FATIGA•           El desenvolupament d’una quantitat de força menor a la esperada                          després d’una a...
MODEL TRIDIMENSIONAL DE LA FATIGA 1- FATIGA CENTRAL I NEUROLÒGICA    -El cervell es converteix en el principal   regulador...
Neurotransmissor? Neurotransmissor?  Quan l’impuls nerviós arriba al final de l’axó, ha de saltar cap a lesdendrites d’una...
2- FATIGA PERIFÈRICA-El factor regulador és metabòlic. La fatiga pot    venir provocada per una alteració en ladisponibili...
CLASSIFICACIÓ     FATIGA AGUDA                                          "Puede continuar y sus piernas le dolerán por-Apar...
FATIGA CRÒNICA-Forcem tant el nostre cos que aquest no és capaç de sobrecompensar,       arribant a caure en el Síndrome d...
CLÍNICA DEL SOBREENTRENAMENT                             SIMPÀTIC                  PARASIMPÀTIC                      - Mot...
Sistema motor      El nostre SNC transmet informació cap a vàries parts del cos a           través del sistema motor, o ef...
Sistema nerviós simpàtic  És el nostre sistema de lluita o fugida, prepara el nostre cos per fer   front a una crisi. S’en...
Sistema nerviós somàticÉs la part del sistema nerviós perifèric associada al control voluntari                       dels ...
APLICACIONS PRÀCTIQUES:  RAMPES I FATIGA MUSCULAR    RAMPES  Són contraccions musculars mantingudes, involuntàries i dolor...
Mesures preventives:  -Si és problema de sobrecàrrega i fatiga muscular: disminuir les  càrregues d’entrenament i competic...
MECANISMES DE CONTROL DE LA FATIGAPARÀMETRES SUBJECTIUS-Escala subjectiva de fatiga. –Estat d’ànim –Percepció subjectiva d...
CAPACITAT DE RENDIMENT FÍSIC EN EL TERRENY I EN EL                        LABORATORIAugment del temps necessari per recórr...
ALTERACIONS INMUNOLÒGIQUESMajors susceptibilitat a la infecció, probablement relacionada amb una                    depres...
MESURES DE RECUPERACIÓ PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ   La primera mesura de recuperació és la correcta planificació iprograma...
RECUPERACIÓ PASSIVA      -MASSATGE: de recuperació i relaxació -SAUNA: és convenient no fer sauna després de la   competic...
RECUPERACIONS BIOLÒGIQUES -DORMIR: la seva principal funció és recuperar i sintetitzar els neurotransmissors. Dormir vol d...
ESTRATÈGIES PER ENDARRERIR L’APARICIÓ            DE LA FATIGA DURANT EL PARTIT     MÈTODES ERGONUTRICIONALS -Administrar s...
PROGRAMANA DE PREVENCIÓ DE            SOBREENTRENAMENT1- CARACTERÍSTIQUES DEL JUGADOR: paràmetres fisiològics iantropomètr...
2- REQUERIMENTS ENERGÈTICS    [1] Valores obtenidos a partir de una tabla de referencia en: http://www.20.brinkster.com/la...
3- MITJANS PEDAGÒGICS         -Règim de vida i horari ideal d’entrenament              -El son com a mitjà de recuperació ...
DIÀRIAMENT: Hores de son, ganes d’entrenar, alteracions de la personalitat,                         relacions socials…   P...
ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A ALTES TEMPERATURES-L’Entrenament intens a un clima normal (22º) produeix canvis e...
EL COP DE CALOR    És una situació extrema en què lorganisme arriba a un estat de deshidratació i        trastorn circulat...
SIGNES INICIALS DEL COP DE CALORIrritabilitat, desorientació, apatia, bel·ligerància, inestabilitat emocional o conducta i...
ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A BAIXES TEMPERATURES-Durant la temporada d’hivern un futbolista es pot trobar amb:...
La primera vegada que els efectes de                             l’altitud criden l’atenció d’entrenadors i               ...
CONSIDERACIONS BÀSIQUES EN LA PLANIFICACIÓ DE                                 L’ENTRENAMENT EN ALTITUD         L’Exposició...
EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD          POSITIUS                                  NEGATIUSIncrement de glòbuls vermel...
Per evitar els efectes negatius...                                 Viure a la vall i entrenar a la muntanya.           Viu...
- L’entrenament en altitud mostra els millors resultats a les tres         setmanes de finalitzar el període d’exposició. ...
Fatiga
Fatiga
Fatiga
Fatiga
Fatiga
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Fatiga

1.139 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.139
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
169
Acciones
Compartido
0
Descargas
27
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Fatiga

  1. 1. FATIGA•         El desenvolupament d’una quantitat de força menor a la esperada després d’una activació muscular També es pot definir com un estat funcional de significació •         protectora, transitori i reversible, a través del qual s’imposa la necessitat d’aturar o reduïr la intensitat de la pràctica física Durant un partit de futbol es pot manifestar: -Reducció del nº d’esprints (Rebelo y col. (1998); Mohr y col. (2003) ) -Reducció de la distància recorreguda -Increment del nombre d’impressions tècniques -Reducció de la concentració i l’atenció … (rampes, marejos, pèrdua de coneixement…)
  2. 2. MODEL TRIDIMENSIONAL DE LA FATIGA 1- FATIGA CENTRAL I NEUROLÒGICA -El cervell es converteix en el principal regulador de la intensitat de l’exercici. Es tracta d’un tipus de fatiga associada a alteracions específiques del SNC, com la desgana per produir i mantenir un adequat estímul sobre els músculs (tot i que hi ha suficients reserves d’ATP (protecció)).Cal tenir en compte, també, el paper dels neurotransmissors. Algunes hipòtesis (Newsholme y col. 1994) estableixen una relació directa entreneurotransmissors (5-HT, acetilcolina, dopamina, serotonina) i la fatiga del SNC
  3. 3. Neurotransmissor? Neurotransmissor? Quan l’impuls nerviós arriba al final de l’axó, ha de saltar cap a lesdendrites d’una altra neurona, doncs existeix una espai entre neurones anomenat ESPAI SINÀPTIC. Aquest salt es fa gràcies a unes molècules químiques anomenades NEUROTRANSMISSORS.Exemples:-Concentració de 5-HT en el cervell pot afectar a la funció del SNC durant l’exercici de llarga durada (Wilson iMaughan, 1992) (fatiga i millor qualitat de la son). -La dopamina, associada a la motivació, el plaer, i el comportament motor ...
  4. 4. 2- FATIGA PERIFÈRICA-El factor regulador és metabòlic. La fatiga pot venir provocada per una alteració en ladisponibilitat de fosfocreatina, alteracions en la disponibilitat de glucogen muscular, la morfologia muscular, i l’acidificació muscular (disminució del pH) 3- DE DISCUSIÓ COGNITIVA -Regula la intensitat de l’esforç en base a un sinergisme entre la percepció conscient de l’esforç i la subconscient del sistema central. (ex: competició amb o sense presència de públic)
  5. 5. CLASSIFICACIÓ FATIGA AGUDA "Puede continuar y sus piernas le dolerán por-Apareix durant, o la finalització d’un una semana o puede renunciar y su mente le esforç, provocant la disminució del dolerá por toda la vida." rendiment Mark Allen - Ironman FATIGA SUB-AGUDA -Es produeix després d’un o varis microcicles intensos, i poques sessions de recuperació. Es pot considerar necessària per assolir la supercompensació
  6. 6. FATIGA CRÒNICA-Forcem tant el nostre cos que aquest no és capaç de sobrecompensar, arribant a caure en el Síndrome del Sobreentrenament.-ATENCIÓ!, la clínica del sobreentrenament serà diferent en funció de la seva afectació sobre el sistema nerviós simpàtic o sobre el parasimpàtic
  7. 7. CLÍNICA DEL SOBREENTRENAMENT SIMPÀTIC PARASIMPÀTIC - Motivació, Irritabilitat, Caràcter flemàtic,A NIVELL PSICOLÒGIC depressió, insomni Depressió, SomnolènciaCOMPOSICIÓ CORPORAL Disminueix massa magra Sense canvis CARDIOVASCULAR Augmenta la FC i la TA Bradicàrdies Augmenta el cortisol. Disminueix la resposta A NIVELL ENDOCRÍ Disminueix la testosterona endocrina Augmenta catecolamines ALTRES Disminució glucogen ms Hipoglucèmia esforç Hipoglucèmia esforç
  8. 8. Sistema motor El nostre SNC transmet informació cap a vàries parts del cos a través del sistema motor, o eferent, del nostre SNP Sistema nerviós autònom Controla les funcions internes involuntàries del nostre cos. Té dues divisions principals:Sistema nerviós parasimpàtic Sistema nerviós simpàtic
  9. 9. Sistema nerviós simpàtic És el nostre sistema de lluita o fugida, prepara el nostre cos per fer front a una crisi. S’encarrega d’activar l’organisme, incrementa la despesa d’energia i sol funcionar de dia. Sistema nerviós parasimpàticÉs el sistema d’economia domèstica del nostrecos. Produeix els efectes contraris del sistemasimpàtic, reduint el consum d’energia, relaxant el cos, i funcionant, habitualment, de nit.
  10. 10. Sistema nerviós somàticÉs la part del sistema nerviós perifèric associada al control voluntari dels moviments del cos.En el sistema nerviós perifèric ens trobem amb nervis cranials (que surten de lencèfal) i nervis raquidis (que surten de la medul·la espinal)
  11. 11. APLICACIONS PRÀCTIQUES: RAMPES I FATIGA MUSCULAR RAMPES Són contraccions musculars mantingudes, involuntàries i doloroses que afecten a un múscul o a un grup muscular.Podem determinar dos tipus diferent de rampes musculars: -Provocats per sobrecàrrega i fatiga muscular -Com a conseqüència d’un excés de sudoració i la conseqüent disminució de sodi corporal total
  12. 12. Mesures preventives: -Si és problema de sobrecàrrega i fatiga muscular: disminuir les càrregues d’entrenament i competició, estiraments, massatge de descàrrega, entrenament adequat... - Si el problema és el desequilibri electrolític: mantenir un bon nivell d’hidratació i una aportació adequada de sodi. FATIGA MUSCULAR ESGOTAMENT MUSCULAR: provocat perl’esgotament dels dipòsits de glucogen muscular. Com evitar-ho?... ACUMULACIÓ MUSCULAR: provocat perl’acumulació intramuscular d’àcid làctic, amoni, i fosfat inorgànic. Com evitar-ho?...
  13. 13. MECANISMES DE CONTROL DE LA FATIGAPARÀMETRES SUBJECTIUS-Escala subjectiva de fatiga. –Estat d’ànim –Percepció subjectiva de l’esforç...
  14. 14. CAPACITAT DE RENDIMENT FÍSIC EN EL TERRENY I EN EL LABORATORIAugment del temps necessari per recórrer una determinada distància, disminució de la potència, disminució de la capacitat de rendiment màxim, disminució de la eficiència mecànica... CONTROL DE PARÀMETRES CARDIOVASCULARSVariabilitat individual de la freqüència cardíaca. Dificultat per assolir la FC màxima. Alteracions en la FC de recuperació SEGUIMENT DE MARCADORS HEMATOLÓGICS, BIOQUÍMICS I HORMONALS
  15. 15. ALTERACIONS INMUNOLÒGIQUESMajors susceptibilitat a la infecció, probablement relacionada amb una depressió de la funció inmune. ASPECTES PSICOLÒGICS Inestabilitat emocional, pèrdua de gana, insomni, sensació de depressió, disminució de l’autoestima, canvis de personalitat... ALTRES Amenorrea i oligomenorrea. Pèrdua de coordinació...
  16. 16. MESURES DE RECUPERACIÓ PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ La primera mesura de recuperació és la correcta planificació iprogramació de l’entrenament, atenent als principis de l’entrenament RECUPERACIÓ ACTIVA Ubicada al final de l’entrenament o la competició. Sol constar de cursa suau...+ estiraments (¿?)
  17. 17. RECUPERACIÓ PASSIVA -MASSATGE: de recuperació i relaxació -SAUNA: és convenient no fer sauna després de la competició fins passades 24hores, i 2-3 hores després de l’entrenament-BANYS D’AIGUA CALENTA (36-40º): vasodilatació i disminució del to muscular -BANYS D’AIGUA CALENTA AMB BOMBOLLES -RAIGS ULTRAVIOLETES: activen el metabolismeenzimàtic, augmentant la resistència a les infeccions. -ELECTROTERÀPIA -CRIOTERÀPIA: tractament amb fred per reduir la inflamació
  18. 18. RECUPERACIONS BIOLÒGIQUES -DORMIR: la seva principal funció és recuperar i sintetitzar els neurotransmissors. Dormir vol dir descansar de 7 a 9 hores seguides-JET-LAG: per cada hora de diferència calen 24 hores de recuperació -DIETA: equilibrada!
  19. 19. ESTRATÈGIES PER ENDARRERIR L’APARICIÓ DE LA FATIGA DURANT EL PARTIT MÈTODES ERGONUTRICIONALS -Administrar solucions de glucosa entre el 6 i el 18% (Welsh y col. (2002)), gracies a la seva afectació sobre els nivells d’àcids grasos lliures en sang, els quals, al trobar-se disminuïts, provoquen una menor concentració de triptòfan lliure que pot evitar l’augment de la serotonina cerebral observada en exercicis extenuants.- Administració de monohidrat de creatina en dosis elevades durant 7-9 dies abansde la competició.- Administració de cafeïna, por acció de las xantines, essent una substancia quepermet augmentar funciones como la lipòlisis, facilitar la transmissió de l’impulsnerviós, estalviar el glucogen muscular, o reduir el potasi plasmàtic durant l’exerici. -Administración de productos naturales como el ginseng… PARÀMETRES VOLITIUS
  20. 20. PROGRAMANA DE PREVENCIÓ DE SOBREENTRENAMENT1- CARACTERÍSTIQUES DEL JUGADOR: paràmetres fisiològics iantropomètrics; característiques psicològiques; paràmetres socials
  21. 21. 2- REQUERIMENTS ENERGÈTICS [1] Valores obtenidos a partir de una tabla de referencia en: http://www.20.brinkster.com/ladietetica/Tablas/calorias2.htm [fehca consulta: 27 de marzo de 2006]
  22. 22. 3- MITJANS PEDAGÒGICS -Règim de vida i horari ideal d’entrenament -El son com a mitjà de recuperació -Les rutines d’entrenament 4- COMPLEMENTS DE RECUPERACIÓ -Mitjans mecànics i naturals: hidroterapia, massatge… -Nutrició (50-60% HC, 30-35% greixos, 12-15% proteïnes)-Ajudes ergogèniques (complexos vitamínics, cafeïna, creatina, L- carnitina, taurina…) 5- MITJANS PSICOLÒGICS
  23. 23. DIÀRIAMENT: Hores de son, ganes d’entrenar, alteracions de la personalitat, relacions socials… PERIÒDICAMENT: Test laboratori, analítica, test SEES, pes i % greix…
  24. 24. ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A ALTES TEMPERATURES-L’Entrenament intens a un clima normal (22º) produeix canvis en les glàndulessudorípares, donant com a resultat un llindar de suor més ràpid (dissipen millorel calor que les persones no entrenades) -Un esportista entrenat requereix mínim 4 dies per aclimatar-se. Curiosament l’esportista sua més, però la concentració de sodi és menor.-La deshidratació afecta al sistema termoregulador, esredueix l’aportació de sang al muscul i es produeixendesajustaments cardiovasculars que ens podenconduir fins al cop de calor. -Una deshidratació del 5% pot representa una disminució del rendiment del 50%
  25. 25. EL COP DE CALOR És una situació extrema en què lorganisme arriba a un estat de deshidratació i trastorn circulatori. Requereix una temperatura corporal de més 40,5º CAUSES Motivació excessiva Teoria del doble cop (el diadesprés d’un dia d’extenuació) Calor i humitat Deshidratació Falta d’aclimatació http://www.tv3.cat/videos/537519
  26. 26. SIGNES INICIALS DEL COP DE CALORIrritabilitat, desorientació, apatia, bel·ligerància, inestabilitat emocional o conducta irracional... Fatiga desmesurada, vòmits, calfred, pell de gallina, descoordinació... http://www.youtube.com/watch?v=g_utqeQALVE
  27. 27. ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A BAIXES TEMPERATURES-Durant la temporada d’hivern un futbolista es pot trobar amb: vasoconstriccióde la pell, acompanyada de tiritona, per conservar calor corporal, fet que potprovocar una disminució de la coordinació i la destresa. D’altra banda pot haver-hi congelació dels dits i orelles, asma induït...fatiga prematura. HIPOTÈRMIA -Quan la pèrdua de calor és més gran que la producció de calor metabòlic. Els símptomes inclouen tremolors, eufòria, confusió... http://www.youtube.com/watch?v=lAFS-YQkyQc
  28. 28. La primera vegada que els efectes de l’altitud criden l’atenció d’entrenadors i esportistes fou en els Jocs Panamericans de Mèxic (1955). Tretze anys més tard, Jocs Olímpics de Mèxic (1968) confirmen els indicis sobre els efectes negatius de l’altitud en les proves de fons, i de lavantatge obtinguda en les de velocitat i llançament.http://www.youtube.com/watch?v=u8eSDsOQDTQ
  29. 29. CONSIDERACIONS BÀSIQUES EN LA PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD L’Exposició a la hipòxia beneficiarà a aquells esports amb una durada de treball de 1-2’ a hores. S’estableix com a una altura de residència ideal aquella que sigui superior a 2000m., però inferior a 3000m. (danys col·laterals) La durada de lestància ha de ser com a màxim de 3-4 setmanes. Es considera que la capacitat d’alliberar de eritropoetina de forma endògena es manté elevada durant dues setmanes. La durada d’aquest efecte positiu és d’un parell de mesos. L’ideal és entrenar a nivell del mar (permet entrenar a màxima intensitat) i anar a dormir en alçada.Lectura article Arturo Casado
  30. 30. EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD POSITIUS NEGATIUSIncrement de glòbuls vermells i de Increment de la viscositat de la l’hemoglobina sang (+ despesa cardíaca)Increment de la mioglobina en les Increment de la respiració cèl·lules musculars Disminució de l’amortidor Capil·larització a nivell de la bicarbonat en sang, degut a la musculatura esquelètica major eliminació respiratòria del CO2 Multiplicació de les mitocòndries i dels enzims oxidatius
  31. 31. Per evitar els efectes negatius... Viure a la vall i entrenar a la muntanya. Viure en una casa enriquida amb nitrogen (baixa concentració d’oxigen) Tenda de Nitrogen Càmera d’hipobaria EPOLectura article Raul / Mancebo
  32. 32. - L’entrenament en altitud mostra els millors resultats a les tres setmanes de finalitzar el període d’exposició. - L’ideal és entrenar a nivell del mar i viure en altitud. -Es poden millorar les marques en resistència fins a un 3% -Existeixen individus que no responen a aquest estímul.

×