1. AUTOCONFIANÇA És la confiança ( Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d'algú. ) d’un esportista (o d’un equip) en els seus propis recursos per assolir un determinat resultat . Exemples: -un jugador que pren la decisió de llançar un penal... - Un equip que perdent per dos gols confia en els seus recursos per remuntar el marcador (Cassà)

2. Autoconfiança no és “ vinga que guanyem”, “no podem pensar en perdre”, “vinga, vinga que podem”… És un estat intern de fortalesa psicològica que implica el coneixement real de la dificultat de l’objectiu, dels recursos propis que un pot utilitzar per assolir l’objectiu, i de les possibilitats reals d’aconseguir-lo Coneix les seves possibilitats reals…i les dificultats que es trobarà pel camí…i com neutralitzar les dificultats.

4. En els esports col·lectius Influeix en l’esforç conjunt de l’equip, la perseverança, la concentració, la tolerància davant de les errades dels companys, la capacitat del grup per reaccionar, superar marcadors adversos... L’autoconfiança ajuda a controlar l’estrès en benefici de la motivació

8. -Controlar les expectatives en els partits. Una expectativa realista afavoreix una autoconfiança apropiada. Una expectativa massa optimista pot propiciar un excés de confiança, i una expectativa massa pessimista pot provocar una autonconfiança baixa.

10. CONFIANÇA EN L'ENTRENADOR Si els jugadors consideren que el seu entrenador és eficient fent la seva feina el percebran com un recurs valuós, enfortint-se la autoconfiança col·lectiva Si els jugadors confien en el seu entrenador, aquest tindrà una influència més gran sobre ells… els comentaris, les correccions, les avaluacions…seran més valuosos per potenciar l’autoconfiança El domingo me cargaría a todos los jugadores. El martes, sólo a ocho. El jueves creo que los culpables son sólo dos o tres. Al final acaban jugando los mismos once cabrones de siempre

12. Objectivitat i consistència. (Ex: elogiar a jugadors indiscriminadament poden convertir els seus estímuls en neutres). Cal que fonamenti els seus comentaris, les seves valoracions, els elogis…en fets i criteris objectius que justifiquin els seus missatges.

13. FETS...I NO PARAULES

14. LA FALSA CONFIANÇA L’Autoconfiança no és creure cegament en què s’assolirà un determinat objectiu... és estar convençut, a partir d’un plantejament realista, que un gaudeix dels recursos suficients per tenir més o menys opcions de superar les dificultats. Habitualment el jugadors amb falsa confiança no voldran analitzar ni enfrontar-se als problemes (els hi costa admetre els errors propis, busquen excuses per justificar el seu baix rendiment, passen pàgina ràpidament...)

15. L'evolució de la "falsa confiança" Repercussió negativa en el rendiment esportiu (evitar competicions més compromeses o buscar excuses …) Viu dels èxits del passat... cada vegada té menys percepció de control L’esportista se n’adona de la seva indefensió... està perdut i sol patir ansietat

16. Aprofita qualsevol ocasió digne per abandonar la pràctica esportiva (lesió, situació familiar, estudis...) Impacte perjudicial en l’autoconcepte i l’autoestima, afectant l’esportista més enllà de la seva etapa en l’esport

17. Prevenció i tractament de la falsa confiança És important que els esportistes no associïn el seu valor com a persona a l’èxit esportiu. Cal aprendre a avaluar l’èxit i el fracàs. Cal acceptar els moments de dubte i els moments de poca confiança respecte al propi rendiment, com a part de l’experiència d’un esportista. Cal tenir en compte els beneficis i costos a mig/llarg plaç, establir objectius interessants i realistes, ajustar les expectatives de rendiment, aprendre a controlar l’èxit i el fracàs...

18. Quan no confien en tu... Quines estratègies seguiu?... Hi parlo o no hi parlo?