic es va casar amb Isabel
de Castella (1479) i això va unir els dos
regnes...
Fets
polítics

Guerra dels Segadors (1640-1659)
Les terres del nord de Catalunya
(Rosselló Capcir, Vallespir, Conflent i l...
Fets
polítics

Fets
lingüístics

1700 Mor Carles II sense descendència
Felip d’Anjou
(Borbó)

Arxiduc Carles d’Àustria (Àu...
http://www.youtube.com/watch?v=UJUZxqJLIuc
Fets
polítics

Romanticisme i Nacionalisme a tot Europa

Catalunya es contagia del moviment de
recuperació de l'ús literar...
Fets
Literaris

Fets
lingüístics

ÀNGEL GUIMERÀ
(TEATRE)
“Mar i Cel” ,“Terra Baixa”

NARCÍS OLLER
(NARRATIVA)
“La febre d’...
Fets
polítics

Fets
lingüístics

Enric Prat de la Riba
(President de la Mancomunitat de Catalunya)
reivindica l'ensenyamen...
http://www.youtube.com/watch?v=YJ6sIJsnTXk&feature=rel
ated
Missatge de la filla de Franco
Fets
polítics

Fets
lingüístics

1939 i 1975 dictadura del general Franco
La persecució del català, basc i gallec, va
ser ...
http://www.youtube.com/watch?v=3GpqoFwx
0AY&feature=fvwrel
Situació legal actual

Els Països Catalans continuen fragmentats, encara que disposen d'una
certa capacitat d'autogovern. ...
Situació legal actual

Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’i...
Situació legal actual

Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
1.Els dos idiomes oficials de la Comunit...
Situació lingüística a la resta dels Països Catalans

-A Andorra la seua Constitució de 1993 va ratificar el català com a ...
Vitalitat de la llengua

Educació
Mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió…

Altres àmbits: música, lectures, espo...
• http://www.youtube.com/watch?v=HGu25LQ
oDvg&feature=related
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalana
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Cronologia històrica de la llengua catalana

1.406 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Tecnología
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.406
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
262
Acciones
Compartido
0
Descargas
27
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Cronologia històrica de la llengua catalana

  1. 1. CRONOLOGIA HISTÒRICA Breu repàs per la història dels Comtats Catalans, la Corona d’Aragó i els Països Catalans Qui perd els orígens perd la identitat. J.Fuster
  2. 2. FORMACIÓ DE LA LLENGUA PENÍNSULA IBÈRICA SUBSTRAT X a.C. – IV a.C. ÍBERS, FENICIS, CELTES, INDOEUROPEUS SUPERSTRAT ROMANITZACIÓ III a.C. – V d.C ROMANS: LLATÍ V – VII GERMÀNICS I ÀRABS
  3. 3. SUBSTRAT / X aC - IV aC • El SUBSTRAT PREROMÀ de Catalunya provenia de: – l'indoeuropeu (pobles que van arribar aquí entre els ss X-V aC) – el fenici (el 645. aC funden Eivissa) – el grec (van arribar al s. VII aC, a Empúries) – l'iberobasc (VI-V aC: Íbers i bascs eren diferents.) indoeuropeu DEFINICIÓ SUBSTRAT Llengua d'un territori que és substituïda per una altra llengua (per conquesta o colonització), però que influeix en la nova, aportant-hi alguns trets ling. EXEMPLES: banya,blat, mots camí,maduixa, comuns tancar, trencar,rusc màscara púnica d'Eivissa fenici grec iberobasc pissarra, calaix, esquerra, prestatge bassa, lleganya, Gerri,Gerb Besalú, Verdú, Eivissa, , Arinsal, Empúries, topònims Vallabriga, Maó, Olost, Roses Queralb Tagomago Tossa, Cotlliure
  4. 4. ROMANITZACIÓ/ III aC - V dC Els romans conqueriren mig continent i hi implantaren el llatí vulgar o col·loquial. La zona es diu ROMÀNIA i la van convertir en una unitat lingüística. A Catalunya, van desembarcar a Empúries l'any 218 aC L'evolució del llatí vulgar donà origen a les llengües romàniques, a partir del s. VIII dC: GALAICO-PORTUGUÈS, CASTELLÀ, CATALÀ, OCCITÀ, FRANCÈS, RETOROMÀNIC, ITALIÀ, ROMANÈS I SARD. llatí català castellà francès italià ROTA roda rueda roue ruota MATER mare madre mère mare PETRA pedra piedra pierre pietra LEONIS lleó león lion leone LEX llei ley loi legge
  5. 5. Mapa de les llengües romàniques a partir del S.VIII d.C
  6. 6. SUPERSTRAT GERMÀNIC/ V dC - VII dC • • • • Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V, però no van imposar la seva llengua. Els visigots,que s'instal·laren a Hispània, adoptaren el llatí. Els francs s'instal·laren a la Catalunya Vella i formaren comtats, a on nomenaven comtes. En debilitar-se l'Imperi franc, els comtats s'independitzaren i el càrrec de comte passà a ser hereditari. LÈXIC GERMÀNIC DEFINICIÓ SUPERSTRAT EXEMPLES: noms comuns espia, treva, elm, bandera, gris, guerra, guaita, guanyar, feu, herald, baró,roba, esparver, òliba, blau, blanc, sabó, llesca, sala, estona, fresc, orgull, lleig, boig, gana, escuma... topònims Llengua que s'introdueix en la zona d'un altra, però no arriba a subtituir-la, tot i que hi deixa trets ling. Campdevànol, Montsoriu, Escariu antropònims Arnau, Bernat, Berta, Elvira, Frederic, Guillem, Jofre, Raimon
  7. 7. SUPERSTRAT - ELS ÀRABS/ V dC - VII dC Els àrabs entraren a la península l'any 711, durant el període de formació de les llengües romàniques. No van trobar cap resistència dels visigots. Arriben fins zona franca (Batalla de Poitiers- 732) LÈXIC ÀRAB EXEMPLES: menjars xarop,sucre,albercoc,albergínia, alfals,arròs,llimona,safrà,síndria,taronja camp ,casa i construcció sèquia,sènia,nòria,aixeta,safareig,barri raval,guix,rajola,catifa,matalàs,setrill arracades,barnús,cotó,senalla,alcohol mar, exèrcit i comerç A la Catalunya Vella la influència àrab durà un segle. A la Cat. Nova va durar 4 segles, i a València i les Illes, 5 segles i mig. xaloc,llebeig,garbí,drassana,almirall, talaia,albarà,duana,magatzem,tarifa. topònims Alcalà,Calasseit,Alcúdia,Calaf,Benicarló Vinaròs antropònims Borja,Medina,Gallifa,Gassull,Mesquida
  8. 8. ADSTRAT/ al llarg de tots els segles • • • Està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seues veïnes. castellà faisó, beutat, ambaixada, bacallà, bressol borratxo, broma, burro, buscar, llàstima bistec, bar, còctel, beixamel, biberó, camerino, rècord, eslògan, bidet, bufet, adàgio, alegro, bàsquet, xut, silueta... el sufix – piano, sonata... tennis, hoquei... ATGE
  9. 9. ALERTA... Unes nocions d’història...
  10. 10. DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ (s.V d.C)... ENTRADA DELS POBLES GERMÀNICS (visigots, sueus, vàndals, alans, francs) (s.V d.C) http://www.youtube.com/watch?v=9xyj5M1FGH0 Batalla de Germània contra els romans
  11. 11. Pobles germànics a Europa
  12. 12. Entrada dels àrabs el 711 (s.VIII d.C) Fins a la Marca Hispànica
  13. 13. CATALUNYA NOVA territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa COMTATS CATALANS Territoris de l’actual Catalunya amb vassallatge a l’Imperi Franc.
  14. 14. I un cop tenim el territori... ...i la llengua que es parla...
  15. 15. 1- CONSOLIDACIÓ I NAIXEMENT
  16. 16. Fets polítics Fets lingüístics 878 - Guifré el Pilós reuneix els comtats de la Marca Hispànica i els converteix en hereditaris (naixement del casal de Barcelona). El jurament de fidelitat als reis francs continua. 976- Borrell II no va jurar fidelitat al rei franc i això marca l'inici de la independència de Catalunya 1137-Ramon Berenguer IV, es casa amb Peronella d'Aragó: neix la Corona catalanoaragonesa 1137-Ramon Berenguer IV conquereix la Catalunya Nova Tortosa (1148) Lleida (1149) 813, al Concili de Tours, els bisbes van ordenar les predicacions en llengua romanç, perquè la gent ja no entenia el llatí. 839, l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell, que és un text en llatí, relaciona uns topònims en català, en un document anomenat Capbreu, per identificar el seu corresponent nom llatí, en l'acta 842: Escrit en francés, primer text en llengua romanç (Jurament d’estrasburg). XII- Forum Iudicum (jurídic) El títol: comte-rei La llengua: català-aragonés Base dels dialectes del català Primers textos en català XII- Homilies d’Organyà (religiós)
  17. 17. 2- EXPANSIÓ DE LA LLENGUA XII-XIII
  18. 18. Fets polítics Amb la derrota de Muret (1213) mor el rei Pere I, el succeeix Jaume I i les aspiracions d’expansió es desviaren cap als territoris àrabs Fets lingüístics RAMON LLULL (1233-1316) BERNAT DESCLOT 4 GRANS CRÒNIQUES 2ª ½ s.XIII La Corona es va estendre cap al sud i cap a l'est , i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I: les illes (repoblades per gent de la Cat. Vella) i València (repoblada per gent de la Cat. Nova) Mallorca:1229 Eivissa: 1235 València:1238 Menorca: 1287 PERE EL CERIMONIÓS RAMON MUNTANER JAUME I o Llibre dels Fets Literatura jurídica en català: els Furs de València, els Costums de Tortosa, els Usatges o el Llibre del Consolat de Mar No hi ha poesia en català Tota és en occità
  19. 19. 3- PERFECCIONAMENT ESTILÍSTIC XIV
  20. 20. Fets polítics Fets lingüístics Expansió com a llengua de creació i de govern entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes i Neopàtria Literatura religiosa (Hereva de la tradició de Llull) SANT VICENT FERRER FRANCESC EIXIMENIS ANSELM TURMEDA ISABEL DE VILLENA Pere el Catòlic 1196-1213 Jaume I 1213-1276 València, Mallorca, Eivissa Pere el Gran 1276-1285 Sicília (1282) Alfons III 1285-1291 Jaume II 1291-1327 Sardenya (1324) Alfons el Benigne 1327-1336 Pere el Cerimoniós 1336-1387 Joan I 1387-1396 Martí L’Humà 1396-1410 Atenes (1380) CANCELLERIA REIAL Elaborava els documents propis de l'administració, en català, aragonès i llatí. Aquesta institució va crear un estil madur i elegant, un model de llengua com el que avui seria el cat. estàndard.
  21. 21. Fets polítics s. XV Martí l'Humà mor sense fills, i el Compromís de Casp (1412) proclama Ferran d'Antequera, per la qual cosa s'instaurava un rei castellà com a regent de la corona catalana. A partir de Ferran d'Antequera, el cast. va compartir usos i funcions amb el català, especialment entre les classes altes. Fets lingüístics HUMANISME Introduït per Alfons el Magnànim des d’Itàlia. (Bernat Metge) POESIA Primera Poesia en català (Ausiàs March) NARRATIVA CAVALLERESCA (Joanot Martorell) NORMALITZACIÓ València es converteix en el centre polític, econòmic i cultural de la Corona d’Aragó El català del s. XV ja està normalitzat,és llengua de cultura malgrat no té una gramàtica, però se segueixen les normes de la Cancelleria Reial i els escriptors. La invenció de la impremta encara contribueix més a la seva normalització. A finals del segle apareixen tractats de lingüística, com ara els reculls de formes incorrectes de B. Fenollar
  22. 22. Fets polítics Fets lingüístics Ferran el Catòlic es va casar amb Isabel de Castella (1479) i això va unir els dos regnes (castellà i catalanoaragonès), conservant la seva personalitat, lleis i costums, però va desaparèixer la dinastia catalana. En el Renaixement (XVI) i el Barroc (XVII), el català va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Com que les classes altes es castellanitzaven, els escriptors preferien escriure en castellà per aquest aquest públic. Amb Carles I d’Àustria (1516) la corona catalanoaragonesa perd la seva cort, malgrat conservar les Institucions. Part dels nobles catalans se'n van a la cort carlista i adopten el castellà. L'expulsió dels moriscos (1609) fa que València perdi 1/3 de la població i sigui repoblada per castellans. Amb la conseqüent crisi econòmica La literatura popular d’aquest període fou rica i abundant. Tota ella en català Teatre religiós i profà Poesia popular: goigs, nadales, corrandes, cançons de bandolers.
  23. 23. Fets polítics Guerra dels Segadors (1640-1659) Les terres del nord de Catalunya (Rosselló Capcir, Vallespir, Conflent i la meitat de la Cerdanya) foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l'educació i en els usos oficials. Malgrat això es mantingué com a llengua de la legislació i de l’Administració, i com a única llengua popular Expulsió dels moriscos (1609) fa que València perdi 1/3 de la població i sigui repoblada per castellans. Amb la conseqüent crisi econòmica Fets lingüístics Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí continuava essent considerat llengua culta (universitats, església, lit. jurídica i filosòfica). Pèrdua de la consciència ling. i la desconfiança envers la pròpia llengua. El castellà prenia l'ús públic, mentre que el català es reduïa a l'àmbit privat i entre classes populars. Van entrar molts castellanismes en el lèxic El català es va dialectalitzar molt més i aparegueren els noms de "llengua mallorquina", "llengua catalana" i "llengua valenciana" per primer cop.
  24. 24. Fets polítics Fets lingüístics 1700 Mor Carles II sense descendència Felip d’Anjou (Borbó) Arxiduc Carles d’Àustria (Àustria) Castella i França Corona d’Aragó, Anglaterra i Portugal, Països Baixos Guerra de Successió (1704-1714) Felip V Espanya esdevenia un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s'instal.laren a Catalunya Decret de Nova Planta (1716) Tractat d’Utrecht (1713) El català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç. Gibraltar i Menorca per a Anglaterra Sicília per a la casa de Savoia Sardenya per a Àustria
  25. 25. http://www.youtube.com/watch?v=UJUZxqJLIuc
  26. 26. Fets polítics Romanticisme i Nacionalisme a tot Europa Catalunya es contagia del moviment de recuperació de l'ús literari del català. Fets lingüístics El català s'introdueix a la premsa amb diaris com La Renaixença i La Veu de Catalunya, i revistes com L'Avenç. PREOCUPACIÓ PER LA LLENGUA Llengua i Nació s'indentificaven i s'exalçava el passat medieval i la cultura popular. El pròleg de J. Rubió i Ors a Lo Gaiter del Llobregat (1841) Es considera el programa ideològic de la Renaixença. En ell es propugna: -La fixació gramàtica i ortogràfica -Afermar la seva unitat -L'expansió en els mitjans de comunicació socials i privats. Restauració dels Jocs Florals (1859) Es donen a conèixer obres i autors, fins i tot fora de les nostres terres. -Apareixen estudis sobre la llengua -S’elaboren diccionaris (de Marià Aguiló), -Tractats de barbarismes i ortografies (Josep Balari). -Polèmiques entre els erudits pel model lingüístic L'Avenç es va proposar... -Eliminar l'anarquia ortogràfica i descastellanitzar-la. -Establir normes per unificar la llengua popular i la culta,i depurar i enriquir el vocabulari. -La seva campanya ling. (1890-92) assentà les bases del que faria Pompeu Fabra al s. XX.
  27. 27. Fets Literaris Fets lingüístics ÀNGEL GUIMERÀ (TEATRE) “Mar i Cel” ,“Terra Baixa” NARCÍS OLLER (NARRATIVA) “La febre d’or” “L’escanyapobres” Diglòssia ling. de la 1ª ½ s. XIX Castellà: vida oficial, premsa, ciència, ensenyament. ROMANTICISME S.XIX Català: vida privada, la poesia, la cançó,els acudits... JACINT VERDAGUER (POESIA) “L’atlàntida”, “Canigó” Camí a la normalització lingüística SANTIAGO RUSIÑOL (TEATRE) JOAN MARAGALL (POESIA) VÍCTOR CATALÀ (NARRATIVA) MODERNISME finals XIXprincipi XX JOAN ALCOVER COSTA I LLOBERA ESCOLA MALLORQUINA -Desvetllament del catalanisme polític de la burgesia -Presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entrà en la poesia d'autor, el teatre, la novel.la, la vida pública, etc
  28. 28. Fets polítics Fets lingüístics Enric Prat de la Riba (President de la Mancomunitat de Catalunya) reivindica l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l'Administració. I Congrés Internacional de la llengua Catalana (1906) Impulsat per Antoni Maria Alcover Comença l’elaboració del Diccionari catalàvalencià-balear (1926) El culminarà Francesc de Borja Moll (1962) Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) IEC (POMPEU FABRA) (1913-1930) -Les Normes ortogràfiques, 1913. -La Gramàtica, 1918. -Les Converses filològiques ,1919-28 (articles de divulgació). -El Diccionari general ,1932. El català es va dotar d'una normativa unificada: -tenia en compte el català antic i el modern -adoptava neologismes i llatinismes -depurava el català de barbarismes. Tota la societat i els intel·lectuals adoptaren les seves normes, que són les que fem servir avui dia. La Dictadura de Primo de Rivera(1923-30) abolí la Mancomunitat, però no afectà la vitalitat de la llengua. La Segona República (1931-1939), la Constitució de 1931 i l'Estatut d'Autonomia de 1932, van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua cooficial i la realització d'una política activa de suport al seu ensenyament.
  29. 29. http://www.youtube.com/watch?v=YJ6sIJsnTXk&feature=rel ated Missatge de la filla de Franco
  30. 30. Fets polítics Fets lingüístics 1939 i 1975 dictadura del general Franco La persecució del català, basc i gallec, va ser intensa i sistemàtica, fins al 1962. La propaganda feixista va entrar a les escoles i en la vida en general Les personalitats i intel.lectuals republicans es van haver d'exiliar La classe mitjana es va mantenir catalanista, però l'alta burgesia es va castellanitzar. Es va prohibir l'edició de llibres, diaris o revistes Les biblioteques van ser depurades, els noms de pobles i carrers es castellanitzaren i es prohibí la telegrafia i les converses telefòniques en català El cinema, la ràdio, el teatre, i la televisió únicament podien ser en castellà La documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil també i la que es feia en català es considerava nul·la de ple dret En aquest temps molts escriptors formats en l'època anterior, alguns d'ells des de l'exili, com Carles Riba, Mercè Rodoreda o Pere Calders, i altres a l'interior, com Salvador Espriu, o Vicent Andrés Estellés, van escriure obres molt rellevants. La forta immigració castellanoparlant , a partir dels anys 60, tornà a complicar el procés de ressorgiment cultural de la llengua "Nova Cançó" Raimon, Pi de la Serra, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Joan M. Serrat, Guillermina Motta, Ma. del Mar Bonet.
  31. 31. http://www.youtube.com/watch?v=3GpqoFwx 0AY&feature=fvwrel
  32. 32. Situació legal actual Els Països Catalans continuen fragmentats, encara que disposen d'una certa capacitat d'autogovern. S'aproven els respectius estatuts d'autonomia, en els quals queden reflectides les competències dels governs dits a partir d'ara "autonòmics": la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern Balear. - Art.3 de la Constitució espanyola 1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials amb les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modelitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
  33. 33. Situació legal actual Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin derribar a llur igualtat plena quant els drets i deures dels ciutadans de Catalunya Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l’idioma.
  34. 34. Situació legal actual Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana 1.Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conèixer l’ús i a usar-los. 2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement. 3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seva llengua... El fet d’anomenar valencià a la llengua ha provocat constants problemes institucionals i jurídics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua. Els estudiants valencians de Filologia Catalana que estudien a les universitats valencianes han de demostrar amb un examen posterior que coneixen la llengua "valenciana", perquè en els seus diplomes només apareix "llengua catalana".
  35. 35. Situació lingüística a la resta dels Països Catalans -A Andorra la seua Constitució de 1993 va ratificar el català com a única llengua oficial del territori. -Però es permet un sistema d'ensenyament on els alumnes poden estudiar en francès i en espanyol i no haver de cursar ni tan sols l'assignatura de Llengua Catalana - A la Catalunya Nord el català no té reconeixement oficial i només és promogut gràcies a iniciatives privades com La Bressola (1976), associació que va fundar diverses escoles exclusivament en català - A la Franja d'Aragó el català tampoc no és oficial. Els successius governs aragonesos del PP i del PSOE mai han reconegut que allà es parla català - A l’Alguer el català tampoc no té reconeixement oficial i està en retrocés en relació amb l’italià.
  36. 36. Vitalitat de la llengua Educació Mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió… Altres àmbits: música, lectures, esports, retolació de cartells, avisos megafonia transports públics, etiquetatge de productes, món jurídic i de l’administració, immigració, turisme, escoles d’idiomes… ??????
  37. 37. • http://www.youtube.com/watch?v=HGu25LQ oDvg&feature=related

×