Activitat programada per crear un videoclip a l'aula sobre la perspectiva forçada.

1. Activitat: Fer un videoclip
EL CERVELL ENS ENGANYA
Nom del grup de 5 alumnes:
Part del videoclip núm.:
Responsable del grup:
C
 Activitat: Creació d’un videoart.
 Autora: Mariana Berdugo
A QUIN CURS VA DIRIGIDA L’ACTIVITAT ?
L’activitat està pensada per a 2 grups de Primer d’ESO.
Amb una ràtio de 20 alumnes i realitzant grups de 4 per tal de treballar l’aprenentatge
col·laboratiu.
QUÈ ES VOL TREBALLAR?
El coneixement del videoart i la creació d’imatges expressivesque ens poden ajudar a
entendre el funcionament de la perspectiva forsada.
Es planificarà una producció artística audiovisual utilitzantel vídeo i elsrecursos digitals
(TIC i TAC) de forma creativa i valorant la funció estètica de les imatges.
Treballant conceptes emocionals mitjançant la retòrica del vídeo, utilitzant retòriques
associades a la imatge com la hipèrbole o exageració i l’ús de la perspectiva forçada.
Com caldria espai per treballar, el videoart de cada grup es realitzaria al pati de l’ institut
en un dia nuvolat o una tarda amb llum molt difosa.
OBJECTIUS
Experimentar amb el videoart, la creativitat i la imaginació, participant d’una vivència
compartida.
Treballar la retòrica visual de la hipèrbole o exageració.
Actualitzar el currículum al temps contemporanis tenint en compte l’art, lestecnologies i la
cultura audiovisual.
Adquirir coneixements, aplicar continguts, experimentar, mostrar interès en la
col·laboració i treball en equip. Assumir responsabilitats.
Valorar el llenguatge comunicació com a mitjà d’expressiói transmissió de idees de forma
plàstica i estètica.
PROCÉS
1.- Informar i proporcionar continguts a l’alumnat sobre el videoart, la hipèrbole i la
perspectiva forçada. Visionat de vídeos, curtmetratges i pàgines web.

2. 2.- Caldrà fer els grups de 4 alumnes a cada aula i d’entre ellsun director-responsable de
l’equip. S’especificarà quins seran elsactors, qui el càmera, qui farà les veus, etc.
3.- Informar a tota l’aula del recursos que caldrà i si no ho poden aconseguir que sàpiguen
que podran tenir algun préstec de departament o centre amb paper signat de fer-se
responsable del material.
4.- Que caldrà realitzar un guió literari i un storyboard amb guió tècnic, perquè s’haurà de
lliurar al final del treball.
Bases:
Partint d’una imatge escenificada amb perspectiva forçada es crearà moviment
d’apropament a càmera per desfer i mostrar l’engany visual. Cada grup parlarà al final del
seu curt visual explicantalgun detall del funcionament de la perspectiva forçada.
L’enregistrament d’una escena que durarà aproximadament 1 minut que es pot allargar
una mica. La suma de les quatre escenes serien entre 5 o 6 minuts. El total dels8 grups
aproximadament 10 minuts.
Experimentaran amb la perspectiva forçada i la hipèrbole.
Participarà el mateix alumnat i elsseus objectes d’ús quotidià: mòbils, auriculars, ulleres,
carpeta, etc.
En cap moment es permetrà fer una historia, sinó indagar amb imatges impossibles.
Es treballarà amb les opcions i el llenguatge del videoart: format, fosa, encadenats, retocs
visuals, insolaritzacions, diferents efectesde color, etc.
El so consistirà en música experimental,efectes sonors, etc.
Planificació i gravació:
Es planificaran lessessions de treball, vestuari, ordre de gravació i materials necessaris,
etc.
Retallar les parts que no interessin(acord entre directors de vídeo)
Endreçar els plans i aconseguir un bon ritme.
Sonorització experimental al final.
Es procurarà una coherència de tot el grup-classe, perquè el videoart final és la suma de
tots els4 vídeos realitzats.
Recursos tècnics:
Una càmera digital per a cada grup, trípode i sobretot càmera fixaperquè cal un únic punt
de vista.
Programa d’edició digital com per exemple el Pinnacle Studio 14 que permet moltes
possibilitats,o el Movie Maker al que tenen milloraccés.
A banda, caldria un altre càmera digital però de fotografia, per documentar el procés de
cada grup.
La il·luminació:
Com els personatges estan allunyats de la càmera a diferentsdistàncies per tal que la seva

3. mida sigui percebuda diferent,s’ha de tenir en compte la llumque elsil·lumina.Aquesta
disminueix en intensitat seguint el quadrat invers de la distància. Per tant, s’ha de fer
aquest càlcul per tal d’il·luminarcorrectament i que ens doni la sensació que els dos
personatges es troben a la mateixa distància de nosaltres.
Per tot això, serà més pràctic a la hora de fer la realització treballar amb un exterior al ser
possible que estigui nuvolat o en zona d’ombra. També podria anar bé al començament de
la tarda amb llum difosa.
COMPETÈNCIESTREBALLADES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Competència artística i cultural.
Competència social i ciutadana.
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
Competència d’aprendre a aprendre.
Competència en tractament de la informació i competència digital.
AVALUACIÓ
S’avaluarà segons el grau de participació i col·laboració durant tot el procés.
El grau d’assoliment dels objectius plantejats.
El resultat final.
Per a cada grup: les aportacions fetes,la qualitat dels anàlisis,la creativitat i imaginació,
l’actitud mostrada i l’interèsdelsparticipants.
Introducció teòrica i amb exemples de la Perspectiva forçada
L’HABITACIÓ D’AMES
Es tracta d’una mena de decorat que simula una habitació quadrada. En realitat, es tracta
d’un trapezi amb una part allunyada a l’ull de l’espectador.
Aquest, percep a través de la gravació d’una càmera que un objecte en diferents
cantonades estan en el mateix terme o pla. Però, com un està més allunyat, es veu més
petit. El cervell ens enganya perquè prefereix pensar que el terme allunyat és petit, atès
que no percep la perspectiva. Sense la capacitat de visió estereoscòpica que es produeix
en aquest cas, (ja que enregistrem amb una càmera només), no podem percebre les
distàncies relatives entre objectes.
L’esquema és el de la figura:

4. Adelbert Ames Jr, va ser un oftalmòleg que va inventar aquest efecte visual al 1946. El
cervell,percep una habitació quadrada per l’efecte de la perspectiva.
Parets, terra i sostres hi són, però, inclinats.
Aquesta mena de construcció permet que es puguin fer els següents efectes:
El cervell prioritza la forma
quadrada que creu que té l’habitació i per tant “prefereix” creure que són les persones les
que canvien de mida. Tot i que sabem què succeeix, ens costa imaginar-lo.
Els següents linksens mostren vídeos fets amb aquesta mena de decorats.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vhoSqSHMIAc
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5ic7QGjGEX8
http://www.youtube.com/watch?v=6aJlX0AEWys&feature=player_embedded
EXEMPLES CINEMATOGRÀFICS
The Lord of the rings. (2001)
A la pel·lícula van resoldre la diferència de mides entre els humans i els hobbits fan servir
la perspectiva forçada, posant elspersonatges més llunycap al fons i il·luminant-losde
manera adequada per tal que semblin estar a la mateixa distància de l’espectador. No es

5. vol contractar persones de baixa estatura ni superposicions per ordinador o croma.
Com la càmera té un objectiu, no hi ha visióestereoscòpica que ens faria percebre la
distancia entre personatges.
El mateix sistema es va fer servir a la pel·lícula “Elf” (2003).
ALGUNES IDEES PER FER EL VIDEOART:

6. FRASES:
1. El cervell ens enganya ja que prefereix pensar que el terme allunyat ha de ser més petit.
2. Sense la visió estereoscòpica no podem percebre correctament la distància entre les
objectes.
3. Els personatges que hi són al fons quan estan ben limitats poden semblar estar a la
mateixa distància de l’espectador.
4. Al filmEl senyor dels anells i a Elf no van utilitzat ni superposicions per ordinador ni tan
sols el croma.
5. A vegades la perspectiva forçada s’utilitzaper crear sensacions i emocions (bufada
d’aire=abusar)
6. Altre per exagerar (hipèrbole) aspectes com ridícul, esperpent....)