Programació

1. PLANIFICACIÓ, PROGRAMACIÓ, I
PERIODITZACIÓ
PROGRAMAR: significa sistematitzar els continguts del procés
d’entrenament segons els objectius, ben definits, de la preparació d’un
atleta i dels principis específics que determinen la forma racional
d'organització de les càrregues d’entrenament en període de temps ben
definit. (Verjoshanski L.V, 1990).
La programació intenta ordenar els continguts de l’entrenament a
través d’un pla estratègic que et permeti assolir els objectius. És, per
tant, un full de ruta on es determina els passos a seguir i en quin ordre.

2. PLANIFICAR: proposta
teòrica construïda per la
descripció, previsió,
organització i disseny dels
successos de l’entrenament,
en una determinada fase de
la vida d’un esportista, així
com els mecanismes de
control que permeten
modificar aquests
successos, a fi d’obtenir un
procediment d’entrenament
ajustat per assolir els
resultats desitjats (Seirul·lo
1999)
PLANIFICAR ÉS MOLT MÉS COMPLEXA QUE PROGRAMAR...
Sovint es confonen els termes
de programació i el de
planificació, però...

3. La programació ha d’incloure tots els continguts de treball seqüenciats
en el temps...això s’aconsegueix a partir de la periodització de
l’entrenament.

4. OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ:
1- Establir i seleccionar els continguts de l’entrenament a curt plaç(¿?).
2- Estructurar les sessions d’entrenament.
3- Quantificar la càrrega d’entrenament setmanal.
4- Adaptar els continguts de l’entrenament a la periodització.
CARACTERÍSTIQUES DE LA PROGRAMACIÓ:
- SENZILLA. On es visualitzin totes les sessions d’entrenament.
- OPERATIVA. S’ha de poder executar sense problemes.
- ACTUALITZADA. S’ha de realitzar poc abans de portar-la a terme.
- EQUILIBRADA, respectes a la càrrega d’entrenament de les
setmanes anteriors i posteriors.

6. “No hi ha vent favorable per al qui no sap a quin port es
dirigeix.” Séneca
QUÈ ÉS UN OBJECTIU?QUÈ ÉS UN OBJECTIU?
Enunciat que descriu la conducta que s’espera obtenir d’un
esportista al finalitzar el període d’entrenament establert; allò
que l’esportista ha de fer, i no era capaç de fer-ho abans.
Sempre seran el primer...tot i que sigui l’últim en assolir-se.

7. TIPUS D’OBJECTIUS:
Segons el nivell d’abstracció
Finals o metes
Generals
Específics
Operatius
Segons la seva temporització A llarg, mig, o curt termini
Pel seu concepte de referència Cognitiu, afectiu, motriu,
social

8. ELS OBJECTIUS DINS LA PLANIFICACIÓ:
Estratègics
Són aquells que s’han d’intentar aconseguir des del principi fins al final
de la temporada. Ex: 1- Mantenir l’equip a la primera divisió 2- Adquirir
hàbits professionals ens els jugadors de la plantilla 3- Mantenir un alt
nivell d’implicació durant tota la temporada
Col·lectius
Relacionats amb aspectes de l’entrenament, estil de joc, habilitats
tècnico-tàctiques, i capacitats condicionals. Ex: 1- Assimilar el concepte
de defensa en zona 2- Conèixer i escollir convenientment els
mecanismes de pressió...
Individuals
Aplicable a cadascun dels jugadors de forma individual. Ex: 1- Assolir i
mantenir un alt percentatge de força muscular a l’abdomen i al gluti...

9. LA FORMULACIÓ CORRECTA DELS
OBJECTIUS (operatius):
- INDICAR LA CONDUCTA ESPERADA AMB UN VERB AMB
INFINITIU
Exemples de verbs observables: córrer, llançar, saltar, realitzar,
diferenciar, comparar...
Exemples de verbs no observables: saber, creure, gaudir, prendre
consciència
- Establir correctament els objectius ajuda a: conèixer quins són els
continguts més apropiats; determinar la tècnica metodològica més
important; i establir l’avaluació.

10. -Estableix, com a mínim, dos objectius generals, dos d’específics, i dos
d’operatius, en un dels següents entorns:
-ESCOLA ESPORTIVA
-EQUIP PROFESSIONAL
-EQUIP DE FUTBOL BASE
-CAMPUS D’ENTRENAMENT

11. Què hem de treballar per aconseguir els objectius?
Per tal de determinar els continguts que hem de treballar cal conèixer
molt bé el nostre esport, i ser capaços de desgranar-lo al màxim.

12. En primer lloc hem d’establir els grans blocs de
continguts i a partir d’aquí anirem desgranant tots
els elements que composen aquest bloc.
Exemple en esports col·lectius:
Conec el meu esport?

13. COM RESOLC UN PROBLEMA MOTRIU (GUARDEN
RELACIÓ AMB LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS)
-Desplaçament (marxa i carrera).
-Salts
-Girs
-Equilibris
-Passada- Recepció.
-Colpeig (peu-cap).(estàtic-
dinàmic)
-Conducció(regat, finta...)
-Serveis de banda.
- Porter...

14. -La tècnica de carrera, tot i que el desplaçament és una habilitat
molt automatitzada, també cal entrenar-la (skipping, pas de triple,
recolzaments....). Millora els resultats esportius (major eficiència) i
redueix el risc de lesions.
-La passada serà l’element tècnic bàsic per al futbol base (inici
tàctica?).
-El temps de contacte del peu amb la pilota és, aproximadament, de
1/100sec. Un jugador (professional) sol tenir 35000 tocs de pilota
per any, el que significa que en un any un jugador està gairebé 6
minuts en contacte amb la pilota.
-En qualsevol element tècnic els mecanismes d’informació interns i
externs són molt importants... Cal, per tant, treballar-los.
-La força de la pilota quan contacte amb un jugador pot ser causa
de lesions, no tan sols en els remats (i rebuig) de cap sinó també en
el xut (primer dit del peu i tormell).
-La tècnica del xut requereix un nivell òptim de maduració
muscular. Cal plantejar-se la seva funcionalitat a partir d’infantils.

15. COMPORTAMENTS BÀSICS
AMB PILOTA SENSE PILOTA
COMPORTAMENTS DERIVATS
Intervencions Mobilitzacions
Ofensives Defensives
De reinici De recuperació
De continuïtat No recuperació
Servei porteria.
Cop franc
Blocatges
Serveis...Peu Rebuig
Posició bàsica
Desplaçament
Salts. Girs.
Estirades
Caigudes.
Recuperacions
Prèvies contacte Post contacte

17. Conjunt de normes que
regeixen les accions
individuals i col·lectives amb
l’objectiu d’obtenir el màxim
rendiment de tot l’equip.

18. 1- Organització racional de l’atac o la defensa.
Estructura geomètrica espacial
Desplaçaments concertats dels jugadors.
Ritme de joc definit
2- Adaptació als sistema de joc de l’adversari.
3- Modificacions a causa d’aspectes estratègics.

19. LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL
“La capacitat condicional que permet al futbolista
suportar física i psíquicament els esforços derivats de les
exigències variables que requereix la dinàmica del joc,
mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment
del partit i al llarg de tot el període competitiu”. Arjol (2004)
OBJECTIUSOBJECTIUS
1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA.
2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ.
3. REDUIR EL RISC DE LESIONS.
4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA.
5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS.
6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA.
7. SALUT MÉS ESTABLE.

20. MANIFESTACIONSMANIFESTACIONS
DE LA FORÇA ENDE LA FORÇA EN
EL FUTBOLEL FUTBOL

21. FORÇA DE DESPLAÇAMENT
DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS
I AMB ACCELERACIONS I
DESACCELERACIONS CONSTANTS A
GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES)
FORÇA DE SALT
UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER
CENTRE PODEN REALITZAR UNA
MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT

22. FORÇA DE COLPEIG
COM A TERME MIG UN JUGADOR DE
FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE
50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000
ANY). REQUEREIXEN GRANS
APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES
LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A
PORTERIA, EL REBUTJOS...
FORÇA DE LLUITA
OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB
L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA,
ENTRADES, CÀRREGUES...)

23. FLEXIBILITATFLEXIBILITAT
CAPACITAT DE
MOVIMENT MÀXIM
D’UNA ARTICULACIÓ
NO CONFONDRE AMB:
-ELASTICITAT: Capacitat que
té un cos per retornar a la seva
posició de repòs un cop s’aturin
les forces que l’han deformat.
-STIFFNESS: Mesura de
rigidesa muscular (estructura
poc flexible).

24. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER
15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff

25. LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN
MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació)
LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN
LLANÇAMENT A 10m. A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR
ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL
DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals).
PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS
TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL,
FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...

26. Zbigniew Haber
(entrenador de l’equip espanyol de tir olímpic; Diario El

27. Part de la pedagogia que tracta els
mètodes d’ensenyament, és a dir, la
manera racional i sistemàtica d’ensenyar.
Fusiona intel·ligentment tots els recursos
materials i personals disponibles per tal
d’assolir els objectius proposats
Es tindran en compte aspectes com la
formació de grups, les condicions
instrumentals (material, instal·lacions), el
control de la organització... i l’estil
d’ensenyament.

29. Segons Delgado Noguera (1991) és: “la manera o forma
que adopten les relacions didàctiques entre els elements
personals del procés d’ensenyament-aprenentatge tant a
nivell tècnic i comunicatiu, com a nivell d’organització del
grup classe i de les seves relacions afectives en funció de
les decisions que pren el professor”
L’obra de Muska Mosston Els estils
d’ensenyament a l’Educació Física
(1984) és el referent internacional
que dóna peu a reflexionar sobre
els diversos estils que es poden
utilitzar, tot considerant les
innovacions dels darrers anys.

30. REPRODUCCIÓ DE MODEL ENSENYAMENT PER RECERCA
CONFORMITAT COGNITIVA OPERACIONS
COGNITIVES
A B C D E F G H I J
COMANDAMENTDIRECTA
ASSIGNACIÓTASQUES
ENSENYAMENTRECÍPROC
AUTOAVALUACIÓ
INCLUSIÓ
DESCOBRIMENTGUIAT
RESOLUCIÓPROBLEMES
PROGRAMAINDIVIDUALITZAT
PERALUMNESINICIATS
AUTO-ENSENYAMENT

31. Protagonisme absolut del professor en la pressa de
decisions. La funció de la l’alumne és la d’executar, seguir i
obeir. L’aspecte essencial és la directa i immediata relació
entre l’estímul del professor i la resposta de l’alumne.
CARACTERÍSTIQUES
El contingut és fix.
S’aprèn per memòria
immediata, a base de
repeticions.
El professor és l’expert que
selecciona els continguts i
les tasques.

32. CARACTERÍSTIQUES
No es tenen en compte les diferències individuals, es
busca la reproducció del contingut seleccionat.
A través de la pràctica continuada s’aconsegueix
uniformitzar l’execució del grup.
OBJECTIUS
Resposta immediata a l’estímul.
Uniformitat.
Execució sincronitzada.
Afinitat a un model predeterminat.
Precisió en la resposta.
Eficiència del temps útil.
Seguretat.

33. Ha sigut l’estil tradicional més utilitzat a l’àrea
d’Educació Física. Degut a la seva vinculació al règim
franquista i al seu caràcter militarista, molts autors
dubten del seu valor educatiu. Per aquest motiu,
Delgado (1991) suavitza l’aplicació de l’estil
anomenant-lo: “Comandament directa modificat”

34. 1- EXPLICACIÓ- DEMOSTRACIÓ
2- EXECUCIÓ
3- AVALUACIÓ-CORRECCIÓ
Es descriu i es demostra la tècnica del model.
Després de l’ordre es posa en pràctica l’exercici.
Constant preocupació per corregir els
errors de l’exercici, tant individuals com
col·lectius.

35. Davant de continguts que representin un risc per a la
integritat física (llançaments d’atletisme, escalada,
gimnàstica esportiva...)
En l’ensenyament de danses i coreografies rítmiques.
Amb grups difícils, per mantenir un control estricte de la
classe.
Els professors més joves solen tenir tendència
a refugiar-se en aquest estil. L’organització
formal facilita el control.

36. Pretén desenvolupar en l’alumne una certa autonomia de
comportament que li sigui útil per a una certa
individualització de les activitats. El professor pren les
decisions a les fases de preimpacte i postimpacte, però en la
fase d’impacte és l’alumne el que pren una sèrie de
decisions: inici, ritme d’execució, finalització...
ESTRUCTURA
El principal referent és al tasca.
La sessió és més flexible i
permet modificacions durant la
realització.
L’organització del grup està
adaptada a les característiques
de la tasca.

37. CARACTERÍSTIQUES
El professor o el monitor confia en els participants.
Els participants es fan responsables de les decisions que
prenen durant l’execució de les tasques. Es pot considerar
com un petit pas en el principi de la individualització.
La tasca contínua essent fixa i s’ha de reproduir un model.

38. FASES:
El professor/monitor reuneix els alumnes i els hi dóna
informació verbal i visual sobre la tasca a realitzar.
Els participants es distribueixen lliurament en un espai
determinat i inicien l’activitat.
El professor/monitor observa les tasques i aporta
coneixements als resultats dels alumnes.
Tan sols existeixen ordres a l’inici i al final de l’activitat
SISTEMA SOCIAL
Existeixen relacions socials entre els membres del grup,
doncs ells escullen lliurament la seva ubicació a l’espai i els
seus companys d’execució.
Millora la relació social entre professor-alumne

39. Pretén augmentar una mica més el nivell de decisió per part
de l’alumne, a partir de dos aspectes clau: les relacions
socials entre els companys i les condicions que s’estableixen
per oferir un feedback inmediat.

40. El professor pren totes les decisions en el pre-impacte, en la
fase d’impacte el participant pren decisions, i en el post-
impacte es traspassen les decisions a un altre participant que
fa d’observador i pot aplicar de manera immediata el feedback
ESTRUCTURA
Es distribueix el grup per parelles, assignant a cadascú un rol
específic: un serà l’executor i l’altre serà l’observador.
El rol de l’observador és el de proporcionar el feedback.
El professor ha d’explicar clarament els rols, i els criteris que
ha de seguir l’observador per tal de realitzar la correcció
(administrar fitxa amb els criteris)

41. CARACTERÍSTIQUES
S’accepta el procés de socialització entre observador i
executant.
El professor aprèn un nou comportament que requereix
l’abstenció de la comunicació directa amb l’executant.
Els alumnes poden passar més temps aprenent sense la
constant presència del professor.
Gràcies a la funció de l’observador aquest pot aprendre veient
i analitzant la tasca del seu company

42. Els alumnes es proporcionen feedback a si mateixos,
utilitzant els criteris desenvolupats pel professor
Suposa un grau més d’autonomia per part de l’alumne,
desenvolupant la consciència de la pròpia execució, fent
després la seva pròpia avaluació.

43. S’allibera a l’alumne de la dependència de les fonts externes i
fomentarem el desenvolupament de la confiança en si mateixos.
Ha de ser honrat i objectiu en la pròpia execució.
Aprendrà a acceptar les seves pròpies limitacions.
És un estil difícil per a
principiants, doncs cal aprendre
a estar atent a la informació que
ens donen els receptor
kinestèsics

44. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS
Informen sobre la posició de les parts del cos i el
moviment.
DUES CATEGORIES
KINESTÈSICS LABERÍNTICS
Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels
receptors sensorials propioceptius...això a l’inici
provoca...
A l’aparell locomotor i pell A l’oïda

45. MECANISME DE
PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi
Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu

46. Es dissenya la tasca per a diferents graus de dificultat.
Els participants decideixen el seu nivell de situació en la tasca
No s’exclou mai a ningú.

48. Quan el professor, davant de problemes motors que permeten
diverses alternatives en l’execució motriu, no proporciona a
l’alumne cap informació directa sobre la solució del problema.
Molt eficient en aquelles tasques on predomina el mecanisme de
percepció i el de decisió.

49. Estableix una relació clara entre l’activitat física i la cognitiva.
Desenvolupen la pressa de decisions davant problemes motrius.
Afavoreix el procés d’educació “emancipatòria”.
Individualitza l’ensenyament.
Fomenta les actituds de curiositat, d’indagació i de creativitat.

50. EEls nostres primers mestres dels nostres primers mestres de
filosofia són els peus, les mans,filosofia són els peus, les mans,
els ulls. Substituir tot això perels ulls. Substituir tot això per
llibres no és pas ensenyar-nos allibres no és pas ensenyar-nos a
pensar, és ensenyar-nos apensar, és ensenyar-nos a
utilitzar la raó dels altres; ésutilitzar la raó dels altres; és
ensenyar-nos a creure molt, i aensenyar-nos a creure molt, i a
no saber mai res...” J.Jno saber mai res...” J.J
Rousseau.Rousseau.

51. Per tal que l’alumne comenci la recerca, cal una
informació inicial prèvia. L’objectiu és plantejar el
problema segons les següents directrius:
Ha de suposar un repte per a l’alumne.
L’objectiu ha de ser assolible.
Les normes o límits per a la resolució del problema han de ser
molt clares i precises.
La informació que es proporciona ha de ser
breu.

52. Dissonància cognitiva
Muska Moston diu que cal cercar una pertorbació que irriti la
funció cognitiva, creant la necessitat de procurar una solució, i
que tan sols l’acte de buscar la solució eliminarà la pertorbació.
Investigació
Recerca
Descobriment

53. Consisteix en plantejar diverses preguntes a les quals
l’alumne ha de donar respostes de tipus motor, però el
professor intenta posar-lo en el camí de la descoberta.
Cada pregunta ha de provocar una resposta correcta de
descoberta, el que suposa una evolució.
A la fase del preimpacte les decisions les
pren el professor. Ha de dissenyar una
sèrie de preguntes, havent anticipat les
possibles respostes amb les que es pot
trobar.

54. La fase d’impacte és responsabilitat de l’alumne. Per aquest
motiu el professor ha de seguir unes regles importants:
-No dir mai la resposta
-Esperar la resposta de l’alumne
-Oferir sovint feedback
-Mantenir un clima d’acceptació i paciència
A la fase del postimpacte, el mateix
descobriment actua com a feedback
intrínsec.

55. Es planteja un problema físic, tècnic, o específic de la pràctica
que es porta a terme, per tal que els alumnes puguin resoldre’l.
A la fase del preimpacte les
decisions les pren el professor sobre
els continguts a treballar.
A la fase d’impacte l’alumne
especifica els continguts en funció
de les respostes.
En el postimpacte moltes vegades
l’alumne pot verificar la seva
resposta.

56. - Ha de ser un repte per l’alumne (ha de provocar disonancia
cognitiva).
- L’objectiu a assolir ha d’estar relacionat amb un esforç
raonable per part de l’alumne.
-S’han d’exposar molt clarament les normes i els límits dintre
dels quals s’ha de resoldre el problema.
-És important no fer demostracions per evitar la imitació

57. AVENTATGESAVENTATGES
Afavoreix l’espontaneïtat i la creativitat dels nois.
Els alumnes descobreixen per si sols els moviments bàsics.
Cada alumne treballa segons les seves possibilitats.
L’alumne ha de saber què ha de fer, com fer-ho i per a què.
És ell qui pensa.
INCONVENIENTSINCONVENIENTS
L’aprenentatge és lent.
Disminueix l’activitat, tant en volum com en intensitat.
Hi ha la possibilitat de cometre errors de tipus tècnic.

58. M’HO VAREN EXPLICAR I HO VAIG OBLIDAR,M’HO VAREN EXPLICAR I HO VAIG OBLIDAR,
HO VAIG VEURE I HO VAIG ENTENDRE,HO VAIG VEURE I HO VAIG ENTENDRE,
HO VAIG FER I HO VAIG APRENDREHO VAIG FER I HO VAIG APRENDRE.
Confuci (551AC- 478AC)

59. Situacions tàctiques... Com
resolc un 2x1
Esports col·lectius
Jocs cooperatius... A veure si
sou capaços de...
Nous recursos: Webquest (¿?)

60. L’alumne descobreix i dissenya la pregunta i la
programació. El professor decideix el contingut i el tema
general a tractar, la resta ho fa l’alumne.
Totes les decisions les pren l’alumne/esportista. Aquesta
situació no es dóna a les aules, és pròpia de
l’acondicionament físic i l’autoentrenament.
L’alumne inicia l’activitat. Mostra la voluntat de dissenyar
els seu propis problemes i buscar-ne les solucions.

61. NOM DE L’ESTIL:
1. Classificació segons la
implicació dels alumnes
Reproductius Productius
2. Tasques de decisió Fase de Preimpacte Fase Impacte Fase de Postimpacte
Professor Alumne Professor Alumne Professor Alumne
3. Organització i control
4. Tipus de feedback.
¿Qui l’imparteix?
5. Interaccions entre els
participants
6. Utilitats i recomanacions
7. Observacions