La Familia Centro de Psicología
•
1 like•804 views
Conferencia de presentación de La Familia Centro de Psicología en El Vendrell, octubre de 2011
Recommended
More Related Content
Viewers also liked
Viewers also liked (15)
Similar to La Familia Centro de Psicología
Similar to La Familia Centro de Psicología (20)
La Familia Centro de Psicología
- 1. CENTRE DE PSICOLOGIA LA FAMÍLIA PATRÍCIA MAGUET LEVY - Directora
- 2. De l’individu al sistema
- 5. Linealitat
- 6. Linealitat
- 7. Circularitat
- 9. Exemple
- 10. Model de diagnòstic • Posem el nen sota el microscopi: el problema és el nen. • Trobem el diagnòstic i per tant el tractament. • Obtenim una visió parcial del que està passant.
- 11. Diagnòstic sistèmic Quin sentit té el símptoma? ¿Por qué? Qui? Quan? ¿Para qué? Amb qui? Conseqüències On?
- 12. Teràpia familiar sistèmica Estructura familiar Genograma Subsistemes Conjugalitat i Parentalitat Límits Aliances i Coalicions Rituals Regles i Mites familiars ...
- 13. Teràpia familiar sistèmica Conceptes evolutius – Cicle vital familiar Festeig Inici convivència Criança dels fills Adolescència Niu buit Jubilació...
- 14. Teràpia familiar sistèmica Foto de família 35 32 5 P.I.
- 15. Teràpia familiar sistèmica Cercle viciós Problemes amb El pare es retira el nen La mare es El pare La mare es preocupa s’implica tranquil·litza
- 16. Eines i Tècniques d’intervenció Treball en xarxa Redefinició Connotació positiva i legitimació Preguntes circulars Prescripcions Devolucions Ús de metàfores, de contes i dibuixos Escultures...
- 18. adults parelles nens famílies empreses formació escoles equips peritatges xarxes
- 19. Gràcies per la vostra atenció! LA FAMILIA UNIDA (1976. Gaby, Fofó, Miliki y Fofito) No hay nada más lindo que la familia unida atada por los lazos del amor Sentir palpitar la misma sangre sentir que es uno solo el corazón No hay nada más lindo que la familia unida por un cariño puro de cristal Qué hermoso que es vivir con la seguridad de amar y ser amado de verdad Con la satisfacción de ver la humanidad unida por toda la eternidad
- 20. CENTRE DE PSICOLOGIA LA FAMÍLIA Patrícia Maguet Levy – DIRECTORA Adreça La Rambla 22, 3r 1a El Vendrell Telèfon 696450377 E-mail info@psicologialafamilia.com Pàgina web www.psicologialafamilia.com Facebook www.facebook.com/psicologialafamilia Blog www.psicologiavendrell.com
- 21. Bibliografia ► P. Watzlawick, J. Beavin Bavelas, D. D. Jackson Teoría de la Comunicación Humana Herder Biblioteca de Psicología (1981) ► Juan Luis Linares Identidad y Narrativa Paidós Terapia Familiar (1996) ► Salvador Minuchin, H. Charles Fishman Técnicas de terapia familiar Paidós Terapia Familiar (1983)
- 22. Teràpia familiar sistèmica Circularitat No parlo perquè t’enfades M’enfado perquè no parles
Editor's Notes
- Tres ciegos y un elefante - Leyenda Hindú (Se lo escuché a una compañera de universidad. Recogida en la India Jalal Al-din Rumi. Existen diferentes versiones en la red.) Había una vez tres sabios. Y eran muy sabios. Aunque los tres eran ciegos. Como no podían ver, se habían acostumbrado a conocer las cosas con sólo tocarlas. Usaban sus manos para darse cuenta del tamaño, de la calidad y de la calidez de cuanto se ponía a su alcance. Sucedió que un circo llegó al pueblo donde vivían los tres sabios que eran ciegos. Entre las cosas maravillosas que llegaron con el circo, venía un gran elefante blanco. Y era tan extraordinario este animal que toda la gente no hacía más que hablar de él. Los tres sabios que eran ciegos quisieron también ellos conocer al elefante. Se hicieron conducir hasta el lugar donde estaba y pidieron permiso para poder tocarlo. Como el animal era muy manso, no hubo ningún inconveniente para que lo hicieran. El primero de los tres estiró sus manos y tocó a la bestia en la cabeza. Sintió bajo sus dedos las enormes orejas y luego los dos tremendos colmillos de marfil que sobresalían de la pequeña boca. Quedó tan admirado de lo que había conocido que inmediatamente fue a contarles a los otros dos lo que había aprendido. Les dijo: - El elefante es como un tronco, cubierto a ambos lados por dos frazadas, y del cual salen dos grandes lanzas frías y duras. Pero resulta que cuando le tocó el turno al segundo sabio, sus manos tocaron al animal en la panza. Trataron de rodear su cuerpo, pero éste era tan alto que no alcanzaba a abarcarlo con los dos brazos abiertos. Luego de mucho palpar, decidió también él contar lo que había aprendido. Les dijo: - El elefante se parece a un tambor colocado sobre cuatro gruesas patas, y está forrado de cuero con pelo para afuera. Entonces fue el tercer sabio, y agarró el animal justo por la cola. se colgó de ella y comenzó a hamacarse como hacen los chicos con una soga. Como esto le gustaba a la bestia, estuvo largo rato divirtiéndose en medio de la risa de todos. Cuando dejó el juego, comentaba lo que sabía. También él dijo: - Yo sé muy bien lo que es un elefante. Es una cuerda fuerte y gruesa, que tiene un pincel en la punta. Sirve para hamacarse. Resulta que cuando volvieron a casa y comenzaron a charlar entre ellos lo que habían descubierto sobre el elefante no se podían poner de acuerdo. Cada uno estaba plenamente seguro de lo que conocía. Y además tenía la certeza de que sólo había un elefante y de que los tres estaban hablando de lo mismo, pero lo que decían parecía imposible de concordar. Tanto charlaron y discutieron que casi se pelearon. Pero al fin de cuentas, como eran los tres muy sabios, decidieron hacerse ayudar, y fueron a preguntar a otro sabio que había tenido la oportunidad de ver al elefante con sus propios ojos. Y entonces descubrieron que cada uno de ellos tenía razón. Una parte de la razón. Pero que conocían del elefante solamente la parte que habían tocado. Y le creyeron al que lo había visto y les hablaba del elefante entero.
- El món no verbal és fonamentalment no lineal, i nosaltres som molt no lineals i la vida és plena de fenòmens no lineals, el més complex dels quals és el funcionament del nostre cervell Aproximació simplificada a la realitat que ha estat molt útil per la ciència, la tecnologia i fins i tot les telecomunicacions (interruptor, aixeta, internet, cuina. Després es va aplicar al model mèdic: símptoma – medicament) Tot això s’ha anat modificant amb l’evolució i amb la introducció de la complexitat.
- El món no verbal és fonamentalment no lineal, i nosaltres som molt no lineals i la vida és plena de fenòmens no lineals, el més complex dels quals és el funcionament del nostre cervell Aproximació simplificada a la realitat que ha estat molt útil per la ciència, la tecnologia i fins i tot les telecomunicacions (interruptor, aixeta, internet, cuina. Després es va aplicar al model mèdic: símptoma – medicament) Tot això s’ha anat modificant amb l’evolució i amb la introducció de la complexitat.
- La culpa no és meva perquè jo no ho he començat, que canviï l’altre!
- Es tracta d’una parella de 35 i 32 anys amb un fill de 5 anys. És inquiet, pega, mossega, punxa amb el llapis els seus companys, no fa cas de la mestra i no està tranquil ni dos minuts seguits. d’individual a familiar. A casa el comportament és similar i tot el que el castiguen, l’amenacen, el subornen, el peguen... Res no funcional. El fill seria el pacient identificat en aquest cas, la persona que se’ns demana que tractem. Nosaltres valorem també la figura del vertader pacient, generalment la persona que fa la demanda que és qui experimenta un major grau de patiment.
- En aquest cas diríem segurament que el nen és hiperactiu, que té dèficit d’atenció o dany cerebral, que té una conducta antisocial, que està traumatizat… enfí, mil hipòtesis.
- No ens centrem en el fet que la noia és violenta avaluant la situació com un fet individual relacionat amb la seva personalitat sinó que fem un enfocament relacional. El nen es porta igual amb tothom? Es porta sempre així? Els pares tenen conflictes importants entre ells? Com és la relació entre els pares i l’escola, col·laboren o es boicotegen? El pare és empresari i passa moltes hores fora de casa, viatja sovint i no té gaire temps per estar amb la família. Quan arriba la mare l’avassalla amb tot el que ha fet el nen durant el dia, ella n’està cansada i és sent impotent. El pare és força autoritari i intenta dominar el nen i el crida, el castiga, l’amenaça i de vegades el pega intentant que canviï. La mare es sent molt poc capaç i per evitar baralles acaba cedint a tot el que el nen demana. Els pares no han dedicat temps a pensar com podrien actuar els dos junts i a la una per fer front a aquesta situació. Amb les dades que hem recollit podem fer la hipòtesi que la família està atravessant un moment en que la filla està fent el procés d’individuació amb l’objectiu de poder fer projectes de vida fora de la seva família. Aquest procés té lloc en una família en la que no es donen les condicions necessàries perquè aquest procés pugui tenir lloc. Les forces que pugnen per mantenir la família sense canvis semblen més fortes que les que la impulsen cap al canvi. Es tracta d’un moment de crisi ja que el funcionament que havia adoptat la família en els darrers anys ja no és útil i per tant els seus membres haurien de poder reorganitzar-se de forma que el procés d’individuació de la noia pogués tenir lloc. Què ho impedeix: l’aïllament respecte d’altres sistemes més amplis (els pares no tenen relació amb les seves FO), la conjugalitat està força deteriorada, la parentalitat també ho està i mai no s’han abordat aquestes dificultats. La confrontació que hauria de donar-se en el subsistema parental es desplaça a la relació amb la filla que queda d’aquesta manera atrapada en la relació amb els pares. Quan es donen les baralles: Veiem que el contingut de les baralles gairebé sempre té a veure amb el “fulano”. Es dona estant tots tres membres de la família a casa. La filla diu que surt amb el noi amb el que ha quedat i aleshores la mare s’enfada i comença a parlar-li malament del noi i la insulta. La noia respon també cridant i insultant la mare. El pare no intervé, se’n va de l’habitació i deixa que “pugi la temperatura més del compte” fins que finalment la noia empeny la mare i se’n va de casa.
- L’exploració de la família inclou diferents aspectes tals com: El genograma que sol ser trigeneracional i ens proporciona informació que pot ser molt útil a l’hora de dotar el símptoma de significat. Una altra estratègia molt útil és estudiar els subsistemes que conformen la família. A l’explorar el subsistema parental tenim en compte dues dimensions seguint la perspectiva de Linares Conjugalitat: Qualitat de la relació entre els pares. Veiem que es tracta d’una relació complementària i que la vida de parella, tot i que explícitament manifesten que és satisfactòria, sembla força inexistent. No hi ha activitats comuns. Parentalitat: Veiem que és una filla estimada i per tant la part afectiva i de necessitats bàsiques estaria coberta. En quant a la part normativa veiem que l’educació de la filla ha recaigut fonamentalment en la mare mentre que el pare ha participat en aquells aspectes més lúdics i menys normatius. No hi ha acord entre els pares en quant a la millor forma d’educar les filles però no han abordat mai aquest desacord de forma explícita. La mare renya la filla i el pare o bé mira cap una altra banda o bé li fa l’ullet a la seva filla (contradicció entre la part verbal i l’analògic) . Ell creu que són coses entre elles dues i que ell no té perquè intervenir-hi excepte quan la cosa puja massa de to, aleshores intervé i s’uneix temporalment a la mare. Ni parentalitat ni conjugalitat són brillants. Veiem que els límits són força difosos. La relació mare filla ha estat molt estreta fins que la filla no ha començat la seva pròpia relació de parella. La pròpia mare ja va ser filla única i tenia una relació molt estreta amb la seva pròpia mare fins que va morir. Un possible mite en aquesta família seria “per malament que vagin les coses hem d’estar units”.
- La dimensió temporal ens ajuda a entendre perquè la crisi es dona en aquest moment precís. La filla ha superat la fase de l’adolescència i comença a preparar-se per abandonar el niu. Seria una fase en la que la família necessita de la morfogènesi i sembla més anclada a mantenir l’homeostasi com sigui. No només són importants les fases sinó també les crisis que es donen en el canvi de fase que requereixen d’una reestructuració del sistema familiar per tornar a assolir el seu equilibri. La flexibilitat de la família entra en joc.
- El nen ajuda la mare a atreure l’atenció del pare que d’una altra manera està absent. La tristor i la impotència de la mare l’angoixen i fan que es descontroli. Com que no ho pot expressar verbalment, ho actua. El nen rep missatges contradictoris com a conseqüència de la seva conducta. El nen veu que hi ha molta distància entre els pares però que s’uneixen al voltant dels seus problemes (van junts a teràpia) Els problemes del nen permeten que els pares no encarin les seves diferències per poder-les resoldre. Què és el que veiem a la sessió? Veiem que el nen juga tranquil fins que la mare comença a parlar dels problemes amb el seu marit (juga més fort, fa soroll, tira els juguets i buscar atreure l’atenció de la seva mare). En aquest cas buscar culpables seria inútil, tots influeixen en tots i tots són a l’hora víctimes i culpables. El símptomes poden tenir diferents funcions: Distreure de temes més greus Protegir i desresponsabilitzar qui el porta Donar concreció quan la situació és confusa o difusa És un missatge que dona a entrendre que la situació familiar és insostenible
- El concepte de circularitat trenca amb un concepte que tenim plenament assumit que és el de la causalitat lineal. A és la causa de B i B la conseqüència d’A. Quan parlem de circularitat ens referim a que A és la causa de B de la mateixa manera que B és la causa de A. I igualment A és conseqüència de B de la mateixa manera que B és conseqüència de A. En aquest sentit el que ens interessa com a terapeutes no és qui va començar aquesta dificultat, ni les dificultats individuals que puguin tenir A i/o B sinó que ens interessa detectar aquesta seqüència relacional que es repeteix en el temps, ens interessa saber quin sentit té dins aquesta relació, i ens interessa de quina manera es pot convertir aquesta interacció en una seqüència que sigui més satisfactòria per les dues parts.