1. Odontologia infantil.
Coses que s'han de saber per poder veure créixer
el teu fill sense preocupar-te en excés.

2. Què sabrem?
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
La diferència entre dents de llet i definitives
Ordre en l'erupció de les dents de llet
Curiositats de les dents definitives
Dents neonatals i natals.
Anomalies a la llengua
Anomalies dentals
Maloclusions per efecte de la succió: biberó, xumet i dit
Traumatismes dentals
Càries rampant o de la primera infància
Prevenció de les càries
Higiene oral en l'infant

3. Diferència entre dents de llet i definitives
L'espècie humana com tots els mamífers és bifodonta, té dues sèries de dents, una de llet o
temporal i una definitiva
La dentició de llet o temporal és la primera que erupciona, surten entre els 6 mesos i 2 anys.
Són 20 dents
La dentició definitiva o permanent surt a partir dels 6 anys fins els 12. I als voltants dels 18
fins els 25 el queixal del seny. En total 32 dents
Les dents reben diferents noms depenent de si són temporals o defintives
TEMPORAL
2 incisius
1 caní
2 molars
DEFINITIVES
2 incisius
1 caní
2 premolars
3 molars

4. Característiques de les dents temporals
Les dents temporals són:
●
●
●
●
●
●
●
més petites ( a excepció dels segons molars)
color blanc blavós, les definitives són grogoses
arrels més arquejades perquè hi ha les definitves sota
nervi més gran
esmalt més fi
menys sensibilitat al fred
menys resistents a les infeccions
Les dents temporals tenen més tendència a les càries i arriba més aviat
al nervi

5. Erupció de les dents temporals
Les dents erupcionen per múltiples factors, però el principal
és el creixement de l'arrel.
El nen té varis símptomes:
- zona vermellosa i inflamada a la geniva
- isquèmia ( zona blanca) al punt on la dent perfora la
geniva.
- en ocasions dóna febre
L´erupció pot variar en edat i ordre però no hi ha diferències
entre sexes. En canvi en la definitiva sí, degut a les hormones,
van més avançades les nenes

6. Cronologia de l'erupció de les dents temporals
- Surten primer les dents
inferiors que les superiors a
excepció dels incisius laterals
- Entre els 24-36 mesos ja es
tenen totes les dents.
- L'arrel s'acaba de formar al cap
d'un anys d'erupcionar.
Depenent de l'edat en la que erupcionen les dents de llet es
canviaran per les definitives. Contra més aviat surtin les de llet
més aviat cauran i sortiran les definitives

7. Curiositats de les dents definitives
Als 6 anys erupcionen els 1ers molars definitius al mateix temps que canvien les
incisius inferiors. Molts pares es pensen que és una dent de llet i no donen
importància a una càries i acaba arribant la consulta quan ja s’ha de treure la peça.
Els incisius inferiors definitius per raons anatòmiques acostumen a sortir per darrere
dels de llet. Si no cauen s’han d’extreure i llavors gràcies a la pressió de la llengua es
posen a lloc.
Contra més separades estiguin les dents de llet millor, així hi haurà prou espai
perquè surtin les definitives. Tot i que els queixals de llet són més grans que les
definitives per compensar la falta d’espai.

8. Dents neonatals i natals
Dents natals: dents que té el nen al nàixer. Són més freqüents que les neonatals, en nenes
i a les dents inferiors
Dents neonatals: dents que surten els primers 30 dies de vida.
Complicacions:
● lesions al pit durant la lactància.
● lesions a la base de la llengua per la fricció al succionar
● aspiracio o deglució de la dent amb complicacions pulmonars
o digestives.
Aquestes dents podent formar part de la dentició de llet o ser un supernumerari, una
dent de més
Tractament:
Supernumerari: extreure perquè no té molta arrel i es mou molt amb risc d’
aspiració
Definitiva: si es mou molt extreure i de gran tindrà un conflicte d’espai perquè li
faltarà una dent.
si no es mou es poleix la punta o es posa empaste i es neteja bé

9. Anomalies de la llengua
Llengua anquilosada: el frenet lingual és curt i complica la deglució i la parla. S,ha de
tallar el frenet. Es descobreix perquè el nadó s’aprima tot i mamar molt
Llengua escrotal o fissurada: fissures a la llengua, li surten a mesura que es fa gran, fins
als 10 anys. S’ha de netejar bé perquè no tingui infeccions.
Llengua saburral: passa a nens de menys de 6 anys. És una capa gruixuda blancagrogosa. No té símptomes. pot ser causada per la febre, infeccions sistèmiques o
deshidratació. El tractament és neteja i resoldre el problema associat.
Escrotal
Anquilosada
Saburral

10. Anomalies dentals
Agenèsia: falta d’alguna de les dents definitives. A les dents de llet és molt rar. És
molt hereditari i es descobreix amb una radiografia. Quan es té una càries a les
dents de llet sempre s’ha d’arreglar perquè potser no hi ha dent definitiva es perd
la dent.
Anomalies de l’esmalt: La major part són genètiques. però d’altres causes són:
● Fluorosi: un excés de fluor generalment en l’aigua que es beu o per massa pasta
de dents o per complements nutricionals.
●
Dèficit nutricional: per dèficit de proteïnes, naixement prematur, problemes
neonatals, dèficit de vit D. Produeix files o ratlles amb falta d’esmalt. Però les
dents definitives sortirien sense anomalies
●
Malalties: febres altes o rubeola de la mares. Les dents definitives sense
anomalies.

11. Maloclusíó per efecte de la succió
Alletament matern: els moviments de succió durant els primers
mesos afavoreix el fet de no tenir maloclusió, sobretot si és
prolongada ja que s’estimula el creixement de la mandíbula
millorant la relació intermaxil·lar.
La succió materna afavoreix el tancament labial durant el
descans i també el fet que la llengua es posicioni correctament a
la regió palatina.
L’alletament matern afavoreix a que no hi hagi mossegada
creuada tot el contrari el que fa el xumet o la succió del polze
Biberó: La tetina ha de tenir una forma anatòmica, elàstica i
tova per poder posar la llengua en una posició alta i permetre
els moviments anteroposteriors. El forat ha se ser petit per tal
que el nen es cansi al succionar i no necessiti el xumet per
saciar-se

12. Xumet. ha de tenir una forma anatòmica, el més petita
possible, elàstica i tova igual que el biberó.
S’ha de retirar abans dels 2 anys, així no hi haurà
maloclusions posteriors.
Si es retira després dels 3 anys en un 50% del nens
tenen mossegada creuada i oberta.
Sempre és pitjor que es succioni el dit que el xumet.
El problema del xumet és la freqüència.
Hi ha estudis que relacionen la utilització del xumet i la
prevenció de la mort súbita. No està tan vinculada al xumet
com al fet de succionar.
Succió del dit: un 31% als 12 mesos i un 12% als 4 anys.
La succió del dit fa que la llengua no faci pressió sobre
el paladar i dóna mossegada oberta
Si l’hàbit desapareix abans dels 3 anys no hi ha seqüeles,
generalment ho deixen sols abans.
Tècniques per deixar-ho; donar premis quan s’està hores sense
fer-ho enganxant gomets. Dibuixant un nen al dit dient que si
se’l posa a l aboca està fosc i té por.

13. Traumatismes dentals
Els nens petits cauen, què hem de fer?
● cau i es dóna un cop al dent. Es veu una mica de sang
al voltant però la dent no es mou i el nen menja sense cap
problema. Observació i netejar bé
● El nen cau i es trenca una punteta de dent i no fa mal.
Si la punta és afilada anar al dentista a polir-la, si no molesta
per res observar i netejar bé.
● La dent es trenca molt, i es veu el nervi, el nen es queixa.
Anar al dentista i se li matarà el nervi i s’empastarà.
● Si cau i la dent se li enfonsa. si es cap endavant
no passa res perquè no toca la dent definitiva, anar
al dentista, esperar a que torni a sortir i observar amb
una radiografia. Si s’enfonsa cap a dins s’ha de treure perquè
tocaria la dent difinitiva
●
Si cau i la dent se li ha despenjat s’aconsella extreure

14. Traumatismes en dents definitives
Si cau una dent a un nen quan ja té les defintives, a partir dels 6 anys:
Si la dent està inclinada en fora o es veu més llarga que les altres es recol·loca
al seu lloc, mai es treu·.
● Si la dent se’ls enfonsa s’espera a que torni a sortir o bé s’haurà de posar
ortodòncia per tornar-la a lloc
● Si la dent cau i s’actua amb rapidesa es pot salvar fins en un 70% d’ocasions.
Què fer?
1.- si es pot recol·locar al moment es neteja la dent amb aigua o suero i es
torna a posar al seu lloc. i es va al dentista.
2.- Si no es pot recol·locar al moment:
- S’ha de transportar en un medi adequat. Aigua no perquè hi ha mort
cel·lular, saliva tampoc perquè hi ha moltes bactèries i hi ha perill de deglució i
aspiració.
- el transport ideal és suero fisiològic i si no se’n disposa en llet, millor
desnatada que té menys greix, i es pot conservar un màxim de 3h.
- Tot sempre que no hagi estat fora de la boca durant més de 30 minuts.
●

15. Beneficis de la llet materna
La llet materna no fermenta al mateix grau que els sucres, és per aquesta
raó que es necessita molta més quantitat de residus per tal de causar danys
a l’esmalt.
Tant la llet com els derivats làctics gràcies al seu alt contingut de calci i
fosfats ajuden a la remineralització.
La llet materna conté proteïnes antibacterianes que interfereixen amb la
flora bucal disminuint el risc de càries.

16. Càries de la primera infància o rampant.
Aquestes càries primer es van relacionar amb el biberó, però s’ha comprovat que és
multifactorial.
Causes:
● alimentació amb biberó o tasses antigoteig amb líquid ensucrats.
●
alimentació amb pit a demanda.
●
lactància artificial o materna mantinguda durant el son de forma habitual.
Aquests factors hi estan relacionats però no són una causa única directa.
●
Sí que hi ha una causa directa en quant a donar sucs o llet ensucrada amb
biberó o bé l’ús del xumet impregnat de sucre, mel o sucs.
●
Factors genètics
● Microbis streptococus mutans. es poden
transmetre de mare-fill o d’un familiar.

17. Prevenció de les càries de la primera infància
Mare:
● Bona nutrició durant l’embaràs
● Bona higiene oral ( baixarà el nivell de microbis)
● Evitar llepar la cullera o el xumet en cas de tenir tendència a càries per possible
presència d’streptococus mutans.
Nen:
● Evitar begudes ensucrades i l’alimentació a demanda de biberó per la nit.
● En cas de fer alletament matern a demanda mantenir una higiene oral amb gassa
humida per remoure la placa que es diposita sobre les dents.
● No donar sucs al nen amb biberó, sempre amb vas i com a part del a menjada, després
beure aigua. Millor si són naturals que comprats perquè són molt ensucrats.
● Evitar el contacte amb el petit de germans que ja pateixin càries ja que el pot
transmetre el microbis
La prevenció és molt eficaç en el primer any de vida, ja que és quan
les dents són més immadures

18. Higiene oral segons l’edat
Nen de menys 1 any:
● Una vegada han erupcionat les dents s’haurien
de netejar amb una gasa o bé amb un raspall suau.
● Quan ja col·labora més s’aconsella posar el nen
ajagut amb el cap a la falda. S’han de raspallar totes
les dents i per ordre.
●
Si hi ha baix risc de càries es farà sense pasta de dents.
●
2 vegades al dia i sobretot abans d’anar a dormir.
●
També es pot fer quan es banya al nen.
Nen de 2 anys:
● Ja se li pot posar pasta de dents, molt poca i no cal glopejar●
Es pot fe ajagut o plantat
● S’ho fan sols perquè és com un joc, però s’ha de supervisar
perquè pressionen molt poc.

19. Higiene oral segons l’edat
Nens de 3 anys:
● Se li han de raspallar plantat, el pare darrera del nen i l’ajuda.
● Primer raspallar el pare i llavors el nen sol, si és a l’inrevés el nen ja està cansat
i no es deixa.
● A aquesta edat ja no es volen raspallar
● Se li posa pasta de dents, molt poca quantitat i ja pot glopejar.
● no fa falta que ho facin perfecte però sí fer-ho per crear un hàbit
Nen de 6 a 10 anys:
● S’ho hauria de fer sol per a adquirir la responsabilitat.
● Es pot fer servir un revelador de placa per saber on està brut, és com un joc.
● Es pot posar pasta de dents sense cap problema

20. FI