1. Número 01 - Gener 2010
Tribunal de les Aigües
QUAN EL
TREBALL
ESDEVÉ
CULTURA

3. EDITORIAL
Trini Miró, Consellera de Cultura i Esport E
UNA NOVA LLUM SOBRE EL PASSAT
“Una aposta informativa per la
difusió de patrimoni cultural valencià”.
Les labors de recuperació, rehabilitació i conservació del patrimoni historicoartístic de la
Comunitat perdrien part del seu sentit i de la seua eficàcia si no estigueren acompanya-
des d’una decidida política de difusió, promoció i posada en valor de totes les obres ar-
tístiques i monuments arquitectònics que han sigut o estan sent restaurats pels equips
tècnics de les institucions valencianes. En estos últims quinze anys, la Generalitat ha si-
tuat dins de les seues prioritats la promoció i difusió del patrimoni cultural valencià per-
què siga valorat i conegut per tots els habitants de la nostra Comunitat. En eixe sentit, la
Conselleria de Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural
Valencià, ha fet un esforç intens i continuat per la recuperació i divulgació de la nostra
riquesa patrimonial, com demostra la promulgació de la Llei de Patrimoni Cultural Va-
lencià el 1998, la posada en marxa de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de
Béns Culturals el 2005 o les diverses exposicions de La llum de les imatges per mencio-
nar només tres iniciatives de naturalesa molt distinta, però complementàries. L’èxit d’as-
sistència de La llum de les imatges en cada una de les localitats on s’ha organitzat demos-
tra que el poble valencià valora cada vegada més els seus tresors patrimonials. A part de
la labor de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals o de les di-
verses exposicions que han integrat La llum de les imatges, la conselleria de Cultura i Es-
port continua explorant noves vies d’informació i comunicació perquè el ric patrimoni
cultural valencià siga conegut tant pels mateixos valencians com pels qui visiten les nos-
tres terres. En este context se situa precisament el naixement d’ ABante, com una pu-
blicació especialitzada en matèria de patrimoni, però també com una revista per a tots
els públics, amb la comesa fonamental d’informar sobre aspectes d’actualitat relacionats
amb la nostra riquesa patrimonial, com la declaració del Tribunal de les Aigües de l’Hor-
ta de València com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO o
la recent restauració de les pintures murals del rerealtar de l’església de Santa Maria del
Mar de València. ABante també pretén contribuir a la difusió de les activitats i dels
continguts de les diverses institucions museístiques i centres formatius vinculats al patri-
moni cultural valencià, així com aprofundir en el coneixement de les obres artístiques i
monuments arquitectònics de la nostra comunitat.
És necessari recordar que la preocupació ciutadana pel patrimoni historicoartístic és re-
lativament recent. Fa només mitjà segle era una preocupació que es restringia als am-
bients acadèmics, artístics o filantròpics. En eixe sentit, la revista ABante naix amb la
voluntat de promoure eixe interés de la ciutadania de conéixer millor el ric patrimoni
cultural de la Comunitat Valenciana.
Gener 2010 ABante 3

4. MUSEU DE LA IMPREMTA I DE LES ARTS GRÀFIQUES
Monestir de Santa Maria del Puig
C/ de Joanot Martorell, 6. 46540 Puig. València
Entrada gratuïta
Visita guiada amb cita prèvia
961 961 272
Horari:
De dimarts a dissabtes, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h
Tancat tots els dilluns, l’1 de gener, el Divendres Sant i el 25 de desembre.
Com arribar:
Per tren: Línia C6 València a Barcelona amb parada al Puig (Estació del
Nord)
Per autobús: Línia 112 València-Platja Pobla de Farnals-Puig (Estació
d’Autobusos, andana 42)

5. EDITORIAL
Paz Olmos. Directora General de Patrimoni Cultural Valencià E
UNA REVISTA PER A TOTS
“El terme llatí ABante ante reflectix el propòsit de
conservació d’elements del passat i la posada en valor
en el present i el futur”
La Comunitat Valenciana és una regió rica en història, tradicions i cultura. Des de la Di-
recció General de Patrimoni Cultural Valencià la nostra màxima preocupació és salva-
guardar tota eixa riquesa patrimonial, conservar-la, restaurar-la, posar-la en valor i difon-
dre’n la importància. Per este motiu ix a la llum ABante, una revista per a tots els pú-
blics que donarà a conéixer les mostres més representatives del patrimoni cultural valen-
cià i la labor que duem a terme des de la Generalitat Valenciana per a conservar-les.
Per a posar nom a esta nova publicació, hem triat la conjunció llatina ABante, la dualitat
de significats de la qual està molt d’acord amb la filosofia d’esta direcció general i de la
Conselleria de Cultura i Esport. El terme llatí ABante pot significar “des d’abans de”
però també “des de davant”, cosa que reflectix el propòsit de conservació d’elements del
passat i la posada en valor en el present i el futur. Un dels temes principals d’este primer
número de la revista és el reconeixement per part de la UNESCO del Tribunal de l’Horta
de València, un organisme centenari que continua en funcionament en l’actualitat i que és
una mostra única de les tradicions de la regió.
Visita obligada per a qualsevol persona interessada en la cultura valenciana és el santuari
de la Balma a Zorita del Maestrazgo, un bell temple excavat en la roca que, després de la
recent rehabilitació de l’hostatgeria, aspira a convertir-se en un motor turístic per a la co-
marca. Així mateix, el Museu d’Arqueologia de Sagunt, que conté valuosos vestigis de les
èpoques ibera i romana és un tresor que descobrirem en este número de la revista. També
hi mereix especial atenció l’extraordinari treball de restauració dut a terme al rerealtar de
l’església de Santa Maria del Mar, que torna a lluir hui tota l’esplendor de les pintures mu-
rals del segle XVIII.
En l’estrena d’esta publicació hem volgut conversar amb Fernando García Fontanet, di-
rector del Museu Escolar de Pusol, l’únic centre pedagògic europeu que acaba de ser re-
conegut per la UNESCO. Coneixerem la labor que, des de fa quaranta anys, du a terme
el claustre de professors d’esta escola unitària d’Elx, en la qual han sabut combinar amb
mestria l’ensenyança i la recuperació d’un patrimoni que, d’una altra manera, hauria
desaparegut.
La riquesa cultural i patrimonial de la Comunitat Valenciana fa que la publicació d’una
revista com ABante siga necessària per a donar a conéixer a valencians i estrangers el
gran valor cultural de la regió, des de les troballes prehistòriques fins a les creacions artís-
tiques contemporànies. Conéixer, apreciar i recuperar la cultura pròpia, posar-la en valor i
difondre-la és un dret i un privilegi que volem ser els primers a dur a terme.
Gener 2010 ABante 5

6. SUMARI
S
14 ETNOLOGIA
Tribunal de l’Horta
de València
08 ARQUITECTURA
Santuari
de la Balma
El Tribunal de l’Horta de València es
comprén millor, amb tota probabilitat,
quan se sent el cant dels sequiers de
Edita: Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.
Diseny i producció: Grupo ISMOS. Tel. 96 329 34 77. Marràqueix, tan paregut al de l’aigua
Fotografía: José Jordán.
Imprimix: Presval. Depòsit legal: V-803-2010.
fresca que baixa de les muntanyes de
Exemplar gratuït / Prohibida su venta. l’Atles; o a Hama, a mitjan camí entre
COMITÉ D’HONOR Alep i Damasc, a la vista d’alguna de les
Hble Sra. Trinidad Miró
Consellera de Cultura i Esport grans sénies que des de fa segles
Il·lm. Sr. Rafael Miró
Secretari autonòmic de Cultura
administren l’aigua, sempre escassa, del
Il·lma. Sra. Paz Olmos riu Orontes, tan vell i savi com les
Directora general de Patrimoni Cultural Valencià
hortes que rega. La declaració del
COMITÉ CIENTÍFIC
Coordinació: Felisa Martínez Andrés Tribunal de les Aigües de l’Horta de
Assessorament tècnic:
Camen Iborra, cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural i
València com a Patrimoni Immaterial El santuari de la Balma, construït
Museus. de la Humanitat de la UNESCO posa en un gran abric natural sobre els
Consuelo Matamoros, cap del Servici de Patrimoni
Arqueològic, Etnològic i Històric de la DGPCV. en relleu davant dels valencians un fet meandres del riu Bergantes, és un
Ricardo Sicluna, cap del Servici de Patrimoni
Arquitectònic i Mediambiental de la DGPCV. cultural de gran valor: l’aliança de dels llocs més extraordinaris i
Susana Vilaplana, cap del Servici de Belles Arts i Béns
Museístics de la DGPCV.
l’home i el seu treball amb el paisatge, misteriosos de la Comunitat
Equip tècnic de la Direcció General de Patrimoni la feracitat de la terra i la recta gestió de Valenciana.
Cultural Valencià i de les direccions territorials
d’Alacant, Castelló i València. les aigües.
6 ABante Enero 2010

7. SUMARI
S
20 MUSEUS
Museo Arqueològic
de Sagunt
26 DE PROP
Pintures de Santa
María del Mar
36 ENTREVISTA
Fenando García
Fontanet
Per a comprendre i valorar la La Direcció General de Patrimoni Director del Centre de Cultura
importància dels vestigis ibers i Cultural Valencià ha restaurat les Tradicional-Museu Escolar de Pusol
romans de Sagunt, testimonis pintures murals del rerealtar de Al final dels anys seixanta, els
silenciosos d’una part fonamental Santa Maria del Mar, que mestres de l’escola unitària de Pusol,
de la nostra història, resulta constituïxen l’única obra que es encapçalats per Fernando García
imprescindible la visita al Museu conserva firmada i datada de l’artista Fontanet, van posar en marxa un
Arqueològic de Sagunt. barroc Juan Bautista Bayuco. innovador projecte pedagògic.
Gener 2010 ABante 7

8. Vista del Santuari de la Balma (Zorita del Maestrazgo)
La Balma,
un santuari envoltat
en el misteri
8 ABante Gener 2010

9. TEXTOS I FOTOS: JOSÉ MANUEL ALMERICH
És negra nit però una immensa resplendor es veu des de molt
lluny. Centenars de fogueres apareixen disperses i una multitud a
penes perceptible ocupa la mola del Tossal. Entre les ombres
inquietes de les flames, els pelegrins es retiren a dormir abrigats en
les seues mantes. A l’endemà, esta multitud es triplicarà i amb
facilitat hi haurà vint mil persones.
Gener 2010 ABante 9

10. ARQUITECTURA
A El Santuari de la Balma
Interior del Santuari de la Balma (Zorita del Maestrazgo).
es campanes voltegen des de l’alba i no cessaran hivern vora el foc de les seues cases.
L fins a l’ocàs. Amb la llum del dia van arribant ca-
rruatges, muls amb alforges, cavalleries i alguns auto-
Esta colpidora escena, pròpia del cinema més negre
de Berlanga, va ser freqüent al santuari de la Balma
mòbils. Els animals que proveïxen de carn la multi- entre els anys 1873 i 1932. Poc després de la Guerra
tud són sacrificats allí mateix, a la vista de tots. En al-Civil també s’hi van donar alguns casos, però el 1949
gunes parades venen pa, torrons, dolços i porrats. el sacerdot mossén Manuel Almela, nomenat ecònom
També ciris i exvots de cera que reproduïxen parts de Zorita, va eliminar els exorcismes i les actuacions
del cos. De sobte es fa un silenci en la multitud i la de les caspolines, i des de llavors ja no s’ha tingut
gent s’aparta, temorosa. Les caspolines, dones d’edat constància de la pràctica de més rituals, els actes dels
avançada vestides de negre, fan acte de presència. Són quals seran vigilats fins i tot per la mateixa Guàrdia
considerades bruixes i amb les seues danses comen- Civil.
cen els preparatius per a iniciar l’exorcisme. Procedi- El santuari de la Balma, construït en un gran abric
xen majoritàriament de la ribera del Bergantes i del natural sobre els meandres del riu Bergantes, és un
Guadalop, sobretot de la població aragonesa de Casp, dels llocs més extraordinaris i misteriosos de la Co-
d’on prové el seu nom. Amb antelació han triat la munitat Valenciana. Amb tota probabilitat ja va ser
víctima, alguna dona jove, malaltissa, de caràcter fe- un lloc de culte preromà, un paratge sagrat on els
ble, suggestionable, que entrarà en èxtasi i portaran seus habitants oferien dons als déus vinculats als fe-
nòmens de la naturalesa.
La Balma és una illa de devoció i fe en un món de muntanyes. Des del balcó natural on es
L’estampa de la vida rural i profunda que encara manté vives troba el santuari, s’observa
les seues tradicions, tot i que ja no queden masovers la duresa del paisatge dels
Ports, només suavitzat per
les hortetes de Zorita del
corrents a l’interior del santuari. A la porta de l’esglé- Maestrazgo, hui a penes cultivades.
sia, les caspolines pregonen les seues virtuts sense Descobrim la Balma en silenci un matí d’octubre.
vergonya, desafiant la ciència i la medicina. Repten Acompanyats només pel vigilant del recinte, que ens
els incrèduls a explicar els successos i fan en públic ensenya zelosament les instal·lacions en remodelació,
complexos rituals. les obres de les quals convertiran l’antiga hostatgeria
En l’interior del santuari, enfront de la reixa de ferro en un exclusiu allotjament rural. Passar la nit en
forjat, un grup de dones agenollades demanen a la qualsevol de les habitacions serà un privilegi, tant
Verge pietat. Al seu costat, centenars de ciris es con- pel santuari en si com pel lloc on s’ubica.
sumixen mentre impregnen de fum les parets de l’es- El restaurant, els lavabos, la cafeteria, que va ser l’an-
glésia i es mesclen amb l’olor de la multitud. La gent tic bar, les àmplies balconades i la resta de les depen-
s’amuntega en l’interior i espera, després d’alguns dències han sigut restaurats per la mateixa empresa
dies de viatge, que els arribe el torn. Veuran de prop que es va encarregar de la rehabilitació del castell
l’exorcisme per a després poder contar-ho les nits d’- d’Alaquàs, l’Edifici del Rellotge del Port de València
10 ABante Gener 2010

11. ARQUITECTURA
El Santuari de la Balma A
o l’església de Sant Doménec de Xàtiva. El projecte
va ser encarregat per la Conselleria de Cultura i Es-
port, a través de la Direcció General de Patrimoni
Cultural Valencià, arran de l’estat d’abandó en què es
trobava tot el conjunt. L’objectiu principal d’esta ac-
tuació ha sigut adequar i posar en valor les instal·la-
cions del santuari, declarat Bé d’Interés Cultural el
2007, i especialment recuperar la tradició d’acollida i
estada de visitants i pelegrins habitual en ermites i
santuaris, per mitjà del condicionament de l’hostatge-
ria ja existent, que disposava d’un menjador rústic i
unes quantes dependències.
La mateixa ubicació de l’edifici, que es troba incrus-
tat en les roques, havia augmentat el deteriorament,
alhora que presentava més complicacions per a la re-
habilitació i problemes de despreniments. Per això,
les intervencions han hagut de ser minucioses i res-
pectuoses, especialment la injecció de formigó i ca-
bles d’acer als llocs en què la roca començava a desin-
tegrar-se, juntament amb sistemes de subjecció i con-
solidació de l’entorn geològic on s’integra el santuari.
Les instal·lacions elèctriques, el sanejament, l’aigua
potable i la millora d’accessos per a persones amb mi-
nusvalidesa han sigut altres factors tinguts en comp-
te, així com la millora de l’estabilitat estructural de
totes les dependències.
Considerat com un monument singular de gran valor
històric i etnogràfic, el santuari de la Balma es remun-
ta al segle XIII, encara que els seus orígens són molt
confusos. La primera referència que en tenim és un
document notarial en què un noble de Morella, Ar-
nau de Pinós, deixa en el testament una important
quantitat de diners per al santuari. Un altre testa-
ment datat el 1389, i conservat en els protocols nota-
rials, té una clàusula semblant, i el 1437 es va fer un
inventari de tots els béns materials de què disposava
l’“església i casa de la verge Maria de la Balma al terme
de Zorita”. A mesura que els donatius i almoines ana-
ven en augment, especialment entre els segles XV i
XVI, el santuari anà ampliant les dependències i
construint-ne d’altres de noves. El 1513 el papa Be-
net XIII li va concedir una butla pontifícia, i hi ha
una altra atribuïda a Pau IV, el 1558. Alguns anys des-
prés, el bisbe de Tortosa Gaspar Punter va cantar la
primera missa a la Balma i va augmentar les seues do-
tacions, ja que era un gran devot de la Mare de Déu,
cosa que va permetre l’ampliació de l’hostatgeria. Pa-
ral·lelament, el número de pelegrins anava en aug-
Gener 2010 ABante 11

12. ARQUITECTURA
A El Santuari de la Balma
Interior del Santuari de la Balma (Zorita del Maestrazgo).
ment i el 1594 es va col·locar l’actual reixa que tanca dre el santuari en un estat d’abandó i precarietat fins
el cambril de la Mare de Déu. al tancament el 1873. La millora de les comunica-
La consolidació de les roques, la construcció de la cions, com la construcció del pont sobre el riu Ber-
cuina i l’entrada de l’hostatgeria, l’adequació del gantes el 1925 o la carretera el 1929, permetran que
camí d’entrada, les millores a la sagristia, les capelles,
nous pelegrins, amb nous mitjans, accedisquen al san-
les portes, els armaris, les reixes i el santuari, i la subs-
tuari i es torne a obrir. La Guerra Civil va ser un altre
titució de l’empedrat del sòl per lloses, són millores parèntesi, en què desaparegué la imatge de la Mare
que es fan a mesura que el santuari adquirix impor- de Déu original, aquella que la tradició atribuïa al
tància i augmenta el número de visitants. El 1667 co- pastor a qui se li va aparéixer en la cova, i una nova
mença la construcció del campanar amb importants imatge de Joan Porcar va ocupar el seu lloc a l’altar
donacions populars, i el mateix papa Pius V li conce- de Santa Maria al final de 1940. La reforma que s’ha
dut a terme actualment ha disposat d’un
pressupost superior als quatre milions
La reforma que s’ha dut a terme actualment
d’euros, sense cap dubte la inversió més
suposa la inversió més elevada de la història del
elevada de la història del santuari i la més
santuari i la més gran del Consell en matèria gran del Consell en matèria cultural a Cas-
cultural a Castelló durant l’any 2008. telló durant l’any 2008. S’hi ha respectat
completament l’aparença exterior del san-
dix gràcies extraordinàries i un jubileu. En el segle tuari, que li aporta la seua imatge més característica, i
XVIII es construïx la sala de danses, les manifesta- s’ha rehabilitat totalment l’interior, obrint àrees que
cions de la qual són, potser, un dels seus patrimonis estaven tancades contra la roca, fet que provocava
més importants. Moltes de les danses que es ballaven que l’edifici no tinguera una ventilació correcta, i ha-
durant la festa el dia de la romeria s’han perdut per bilitant un sistema d’accessos —escales i ascensor— i
sempre, però d’altres com la del Pastor, els Negrets, uns quants patis interiors que asseguren l’entrada
les Verges o de les Llauradores es mantenen, encara d’aire.
que en el poble de Zorita a penes queda ningú que Després de passar la primera escala que porta a les
les balle. Les Guerres Carlines i la resta de conflictes dependències i al llarg corredor, sembla que creuem
que van tindre lloc durant el segle XIX van mantin- el túnel del temps. L’església, a la qual arribem quasi
12 ABante Gener 2010

13. ARQUITECTURA
El Santuari de la Balma A
ENIGMA
— i serenitat
A mesura que ens acostem al santuari,
ens envaïx una intensa sensació de
curiositat que serà substituïda per
l’admiració i l’assossec en traspassar
el llindar del pòrtic i penetrar en la
foscor del recinte. La seua història
ancorada en el temps i la seua
ubicació en un abric de la mateixa
paret de la muntanya impregnen el
lloc d’un halo de misteri irresistible
per a viatgers, pelegrins i curiosos,
que trobaran en el santuari una
esplendor renovada.
Cúpula de la creu coberta, decorada amb frescos
pintats en el segle XIX pel pintor Cruells.
Entrada rupestre a l’església, incrustada en la roca calcària.
ajupits, amb pòrtic esculpit en la mateixa roca, ens temps. Tres dies duraran les festes, els actes de les
recorda les ciutats pètries de l’antiguitat, i en l’inte- quals es completen amb bous, balls, xocolatades i
rior, tot un món de misteri i exorcismes, però, al seu d’altres actes profans similars a les festes patronals de
torn, el recinte transmet pau i assossec, com qualse- qualsevol població. Durant molts segles, la Balma va
vol lloc sagrat. Al fons de la cova es troba la sala dedi- ser també el consol de la fam i la misèria que tantes
cada als exvots: ciris, fotos, vestits de nóvia, gorres de vegades hem constatat a les masies disperses i als po-
l’antiga “mili”, barrets, figures de cera, textos implo- bles abandonats.
rant perdó o agraïment, vestits de soldat vinguts de la El vigilant ens observa silenciós mentre fem les últi-
guerra del Golf i centenars de fotografies, són el testi- mes fotos del santuari. La llum natural que penetra
moni d’una societat vinculada tradicionalment a les per les finestres entreobertes és tènue però suficient.
creences dels nostres avantpassats i al temor de Déu L’ambient enigmàtic i seré, com ancorat en la histò-
en les situacions inesperades. ria detinguda, és difícil de plasmar en les imatges.
La Balma és una illa de devoció i fe en un món de Des de fora, l’aspecte és imponent i el paisatge su-
muntanyes. L’estampa de la vida rural i profunda perb. El riu Bergantes, de vegades sec, de vegades
que encara manté vives les seues tradicions, tot i que desbordat, crea allargats boscos de ribera com una
ja no queden masovers. gegantina serp verda amb la pell brillant al sol, men-
Cada any s’hi continuen reunint milers de pelegrins tre els hortets adquirixen a poc a poc els matisos de
en diverses romeries, però la més important és la del la tardor. Atrapat entre les parets calcàries de la cova
8 de setembre, festa major de la Mare de Déu de la i la forta olor a encens i cera, el santuari de la Balma
Balma. Durant tot el dia hi van arribant els romeus i continuarà impregnant de misteri l’aire i el paisatge
es ballen danses l’origen de les quals es perd en el dels Ports de Morella durant molts anys.
— Bibliografia
ALVAR MONFERRER: Els endemoniats de la Balma. Consell Valencià de Cultura, València, 2007.
Mª -ÁNGELES ARAZO-FRANCESC JARQUE: Nuestras fiestas. València, 1980.
ANTONI ARIÑO: Festes, rituals i creences. València, 1988.
RICARDO MUÑOZ BADÍA: Els Ports de Morella. Sus tierras, sus gentes. Castelló, 1989.
JOSÉ MANUEL ALMERICH: Rutas por el patrimonio cultural y natural de la Comunidad Valenciana. Els Ports. CEV. València, 2000.
Gener 2010 ABante 13

14. ETNOLOGIA
E Tribunal de l’Horta de València
PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT
QUAN EL
TREBALL ESDEVÉ
CULTURA
TEXTOS: F. P. PUCHE FOTOS: JOSE JORDÁN
El Tribunal de l’Horta de València es comprén
millor, amb tota probabilitat, quan se sent el
cant dels sequiers de Marràqueix, tan paregut
al de l’aigua fresca que baixa de les muntanyes
de l’Atles; o a Hama, a mitjan camí entre Alep i
Damasc, a la vista d’alguna de les grans sénies
que des de fa segles
administren l’aigua,
sempre escassa, del riu
Orontes, tan vell i savi
com les hortes que
Centenars de turistes acudixen cada dijous a la reunió del Tribunal.
rega. La declaració del
Tribunal de les Aigües de l’Horta de València
com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat
de la UNESCO posa en relleu davant dels
valencians un fet cultural de gran valor:
l’aliança de l’home i el seu treball amb el
paisatge, la feracitat de la terra i la recta
gestió de les aigües.
14 ABante Gener 2010

15. Gener 2010 ABante 15

16. ETNOLOGIA
E Tribunal de l’Horta de València
PERVIVÈNCIA
— i projecció
“El Tribunal de les Aigües
sempre ha estat al servici
de la justícia, del bon
repartiment de l’aigua, i al
servici dels llauradors i
regants de l’Horta d’estes
séquies mil·lenàries. Esta
declaració permetrà
garantir la seua pervivència
i la seua projecció
internacional”, va dir el
president Camps davant
dels mitjans informatius
quan es va conéixer la
notícia. I va afegir: “A
València, com ja va passar
amb la Llotja, o com va
passar a Elx amb el
Palmerar i el Misteri, tenim
un altre element que tota la
humanitat considera que és
patrimoni seu.”
L’alguatzil del Tribunal és en si mateix una institució.
“L’activitat que es desplega a la Llotja, ajustant-se a les més belles i antigues maneres,
és un monument vivent, tan viu com el Tribunal de les Aigües que, cada dijous, any
rere any, es reunix a la porta dels Apòstols per a dictar justícia.”
(Manuel Broseta Pont. Senador i catedràtic. Las Provincias 22.11. 1981)
Béns com el Tribunal de l’Horta de València, Dhabi, un lloc de cultura musulmana on el valor de la
B amb mil anys de vida, són una raresa que me-
reix ser custodiada com un tresor. Perquè tenen lloc
recta administració de l’aigua és evident i reconegut.
Durant segles, el que per al poble valencià era un
quan hi ha un clima ambiental propici perquè el tre- costum mantingut per la necessitat, va ser un sorpre-
ball esdevinga cultura. En el seu llibre El Tribunal de nent tresor per als viatgers. Des del baró de Davillier
las Aguas de Valencia, Vicente Giner Boira, l’advocat fins a Madame Gasparin, tots van glossar l’exotisme
que va ser secretari de la institució durant dècades, musulmà que transcendia d’eixa reunió de savis ju-
va evocar un vell costum, ja perdut en els usos dels risconsults nascuda del poble per a fer justícia entre
membres de la institució: “El president concedia l’ús el poble. De manera que si Jaume I va respectar els
de la paraula assenyalant qui havia de parlar, no amb usos dels regants, Blasco Ibáñez va configurar entorn
la mà, sinó amb el peu: els grans senyors i doctors de del Tribunal el nus gordià de La barraca, el d’un llau-
la llei musulmans al desert, encara hui assenyalen rador que necessita regar per a salvar la seua collita i
igualment amb el peu en compte de fer-ho amb la és objecte d’un fals testimoni davant del “monstre
mà.” dels set caps”.
Giner Boira, que en els seus estudis jurídics i sociolò-
gics va al·ludir una vegada i una altra a l’indubtable PROTEGIR L’HORTA TAMBÉ
origen musulmà del Tribunal de les Aigües, hauria es- Història, justícia, treball, paisatge, literatura, pintura…
tat feliç per esta declaració. Especialment perquè el Patrimoni de la Humanitat. Patrimoni en este cas im-
passat 30 de setembre la decisió es va prendre a Abu material en la mesura que, més que uns objectes, el bé
16 ABante Gener 2010

17. ETNOLOGIA
Tribunal de l’Horta de València E
Seients dels membres del Tribunal. Després de la declaració de la UNESCO, les autoritats valencianes van acudir a la reunió del Tribunal.
“Els llauradors viuen fora de la ciutat en barraques i alqueries on regna la netedat més
absoluta. El sòl és de brunyits taulells i les parets resplendixen per l’extrema blancor; és
admirable la cura de les llauradores valencianes, la netedat i bellesa de l’interior de les
seues barraques.” (José de Vicente Caravantes, Los valencianos. El semanario Pintoresco.1839)
que s’ha de protegir és una atmosfera cultural, una al —oral, directe, ràpid, eficient, sense apel·lacions—
manera de relacionar-se de les persones amb l’entorn a practicat en l’antiguitat.
través d’un treball. De manera que no és difícil, més En l’àmbit mediambiental no hi ha dubte que la de-
aïna és estrictament obligatori, entendre que s’està vo- claració protectora també pretén la conservació d’un
lent protegir també l’Horta de València, un bé en pe- patrimoni paisatgístic en què l’harmonia del ser humà
rill, un bé digne de preservació, amb tot el que això i la terra establixen un diàleg a través del paisatge; que
comporta. Que per descomptat és la pervivència de en este cas és històric, reunix una experiència ancestral
l’Horta mateixa en condicions remuneradores per als i ens arriba carregat de mil i una tècniques d’un dels
agricultors temptats de cedir a la pressió general a cau- oficis més antics del món. L’Horta de València, on l’a-
sa de l’escassa rendibilitat del seu treball. gricultura es convertix en delicada artesania dels re-
Són molts els vessants d’este reconeixement pel qual cursos, és diferent d’altres formats agrícoles i conté
la Conselleria de Cultura i Esport ha treballat en els una cultura que ha de preservar-se fins i tot en el cas
últims anys. Hi ha un vessant elemental, de caràcter que quede fora de l’abast dels usos rendibles.
turístic i promocional. Però n’hi ha d’altres, indubta- A Abu Dhabi, el Tribunal de les Aigües de l’Horta de
bles, jurídic, cultural i històric, que han de ser conside- València va competir amb més d’un centenar de can-
rats en la mesura que parlem d’un tribunal mil·lenari didatures de trenta-quatre països del món. Totes eren
que ha sobreviscut a diverses normatives constitucio- expressions culturals d’índole no material que recla-
nals i que té la virtut, ponderada en el món judicial, de maven protecció en un món globalitzat. El comité va
portar-nos sense alteracions a un model de justícia ide- subratllar especialment el bon treball realitzat en la
Enero 2010 ABante 17

18. Reunió del Tribunal
de l’Horta de
València.
18 ABante Gener 2010

19. ETNOLOGIA
Tribunal de l’Horta de València E
TESTIMONIS
— Aigua, horta, estalvi i paisatge
CULTURA ÉS ALLÒ QUE L’HOME FA AL MEDI ON VIU. EL
TREBALL DEL LLAURADOR VALENCIÀ DE TERRES DE REGADIU
ESTÀ LLIGAT, DE MANERA INDISSOLUBLE, A LA TERRA I A
L’AIGUA. AL PAISATGE I AL REG, QUE ÉS ESTALVI D’UN BÉ
ESCÀS QUE EL TRIBUNAL ADMINISTRA. A TRAVÉS D’ALGUNES
VISIONS I TESTIMONIS, VET ACÍ EL RESUM DE DEU SEGLES
D’HISTÒRIA I CULTURA.
La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos, amb dos
membres del Tribunal de l’Horta de València.
“Per nos e per los nostres, donam e atorgam a vos tos
ensemps e sengles habitadors e pobladors de la
“A pesar de la forma tan senzilla del Ciutat e del Regne de Valencia e de tor lo terme de
Tribunal de les Aigües, els seus juís aquell Regne, totes e casqunes cequies franques e
tenen tota l’autoritat dels tribunals liures, majors e mijanes, e menors, ab aygues…”
ordinaris, i s’afirma que els delinqüents (Jaume I. Els Furs. S. XIII)
es neguen a obeir-lo.”
“A l’altre costat de València, a vora cinc o sis llegües
(Charles Davillier. Viaje por España. 1864)
de distància estan els pobles i jardins més bells que es
puguen veure, adornats amb figueres, tarongers,
preparació de la doble candidatura presentada per Va- magraners, ametlers i altres fruits no vistos al nostre
lència i Múrcia: “tribunals de regants del Mediterrani país. (Antonio de Lalaing. Primer viaje de Felipe el
espanyol: el Consell d’Hòmens Bons de l’Horta de Hermoso a España. 1501)
Múrcia i el Tribunal de les Aigües de l’Horta de Valèn-
cia”. I va justificar l’elecció, basada en cinc criteris ava- “En este lloc, cada dijous laborable, a les dotze del
luadors: el Tribunal de les Aigües és reconegut pel po- migdia, es convoca de nou un tribunal més antic que
ble valencià com a part del seu patrimoni cultural; és els mateixos apòstols de pedra, el qual, però, té un
l’òrgan visible de què depén el bon orde laboral dels caràcter més modern que les ensordidores màquines
regants de l’Horta; mereix que eixes pràctiques es per- del segle XX. És el famós Tribunal de les Aigües de
petuen en el temps i assenyala com fer-ho; la comuni- València, el tribunal de justícia més antic d’Europa.”
tat de regants beneficiada secunda la petició de decla- (Robert Litell. Die Weltwoche. 1964)
ració i el Tribunal mereix el reconeixement públic a
través de la declaració com a Bé d’Interés Cultural per “Que la UNESCO se’n recorde de nosaltres, del
part de les autoritats regionals. Tribunal de les Aigües, quan a Espanya estan posant
No és possible transcriure en estes pàgines l’esforç des- en dubte els agricultors valencians sobre si sabem o
plegat des de l’any 2007, en què es va iniciar la tramita- no sabem regar, és molt important. (…) El Tribunal
ció ara conclosa a través de la declaració com a Bé d’In- servix per a posar pau a l’Horta valenciana. Eixa és la
terés Cultural per part de la Conselleria de Cultura i Es- nostra comesa. (…) No som advocats ni hem estudiat
port. N’hi haurà prou amb dir que ha sigut un dels ob- la carrera, però sí que sabem les normes que s’han
jectius constants del departament, a través de la seua d’utilitzar per a regar a l’Horta. Som jutges i pèrits en
àrea de patrimoni, i que ha sigut eixe treball tenaç el que aigües.”
ha donat fruit, finalment, mitjançant una candidatura re- (Vicente Nácher, president del Tribunal de les
coneguda com a perfecta pels encarregats d’avaluar-la. Aigües. 1 octubre 2009).
Gener 2010 ABante 19

20. MUSEUS
M Museu Arqueològic de Sagunt
Escultura de xiquet sedent sobre roca. s. I-II.
Procedència desconeguda.
SAGUNT
MOSTRES D’UN
PASSAT GLORIÓS
TEXTOS: BLANCA LÓPEZ HANDRICH
FOTOS: JOSE JORDÁN
La ciutat de Sagunt va ser un dels escenaris de la II
E ls qui han visitat Sagunt, probablement hauran
admirat el Teatre i el Circ romà, o les restes del
Fòrum, tractant d’imaginar com va ser la vida en es-
Guerra Púnica, en què romans i cartaginesos pugna-
ren pel control de la península Ibèrica. Com a aliada
tos mateixos llocs fa vint segles. Per a comprendre i de Roma, a pesar d’un tractat que prohibia als ro-
valorar la importància d’estos vestigis, testimonis si- mans estendre’s més enllà del riu Ebre, territori d’in-
lenciosos d’una part fonamental de la nostra histò- fluència cartaginesa, la ibèrica Arse va ser presa per
ria, resulta imprescindible la visita del Museu Ar- Anníbal el 219 aC, després de huit mesos de setge, i
queològic de Sagunt, obert el 2007, que conté una fou tornada als seus habitants per Escipió el 212 aC i
valuosa mostra de les èpoques ibera i romana i del reconstruïda posteriorment.
procés de romanització de la ciutat. Estes restes ar- Durant eixos anys, la localitat, que va passar de ser
queològiques revelen la importància històrica de la ciutat federada a colònia llatina, va viure un ràpid
localitat, així com els usos i costums de les civilitza- procés de romanització i va experimentar importants
cions que la van poblar, que no disten tant de les canvis urbans, com l’ampliació del seu perímetre o la
nostres com podem pensar.. implantació d’un complex religiós, possiblement un
La ciutat ibera d’Arse, que data del segle V aC, s’eri- capitoli, del qual el Museu conserva restes que repre-
gia sobre un dels turons del castell de l’actual Sagunt. senten cavalls, soldats i un fragment del mitològic
Gràcies a esta estratègica ubicació, dominava la vall griu.
del riu Palància, i la producció agrícola de les seues D’este període de lenta romanització d’Arse-Sagun-
terres permetia als habitants accedir amb facilitat al tum, pot admirar-s’hi una col·lecció de tretze estatue-
grau Vell, des d’on mantenien relacions comercials tes de bronze, conegudes com a exvots o ofrenes, que
amb els principals ports del Mediterrani. Encara es els habitants de la ciutat feien a les divinitats. La con-
conserva part d’una de les muralles d’esta important vivència de les cultures ibèrica i romana i la lenta as-
població i el Museu Arqueològic de la ciutat conté similació de la cultura romana per part de la població
diverses peces de l’època, com l’escultura d’un bou indígena també queden patents en la inscripció bilin-
ibèric assegut sobre les quatre potes o la inscripció en güe del segle I aC o les monedes encunyades amb el
pedra amb alfabet ibèric llevantí. doble nom d’Arse-Saguntum que exposa elcentre.
20 ABante Gener 2010

21. Escultura d’Hermes Bàquic.
Mitjan del S. II. Cabeçolet,
1933
Gener 2010 ABante 21

22. M MUSEUSArqueològic de Sagunt
Museu
L’interés per les excavacions es va estructurar formant terrasses que li conferien
arqueològiques a Sagunt va començar en el un aspecte monumental. A més, per a divertiment
segle XVI, en què van acudir a la ciutat dels seus habitants, Saguntum disposava d’un circ i
erudits de diverses parts del món a la un teatre, en el qual encara hui es representen es-
recerca d’antiguitats pectacles i amb unes restes que podem admirar en
una visita a la localitat.
ECONOMIA I VIDA QUOTIDIANA
El període de romanització d’Arse va coincidir amb Si la primera planta del Museu Arqueològic de Sa-
l’època de la República romana i va culminar amb gunt servix per a il·lustrar el procés de romanització
l’arribada de l’Imperi, que va suposar la plena roma- d’Arse fins que es va convertir en la ciutat romana de
nització de la ciutat, que aleshores passà convertir- Saguntum, el segon pis de l’edifici ens revela com vi-
se en el municipi de dret romà Saguntum, amb una vien els seus habitants, descobrint-nos que els cos-
estructura i organització política definida i comple- tums dels que habitaven estes terres fa més de vint
xa. En esta època es va construir el fòrum com a segles no distaven tant de les nostres com a priori po-
centre de la vida política, religiosa i social, amb una dem pensar.
plaça pública que contenia vistosos elements deco- De la mateixa manera que en el pis inferior del mu-
ratius i arquitectònics, com columnes, estàtues, re- seu trobàvem els exvots o ofrenes als déus, sense dub-
trats o inscripcions. Durant l’Alt Imperi, en el segle te un dels elements més curiosos de la planta supe-
I, la ciutat va créixer fins a incloure el riu Palància, i rior són les defixiones, malediccions que les persones
entregaven als déus infernals per mitjà d’un acte mà-
gic que consistia en una inscripció feta sobre metall,
que s’emprava per a deslliurar-se dels enemics, contra
els lladres, per a obtindre alguna cosa d’algú o per-
Escultura de bou ibèric. Segle IV a.C.
Partida del Terrer, Montíber, 1930. què una cosa succeïra o no succeïra, com una
que diu: “Que Quíntula no estiga amb For-
tunal mai per mai.”
Sorprén la vitrina del Museu dedi-
cada als objectes de la vida do-
mèstica, que conté belles lluer-
nes de bronze per a il·luminar
les cases, pesos de teler, hams,
agulles, fitxes de joc, daus,
braçalets i grans de collars,
botons, anells, gerres i reci-
pients on les dones guarda-
ven els ungüents de bellesa.
Tots estos objectes descobri-
xen, sens dubte, la faceta més
humana dels antics habitants
de Sagunt, i ens revelen el pro-
grés de la civilització que va ha-
bitar el territori fa molts segles i
22 ABante Gener 2010

23. Escultura togada de l’época romana
de la qual hem heretat una part importantíssima de
la nostra cultura.
Com totes les societats anteriors i posteriors, els ro-
mans tenien també els seus propis estrats socials.
Així, al Museu podem observar com els habitants
més acomodats decoraven el sòl de les seues cases
amb rics mosaics fets amb marbres importats de di-
versos punts del Mediterrani. També decoraven les
seues cases amb escultures de marbre com el Xiquet
de la Roca, el cap d’Hermes Bàquic o la figura del sà-
tir recolzat en un tronc d’arbre. La col·lecció de mo-
nedes que alberga el centre mostra l’evolució de la
societat saguntina, que va començar a encunyar els
seus propis diners en el segle IV aC, emprant dissenys
relacionats amb el mar com petxines, dofins, o naus,
que delataven la seua proximitat de la costa i la im-
portància del mar en les seues relacions comercials.
Posteriorment, el canvi d’estes imatges per figures fe-
menines amb casc o proes de naus, i la inscripció bi-
lingüe Arse-Saguntum, ens revelen la progressiva ro-
manització de l’urbs. Les últimes encunyacions de
moneda van tindre lloc en època imperial i correspo-
nien ja al model provincial de Roma, amb la figura de
l’emperador a l’anvers i la proa d’una nau al revers.
De la prosperitat econòmica de la ciutat, tant en l’è-
poca ibera com en la romana, donen testimoni els di-
versos objectes relacionats amb l’economia i el co-
merç presents al Museu. Si la importació de marbres
de tot el Mediterrani queda patent en el sòl de les ca-
ses més acomodades, l’exportació de productes sa-
guntins, com el vi, que es produïa des de l’època ibè-
rica, pot observar-se en la col·lecció d’àmfores de vi i
salaó que daten des del segle II aC fins als segles II i
IV. Trobem també, en esta mateixa sala del Museu,
una statera o balança de precisió, testimoni de la im-
portància de les relacions comercials. La inscripció en
un dels seus braços, que indica que la peça va passar
un control de fiabilitat a Roma l’any 112, de nou ens
remet a la transformació de la ibera Arse en la roma-
na Saguntum.
CONSERVAR EL PASSAT, CONSTRUIR EL PRESENTE
L’interés per les excavacions arqueològiques a Sagunt
Gener 2010 ABante 23

24. M MUSEUSArqueològic de Sagunt
Museu
Per a albergar una mostra d’estes
extraordinàries troballes es va triar un No obstant això, per sort, al llarg dels segles hi hagué
edifici del segle XIV pròxim al Teatre investigadors i erudits interessats en la matèria que
van fer notables esforços per a conservar els vestigis.
romà i conegut popularment com la casa
En el segle XVIII, Enric Palos i Navarro, el Dr. Palos,
del Mestre Peña. va dedicar una sala de la Casa de la Vila, coneguda
com “quarto de les Pedres”, a diverses inscripcions
ibèriques i romanes, la qual va constituir el primer
va començar en el segle XVI, en què van acudir a la museu arqueològic de la localitat, encara que moltes
ciutat erudits de diverses parts del món a la recerca de les peces que custodiava el recinte es van perdre
d’antiguitats. La ciutat figura en escrits i dibuixos després de la Guerra de la Independència.
d’autors d’esta època com Accursio, Cock o l’artista Les primeres publicacions que arreplegaven informa-
flamenc Anthonie van den Wijngaerde, que el 1563 la ció sobre antiguitats saguntines van veure la llum en
va representar juntament amb diverses peces arqueo- el segle XIX gràcies a autors com Antonio de Valcár-
Conjunt de relleus narratius. Segle I aC. Àrea del Fòrum. Plaça d’Armes. Castell de Sagunt.
lògiques com l’estàtua del personatge masculí togat cel y Pío de Saboya, conegut com el príncep Pío, o
amb bulla, exposada a la planta inferior del Museu. Antoni Chabret, que va emprar per primera vegada
Desafortunadament, algunes de les restes saguntines arguments arqueològics i descripcions d’algunes pe-
es van veure greument afectades o fins i tot total- ces per a aclarir la història antiga de la ciutat.
ment destruïdes durant la revolta de les Germanies El mateix Chabret, juntament amb Enric Boix, van
en el segle XVI, la Guerra de la Independència, la reunir al Teatre romà les restes arqueològiques que
construcció de vies fèrries en el segle XIX i, final- es trobaven disperses per la ciutat. Posteriorment, el
ment, el creixement urbanístic dels anys seixanta 1921, gràcies a les troballes de González Simancas,
del segle XX, que va dur a edificar sobre els te- la col·lecció d’antiguitats saguntines es va ampliar
rrenys del Circ romà. considerablement i van començar a realitzar-se ex-
24 ABante Gener 2010

25. MUSEUS
Museu Arqueològic de Sagunt M
Vista general de la vitrina de la vida domèstica.
cavacions arqueològiques de manera sistemàtica. El el 2007, gràcies a l’esforç i l’interés dels investiga-
1925, la construcció del Museu Historicomilitar va dors i erudits que, al llarg dels segles, van lluitar per
permetre exposar els vestigis trobats per Simancas, conservar, recuperar i glossar esta part fonamental
encara que, durant la Guerra Civil, la col·lecció va de la nostra història.
ser traslladada a València, per a tornar intacta a Sa-
gunt el 1943. UN ALMODÍ PER A UN MUSEU
A mitjan segle XX es va construir un Museu Ar- Per a exposar una mostra d’estes extraordinàries tro-
queològic al costat del Teatre romà, que es va demo- balles de les èpoques iberes i romanes de Sagunt, es
lir el 1990 a causa de l’enfonsament d’una part de la va triar un edifici pròxim al Teatre romà conegut po-
coberta. El Museu Arqueològic actual, que, amb el pularment com la casa del Mestre Peña.
Teatre i el Castell, és gestionat per la Generalitat Les investigacions arqueològiques fetes en este im-
Valenciana des de 1984, va obrir les portes al públic moble del segle XIV van mostrar vestigis iberoro-
mans als fonaments, així com restes d’un cementeri
islàmic del segle XI. L’estructura del pis inferior, for-
mada per un sistema d’arcs apuntats, revela que l’ús
que tingué originàriament l’edifici va ser probable-
ment el de llotja o almodí. Posteriorment, l’immoble
va passar a tindre un ús domèstic fins a la recent re-
habilitació, en què també s’ha restituït la seua funció
pública. Per a la recuperació d’esta construcció me-
dieval amb vista a convertir-la en el Museu Arqueolò-
gic de Sagunt, esplèndidament duta a terme per tèc-
nics de restauració de la Conselleria, es va decidir res-
pectar la seua estructura original, de manera que l’e-
Conjunt de tretze estatuetes de bronze. Segle I aC. difici mostrara al visitant el passat iber i romà de la
Àrea del Fòrum. Plaça d’Armes. Castell de Sagunt. ciutat i alhora la història àrab i medieval de la vila.
Gener 2010 ABante 25

26. DE PROP
D Pintures Santa Maria del Mar
RECUPERANT
BELLESES BARROQUES
LA DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ HA
RESTAURAT LES PINTURES MURALS DEL REREALTAR DE SANTA MARIA
DEL MAR DE VALÈNCIA, QUE DATEN DEL SEGLE XVIII I CONSTITUÏXEN
L’ÚNICA OBRA QUE ES CONSERVA FIRMADA I DATADA DE L’ARTISTA
BARROC JUAN BAUTISTA BAYUCO.
D arrere de l’altar major de l’es-
glésia de Santa Maria del Mar,
situada a la zona dels Poblats Marí-
tims de València, s’amaga una cape-
lleta recoberta des de terra fins a la
cúpula per bellíssimes pintures mu-
rals que daten de 1702, i que repre-
senten les tres virtuts teologals, Fe,
Esperança i Caritat, i la Revelació, la
Doctrina i la Trinitat, acompanyades
d’àngels, cornucòpies, gerres, llaços i
garlandes de flors i fruites.
Durant molts anys, estos frescos van
ser atribuïts a Dionís Vidal, però pos- Detall de la restauració.
teriorment s’ha pogut comprovar que
la firma “Bta. Bayu…o pint” correspon artístic un alt valor historiogràfic. ni de la pintura barroca valenciana.
a l’artista barroc Juan Bautista Bayu- A causa del fum dels ciris, de la brutí- La recuperació s’ha dut a terme en
co, i que es tracta de l’única obra fir- cia, del pas dels segles i dels diversos dos fases: la primera, que va finalitzar
mada i datada del pintor i d’una de usos que es va donar a l’església du- el novembre de 2008, i que va afectar
les dos úniques que es conserven de rant la Guerra Civil, les pintures s’ha- la part de la capella situada sobre la
l’artista, els treballs del qual s’han vien enfosquit i deteriorat, per la cornisa, on es troba la cúpula, el tam-
perdut, a excepció d’un quadro que qual cosa, des de la Direcció General bor i les petxines, i esta última fase,
es conserva al convent de San Martín de Patrimoni Cultural Valencià, es va finalitzada el mes de novembre, en
de Segorbe, fet atorga a este conjunt decidir restaurar este valuós testimo- què s’han restaurat les pintures situa-
26 ABante Gener 2010

27. Vista completa de la cúpula restaurada.
>
Detall de les pintures de la cúpula.
>
Gener 2010 ABante 27

28. DE PROP
D Pintures Santa Maria del Mar
Detall de les pintures de la cúpula.
des per davall de la cornisa fins al sòl.
A causa del fum dels ciris, de la brutícia, del pas
Tal com comenta el responsable de la
dels segles i dels diversos usos que es va donar a
restauració, Andrés Ballesteros, la pri-
mera tasca que es va dur a terme al re-
l’església durant la Guerra Civil, les pintures
realtar va ser la neteja física de les pin- s’havien enfosquit i deteriorat
tures murals, emprant una goma d’es-
borrar semblant a la que utilitzen els
escolars. Posteriorment, es va fer una rroquial i contenia alguns mobles que construcció de reresagraris on es cus-
neteja química més tècnica i després ocultaven els frescos. Esta capelleta todiava l’eucaristia quan no rebia cul-
es van reforçar els estrats en perill de és un testimoni únic de l’església te públic. Després de la recuperació
despreniment i es va procedir a la construïda el 1600, ja que el temple de les pintures està prevista la utilit-
reintegració volumètrica i cromàtica actual va ser erigit un segle més tard. zació de la capella com a sala per a la
per mitjà de diverses tècniques. A més, es tracta d’una important re- firma dels matrimonis, atesa la belle-
Abans de ser restaurat, este rerealtar ferència de l’arquitectura barroca va- sa de l’espai i la comoditat per a acce-
xicotet formava part de l’oficina pa- lenciana, en la qual era habitual la dir-hi des de l’altar major de l’esglé-
28 ABante Gener 2010

29. DE PROP
Pintures Santa Maria del Mar D
Detall de les pintures de la cúpula abans de la restauració. Detall de les pintures de la cúpula després de la restauració.
Detall de la recuperació de les pintures. Detall de la recuperació de las pintures.
sia. Santa Maria del Mar és sens dub- participat en la restauració del rereal-
Esta capelleta és un testimo-
te un dels edificis religiosos més em- tar, i per l’enorme devoció al Crist del
ni únic de l’església cons-
blemàtics de València. Construït en Grau, del qual es diu que va arribar
l’època de Jaume I, quan el monarca
truïda el 1600, ja que el per mar a València, que queda patent
va incorporar a la ciutat acabada de temple actual va ser erigit en la Setmana Santa Marinera. L’es-
conquistar de València la Vilanova un segle més tard. glésia, encapçalada pel rector Anto-
del Grau, conscient potser de la im- nio Díaz, ha fet un gran esforç econò-
portància que tindria la ciutat al Me- junt d’edificis portuaris compost per mic per a obrir les finestres de la ca-
diterrani. El temple figura en docu- les Drassanes, que actualment s’em- pella, possiblement cegades després
ments històrics de 1332 i 1392 ja amb pren com a sala d’exposicions, els de la Guerra Civil, i per a renovar la
el nom d’“Església de Santa Maria de magatzems marítims i, per descomp- instal·lació elèctrica, a fi que estes
la Mar de la ciutat de València”. tat, l’Edifici del Rellotge, un prodigi pintures, que han estat tant de temps
L’església és un valuós testimoni de de l’arquitectura eclecticista. ocultes darrere de la brutícia, la pols i
la vocació marítima de València des A més, este temple destaca pel fervor el fum, tornen a lluir tota la seua ri-
de fa segles i forma part del bell con- dels seus feligresos, que també han quesa cromàtica.
Gener 2010 ABante 29

30. NOTÍCIES
N Exposició “Els Musulmans al Comtat”
Atuell de l’exposició “Els musulmans al Comtat”
ELS MUSULMANS
AL COMTAT
Una de les empremtes culturals més importants de la nostra comunitat
L a Conselleria de Cultura i Esport ha col·laborat en la
producció de l’exposició “Els musulmans al Comtat”
que té lloc al Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat de
que va deixar en les nostres terres. A este efecte, el Centre
d’Estudis Contestans fa més d’un any que estudia la pre-
sència musulmana a la comarca del Comtat, recopilant do-
Cocentaina, gestionat pel Centre d’Estudis Contestans de cumentació històrica, arqueològica i etnològica i fent foto-
Cocentaina, amb motiu del quatre-centens aniversari de grafies i planimetries de castells, despoblats i jaciments ar-
l’expulsió dels moriscos. La mostra exhibix gran part de la queològics.
col·lecció que durant anys ha anat reunint l’entitat contes- La mostra disposa de nombroses restes arqueològiques
tana i diverses peces cedides per altres museus de la Co- trobades a la zona, entre les quals destaquen ceràmiques
munitat Valenciana, com el MARQ. islàmiques, restes epigràfiques i documents amb escriptura
La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz àrab, andalusí i mudèjar-morisca. També inclou utensilis i
Olmos, va destacar durant la inauguració la gran oportuni- planimetries de castells i despoblats, plafons explicatius
tat que suposa esta mostra per a conéixer la cultura moris- sobre les innovacions que van aportar els musulmans, com
ca, i “conéixer i apreciar un fragment de l’islam valencià, en l’urbanisme, el reg o els molins, i la seua pervivència en
eixe islam ‘pròxim’ que va nodrir les nostres terres i al qual la cultura actual, i una selecció de monedes, per a la qual
convé girar la mirada, amb la perspectiva del temps passat s’ha tingut la col·laboració de col·leccions privades.
però amb els ulls del nostre temps, com a mitjà també d’o- Per a fer el muntatge d’esta exposició es va realitzar una
brir-se a una societat que torna, com en segles passats, a important reforma al Museu Arqueològic i Etnològic del
ser multicultural”. Comtat, organitzant les seues dos plantes per a tindre sa-
El 9 d’abril de 1609 Felip III promulgava un decret en què les temàtiques dedicades a les alqueries i els despoblats,
ordenava l’expulsió dels moriscos, descendents dels musul- els castells, l’aportació dels musulmans a la nostra cultura,
mans convertits al cristianisme en el segle XVI, durant el la religió, l’epigrafia musulmana i l’escriptura àrab al Com-
regnat dels Reis Catòlics. Quatre-cents anys després, l’ex- tat, la circulació monetària, la ceràmica i, finalment, l’ex-
posició “Els musulmans al Comtat” tracta d’acostar el visi- pulsió dels moriscos el 1609.
tant a esta cultura, la seua transcendència i l’empremta L’exposició, que va acompanyada d’un ampli catàleg amb
una introducció del destacat medievalista de la Universitat
Inscripció en pedra. de Lió Pierre Guichard, especialista en temes relacionats
amb al-Àndalus, podrà visitar-se fins al mes d’abril del
2010. Tal com va assenyalar la directora general de Patri-
moni Cultural Valencià, Paz Olmos, la mostra constituïx un
valuós testimoni de l’empremta que van deixar els musul-
mans en la nostra societat, “una pàgina especialment sin-
gular del nostre passat, aquella que recorda que entre un
d’eixos nombrosos solatges culturals, l’islàmic va ser dels
més decisius en la configuració del nostre modus vivendi i
de la nostra memòria col·lectiva”.
30 ABante Gener 2010

31. NOTÍCIES
La València musulmana N
UN TRESOR SOTERRAT
Fa uns deu segles, durant l’època d’esplendor de Balansiya, la
València musulmana, un habitant de la ciutat va ocultar sota terra
un atuell ple de monedes.
P otser la persona que va sote-
rrar este tresor estava in-
quieta per l’imminent assetjament
del Cid, o potser simplement te-
mia un possible furt en un mo-
ment d’inestabilitat social. El que
sí que és segur és que mai va acon-
seguir recuperar el seu tresor, que,
amb el pas dels segles, s’ha con-
vertit en un tresor patrimonial per
al poble valencià i en una troballa
arqueològica de gran interés.
El passat mes de novembre, Pau
Armengol, l’arqueòloga responsa-
ble d’una excavació duta a terme
en un solar de l’avinguda de la
Constitució, va trobar este atuell
en el que probablement va ser un
Atuell amb monedes trobat en un solar de l’avinguda de la Constitució.
hort en època islàmica. Tal com
explica Tina Herreros, gerent Dis-
bauxes i Naumàquies, que ha sigut l’empresa responsable urbanitzar-se els afores de la ciutat. Davall d’estos vestigis
de les excavacions, este tipus de troballes “s’interpreten islàmics s’ha trobat també un fornet de ceràmica d’època
com a ocultacions”. L’ocultació de diners “devia ser una romana, que pareix denotar un poblament dispers i de ca-
pràctica habitual en èpoques d’inestabilitat general”, ex- ràcter rural a la zona, atesa la proximitat de la Via Augusta
plica l’arqueòloga, que, al llarg de la seua carrera, ja ha fet i la ciutat romana.
dos troballes més d’este tipus. El que crida l’atenció, se- De moment, la gerreta es troba al depòsit del SIAM de l’A-
gons comenta, és que estos tresors ocults no solen contin- juntament de València, a l’espera que es procedisca a la
dre joies, sinó únicament monedes en curs, “tal vegada per recuperació. Si es jutja pel seu pes, podria contindre bas-
a poder utilitzar-les en el seu lloc d’origen, o perquè eren tants monedes, de les quals només se n’ha netejat una,
més fàcils de gastar”. que s’havia després, i que, segons l’estudi numismàtic, deu
La troballa de pous i fosses en el curs d’estes obres, que datar del segle XI. La decoració vidrada en verd manganés
van començar el 2006, amb la participació de la Direcció i la tipologia de la gerra també la situen en eixa mateixa
General de Patrimoni Cultural Valencià, sembla apuntar a època. No obstant això, caldrà esperar a la recuperació,
l’ús d’estes terres com a terrenys de cultiu des de l’època l’estudi i la neteja del contingut de l’atuell per a poder da-
musulmana fins al final del segle XIX, en què comença a tar el tresor segons les monedes més tardanes.
Gener 2010 ABante 31

32. NOTÍCIES
N Museu del Xocolate
Peces de la galeria d’art amb xocolate.
CULTURA RECONEIX EL MUSEU DEL
XOCOLATE DE LA VILA JOIOSA
El complex museístic oferix un recorregut per la història del
xocolate, la seua evolució i elaboració, des que va començar a
desenvolupar-se’n la producció a la Vila Joiosa fins a l’actualitat,
incloent-hi les noves tecnologies.
L a Conselleria de Cultu-
ra i Esport de la Gene-
ralitat va atorgar recent-
ció que va suposar la introducció de l’electricitat. A més, el
centre posseïx peces rústiques d’excepcional valor, com la
balança per a pesar les unces, els molins on es mesclaven
ment la consideració de artesanalment els ingredients o un singular armari refrige-
Museu de la Comunitat rador per a donar consistència a les pastilles.
Valenciana al Museu Valencià del Xocolate, situat a la lo- El recorregut va mostrant els canvis que s’han anat suc-
calitat alacantina de la Vila Joiosa. Este centre museístic, ceint, la labor de les cinc generacions de mestres xocola-
ubicat en una antiga casa d’horta del segle XIX, ha sigut ters que han estat al capdavant de l’empresa des que va
una fàbrica familiar de xocolate des de 1875. Després de la nàixer el 1881, i les tres fàbriques de Chocolates Valor
firma d’un conveni entre l’empresa Chocolates Valor i l’A- que han existit al llarg dels segles XIX i XX fins a arribar a
juntament de la localitat, s’han dut a terme una labor de l’actual, que és una de les més avançades del món. A
conservació dels objectes i mobles associats a la produc- més d’admirar este modern centre de producció, els visi-
ció de xocolate, i l’adquisició de material dels segles XIX i tants podran gaudir de la galeria d’art amb xocolate i
XX procedent d’altres empreses. El 1998 es va fundar el contemplar l’arbre del cacau, criat en un hivernacle al
Museu del Xocolate, que disposa d’una de les col·leccions jardí del recinte.
més importants en el seu gènere. Sens dubte, una part indiscutible de la història d’este pro-
El Museu oferix al visitant l’oportunitat de conéixer la his- ducte i de la marca Valor ha sigut l’acurada estètica de les
tòria del xocolate i la seua evolució des que, fa cinc-cents formes i embolcalls dels seus productes, així com els car-
anys, Colom el va rebre com a regal d’un cap maia fins als tells publicitaris, que han anat evolucionant al llarg dels
nostres dies. També oferix una visió de l’elaboració d’este anys, i que el visitant podrà contemplar en la visita al Mu-
producte des que en el segle XIX començà a fabricar-se a seu. A més, a fi de fomentar l’interés i els coneixements
la Vila Joiosa fins a l’actualitat, amb les noves tecnologies; sobre el tema, el centre ha convocat diverses beques d’in-
des del tradicional corró o cilindre de pedra, on primitiva- vestigació per a fer estudis sobre la indústria tradicional
ment es molia i refinava la pasta de cacau, fins a la revolu- del xocolate.
32 ABante Gener 2010

33. NOTÍCIES
Exposició d’art contemporani N
ELS MILLORS ARTISTES
VALENCIANS CONTEMPORANIS
AL CENTRE DEL CARME
El Centre del Carme va acollir l’exposició “L’empremta fotogràfica en la nova
pintura realista (1963-2005)”, una mostra que reunia importants peces dels més
destacats artistes valencians dels últims anys.
E l passat mes d’octubre, es va inaugurar al Centre del
Carme la mostra “L’empremta fotogràfica en la nova
pintura realista. L’aportació valenciana (1963-2005)”, que
mostrava la influència de la fotografia en el nou ressorgi-
ment de la pintura realista valenciana que ha tingut lloc du-
rant els últims cinquanta anys. L’exposició, comissariada
per Felisa Martínez Andrés, va poder visitar-se fins al 10 de
gener a València i estarà a la sala d’exposicions d’Ibercaja
de Saragossa fins al mes de març. La mostra inclou obres
d’artistes valencians o relacionats amb la Comunitat Valen-
ciana de primer nivell com l’Equip Crònica, l’Equip Realitat,
Soledad Sevilla, Carmen Calvo o Artur Heras.
La mostra està organitzada cronològicament i comprén
La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos; Felipe
l’evolució de més de quatre dècades d’art contemporani Garín, assessor científic del Consorci de Museus de la Comunitat
valencià a través de huitanta obres de vint-i-quatre artis- Valenciana, i Felisa Martínez Andrés, comissària de la mostra.
tes, prenent com a eix temàtic l’ús de la imatge fotogràfi-
ca, siga com a recurs creatiu o com a font d’inspiració i Després del seu pas per València, la mostra ha viatjat a les
observació plàstica. sales d’Ibercaja de Saragossa, on, fins al mes de març, els
Les obres que componen esta mostra provenen de cen- visitants podran gaudir d’obres de Joan Genovés, l’Equip
tres museístics com l’IVAM, el Reina Sofia, la Fundació Crònica o l’Equip Realitat, que daten dels anys seixanta i
Martínez Guerricabeitia, el Centre d’Art Contemporani setanta; peces representatives d’artistes com Manuel Boix,
de Perpinyà, l’Ajuntament de València, els Museus de Be- Artur Heras, Gonzalo Sicre, Antoni Miró, Carmen Calvo,
lles Arts de Bilbao i Àlaba i nombroses col·leccions parti- Horacio Silva, Manuel Sáez i Enric Solves, i els treballs més
culars, fet que “denota el rigor i la rellevància d’esta ex- actuals de Carolina Ferrer, Ximo Lizana, Rosada Villalonga,
posició”, va assenyalar la directora general de Patrimoni Antonio Alcaraz i Sebastián Nicolau.
Cultural Valencià, Paz Olmos, durant la inauguració de la Tal com va comentar la comissària de la mostra, Felisa Mar-
mostra. La directora general va destacar també que “el tínez Andrés, “esta exposició és una revisió històrica que
públic podrà descobrir com des dels anys seixanta fins als pretén fer entendre la important aportació que han fet els
nostres dies el poder comunicatiu i referencial de la imat- nostres artistes en este camp, i alguns dels que figuren en
ge ha presidit una bona part de les millors produccions de la mostra haurien d’estar considerats entre els millors ex-
l’art contemporani valencià”. ponents de l’art espanyol contemporani”.
Gener 2010 ABante 33

34. NOTÍCIES
N Centre d’Interpretació del Patrimoni — Ecomuseu de Bicorp
S’INAUGURA
L’ECOMUSEU DE BICORP
L’Ajuntament de Bicorp, amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Conselleria de
Cultura i Esport, acaba d’obrir el Centre d’Interpretació del Patrimoni — Ecomuseu
de Bicorp, un projecte cultural que té com a objectiu el desenvolupament sostenible de
la comunitat de Bicorp i la promoció, difusió i posada en valor del seu valuós
patrimoni.
Detall del plafó central de la bassa de Calicanto (Bicorp).
E l 1911 es van trobar unes pintures rupestres a l’abric
de Tortosillas, a Ayora, que van constituir la primera
troballa d’este tipus que tenia lloc a la comunitat. Poste-
les pintures rupestres i audiovisuals. El centre ens intro-
duïx en primer lloc en la geografia i orografia del massís
del Caroig, una plataforma calcària solcada per una xarxa
riorment, al principi dels anys vint, es va descobrir l’excep- de barrancs les aigües dels quals van a parar al riu Xúquer.
cional conjunt de les coves de l’Aranya a Bicorp, que es Durant la prehistòria, esta zona va tindre una notable ocu-
van convertir en un referent per als estudis d’art rupestre pació humana, tal com testimonien les pintures rupestres,
a la península Ibèrica. Amb el pas dels anys, s’han trobat considerades Bé d’Interés Cultural i declarades Patrimoni
més pintures d’este tipus, fins a superar el mig centenar, Mundial per la UNESCO el 1998.
repartides en Dos Aguas, Enguera, Millares, Moixent, Na- D’entre totes, les més famoses i reconegudes són les de
varrés i Quesa. les coves de l’Aranya, situades al marge esquerre del ba-
Atesa la importància d’estes troballes situades en abrics i rranc d’Hongares, afluent del Cazuma.
coves, les serres i els barrancs d’esta zona s’han convertit El Centre d’Interpretació de Patrimoni de Bicorp tracta de
en autèntics museus a l’aire lliure en què els nostres promoure el desenvolupament sostenible de la zona i do-
avantpassats prehistòrics ens han llegat un increïble testi- nar a conéixer el gran valor arqueològic del conjunt de
moni dels seus costums, creences, objectes, mitjans de pintures rupestres del massís del Caroig, la importància
vida, vestimentes i adorns. Per a poder comprendre, inter- històrica del nucli antic de Bicorp, que conté edificis mo-
pretar i difondre el valor d’estes primitives formes d’art, numentals i jaciments de l’edat del bronze i de les èpo-
s’ha inaugurat l’Ecomuseu de Bicorp, en les sales del qual ques ibèrica, romana i musulmana, i el valor patrimonial
podem trobar plafons explicatius, fidels reproduccions de de la localitat.
34 ABante Gener 2010

35. NOTÍCIES
Patrimoni militar de la Guerra Civil N
PROTECCIÓ DEL
PATRIMONI MILITAR
La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià ha iniciat els inventaris del
patrimoni militar de la Guerra Civil amb vista a la possible protecció, conservació,
posada en valor i difusió.
E El primer pas és la documen-
tació. Després dels estudis
científics de la línia defensiva de-
nominada “La Immediata” fets pel
professor José Durbán Aparisi, se
n’estan documentant tres trams,
procedint a l’alçament topogràfic
d’elements d’enginyeria militar
dins del projecte denominat “Do-
cumentació de línies defensives
dels centres de resistència Valèn-
cia la Vella i Los Carasoles”.
Els treballs, en curs de finalització,
han donat múltiples informacions:
l’estat i la ubicació dels elements
defensius, la relació entre ells, les
zones de visibilitat, l’abast de les
armes... Tota esta informació s’ha Vista des del búnquer.
inclòs en una base de dades, en
procés de revisió, que serà penjada a la pàgina web de la la defensa del territori en una contesa de trinxeres. El seu
Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià els prò- traçat ha pogut conservar-se en gran part perquè està
xims dies. ubicat en un lloc de difícil accés, per una banda, i perquè
La “Línia Immediata” estava ubicada a uns onze quilòme- forma part de zones protegides pel seu valor mediam-
tres al voltant de València i constituïa l’última defensa de la biental, per una altra.
capital de la república en cas d’un bloqueig militar, que mai Després de la documentació vindrà la valoració dels ele-
es va dur a terme. La distància elegida superava en un parell ments existents, tant per a posar-los en valor per mitjà de
de quilòmetres l’abast de les armes utilitzades per la facció recorreguts i senyalització, com per a protegir-los a tra-
nacional, en un intent d’evitar un bombardeig a la ciutat vés dels diversos instruments que atorga la Llei del Patri-
mateix, com ocorria a Madrid diàriament durant aquells moni Cultural Valencià: dotant la major dels elements
mesos. Iniciada el 1938, la “Línia Immediata” no arribà a aca- existents del reconeixement de Bé de Rellevància Local i
bar-se totalment a causa dels esdeveniments històrics. reservant la màxima categoria de Bé d’Interés Cultural
No obstant això, constituïx un exemple d’organització de per als més rellevants.
Gener 2010 ABante 35

36. ENTREVISTA
E Fenando García Fontanet
FERNANDO GARCÍA FONTANET
— Director del Centre de Cultura Tradicional-Museu Escolar de Pusol
“Cada peça que han anat aportant els
ciutadans ha format part de la vida de
la nostra ciutat”
BLANCA LÓPEZ HANDRICH i, a poc a poc, quan esta escola unitària era verdade-
rament unitària, ens limitàvem a l’estudi de l’escola i
Al final dels anys seixanta, els mestres de l’escola unità- de la partida rural on se situa. I a poc a poc vam anar
ria de la localitat elxana de Pusol, encapçalats per Fer- captant les persones de l’entorn, que van col·laborar
nando García Fontanet, van posar en marxa un innova- amb el col·legi en tots els aspectes de la posada al
dor projecte pedagògic en què els infants estudiaven les punt, la remodelació, la construcció i els tallers, i van
diverses matèries a partir de la seua realitat quotidiana i ajudar els alumnes a recuperar la seua pròpia histò-
immediata: l’escola i el medi rural en què s’ubicava. Grà- ria i costums.
cies al seu treball i a la implicació dels seus familiars, els
alumnes van aconseguir recuperar oficis, tradicions, fe- ¿COM VA SORGIR LA IDEA DE CONVERTIR ESTE CENTRE
rramentes i utensilis que s’estaven perdent. El centre va PEDAGÒGIC EN UN MUSEU?
acollir diverses exposicions etnogràfiques fruit d’este El nostre projecte educatiu no sols comprén la recu-
treball i, amb el temps, va acabar convertint-se en el peració dels usos i costums, les tradicions i els oficis
Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Pu- perduts, sinó que és més ampli, perquè estudia la
sol, un centre de referència que acaba de rebre el reco- naturalesa, els comportaments, la sociabilitat, els hà-
neixement de la UNESCO, gràcies al suport de la Conse- bits, la laboriositat, l’esforç. Tot això ho cultivem ací.
lleria de Cultura i Esport, que el va presentar per a esta El tema etnològic va sorgir com un més dels produc-
qualificació. El seu director, Fernando García Fontanet, tes que tenim ací, encara que potser és el més vistós
ens dóna les claus d’esta excel·lent labor. de tots els que produïm. Al llarg dels anys, a través
d’exposicions i visites de personalitats, hem anat
¿COM HAN REBUT EL RECENT RECONEIXEMENT DE LA ampliant l’àrea d’influència i no sols ens ocupem del
UNESCO EN EL REGISTRE DE PRÀCTIQUES EXCEL·LENTS EN camp d’Elx, sinó que hem introduït el comerç i la
MATÈRIA DE SALVAGUARDA DEL PATRIMONI CULTURAL indústria, i finalment, qualsevol aspecte de la vida
IMMATERIAL? de la ciutat està arreplegat ací, de manera que la
Per a nosaltres ha sigut una immensa alegria perquè gent ve a fer les seues donacions per a perpetuar-se i
no esperàvem este reconeixement mundial, ja que que el seu nom i les seues coses no es perden. Ens
només s’han aprovat tres projectes internacional- porten, per exemple, els records dels avis que han
ment. Això ha enfortit els ànims de l’equip i de les estat en la guerra de Cuba, o els vestits dels segles
persones que intervenen en este projecte educatiu. XVII, XVIII i XIX. Hi ha una gran quantitat d’ele-
ments que, si no hagueren sigut donats, haurien des-
¿QUIN ÉS L’ORIGEN DEL PROJECTE? aparegut. Cada peça que han anat aportant els ciuta-
Fa ja quaranta-dos anys que treballem en el projecte, dans ha format part de la vida de la nostra ciutat.
36 ABante Gener 2010

37. ENTREVISTA
Fenando García Fontanet E
Fernando García Fontanet, director del Centro de Cultura Tradicional-Museo Escolar de Pusol.
“El tema etnológico surgió como un ecomuseu amb esta botiga. A partir d’aleshores,
quan es van anar jubilant les persones que regenta-
uno más de los productos que ven els recintes comercials més emblemàtics de la
tenemos aquí, aunque quizá sea ciutat, van depositar ací els seus fons. I per això els
el más vistoso de todos” col·locàrem, a mesura que venien, l’un al costat de
l’altre, i ací tenim un carrer Salvador, amb la recupe-
ració del comerç tradicional de la ciutat.
EL MUSEU POSSEÏX UNA REPRODUCCIÓ MOLT FIDEL D’UNS DELS
CARRERS COMERCIALS D’ELX TAL COM ERA EN LES PRIMERES DÈ- LA METODOLOGIA D’ESTE CENTRE ÉS MOLT INNOVADORA,
CADES DEL SEGLE XIX, AMB ELEMENTS ORIGINALS. ¿COM VAN ¿L’HAN EXPORTADA A CENTRES SIMILARS?
COMENÇAR A RECUPERAR ESTOS ESTABLIMENTS? Han vingut de Catalunya, de Navarra, del País Basc,
La primera va ser la Drogueria Seguí, que és la botiga de Galícia, també hem participat com a ponents a Sa-
més emblemàtica del carrer Salvador d’Elx. Quan es lamanca en la vint-i-cinc edició de la creació del Cen-
van jubilar els dos germans, no volien que es perdera tre de Cultura Tradicional. Quan explicàrem el pro-
la memòria de la botiga, i ens la van oferir íntegra. jecte a la gent, els va encantar, i van vindre dels cen-
Vam portar el mobiliari, productes, documentació, tres de cultura tradicional de tot Espanya. A partir
cartells… Increïble. Hi ha prou objectes per a formar d’aleshores no han cessat de cridar-nos com a ponents
Gener 2010 ABante 37