Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13

Institut QUERCUS CURS 12-13
CRÉDIT DE SÍNTESI: Descobrim la Mediterrània 3r ESO
DESCOBRIM LA
MEDITERRÀNIA
Institut Quercus
Sant Joan de Vilatorrada
Alumnat

DOSSIER DE L'ALUMNE
2

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 4
ORGANITZACIÓ DEL CRÈDIT 5
AVALUACIÓ DEL CRÈDIT 6
EXPOSICIÓ ORAL 7
PLANIFICACIÓ DE LES TASQUES 9
TEMPORITZACIÓ 10
ACTIVITATS: 11
ACTIVITAT INDIVIDUAL 11
1- PREPARATIUS TÈCNICS DEL VIATGE 13
2- COM TRACTEM LA MEDITERRÀNIA? UN MAR
SOBREEXPLOTAT 20
3- INICIEM EL VIATGE:”El Mare Nostrum”
28
4- UN PORT MOLT PROPER: BARCELONA
37
5- LA MÚSICA I LA DANSA A LA MEDITERRÀNIA 38
6- EL PAISATGE MEDITERRANI 40
7- El BEAGLE 41
8- DARWIN 43
Documents annexos: Autoguiat de l’exposició, Atles
català, Coca de Mataró, Taula dels aliments,
Transatlàntic
3

INTRODUCCIÓ
Mediterraneum mare, “mar enmig de terres”, és el nom que van donar els romans
a la mar Mediterrània, encara que també la van conèixer com Mare Nostrum, ja que la
civilització romana va arribar gairebé a totes les seves ribes. És lògic, doncs, que la major
part dels habitants de les seves costes utilitzessin per designar-la un nom derivat del llatí.
Així, els grecs li deien Mesogeios Thalassa; els àrabs, Al-Bahr al-Mutawasit, “mar
entremig” i els turcs utilitzaven la paraula Ak Deniz “mar Blanc” per oposició al mar Negre.
Al llarg de 4.500 quilòmetres, des de Gibraltar fins a les costes de Síria, aquest
mar, situat entre Àfrica, Àsia i Europa, és una extensió immensa d’aigua de gairebé tres
milions de km2
.
Durant molts segles, el Mediterrani ha estat molt important per a la història.
Fenicis, grecs i romans entre d’altres hi han navegat, descobrint varietat de paisatges -de
clima càlid i assolellat- llengües, religions, costums, música ...
Cal saber, però, que aquesta mar que separa pobles tan diversos, facilita també el
contacte entre les diferents civilitzacions i cultures. El poeta català Miquel Martí i Pol ho
descriu molt bé en aquests versos del poema “Un pont de mar blava”:
“Un pont de mar blava per sentir-nos f ec a f ec,r r
”
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents .
(Miquel Martí i Pol)
El Crèdit de Síntesi Descobrim la Mediterrània té l’objectiu de fer-vos viure l’emoció
d’un viatge per aquest mar i endinsar-vos en una aventura marítima que antigament ja
havien fet exploradors, comerciants, conqueridors... de cultures molt diferents.
En aquest crèdit, us convertireu en AVENTURERS i solcareu el mar a la recerca
d’emocions.
Per tal de tenir èxit en el vostre viatge, el primer que hauríeu de fer és conèixer
per on us moureu.
4

ORGANITZACIÓ DEL CRÈDIT
Tots els grups estan formats per 6 o 7 alumnes, que treballaran junts fins al final del
crèdit. Cada grup haurà de lliurar un dossier que contingui totes les activitats realitzades,
degudament explicades i estructurades.
És important que us organitzeu bé com a grup i elaboreu una planificació diària, per saber
què fer en cada moment i no perdre el temps. Tingueu especial cura en decidir l'ordre en
què realitzareu les tasques, de manera que aneu avançant en totes les activitats.
Possiblement és millor repartir-se de forma individual la recerca d’informació en diferents
mitjans (biblioteca, internet,...), així com la feina de passar les diferents activitats a
l’ordinador, confeccionar gràfiques, exercicis... Però cal que tots participeu en la redacció
final de les activitats i conclusions: només així tindreu una visió clara i global del contingut
del treball.
Pautes de realització del dossier:
S’haurà de lliurar degudament enquadernat. Utilitzarem fulls DIN A4 i una lletra ben
llegible de mida 12.
La primera pàgina consistirà en una portada de creació pròpia, on constaran el nom
del alumnes, el nom del crèdit, el curs i l’any.
En l’encapçalament de cada full hi ha de constar el títol de l’apartat corresponent.
Al peu de pàgina hi haurà el número de pàgina corresponent.
A l’inici del treball hi haurà un índex de les activitats, amb el número de pàgina
corresponent. Aquest índex es pot realitzar per activitats o bé per temes, agrupant les
diferents activitats que hi fan referència.
Abans de lliurar-lo, procureu llegir-lo sencer, d’aquesta manera trobareu aquells
aspectes mal explicats, incoherents o repetits. També heu de ser curosos amb
l’ortografia.
5

AVALUACIÓ DEL CRÈDIT
L’avaluació serà contínua, global i ha de poder reflectir el nivell d’autonomia en el treball
personal, així com la capacitat de col·laboració en el treball de grup. Per valorar les
diferents activitats ens basarem en els objectius del crèdit explicats anteriorment.
Distribució dels percentatges segons les parts del crèdit:
Exercicis individuals 20%
Seguiment del treball diari 20%
Treball de grup (dossier) 40%
Exposició oral 20%
TOTAL: 100%
• Exercicis individuals:
Apunts i redacció de la conferència inicial: es valorarà si el resum es correspon amb les
idees i informacions exposades a la conferència. També es tindrà en compte l’expressió
escrita (sintaxi, ortografia i ús correcte dels signes de puntuació).
Estadístiques.
• Seguiment del treball diari: és important recollir el màxim d’informació sobre el treball
individual i col·lectiu durant el procés de desenvolupament del crèdit. Per això el
professorat disposarà d’un full de registre per cada grup de treball, on valorarà els
aspectes següents de cada alumne: participació i interès, autonomia de treball,
aportacions i iniciatives, relació personal i planificació de la feina (aquesta darrera serà
una nota global de grup). Per superar el crèdit de síntesi cal aprovar aquest apartat.
• Treball en grup: valoració del dossier presentat.
• Quant a l’exposició oral, es tindran en compte, de forma individual, els aspectes
següents: guió, posada en escena (presentar-se, entonació, expressió), contingut adient
(organització, fonts d’informació, conclusions), capacitat de síntesi i coneixement de tot el
contingut del crèdit (valorable mitjançant preguntes).
6

EXPOSICIÓ ORAL
Pautes per preparar l’exposició oral:
1. Us heu de fer un esquema previ. Ha de ser un guió ampli que fareu servir per a la
preparació i també durant l’exposició, sempre que perdeu el fil:
Hi ha d´haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escrites
telegràficament (només han de servir de recordatori).
Hi podeu incloure algunes dades o informacions que són difícils de retenir a la
memòria.
També hi hauria de constar on comença i on acaba la intervenció de cadascú.
Aniria bé que féssiu servir bolígrafs de colors diferents perquè de seguida pugueu
identificar què són dades o exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcar
més, etc.
Caldrà que al final de l'exposició el lliureu al tribunal.
2. Què cal tenir en compte a l’hora de fer l’exposició oral?
2.1- La posada en escena
• Primer cal presentar-se: explicant quin treball heu fet i quin és el nom de cada
membre del grup.
• L’aspecte físic. No es tracta de la vestimenta (cadascú anirà vestit com vulgui
dintre d’una correcció), sinó sobretot dels gestos i l’actitud.
Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en general) us ajudaran moltíssim
a comunicar-vos. No estigueu massa rígids; moveu les mans amb naturalitat;
no poseu una cara massa seriosa, sinó relaxada i tranquil·la.
L’actitud ha de ser de respecte als altres companys i al professorat: no rigueu
sense solta ni volta; no us poseu a mirar per la finestra...
• La veu. Concretament heu de tenir en compte l’entonació i el ritme.
L’entonació ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre lineal, massa
avorrit. Heu de fer una entonació natural, com si féssiu una explicació a un
amic vostre.
Pel que fa al ritme i a les pauses són molt importants perquè l’oient no es
perdi; heu de saber captar l’atenció dels oients, tot fent algun comentari
graciós o alguna anècdota que us hagi ocorregut. La vostra seguretat es
reforçarà si no parleu massa de pressa i sabeu fer pauses després de cada
apartat o subapartat.
• El llenguatge:
Heu de parlar amb la màxima correcció possible. No cal que feu servir paraules
rebuscades, però sobretot eviteu vulgarismes.
Cal que us expliqueu amb claredat. Us heu d’imaginar que els qui teniu davant
vostre no saben res d’allò que els contareu.
7

2.2- Contingut adient de la vostra exposició oral.
• Es valorarà com us heu organitzat per fer l’activitat a exposar, quines fonts
d’informació heu emprat i les conclusions a què heu arribat.
2.3- Capacitat de síntesi.
• Heu de centrar-vos en les dades o fets més importants, ometent les informacions
que no siguin rellevants.
• La durada de cada part: heu de saber controlar el temps, a fi que no us en sobri
massa ni, per contra, hàgiu d’acabar a corre-cuita.
3- Coneixement de tot el contingut del crèdit de síntesi.
En acabar l’exposició oral qualsevol professor/a del tribunal us farà a cadascun dels
membres del grup una pregunta sobre qualsevol dels apartats del crèdit.
Resumint, heu de parlar amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs de tot allò que dieu.
Consulteu l’esquema quan us calgui, però procureu no llegir tota l’estona.
8

FULL DE PLANIFICACIÓ DE TASQUES PER DIA GRUP:
Cal afegir-
lo al treball
1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.-
Dia:
Planificació
de la feina
de grup
Distribució
de tasques
Dia:
Planificació
de la feina
de grup
Distribució
de tasques
Dia:
Planificació
de la feina
de grup
Distribució
de tasques
Dia:
Planificació
de la feina
de grup
Distribució
de tasques
Dia:
Planificació
de la feina
de grup
Distribució
de tasques
9

TEMPORITZACIÓ
DIVENDRES
7/06/13
DILLUNS
10/06/13
DIMARTS
11/06/13
DIMECRES
12/06/12
DIJOUS
13/06/12
DIVENDRES
14/06/12
8 a 9:
Treball grup
8 a 9:
Treball grup
8 a 9:
Treball grup
8 a 9:
Treball grup
8.30 a 9:
Grup 1
8.15h -16.30
Sortida
9 a 10:
Treball grup
9 a 10:
Treball grup
9 a 10:
Treball grup
9 a 10:
Treball grup
9 a 9.30:
Grup 2
9.30 a 10:
Grup 3
10 a 12:
Itinerari : A i B
Museu +
Darwin: C i D
10 a 11:
CONFERÈNCIA
10 a 11:
Treball grup
10 a 11:
Treball grup
10 a 11:
Treball grup
10 a 10.30:
Grup 4
10.30 a 11:
Grup 5
11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30 11 a 11.30:
12 a 14:
Itinerari : C i D
Museu +
Darwin: A i B
DINAR
TORNADA
17.15h
11.30 a 12.30:
Treball
INDIVIDUAL
11.30 a 12.30:
Treball en grup
11.30 a 12.30:
Treball en grup
11.30 a 12.30:
Treball en grup
12-13.30h
REUNIÓ DELS
TRIBUNALS
12.30 a 13.30:
Treball
INDIVIDUAL
12.30 a 13.30:
Treball en grup
12.30 a 13.30:
Treball en grup
12.30 a 13.30:
Preparació
exposició
12.30 a 13.30:
Preparació
exposició
10

ACTIVITATS
ACTIVITAT INDIVIDUAL
1. Resum de la xerrada “La dieta mediterrània”. Entre 200 i 250 paraules.
Fes una marca en la paraula número 100, la 200 i la 250.
En acabar has de lliurar l’esborrany de la conferència.
2. Evolució del consum en les nostres llars.
S’ha estudiat l’evolució del consum en alimentació de les famílies en els últims 20 anys
(1987-2007) i s’ha arribat a les següents conclusions:
o El 1987 es consumien al voltant de 67 quilos de carn per persona i el 2007
s'estima que el consum ronda els 65 quilos. Destaca la preferència dels
consumidors per la carn de pollastre i els nivells de demanda més reduïts
s'associen a la carn d'oví i cabrum. El consum per càpita de carn
de boví ha estat força estable de la mateixa manera que la demanda d'oví i
cabrum. No obstant això, el consum de carn de porc s'ha elevat notablement
mentre que el consum de pollastre s'ha reduït.
o L'evolució de la partida de peixos ha estat notable durant el període 1997-2007.
És a dir, el 1987 es consumien al voltant de 30 quilos de peix per persona i el
2007 s'estima que el consum ronda els 39 quilos. Destaca l'estabilitat en la
demanda dels consumidors en peixos com lluç, llucet, sardines i seitons. D'altra
banda, les partides d'altres peixos i de marisc, mol·luscs i crustacis han
experimentat diferents oscil·lacions mentre que, finalment, s'ha produït un clar
increment del consum per càpita en les conserves de peix.
o La partida de fruites fresques, tot i l'increment de la qualitat i varietat dels
productes oferts, mostra en el mercat espanyol un cert estancament pel que fa a
les xifres de consum per càpita. El 1987 es consumien al voltant de 108 quilos de
fruites per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els 105 quilos. Destaca
que l'evolució de la demanda ha estat força semblant en les diferents varietats de
fruites amb descensos notables durant la dècada dels noranta que sembla que
troben un punt d'inflexió a partir de 1999.
o Les hortalisses fresques ocupen un lloc significatiu dins de les demandes de les
llars espanyoles i han estat presents d'una manera molt activa dins de
l'anomenada dieta mediterrània. El 1987 es consumien al voltant de 66 quilos
d'hortalisses i 66 quilos de patates per persona mentre que el 2007 s'estima que el
consum d'hortalisses ronda els 68 quilos i la demanda de patates arriba fins als 37
quilos en termes per càpita. S'adverteix la preferència dels consumidors per
tomàquets, cebes i enciams, escaroles i endívies. D'altra banda, destaca la
disminució del consum per càpita de mongetes verdes o pebrots durant el període
1997-2007-la disminució més notable durant aquests anys s'associa al consum de
patates que ha passat de 66 quilos per persona en 1987 a prop de 38 quilos per
càpita el 2007.
o Els ous són un producte que s'utilitza com a suport en la preparació d'un gran
nombre de plats i, per tant, ocupa un lloc important en la cistella de la compra. El
11

1987 es consumien al voltant de 300 ous per persona i el 2007 s'estima que el
consum per càpita ronda els 191 ous.
o Durant els darrers anys s'ha produït una proliferació de noves varietats de pa,
galetes, brioixeria i pastisseria i, per tant, l’heterogeneïtat és una nota
característica en l'oferta d'aquest conjunt de productes. El 1987 es consumien al
voltant de 65 quilos de pa per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els
52 quilos. Pel que fa a galetes, brioixeria i pastisseria, el consum ha passat de 12
quilos per persona el 1987 a prop de 15 quilos en 2007.
o L'associació de l'oli d'oliva amb l'alimentació saludable i la difusió internacional
d'aquest missatge han introduït un dinamisme considerable en el sector dels olis i
greixos durant els últims anys. El 1987 es consumien al voltant de 26 litres d'oli
per persona i el 2007 s'estima que el consum ronda els 21 litres. Destaca la
preferència dels consumidors per l'oli d'oliva i els nivells de demanda més reduïts
en altres olis.
o Durant els darrers anys es va observant com la participació de la partida de llet i
productes lactis és important, encara que s'adverteix un transvasament del
consum de llet cap a altres productes lactis. El 1987 es consumien, per persona,
124 litres de llet, 8 quilos de iogurt, 6 quilos de formatge i 1,9 quilos d'altres
productes lactis. El 2007, el consum per càpita de llet arriba a 94 litres, a 10 quilos
de iogurt, a 7 quilos de formatge i a 15,7 quilos d'altres productes lactis. Destaca
la preferència dels consumidors per la llet envasada i el fort ascens en el consum
d'altres productes lactis.
o La partida de begudes es caracteritza per una enorme heterogeneïtat. El 1987 es
consumien, en termes per càpita, 6 litres de vi cprd (amb denominació d'origen o
alguna qualitat diferenciada), 36 litres de vi de taula, 64 litres de cervesa, 23
litres d'aigües minerals, 57 litres de gasoses i begudes refrescants i 6 litres de
sucs. El 2007, la situació és bastant diferent pel que fa al consum de begudes per
persona: 9 litres de vi cprd, 13 litres de vi de taula, 58 litres de cervesa, 70 litres
d'aigües minerals, 66 litres de gasoses i begudes refrescants i 18 litres de sucs.
Totes les dades anteriors es poden representar gràficament. Hi ha diferents tipus de
representacions gràfiques: diagrames de barres, de sectors, pictogrames ...
Has d’agafar per una banda, les dades corresponents al 1987 i per l’altra les dades
corresponents a 2007 i representar-les en dos diagrames de sectors.
a) Completa la taula:
Producte Quantitat (kg) any 1987 Quantitat (kg) any 2007
Carn
Peixos
Fruites
Hortalisses
b) Representa mitjançant dos diagrames de barres la informació de la taula, una per
a 1987 i l’altra per a 2007.
c)Fes una taula similar a la de l’apartat a) amb la partida de begudes. Fes dos
diagrames de sectors, un per a l’any 1987 i un altre per a l’any 2007.
12

.
1- PREPARATIUS TÈCNICS DEL VIATGE
ACTIVITAT 1.1: Situem-nos
Amb l’ajut de l’atles, identifiqueu en el mapa 1 tots els països de l’àrea
mediterrània; escriviu-hi el nom i la capital de cada país. A continuació, completeu el
quadre següent
PAÏSOS DE L’ÀREA MEDITERRÀNIA
EUROPA ÀSIA ÀFRICA
País Capital País Capital País Capital
ACTIVITAT 1.2: El relleu
Situeu en el mapa 2 les unitats del relleu més importants de tota l’àrea
mediterrània (illes, penínsules, mars, caps, golfs, serralades i rius). Després, pinteu-les i
repasseu el curs dels rius amb els colors corresponents
13

t
ACTIVITAT 1.3: El nostre vaixell
Ara que ja us heu familiaritzat amb l’entorn, trieu un vaixell que us agradi. Heu
d’anar en compte: cada vaixell é unes característiques diferents.
CARACTERÍSTIQUES DELS VAIXELLS
VAIXELL TIPUS A TIPUS B TIPUS C TIPUS D
Material construcció Acer
Fibra de
vidre
Fusta Acer/Fusta
Llits 5-7 4-6 5-7 7
Capacitat dipòsit d’aigua
potable
110 l. 250 l. 550 l. 650 l.
Capacitat tanc de
deixalles
25 Kg. 20 Kg. 33 Kg. 35 Kg.
Capacitat dipòsit de
combustible
135 l. 140 l. 150 l. 150 l.
Velocitat mitjana 22 nusos 45 nusos 25 nusos 27 nusos
Consum de combustible
20 l. en
50 mill. mar.
30 l. en
50 mill. mar.
18 l. en
50 mill. mar.
19 l. en
50 mill. mar.
Distància que es pot fer
amb un dipòsit de
combustible
338 mill. mar.
233 mill.
mar.
417 mill. mar. 395 mill. mar.
14

TIPUS A TIPUS B TIPUS C TIPUS D
Ja que haureu de passar molt de temps en aquesta nau, seria convenient que li poséssiu
un nom:
I si el vaixell l’haguéssiu de dibuixar?
Mireu aquest exemple:
En una làmina cal que dibuixeu un vaixell com el
de l’exemple:
◊
◊
◊ t
◊
Sols es poden utilitzar les figures planes: quadrat, rectangle, rombe, romboide,
triangle, trapezi i cercle.
S’han d’utilitzar les figures: rombe, triangle i trapezi com a mínim
S’han d’apun ar les mides, tal com veieu en l’exemple.
Cada figura s’haurà de pintar d’un color diferent.
15

◊ Finalment haureu de calcular l’àrea total: l’àrea de cada figura i després sumar-les
totes.
ACTIVITAT 1.4: El clima
Ja esteu preparats? No, no encara. Primer heu de saber a quines condicions
climàtiques us veureu sotmesos, no és qüestió d’ arriscar-se a sotsobrar.
Com ja sabeu, la conca mediterrània es caracteritza per un clima amb
temperatures moderades i pluges no gaire abundants i concentrades sobretot a la tardor i
la primavera. Els estius acostumen a ser especialment càlids i secs.
Un tret típic del clima mediterrani és la irregularitat, sobretot pel que fa a la pluja,
que resulta poc predictible. Sovintegen els períodes llargs de sequera i les precipitacions
molt intenses són, paradoxalment, més freqüents que a les zones de climes més humits.
En aquest medi es pot passar en poques hores d’una sequera molt prolongada a una
inundació.
Amb les temperatures mitjanes mensuals i els valors de pluja mensual d’una
estació es pot construir un diagrama climàtic. A les
abscisses es disposen els dotze mesos de l’any, i a les
ordenades les temperatures i precipitacions, de
manera que cada unitat de les primeres equival a
dues de les segones. Es representen amb punts i
creus els valors de les dues variables i s’uneixen amb
línies contínues i discontínues. Els mesos en què la
línia de la precipitació queda per sobre de la línia de
temperatura es consideren humits. Entre les dues
línies es dibuixa una trama de traços verticals. Els mesos en què les temperatures
superen les precipitacions es consideren secs. L’espai corresponent s’emplena amb una
trama de punts.
El diagrama d’una estació mediterrània consisteix en una zona central seca entre
dues zones humides (hivern -primavera i tardor -hivern). Aquest tipus de clima no és
exclusiu de la conca mediterrània, sinó que també es dóna a Califòrnia, Xile, Sud-Àfrica i
16

:
al sud i el sud-oest d’Austràlia. Els diagrames climàtics d’aquestes àrees presenten el
mateix patró que acabem d’explicar.
1) Amb les dades de la taula construeix el diagrama climàtic d’una estació
típicament mediterrània
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Temperatures 5’0 6’2 7’3 9’3 14’5 16’7 21’8 21’6 17’6 14’0 8’1 6’1
Precipitacions 47’8 45’6 50’4 56’8 45’3 26’3 12’4 13’5 40’6 70’6 63’6 54’5
2) Calcula la temperatura mitjana i la desviació típica de les temperatures
d’aquesta estació imaginària. Calcula també, les precipitacions total i mitjana,
ACTIVITAT 1.5: El menjar
Durant aquest viatge, passareu moltes hores en el vaixell i haureu de menjar; per
tant, no podeu començar el trajecte amb el rebost buit. Penseu a prendre tot un seguit
d’aliments propis de la dieta mediterrània per poder fer un menú per a cada àpat:
esmorzar, dinar i sopar. Ajudeu-vos de la piràmide dels aliments que hi ha a continuació.
Àpats 1r PLAT 2n PLAT POSTRES
Esmorzar
Dinar
Sopar
17

18
Per tal de saber si heu prepara un menú equilibrat, haureu de calcular la quantitat
de proteïnes lípids (greixos) i glúcids (sucres o hidrats de carboni) que té cada aliment, i
mirar si s’ajusta a aquestes proporcions:
t
,
- Glúcids: 55%
- Lípids: 30%
- Proteïnes: 15%
Suposeu que el vostre esmorzar serà un entrepà de pernil:
A les taules buscarem el pernil:
Cada 100 g. de pernil aporten:
Tenint en compte que aquí estan calculades les quantitats de nutrients per cada
100 g, podeu escriure:
Càlcul proteïnes
Càlcul hidrats de
carboni Càlcul lípids
g. de
pernil
g. de
proteïnes
g. de
pernil
g. de
hidrats de
carboni
g. de
pernil
g. de
lípids
100 18 100 0 100 33.3
110 X 110 X 110 X

t
Feu les proporcions per a cadascun dels tres grups d’aliments i tindreu:
Proteïnes: 19.80 g.
Hidrats de carboni: 0g.
Lípids: 36.30g
Pernil 150g. Pa 125g. oli TOTAL
Proteïnes 19.80g.
Glúcids 0g.
Lípids 36.30g.
Feu el mateix per al pa i per a l’oli i després sumem cadascuna de les files de la
taula i ho col·loquem en la columna del TOTAL.
Seguiu el mateix procediment per tal de treure la quantitat del nutrien s del dinar i
del sopar i comproveu que s’ajusta als percentatges abans esmentats; en cas que no
s’ajustin, expliqueu com ho podríeu corregir.
No oblideu adjuntar un pressupost detallat dels productes que prendreu. Per tal de
fer-ho, calculeu el preu del menú d’un dia i multipliqueu el resultat pel nombre de
persones i dies que duri el viatge.
19

2- COM TRACTEM EL MEDITERRANI? UN MAR
SOBREEXPLOTAT
Saps quins són els enemics del mar Mediterrani?
Un enemic molt conegut per l’ecosistema marí és el propi ésser humà. Veiem-ho en les
següents activitats:
Activitat 2.1: La contaminació del mar
Quan es parla de contaminació es distingeix la que té lloc en un punt determinat
(la sortida d’ un afluent) de la que es produeix de forma difusa, en superfícies més
grans. Les ciutats i les indústries produeixen contaminació del primer tipus, ja que els
abocaments es concentren en una sortida única; en canvi l’agricultura produeix
contaminació difusa, ja que els fertilitzants i els productes amb acció biològica que es
fan servir es dispersen pels conreus i són transportats per l’aigua a través del sòl.
Els principals focus de contaminació marina són: l’agricultura, les ciutats, la
indústria, les centrals nuclears, les refineries de petroli i els abocaments.
La contaminació agrícola s’origina amb l’ús excessiu d’adobs i la utilització
d’herbicides i insecticides que poden arribar a ser molt tòxics. Totes aquestes substàncies
són transportades pels rius fins al mar.
Les grans aglomeracions de població a les ciutats costaneres mediterrànies
produeixen quantitats enormes d’aigües residuals que van a parar al mar. Quan aquestes
es depuren, l’efecte de l’abocament és inferior que quan no es depuren. La qualitat
ambiental dels entorns litorals de les grans ciutats costaneres depèn del fet que tinguin o
no depuradores.
Els abocaments industrials requereixen sistemes especials de depuració, perquè
provoquen una contaminació molt més nociva. La concentració més gran de zones
industrials es dóna als països de la Unió Europea. S’hi genera la quantitat més gran
d’emissions de contaminants en l’atmosfera que poden produir pluges àcides que afecten
la vegetació. Les combustions industrials augmenten les emissions de CO2 que potencien
l’efecte hivernacle responsable del reescalfament global de la terra.
Les centrals nuclears són un perill potencial de contaminació radioactiva a banda
de la modificació del medi que provoquen en produir grans quantitats d’aigua a elevada
temperatura.
Les refineries de petroli, freqüentment a la vora del mar i dels ports per
rendibilitzar el transport marítim del petroli, són focus de vessaments de petroli al mar.
20

t
El transport marítim, especialment de productes petrolífers i industrials, acostuma
a produir accidents que representen aportacions al mar de grans quantitats de petroli i
d’altres productes; tot i que el percentatge d’accidents és mínim, els efectes contaminants
i la destrucció dels ecosistemes de les costes afectades són importants i irreversibles.
Els rius transporten al mar els contaminants agrícoles, urbans i industrials que
recullen al llarg del seu recorregut i poden abocar al mar contaminants produïts terra
endins.
Respon les següents preguntes:
1) Diferencia la contaminació puntual de la difusa i posa un exemple de cada una.
2) Quines aigües residuals són més nocives per al medi ambient: les urbanes o les
industrials?
3) Quin riu por arà més càrrega de contaminants: el que travessa únicament zones
de bosc o el que transcorre entre conreus i zones urbanes?
4) Quins efectes té el naufragi d’un petroler en una zona de mar molt propera a la
costa?
Activitat 2.2: La contaminació de les platges
El gran increment de la urbanització de les zones costaneres espanyoles, que es va
produir a partir de la dècada dels seixanta, i la quantitat massiva de banyistes que en van
omplir les platges van tenir conseqüències ambientals negatives per a aquestes àrees.
L’efecte de l’augment de la població costanera es va fer notar en els abocaments
fecals que es realitzaven al mar sense cap depuració. La conseqüència va ser un augment
de la contaminació microbiana de les aigües que les feia no aptes per al bany.
La densitat excessiva de banyistes va produir també la contaminació per fongs de
la sorra, que causaven nombroses infeccions, sobretot a la pell.
A mesura que s’han instal·lat estacions de depuració a les zones costaneres,
s’aprecia una disminució clara de la contaminació per bacteris de les aigües de les
platges. De la mateixa manera, quan es tracta la sorra, removent-la i exposant-la a l'acció
de les radiacions solars, s’eliminen molts fongs.
L’any 1982 es va crear una organització no governamental (ONG), la Fundació
Europea d’Educació Ambiental (FEEA), que va crear un logotip i una bandera (la bandera
blava d’Europa) per tal de premiar les platges i els ports esportius de més qualitat
ambiental.
21

Cada any, un jurat europeu valora les candidatures que presenten els diversos
municipis costaners d’Europa i concedeix banderes blaves als que compleixen una sèrie de
requisits. Actualment hi ha 41 països que subscriuen la campanya de banderes blaves.
Per a la concessió d’aquest distintiu de qualitat, el jurat considera els aspectes següents:
a) Qualitat de l’aigua basada en les anàlisis oficials.
b) Seguretat, segons la presència de salvament i socorrisme, i telèfons
d’emergència.
c) Existència de serveis, papereres, vigilància, possibilitat d’accés públic, neteja
periòdica, etc.
d) Accions de formació ambiental i d’informació a l’usuari.
L’any 1988, només 450 platges europees van rebre una
bandera blava, de les quals 106 van correspondre a Espanya. L’any
1995 van arribar al jurat europeu 1569 candidatures de platges per a la bandera blava i
se'n van concedir 1.464. El país en obtenir més banderes blaves va ser Espanya amb 307,
seguit de França amb 293, Grècia amb 282 i Itàlia amb 192. L’any 2009, es van concedir
2311 banderes blaves a Europa, de les quals, 520 són a Espanya.
Respon a les següents preguntes:
LA CONTAMINACIÓ DE LES PLATGES
1) Quina és la causa principal de la
contaminació mic obiana de les
aigües de bany?
r
r
r
r
2) Indica mesures que caldria
prend e per eliminar els punts
negres de zones no aptes per al
bany que encara hi ha a la costa mediterrània espanyola.
3) Has vist algun cop com recorren les platges les màquines que remouen la
sorra? Què aconsegueixen amb aquest tractament?
LES BANDERES BLAVES
1) En què consisteix la campanya de les banderes blaves?
2) Quina organització és la que concedeix aquests gua dons de qualitat
ambiental?
3) Enumera alguns dels requisits que ha de eunir una platja per poder optar a un
distintiu de bandera blava.
22

Activitat 2.3: Els problemes pesquers
A l’estret de Gibraltar, les aigües profundes que escapen del Mediterrani són força
més riques en fòsfor que les que entren de l’Atlàntic. L’intercanvi continu d’aigua produeix
un empobriment d ’aquest nutrient que limita l’abundància de fitoplàncton.
Com que les algues del fitoplàcton són el primer nivell de la cadena tròfica, la
baixa producció influeix perquè hi hagi menys zooplàcton i menys peixos plactòfags. La
riquesa pesquera del Mediterrani és baixa en comparació a altres mars.
Contràriament al que seria desitjable, la pressió pesquera ha augmentat els
darrers anys. Als anys quaranta, el total de captures pesqueres del Mediterrani (inclòs el
Mar Negre) era de prop de 405.000 Mg/any. La dècada dels cinquanta, el volum de pesca
era de 700.000 Mg/any i a mitjan anys setanta s’extreien 1.300.000 Mg cada any.
Quan s’analitzen dades de pesca, els totals de captures no són bon indicadors dels
efectes que té la pesca sobre la població de peixos. Els estudiosos de les pesqueres
utilitzen les captures per unitat d’esforç pesquer com el valor de més interès per saber
com hi repercuteix la pesca. Així, per exemple, al Mediterrani occidental, les millores
tecnològiques que es produïren a partir dels anys setanta van contribuir a augmentar
l’esforç pesquer, que considera el nombre de vaixells que pesquen, el nombre de dies que
ho fan, la tecnologia que es fa servir, etc. Quan es calculen les captures per unitat
d’esforç pesquer s’aprecia que disminueix gradualment en la majoria d’espècies.
Actualment la tecnologia pesquera ha assolit un nivell alt. Els sistemes que
permeten situar-se en punts exactes per mitjà de satèl·lits, i els sistemes de detecció de
bancs de pesca per sonar permeten més garanties d’obtenir bona pesca però,
malauradament, a costa de sobreexplotar les poblacions.
A tots els mars, el darrer decenni, el valor anual de la pesca ha anat en
disminució. La legislació europea obliga a efectuar aturades de pesca per tal de facilitar
les recuperacions de la població de peixos (aturades biològiques), i exigeix una mida
mínima de la malla d’una xarxa, a fi d’evitar que es capturin formes juvenils.
Un aspecte especial de l’àrea mediterrània és la cotització elevada del peix, que
significa entre cinc i vuit vegades la mitjana mundial, especialment en el cas de les
espècies bentòniques (lluç, rap, moll). Això ha pogut influir en el fet que la flota pesquera
estigui sobredimensionada i que calgui compensar-ne la baixa rendibilitat amb
subvencions de la Unió Europea (UE).
23

t
,
t
t t t t
t
r
L’aqüicultura marina que es troba en una fase d’expansió és molt lluny de
representar una alternativa a la pesca tradicional. Per ara, només resulta rendible per
espècies molt preuades: llagostí, orada, llobarro i turbot. Actualment hi ha piscifactories a
l'Atmella de Mar (Tarragona) i Arenys de Mar.
Respon a aquestes preguntes
CAPTURES PESQUERES
1) Quin increment van tenir les captures pesqueres del Mediterrani des dels anys
quaranta fins a mitjan anys setanta?
2) Quan s’observen dades absolutes de captures pesqueres de diferen s espècies
en els darrers vint anys s’aprecien oscil·lacions però només en els últims anys
queda palesa una tendència a la disminució. Com s’explicaria aques fet? El fet
que es man ingui duran anys un nivell de erminat de cap ura d’una espècies
vol dir que les poblacions s’exploten correctamen ?
3) Explica la mesura més lògica per saber si realment l’extracció de pesca d’una
espècie n’afecta o no les poblacions.
TECNOLOGIA PESQUERA
1) Indica un procediment molt sensible que s’utilitza per localitzar bancs de
peixos.
2) Creus que la cultura mediterrània valora de manera especial els aliments
procedents del mar?
3) Valora el fet que les subvencions de la UE permetin de tenir flotes
sobredimensionades. Creus que és una bona política per a la conservació dels
recursos pesquers?
Activitat 2.4: El còmic
Elaboreu un còmic que tingui com a títol “El Mediterrani i els seus enemics”.
Els protagonistes poden ser: el Mar, els Rius, les Gavines, les Tortugues, les Deixalles, els
Núvols, les Sequeres, els Dofins, l’U banisme massificat, els Pesquers, la Contaminació,
els Tsunamis… Penseu una història que sensibilitzi a les futures generacions sobre la
necessitat de conservar i millorar la Mediterrània.
24

Activitat 2.5 (Castellà)
ALBERTI Y EL MAR
Uno de los poetas españoles que más ha cantado al mar es, sin duda, Rafael Alberti.
En este trabajo te proponemos una aproximación a la figura de este poeta.
1.- Para empezar, busca información de este escritor. Ten en cuenta que la información que
obtengas tiene que servirte para entender mejor los poemas que vas a leer, así que haz una
selección de los datos biográficos más relevantes de Alberti.
2.- Ya habrás averiguado que su obra se divide en diferentes etapas. Nos centraremos en la
primera, en la que se enmarca una de sus obras más conocidas, Marinero en tierra. Aquí tienes
algunos de los rasgos más característicos de esta obra. Léelos y tenlos en cuenta en los
siguientes ejercicios.
a) Uno de los temas principales de Alberti es la descripción del paisaje gaditano
(Puerto de Santa María). El tema principal de su obra es la nostálgica añoranza
del mar gaditano que presenta a partir de una serie de motivos marineros.
b) Una de las partes de Marinero en tierra hace referencia al puerto de Cádiz. Aquí el
MAR simboliza tranquilidad, libertad, estabilidad, serenidad y plenitud.
c) Crea contrastes entre el mar y la tierra, en sus versos pueden aparecer un
elemento del mar y otro de la tierra: corza marina, naranjo de mar, valles
salados…
d) Presencia de colores (cromatismo) con valor metafórico: azules, verdes, negros-
grises (tristeza, soledad).
e) Los poemas son breves entre 5 versos y hasta 15. La rima de sus poemas va alternando:
asonante y consonante. Y el verso más usado es el octosílabo.
25

3.- Lee estos 3 poemas de Marinero en tierra y realiza las actividades propuestas:
1
El mar. La mar.
El mar. !Solo la mar!
¿Por qué me trajiste, padre,
a la ciudad?
¿Por qué me desenterraste
del mar?
En sueños, la marejada
me tira del corazón.
Se lo quisiera llevar.
Padre, ?por qué me trajiste
acá?
2
Gimiendo por ver el mar,
un marinerito en tierra
iza al aire este lamento:
"¡Ay mi blusa marinera!
Siempre me la inflaba el viento
al divisar la escollera".
3
Salinero
...Y ya estarán los esteros
rezumando azul de mar.
!Dejadme ser, salineros,
granito del salinar!
!Qué bien, a la madrugada,
correr en las vagonetas,
llenas de nieve salada,
hacia las blancas casetas!
Dejo de ser marinero,
madre, por ser salinero.
26

3.1. Analiza la métrica de los tres poemas. Anota el número de sílabas, la rima y la
estrofa.
3.2. ¿Cómo aparece expresado el conflicto mar (pueblo) - tierra (ciudad) y por cuál
muestra más predilección el poeta?
3.3. Explica el valor expresivo de las exclamaciones.
4.- Evoca, en un breve texto en prosa, las sensaciones y sentimientos que despierta en el
poeta el reencuentro con el mar, tras haber permanecido largo tiempo alejado de él.
Puedes ilustrar tu texto con imágenes.
5.- Comentario de Si mi voz muriera en tierra.
Si mi voz muriera en tierra
llevadla al nivel del mar
y dejadla en la ribera.
Llevadla al nivel del mar
y nombradla capitana
de un blanco bajel de guerra.
¡Oh mi voz condecorada
con la insignia marinera:
sobre el corazón un ancla
y sobre el ancla una estrella
y sobre la estrella el viento
y sobre el viento la vela!
Tu comentario (un texto redactado) debe recoger las respuestas a estas preguntas:
• ¿Qué tema trata?
• ¿En qué partes se puede dividir? Explica qué recoge el autor en cada una de ellas.
• ¿Qué palabras se repiten? ¿Por qué? ¿Cómo es el léxico que utiliza? ¿Por qué?
• ¿Qué recursos literarios observas? Explícalos.
• ¿Cuál es la métrica del poema?
27

3- INICIEM EL VIATGE: “EL MARE NOSTRUM”
La mar Mediterrània ha estat al llarg de la història un pont cultural i comercial entre els
pobles que habitaven les seves costes i d’altres el camp de batalla on es decidien les
seves confrontacions militars. De tots els pobles que l’han dominat destaquen sens dubte
els romans que en les diferents etapes de la seva historia (Monarquia, República i Imperi)
hi van assolir el domini absolut.
La Mediterrània passà a anomenar-se sota l’Imperi el “Mare Nostrum” perquè era el límit
geogràfic dels seus dominis econòmics i comercials i, per això, hem triat aquest moment
de la història per desenvolupar els exercicis que integren aquest crèdit de síntesis per la
matèria de Ciències Socials.
A. Un primer tastet...
Per començar a treballar totes les activitats que us presentem a continuació us
aconsellem que primer mireu el vídeo que podreu trobar en aquesta pàgina web del
“Museu de la Mediterrània” de Torroella de Montgrí:
http://www.museudelamediterrania.cat/ca/visita-virtual.html
I també sobre la dieta Mediterrània:
http://www.youtube.com/watch?v=_CSXHmXF1Jk&feature=youtu.be
I sobre els productes que podem trobar en els mercats de les ciutats
mediterrànies:
http://w110.bcn.cat/Mercats/Continguts/Documents/Fitxers/catal%C3%A0%20complert.p
df
28

B. Cartografia: “Naveguem per la Mediterrània”
ACTIVITAT 3.1: cartografia del mar Mediterrani
Situeu en un mural les unitats del relleu més importants de tota l’àrea mediterrània (illes,
penínsules, mars, caps, golfs, serralades i rius). Pinteu tots aquests accidents geogràfics i
feu-ne una llegenda.
Aquest mural ha de portar per títol: “Naveguem per la Mediterrània”
ACTIVITAT 3.2: ordenació del territori
Completeu el quadre següent.
PAÏSOS DE L’ÀREA MEDITERRÀNIA
EUROPA ÀSIA ÀFRICA
País Capital País Capital País Capital
29

ACTIVITAT 3.3: Per saber-ne una mica més
A continuació teniu un text en el qual falten disset termes (xifres o paraules) que trobareu
en el requadre següent. Heu de completar el text amb aquests termes .
1869, 5020, Adriàtic, Bon, Bòsfor, Còrsega, d'Amèrica, Egeu, “Mare
Nostrum”, NO, S, Sardenya, SE, Suez, N, O, Màrmara.
“EL MAR MEDITERRANI”
És un mar continental situat entre Europa meridional (__), Àfrica septentrional (___) i
Àsia sudoccidental (___), que comunica amb l'Atlàntic per l'estret de Gibraltar (___), amb
el mar Roig pel canal artificial de ________ (___) i amb el mar Negre, a través del mar de
______________ i dels estrets de Dardanels i del ___________.
Té _________ m. de profunditat màxima i uns 2.505.000 km2 i forma dues conques:
l'occidental i l'oriental, clarament separades per un zona de profunditat inferior a 400 m
que s'estén des de l'illa de Sicília fins al cap _______ (Tunísia), el punt mes angost del
Mediterrani.
El Mediterrani occidental està dividit en dues porcions separades per les illes de
____________ i ____________ : el mar Baleàric a l'oest i el Tirrè a l'est.
El Mediterrani oriental es subdivideix en diverses conques o mars parcials: Jònic,
___________ , ______________ i Líbic.
Des del punt de vista oceanogràfic té característiques pròpies: per sota dels 300 m. la
temperatura és de 13º C; la salinitat augmenta de O a E; l'amplitud de les marees és
petita.
Els romans l'anomenaven "_________________" (que significa mar nostre), ha ocupat
un paper fonamental en la història de la humanitat: des de la Prehistòria tenim
coneixement de la presència humana en les seves costes i va ser un important vehicle de
comunicació per a les cultures del món antic.
30

El descobriment ____________ al segle XV va apartar del Mediterrani els grans corrents
comercials, però l'obertura del canal de Suez (_____) tornà a situar lo en un rang de
primeríssima importància pel que fa a navegació i comerç.
El perill de la creixent contaminació residual i les tensions sorgides de la pobresa dels
països africans (especialment de l'hostilitat àrab israelí), han despertat entre els països
mediterranis la necessitat de desenvolupar una política mediterrània comuna.
C. El Mar Mediterrani: un espai d’intercanvi
La Mar mediterrània és un mar interior envoltat de països que conformen la regió
mediterrània. Un conjunt d’estats que comparteixen una història comuna, però que alhora
divergeixen en altres aspectes. Probablement, són les diferències de nivell econòmic i
social un dels motius més preocupants pel que fa al manteniment de l’estabilitat política
en aquesta zona. A nivell general, existeixen prou elements per poder afirmar que, en
gran part, el futur econòmic i social de tots aquests països depèn de la preservació del
medi ambient. La preocupació per al futur ecològic de la Mar Mediterrània hauria d’unir a
tots els estats riberencs amb l’objectiu de desenvolupar polítiques comunes per a la
protecció mediambiental de tota la regió.
Tanmateix, uns 150 milions de turistes visiten anualment la regió mediterrània i aquest fet
constitueix una font molt important de recursos per a l’economia de la regió. Tots els
visitants necessiten poder gaudir d’un ambient net i sense contaminació. Sense aigües
cristal·lines i blaves, sense platges netes i sense els productes del mar que configuren una
de les base de la gastronomia mediterrània, el turisme no té futur i aquest turisme és
fonamental per a l’economia de la regió mediterrània i per a l’estabilitat política.
Aquest espai d’intercanvi queda perfectament palès en la intensa activitat portuària de
la regió mediterrània on la diversitat cultural, globalització o liberalització del comerç, són
temes amb plena vigència. En tots els seus ports el intercanvi és un component essencial;
sense la necessitat per intercanviar béns, serveis, idees o experiències, les estretes
relacions i interaccions que existeixen al món serien impensables.
31

ACTIVITAT 3.4: Cartografia naval
Us proposem realitzar una travessia imaginària per la Mediterrània i vosaltres en
sereu els protagonistes. En el mateix mural de l’activitat 1, “Naveguem per la
Mediterrània”, haureu de traçar un recorregut fent parada en nou ciutats portuàries
de diferents països, tenint en compte que haureu de passar pels tres continents riberencs.
Aquestes nou ciutats són: Tànger, Cartago (Tunis), Alexandria, Beirut, Istanbul, Atenes,
Palerm, Marsella, Barcelona.
Com ho fareu?
1er- Busqueu una fotografia de cadascun d’aquests ports o d’algun lloc emblemàtic
d’aquesta ciutat i enganxeu-ho en el mural “Naveguem per la Mediterrània”.
2on- Configurareu l’itinerari en base a trajectes que us duran de ciutat en ciutat. En el
mapa representareu una línia recta entre els dos ports per tal de poder determinar
la distància entre ells (quilòmetres i milles marines).
3er- Abans de navegar, caldrà saber la direcció que el vaixell haurà de seguir per arribar
a la nova població. La manera de fer-ho és dibuixant en cada ciutat (sortida i arribada)
la creu dels quatre punts cardinals degudament orientada respecte al mapa. Amb la
referència de la Rosa dels vents i el trajecte traçat, podreu saber la direcció del nou
destí.
4rt- És molt important indicar en el mateix mural quin tipus de productes són els que
podeu trobar en aquella ciutat. Feu una llegenda per especificar-los.
5è- Una manera d’agrupar totes les dades necessàries i planificar el viatge és omplint el
Quadern de Bitàcola que trobareu en el full següent. Així, facilitareu la navegació de la
nau.
32

I recorda que:
1 nus = 1 milla marina per hora
1 milla marina (m.m.) = 1852 metres (m.)
1 quilòmetre (Km.) = 1000 metres (m.)
Consum d’aigua per persona i dia = 40 litres ( l. )
Generació de deixalles per persona i dia = 2 quilogram (Kg.)
A tall d’exemple...
DISTÀNCIA
COORDENADES
GEOGRÀFIQUES
CIUTAT
D’ARRIBADA
DIA
PORT I
PAÍS DE
SORTIDA
PORT I PAÍS
D’ARRIBADA
DIRECCIÓ
KM MILLES LAT. LONG.
1
Barcelona
Marsella /
França
NE 920 497 43ºN 5ºE
33

Q U A D E R N D E B I T À C O L A
Nom del
vaixell
DISTÀNCIA
COORDENADES
GEOGRÀFIQUES
CIUTAT
D’ARRIBADA
DIA
PORT I
PAÍS DE
SORTIDA
PORT I PAÍS
D’ARRIBADA
DIRECCIÓ
KM. MILLES LAT. LONG.
34

ACTIVITAT 3.5: Com ens comunicarem a cada port?
Ja teniu fet el vostre itinerari; esteu a punt de conèixer països que tenen una llengua
diferent a la vostra. Si us voleu comunicar amb la gent, bé haureu de saber dir algunes
coses.
Us proposem que busqueu com es diuen en la llengua dels països que visiteu aquestes
paraules bàsiques.
País Salutació Agraïment Comiat
35

ACTIVITAT 3.6: Els mercats comercials
Com heu pogut observar els grans mercats van ubicar- se, sobretot, al litoral.
Ja des de la Grècia antiga, una de les funcions bàsiques de la ciutat va ser erigir-se en
localitat de mercat per al seu territori. El mercat ha tingut un paper fonamental en una
economia urbana que havia de garantir queviures i matèries primeres.
Els colors, els sons i les olors, la vestimenta i la gestualitat de venedors i compradors, els
símbols i llenguatges que trobem al mercat, identifiquen els trets particulars de cada
cultura, dels seus habitants i dels seus paisatges, i alhora generen un característic entorn
intercultural de convivència i tolerància.
Al llarg de la història, préstecs i intercanvis han estat moneda corrent: síndries, cigrons,
arròs, albergínies, taronges, peres, cireres, préssecs, avellanes, cebes, alls, prunes, blat
de moro, patata, mongetes, tomàquets, pebrots, carbasses, cacau o l’alvocat són
productes originaris d’indrets molt diversos, i alhora productes desconeguts que només es
van introduir o consolidar en el seu propi paisatge per efecte del mercat.
Els que habitem a la conca de la mediterrània, espai de natural interacció entre diverses
cultures, tenim el privilegi de poder assistir sempre que ho desitgem a aquest ric escenari,
el mercat de qualsevol dels nostres pobles i ciutats.
L’enorme dimensió comunicativa dels mercats els converteix en punts de trobada, de
mestissatge i en “una gran finestra oberta al món”.
Per tant, haureu de presentar un “lot o una panera”, el dia de la presentació
del treball, davant del tribunal, amb un producte típic de cadascun dels ports
per on heu passat durant el vostre viatge pel Mar Mediterrani.
36

4- UN PORT MOLT PROPER: BARCELONA
De les nou ciutats portuàries treballades en aquest crèdit de síntesi, n’hi ha
una que té especial importància: la seva proximitat al nostre poble ens influencia
en el nostre dia a dia.
Per aquest motiu, farem una passejada pel port de Barcelona per a veure’n
la seva utilitat i evolució.
ACTIVITAT 4.1: A peu pel port.
Durant el recorregut que realitzarem pel port, visitarem diferents edificis
importants. Fes un resum d’allò que us han explicat i inclou alguna fotografia.
Els llocs que tenen un especial interès són:
- Edifici de les drassanes
- Moll de la fusta
- Edifici de la Duana
- Torre Colom
- Palau de Mar
- Autoritat Portuària
- Torre del Rellotge
ACTIVITAT 4.2: Exposició “Viatge mar enllà “
Completa les activitats que trobaràs en l’autoguiat del final.
• Busca informació de l’Atles Català i fes-ne un resum.
• Busca informació de la Coca de Mataró, fes-ne una fotografia i marca’n les parts
principals.
37

5- LA MÚSICA I LA DANSA MEDITERRÀNIA
Una de les riqueses culturals de la Mediterrània és el folklore: llegendes, contes, música.
En la música popular folklòrica o música popular tradicional, les peces no tenen
autor conegut i es remunten a un origen antic. Moltes estan associades a festes i rituals.
Cada cultura veu la seva música popular tradicional com un signe d’identitat.
Us proposem que realitzeu una de les dues opcions, una més teòrica i la segona
totalment pràctica.
OPCIÓ A
ACTIVITAT 5.1: Instruments mediterranis
Alguns dels instruments utilitzats en l’àrea mediterrània per donar a conèixer la música
tradicional es troben en aquesta llista.
Balalaica Corn dels Alps Riqq
Bendir Gralla Sac de Gemecs
Flauta de Pan Qarqaba Darbukka
Nai Alboka Duholla
Rebab Launeddas Ud
Qanun Corcertina Violi hardanger
Compte! N’hi hem posat que no corresponen als països de la ribera mediterrània.
Identifica’ls i col·loca’ls al lloc adequat en la taula següent:
ÀREA MEDITERÀNIA ALTRES PAÏSOS
38

ACTIVITAT 5.2: La dansa mediterrània
Després de descobrir la diversitat instrumental d’aquesta àrea intenteu resoldre el
que se us planteja a continuació:
1) Què s’en én per música folklòrica?t
l
r
r
2) A les comunitats d’Andalusia i Múrcia han estat especialment importants les
influències de les invasions musulmanes, bizantines i la cultura gitana.
L’ instrument bàsic per excel·lència és la ……………………………..
Entre les formes musicals més importants tenim: el Soleá, la Seguidilla, la Seguiriya
gitana, El Fandango, Las granadinas, rodeñas, malagueñas i murcianas.
Busca informació d’una d’aquestes formes mirant d’explicar l’origen i l’evolució.
4) A Catalunya i Balears, la dansa per excel·lència és la sardana. Anomena els
instruments que integren una cob a i busca una fotografia d’aquesta
agrupació instrumental.
OPCIÓ B
Podeu edita un vídeo de 2 ó 3 minuts de durada on tots els membres del grup balleu una
dansa típica de la zona Mediterrània ,podeu tria la que vulgueu.
39

6- EL PAISATGE MEDITERRANI
Al llarg d’aquest viatge, haureu vist que, a l’àrea mediterrània, hi ha uns trets
característics comuns entre els quals destaquen els conreus de vinyes, oliveres, ametllers
i blat.
ACTIVITAT 6.1: Els cultius mediterranis
Busqueu informació dels cultius esmenta s i feu-ne una fitxa per a cadascun.
Utilitzeu una fitxa com l’exemple següent:
t
Nom català:
Nom científic:
Nom en altres idiomes de l’àrea mediterrània:
Període de floració:
Període de fructificació:
Període de recol·lecció del fruit:
Aliments elaborats a partir d’aquests fruits:
Fotografia ( algú del grup amb la planta) Dibuix de la tija, la fulla, la flor i el fruit.
Descripció de cadascuna de les parts dibuixades.
40

7- EL BEAGLE
El Beagle és el vaixell que va utilizar en Darwin per viatjar arreu del món i poder observar
una gran varietat d’espècies.
ACTIVITAT 7.1: El segon viatge
Amb l’ajuda d’aquesta web:
http://olanavegacion.com/puertos/Distancias.htm
Hauries de reproduir el segon viatge de Darwin a bord del Beagle ( 1831) i calcular les
milles nàutiques que va recòrrer.
ACTIVITAT 7.2: Fes una captura de pantalla del recorregut que has calculat.
ACTIVITAT 7.3: Hauries de buscar quant de temps va durar l’expedició. I d’aquest
temps, quants dies o mesos van estar navegant.
41

ACTIVITAT 7.4: Hauries de calcular la velocitat mitjana del trajecte, en nusos i
KM/h
ACTIVITAT 7.5: L’ancla d’un vaixell pesa 1/1000 parts el pes del barco. Dissenya un
sistema que sigui capaç de que 4 persones puguin pujar l’ancla d’un barco com el del
“Beagle”. Recorda que hauràs de dissenyar un sistema que multipliqui la força , serà el
mateix sistema que per reduir la velocitat. Aquest sistema ho podràs fer a base
d’engranatges, cargols sense fi, etc . Hauràs d’especificar les mides, diemnsions i numero
de dents d’aquets engranatges. El sistema haurà de tenir un sistema de bloqueig per tal
de que , quan l’ancla hagi tocat fons, la cadena/corda que subjecte l’ancla, no pugui
seguir estirant-se.
42

8-CHARLES DARWIN
ACTIVITAT 8.1: This activity consists in designing and creating a presentation using
the Powerpoint or others to be able to understand the life and the theory of Charles
Darwin.
Imagine you have never heard about this scientist ,his observations and the theory he
developed. You must explain when he lived and what the people of his time though
about his ideas. You must explain his theory and what i meant.
t
t
You can use these webs as a reference:
http://www.youtube.com/watch?v=Du78P-Agq9s
http://www.amnh.org/exhibitions/past-exhibitions/darwin
http://www.agendaweb.org/reading/comprehension_interm3.html
43

Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13

Similar a Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13 (20)

Más de Pep Ribalta

Más de Pep Ribalta (20)

Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13