1. GIMNÀSTICA ARTÍSTICA

2. QUÈ ÉS LA GIMNÀSTICA?
La gimnàstica és un esport
en el que es fan
seqüències d’exercicis
físics que requereixen:
força, flexibilitat, agilitat i
elegància.

3. TIPUS DE GIMNÀSTICA
• GIMNÀSTICA ARTÍSTICA
• GIMNÀSTICA RÍTMICA
Són les dues modalitats més conegudes.

4. Aquí parlarem de la gimnàstica artística
que es practica amb diversos aparells o
sense ells damunt una superfície de mides
reglamentàries.

5. ORIGEN
La gimnàstica va sorgir de la prehistòria.
A la civilització grega es practicava per
aconseguir la perfecció i la bellesa del cos.
A partir del segle XIX, la gimnàstica
artística es va independitzar de la
gimnàstica general, especialment després
de la creació l’any 1881 de la Federació
Europea de Gimnàstica.

6. Avui en dia, és una de les modalitats més
atractives amb una mescla constant de
risc, equilibri i bellesa estètica dels seus
moviments.

7. Els exercicis de la gimnàstica artística són
molts tècnics, molt difícils de realitzar i
exigeixen al gimnasta una gran perfecció.

8. MODALITATS
MASCULINA
• Terra o mans lliures
• Barra fixa
• Paral·leles
• Cavall amb arcs
• Poltre de salts
• Anelles
FEMENINA
• Terra o mans lliures
• Barra d’equilibri
• Paral·leles asimètriques
• Poltre de salts

9. TERRA O MANS LLIURES
Es realitzen dins d’una àrea
assenyalada de 12 m. de banda,
d’on els participants no poden
sortir durant l’exercici i han
d’utilitzar tota la superfície en
diferents direccions.
MASCULINA: La durada de
l’exercici oscil·la entre 50 i 70
segons.
FEMENINA: La durada de l’exercici
oscil·la entre un minut i minut i
mig. Els exercicis formen una
composició coreogràfica amb
música.

10. BARRA FIXA
MASCULINA:
La barra està composta
d’acer i està situada a 2,55 m.
d’alçada, amb un grau
d’elasticitat suficient perquè
no es trenqui. La continuïtat
durant l’exercici és molt
important. Abans d’iniciar
l’exercici, per agafar-se a la
barra, el gimnasta necessita
l’ajut del seu entrenador.
Moviments més importants:
els balanceigs, els molins
amb una o dues mans,
deixar-se anar d’una mà, etc.

11. PARAL·LELES
MASCULINA:
Són dues barres cilindríques
de 3,5 m de llarg, separades
entre elles 42 cm situades a
1,6 m del sòl. Malgrat la seva
duresa, són molt flexibles. El
gimnasta treballa per sobre i
per sota de les barres, i
també pot treballar solament
en una. Amb aquest aparell
es poden realizar equilibris,
vols, girs, tisores, etc.

12. CAVALL AMB ARCS
MASCULINA:
Es considera el més dur
dels aparells, pel control
de cos que exigeix la
seva execució. Durant
l’exercici no es pot tocar
l’aparell amb cap part del
cos, excepte les mans, ni
es pot realitzar cap
aturada. Es fan
moviments pendulars i
circulars amb les cames
juntes o separades
(molins i tisores).

13. POLTRE DE SALTS
MASCULINA I
FEMENINA:
L’aparell és el mateix
en la modalitat
masculina i
femenina, amb la
diferència que en la
masculina se situa al
llarg, en la mateixa
direcció que la cursa
d’impuls del
gimnasta. També hi
ha un trampolí per
fer la batuda i
potenciar l’impuls.

14. ANELLES
MASCULINA:
Tal i com el seu nom indica,
són dues anelles penjades a
2,65 m. del terra, per tant es
fa necessari que s’ajudi al
gimnasta a pujar a l’aparell
per poder començar
l’exercici. Quan es realitzen
els diferents moviments les
anelles no es poden moure;
per tant, el gimnasta ha de
tenir molta força i ha
d’aguantar equilibris tan
difícils com el famós “crist”.

15. BARRA D’EQUILIBRI
FEMENINA:
És una barra rígida de
fusta, que te 5 m. de
llarg i 10 cm. d’ample.
És a 1,2 m. d’alçada i es
recolza sobre dos pals
verticals que hi ha als
extrems. La gimnasta ha
de realitzar salts, girs,
equilibris, etc., damunt
la barra sense caure’n.
Tot plegat exigeix una
gran concentració i
equilibri.

16. PARAL·LELES ASIMÈTRIQUES
FEMENINA:
Són dues barres de fusta
cilíndriques de 3,5 cm. de
diàmetre, separades
entre elles a 43 cm., i
situen habitualment a
diferents alçades del sòl
(la inferior a 1,5 m. i la
superior a 2,3 m.).
Malgrat la seva gran
duresa, són molt
flexibles. Les gimnastes
poden realitzar-hi voltes,
girs, balanceigs, canvis de
barra, etc.

17. ELEMENTS ACROBÀTICS
• La tombarella (“voltereta”)
• La vertical (“pino”)
• La vertical-tombarella (“pino voltereta”)
• Vertical-pont (“pino-puente”)
• La roda lateral (“lateral”)
• La rodada (“rondada”)
• El flic-flac
• El mortal

18. LA TOMBARELLA (“voltereta”)
És un gir del cos de 360º sobre el seu eix
transversal. Es pot realitzar endavant o
enrere, i sempre sobre l’esquena.

19. LA VERTICAL (“pino”)
És un equilibri del cos
en posició invertida;
és a dir, amb les
cames enlaire. Es pot
realitzar sostenint-se
sobre el cap i les mans
o només sobre les
mans.

20. LA VERTICAL-TOMBARELLA
(“pino-voltereta”)
És la suma dels dos elements anteriors. El gimnasta
fa una vertical, s’aguanta en equilibri i, des d’aquesta
posició, realitza una tombarella endavant (acotant el
cap i rodant sobre l’esquena).

21. LA VERTICAL-PONT (“pino-
puente”)
El gimnasta fa una
vertical i deixa caure les
cames en arc fins a tocar
amb els peus a terra. En
aquest moment té les
mans i els peus a terra i el
seu cos forma un pont. Si
des d’aquesta posició vol
tornar a l’anterior,
traslada el pes dels peus
a les mans, i remunta la
posició.

22. LA RODA LATERAL (“lateral”)
És un gir de 360º al voltant de l’eix àntero-
posterior del cos; es tracta de rodar
lateralment recolzant les mans i després un
peu seguit de l’altre.

23. LA RODADA (“rondada”)
El gimnasta realitza una roda lateral, però en
passar per la vertical ajunta les cames, fa un
gir de 90º i acaba amb les cames juntes en
una posició oposada a la inicial.

24. EL FLIC-FLAC
Consisteix a fer un salt enrere, passar
per un recolzament invertit i prendre
impuls per acabar amb la posició
dempeus.

25. EL MORTAL
Es tracta d’executar una tombarella a
l’aire, és a dir, amb fase de vol i sense
rocolzar les mans a terra.

32. FI
Emma Capó Moll