PLANIFICACIÓ, PROGRAMACIÓ, I
PERIODITZACIÓ
PROGRAMAR: significa sistematitzar els continguts del procés
d’entrenament sego...
PLANIFICAR: proposta
teòrica construïda per la
descripció, previsió,
organització i disseny dels
successos de l’entrenamen...
La programació ha d’incloure tots els continguts de treball seqüenciats
en el temps...això s’aconsegueix a partir de la pe...
OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ:
1- Establir i seleccionar els continguts de l’entrenament a curt plaç(¿?).
2- Estructurar les...
“No hi ha vent favorable per al qui no sap a quin port es
dirigeix.” Séneca
QUÈ ÉS UN OBJECTIU?QUÈ ÉS UN OBJECTIU?
Enuncia...
TIPUS D’OBJECTIUS:
Segons el nivell d’abstracció
Finals o metes
Generals
Específics
Operatius
Segons la seva temporització...
ELS OBJECTIUS DINS LA PLANIFICACIÓ:
Estratègics
Són aquells que s’han d’intentar aconseguir des del principi fins al final...
LA FORMULACIÓ CORRECTA DELS
OBJECTIUS (operatius):
- INDICAR LA CONDUCTA ESPERADA AMB UN VERB AMB
INFINITIU
Exemples de ve...
-Estableix, com a mínim, dos objectius generals, dos d’específics, i dos
d’operatius, en un dels següents entorns:
-ESCOLA...
Què hem de treballar per aconseguir els objectius?
Per tal de determinar els continguts que hem de treballar cal conèixer
...
En primer lloc hem d’establir els grans blocs de
continguts i a partir d’aquí anirem desgranant tots
els elements que comp...
COM RESOLC UN PROBLEMA MOTRIU (GUARDEN
RELACIÓ AMB LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS)
-Desplaçament (marxa i carrera).
-S...
-La tècnica de carrera, tot i que el desplaçament és una habilitat
molt automatitzada, també cal entrenar-la (skipping, pa...
COMPORTAMENTS BÀSICS
AMB PILOTA SENSE PILOTA
COMPORTAMENTS DERIVATS
Intervencions Mobilitzacions
Ofensives Defensives
De r...
Conjunt de normes que
regeixen les accions
individuals i col·lectives amb
l’objectiu d’obtenir el màxim
rendiment de tot l...
1- Organització racional de l’atac o la defensa.
Estructura geomètrica espacial
Desplaçaments concertats dels jugadors.
Ri...
LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL
“La capacitat condicional que permet al futbolista
suportar física i psíquicament els esforços...
MANIFESTACIONSMANIFESTACIONS
DE LA FORÇA ENDE LA FORÇA EN
EL FUTBOLEL FUTBOL
FORÇA DE DESPLAÇAMENT
DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS
I AMB ACCELERACIONS I
DESACCELERACIONS CONSTANTS A
GRAN INTENSITAT...
FORÇA DE COLPEIG
COM A TERME MIG UN JUGADOR DE
FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE
50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000
AN...
FLEXIBILITATFLEXIBILITAT
CAPACITAT DE
MOVIMENT MÀXIM
D’UNA ARTICULACIÓ
NO CONFONDRE AMB:
-ELASTICITAT: Capacitat que
té un...
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADV...
LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN
MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d...
Zbigniew Haber
(entrenador de l’equip espanyol de tir olímpic; Diario El
Part de la pedagogia que tracta els
mètodes d’ensenyament, és a dir, la
manera racional i sistemàtica d’ensenyar.
Fusiona ...
Segons Delgado Noguera (1991) és: “la manera o forma
que adopten les relacions didàctiques entre els elements
personals de...
REPRODUCCIÓ DE MODEL ENSENYAMENT PER RECERCA
CONFORMITAT COGNITIVA OPERACIONS
COGNITIVES
A B C D E F G H I J
COMANDAMENTDI...
Protagonisme absolut del professor en la pressa de
decisions. La funció de la l’alumne és la d’executar, seguir i
obeir. L...
CARACTERÍSTIQUES
No es tenen en compte les diferències individuals, es
busca la reproducció del contingut seleccionat.
A t...
Ha sigut l’estil tradicional més utilitzat a l’àrea
d’Educació Física. Degut a la seva vinculació al règim
franquista i al...
1- EXPLICACIÓ- DEMOSTRACIÓ
2- EXECUCIÓ
3- AVALUACIÓ-CORRECCIÓ
Es descriu i es demostra la tècnica del model.
Després de l’...
Davant de continguts que representin un risc per a la
integritat física (llançaments d’atletisme, escalada,
gimnàstica esp...
Pretén desenvolupar en l’alumne una certa autonomia de
comportament que li sigui útil per a una certa
individualització de...
CARACTERÍSTIQUES
El professor o el monitor confia en els participants.
Els participants es fan responsables de les decisio...
FASES:
El professor/monitor reuneix els alumnes i els hi dóna
informació verbal i visual sobre la tasca a realitzar.
Els p...
Pretén augmentar una mica més el nivell de decisió per part
de l’alumne, a partir de dos aspectes clau: les relacions
soci...
El professor pren totes les decisions en el pre-impacte, en la
fase d’impacte el participant pren decisions, i en el post-...
CARACTERÍSTIQUES
S’accepta el procés de socialització entre observador i
executant.
El professor aprèn un nou comportament...
Els alumnes es proporcionen feedback a si mateixos,
utilitzant els criteris desenvolupats pel professor
Suposa un grau més...
S’allibera a l’alumne de la dependència de les fonts externes i
fomentarem el desenvolupament de la confiança en si mateix...
ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS
Informen sobre la posició de les parts del cos i el
moviment.
DUES CATEGORIES
KINESTÈSICS LABE...
MECANISME DE
PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi
Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
Es dissenya la tasca per a diferents graus de dificultat.
Els participants decideixen el seu nivell de situació en la tasc...
Quan el professor, davant de problemes motors que permeten
diverses alternatives en l’execució motriu, no proporciona a
l’...
Estableix una relació clara entre l’activitat física i la cognitiva.
Desenvolupen la pressa de decisions davant problemes ...
EEls nostres primers mestres dels nostres primers mestres de
filosofia són els peus, les mans,filosofia són els peus, les ...
Per tal que l’alumne comenci la recerca, cal una
informació inicial prèvia. L’objectiu és plantejar el
problema segons les...
Dissonància cognitiva
Muska Moston diu que cal cercar una pertorbació que irriti la
funció cognitiva, creant la necessitat...
Consisteix en plantejar diverses preguntes a les quals
l’alumne ha de donar respostes de tipus motor, però el
professor in...
La fase d’impacte és responsabilitat de l’alumne. Per aquest
motiu el professor ha de seguir unes regles importants:
-No d...
Es planteja un problema físic, tècnic, o específic de la pràctica
que es porta a terme, per tal que els alumnes puguin res...
- Ha de ser un repte per l’alumne (ha de provocar disonancia
cognitiva).
- L’objectiu a assolir ha d’estar relacionat amb ...
AVENTATGESAVENTATGES
Afavoreix l’espontaneïtat i la creativitat dels nois.
Els alumnes descobreixen per si sols els movime...
M’HO VAREN EXPLICAR I HO VAIG OBLIDAR,M’HO VAREN EXPLICAR I HO VAIG OBLIDAR,
HO VAIG VEURE I HO VAIG ENTENDRE,HO VAIG VEUR...
Situacions tàctiques... Com
resolc un 2x1
Esports col·lectius
Jocs cooperatius... A veure si
sou capaços de...
Nous recurs...
L’alumne descobreix i dissenya la pregunta i la
programació. El professor decideix el contingut i el tema
general a tracta...
NOM DE L’ESTIL:
1. Classificació segons la
implicació dels alumnes
Reproductius Productius
2. Tasques de decisió Fase de P...
Programacio
Programacio
Programacio
Programacio
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Programacio

394 visualizaciones

Publicado el

Programació

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
394
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
13
Acciones
Compartido
0
Descargas
6
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Programacio

  1. 1. PLANIFICACIÓ, PROGRAMACIÓ, I PERIODITZACIÓ PROGRAMAR: significa sistematitzar els continguts del procés d’entrenament segons els objectius, ben definits, de la preparació d’un atleta i dels principis específics que determinen la forma racional d'organització de les càrregues d’entrenament en període de temps ben definit. (Verjoshanski L.V, 1990). La programació intenta ordenar els continguts de l’entrenament a través d’un pla estratègic que et permeti assolir els objectius. És, per tant, un full de ruta on es determina els passos a seguir i en quin ordre.
  2. 2. PLANIFICAR: proposta teòrica construïda per la descripció, previsió, organització i disseny dels successos de l’entrenament, en una determinada fase de la vida d’un esportista, així com els mecanismes de control que permeten modificar aquests successos, a fi d’obtenir un procediment d’entrenament ajustat per assolir els resultats desitjats (Seirul·lo 1999) PLANIFICAR ÉS MOLT MÉS COMPLEXA QUE PROGRAMAR... Sovint es confonen els termes de programació i el de planificació, però...
  3. 3. La programació ha d’incloure tots els continguts de treball seqüenciats en el temps...això s’aconsegueix a partir de la periodització de l’entrenament.
  4. 4. OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ: 1- Establir i seleccionar els continguts de l’entrenament a curt plaç(¿?). 2- Estructurar les sessions d’entrenament. 3- Quantificar la càrrega d’entrenament setmanal. 4- Adaptar els continguts de l’entrenament a la periodització. CARACTERÍSTIQUES DE LA PROGRAMACIÓ: - SENZILLA. On es visualitzin totes les sessions d’entrenament. - OPERATIVA. S’ha de poder executar sense problemes. - ACTUALITZADA. S’ha de realitzar poc abans de portar-la a terme. - EQUILIBRADA, respectes a la càrrega d’entrenament de les setmanes anteriors i posteriors.
  5. 5. “No hi ha vent favorable per al qui no sap a quin port es dirigeix.” Séneca QUÈ ÉS UN OBJECTIU?QUÈ ÉS UN OBJECTIU? Enunciat que descriu la conducta que s’espera obtenir d’un esportista al finalitzar el període d’entrenament establert; allò que l’esportista ha de fer, i no era capaç de fer-ho abans. Sempre seran el primer...tot i que sigui l’últim en assolir-se.
  6. 6. TIPUS D’OBJECTIUS: Segons el nivell d’abstracció Finals o metes Generals Específics Operatius Segons la seva temporització A llarg, mig, o curt termini Pel seu concepte de referència Cognitiu, afectiu, motriu, social
  7. 7. ELS OBJECTIUS DINS LA PLANIFICACIÓ: Estratègics Són aquells que s’han d’intentar aconseguir des del principi fins al final de la temporada. Ex: 1- Mantenir l’equip a la primera divisió 2- Adquirir hàbits professionals ens els jugadors de la plantilla 3- Mantenir un alt nivell d’implicació durant tota la temporada Col·lectius Relacionats amb aspectes de l’entrenament, estil de joc, habilitats tècnico-tàctiques, i capacitats condicionals. Ex: 1- Assimilar el concepte de defensa en zona 2- Conèixer i escollir convenientment els mecanismes de pressió... Individuals Aplicable a cadascun dels jugadors de forma individual. Ex: 1- Assolir i mantenir un alt percentatge de força muscular a l’abdomen i al gluti...
  8. 8. LA FORMULACIÓ CORRECTA DELS OBJECTIUS (operatius): - INDICAR LA CONDUCTA ESPERADA AMB UN VERB AMB INFINITIU Exemples de verbs observables: córrer, llançar, saltar, realitzar, diferenciar, comparar... Exemples de verbs no observables: saber, creure, gaudir, prendre consciència - Establir correctament els objectius ajuda a: conèixer quins són els continguts més apropiats; determinar la tècnica metodològica més important; i establir l’avaluació.
  9. 9. -Estableix, com a mínim, dos objectius generals, dos d’específics, i dos d’operatius, en un dels següents entorns: -ESCOLA ESPORTIVA -EQUIP PROFESSIONAL -EQUIP DE FUTBOL BASE -CAMPUS D’ENTRENAMENT
  10. 10. Què hem de treballar per aconseguir els objectius? Per tal de determinar els continguts que hem de treballar cal conèixer molt bé el nostre esport, i ser capaços de desgranar-lo al màxim.
  11. 11. En primer lloc hem d’establir els grans blocs de continguts i a partir d’aquí anirem desgranant tots els elements que composen aquest bloc. Exemple en esports col·lectius: Conec el meu esport?
  12. 12. COM RESOLC UN PROBLEMA MOTRIU (GUARDEN RELACIÓ AMB LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS) -Desplaçament (marxa i carrera). -Salts -Girs -Equilibris -Passada- Recepció. -Colpeig (peu-cap).(estàtic- dinàmic) -Conducció(regat, finta...) -Serveis de banda. - Porter...
  13. 13. -La tècnica de carrera, tot i que el desplaçament és una habilitat molt automatitzada, també cal entrenar-la (skipping, pas de triple, recolzaments....). Millora els resultats esportius (major eficiència) i redueix el risc de lesions. -La passada serà l’element tècnic bàsic per al futbol base (inici tàctica?). -El temps de contacte del peu amb la pilota és, aproximadament, de 1/100sec. Un jugador (professional) sol tenir 35000 tocs de pilota per any, el que significa que en un any un jugador està gairebé 6 minuts en contacte amb la pilota. -En qualsevol element tècnic els mecanismes d’informació interns i externs són molt importants... Cal, per tant, treballar-los. -La força de la pilota quan contacte amb un jugador pot ser causa de lesions, no tan sols en els remats (i rebuig) de cap sinó també en el xut (primer dit del peu i tormell). -La tècnica del xut requereix un nivell òptim de maduració muscular. Cal plantejar-se la seva funcionalitat a partir d’infantils.
  14. 14. COMPORTAMENTS BÀSICS AMB PILOTA SENSE PILOTA COMPORTAMENTS DERIVATS Intervencions Mobilitzacions Ofensives Defensives De reinici De recuperació De continuïtat No recuperació Servei porteria. Cop franc Blocatges Serveis...Peu Rebuig Posició bàsica Desplaçament Salts. Girs. Estirades Caigudes. Recuperacions Prèvies contacte Post contacte
  15. 15. Conjunt de normes que regeixen les accions individuals i col·lectives amb l’objectiu d’obtenir el màxim rendiment de tot l’equip.
  16. 16. 1- Organització racional de l’atac o la defensa. Estructura geomètrica espacial Desplaçaments concertats dels jugadors. Ritme de joc definit 2- Adaptació als sistema de joc de l’adversari. 3- Modificacions a causa d’aspectes estratègics.
  17. 17. LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL “La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforços derivats de les exigències variables que requereix la dinàmica del joc, mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment del partit i al llarg de tot el període competitiu”. Arjol (2004) OBJECTIUSOBJECTIUS 1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA. 2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ. 3. REDUIR EL RISC DE LESIONS. 4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA. 5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS. 6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA. 7. SALUT MÉS ESTABLE.
  18. 18. MANIFESTACIONSMANIFESTACIONS DE LA FORÇA ENDE LA FORÇA EN EL FUTBOLEL FUTBOL
  19. 19. FORÇA DE DESPLAÇAMENT DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS I AMB ACCELERACIONS I DESACCELERACIONS CONSTANTS A GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES) FORÇA DE SALT UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER CENTRE PODEN REALITZAR UNA MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT
  20. 20. FORÇA DE COLPEIG COM A TERME MIG UN JUGADOR DE FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE 50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000 ANY). REQUEREIXEN GRANS APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A PORTERIA, EL REBUTJOS... FORÇA DE LLUITA OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA, ENTRADES, CÀRREGUES...)
  21. 21. FLEXIBILITATFLEXIBILITAT CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM D’UNA ARTICULACIÓ NO CONFONDRE AMB: -ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat. -STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura poc flexible).
  22. 22. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10 SALTS : 8,5+/-4 CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8 SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp): -Central 12 -Pivot defensiu 15 -Interior 30 -Davanter 20-30 “MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
  23. 23. LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació) LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m. A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals). PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...
  24. 24. Zbigniew Haber (entrenador de l’equip espanyol de tir olímpic; Diario El
  25. 25. Part de la pedagogia que tracta els mètodes d’ensenyament, és a dir, la manera racional i sistemàtica d’ensenyar. Fusiona intel·ligentment tots els recursos materials i personals disponibles per tal d’assolir els objectius proposats Es tindran en compte aspectes com la formació de grups, les condicions instrumentals (material, instal·lacions), el control de la organització... i l’estil d’ensenyament.
  26. 26. Segons Delgado Noguera (1991) és: “la manera o forma que adopten les relacions didàctiques entre els elements personals del procés d’ensenyament-aprenentatge tant a nivell tècnic i comunicatiu, com a nivell d’organització del grup classe i de les seves relacions afectives en funció de les decisions que pren el professor” L’obra de Muska Mosston Els estils d’ensenyament a l’Educació Física (1984) és el referent internacional que dóna peu a reflexionar sobre els diversos estils que es poden utilitzar, tot considerant les innovacions dels darrers anys.
  27. 27. REPRODUCCIÓ DE MODEL ENSENYAMENT PER RECERCA CONFORMITAT COGNITIVA OPERACIONS COGNITIVES A B C D E F G H I J COMANDAMENTDIRECTA ASSIGNACIÓTASQUES ENSENYAMENTRECÍPROC AUTOAVALUACIÓ INCLUSIÓ DESCOBRIMENTGUIAT RESOLUCIÓPROBLEMES PROGRAMAINDIVIDUALITZAT PERALUMNESINICIATS AUTO-ENSENYAMENT
  28. 28. Protagonisme absolut del professor en la pressa de decisions. La funció de la l’alumne és la d’executar, seguir i obeir. L’aspecte essencial és la directa i immediata relació entre l’estímul del professor i la resposta de l’alumne. CARACTERÍSTIQUES El contingut és fix. S’aprèn per memòria immediata, a base de repeticions. El professor és l’expert que selecciona els continguts i les tasques.
  29. 29. CARACTERÍSTIQUES No es tenen en compte les diferències individuals, es busca la reproducció del contingut seleccionat. A través de la pràctica continuada s’aconsegueix uniformitzar l’execució del grup. OBJECTIUS Resposta immediata a l’estímul. Uniformitat. Execució sincronitzada. Afinitat a un model predeterminat. Precisió en la resposta. Eficiència del temps útil. Seguretat.
  30. 30. Ha sigut l’estil tradicional més utilitzat a l’àrea d’Educació Física. Degut a la seva vinculació al règim franquista i al seu caràcter militarista, molts autors dubten del seu valor educatiu. Per aquest motiu, Delgado (1991) suavitza l’aplicació de l’estil anomenant-lo: “Comandament directa modificat”
  31. 31. 1- EXPLICACIÓ- DEMOSTRACIÓ 2- EXECUCIÓ 3- AVALUACIÓ-CORRECCIÓ Es descriu i es demostra la tècnica del model. Després de l’ordre es posa en pràctica l’exercici. Constant preocupació per corregir els errors de l’exercici, tant individuals com col·lectius.
  32. 32. Davant de continguts que representin un risc per a la integritat física (llançaments d’atletisme, escalada, gimnàstica esportiva...) En l’ensenyament de danses i coreografies rítmiques. Amb grups difícils, per mantenir un control estricte de la classe. Els professors més joves solen tenir tendència a refugiar-se en aquest estil. L’organització formal facilita el control.
  33. 33. Pretén desenvolupar en l’alumne una certa autonomia de comportament que li sigui útil per a una certa individualització de les activitats. El professor pren les decisions a les fases de preimpacte i postimpacte, però en la fase d’impacte és l’alumne el que pren una sèrie de decisions: inici, ritme d’execució, finalització... ESTRUCTURA El principal referent és al tasca. La sessió és més flexible i permet modificacions durant la realització. L’organització del grup està adaptada a les característiques de la tasca.
  34. 34. CARACTERÍSTIQUES El professor o el monitor confia en els participants. Els participants es fan responsables de les decisions que prenen durant l’execució de les tasques. Es pot considerar com un petit pas en el principi de la individualització. La tasca contínua essent fixa i s’ha de reproduir un model.
  35. 35. FASES: El professor/monitor reuneix els alumnes i els hi dóna informació verbal i visual sobre la tasca a realitzar. Els participants es distribueixen lliurament en un espai determinat i inicien l’activitat. El professor/monitor observa les tasques i aporta coneixements als resultats dels alumnes. Tan sols existeixen ordres a l’inici i al final de l’activitat SISTEMA SOCIAL Existeixen relacions socials entre els membres del grup, doncs ells escullen lliurament la seva ubicació a l’espai i els seus companys d’execució. Millora la relació social entre professor-alumne
  36. 36. Pretén augmentar una mica més el nivell de decisió per part de l’alumne, a partir de dos aspectes clau: les relacions socials entre els companys i les condicions que s’estableixen per oferir un feedback inmediat.
  37. 37. El professor pren totes les decisions en el pre-impacte, en la fase d’impacte el participant pren decisions, i en el post- impacte es traspassen les decisions a un altre participant que fa d’observador i pot aplicar de manera immediata el feedback ESTRUCTURA Es distribueix el grup per parelles, assignant a cadascú un rol específic: un serà l’executor i l’altre serà l’observador. El rol de l’observador és el de proporcionar el feedback. El professor ha d’explicar clarament els rols, i els criteris que ha de seguir l’observador per tal de realitzar la correcció (administrar fitxa amb els criteris)
  38. 38. CARACTERÍSTIQUES S’accepta el procés de socialització entre observador i executant. El professor aprèn un nou comportament que requereix l’abstenció de la comunicació directa amb l’executant. Els alumnes poden passar més temps aprenent sense la constant presència del professor. Gràcies a la funció de l’observador aquest pot aprendre veient i analitzant la tasca del seu company
  39. 39. Els alumnes es proporcionen feedback a si mateixos, utilitzant els criteris desenvolupats pel professor Suposa un grau més d’autonomia per part de l’alumne, desenvolupant la consciència de la pròpia execució, fent després la seva pròpia avaluació.
  40. 40. S’allibera a l’alumne de la dependència de les fonts externes i fomentarem el desenvolupament de la confiança en si mateixos. Ha de ser honrat i objectiu en la pròpia execució. Aprendrà a acceptar les seves pròpies limitacions. És un estil difícil per a principiants, doncs cal aprendre a estar atent a la informació que ens donen els receptor kinestèsics
  41. 41. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. DUES CATEGORIES KINESTÈSICS LABERÍNTICS Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici provoca... A l’aparell locomotor i pell A l’oïda
  42. 42. MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu
  43. 43. Es dissenya la tasca per a diferents graus de dificultat. Els participants decideixen el seu nivell de situació en la tasca No s’exclou mai a ningú.
  44. 44. Quan el professor, davant de problemes motors que permeten diverses alternatives en l’execució motriu, no proporciona a l’alumne cap informació directa sobre la solució del problema. Molt eficient en aquelles tasques on predomina el mecanisme de percepció i el de decisió.
  45. 45. Estableix una relació clara entre l’activitat física i la cognitiva. Desenvolupen la pressa de decisions davant problemes motrius. Afavoreix el procés d’educació “emancipatòria”. Individualitza l’ensenyament. Fomenta les actituds de curiositat, d’indagació i de creativitat.
  46. 46. EEls nostres primers mestres dels nostres primers mestres de filosofia són els peus, les mans,filosofia són els peus, les mans, els ulls. Substituir tot això perels ulls. Substituir tot això per llibres no és pas ensenyar-nos allibres no és pas ensenyar-nos a pensar, és ensenyar-nos apensar, és ensenyar-nos a utilitzar la raó dels altres; ésutilitzar la raó dels altres; és ensenyar-nos a creure molt, i aensenyar-nos a creure molt, i a no saber mai res...” J.Jno saber mai res...” J.J Rousseau.Rousseau.
  47. 47. Per tal que l’alumne comenci la recerca, cal una informació inicial prèvia. L’objectiu és plantejar el problema segons les següents directrius: Ha de suposar un repte per a l’alumne. L’objectiu ha de ser assolible. Les normes o límits per a la resolució del problema han de ser molt clares i precises. La informació que es proporciona ha de ser breu.
  48. 48. Dissonància cognitiva Muska Moston diu que cal cercar una pertorbació que irriti la funció cognitiva, creant la necessitat de procurar una solució, i que tan sols l’acte de buscar la solució eliminarà la pertorbació. Investigació Recerca Descobriment
  49. 49. Consisteix en plantejar diverses preguntes a les quals l’alumne ha de donar respostes de tipus motor, però el professor intenta posar-lo en el camí de la descoberta. Cada pregunta ha de provocar una resposta correcta de descoberta, el que suposa una evolució. A la fase del preimpacte les decisions les pren el professor. Ha de dissenyar una sèrie de preguntes, havent anticipat les possibles respostes amb les que es pot trobar.
  50. 50. La fase d’impacte és responsabilitat de l’alumne. Per aquest motiu el professor ha de seguir unes regles importants: -No dir mai la resposta -Esperar la resposta de l’alumne -Oferir sovint feedback -Mantenir un clima d’acceptació i paciència A la fase del postimpacte, el mateix descobriment actua com a feedback intrínsec.
  51. 51. Es planteja un problema físic, tècnic, o específic de la pràctica que es porta a terme, per tal que els alumnes puguin resoldre’l. A la fase del preimpacte les decisions les pren el professor sobre els continguts a treballar. A la fase d’impacte l’alumne especifica els continguts en funció de les respostes. En el postimpacte moltes vegades l’alumne pot verificar la seva resposta.
  52. 52. - Ha de ser un repte per l’alumne (ha de provocar disonancia cognitiva). - L’objectiu a assolir ha d’estar relacionat amb un esforç raonable per part de l’alumne. -S’han d’exposar molt clarament les normes i els límits dintre dels quals s’ha de resoldre el problema. -És important no fer demostracions per evitar la imitació
  53. 53. AVENTATGESAVENTATGES Afavoreix l’espontaneïtat i la creativitat dels nois. Els alumnes descobreixen per si sols els moviments bàsics. Cada alumne treballa segons les seves possibilitats. L’alumne ha de saber què ha de fer, com fer-ho i per a què. És ell qui pensa. INCONVENIENTSINCONVENIENTS L’aprenentatge és lent. Disminueix l’activitat, tant en volum com en intensitat. Hi ha la possibilitat de cometre errors de tipus tècnic.
  54. 54. M’HO VAREN EXPLICAR I HO VAIG OBLIDAR,M’HO VAREN EXPLICAR I HO VAIG OBLIDAR, HO VAIG VEURE I HO VAIG ENTENDRE,HO VAIG VEURE I HO VAIG ENTENDRE, HO VAIG FER I HO VAIG APRENDREHO VAIG FER I HO VAIG APRENDRE. Confuci (551AC- 478AC)
  55. 55. Situacions tàctiques... Com resolc un 2x1 Esports col·lectius Jocs cooperatius... A veure si sou capaços de... Nous recursos: Webquest (¿?)
  56. 56. L’alumne descobreix i dissenya la pregunta i la programació. El professor decideix el contingut i el tema general a tractar, la resta ho fa l’alumne. Totes les decisions les pren l’alumne/esportista. Aquesta situació no es dóna a les aules, és pròpia de l’acondicionament físic i l’autoentrenament. L’alumne inicia l’activitat. Mostra la voluntat de dissenyar els seu propis problemes i buscar-ne les solucions.
  57. 57. NOM DE L’ESTIL: 1. Classificació segons la implicació dels alumnes Reproductius Productius 2. Tasques de decisió Fase de Preimpacte Fase Impacte Fase de Postimpacte Professor Alumne Professor Alumne Professor Alumne 3. Organització i control 4. Tipus de feedback. ¿Qui l’imparteix? 5. Interaccions entre els participants 6. Utilitats i recomanacions 7. Observacions

×