1. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ Pilar Gobierno Classe de 2n de Batxillerat Col·legi Lleó XIII

3. CONCEPTE AGENTS SOCIALS ORDENACIÓ FUNCIONS MORFOLOGIA

4. CIUTAT: concepte i criteris per definir-la Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seves activitats. Les ciutats centralitzen una sèrie de funcions urbanes i un gran nombre de serveis. Es consideren a partir de: Nombre d'habitants (es consideren a Spain partir de 10.000h.; als EUA , 2.500; França, 2.000...) Concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat Activitat econòmica Influència territorial (centre de poder, oportunitats i creativitat) Arquitectura i urbanisme Estil de vida Concentració de funcions

5. Els agents socials productors de la ciutat Els agents socials urbans són aquells que intervenen en la creació i producció de l'espai urbà. Propietaris privats de sòl urbà (promotors immobiliaris) - Renda diferencial – valor afegit del preu del sòl (per situació...) Empresaris. Industrials i de serveis. Ciutadans(influeixen depèn classe social, barri i coneixement de l'Administració pública). Individuals i col·lectius. Poders polítics (ajuntaments, diputacions i governs autonòmics) Capacitat de legislar i planificar. S'encarreguen de l'organització social de la ciutat. A través dels plans d'urbanisme. Conflictes entre els agents: quan hi ha diferències entre el valor de canvi i valor d'ús del sòl i dels edificis. Això pot generar la creació de moviments socials (associacions veïns), grups de pressió (gremis d'empresaris, promotors i lobbies de bancs).

7. els equipaments

8. la millora de la seva estèticaEls elements de la ciutat s’inclouen en el mercat de tal manera que el sòl urbà ha passat de ser considerat únicament pel seu valor d’ús al seu valor de canvi. El valor del sòl té una limitació: no es pot produir més ni transportar (però sí re qualificar). Dos elements donen valor al sòl urbà: la situació i l’edificabilitat.

11. Correctius (per pal·liar dèficits existents)

12. Prospectius (previsió d’inversions i actuacions futures)

13. Normatius (es generen lleis obligatòries per a tothom)Cal preveure sempre la viabilitat del transit privat i públic, els serveis i equipaments i les normatives i ordenances d’edificabilitat.

16. Sòl urbanitzable-> en un futur es poden urbanitzar

17. Sòl no urbanitzable-> no podrà ser urbanitzat ni edificat per raons de benefici col·lectiu

19. Funcions urbanes Les funcions urbanes condicionen l’ús de l’espai de la ciutat. Residencial: equipaments i infraestructures per assegurar el benestar, inclou tota la ciutat amb més o menys intensitat. Comercial: aquesta funció en crea d’altres com distribució, assegurances, bancs, publicitat... Industrial: amb el creixement físic i contaminant de les empreses s’han creat els polígons industrials. Militar: antigament refugi o base estratègica. Política i administrativa: funcionaris, burocràcia i les empreses dedicades al sector terciari superior. Cultural: origen funció religiosa. Avui ciutats especialitzades en educació i recerca. Lúdica i turística: per atractiu natural: patrimoni cultural o elements naturals que les fan centre de turisme.

22. octogonal o reticular (eixamples)

24. ciutat racionalista o funcionalista(Le Corbusier)

25. Tipus de plànols Irregular-> part antiga de les ciutats (preindustrial d’origen romà o medieval). Alguns d’aquests centres han acabat sent barris museus. Granada

26. Tipus de plànols Radiocèntric-> amb vies radial a un edifici emblemàtic –catedral, castell, plaça-, es perfecciona amb vies concèntriques –cinturons urbans- per connectar barris sense haver de passar pel centre. París

27. Tipus de plànols Ortogonal -> tenen origen de les ciutats colonials espanyoles (XIX gran èxit). Es van enderrocar muralles i es van traçar eixamples. També s’anomena reticular o en quadrícula: els carrers es tallen perpendicularment entre ells, fent illes quadres i els edificis tenen disposició molt ordenada. Barcelona

29. Morfologia urbana del s.XX Ciutat jardí-> finals s.XIX EbenezerHoward (urbanista) davant problema ciutats industrialitzades planteja una solució: entramat de carrers irregulars amb habitatges tipus unifamiliars amb pati i jardí. Havia de tenir 30.000h. i garantir comunitat. Van acabar sent urbanitzacions de 2a residència sense serveis bàsics -> ciutats dormitori. Actualment són ciutats de baixa densitat i aïllades dels equipaments.

30. Morfologia urbana del s.XX La ciutat funcionalista o racionalista-> principi s.XXLe Corbusier i altres urbanistes rebutgen la ciutat jardí. Noves possibilitats tècniques (formigó) es van construir pisos per alliberar territori i oferir més zones verdes. L’arquitectura havia de ser útil més que bonica. Es formen barris amb concentracions de blocs de pisos sense qualitat suficient ni zones verdes. A partir dels 90 la qualitat millora.

31. Cinc imatges de la mateixa ciutat

32. Morfologia urbana Aplicant els estudis de geografia urbana cal distingir diferents tipus de ciutats i agrupacions urbanes: l'àrea urbana: la ciutat central l'àrea metropolitana la conurbació la megalòpoli.

33. L’ Àrea urbana Nucli urbà envoltat per terres de conreu, amb poca influència territorial . Sòria Àvila

34. La Ciutat Central Funcions rbanes Nucli urbà amb gran influència en l’entorn. Sevilla

35. Les grans ciutats europees Funcions rbanes

37. És un sistema ben integrat

38. La causa del desenvolupament són les contínues millores tecnològiques pels mitjans de comunicació i de transports.

39. El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i els nuclis urbans en usos residencials i usos industrials

41. La Conurbació La conurbació és la unió o coalescència de dos o més assentaments. Cada ciutat manté certa independència (pe.: administrativa). Exemples serien Tarragona – Constantí – Vila Seca, o Cadis – San Fernando – El Puerto de Santa Maria. Té un estructura polinuclear (conjunt de ciutats satèl·lits) caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part. Exemples: regió urbana holandesa formada per Rotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, formen Randstat.

42. Tarragona

43. La Megalòpolis Són superconurbacions metropolitanes (poden haver espais rururbans intercalats), formats per diverses metròpolis amb les seves àrees d’influència. Així es conforma un gran teixit urbanitzat, amb diversos usos sòl. Als EUA, a la costa est, destaca la superconurbació formada per Boston, Nova York, Filadèlfia i Washington, amb més de 600 Km i 40 milions d’habitants. Les megalòpolis són nuclis de l’economia global, car es troben a les nacions més poderoses, connectades a les xarxes globals. Així ha aparegut una nova forma urbana, interiorment segmentades i desconnectades, especialment socialment.

44. Xangai (Xina)

45. Megalòpolis o megaciutats Vivim en l'era de les megaciutats o megalòpolis, car són motor del desenvolupament econòmic i tecnològic; centres d’innovació cultural; centres del poder polític; punts de connexió del sistema mundial de comunicacions... El concepte de megaciutat també pot ser numèric. Així, considerem gran ciutat quan supera un milió d’habitants, megaciutat si supera els 10 milions i, darrerament, ja es parla de les metaciutats, amb més de 20 milions d’habitants. El 1992, 13 ciutats superaven els 10 milions d'habitants. El 2005, 4 ciutats superaven ja els 20 milions. La previsió per al 2015, ens parla de 25 megaciutat (22 al Tercer Món, 18 a Àsia). La principal, amb més de 30 milions, serà Tokio ( Tokio - Yokohama – Nagoya – Kyoto – Osaka - Kobe).

46. Megaciutats Les megaciutats presenten una clara tendència a l’aglomeració sobre la base de modelsd’acumulaciómarítima (Water Front), com els exemples de Boston-NovaYork-Baltimore; o de formaciód’un corredor lineal, com el de Tokyo-Yokohama-Nagoya-Osaka; o en xarxes de transport, com les del centre d’Europa que connecten l’anomenada banana europea (principal eix urbà continental), des de Londres a Milà.. La Megalòpolis formada per Tokyo i Yokohama s’anomena Kanto que inclou Tokyo , Kawasaki, Yokohama, Yokosuka.

47. Megalòpolis europea: banana europea

48. Vista satèl·lit Superconurbació de Tòkio Vista satèl·lit Superconurbació de Tòkio

50. Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la seva formació policèntrica comporta una segregació social i espaial molt marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte.

53. Les deu ciutats més poblades

55. Barcelona: 1.619.337 habitants

56. Tòquio: 26.4 milions d’habitants

57. Ciutat de Mèxic: 18.1 milions d’habitants

58. Bombai: 18.1 milions d’habitants

59. Sao Paulo: 17.8 milions d’habitants

60. Nova York: 16.6 milions d’habitants

61. Los Angeles: 13.1 milions d’habitants

62. Pequín: 10.8 milions d’habitants

63. Rio de Janeiro: 10.6 milions d’habitants