1. CURS DE FORMACIÓ ESPORTIVA APRENENTATGE MOTOR CONDICIÓ FÍSICA FIGUERES, SETEMBRE 2011
2. Aprenentatge Motor És qüestió d’anatomia? FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A. Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment... Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al sistema motor Doncs en què pensa?
3. Potser pensa en el moviment? Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda
4. Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu Mana? És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en moviments corporals Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer
5. I saber això per a què carai ens servirà? Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals ALTRES DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici) INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)
6. ENS AVANCEM UNA MICA... Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació? LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat establim una base motriu amplia ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.
7. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el perill de sobrepassar els límits. ( Mandel 1984)
8. LA CONDICIÓ FÍSICA RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA FATIGA . Weineck (1992) CLASSIFICACIÓ En funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica. A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidació dels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energia s’obté sense la presencia d’oxigen.
17. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA ( Zaichkowsky 1980) LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts) (Diem 1978) CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA QUALITAT PSICOFÍSICA. EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A L’ADOLESCÈNCIA.
18. FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES (TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC). Grosser i Muller (1989)
19.
20. CONTRACCIONS ISOTÒNIQUES LA FIBRA MUSCULAR ES CONTRAU I MODIFICA LA SEVA LONGITUD CONCÈNTRICA EXCÈNTRICA LA LONGITUD DEL MÚSCUL DIMINUEIX LA LONGITUD DEL MÚSCUL AUGMENTA
22. FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇA ESTRUCTURALS NERVIOSOS ESTIRAMENT HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES RECLUTAMENT COORDINACIÓ SINCRONITZACIÓ REFLEX MIOTÀTIC ELASTICITAT
23.
24.
25.
26. ENTRENAMENT DE LA FORÇA MÀXIMA EXPLOSIVA RESISTÈNCIA Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals.... Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega QUÈQUICOM
32. PLATAFORMA VIBRATÒRIA Transferència de vibracions mecàniques al sistema musculotendinós. Faciliten l’acció muscular provocada pel reflex tònic vibratori. Diversos estudis el consideren un mètode superior a l’entrenament clàssic a l’hora de millorar la força, la flexibilitat i la recuperació muscular.
33. L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA HA DE COMENÇAR A PLANIFICAR-SE A PARTIR DE: 7 anys, entre els 7 i 8 anys existeix una fase sensible on els estímuls de força ràpida i força resistència poden tenir un important efecte positiu en el nen (Borzi, 1986; Nadori, 1997; Hanh, 1998; Cerani, 1990) Empènyer, còrrer, traccionar, trepar... Moviments naturals Evitar grans càrregues per perill de malformacions, pèrdua de capacitat elàstica i risc de lesions. (estructures musculars i osteoarticulars molt plàstiques i dèbils)
34. Fins als 13 anys, la força no té un gran desenvolupament, no hi ha diferències entre sexes, i les seves millores es produeixen gràcies a factors nervisos (coordinació intramuscular) i al creixement fisiològic. NO FORÇA MÀXIMA Jocs de força i lluita, i circuits per estacions. Càrrega el propi pes corporal (treball ideal multillançaments i multisalts)
35. Entre els 14 i els 16 anys hi ha un fort increment de la força degut a l’augment de la massa musculars, de la velocitat de contracció, i de la millora de la coordinació intramuscular Transports, lastrats, traccions.. . Increment de les càrregues a partir del volum i no de la intensitat. A partir dels 17-19 anys comencem el treball amb peses!
36. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA ( Fleishman,1964; Rarick, 1980) LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS (Mandel, 1984; Paritzcova 1973) ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT RISC DE LESIONS PER FRACTURES LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA
38. FORÇA DE DESPLAÇAMENT DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS I AMB ACCELERACIONS I DESACCELERACIONS CONSTANTS A GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES) FORÇA DE SALT UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER CENTRE PODEN REALITZAR UNA MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT
39. FORÇA DE COLPEIG COM A TERME MIG UN JUGADOR DE FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE 50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000 ANY). REQUEREIXEN GRANS APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A PORTERIA, EL REBUTJOS... FORÇA DE LLUITA OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA, ENTRADES, CÀRREGUES...)
40.
41. DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT MECÀNICS ELASTICITAT (elastina) RIGIDESA (colagen) NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS EXTERNS SEXE, EDAT, HORA DEL DIA, TEMPERATURA
42. FACTORS MECÀNICS RIGIDESA Seria la resistència física d’un cos per trencar-se davant d’una força externa ELASTICITAT Seria la capacitat física d’un cos per deformar-se a partir d’una força externa i recuperar el seu estat inicial de repòs sense modificació estructural o funcional En el teixit conjuntiu hi trobem el colagen , que aporta la rigidesa, i l’ elastina , que ens dóna la capacitat d’elongació
43. FACTORS NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA L’increment, tant en quantitat com en intensitat, dels estímuls ambientals provoca una hiperexcitació de la vía gamma del sistema simpàtic, incrementant el to muscular. RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES NEUROMUSCULARS El fus neuromuscular, informant sobre el grau d’estirament del múscul i activa el reflex miotàtic L'òrgan tendinós de Golgi, situat en el tendó, informa de la tensió excessiva a la que és sotmès un múscul
46. Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular i generar efecte de relaxació muscular Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. ( Beualieu(1981), Madding et al.(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997) ESTÀTIC PASSIU PASSIU- ASSISTIT Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.
47. Pot constituir una pràctica desaconsellada pel perill de forçar excessivament si la persona que manipula no gaudeix de les nocions necessàries del límit de resistència o fragilitat del múscul. Els músculs biarticulars són els que han de sotmetre’s amb certa regularitat a un programa d’entrenament amb estiraments amb tensió passiva.
49. FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF) 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR
52. ATENCIÓ! L’estirament passiu i el passiu forçat de la musculatura agonista, previ a la realització d’accions explosives (batuda remat volei, entrada a cistella, canvis de ritme handbol...) poden afectar negativament al rendiment. És més aconsellable realitzar estiraments estàtics breus en tensió activa i estiraments dinàmics (Wiemann, Klee,1992; Henning y col. 1994) Tan sols podria ser aconsellable en aquells esports on per obtenir el màxim rendiment calgui una ADM molt elevada (ex: natació-esquena-escapulohumeral // gimnàstica artística-escapulohumeral i coxofemoral).....per tant, és difícil justificar-ho en els esports col·lectius .
53. PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003) PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. ( Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)
54. PREGUNTES... QUIN ÉS EL TEMPS ÓPTIM D’ESTIRAMENT? CAL ESTIRAR ABANS DE FER UN TREBALL DE VELOCITAT (quin tipus d’estirament)? L’ESTIRAMENT PREVI A L’ENTRENAMENT O COMPETICIÓ REDUEIX EL RISC DE LESIÓ MUSCULAR? HE D’ESTIRAR AMB ELS NENS? (què estirar?) QUINS ESTIRAMENTS SÓN CONTRAINDICATS?
56. VELOCITAT LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE DE REACCIÓ GESTUAL CÍCLICA
57. CONCEPTE DE VELOCITAT EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete
59. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat
60. ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
61. MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?
63. RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE VELOCITAT S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ
64. LES CAPACITATS COORDINATIVES El domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats SEIRUL·LO
65. La interacció i el bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment . Le Boulch Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor . Fetz
66. PERQUÈ HEM DE TREBALLAR-HO? Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic. Afavoreixen l’eficiència del moviment. Possibiliten l’adaptació del moviment a les condicions de l’entorn. Apropen l’acció real a la desitjada Estimulen la creativitat. Potencien la individualitat.
67. EQUILIBRI Nosaltres ens trobem en una determinada situació de moviment, i per tal de modificar aquesta situació necessitem el reequilibri Ens trobem en equilibri quan la línia de gravetat cau dins de la base de sustentació
68.
69. “ ...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable realmente de fútbol.” J. Guardiola
