SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 35
Biodiversitat Visita al Parc Natural del Saler: IES Vicenta Ferrer Escriv à València
El passat mes d’Octubre vam realitzar una eixida al Parc Natural del Saler, localitzat als afores de la nostra ciutat, Val ència, per poder fer un estudi pràctic de la biodiversitat. Després de discutir-lo en classe, decidirem anar-hi en lloc d’estudiar una zona més propera a l’institut ja que es trobava prou degradada. El Saler és una paratge natural dins del parc natural de l’Albufera i està solament a 8 quilòmetres del centre urbà. Aquell dia prenguèrem l’autobús públic i i passarem tot el dia dins la natura. Però abans volem contar-vos algunes coses sobre nosaltres, el nostre institut i la nostra ciutat
El nostre grup De esquerra a dreta:  Vicente Joan Xavi Gerand Ramon Alba Elena Andrea Ismael Guillem P i el nostre profe, Antoni Cassany. Falta el nostre company Guillem S que estava fent la foto
El nostre institut ,[object Object]
València, la nostra ciutat Val ència  est à  situada en la costa est de la Península Ibèrica.  É s prou gran (800.000 habitants) i  és la capitat de un territori autònom dins d’Espanya, el País Valencià. A València es parlen dos llengües, el valencià (una varietat del català) i el castellà o espanyol És una ciutat antiga, de més de 2000 anys  i té molts monuments antics que ens donen una idea de la seua hist òria passada  com la Llotja, la torre del Micalet o el Mercat, per ò València també és famosa pels seus edificis contemporanis com la Ciutat de les Arts i les Ciències. Val ència és també famosa per les seues festes , entre les que destaquen les Falles, i pels seus menjars tradicionals com la “paella”
Fotos de Val ència
Festes i tradicions ,[object Object],[object Object]
Localitzaci ó del Saler
Diversitat d’Ecosistemes ,[object Object],[object Object]
Ecosistemes del Saler ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Transecte realitzat ,[object Object]
Parada 1: Pineda degradada
La primera xona estudiada fou una zona molt deteriorada, ja que estava al costat del poble  i de la carretera. El pas de les persones havia acabat amb la majoria de les plantes i havia provocat l’erosi ó del sòl. Hi marcàrem  una zona de 5x5 m, per tal de poder estudiar la seua biodiversitat. B àsicament era una zona amb pins blancs i una pradera de gramínies on  apareixien poques plantes diferents. Tampoc vam trobar animals a excepció d’un cadàver de ratolí, la ploma d’un colom i algunes petites aranyes Erosi ó del sòl que deixa al  descobert les arrels dels pins Cad àver d’un ratoli
Croquis zona 1
Plantes de la primera parada
Parada 2: Pineda
Aquesta zona de pineda, m és allunyada de la carretera,  estava molt m és conservada i juntament amb els pins apareixien plantes arbustives com el llentiscle, la coscolla, l’aladern, el bruc, el margalló, juntament amb herbes (gramínies molses i també raïm de pastor) i plantes grimpadores com l’aritja. La biodiversitats era molt més alta que en la parada anterior. També poguerem observar molts animals com diversos ocellets, escarbats negres, vespes, papallones, aranyes i fins i tot, una mantis religiosa. L’aspecte d’aquesta zona semblava una selva a causa de les plantes trepadores i havíem de passar un a un, ja que la senda era molt estreta . Les condicions ambientals eren molt suaus ja que sota l’arbre no bufava el vent marí, la temperatura era més estable i havia una major humitat.
Organismes  de la segona parada aranya liquen Mantis papallona margall ó
Plantes segona parada
Distribuci ó organismes segona parada
Tercera parada. La mallada
Aquesta és una zona deprimida (és a dir, està per baix del nivell de la mar), per la qual cosa s’inunda temporalment i l’aigua que la cobreix és salobre (entre dolça i salada). Amb aquestes característiques no hi poden viure molts organismes D’arbres sols està el  Tamarix  (típic de platges, es troba en la vorera de les llacunes). També hi ha joncs (es troben en les zones més baixes), mentre que les canyes ( Arundo, Phagmites ), la cua de cavall i les  Inules  es troben en zones un poc m és elevades , com en “illes”). No observ àrem massa animals: ocells que volaven la zona i alguns parotets. La biodiversitat d’aquesta zona és pobra a causa de les dures condicions ambientals que han de suportar els organismes que hi viuen
Distribuci ó organismes parada 3
Plantes t ípiques de la mallada
Parada 4: les dunes m òbils
Prop del mar tenim l’ecosistema de les dunes m òbils. Es tracta d’un ecosistema que presenta unes condicions ambientals prou difícils: és un ambient extremadament sec a causa del vent salí que hi bufa. La textura gruixuda de l’arena fa que l’aigua escole cap abaix, de manera que les plantes disposen de poca aigua i aquesta és salada. Un altre factor que dificulta l’existència de plantes és el fet que el sòl està en contibu moviment. Això fa que solament algunes plantes molt especialitzades com el barró puguen colonitzar la cara de la duna que mira al mar (barlovent). La part de la duna d’esquena al mar (sotavent) permet l’existència de més plantes com el card marí, l’atzurena marina, etc. També trobàrem prou animals en la zona com escarbats, eruges, salmartins, etc. Tot i que la biodiversitat trobada és menor que en la zona 2 (pineda), pensem que és major que en la parada 3 (mallada)
Plantes recollides a les dunes
Organismes de les dunes Erugues que viuen sobre l’atzucena marina. Petjades d’escarbat Sobre l’arena. Saltmart í. Boles de Possidònia i closques de mol·luscs marins
[object Object],[object Object]
El Saler  és ara  un parc natural i per a que ho f ó ra, els valencians van haver de lluitar molt. Als anys setanta, en epoca franquista, les autoritats volien edificar la zona: van fer un passeig mar ítim de ciment, carreteres asfaltades, unes torres d’apartaments i fins i tot, un hipòdrom.  Però no van arribar molt lluny perquè la pressi ó ciutadada  ho va evitar. Amb la democr àcia  el van declarar parc natural i ja no van edificar més: es va convertir en un lloc per a passejar i gaudir d’un paisatge meravellós. En l’actualitat les zones m és degradades estan regenerant-se.  Fins i tot aquesta història de lluita va ser registrada en una canço folk del grup Al Tall que podeu sentir  ací Hist òria recent del Saler
Una planta representativa del Saler:  El margall ó   (Chamaerops humilis)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
S ímbols utilitzats al nostre País
Si Val ència té un animal totèmic, aquest és el rat penat present a l’escut de la nostra ciutat i símbol de nombroses entitats culturals i esportives. Els rats penat viuen en el Saler i en les zones d’horta properes a la ciutat on no és difícil veure’ls a poqueta nit. Hi moltes llegendes que relacionen aquest animal amb la conquesta de la ciutat, aleshores en mans dels àrabs, pel rei d’Aragó, Jaume I. Una d’aquestes llegendes diu que una nit un rat penat es posa dalt de la tenda del rei i l’avisà d’un imminent atac per part dels àrabs sitiats.  Una altra llegenda deia que mentre volara el rat penat, la ciutat de València quedaria en mans dels musulmans. Una nit, el rat penat va quedar fascinat pel drac que coronava el casc del rei En Jaume, de manera que aquest el va poder caçar i a l’endemà, el rei conquerí la ciutat. Per tot això, el rat penat va quedar incorporat a l’escut de la ciutat
El rat penat, s ímbol valencià El rat penat deriva segurament del drac alat que coronava el casc del rei Jaume I. En l’actualitat el  rat penat forma part de l’escut dels dos equips de futbol de la ciutat, el Val ència CF i el llevant U.D.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Cisticola
 
Xerrada Fira Natura 2013
Xerrada Fira Natura 2013Xerrada Fira Natura 2013
Xerrada Fira Natura 2013NoTossa Algerri
 
Els ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat ValencianaEls ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat Valencianapcvcolegioaltet
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarresgrupsis
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarresgrupsis
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarresgrupsis
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesNúria Albert
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarresgrupsis
 
Albufera: text comprensió
Albufera: text comprensióAlbufera: text comprensió
Albufera: text comprensiólluchvalencia
 
El romer
El romerEl romer
El romerPTT2015
 

La actualidad más candente (11)

Mariola
MariolaMariola
Mariola
 
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010
 
Xerrada Fira Natura 2013
Xerrada Fira Natura 2013Xerrada Fira Natura 2013
Xerrada Fira Natura 2013
 
Els ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat ValencianaEls ecosistemes de la Comunitat Valenciana
Els ecosistemes de la Comunitat Valenciana
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarres
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarres
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarres
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
 
Història de les gavarres
Història de les gavarresHistòria de les gavarres
Història de les gavarres
 
Albufera: text comprensió
Albufera: text comprensióAlbufera: text comprensió
Albufera: text comprensió
 
El romer
El romerEl romer
El romer
 

Similar a Estudi de la biodiversitat del Saler

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Parc Natural dels Aiguamolls de l'EmpordàParc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Parc Natural dels Aiguamolls de l'EmpordàstPere
 
Is ran proj. sant marti
Is ran proj. sant martiIs ran proj. sant marti
Is ran proj. sant marticasbela
 
Sortida A VallcàRquera
Sortida A VallcàRqueraSortida A VallcàRquera
Sortida A VallcàRqueramariaaaaaa
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguest9cd487
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguestaf43c28
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedáguesteef932
 
Sortida as grau desembre
Sortida as grau desembreSortida as grau desembre
Sortida as grau desembreeduardriudavets
 
Treballs delta-5è-brasilers
Treballs delta-5è-brasilersTreballs delta-5è-brasilers
Treballs delta-5è-brasilersmartasegurag
 
LA RENEGÀ
LA RENEGÀLA RENEGÀ
LA RENEGÀdorapgr
 
Flora i fauna
Flora i faunaFlora i fauna
Flora i faunantpalau
 
Fauna de Catalunya
Fauna de CatalunyaFauna de Catalunya
Fauna de Catalunyamgome276
 
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBREPOBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBREManel Cantos
 
Espais naturals de Catalunya
Espais naturals de CatalunyaEspais naturals de Catalunya
Espais naturals de Catalunyareixac5
 

Similar a Estudi de la biodiversitat del Saler (20)

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Parc Natural dels Aiguamolls de l'EmpordàParc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
 
Is ran proj. sant marti
Is ran proj. sant martiIs ran proj. sant marti
Is ran proj. sant marti
 
Sortida A VallcàRquera
Sortida A VallcàRqueraSortida A VallcàRquera
Sortida A VallcàRquera
 
Ts 16 observacio 5
Ts 16 observacio 5Ts 16 observacio 5
Ts 16 observacio 5
 
Ecosistemes de menorca
Ecosistemes de menorcaEcosistemes de menorca
Ecosistemes de menorca
 
El Berguedá
El BerguedáEl Berguedá
El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Sergio - El Berguedá
Sergio - El BerguedáSergio - El Berguedá
Sergio - El Berguedá
 
Cal Raba
Cal RabaCal Raba
Cal Raba
 
Sortida as grau desembre
Sortida as grau desembreSortida as grau desembre
Sortida as grau desembre
 
Treballs delta-5è-brasilers
Treballs delta-5è-brasilersTreballs delta-5è-brasilers
Treballs delta-5è-brasilers
 
LA RENEGÀ
LA RENEGÀLA RENEGÀ
LA RENEGÀ
 
Cal Raba
Cal RabaCal Raba
Cal Raba
 
Cal raba
Cal rabaCal raba
Cal raba
 
Flora i fauna
Flora i faunaFlora i fauna
Flora i fauna
 
Delta e l’ebre
Delta e l’ebreDelta e l’ebre
Delta e l’ebre
 
Fauna de Catalunya
Fauna de CatalunyaFauna de Catalunya
Fauna de Catalunya
 
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBREPOBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
POBLES DE CATALUNYA - TERRES DE L`EBRE
 
Espais naturals de Catalunya
Espais naturals de CatalunyaEspais naturals de Catalunya
Espais naturals de Catalunya
 

Más de pepet2006

Astroconcurs 2012
Astroconcurs 2012Astroconcurs 2012
Astroconcurs 2012pepet2006
 
Evolució 2012
 Evolució 2012  Evolució 2012
Evolució 2012 pepet2006
 
Desertificació
DesertificacióDesertificació
Desertificaciópepet2006
 
Noelia esparza
Noelia esparzaNoelia esparza
Noelia esparzapepet2006
 
Noelia esparza
Noelia esparzaNoelia esparza
Noelia esparzapepet2006
 
Rellotges solars
Rellotges solarsRellotges solars
Rellotges solarspepet2006
 
Exemple planeta
Exemple planetaExemple planeta
Exemple planetapepet2006
 
El meu naixement
El meu naixementEl meu naixement
El meu naixementpepet2006
 
Planificació
PlanificacióPlanificació
Planificaciópepet2006
 
Mescles i substàncies pures
Mescles i substàncies puresMescles i substàncies pures
Mescles i substàncies purespepet2006
 
Practica gasos
Practica gasosPractica gasos
Practica gasospepet2006
 
La sexta extinción
La sexta extinciónLa sexta extinción
La sexta extinciónpepet2006
 
Especies invasoras
Especies invasorasEspecies invasoras
Especies invasoraspepet2006
 
Recursos forestales
Recursos forestalesRecursos forestales
Recursos forestalespepet2006
 

Más de pepet2006 (20)

Astroconcurs 2012
Astroconcurs 2012Astroconcurs 2012
Astroconcurs 2012
 
Evolució 2012
 Evolució 2012  Evolució 2012
Evolució 2012
 
Desertificació
DesertificacióDesertificació
Desertificació
 
Diabetes
DiabetesDiabetes
Diabetes
 
Noelia esparza
Noelia esparzaNoelia esparza
Noelia esparza
 
Noelia esparza
Noelia esparzaNoelia esparza
Noelia esparza
 
Rellotges solars
Rellotges solarsRellotges solars
Rellotges solars
 
Exemple planeta
Exemple planetaExemple planeta
Exemple planeta
 
El meu naixement
El meu naixementEl meu naixement
El meu naixement
 
Planificació
PlanificacióPlanificació
Planificació
 
Cel3 d
Cel3 dCel3 d
Cel3 d
 
Mescles
MesclesMescles
Mescles
 
Mescles i substàncies pures
Mescles i substàncies puresMescles i substàncies pures
Mescles i substàncies pures
 
Practica gasos
Practica gasosPractica gasos
Practica gasos
 
Ganaderia
GanaderiaGanaderia
Ganaderia
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
La pesca
La pescaLa pesca
La pesca
 
La sexta extinción
La sexta extinciónLa sexta extinción
La sexta extinción
 
Especies invasoras
Especies invasorasEspecies invasoras
Especies invasoras
 
Recursos forestales
Recursos forestalesRecursos forestales
Recursos forestales
 

Estudi de la biodiversitat del Saler

  • 1. Biodiversitat Visita al Parc Natural del Saler: IES Vicenta Ferrer Escriv à València
  • 2. El passat mes d’Octubre vam realitzar una eixida al Parc Natural del Saler, localitzat als afores de la nostra ciutat, Val ència, per poder fer un estudi pràctic de la biodiversitat. Després de discutir-lo en classe, decidirem anar-hi en lloc d’estudiar una zona més propera a l’institut ja que es trobava prou degradada. El Saler és una paratge natural dins del parc natural de l’Albufera i està solament a 8 quilòmetres del centre urbà. Aquell dia prenguèrem l’autobús públic i i passarem tot el dia dins la natura. Però abans volem contar-vos algunes coses sobre nosaltres, el nostre institut i la nostra ciutat
  • 3. El nostre grup De esquerra a dreta: Vicente Joan Xavi Gerand Ramon Alba Elena Andrea Ismael Guillem P i el nostre profe, Antoni Cassany. Falta el nostre company Guillem S que estava fent la foto
  • 4.
  • 5. València, la nostra ciutat Val ència est à situada en la costa est de la Península Ibèrica. É s prou gran (800.000 habitants) i és la capitat de un territori autònom dins d’Espanya, el País Valencià. A València es parlen dos llengües, el valencià (una varietat del català) i el castellà o espanyol És una ciutat antiga, de més de 2000 anys i té molts monuments antics que ens donen una idea de la seua hist òria passada com la Llotja, la torre del Micalet o el Mercat, per ò València també és famosa pels seus edificis contemporanis com la Ciutat de les Arts i les Ciències. Val ència és també famosa per les seues festes , entre les que destaquen les Falles, i pels seus menjars tradicionals com la “paella”
  • 6. Fotos de Val ència
  • 7.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12. Parada 1: Pineda degradada
  • 13. La primera xona estudiada fou una zona molt deteriorada, ja que estava al costat del poble i de la carretera. El pas de les persones havia acabat amb la majoria de les plantes i havia provocat l’erosi ó del sòl. Hi marcàrem una zona de 5x5 m, per tal de poder estudiar la seua biodiversitat. B àsicament era una zona amb pins blancs i una pradera de gramínies on apareixien poques plantes diferents. Tampoc vam trobar animals a excepció d’un cadàver de ratolí, la ploma d’un colom i algunes petites aranyes Erosi ó del sòl que deixa al descobert les arrels dels pins Cad àver d’un ratoli
  • 15. Plantes de la primera parada
  • 17. Aquesta zona de pineda, m és allunyada de la carretera, estava molt m és conservada i juntament amb els pins apareixien plantes arbustives com el llentiscle, la coscolla, l’aladern, el bruc, el margalló, juntament amb herbes (gramínies molses i també raïm de pastor) i plantes grimpadores com l’aritja. La biodiversitats era molt més alta que en la parada anterior. També poguerem observar molts animals com diversos ocellets, escarbats negres, vespes, papallones, aranyes i fins i tot, una mantis religiosa. L’aspecte d’aquesta zona semblava una selva a causa de les plantes trepadores i havíem de passar un a un, ja que la senda era molt estreta . Les condicions ambientals eren molt suaus ja que sota l’arbre no bufava el vent marí, la temperatura era més estable i havia una major humitat.
  • 18. Organismes de la segona parada aranya liquen Mantis papallona margall ó
  • 20. Distribuci ó organismes segona parada
  • 22. Aquesta és una zona deprimida (és a dir, està per baix del nivell de la mar), per la qual cosa s’inunda temporalment i l’aigua que la cobreix és salobre (entre dolça i salada). Amb aquestes característiques no hi poden viure molts organismes D’arbres sols està el Tamarix (típic de platges, es troba en la vorera de les llacunes). També hi ha joncs (es troben en les zones més baixes), mentre que les canyes ( Arundo, Phagmites ), la cua de cavall i les Inules es troben en zones un poc m és elevades , com en “illes”). No observ àrem massa animals: ocells que volaven la zona i alguns parotets. La biodiversitat d’aquesta zona és pobra a causa de les dures condicions ambientals que han de suportar els organismes que hi viuen
  • 24. Plantes t ípiques de la mallada
  • 25. Parada 4: les dunes m òbils
  • 26. Prop del mar tenim l’ecosistema de les dunes m òbils. Es tracta d’un ecosistema que presenta unes condicions ambientals prou difícils: és un ambient extremadament sec a causa del vent salí que hi bufa. La textura gruixuda de l’arena fa que l’aigua escole cap abaix, de manera que les plantes disposen de poca aigua i aquesta és salada. Un altre factor que dificulta l’existència de plantes és el fet que el sòl està en contibu moviment. Això fa que solament algunes plantes molt especialitzades com el barró puguen colonitzar la cara de la duna que mira al mar (barlovent). La part de la duna d’esquena al mar (sotavent) permet l’existència de més plantes com el card marí, l’atzurena marina, etc. També trobàrem prou animals en la zona com escarbats, eruges, salmartins, etc. Tot i que la biodiversitat trobada és menor que en la zona 2 (pineda), pensem que és major que en la parada 3 (mallada)
  • 27. Plantes recollides a les dunes
  • 28. Organismes de les dunes Erugues que viuen sobre l’atzucena marina. Petjades d’escarbat Sobre l’arena. Saltmart í. Boles de Possidònia i closques de mol·luscs marins
  • 29.
  • 30. El Saler és ara un parc natural i per a que ho f ó ra, els valencians van haver de lluitar molt. Als anys setanta, en epoca franquista, les autoritats volien edificar la zona: van fer un passeig mar ítim de ciment, carreteres asfaltades, unes torres d’apartaments i fins i tot, un hipòdrom. Però no van arribar molt lluny perquè la pressi ó ciutadada ho va evitar. Amb la democr àcia el van declarar parc natural i ja no van edificar més: es va convertir en un lloc per a passejar i gaudir d’un paisatge meravellós. En l’actualitat les zones m és degradades estan regenerant-se. Fins i tot aquesta història de lluita va ser registrada en una canço folk del grup Al Tall que podeu sentir ací Hist òria recent del Saler
  • 31. Una planta representativa del Saler: El margall ó (Chamaerops humilis)
  • 32.
  • 33. S ímbols utilitzats al nostre País
  • 34. Si Val ència té un animal totèmic, aquest és el rat penat present a l’escut de la nostra ciutat i símbol de nombroses entitats culturals i esportives. Els rats penat viuen en el Saler i en les zones d’horta properes a la ciutat on no és difícil veure’ls a poqueta nit. Hi moltes llegendes que relacionen aquest animal amb la conquesta de la ciutat, aleshores en mans dels àrabs, pel rei d’Aragó, Jaume I. Una d’aquestes llegendes diu que una nit un rat penat es posa dalt de la tenda del rei i l’avisà d’un imminent atac per part dels àrabs sitiats. Una altra llegenda deia que mentre volara el rat penat, la ciutat de València quedaria en mans dels musulmans. Una nit, el rat penat va quedar fascinat pel drac que coronava el casc del rei En Jaume, de manera que aquest el va poder caçar i a l’endemà, el rei conquerí la ciutat. Per tot això, el rat penat va quedar incorporat a l’escut de la ciutat
  • 35. El rat penat, s ímbol valencià El rat penat deriva segurament del drac alat que coronava el casc del rei Jaume I. En l’actualitat el rat penat forma part de l’escut dels dos equips de futbol de la ciutat, el Val ència CF i el llevant U.D.