2. Mesurar Avaluar Expressió quantitativa Procés descriptiu Fi en si mateixa És restringida: es concreta en un rang definit Pretén ser objectiva i impersonal Bàsicament qualitatiu Procés de valoració És un medi per a un fi Abrasa tots els elements del procés educatiu És susceptible de subjectivitat
3. Finalitats de l'avaluació en l'àmbit esportiu Detecció i selecció de talents A partir del potencial motriu del jove, del seu desenvolupament evolutiu i de les qualitats requerides per a cada activitat esportiva, se’ls pot aconsellar i guiar cap a la pràctica esportiva més adequada. Més endavant ens endinsarem en el talent i la seva perversió. Control i individualització de l’entrenament Per tal d’ajustar les càrregues d’entrenament a les possibilitats de l’esportista és necessari avaluar sistemàticament el grau d'evolució i recuperació de l’organisme.
4. Fases de l'avaluació Avaluació inicial Permet planificar sobre bases conegudes, és a dir, tenint en compte les capacitats, estat físic, coneixements i experiències anteriors dels esportistes. Aquestes dades són imprescindibles per determinar els objectius, adequar la programació i marcar les línies metodològiques. Avaluació formativa Determina el grau en el que es van assolint els objectius concrets del procés formatiu. Permet modificar els programes i el sistema de treball, essent una bona font d’informació del progrés de l’esportista. Es centra bàsicament en la observació de l’entrenador i anàlisi del treball diari. Es pot completar amb l’administració de proves específiques.
5. Avaluació final Valora l’aprenentatge per tal de determinar el nivell assolit i l’eficàcia de tots els elements del procés educatiu.
6. Avaluació normativa o criterial Avaluació referida a la norma Correspon a la intenció de comparar el resultat de l’individu amb els resultats d’una població o d’un grup al qual pertany. Les funcions que compleix són: Assignar un lloc d’ordre en un grup Certificar un nivell assolit Predir futurs resultats
12. 1- REGISTRE ANECDÒTIC Consisteix en una breu descripció d’algun comportament que pot semblar important per a l’avaluació. Queda limitada per el temps i la dedicació del formador. Això fa que la seva utilització sigui poc usual. La incidència que s’anota s’ha d’acompanyar per una interpretació formulada pel formador.
13. Observació indirecta 2- LLISTES DE CONTROL Conjunt de frases que expressen conductes positives o negatives, seqüències d’accions..., davant les quals l’examinador senyalarà la seva absència o la seva presència, com a resultat de la seva atenta observació. Es poden distinguir aquelles proves que jutgen qualitativament l’assoliment o no s’un aprenentatge (ex: marca correctament el pas de batuda), o aquelles que per la seva complexitat exigeixen que hi hagi una gradació (ex: assolirà tres cistelles de cinc intents)
14. 3- ESCALES DE CLASSIFICACIÓ Són un continuum que permet situar l’individu en relació al grau de desenvolupament del comportament o de la característica cercada. S’utilitza com a control de l’aprenentatge o com a avaluació del rendiment esportiu.
15. En trobem de diversos tipus: 1- Ordinals o qualitatives : Molt deficient, insuficient, bé, molt bé, excel·lent. 2- Numèriques : Valors de 0 a 10. 3- Descriptives : breu descripció acurada sobre el rang observat. IMPORTANT: Per tal que siguin informacions fiables cal indicar molt clarament el comportament que cal observar.
16.
17.
18. 4- REGISTRES DE SUCCESOS És la tècnica d’observació més objectiva. Un exemple són les plantilles utilitzades per anotar les dades estadístiques d’un jugador (nº gols, nº passades, nº pèrdues...) 5- CRONOMETRATGE Temps durant el qual es realitza una activitat (ex: temps d’activitat real, temps d’execució d’un determinat comportament...) 5- MOSTREIG DE TEMPS I (6) REGISTRE D’INTERVALS Durant un període de temps curt l’observador comprova si el comportament definit es verifica (al final del temps // durant tot el període)
20. 11- TÈCNIQUES SOCIOMÈTRIQUES L’estudi de la organització i l’evolució dels grups i de la posició que en ells ocupen els individus, prescindint de l’estructura interna de l’individu Ens facilita conèixer socialment als esportistes, estructurant socialment el grup. Ens permetrà organitzar les activitats, i si s’escau fer teràpia individual i/o de grup.
21. - TEST SOCIOMÈTRIC És un instrument que ens permet determinar el grau en el qual els individus són acceptats o rebutjats en un grup, descobrir les relacions entre ells, i revelar l’estructura del mateix grup. 1- Formulació d’una pregunta on han d’escollir amb quins individus que més o menys desitjarien tenir com a companys. 2- Tabulació de les respostes. 3- Confecció del diagrama (o sociograma). 4- Anàlisi i interpretació del sociograma.
22. EXEMPLE DE TESTS SOCIOMÈTRIC Font: www3.uji.es/~gonzalez/SOCIO-HOJAS.doc
23.
24. I DESPRÉS QUÈ? LA MATRIU SOCIOMÈTRICA PE (valor ponderat elec) SP ( suma eleccions) IG MF (3) SE JE AE PC 1 3 (5) 3 4 JC MC RP ( Recíproc) EP (suma el) IG MF SE JE AE PC JC MC
27. - LUDOGRAMA A partir de la realització d’un joc és possible plasmar en una fitxa les circulacions que realitza la pilota entre els jugadors. Nº contactes 5ena passada 4a passada 3era passada 2a passada 1era passada H G F E D C B A JUGADORS
28. 12- PROVES D’EXECUCIÓ Exigeixen a l’individu que realitzi una tasca, posant de manifest l’eficàcia de l’aprenentatge. (ex: realitzar 10 bots amb desplaçament) 13- TEST Mètode de control i investigació fonamentat científicament, el qual mesura paràmetres característics, que serveixen com indicadors de les capacitats i destreses motrius esportives.
29. AVENTATGES Permet diagnosticar carències que no s’observen durant el joc. Permet conèixer l’estat de rendiment individual Serveix per informar als subjectes sobre la seva evolució És suport per poder programar i saber si els entrenaments són eficaços. INCONVENIENTS Dificultat d'estandardització els tests de camp. Temps d’administració i diagnòstic de les dades
30. LÍMITS Grau de la rendibilitat (qui obté més bons resultats en el test té millor resultat esportiu?) No es poden sobrevalorar els resultats dels tests El diagnòstic d’un test ha d’estar directament vinculada amb el procés d’entrenament (ex: test realitzat el dia després d’una cursa)
31.
32.
33. - ESTANDARDITZACIÓ I SISTEMA D’AVALUACIONS És el procediment i les condicions d’aplicació de proves que han de ser igual en tots els casos. - ECONOMÍA La realització i la puntuació dels tests requereixen poc temps, poca despesa, poc personal, i pocs materials .
34.
35. MÈTODES PER VALORAR LA RESISTÈNCIA TESTS DE CAMP Potència aeròbica màxima a partir de la determinació del VO2màx. Recórrer una distància d’anada i tornada de 20m. Al ritme que marca un cassette amb intervals decreixents d’un minut. Formula : Y= 31.025 + 3.238 (velocitat km/h) – 3.248 (edat) + 0.1536 (velocitat · edat) Y= VO2 màx. en ml / kg · min COURSE NAVETTE Determina l’ VO2màx. i valora la potència aeròbica Cobrir la màx. distància possible en 12 min. Formula : Y= 22.35 x – 11.288 Y= VO2 màx. en ml / kg · min X = distancia recorreguda km TEST DE COOPER
36. TESTS PER AVALUAR LA FORÇA TEST DE SALT HORITZONTAL TEST SARGENT BATERIA TESTS BOSCO SQUAT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP BRAS // DROP JUMP // REACTIVITÉ // 15 SAUTS
37. ELS TESTS PER VALORAR LA FLEXIBILITAT SIT AND REACH FLEXIÓ PROFUNDA TRONC GONIOMETRE