SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 37
Descargar para leer sin conexión
ENTRENAMENT
  ESPORTIU I
INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS
TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA
              Oscar Wilde
“LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”
             Esther Vilalta
" Un principi de l'art
  de l'educació, en el
que haurien de fixar-
 se els encarregats de
dirigir-la, és el que no
    s'ha d'educar als
    nens conforme el
       present, sinó
 conforme a un estat
      superior, més
 perfecte, possible en
      el provenir de
  l'espècie humana".
         Kant
FORMACIÓ

 COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM
                   A PERSONA


RENDIMENT

  MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE
             L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
"Todos los entrenadores hablan sobre
   movimiento, sobre correr mucho.
   Yo digo que no es necesario correr
tanto. El fútbol es un juego que se juega
 con el cerebro. Debes estar en el lugar
 adecuado, en el momento adecuado, ni
 demasiado pronto ni demasiado tarde"
QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT?
L’entrenament és un concepte col·lectiu per a
totes les mesures d’increment i manteniment
       del rendiment esportiu. Grosser (1986)

Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els
 resultats esportius més elevats possibles .
                   Godik & Popov (1993)


L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a
  un procés estructurat, temporal i orientat a
 incrementar les prestacions de l’esportista .
              Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995)




                                                    o
L’ESTRUCTURA DEL RENDIMENT ÉS COMPLEXA
           I MULTIFACTORIAL

 DIMENSIÓ COGNITIVA            CS
                           CTI
                   S   - TÀ
                NIC
            T ÈC

 DIMENSIÓ EMOCIONAL
        S
    TO R                                                        CIA
                                                                   LS
 FAC                                                         SO
                                                        O-
                                                  P SI C
                                          R   S
                                    FACTO



       DIMENSIÓ SOCIAL
DIMENSIÓ PROCEDIMENTAL                                FACTORS CONDICIONALS
Entrenament Esportiu I
Entrenament Esportiu I
ELITE


    ESPORT SENIOR

  ESPORT FEDERAT JUV


ESPORT FEDERAT CAT. INF



   ESPORT ESCOLAR


EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR
EDUCACIÓ FÍSICA ESPECIAL
ESPORT PER A TOTHOM
CONTINGUTS
Tot allò que he d’entrenar per tal de millorar el
meu rendiment. Aquests apareixen després de
 l’anàlisi dels requeriments del nostre esport.
La qualitat dels organismes vivents que a través del
desenvolupament corporal, formes funcionals, rendiment,
comportament i exigències diverses pot estabilitzar les
seves condicions d’existència. (Manno, 1991)




           ADAPTACIÓ

AGUDES                                CRÒNIQUES
ADAPTACIONS AGUDES

 CANVIS QUE PATEIX L’ORGANISME DURANT L’ESFORÇ

1- Increment del volum i la freqüència respiratòria (captació oxigen)
2- Increment de la freqüència i el cabal cardíac (transportador oxigen)
3- Increment de la temperatura corporal (regulador)
                                   ....

ADAPTACIONS CRÒNIQUES

QUAN LES MODIFICACIONS AGUDES ES REPETEIXEN EN
 EL TEMPS EL COS S’ADAPTA I ES TORNEN ESTABLES


 VO2max, llindar anaeròbic, increment de la massa muscular...
SÍNDROME GENERAL
          D’ADAPTACIÓ
       TEORÍA DE L’ESTRÉS

    “Conjunt de respostes funcionals adaptatives
inespecífiques davant de qualsevol estímul agressor
 o estrès i que alteren el seu equilibri homeostàtic”
RESISTÈNCIA   FATIGA




NIVELL    ESTIMUL
INICIAL
DE
FORMA




          SHOCK     CONTRA
                    SHOCK
La càrrega és la totalitat del treball a realitzar durant una
 sessió, exercici o cicle, així com la despesa energètica
provocada i les modificacions causades en l’organisme.




  QUANTITATIU                         QUALITATIU

    VOLUM               I             INTENSITAT
EL VOLUM ES POT MESURAR A PARTIR DE:


   DURADA (temps)                  MAGNITUD (ex: kg aixecats)

                 FREQÜÈNCIA (nº repeticions)


         LA INTENSITAT VE DETERMINADA PER:

Intensitat de la càrrega              Densitat de l’estímul
I= treball actual/ treball màxim


                    Dificultat de la càrrega
PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA
            INTENSITAT DEL TREBALL

INTENSITAT BAIXA                  INTENSITAT ALTA


    GRAN              ESPAI           REDUIT

 INCREMENTAT          TEMPS           REDUIT

                    JUGADORS         DENSITAT
  DENSITAT

                   REGLES JOC         MOLTES
   POQUES

                   COMPETICIÓ          ALTA
    BAIXA

 FAVORABLE         DINÀMICA JOC    DESFAVORABLE
Entrenament Esportiu I
SEGONS ORIENTACIÓ

GENERAL I            Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)

               Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o
 GENERAL II    sense pilota, però sense cap altre element de tipus
               cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.

               Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del
               futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran
 DIRIGIDA      presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i
               sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn
               més o menys estable (1x1,2x2...)
                    Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els
ESPECÍFICA          requeriments necessaris per la seva demarcació dins
                    del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar
                    el requeriments reals del joc


 COMPETICIÓ                  Crear situacions simuladores preferencials
Ex: FUTBOL


SEGONS ORIENTACIÓ



        CÀRREGA FÍSICA EXTERNA

    1. DISTÀNCIA RECORREGUDA

           APROXIMADAMENT        10.000m.     (Martínez (2004):
             11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)...


     2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA
        Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras,
        O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren
         diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP


CENTRALS         7759m ds 521                ELS MITJOS SÓN, EN TERMES
                                             GENERALS, ELS QUE RECORREN
LATERALS         8245m ds 816
                                             MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE
MITJOS           9805m ds 710                L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS
                                             ESPECÍFICS PODEN ALTERAR
DAVANTERS        8397m ds 710
                                             ELS RESULTATS
                    (Reilly i Thomas 1976)



    4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS

  735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT
  (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)

               32% CAMINANT- 42% TROTANT
           11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT

CANVIS DE DIRECCIÓ:                       29,5+/-10
SALTS :                                   8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI :               25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
          -Central       12
          -Pivot defensiu 15
          -Interior      30
          -Davanter      20-30



“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER
 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
     ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
CÀRREGA FÍSICA INTERNA

                                  INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA,
                         LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...

   R /p m
    C p        Po n [Va s]
                 te cia tio                                                                                                       C d n [rp ] Ve cid d[km ]
                                                                                                                                   a e cia m lo a /h
     20
      5   2 00
           0                                                                                                                             20
                                                                                                                                          5    20
                                                                                                                                                5
      25
       2     1 00
              8                                                                                                                          25
                                                                                                                                          2    25
                                                                                                                                                2
      20
       0     1 00
              6                                                                                                                          20
                                                                                                                                          0    20
                                                                                                                                                0
      15
       7     1 00
              4                                                                                                                          15
                                                                                                                                          7    15
                                                                                                                                                7
      10
       5     1 00
              2                                                                                                                          10
                                                                                                                                          5    10
                                                                                                                                                5
      15
       2     1 00
              0                                                                                                                          15
                                                                                                                                          2    15
                                                                                                                                                2
      10
       0     80
              0                                                                                                                          10
                                                                                                                                          0    10
                                                                                                                                                0
       75    60
              0                                                                                                                          75    75
       50    40
              0                                                                                                                          50    50
       25    20
              0      1                                                                                                                   25    25
        0                                                                                                                                        T mo
                                                                                                                                                  ie p
        000
         :0 :0                         000
                                       :2 :0                    000
                                                                :4 :0               100
                                                                                    :0 :0             100
                                                                                                      :2 :0                  100
                                                                                                                             :4 :0
            T m o 0 :00
             ie p : :00                    Dista 0 km
                                                ncia: .0
            RC: 0pp m                      Ca encia 0rpm
                                              d :
            Ve cid d 0 km
               lo a : .0 /h                Po n : 0Va
                                              te cia     tios

Pe n
  rso a             F .PAL R G L
                     .C AF U EL                                     F ch
                                                                     e a        0 /0 /2 0
                                                                                 3 8 05     R oca ía
                                                                                             itm rd co           1 9/ 1 4
                                                                                                                  4 9          L ite 1
                                                                                                                                ím s                8 -16
                                                                                                                                                     0 0
Ejercicio           0 /0 /2 0 0 :4 p
                     3 8 0 5 8 6 .m                                 H ra
                                                                     o          0 :4 :0 p
                                                                                 8 6 5 .m   Ve cid d
                                                                                               lo a                            L ite 2
                                                                                                                                ím s                8 -16
                                                                                                                                                     0 0
D p rte
 eo                 FT L
                     U BO                                           D ra n
                                                                     u ció      100
                                                                                 :5 :2 .0   Cdn
                                                                                             a e cia                           L ite 3
                                                                                                                                ím s                8 -16
                                                                                                                                                     0 0
Eq ip
  uo                Eq ip Po r
                       u o la                                       D n
                                                                     ista cia               Po n
                                                                                               te cia
N ta
 o
                                                                                            Se cció
                                                                                              le n            0 0 0-1 0 0(1 0 0 )
                                                                                                               :0 :0 :5 :2 :5 :2 .0
SEGONS EL GRAU D’AFECTACIÓSOBRE L’ORGANISME



DESCANS ACTIU
            Afavoreixen la recuperació de càrregues anteriors


  MITJANES
         S’arriba al grau de sobrecompensació en 24 hores. No
         comporten una gran situació d’estrès.

   ALTES
              Triguen aproximadament 48h. en assolir l’estat de
              sobrecompensació.

    LÍMIT
              Gran situació d’estrès, un gran desgast del SNC, i
              una gran afectació del sistema hormonal.
PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT
NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU

1. PRINCIPI DE LA RELACIÓ ÓPTIMA ENTRE
      LA CÀRREGA I LA RECUPERACIÓ

La càrrega d’entrenament ha de ser adient en volum
    (temps, distància...) i intensitat ( ràpid, lent, fort,
     fluix...) per tal de provocar una situació d’alerta,
   de desgast, al nostre cos. Alhora cal tenir molt en
   compte que el nostre cos requereix un període de
   recuperació de la càrrega aplicada, doncs si no es
    deixa prou temps per tal que l’organisme surti de
        l’estat de shock el podem estar abocant al
                       sobreentrenament.
2. PRINCIPI DE L’INCREMENT PROGRESSIU
               DE LA CÀRREGA
  Quan apliquem càrregues d’entrenament de forma
  progressiva l’individu va aconseguint noves línies
 d’equilibri, va incrementant el seu equilibri de base.
     Per tant, cal anar augmentant les càrregues
  d’entrenament de forma progressiva, però sempre
 tenint en compte el principi anterior de relació entre
                  càrrega i recuperació.
3. PRINCIPI DE L’INCREMENT DISCONTINU
             DE LA CÀRREGA


Per tal d’assolir l’adaptació cal anar incrementant les
càrregues d’entrenament.
La càrrega s’ha de variar per tal que el cos tingui temps
d’adaptar-se. No podem incrementar la càrrega contínua
i progressivament de forma il·limitada, cal deixar
períodes de recuperació durant els programes
d’entrenament per tal que el cos sigui capaç d’assimilar
les càrregues aplicades.
4. PRINCIPI DE LA VERSATILITAT
             DE LA CÀRREGA

        Els estímuls aplicats en els programes
d’acondicionament ha de ser variats per tal d’evitar la
 monotonia i la adaptació estándar, permetent així la
     millora en els resultats. Si les càrregues són
uniformes el cos s’adapta i no millora. Les variacions
   en les càrregues es poden produir a través de la
     variació entre el volum i la intensitat, amb les
    variacions dels sistemes d’entrenament o fent
 variacions en l’ambient (ex: entrenament en alçada).
PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ


5. PRINCIPI DE LA REPETICIÓ I LA CONTINUITAT


   Per tal que l’entrenament sigui efectiu i l’individu
   s’adapti cal que es repeteixi en el temps, amb una
 certa continuïtat. Si no hi ha aquesta continuïtat no es
 millora, es perden els efectes de la sobrecompensació
6.PRINCIPI DE PERIODITZACIÓ DE LA
        CÀRREGA DE L’ENTRENAMENT


   Per poder coincidir el millor nivell de forma amb la
   competició més important cal programar les fases
d’entrenament segons el calendari competitiu i realitzar
estratègies d’entrenament que tinguin en consideració
    les fases de càrrega i descàrrega (ex: cicle anual
  d’entrenament... periodització clàssica de Matveev).
PRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓ


     7. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ A L’EDAT I A
      L’INDIVIDUALITZACIÓ DE L’ESPORTISTA


Els objectius, tipus i intensitat de les càrregues
d’entrenament varien en funció de:
-Edat i sexe: les dones solen treballar amb un 20% menys
de volum respecte els homes.
-Capacitat d’adaptació de l’esportista: depèn dels tipus de
fibres predominants de la musculatura de l’esportista.
8. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA

Dins l’entrenament s’han d’interrelacionar les capacitat
fisiològiques i les coordinatives. La tècnica arriba fins
              on arriba la condició física.

          9. PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I
            LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA


  Cal conèixer les característiques de l’esport per poder
  coordinar de forma sistemàtica el desenvolupament de
          la tècnica amb el de la condició física
10. PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA




Per crear un esportista d’alt nivell es requereixen com a
mínim 8 anys. A partir d’aquí cal mantenir aquest nivell
 el màxim de temps possible. Per assolir-ho cal aplicar
     mecanisme de regeneració físics i psicològics.
PRINCIPIS PEDAGÒGICS


     11. PRINCIPI DE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA


 L’esportista ha de pensar i discutir sobre les tasques que
està realitzant. Ha d’existir un aprenentatge significatiu
treballant sobre el perquè de les accions motrius per
arribar al com realitzar-les.
12. PRINCIPI DE LA TRANSFERÈNCIA

Aplicant a situacions noves solucions anteriorment
                   descobertes .



        13. PRINCIPI DE L’ACCESSIBILITAT



   A l’esportista se li han de plantejar exigències de
  càrregues que puguin afrontar positivament. S’han
       d’evitar tant les exigències baixes com les
                     sobreexigències.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Resistència i força
Resistència i forçaResistència i força
Resistència i forçaphidalg2
 
Flexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitatFlexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitatphidalg2
 
Principis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentPrincipis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentEDUARDOGAYAN
 
Teoría del entrenamiento deportivo I
Teoría del entrenamiento deportivo ITeoría del entrenamiento deportivo I
Teoría del entrenamiento deportivo IApuntes Inefc
 
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesUd 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesCarme Cid Torrentó
 
Fuerza en Baloncesto
Fuerza en BaloncestoFuerza en Baloncesto
Fuerza en Baloncestorubenbedia5
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02csalomo
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyamentphidalg2
 
La sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentLa sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentphidalg2
 
Aplicació de la força al entrenament del futbol
Aplicació de la força al entrenament del futbolAplicació de la força al entrenament del futbol
Aplicació de la força al entrenament del futbolToni Gordillo
 
La flexibilitat
La flexibilitatLa flexibilitat
La flexibilitatllopez46
 
MetodologíA Del Entrenamiento De La Fuerza
MetodologíA Del Entrenamiento De La FuerzaMetodologíA Del Entrenamiento De La Fuerza
MetodologíA Del Entrenamiento De La FuerzaDGIREDeportes
 
Les capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiquesLes capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiquescdominguezfrance
 
periodización y planificación
periodización y planificaciónperiodización y planificación
periodización y planificaciónWilmerzinho
 

La actualidad más candente (20)

Resistència i força
Resistència i forçaResistència i força
Resistència i força
 
Pliometria.
Pliometria.Pliometria.
Pliometria.
 
Flexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitatFlexibilitat i velocitat
Flexibilitat i velocitat
 
Flexibilitat
FlexibilitatFlexibilitat
Flexibilitat
 
Principis de l'entrenament
Principis de l'entrenamentPrincipis de l'entrenament
Principis de l'entrenament
 
Resistencia_tipos -
Resistencia_tipos -Resistencia_tipos -
Resistencia_tipos -
 
Teoría del entrenamiento deportivo I
Teoría del entrenamiento deportivo ITeoría del entrenamiento deportivo I
Teoría del entrenamiento deportivo I
 
El voleibol adaptat 1
El voleibol adaptat 1El voleibol adaptat 1
El voleibol adaptat 1
 
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiquesUd 3 qualitats físiques bàsiques
Ud 3 qualitats físiques bàsiques
 
Fuerza en Baloncesto
Fuerza en BaloncestoFuerza en Baloncesto
Fuerza en Baloncesto
 
La resistencia
La resistenciaLa resistencia
La resistencia
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 02
 
Capacitats Condicionals
Capacitats CondicionalsCapacitats Condicionals
Capacitats Condicionals
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyament
 
La sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentLa sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfament
 
Aplicació de la força al entrenament del futbol
Aplicació de la força al entrenament del futbolAplicació de la força al entrenament del futbol
Aplicació de la força al entrenament del futbol
 
La flexibilitat
La flexibilitatLa flexibilitat
La flexibilitat
 
MetodologíA Del Entrenamiento De La Fuerza
MetodologíA Del Entrenamiento De La FuerzaMetodologíA Del Entrenamiento De La Fuerza
MetodologíA Del Entrenamiento De La Fuerza
 
Les capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiquesLes capacitats fisiques basiques
Les capacitats fisiques basiques
 
periodización y planificación
periodización y planificaciónperiodización y planificación
periodización y planificación
 

Destacado

Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Josep Busuldu Pujols
 
Principis De L’Entrenament 2
Principis De L’Entrenament 2Principis De L’Entrenament 2
Principis De L’Entrenament 2boixlluis
 
ESPORTS OLÍMPICS
ESPORTS OLÍMPICSESPORTS OLÍMPICS
ESPORTS OLÍMPICSTrock
 
Apropament a les habilitats físico-esportives
Apropament a les habilitats físico-esportivesApropament a les habilitats físico-esportives
Apropament a les habilitats físico-esportivesperesanchez
 
Baf ii bases anatomiques actualitzat
Baf ii bases anatomiques actualitzatBaf ii bases anatomiques actualitzat
Baf ii bases anatomiques actualitzatcataedulunya
 
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbolPlanificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbolMiquel Albarran Juventench
 
Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport
Bases anatomiques i fisiologiques de l'esportBases anatomiques i fisiologiques de l'esport
Bases anatomiques i fisiologiques de l'esportEscola Marius Torres
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Batphidalg2
 
8. Metabilsme I Alimentació.Toni
8. Metabilsme I Alimentació.Toni8. Metabilsme I Alimentació.Toni
8. Metabilsme I Alimentació.ToniToni Gordillo
 
8.1.dieta comp. hidratació
8.1.dieta comp. hidratació8.1.dieta comp. hidratació
8.1.dieta comp. hidratacióToni Gordillo
 
Necessitats nutricionals i d’hidratació en l’esport
Necessitats nutricionals i d’hidratació en l’esportNecessitats nutricionals i d’hidratació en l’esport
Necessitats nutricionals i d’hidratació en l’esportToni Gordillo
 
8. metabolisme i alimentació.toni.2010
8. metabolisme i alimentació.toni.20108. metabolisme i alimentació.toni.2010
8. metabolisme i alimentació.toni.2010Toni Gordillo
 
Com corregir als nostres jugadors
Com corregir als nostres jugadorsCom corregir als nostres jugadors
Com corregir als nostres jugadorsToni Gordillo
 
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significatQuè és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significatreyeshg
 
INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016
INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016
INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016M T
 
Força resistència i salut
Força resistència i salutForça resistència i salut
Força resistència i salutJose Luis
 
Metodologia
MetodologiaMetodologia
Metodologiaphidalg2
 

Destacado (20)

Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)Entrenament esportiu II (Power point)
Entrenament esportiu II (Power point)
 
Principis De L’Entrenament 2
Principis De L’Entrenament 2Principis De L’Entrenament 2
Principis De L’Entrenament 2
 
ESPORTS OLÍMPICS
ESPORTS OLÍMPICSESPORTS OLÍMPICS
ESPORTS OLÍMPICS
 
Apropament a les habilitats físico-esportives
Apropament a les habilitats físico-esportivesApropament a les habilitats físico-esportives
Apropament a les habilitats físico-esportives
 
Baf ii bases anatomiques actualitzat
Baf ii bases anatomiques actualitzatBaf ii bases anatomiques actualitzat
Baf ii bases anatomiques actualitzat
 
1. Cos Humà
1. Cos Humà1. Cos Humà
1. Cos Humà
 
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbolPlanificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol
 
Deportes olimpicos
Deportes olimpicosDeportes olimpicos
Deportes olimpicos
 
Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport
Bases anatomiques i fisiologiques de l'esportBases anatomiques i fisiologiques de l'esport
Bases anatomiques i fisiologiques de l'esport
 
Planificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r BatPlanificació Entrenament 1r Bat
Planificació Entrenament 1r Bat
 
8. Metabilsme I Alimentació.Toni
8. Metabilsme I Alimentació.Toni8. Metabilsme I Alimentació.Toni
8. Metabilsme I Alimentació.Toni
 
8.1.dieta comp. hidratació
8.1.dieta comp. hidratació8.1.dieta comp. hidratació
8.1.dieta comp. hidratació
 
Necessitats nutricionals i d’hidratació en l’esport
Necessitats nutricionals i d’hidratació en l’esportNecessitats nutricionals i d’hidratació en l’esport
Necessitats nutricionals i d’hidratació en l’esport
 
8. metabolisme i alimentació.toni.2010
8. metabolisme i alimentació.toni.20108. metabolisme i alimentació.toni.2010
8. metabolisme i alimentació.toni.2010
 
Com corregir als nostres jugadors
Com corregir als nostres jugadorsCom corregir als nostres jugadors
Com corregir als nostres jugadors
 
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significatQuè és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
 
INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016
INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016
INFORMACIÓ ORIENTACIÓ FIRA GUIA'T 2016
 
La Activitat Física i la Salut
La Activitat Física i la SalutLa Activitat Física i la Salut
La Activitat Física i la Salut
 
Força resistència i salut
Força resistència i salutForça resistència i salut
Força resistència i salut
 
Metodologia
MetodologiaMetodologia
Metodologia
 

Más de phidalg2

Programacio
ProgramacioProgramacio
Programaciophidalg2
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1phidalg2
 
Activitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambientalActivitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambientalphidalg2
 
Nutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniquesNutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniquesphidalg2
 
Fisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforçFisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforçphidalg2
 
Fonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i EsportFonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i Esportphidalg2
 
Tecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicacióTecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicacióphidalg2
 
Fracàs dels projectes
Fracàs dels projectesFracàs dels projectes
Fracàs dels projectesphidalg2
 
Projecte maremar
Projecte maremarProjecte maremar
Projecte maremarphidalg2
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1phidalg2
 
Els estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgeEls estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgephidalg2
 
Dinàmica grups
Dinàmica grupsDinàmica grups
Dinàmica grupsphidalg2
 
Preparació examen
Preparació examenPreparació examen
Preparació examenphidalg2
 
Presentació valors
Presentació valorsPresentació valors
Presentació valorsphidalg2
 
Prova d'esforç
Prova d'esforçProva d'esforç
Prova d'esforçphidalg2
 
Entrenament invisible
Entrenament invisibleEntrenament invisible
Entrenament invisiblephidalg2
 
Equipament i
Equipament iEquipament i
Equipament iphidalg2
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaphidalg2
 

Más de phidalg2 (20)

Programacio
ProgramacioProgramacio
Programacio
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1
 
Activitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambientalActivitat física i estrès ambiental
Activitat física i estrès ambiental
 
Nutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniquesNutrició i ajudes ergogèniques
Nutrició i ajudes ergogèniques
 
Fisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforçFisiologia de l'esforç
Fisiologia de l'esforç
 
Fonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i EsportFonaments Sociologia i Esport
Fonaments Sociologia i Esport
 
TRIATLÓ
TRIATLÓTRIATLÓ
TRIATLÓ
 
Tecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicacióTecnologies de la informació i la comunicació
Tecnologies de la informació i la comunicació
 
Fracàs dels projectes
Fracàs dels projectesFracàs dels projectes
Fracàs dels projectes
 
Projecte maremar
Projecte maremarProjecte maremar
Projecte maremar
 
Narinan
NarinanNarinan
Narinan
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1
 
Els estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatgeEls estils d'aprenentatge
Els estils d'aprenentatge
 
Dinàmica grups
Dinàmica grupsDinàmica grups
Dinàmica grups
 
Preparació examen
Preparació examenPreparació examen
Preparació examen
 
Presentació valors
Presentació valorsPresentació valors
Presentació valors
 
Prova d'esforç
Prova d'esforçProva d'esforç
Prova d'esforç
 
Entrenament invisible
Entrenament invisibleEntrenament invisible
Entrenament invisible
 
Equipament i
Equipament iEquipament i
Equipament i
 
Metodologia entrenament força
Metodologia entrenament forçaMetodologia entrenament força
Metodologia entrenament força
 

Entrenament Esportiu I

  • 2. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA Oscar Wilde
  • 3. “LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS” Esther Vilalta
  • 4. " Un principi de l'art de l'educació, en el que haurien de fixar- se els encarregats de dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens conforme el present, sinó conforme a un estat superior, més perfecte, possible en el provenir de l'espècie humana". Kant
  • 5. FORMACIÓ COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM A PERSONA RENDIMENT MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
  • 6. "Todos los entrenadores hablan sobre movimiento, sobre correr mucho. Yo digo que no es necesario correr tanto. El fútbol es un juego que se juega con el cerebro. Debes estar en el lugar adecuado, en el momento adecuado, ni demasiado pronto ni demasiado tarde"
  • 7. QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT? L’entrenament és un concepte col·lectiu per a totes les mesures d’increment i manteniment del rendiment esportiu. Grosser (1986) Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els resultats esportius més elevats possibles . Godik & Popov (1993) L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a un procés estructurat, temporal i orientat a incrementar les prestacions de l’esportista . Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995) o
  • 8. L’ESTRUCTURA DEL RENDIMENT ÉS COMPLEXA I MULTIFACTORIAL DIMENSIÓ COGNITIVA CS CTI S - TÀ NIC T ÈC DIMENSIÓ EMOCIONAL S TO R CIA LS FAC SO O- P SI C R S FACTO DIMENSIÓ SOCIAL DIMENSIÓ PROCEDIMENTAL FACTORS CONDICIONALS
  • 11. ELITE ESPORT SENIOR ESPORT FEDERAT JUV ESPORT FEDERAT CAT. INF ESPORT ESCOLAR EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR EDUCACIÓ FÍSICA ESPECIAL ESPORT PER A TOTHOM
  • 12. CONTINGUTS Tot allò que he d’entrenar per tal de millorar el meu rendiment. Aquests apareixen després de l’anàlisi dels requeriments del nostre esport.
  • 13. La qualitat dels organismes vivents que a través del desenvolupament corporal, formes funcionals, rendiment, comportament i exigències diverses pot estabilitzar les seves condicions d’existència. (Manno, 1991) ADAPTACIÓ AGUDES CRÒNIQUES
  • 14. ADAPTACIONS AGUDES CANVIS QUE PATEIX L’ORGANISME DURANT L’ESFORÇ 1- Increment del volum i la freqüència respiratòria (captació oxigen) 2- Increment de la freqüència i el cabal cardíac (transportador oxigen) 3- Increment de la temperatura corporal (regulador) .... ADAPTACIONS CRÒNIQUES QUAN LES MODIFICACIONS AGUDES ES REPETEIXEN EN EL TEMPS EL COS S’ADAPTA I ES TORNEN ESTABLES VO2max, llindar anaeròbic, increment de la massa muscular...
  • 15. SÍNDROME GENERAL D’ADAPTACIÓ TEORÍA DE L’ESTRÉS “Conjunt de respostes funcionals adaptatives inespecífiques davant de qualsevol estímul agressor o estrès i que alteren el seu equilibri homeostàtic”
  • 16. RESISTÈNCIA FATIGA NIVELL ESTIMUL INICIAL DE FORMA SHOCK CONTRA SHOCK
  • 17. La càrrega és la totalitat del treball a realitzar durant una sessió, exercici o cicle, així com la despesa energètica provocada i les modificacions causades en l’organisme. QUANTITATIU QUALITATIU VOLUM I INTENSITAT
  • 18. EL VOLUM ES POT MESURAR A PARTIR DE: DURADA (temps) MAGNITUD (ex: kg aixecats) FREQÜÈNCIA (nº repeticions) LA INTENSITAT VE DETERMINADA PER: Intensitat de la càrrega Densitat de l’estímul I= treball actual/ treball màxim Dificultat de la càrrega
  • 19. PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA INTENSITAT DEL TREBALL INTENSITAT BAIXA INTENSITAT ALTA GRAN ESPAI REDUIT INCREMENTAT TEMPS REDUIT JUGADORS DENSITAT DENSITAT REGLES JOC MOLTES POQUES COMPETICIÓ ALTA BAIXA FAVORABLE DINÀMICA JOC DESFAVORABLE
  • 21. SEGONS ORIENTACIÓ GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa) Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o GENERAL II sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals. Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran DIRIGIDA presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...) Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els ESPECÍFICA requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials
  • 22. Ex: FUTBOL SEGONS ORIENTACIÓ CÀRREGA FÍSICA EXTERNA 1. DISTÀNCIA RECORREGUDA APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)... 2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
  • 23. 3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP CENTRALS 7759m ds 521 ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN LATERALS 8245m ds 816 MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE MITJOS 9805m ds 710 L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR DAVANTERS 8397m ds 710 ELS RESULTATS (Reilly i Thomas 1976) 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994) 32% CAMINANT- 42% TROTANT 11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
  • 24. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10 SALTS : 8,5+/-4 CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8 SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp): -Central 12 -Pivot defensiu 15 -Interior 30 -Davanter 20-30 “MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
  • 25. CÀRREGA FÍSICA INTERNA INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR... R /p m C p Po n [Va s] te cia tio C d n [rp ] Ve cid d[km ] a e cia m lo a /h 20 5 2 00 0 20 5 20 5 25 2 1 00 8 25 2 25 2 20 0 1 00 6 20 0 20 0 15 7 1 00 4 15 7 15 7 10 5 1 00 2 10 5 10 5 15 2 1 00 0 15 2 15 2 10 0 80 0 10 0 10 0 75 60 0 75 75 50 40 0 50 50 25 20 0 1 25 25 0 T mo ie p 000 :0 :0 000 :2 :0 000 :4 :0 100 :0 :0 100 :2 :0 100 :4 :0 T m o 0 :00 ie p : :00 Dista 0 km ncia: .0 RC: 0pp m Ca encia 0rpm d : Ve cid d 0 km lo a : .0 /h Po n : 0Va te cia tios Pe n rso a F .PAL R G L .C AF U EL F ch e a 0 /0 /2 0 3 8 05 R oca ía itm rd co 1 9/ 1 4 4 9 L ite 1 ím s 8 -16 0 0 Ejercicio 0 /0 /2 0 0 :4 p 3 8 0 5 8 6 .m H ra o 0 :4 :0 p 8 6 5 .m Ve cid d lo a L ite 2 ím s 8 -16 0 0 D p rte eo FT L U BO D ra n u ció 100 :5 :2 .0 Cdn a e cia L ite 3 ím s 8 -16 0 0 Eq ip uo Eq ip Po r u o la D n ista cia Po n te cia N ta o Se cció le n 0 0 0-1 0 0(1 0 0 ) :0 :0 :5 :2 :5 :2 .0
  • 26. SEGONS EL GRAU D’AFECTACIÓSOBRE L’ORGANISME DESCANS ACTIU Afavoreixen la recuperació de càrregues anteriors MITJANES S’arriba al grau de sobrecompensació en 24 hores. No comporten una gran situació d’estrès. ALTES Triguen aproximadament 48h. en assolir l’estat de sobrecompensació. LÍMIT Gran situació d’estrès, un gran desgast del SNC, i una gran afectació del sistema hormonal.
  • 27. PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU 1. PRINCIPI DE LA RELACIÓ ÓPTIMA ENTRE LA CÀRREGA I LA RECUPERACIÓ La càrrega d’entrenament ha de ser adient en volum (temps, distància...) i intensitat ( ràpid, lent, fort, fluix...) per tal de provocar una situació d’alerta, de desgast, al nostre cos. Alhora cal tenir molt en compte que el nostre cos requereix un període de recuperació de la càrrega aplicada, doncs si no es deixa prou temps per tal que l’organisme surti de l’estat de shock el podem estar abocant al sobreentrenament.
  • 28. 2. PRINCIPI DE L’INCREMENT PROGRESSIU DE LA CÀRREGA Quan apliquem càrregues d’entrenament de forma progressiva l’individu va aconseguint noves línies d’equilibri, va incrementant el seu equilibri de base. Per tant, cal anar augmentant les càrregues d’entrenament de forma progressiva, però sempre tenint en compte el principi anterior de relació entre càrrega i recuperació.
  • 29. 3. PRINCIPI DE L’INCREMENT DISCONTINU DE LA CÀRREGA Per tal d’assolir l’adaptació cal anar incrementant les càrregues d’entrenament. La càrrega s’ha de variar per tal que el cos tingui temps d’adaptar-se. No podem incrementar la càrrega contínua i progressivament de forma il·limitada, cal deixar períodes de recuperació durant els programes d’entrenament per tal que el cos sigui capaç d’assimilar les càrregues aplicades.
  • 30. 4. PRINCIPI DE LA VERSATILITAT DE LA CÀRREGA Els estímuls aplicats en els programes d’acondicionament ha de ser variats per tal d’evitar la monotonia i la adaptació estándar, permetent així la millora en els resultats. Si les càrregues són uniformes el cos s’adapta i no millora. Les variacions en les càrregues es poden produir a través de la variació entre el volum i la intensitat, amb les variacions dels sistemes d’entrenament o fent variacions en l’ambient (ex: entrenament en alçada).
  • 31. PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ 5. PRINCIPI DE LA REPETICIÓ I LA CONTINUITAT Per tal que l’entrenament sigui efectiu i l’individu s’adapti cal que es repeteixi en el temps, amb una certa continuïtat. Si no hi ha aquesta continuïtat no es millora, es perden els efectes de la sobrecompensació
  • 32. 6.PRINCIPI DE PERIODITZACIÓ DE LA CÀRREGA DE L’ENTRENAMENT Per poder coincidir el millor nivell de forma amb la competició més important cal programar les fases d’entrenament segons el calendari competitiu i realitzar estratègies d’entrenament que tinguin en consideració les fases de càrrega i descàrrega (ex: cicle anual d’entrenament... periodització clàssica de Matveev).
  • 33. PRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓ 7. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ A L’EDAT I A L’INDIVIDUALITZACIÓ DE L’ESPORTISTA Els objectius, tipus i intensitat de les càrregues d’entrenament varien en funció de: -Edat i sexe: les dones solen treballar amb un 20% menys de volum respecte els homes. -Capacitat d’adaptació de l’esportista: depèn dels tipus de fibres predominants de la musculatura de l’esportista.
  • 34. 8. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA Dins l’entrenament s’han d’interrelacionar les capacitat fisiològiques i les coordinatives. La tècnica arriba fins on arriba la condició física. 9. PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA Cal conèixer les característiques de l’esport per poder coordinar de forma sistemàtica el desenvolupament de la tècnica amb el de la condició física
  • 35. 10. PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA Per crear un esportista d’alt nivell es requereixen com a mínim 8 anys. A partir d’aquí cal mantenir aquest nivell el màxim de temps possible. Per assolir-ho cal aplicar mecanisme de regeneració físics i psicològics.
  • 36. PRINCIPIS PEDAGÒGICS 11. PRINCIPI DE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA L’esportista ha de pensar i discutir sobre les tasques que està realitzant. Ha d’existir un aprenentatge significatiu treballant sobre el perquè de les accions motrius per arribar al com realitzar-les.
  • 37. 12. PRINCIPI DE LA TRANSFERÈNCIA Aplicant a situacions noves solucions anteriorment descobertes . 13. PRINCIPI DE L’ACCESSIBILITAT A l’esportista se li han de plantejar exigències de càrregues que puguin afrontar positivament. S’han d’evitar tant les exigències baixes com les sobreexigències.