4. " Un principi de l'art
de l'educació, en el
que haurien de fixar-
se els encarregats de
dirigir-la, és el que no
s'ha d'educar als
nens conforme el
present, sinó
conforme a un estat
superior, més
perfecte, possible en
el provenir de
l'espècie humana".
Kant
5. FORMACIÓ
COL·LABORAR EN EL SEU PROCÉS DE FORMACIÓ COM
A PERSONA
RENDIMENT
MILLORAR LES SEVES PRESTACIONS A LA RECERCA DE
L’EXCEL·LÈNCIA ESPORTIVA
6. "Todos los entrenadores hablan sobre
movimiento, sobre correr mucho.
Yo digo que no es necesario correr
tanto. El fútbol es un juego que se juega
con el cerebro. Debes estar en el lugar
adecuado, en el momento adecuado, ni
demasiado pronto ni demasiado tarde"
7. QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT?
L’entrenament és un concepte col·lectiu per a
totes les mesures d’increment i manteniment
del rendiment esportiu. Grosser (1986)
Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els
resultats esportius més elevats possibles .
Godik & Popov (1993)
L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a
un procés estructurat, temporal i orientat a
incrementar les prestacions de l’esportista .
Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995)
o
8. L’ESTRUCTURA DEL RENDIMENT ÉS COMPLEXA
I MULTIFACTORIAL
DIMENSIÓ COGNITIVA CS
CTI
S - TÀ
NIC
T ÈC
DIMENSIÓ EMOCIONAL
S
TO R CIA
LS
FAC SO
O-
P SI C
R S
FACTO
DIMENSIÓ SOCIAL
DIMENSIÓ PROCEDIMENTAL FACTORS CONDICIONALS
12. CONTINGUTS
Tot allò que he d’entrenar per tal de millorar el
meu rendiment. Aquests apareixen després de
l’anàlisi dels requeriments del nostre esport.
13. La qualitat dels organismes vivents que a través del
desenvolupament corporal, formes funcionals, rendiment,
comportament i exigències diverses pot estabilitzar les
seves condicions d’existència. (Manno, 1991)
ADAPTACIÓ
AGUDES CRÒNIQUES
14. ADAPTACIONS AGUDES
CANVIS QUE PATEIX L’ORGANISME DURANT L’ESFORÇ
1- Increment del volum i la freqüència respiratòria (captació oxigen)
2- Increment de la freqüència i el cabal cardíac (transportador oxigen)
3- Increment de la temperatura corporal (regulador)
....
ADAPTACIONS CRÒNIQUES
QUAN LES MODIFICACIONS AGUDES ES REPETEIXEN EN
EL TEMPS EL COS S’ADAPTA I ES TORNEN ESTABLES
VO2max, llindar anaeròbic, increment de la massa muscular...
15. SÍNDROME GENERAL
D’ADAPTACIÓ
TEORÍA DE L’ESTRÉS
“Conjunt de respostes funcionals adaptatives
inespecífiques davant de qualsevol estímul agressor
o estrès i que alteren el seu equilibri homeostàtic”
16. RESISTÈNCIA FATIGA
NIVELL ESTIMUL
INICIAL
DE
FORMA
SHOCK CONTRA
SHOCK
17. La càrrega és la totalitat del treball a realitzar durant una
sessió, exercici o cicle, així com la despesa energètica
provocada i les modificacions causades en l’organisme.
QUANTITATIU QUALITATIU
VOLUM I INTENSITAT
18. EL VOLUM ES POT MESURAR A PARTIR DE:
DURADA (temps) MAGNITUD (ex: kg aixecats)
FREQÜÈNCIA (nº repeticions)
LA INTENSITAT VE DETERMINADA PER:
Intensitat de la càrrega Densitat de l’estímul
I= treball actual/ treball màxim
Dificultat de la càrrega
19. PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA
INTENSITAT DEL TREBALL
INTENSITAT BAIXA INTENSITAT ALTA
GRAN ESPAI REDUIT
INCREMENTAT TEMPS REDUIT
JUGADORS DENSITAT
DENSITAT
REGLES JOC MOLTES
POQUES
COMPETICIÓ ALTA
BAIXA
FAVORABLE DINÀMICA JOC DESFAVORABLE
21. SEGONS ORIENTACIÓ
GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)
Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o
GENERAL II sense pilota, però sense cap altre element de tipus
cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.
Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del
futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran
DIRIGIDA presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i
sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn
més o menys estable (1x1,2x2...)
Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els
ESPECÍFICA requeriments necessaris per la seva demarcació dins
del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar
el requeriments reals del joc
COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials
22. Ex: FUTBOL
SEGONS ORIENTACIÓ
CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004):
11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)...
2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA
Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras,
O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren
diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
23. 3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
CENTRALS 7759m ds 521 ELS MITJOS SÓN, EN TERMES
GENERALS, ELS QUE RECORREN
LATERALS 8245m ds 816
MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE
MITJOS 9805m ds 710 L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS
ESPECÍFICS PODEN ALTERAR
DAVANTERS 8397m ds 710
ELS RESULTATS
(Reilly i Thomas 1976)
4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT
(ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)
32% CAMINANT- 42% TROTANT
11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
24. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER
15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
25. CÀRREGA FÍSICA INTERNA
INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA,
LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
R /p m
C p Po n [Va s]
te cia tio C d n [rp ] Ve cid d[km ]
a e cia m lo a /h
20
5 2 00
0 20
5 20
5
25
2 1 00
8 25
2 25
2
20
0 1 00
6 20
0 20
0
15
7 1 00
4 15
7 15
7
10
5 1 00
2 10
5 10
5
15
2 1 00
0 15
2 15
2
10
0 80
0 10
0 10
0
75 60
0 75 75
50 40
0 50 50
25 20
0 1 25 25
0 T mo
ie p
000
:0 :0 000
:2 :0 000
:4 :0 100
:0 :0 100
:2 :0 100
:4 :0
T m o 0 :00
ie p : :00 Dista 0 km
ncia: .0
RC: 0pp m Ca encia 0rpm
d :
Ve cid d 0 km
lo a : .0 /h Po n : 0Va
te cia tios
Pe n
rso a F .PAL R G L
.C AF U EL F ch
e a 0 /0 /2 0
3 8 05 R oca ía
itm rd co 1 9/ 1 4
4 9 L ite 1
ím s 8 -16
0 0
Ejercicio 0 /0 /2 0 0 :4 p
3 8 0 5 8 6 .m H ra
o 0 :4 :0 p
8 6 5 .m Ve cid d
lo a L ite 2
ím s 8 -16
0 0
D p rte
eo FT L
U BO D ra n
u ció 100
:5 :2 .0 Cdn
a e cia L ite 3
ím s 8 -16
0 0
Eq ip
uo Eq ip Po r
u o la D n
ista cia Po n
te cia
N ta
o
Se cció
le n 0 0 0-1 0 0(1 0 0 )
:0 :0 :5 :2 :5 :2 .0
26. SEGONS EL GRAU D’AFECTACIÓSOBRE L’ORGANISME
DESCANS ACTIU
Afavoreixen la recuperació de càrregues anteriors
MITJANES
S’arriba al grau de sobrecompensació en 24 hores. No
comporten una gran situació d’estrès.
ALTES
Triguen aproximadament 48h. en assolir l’estat de
sobrecompensació.
LÍMIT
Gran situació d’estrès, un gran desgast del SNC, i
una gran afectació del sistema hormonal.
27. PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT
NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU
1. PRINCIPI DE LA RELACIÓ ÓPTIMA ENTRE
LA CÀRREGA I LA RECUPERACIÓ
La càrrega d’entrenament ha de ser adient en volum
(temps, distància...) i intensitat ( ràpid, lent, fort,
fluix...) per tal de provocar una situació d’alerta,
de desgast, al nostre cos. Alhora cal tenir molt en
compte que el nostre cos requereix un període de
recuperació de la càrrega aplicada, doncs si no es
deixa prou temps per tal que l’organisme surti de
l’estat de shock el podem estar abocant al
sobreentrenament.
28. 2. PRINCIPI DE L’INCREMENT PROGRESSIU
DE LA CÀRREGA
Quan apliquem càrregues d’entrenament de forma
progressiva l’individu va aconseguint noves línies
d’equilibri, va incrementant el seu equilibri de base.
Per tant, cal anar augmentant les càrregues
d’entrenament de forma progressiva, però sempre
tenint en compte el principi anterior de relació entre
càrrega i recuperació.
29. 3. PRINCIPI DE L’INCREMENT DISCONTINU
DE LA CÀRREGA
Per tal d’assolir l’adaptació cal anar incrementant les
càrregues d’entrenament.
La càrrega s’ha de variar per tal que el cos tingui temps
d’adaptar-se. No podem incrementar la càrrega contínua
i progressivament de forma il·limitada, cal deixar
períodes de recuperació durant els programes
d’entrenament per tal que el cos sigui capaç d’assimilar
les càrregues aplicades.
30. 4. PRINCIPI DE LA VERSATILITAT
DE LA CÀRREGA
Els estímuls aplicats en els programes
d’acondicionament ha de ser variats per tal d’evitar la
monotonia i la adaptació estándar, permetent així la
millora en els resultats. Si les càrregues són
uniformes el cos s’adapta i no millora. Les variacions
en les càrregues es poden produir a través de la
variació entre el volum i la intensitat, amb les
variacions dels sistemes d’entrenament o fent
variacions en l’ambient (ex: entrenament en alçada).
31. PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ
5. PRINCIPI DE LA REPETICIÓ I LA CONTINUITAT
Per tal que l’entrenament sigui efectiu i l’individu
s’adapti cal que es repeteixi en el temps, amb una
certa continuïtat. Si no hi ha aquesta continuïtat no es
millora, es perden els efectes de la sobrecompensació
32. 6.PRINCIPI DE PERIODITZACIÓ DE LA
CÀRREGA DE L’ENTRENAMENT
Per poder coincidir el millor nivell de forma amb la
competició més important cal programar les fases
d’entrenament segons el calendari competitiu i realitzar
estratègies d’entrenament que tinguin en consideració
les fases de càrrega i descàrrega (ex: cicle anual
d’entrenament... periodització clàssica de Matveev).
33. PRINCIPIS DE LA ESPECIALITZACIÓ
7. PRINCIPI DE L’ADAPTACIÓ A L’EDAT I A
L’INDIVIDUALITZACIÓ DE L’ESPORTISTA
Els objectius, tipus i intensitat de les càrregues
d’entrenament varien en funció de:
-Edat i sexe: les dones solen treballar amb un 20% menys
de volum respecte els homes.
-Capacitat d’adaptació de l’esportista: depèn dels tipus de
fibres predominants de la musculatura de l’esportista.
34. 8. PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA
Dins l’entrenament s’han d’interrelacionar les capacitat
fisiològiques i les coordinatives. La tècnica arriba fins
on arriba la condició física.
9. PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I
LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA
Cal conèixer les característiques de l’esport per poder
coordinar de forma sistemàtica el desenvolupament de
la tècnica amb el de la condició física
35. 10. PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA
Per crear un esportista d’alt nivell es requereixen com a
mínim 8 anys. A partir d’aquí cal mantenir aquest nivell
el màxim de temps possible. Per assolir-ho cal aplicar
mecanisme de regeneració físics i psicològics.
36. PRINCIPIS PEDAGÒGICS
11. PRINCIPI DE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA
L’esportista ha de pensar i discutir sobre les tasques que
està realitzant. Ha d’existir un aprenentatge significatiu
treballant sobre el perquè de les accions motrius per
arribar al com realitzar-les.
37. 12. PRINCIPI DE LA TRANSFERÈNCIA
Aplicant a situacions noves solucions anteriorment
descobertes .
13. PRINCIPI DE L’ACCESSIBILITAT
A l’esportista se li han de plantejar exigències de
càrregues que puguin afrontar positivament. S’han
d’evitar tant les exigències baixes com les
sobreexigències.