1. EL FENOMEN URBÀ A CATALUNYA I ESPANYA Pilar Gobierno Classe de 2n de Batxillerat Col·legi Lleó XIII

3. Ciutat preindustrial (XVIII) Ciutat industrial (XIX) Ciutat industrial (XX) Ciutat postinsdustrial Jerarquia i xarxes urbanes a Espanya L’espai urbà català Impacte ambiental de la urbanització

5. Neolític (Jericó)

6. Ciutat-estat (Babilònia)

7. Ciutat dins estat (Egipte)

8. Món clàssic (Grècia i Roma)

9. Món medieval (cristiana / musulmana)

10. Renaixement

11. Barroc

13. Ciutat preindustrial (XVIII) Ciutat moderna: Entre s. XVI i XVII centralització de l’Estat. Capital Madrid. Andalusia continua sent de les més urbanitzades. A partir s. XVII les grans ciutats castellanes perden habitants a causa de la crisi econòmica i la decadència del regne.

14. Ciutat industrial (XIX) Amb la Revolució Industrial, l’economia basada en l’agricultura va deixar pas a la indústria. Les activitats industrials suposen la construcció de grans edificis: les fàbriques. Les fàbriques transformen totalment el paisatge. L’arribada massiva de treballadors des de zones rurals buscant feina i millors condicions de vida comporta la destrucció de les muralles i explica el creixement dels eixamples. Barcelona. Imatges del s. XIX

15. Ciutat industrial (XX) Al llarg del s.XX i fins el 1975 les ciutats continuen la seva expansió gràcies a la immigració i a l’increment de la natalitat. Els augments sobtats de població a Madrid, Barcelona i Bilbao provoquen desequilibris espacials (1950). Es densifiquen les ciutats velles i creixen les perifèries anàrquicament (barris de barraques). És en aquesta època també quan la població immigrada s’assenta en municipis propers amb un creixement caòtic: es crea la conurbació i l’àrea metropolitana. Es fan necessaris plans urbanístics urgents i planificació estricta d’infraestructures. (1979 democràcia). Barraques de Somorrostro de Barcelona.

16. Ciutat postindustrial A finals del segle XX, el preu elevat del sòl al centre de les ciutats i les facilitats en les comunicacions i transports van expandir moltes activitats industrials. Des de l’interior de la ciutat cap a emplaçaments perifèrics, com els polígons industrials, cap a llocs millor comunicats, o les van traslladar a països amb mà d’obra barata. Les persones, les activitats i els equipaments s’escampen per un territori molt més extens que el dels límits d’una sola ciutat, sorgint així les àrees o regions metropolitanes. Madrid i Barcelona se situen entre les sis primeres regions metropolitanes europees.

17. Model espanyol postindustrial ESPANYA, al llarg del segle XX incrementà la importància de la indústria i dels serveis, descendint el valor del món rural. Per això augmenta la població urbana (1.900, 33,21%; 1.995, 75%). La xarxa urbana espanyola és força desigual. Les ciutats més poblades es situen a la perifèria litoral i Madrid. Les CCAA amb més taxa d’urbanització són Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Basc.

18. Model català postindustrial CATALUNYA presenta una xarxa urbana dominada per BCN i la seva àrea metropolitana. Des de fa dècades experimentem un procés d’acceleració d’extensió de la xarxa urbana i de rururbanització (ciutat difusa). Cal destacar sobretot les urbanitzacions dels 60 i també el creixement urbà dels 80 (de baixa densitat). Constatem la pèrdua de població de les grans ciutats, sobretot Barcelona. De 1975 a 1996 Barcelona perd 242.331 habitants. La població es desplaça a la perifèria (com la indústria).

20. Noumodel de vida, basat en urbanitzacions de cases unifamiliars (rururbanització).

21. Millora de les comunicacions i increment del nivell demotorització.

22. A partir dels 80’s amb la sortida de la crisi econòmica s'intentà controlar el creixement ràpid i caòtic. Malgrat tot, el boom de la construcciódelsúltimsanyspresentàimportantsdeficiències.Ara la tendènciaés a la remodelació interna de les ciutats. La Generalitat, per la seva banda, ha creat un pla (2004) per a rehabilitar barris degradats.

24. Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les metròpolis estats i que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Múrcia, Oviedo, Santander, Màlaga,... (500.000 i 1.5 milions h.)

25. Metròpolis de segon ordre: últim esglaó subregional, format per les capitals de província o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població més pròxims: Segòvia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos, Cartagena,...

26. Capitals comarcals: o ciutats mitjanes amb paper administratiu i de serveis amb les poblacions del voltant: Santander, Logronyo, Ciudad Real... (50.000 i 200.000h)

28. Eix mediterrani: des de frontera francesa fins a Cartagena. Inclou Barcelona i València.

29. Eix cantàbric: frontera francesa fins a l’aglomeració Oviedo-Gijón. Destaquen ciutats com Bilbao i Vitòria.

30. Eix de la vall de l’Ebre: corredor natural de l’Ebre i uneix Logronyo i Saragossa.

31. Eix atlàntic gallec: entre Ferrol i Vigo passant per A Corunya i Pontevedra.

32. Eix andalús: dividit en dos: un pel litoral i l’altre per la vall del Guadalquivir.

34. L’espai urbà català A mitjan segle XIX els processos d’industrialització introduïren molts canvis a les ciutats catalanes. La forta immigració que va venir del camp per treballar a les fàbriques creà una gran falta d’habitatges i d’equipaments. Moltes ciutats projectaren plans d’eixample per organitzar de manera ordenada el creixement de les ciutats. Entre el 1950 i el 1975 a Catalunya es produí un altre moment de gran expansió industrial que afavorí l’arribada de molts treballadors, ara provinents de la resta de l’Estat. Són d’aquesta època molts dels polígons industrials i residencials que avui hi ha a Catalunya.

36. La deslocalització industrial, el preu del sòl i les bones comunicacions han distanciat la zona de residència amb la de la feina.

37. S’incrementa l’ús del transport privat, creixement per càpita del cost de les despeses energètiques, les infraestructures urbanes, la gestió de residus, subministraments, equipaments públics...

38. Augmenta el dinamisme d’altres ciutats com ara Tarragona, Reus i Girona.

39. Lleida ha quedat aïllada de l’eix del mediterrani, però podria ser clau en el desenvolupament de l’eix de l’Ebre (molt important l’AVE).

41. Barcelona i les dues corones urbanes

42. Xarxa urbana catalana b) Capitals de província (Tarragona, Lleida, Girona) i poblacions dels voltants. c) Ciutats mitjanes capitals comarcals, amb forta influència (supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès... d) Capitals de comarca méspetites o nuclissubcomarcalsimportants(turisme, indústria), com la Seu d'Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta, Cambrils...

43. Nuclis urbans de Catalunya

44. L’espai urbà català

45. Impacte ambiental de la urbanització La majoria de la població espanyola (77%) viu concentrada en ciutats, aquesta expansió de la urbanització genera contaminació i problemes ambientals derivats de les quantitats de residus industrials que es generen en aquestes zones. L’AEMA (Agència Europea Medi Ambient) ha alertat sobre l’expansió urbana descontrolada que provoca increment del transport, del consum energètic, de la contaminació atmosfèrica i acústica i de l’empremta ecològica urbana. El model urbà dispers és una fórmula molt costosa des del punt de vista ecològic.

46. Impacte ambiental de la urbanització La contaminació atmosfèrica i el clima urbà Les emissions de diòxid de carboni d’automòbils i fàbriques contaminen l’aire que respirem. A més les condicions climatològiques afavoreixen l’estancament de l’aire. A les ciutats la temperatura oscil·la sempre entre 1 ºC i 4 ºC per damunt del camp que l’envolta: l’illa de calor que genera un efecte hivernacle local.

47. Impacte ambiental de la urbanització Els residus urbans L'augment de la població urbana a incrementat els residus, com també el model de societat consumista. La legislació vol ser rigorosa però falta la consciència ciutadana. Actuacions: Reduir volum de residus a través de modificar processos industrials, aplicar noves tecnologies per fabricació de productes amb menys residus... Reutilitzar ésl’aprofitament de productes ambplantes de tractaments de residus, centres industrials de reciclatge, plantes de compostatge i les plantes de biogàs. Reciclar amb la separació els materials, amb recollida selectiva...

49. Impacte ambiental de la urbanització ELS PROBLEMES URBANS Cal millorar les ciutats i adaptar-les al futur. Actualment, ocupenpocmés d'un 2% de la superfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels recursos. En un futurs'incrementarà la població urbana i el consum de recursos. Cal remarcar que, en alguneszones el creixementseràdescontrolat, la qual cosa agreujarà encara més els problemes per al medi i la salut humana. Caldriamillorar la gestió de l’aigua, elsresidus i el transport, i la planificació urbanística. És a dir, hem de cercar una ciutat sostenible.

50. Els problemes urbans Aquesta demanda ja es va fer el 1996 a Istambul, en la Conferència de l’ONU sobre assentamentsurbans(Hàbitat II). Com sempre, els problemes són la manca de recursos (sobretot al Sud) i la manca de voluntat política. Els problemes urbans són arreu, però es visualitzen més en els països del sud.

52. Polarització social  la ciutat dual.

53. SegregacióiGuetització

54. Sobrecentralitat: gransempresesiinstitucions + centres històrics + centres de comunicacionsiinfraestructures centre de BCN.

55. Comunitatstancades: exclusives.

56. Ennobliment o gentrificació mobbing immobiliari.

58. El transport i les infraestructures Les ciutatssóngransconcentracions humanes, per aixòcalenmoltsequipaments (escoles, hospitals …) i infraestructures. Les infraestructures han de garantir l’arribada d’aigua, energia.... Les relacionadesamb el transportsónbàsiques, ja que cal garantir la mobilitat dels ciutadans i l’arribada a la ciutat de tot allò que necessita. Les ciutats es trobensobretotdominades per l'automòbilprivat (dependència del cotxe). Cada cop més amb l’augment de la ciutatdifusa, que fa que s'incrementiladistància entre el lloc de residència i el de treball, estudi o esbarjo (pràcticament obliga a utilitzar el vehicleprivat).

59. El transport i les infraestructures Aquesta situació planteja nombrosos problemes, com la manca d’aparcament, la contaminació, l'augment de la despesa en infraestructures... Per evitar-ho caldria fomentar un transport públic més eficient (carrils BUS) o fomentar elscarrils VAO (vehiclesd'alta ocupació). Ara bé, la ciutat difusa dificulta la creació d’una bona xarxa de transport públic en una àrea urbana dispersa i de gran extensió territorial.

61. El proveïment La ciutat pràcticament no produeix res d’allò que consumeix. Per això és bàsic garantir el proveïment d'aigua, aliments, energia… L'administració (govern municipal) ha de construir i mantenir la xarxa d’infraestructures, la qual cosa suposa una gran despesa econòmica.

62. El proveïment Aliments La producció es fa fora la ciutat en zones rurals o zones rururbanes. Els aliments es porten als grans mercats: Mercabarna, Mercamadrid,... Aigua És imprescindible per la llar i per les indústries. És necessari traslladar des dels rius i els pantans pròxims a la ciutat. A més s’ha de canalitzar, potabilitzar i bombar. Les avaries constitueixen un greu problema a tots nivells. Energia Electricitat, gas i derivats del petroli es consumeix a llars, indústries, comerços i transports. Són necessaris centres de transformació i difusió La distribució es fa per mitjà de canalitzacions. Les avaries, a l’igual com amb l’aigua, impliquen un greu problema a les ciutats.

64. Residus urbans (clavegueres, abocadors, depuradores...)

66. Residus urbans El Consum de recursos i el problema delsresidus urbans. Les ciutats són grans consumidores de recursos i grans generadors de deixalles (industrials i de llars). S’han de tractar les aigües residualsmitjançant les depuradores. És necessari la recollida d’escombraries, i a la vegada una interiorització per part de la població de la recollidaselectiva de la brossa. S’hancreat plantes de recollida selectiva. Tot i així, encara avui, hi ha residus que estan situats als afores de la ciutat i contaminen el sòl.

67. Els problemes socials La vida urbana es caracteritza per les presses, els desplaçaments dins i fora la ciutat, el caos circulatori, els sorolls, la massificació en els comerços, l'allotjament en habitatges petits, l'escassetat zones verdes... Totaixò pot comportar: aïllament, estrès i agressivitat. En general a les ciutats es pot donar l'anomia i l'alienació (hi ha menys vincles de solidaritat, menys cohesió social i méssolitud). Tambééscert que existeixmenyspressiósocial i més llibertat.

68. Els problemes socials en les ciutats del nord Destaca la decadència i pobresaurbanes, evidenciades en el deteriorament dels centres històrics i de determinats barris. Les classes altesvolen sortir buscantaltresmodels de vida, elsbarris es degraden, elshabitatges també, la poblaciós’envelleix, es fan nuclis de poblacióambmenysrecursos... La pobresa urbana afecta un 20% població (sobretot dones grans). Sovint la pobresa s'acompanyaambd'altresproblemessocials(atur, drogoaddicció, sense sostre ...). És allò que esconeix com a Quart Món.

72. Congestió (la manca de planificaciódóna un creixement caòtic)

73. Problemes socials

74. Manca d’higiene (major incidència de les malalties)

78. La vulnerabilitat A mesura que es fan mésgrans les ciutats es tornen més vulnerables. Resulta més fàcil paralitzar-les a nivell tècnic (errada tècnica), a nivell polític-tècnic (vaga) i a nivell polític (violència terrorista). Manca de recursos econòmics És un problema creixent. El funcionament d'una gran ciutat comporta gransdespeses. La rururbanització ha comportat una disminuciód’ingressos, mentre les despeses no s'aturen.

79. Per un món sostenible