![[object Object],[object Object],CONTEXTUALIZACIÓ]()
Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Destacado
Destacado (20)
Similar a Carme Riera
Similar a Carme Riera (20)
Más de Institut secundaria Federica Montseny
Carme Riera
- 1. EVA ZAMORA GARCÍA ARANTZAZU MORCILLO FORÉS
Notas del editor
- Carme Riera nasqué al segle XX, a l’any 1948. Durant el primer terç d’aquest segle Espanya va viure una etapa de gran inestabilitat social i política. Van ocórrer els següents fets importants cap a la segona meitat d’aquest segle: De l’any 1936 al 1939 va tindre lloc la Guerra Civil, que va començar tras anys d’inestabilitat política i va causar nombroses pèrdudes tant personals com econòmiques.
- De l’any 1939 al 1945 va tindre lloc la Segona Guerra Mundial, en la qual Espanya va adoptar una postura neutral i en la qual van participar alguns soldats espanyols. De 1939 a 1975: Dictadura del General Franco. A l’any 1975 va morir el General Franco i Joan Carles I va ser nomenat rei. A l’any 1977: es va restablir la democràcia i es celebraren les primeres eleccions.
- A l’any 1978 es va aprovar l’actual Constitució. A l’any 1986 Espanya va entrar en la Comunitat Econòmica Europea. A l’any 1992 els països de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) formaren la Unió Europea. Carme Riera va nàixer 9 anys després de la Guerra Civil, en una època de crisi produïda pels grans danys que va causar la guerra on tots van ser perdedors, ja que s’enfrontaren espanyols amb espanyols per motius socials, ideològics i religiosos en una terrible lluita.
- Va nàixer en Palma de Mallorca, el 12 de Gener de 1948. És una escriptora i catedràtica de literatura en la Universitat Autònoma de València. Amb tan sols huit anys i nou anys va començar a escriure narracions. Al 1965 Riera va abandonar l’illa de Mallorca per a estudiar a la bulliciosa ciutat de Barcelona
- Aquest canvi d’escenari és clau per a entendre la mirada crítica de l’escriptora cap al poder estableït, que mantindrà al llarg de tota la seua obra. Riera va participar en les mobilitzacions estudiantils contra del franquisme, de la guerra del Vietnam i en l’incipient moviment feminista. Tot això va anar forjant la seua mirada cap a la realitat, una mirada que qüestionava les normes.
- Carme Riera ha publicat un text en el qual diu la raó per la qual escriu. Justifica que mentre escriu es sent lliure i reflectida en el paper, com si fora una font d’expressió ja que diu que sempre es va sentir lletja com el seu pare i no guapa com la seua mare. Volia eixir de la monotonia, de les coses estableïdes, de les confessions davant del cura. Per això començà a escriure, per evadir-se i ser lliure d’alguna manera.
- Riera aportava un estil nou i fresc i utilitzava la parla mallorquina col·loquial per a sugerir i crear una narrativa que posava sobre la taula temes que fins al moment havien sigut prohibits, com l’amor entre dones, i al mateix temps era molt crítica amb la societat del moment. Això es veu molt bé al conte “Jo pos per testimoni les gavines” on parla d’infidelitat, entre altres.
- Entre els temes que ella més utilitza destaquen l’amor, els temes tabú i sobretot, protestar per la situació i el poder. Als temes tabú destaquen l’amor entre dones, l’homosexualitat, les infidelitats, els càrrecs eclesiàstics, les monges… Va criticar molt la seua situació ja que va viure la postguerra i la dictadura de Franco.
- Qui més li va influenciar va ser la seua iaia ja que aquesta sempre li contava contes que Carme anava apuntant, a més a més, servien com una font d’inspiració que després va utilitzar molt per a evadir-se de les seues pors personals i de la realitat. Va ser també molt influenciada pels seus estudis a Barcelona, ja que aquest canvi de lloc li va afectar molt a la manera de pensar i veure les coses i la realitat.
- La seua obra va començar professionalment cap als anys 70 ja que ella, realment, va començar a escriure quan tenia no més que huit o nou anys copiant contes de la seua iaia. La seua obra es dividix en tres parts, des de que va començar fins a hui:
- El seu primer llibre de contes, “Te deix amor, la mar com a penyora” va tindre un gran èxit públic als anys 70. “Jo pos per testimoni les gavines” i un conjunt de narracions paregudes a l’obra anterior, conformen la primera etapa. La segona etapa de la obra de Riera comprén la producció literària de la dècada dels 80. Amb les novel·les “ Dins el darrer blau ” i “ Cap al cel obert ” , considerades obres mestres per la crítica, s ’ inicia la tercera etapa.
- Entre les seues obres més importants destaquen les següents: “ La meitat de l’ànima”: És una investigació que supera els plans de la novel·la per endinsar-se en la realitat extraliterària. Així, la protagonista, des de les primeres pàgines del llibre, demanarà ajuda als lectors, després d’haver esgotat totes les vies possibles en la vida real, si algú pot aportar dades sobre el cas de Celia Ballester. “ Jo pos per testimoni les gavines” “ Qüestió d ’ amor propi ”
- Com reconeixement a la seua obra, traduïda a les principals llengües europees i rebuda molt positivament per la crítica, Riera conta amb nombrosos premis literaris, entre els quals destaquen el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Josep Pla, el Nacional de Literatura, el Joan Crexells, el Crítica Serra d’Or i el Sant Jordi. En l’any 2005 va ser galardonada amb la medalla d’or del Consell Insular de Mallorca.
- Parla molt de les emocions humanes, de les situacions en les quals no sabem exactament el que ens passa, de les coses que són prohibides en la vida diària, dels complexos, dels divorcis, del maltracte, de com una persona vella va perdent la il·lusió de la vida i com es sent quan es veu oblidada… Són temes de la vida quotidiana i que criden la atenció. Això fa que siga un llibre molt interessant, de relats, fàcil de llegir i que més d’una vegada et pot fer sentir identificat.
- Dos dels relats que més ens van cridar l’atenció van ser “ L ’ hostessa de la número dotze ” i “ Marc-Miquel ” ja que reflectix exactament com es sent una persona que no pot dir allò que de veritat pensa, ja perquè té altre compromís, per la pressió social… El cas és que l ’ única solució que té es sentir el que sent i escriure ’ l.
- Una mestressa d’hotel en una de les habitacions del seu hotel. Records d’altra dona de la qual es va enamorar. Era una dona francesa a la qual li va donar una habitació encara que no hi havia cap disponible. Era molt agradable i li feia somriure. Aquesta clienta es va anar i d’ella només li queden records.
- La protagonista descriu cada detall de la dona i tot el que li va fer sentir encara que la dona francesa no ho sabia i actuava naturalment com si es tractara d’una amiga més. Reflexiona i s’adona que mai no tornarà de París. Després de que una llàgrima caiga per la seua galta tanca la cambra i, davant del seu marit, llig una postal de París que la dona li ha enviat.
- Aquest relat està escrit en homenatge i memòria als assassinats per la dictadura feixista, en ell la dona conta com un dia, entraren en sa casa pistola en mà i anomenant-los comunistes, es van emportar tot el que ella i la seua família tenien, incloent fotografíes, les joies de sa mare, i unes cartes del xic que la tenia enamorada, de les quals repeteix un trosset cada nit de memòria.
- Es van conèixer a primers de maig del 31 en una reunió de joves que organitzava el partit durant la república. Ell, Pau, era l’encarregat local de les joventuts, un jove vital que no parava mai quiet però també era molt prudent, era un líder i totes les xiques anaven tras ell. Defenia els seus ideals, i per això, el van matar. Després de la mort de Pau, de la guerra i de la victòria de l’enemic, ella es sentia buida i va passar tota la seua vida refugiant-se en els records d’aquella època en la qual eren feliços.
- Carme Riera va nàixer en una época molt dura, ja que feia tres anys que havia acabat la Segona Guerra Mundial i nou anys de la fi de la Guerra Civil. També va sofrir la dictadura franquista. Les seues obres mostren una crítica social i a la dictadura de Franco. Tracta temes els quals en la dictadura eren tabú. En la seua obra “ Jo pos per testimoni les gavines” es veuen clarament reflectits en aquestos temes.