RECURSOS METODOLÒGICS PER A L'ENTRENAMENT INFANTIL CURS DE FORMACIÓ ESPORTIVA FIGUERES, FEBRER DE 2010
ON ESTIC? ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE L’ENTRENAMENT FÍSIC JOC LLIURE JOC DELIBERAT ENTRENAMENT ESTRUC...
FASES DE L'ENSENYAMENT DEL FUTBOL 1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT 2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA ...
“ ...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes jugaba porque jugaba, y creía qu...
MODEL INTEGRAT 1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES 2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS E...
 
RECURSOS METODOLÒGICS LA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) Senti...
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat JOC Agonisme MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Lligada a la relac...
MOTIVACIÓ BÀSICA MOTIVACIÓ QUOTIDIANA DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacc...
MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT RECURSOS FORMES JUGADES AMBIENT DE TREBALL TASQUES SIGNIFICATIVES RECOLZAMENT VERBAL MOTIVA...
MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIP LA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS LA RELACIÓ ENTR...
REFLEXIONES METODOLÒGIQUES CORREGIR L’ERRADA FEEDBACK CONTINU CONSECUTIU IMMEDIAT RETARDAT HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS
CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ REPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA
ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM ESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL SANCIONAR ENTORN VERBAL JOC AMBIENT TREBALL
EL CÀSTIG És la pràctica d’imposar quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte no convenient   ¿? MAI CASTIGA...
DESENVOLUPAMENT MOTRIU I  ACTIVITAT FÍSICA
6-10 ANYS Augment de l’esquelet (extremitats inferiors).  No hi ha diferències significatives segons sexe.  Consolidació d...
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA ( Fleishman,1964;...
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA  (  Zaic...
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT...
L'ESTRUCTURA CONDICIONAL  DEL FUTBOL CÀRREGA FÍSICA EXTERNA 1. DISTÀNCIA RECORREGUDA APROXIMADAMENT  10.000m.  (Martínez (...
3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP CENTRALS 7759m ds 521 LATERALS 8245m ds 816 MITJOS 9805m ds 710 DAVANTERS 8397m...
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10 SALTS : 8,5+/-4 CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8 SPRINT (...
CÀRREGA FÍSICA INTERNA INDICADORS:  FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
“ TODOS LOS ENTRENADORES HABLAN DE MOVIMIENTO, SOBRE CORRER MUCHO. YO DIGO QUE NO ES NECESARIO CORRER TANTO. EL FUTBOL ES ...
LA CONDICIÓ FÍSICA RESISTÈNCIA  CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA FATIGA . Weineck (1992) CLASSIFICACIÓ En funció...
ANAERÒBICA     AERÒBICA   ALÀCTICA LÀCTICA   GLUCÍDICA LIPÍDICA 0   5"  10"  45"  2'  10'-15'  30'-90'  Hor...
MÈTODES D’ENTRENAMENT F Modelat Competició DE CONTROL Intensiu Les pauses de recuperació són completes De repeticions: lla...
LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL “ La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforço...
NIVELLS D'APROXIMACIÓ A LA COMPETICIÓ PER A L'ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA  EN EL FUTBOL
GENERAL I Escassa o nul·la relació amb el futbol. (ex: cursa) GENERAL II Apareixen elements coordinatius propis del futbol...
VARIABLES MANIPULATIVES PER A LA CREACIÓ DE TASQUES <ul><li>Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc.  </li></ul><u...
<ul><li>Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut).  </li></ul><ul><li>Limitar el temps de possessió ...
<ul><li>Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil.  </li></ul><ul><li>Determinar el número de contactes i ...
DISSENYA UNA TASCA  PER TAL DE TREBALLAR LA RESISTÈNCIA
FORÇA  CAPACITAT DEL SISTEMA NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ...
CLASSIFICACIÓ SEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓ <ul><li>ISOMÈTRICA </li></ul><ul><li>ISOTÒNICA:  CONCÈNTRICA, EXCÈNTRICA,  </l...
FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇA ESTRUCTURALS NERVIOSOS ESTIRAMENT HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES RECLUTAMENT COORDINACIÓ SINC...
EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA FORÇA EL NEN/A INCREMENTARÀ ELS SEUS NIVELLS DE FORÇA AMB * L’augment de la massa muscular...
ENTRENAMENT DE LA FORÇA MÀXIMA EXPLOSIVA RESISTÈNCIA Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piram...
COMPTE!!!!! ABDOMINALS EXERCICIS
FLEXIBILITAT CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM D’UNA ARTICULACIÓ <ul><li>NO CONFONDRE AMB: </li></ul><ul><li>ELASTICITAT: Capaci...
FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR COMPONENT MUSCULAR COMPONENT ARTICULAR El to de la muscu...
DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT MECÀNICS ELASTICITAT (elastina) RIGIDESA (colagen) NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA R...
MÈTODES D’ENTRENAMENT SOBRE EL COMPONENT MUSCULAR <ul><li>Estàtic passiu </li></ul><ul><li>Passiu assistit </li></ul><ul><...
Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular i generar efecte de relaxació muscular Entre 12 i ...
ANDERSON
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF) 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE D...
3-S DE HOLT 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) +  CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + R...
MÈTODES DINÀMICS REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS
OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT DE FLEXIBILITAT Permetre la realització dels gestos tècnics. Prevenir lesions per sobreestirame...
MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR: A L’INICI DE L’ESCALFAMENT CAP.  És necessari incrementar la temperatura corporal i mus...
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament d...
VELOCITAT LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE DE REACCIÓ GESTUAL CÍCLICA
FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT DE REACCIÓ Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats.  T...
MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS   ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESP...
ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE...
MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS  MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ  QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ...
MECANISME D’EXECUCIÓ SISTEMA NEUROMUSCULAR GEST
RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE VELOCITAT S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT NO ÉS RECOMANABLE ENTRE...
MÉS RECOMANACIONS EN  LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT 1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPL...
NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la vertica...
EL PORTER i la velocitat de reacció LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un co...
VELOCITAT PILOTA
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Recursos Metodològics

2.164 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Empresariales
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.164
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
26
Acciones
Compartido
0
Descargas
78
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Recursos Metodològics

  1. 1. RECURSOS METODOLÒGICS PER A L'ENTRENAMENT INFANTIL CURS DE FORMACIÓ ESPORTIVA FIGUERES, FEBRER DE 2010
  2. 2. ON ESTIC? ESTADIS EVOLUTIUS DELS CONTIGUTS I ESTRUCTURA DE L’ENTRENAMENT FÍSIC JOC LLIURE JOC DELIBERAT ENTRENAMENT ESTRUCTURAT ENTRENAMENT DELIBERAT Côte (1999)
  3. 3. FASES DE L'ENSENYAMENT DEL FUTBOL 1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT 2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL 3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS 4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP
  4. 4. “ ...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable realmente de fútbol.” J. Guardiola
  5. 5. MODEL INTEGRAT 1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES 2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÈCNICS 2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÀCTICS 3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS 4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÈCNICS 4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÀCTICS 5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005
  6. 7. RECURSOS METODOLÒGICS LA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) Sentiment d’inferioritat Rendiment Frustració Objectius reals Tasques significatives Interessos Empatia
  7. 8. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat JOC Agonisme MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Lligada a la relació social i l’entorn Éxit Associació Estètica BÀSICA QUOTIDIANA
  8. 9. MOTIVACIÓ BÀSICA MOTIVACIÓ QUOTIDIANA DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...) INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA. (ambient de treball, relació amb els companys, gaudi...)
  9. 10. MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT RECURSOS FORMES JUGADES AMBIENT DE TREBALL TASQUES SIGNIFICATIVES RECOLZAMENT VERBAL MOTIVACIÓ ENTRENADOR VARIABILITAT
  10. 11. MOTIVACIÓ EN ELS ESPORT D’EQUIP LA MOTIVACIÓ INDIVIDUAL HA D’ANAR COORDINADA AMB ELS INTERESOS COL·LECTIUS LA RELACIÓ ENTRE ELS BENEFICIS I ELS COSTOS
  11. 12. REFLEXIONES METODOLÒGIQUES CORREGIR L’ERRADA FEEDBACK CONTINU CONSECUTIU IMMEDIAT RETARDAT HA DE CONÈIXER ELS RESULTATS
  12. 13. CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ REPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA
  13. 14. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM ESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL SANCIONAR ENTORN VERBAL JOC AMBIENT TREBALL
  14. 15. EL CÀSTIG És la pràctica d’imposar quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte no convenient ¿? MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE MAI AGREDIR VERBALMENT
  15. 16. DESENVOLUPAMENT MOTRIU I ACTIVITAT FÍSICA
  16. 17. 6-10 ANYS Augment de l’esquelet (extremitats inferiors). No hi ha diferències significatives segons sexe. Consolidació de la sociabilitat (deixa de ser egocèntric). 11-13 ANYS (pubertat) Increment del teixit muscular en els nois, augmentant el perímetre escapular, i de l’adipós en les noies, augmentant el perímetre dels malucs. Augment de les hormones sexuals 14-17 ANYS (adolescència) Dinàmica de grups intensa, rica, i conflictiva
  17. 18. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA ( Fleishman,1964; Rarick, 1980) LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS (Mandel, 1984; Paritzcova 1973) ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT RISC DE LESIONS PER FRACTURES LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA
  18. 19. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA ( Zaichkowsky 1980) LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts) (Diem 1978) CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA QUALITAT PSICOFÍSICA. EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A L’ADOLESCÈNCIA.
  19. 20. ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el perill de sobrepassar els límits. ( Mandel 1984)
  20. 21. L'ESTRUCTURA CONDICIONAL DEL FUTBOL CÀRREGA FÍSICA EXTERNA 1. DISTÀNCIA RECORREGUDA APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995): 10104m.; Pirnay (1993)... 2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
  21. 22. 3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP CENTRALS 7759m ds 521 LATERALS 8245m ds 816 MITJOS 9805m ds 710 DAVANTERS 8397m ds 710 (Reilly i Thomas 1976) ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 735,11 +/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994) 32% CAMINANT- 42% TROTANT 11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
  22. 23. 5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10 SALTS : 8,5+/-4 CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8 SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp): -Central 12 -Pivot defensiu 15 -Interior 30 -Davanter 20-30 “ MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
  23. 24. CÀRREGA FÍSICA INTERNA INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
  24. 25. “ TODOS LOS ENTRENADORES HABLAN DE MOVIMIENTO, SOBRE CORRER MUCHO. YO DIGO QUE NO ES NECESARIO CORRER TANTO. EL FUTBOL ES UN JUEGO QUE SE JUEGA CON EL CEREBRO. DEBES ESTAR EN EL LUGAR ADECUADO, EN EL MOMENTO ADECUADO, NI DEMASIADO PRONTO NI DEMASIADO TARDE”. Johan Cruyff
  25. 26. LA CONDICIÓ FÍSICA RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA FATIGA . Weineck (1992) CLASSIFICACIÓ En funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica. A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidació dels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energia s’obté sense la presencia d’oxigen.
  26. 27. ANAERÒBICA AERÒBICA ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA 0 5&quot; 10&quot; 45&quot; 2' 10'-15' 30'-90' Hores Potència Potència Potència Capacitat Capacitat Capacitat Endurance
  27. 28. MÈTODES D’ENTRENAMENT F Modelat Competició DE CONTROL Intensiu Les pauses de recuperació són completes De repeticions: llarg, mig i curt Intensiu / Extensiu Les pauses de recuperació són incompletes Interválic: llarg, mig i curt Existeixen pauses de recuperació entre els esforços FRACCIONATS Variable (Fartlek) Intensiu / Extensiu Es porta a terme sense pauses de recuperació Harmònic CONTINUS Característiques MÈTODES
  28. 29. LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL “ La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforços derivats de les exigències variables que requereix la dinàmica del joc, mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment del partit i al llarg de tot el període competitiu ”. Arjol (2004) OBJECTIUS 1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA. 2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ. 3. REDUIR EL RISC DE LESIONS. 4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA. 5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS. 6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA. 7. SALUT MÉS ESTABLE.
  29. 30. NIVELLS D'APROXIMACIÓ A LA COMPETICIÓ PER A L'ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL
  30. 31. GENERAL I Escassa o nul·la relació amb el futbol. (ex: cursa) GENERAL II Apareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals. DIRIGIDA Busca millorar la resistència d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...) ESPECÍFICA Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els diferents tipus de resistència necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials
  31. 32. VARIABLES MANIPULATIVES PER A LA CREACIÓ DE TASQUES <ul><li>Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. </li></ul><ul><li>Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) </li></ul><ul><li>Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un temps determinat...) </li></ul><ul><li>Delimitar zones de llançament obligatòries. </li></ul><ul><li>Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. </li></ul><ul><li>Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys </li></ul>EN RELACIÓ A L’ESPAI
  32. 33. <ul><li>Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). </li></ul><ul><li>Limitar el temps de possessió de pilota. </li></ul><ul><li>Limitar el temps de permanència en determinades </li></ul><ul><li>Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. </li></ul><ul><li>Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a 10’...). </li></ul><ul><li>Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. </li></ul><ul><li>Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons) </li></ul><ul><li>Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objetius </li></ul>EN RELACIÓ AL TEMPS <ul><li>Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.) </li></ul><ul><li>Jugar amb una part de les regle4s per simplificar-lo. </li></ul><ul><li>Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...) </li></ul>EN RELACIÓ AL REGLAMENT
  33. 34. <ul><li>Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil. </li></ul><ul><li>Determinar el número de contactes i la forma de contacte amb la pilota. </li></ul><ul><li>Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior... </li></ul>EN RELACIÓ A LA TÈCNICA <ul><li>Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). </li></ul><ul><li>Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra). </li></ul><ul><li>Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: còrner...) </li></ul><ul><li>Establir un sistema de joc. </li></ul><ul><li>Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies. </li></ul>EN RELACIÓ A LA TÀCTICA
  34. 35. DISSENYA UNA TASCA PER TAL DE TREBALLAR LA RESISTÈNCIA
  35. 36. FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES (TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC). Grosser i Muller (1989)
  36. 37. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓ <ul><li>ISOMÈTRICA </li></ul><ul><li>ISOTÒNICA: CONCÈNTRICA, EXCÈNTRICA, </li></ul>SEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADA <ul><li>MÀXIMA </li></ul><ul><li>RESISTÈNCIA </li></ul><ul><li>VELOCITAT </li></ul>
  37. 38. FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇA ESTRUCTURALS NERVIOSOS ESTIRAMENT HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES RECLUTAMENT COORDINACIÓ SINCRONITZACIÓ REFLEX MIOTÀTIC ELASTICITAT
  38. 39. EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA FORÇA EL NEN/A INCREMENTARÀ ELS SEUS NIVELLS DE FORÇA AMB * L’augment de la massa muscular, producte del creixement. * Millora de la coordinació motora, a partir de la millora dels paràmetres coordinatius. * Influència de les hormones, sobretot a partir de la secreció de la testosterona. * Efectivitat de les palanques. Durant el creixement els ossos creixen de forma prèvia als músculs, fet que condiciona una menor efectivitat de les palanques motores.
  39. 40. ENTRENAMENT DE LA FORÇA MÀXIMA EXPLOSIVA RESISTÈNCIA Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals.... Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega
  40. 41. COMPTE!!!!! ABDOMINALS EXERCICIS
  41. 42. FLEXIBILITAT CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM D’UNA ARTICULACIÓ <ul><li>NO CONFONDRE AMB: </li></ul><ul><li>ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat. </li></ul><ul><li>STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura poc flexible). </li></ul>
  42. 43. FACTORS BÀSICS QUE DETERMINEN LA MOBILITAT D’UN SEGMENT ARTICULAR COMPONENT MUSCULAR COMPONENT ARTICULAR El to de la musculatura que es troba implicada en la direcció del moviment La forma de les superfícies dels ossos i limitacions que aporta el sistema de lligaments
  43. 44. DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT MECÀNICS ELASTICITAT (elastina) RIGIDESA (colagen) NEUROFISIOLÓGICS ESTIMULACIÓ NERVIOSA RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS EXTERNS SEXE, EDAT, HORA DEL DIA, TEMPERATURA
  44. 45. MÈTODES D’ENTRENAMENT SOBRE EL COMPONENT MUSCULAR <ul><li>Estàtic passiu </li></ul><ul><li>Passiu assistit </li></ul><ul><li>Bob Anderson </li></ul><ul><li>FNP </li></ul><ul><li>3-S Holt </li></ul>SOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS <ul><li>Dinàmics: Rebots </li></ul><ul><li>Estàtics passius i assistits </li></ul>NO AMB NENS
  45. 46. Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular i generar efecte de relaxació muscular Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. ( Beualieu(1981), Madding et al.(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997) ESTÀTIC PASSIU PASSIU- ASSISTIT Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.
  46. 47. ANDERSON
  47. 48. FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF) 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR
  48. 49. 3-S DE HOLT 20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6”) + CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL ANTAGONISTA (6”) + REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR
  49. 50. MÈTODES DINÀMICS REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS
  50. 51. OBJECTIUS DE L'ENTRENAMENT DE FLEXIBILITAT Permetre la realització dels gestos tècnics. Prevenir lesions per sobreestirament Assolir un correcte equilibri artromuscular Recuperar l’estat del múscul
  51. 52. MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR: A L’INICI DE L’ESCALFAMENT CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç <ul><li>Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU. </li></ul><ul><li>-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?) </li></ul>AL FINAL DE L’ESCALFAMENT
  52. 53. PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003) PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. ( Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)
  53. 54. VELOCITAT LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE DE REACCIÓ GESTUAL CÍCLICA
  54. 55. FACTORS DELS QUALS DEPÈN LA VELOCITAT DE REACCIÓ Percepció de l’estímul a través dels òrgans sensorials especialitzats. Transmissió de l’impuls nerviós des de l’òrgan sensorial fins al sistema nerviós central. Elaboració de l’ordre motora. Transmissió de l’impuls des del sistema nerviós central fins al múscul. L’estimulació de les diferents unitat motores implicades. ACÍCLICA CÍCLICA Factors neuronals i factors inter intra musculars + La força i la resistència
  55. 56. MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu
  56. 57. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat
  57. 58. ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
  58. 59. MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?
  59. 60. MECANISME D’EXECUCIÓ SISTEMA NEUROMUSCULAR GEST
  60. 61. RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE VELOCITAT S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ
  61. 62. MÉS RECOMANACIONS EN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE VELOCITAT EN LA CAPACITAT DE DESPLAÇAMENT 1- UTILITZAR EXERCICIS SIMPLES QUE FACILITIN LA MÀXIMA PRODUCCIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA. 2- LA MILLORA DE LA VELOCITAT ACÍCLICA HA DE PRECEDIR A LA VELOCITAT CÍCLICA. 3- DURADA DELS EXERCICIS ENTRE 3” I 6” 4- DURANT LA MATEIXA SESSIÓ ÉS RECOMANABLE UTILITZAR NIVELLS D’INTENSITAT SUBMÀXIMA, MÀXIMA I SUPRAMÀXIMA. 5- LA PROGRESSIÓ HA D’ANAR DE DESPLAÇAMENT RECTILINIS CAP A COMBINACIÓ COMPLEXA D’ACCIONS CÍCLIQUES (CANVIS DIRECCIÓ) 6- EVITAR EXERCICIS DE FLEXIBILITAT PRÈVIA EN L’ESCALFAMENT. Font: Portolés,J.
  62. 63. NO PODEM DEIXAR DE BANDA L’ESTABILITAT CORPORAL Tindrà influència sobre els canvis de direcció i recuperació de la verticalitat. Ens servirà com a transmissor de forces (cadera)...aturar-arrancar, girs, rotacions, salts, aixecar-se, acceleracions... Interessant treballar abdominals i propiocepció CAPACITAT DE REPETIR ACCIONS MÀXIMES (RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT) Progressar de 7-8 repeticions fins a 12-14 (Bompa 1990). La recuperació entre les repeticions (si són curtes) estarà al voltant de 30” (Fox, E. 1984) EXERCICIS
  63. 64. EL PORTER i la velocitat de reacció LA CAPACITAT DE REACCIÓ ES REALITZA DAVANT D’UN OBJECTE EN MOVIMENT (això suposa un component de càlcul de trajectòria i d’interceptació) LA REACCIÓ VISUAL ES SITUA AL VOLTANT DE 200 milisegons...DAVANT D’UN LLANÇAMENT A 10m . A UNA VELOCITAT DE 75Km/h EL PORTER HA D’INICIAR ABANS EL MOVIMENT... REACCIONEN DAVANT D’INDICIS EN LA PART INICIAL DEL VOL DE LA PILOTA (més fàcil fer lectures horitzontals que verticals). PROPOSAR EXERCICIS ON SIGUI CAPAÇ DE RECTIFICAR MOVIMENTS INICIATS TREBALL DEL CÀLCUL DE TRAJECTÒRIES AMB OCLUSIÓ PARCIAL, FOCALITZACIÓ ESTRETA I AMPLA...
  64. 65. VELOCITAT PILOTA

×