Aplicació per als alumnes de 4t

1. LES COMARQUES DE CATALUNYA
A Catalunya hi ha 41 comarques. Cada comarca és formada per un
cert nombre de municipis i té una capital.

4. CARDENER
RIUS DE CATALUNYA

5. LES COMARQUES DE CATALUNYA
1. Comarques de muntanya
2. Comarques d’interior
3. Comarques de litoral

7. 1. LES COMARQUES DE MUNTANYA
Estan situades als PIRINEUS i al PREPIRINEU.
CARACTERÍSTIQUES:
• Relleu accidentat: hi ha moltes muntanyes.
• Clima rigorós: l’hivern és fred i l’estiu és fresc.
• Hi ha boscos i prats.

8. La Val d'Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars
Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i la Garrotxa.

9. 1. LES COMARQUES DE MUNTANYA
• Els habitants d’aquestes comarques viuen en
pobles enmig de les muntanyes.
• Les persones que hi viuen es dediquen
bàsicament a la ramaderia i el turisme.

10. 2. LES COMARQUES D’INTERIOR
Estan situades a la Depressió Central.
CARACTERÍSTIQUES:
• Relleu variat: hi ha planes, altiplans i
muntanya baixa.
• Clima: l’hivern és fred i l’estiu és calorós. Hi
plou bastant.
• Hi ha boscos i conreus.

11. La Noguera, el Solsonès, el Segrià, l'Urgell, el Pla
d’Urgell, la Segarra, Osona, el Bages, l'Anoia, la Conca de
Barberà, les Garrigues, Pla de l'Estany, el Gironès, el Vallès
oriental, el Vallès occidental, l'Alt Penedès, l'Alt
Camp, el Priorat,la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

12. 2. LES COMARQUES D’INTERIOR
•Els habitants d’aquestes comarques es concentren a les
capitals de comarca i a les zones industrials.
• Les persones que hi viuen es dediquen a l’agricultura,
la ramaderia, la indústria i el comerç.
Més informació sobre les comarques d’nterior.
Passar directament a les comarques de litoral.

13. COMARQUES D’INTERIOR - ELS POBLES I LES CIUTATS
A les comarques d’interior hi viu més gent que a les de muntanya.
Les comarques més poblades són les industrials o les que tenen
agricultura de regadiu. En canvi, les comarques que no estan tan
industrialitzades i aquelles en què predominen les terres de secà, són
menys poblades.
Dins de les comarques d’interior una bona part de la població es
concentra a les ciutats o als pobles grans. Però també hi trobem
pobles petits i cases aïllades envoltades de camps de conreu.
El relleu d’aquestes comarques és pla i és fàcil construir-hi carreteres,
autopistes i línies de ferrocarril. Per això totes les localitats de
l’interior solen estar ben comunicades.

14. COMARQUES D’INTERIOR – EL TREBALL
A les comarques d’interior la gent treballa, principalment, en
l’agricultura, en la ramaderia i en la indústria.
• La gran superfície plana ha permès desenvolupar-hi l’agricultura de
secà (cereals, vinya, oliveres...) i de regadiu (hortalisses i arbres fruiters).
• També és important la ramaderia, que es fa de manera industrial als
estables, perquè les pluges escasses no afavoreixen el creixement de
pastures. Aquests estables o granges són grans naus de tipus industrial.
S’hi crien, principalment, vaques, porcs i animals de granja.
• Les bones comunicacions també han permès el desenvolupament
industrial. Hi trobem una àmplia varietat d’indústries: alimentàries,
tèxtils, químiques...
• El comerç i altres serveis, com l’educació i la sanitat es concentren a les
capitals de comarca i a les ciutats grans.

15. COMARQUES D’INTERIOR – EL CLIMA
A les comarques d’interior les temperatures són molt extremes:
els estius són molt calorosos i secs, gairebé no plou i hi fa molta
calor. En alguns punts es pot arribar a 40ºC i els hiverns són molt
freds i s’hi registren temperatures interiors de 0ªC. Sovint glaça i
s’hi posa boira.
La tardor i la primavera són les estacions més plujoses.
Per aquest motiu trobem:
Planes humides, com la de Vic o el Bages, on plou bastant.
Planes seques, com la d’Urgell i la de Lleida, on plou poc.

16. COMARQUES D’INTERIOR – LA VEGETACIÓ
El territori de les comarques d’interior està gairebé tot ocupat per terres de
conreu.
Tot i això, encara hi podem trobar algunes zones que conserven la vegetació
natural en la que predominen les espècies adaptades a la sequera:
• Boscos d’alzines, roures i pi blanc als vessants de les muntanyes.
Arbustos i matolls com: el garric i el romaní. La farigola, l’espígol a les terres més
seques i caloroses.
• Vegetació de ribera al costat dels rius i a les zones humides.

17. 3. LES COMARQUES DE LITORAL
• Estan situades a la costa mediterrània.
• Tenen bones comunicacions per terra, mar i
aire.

18. 3. LES COMARQUES DE LITORAL
PODEM CLASSIFICAR-LES EN:
COMARQUES DEL LITORAL NORD
Tenen cales petites i penya-segats.
COMARQUES DEL LITORAL CENTRAL
Tenen platges sorrenques.
COMARQUES DEL LITORAL SUD
Tenen un relleu variat.

19. L’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, el Gironès, la
Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el
Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix
Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el
Montsià.

20. 3. LES COMARQUES DE LITORAL
• Hi viuen moltes persones.
• Les persones que hi viuen es dediquen al
comerç, els serveis, el turisme i la indústria.

21. EL BAIX LLOBREGAT

22. La comarca del Baix Llobregat és un territori de tipus mediterrani que
s'estén des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la muntanya
de Montserrat, on es troben els relleus més importants de la comarca,
per sobre dels 1000 metres.
Els seus 486,10 km2 inclouen gairebé tots els elements dels paisatges
mediterranis: màquies de garric i margalló sobre roques calcàries,
alzinars amb roures a Collserola i Montserrat, comunitats de ribera prop
dels cursos d'aigua permanents, garrigues i brolles sota pinedes i zones
d'aiguamolls i maresmes al delta de gran significació ecològica.
Integrat per 30 municipis, els límits administratius del Baix Llobregat el
separen del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Bages, l'Anoia, l'Alt
Penedès i el Garraf.
La seva població es troba actualment al voltant dels 781.000 habitants

24. JOCS DIDÀCTICS PER
APRENDRE GEOGRAFIA
Rius
Muntanyes i llegendes de Catalunya
Descobrim comarques
Altres jocs

25. JCLIC de les comarques de Catalunya
JCLIC de les comarques de muntanya
JCLIC de les comarques d’interior
JCLIC de les comarques de litoral