1. MORAL KANTIANA

2. OBRES Kant va escriure dues obres fonamentals sobre moral: la Fonamentació de la metafísica dels costums (1785) i la Crítica de la raó pràctica (1788).

4. ÈTIQUES MATERIAL I FORMAL Material Formal A posteriori A priori Imperatius hipotètics Imperatius categòrics Autònoma Heterònoma «Si vols A, fes B» «Fes A»

6. CRÍTICA KANTIANA Un home actua moralment quan actua per deure . DEURE: “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: el valor moral d’una acció no rau en cap finalitat sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, i aquest “allò” és el deure . Una ètica estrictament universal i racional no pot ser material, sinó formal. Una ètica d’aquesta mena és buida de contingut, no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar .

9. CRÍTICA DE LA RAÓ PURA Planteja la impossibilitat de la metafísica com a ciència, és a dir, com a coneixement objectiu sobre el món, l’ànima i Déu. Kant mai no va negar la immortalitat de l’ànima o l’existència de Déu: s’havia limitat a establir que ànima i Déu no són objectes de coneixement científic objectiu .

10. CRÍTICA DE LA RAÓ PRÀCTICA Afirmarà que la llibertat humana , la immortalitat de l’ànima i l’ existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica . Un postulat és una proposició no demostrable, però que és suposada com a condició de la moral. L’exigència moral d’obrar per respecte al deure suposa la llibertat