2. Fisioteràpia respiratòria
en nadó
• Què és?
• Funcionament sistema respiratori
• Història
• A qui?
• Bronquiolitis
• Com pot ajudar la fisioteràpia respiratòria?
• Taller pràctic de tècniques bàsiques
3. Fisioteràpia respiratòria
• És la especialitat més
diferenciada del conjunt de la
ciència de la fisioteràpia.
• Actua sobre l’aparell respiratori
i concretament sobre el pulmó.
• “és l´aplicació de tècniques
basades en el coneixement de
la fisiopatologia i biomecànica
de l’aparell respiratori, amb la
finalitat de prevenir, curar o
millorar, les alteracions de
l’aparell toraco-pulmonar”
4. • Patologia sistema respiratori cursa
amb MOCS
• En nens és molt important ja que la
seva infància gira entorn als mocs
• Les característiques anatòmiques
del nadó el fan més vulnerable que
l’adult en cas d’hipersecreció
bronquial
OBJECTIU
MOCS
6. Les secrecions són un mecanisme de defensa de la paret bronquial davant
l’entrada de partícules de l´exterior.
INFLAMACIÓ VIA
AÈRIA
++ CEL.
SECRECIONS
+++DIFICULTAT
ELIMINAR-LES
-- CEL. CILIARS
++PRODUCCIÓ
SECRECIONS
7. • Dels 0-2 anys multiplicació alveolar
• Vies aèries superiors són el 50 %: rinitis-bronquitis
• El nadó presenta glàndules mucoses en major quantitat que l’adult
• Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria
• Fàcil hipertròfia a la irritació: més hipersecreció i obstrucció més
important
• Obstrucció en el nadó és més greu que en l’adult i per tant de més
ràpida intervenció
8. • 2700 A.C. Xina
• Els efectes curatius i beneficiosos dels
exercicis respiratoris ja eren ben
coneguts a l´antiga Grècia i a Egipte.
• Dècada dels anys 30, Lynton ,
fisioterapeuta de l´hospital Brompton, va
començar a tractar els pacients
intervinguts amb gimnàstica respiratòria.
• Ja va començar als anys 70 amb cicle
actiu, (Nova Zelanda.)
HISTÒRIA:
9. Dos corrents de la fisioteràpia
respiratòria
• Països anglosaxons: fisioteràpia
respiratòria convencional: clapping,
espiracions forçades, drenatge
postural amb instrumentació
• Països francòfons: utilitzen
tècniques més actives mirant la
mecànica de l’aparell respiratori i
tècniques passives pel nadó.
10. HISTÒRIA
• Conferència del Consens sobre la Prise en Charge de la
Bronchiolite du Nourrisson (Presa de la consideració de la
bronquiolitis del lactant) París setembre 2000(*)
Paper principal de la fisioteràpia respiratòria, i gran
reconeixement en el lactant.
• Des de fa 2 anys, La Societat de Pneumologia de la Llengua
francesa reserva un espai per la nova forma de la
fisioteràpia anomenada "fisioteràpia de inspiració", on està
contemplada el tractament en patologies agudes.
Arch Fr Pediatr 2001; 8 suplem., 1: 1-196)
11. A qui?
• Patologies respiratòries agudes.
• Patologies respiratòries
cròniques del pacient adult i
pediàtric.
• Desviacions del raquis.
• Post cirurgia toràcica, abdominal
etc.
• Patologies pleurals.
• Patologies neuromusculars.
CRÒNIQUES.
Fibrosis quística
AGUDES:
Bronquiolitis
SECRECIONS
12. Incidència afeccions
respiratòries infantils
• Augment de les infeccions respiratòries agudes en els últims anys
• 3 o més episodis de bronquiolitis pot portar a una bronquitis
crònica en adult i/o asma.
• Incidència creixent de
l’asma
• Resistència bacteriana
• Pol·lució i tabaquisme
• Involució de la espècie
humana
Cal evitar la destrucció de
l’epiteli del bronqui degut
a les infeccions agudes
MOCS
13. Que és la bronquiolitis?
• És l’afecció respiratòria pediàtrica més
freqüent en nens menors de dos anys
• Afectació respiratòria pel virus
respiratori sincitial VRS.
• El virus produeix taps de mocs,
tancament dels bronquis
Objectius:
• mantenir la via aèria permeable
• Corregir hipoxèmia
• Evitar el treball respiratori
SÍMPTOMES:
• febre,
• tos,
• xiulets,
• dificultat al
respirar.
Edema
Inflamació
Hipersecreció
broncospasme
14. Fases bronquiolitis
1. Fase d’instal·lació:
congestió faríngia,
dispnea, alguns sibilants
2. Fase secretant: rinorrea
abundant, hipersecreció
bronquial, major
broncospasme, augment
de sibilants, dispnea, tos:
fisioteràpia respiratòria!!!!
Per evitar a 3ª fase
3. Tercera fase: secreció més
viscosa i purulenta,
dificultat respiratòria
Els bronquis es tanquen,
s’inflamen i produeixen moc
15. Bronquiolitis
Signes d’alarma:
• respiració ràpida i superficial
• Freqüència cardíaca
accelerada
• Enfonsament del coll i tòrax
en cada respiració
• Enfonsament dels espais
entre les costelles
• Aplanament de les fosses
nassals
• Irritabilitat, associat a
dificultat per dormir i signes
de fatiga
• Menys gana
• Cianosis
16. Bronquiolitis
FACTORS DE RISC
• naixement prematur
• exposició al tabac,
• tenir el sistema
immunitari debilitat per
malalties o medicaments
• patir alguna patologia
respiratòria i cardíaca
crònica prèvia
FACTORS QUE
INFLUEIXEN:
• Embaràs: Alimentació,
Hàbits, genètica
• Part
• lactància materna
17. Estat de la Mare
• La sang oxigenada surt de la placenta passa per la
vena umbilical al fetus
Alimentació
Infeccions
durant embaràs
Hàbits
genètica
18. • Part instrumentat o
cesària
La primera inspiració al
passar pel canal del part
• Lactància materna
“som com naixem”
20. RESUM
• Treure tots els mocs que puguin
envair l’arbre bronquial, ajudant
a que respiri millor reduint
l’obstrucció, i millorant l’acció de
la medicació
• Cal saber al fase en que està el
nadó
• La medicació ajuda a obrir el
bronqui i cal realitzar-la abans del
tractament
• Deixar 2 hores després de
l’última alimentació
• Incorporar una mica al nadó
