1. El valor de l’escola
inclusiva
Potenciant capacitats
Pilar Ortega
ortegapilar@gmail.com
2. Què té en comú aquest alumnat?
1)Totssomdiferentsitenimcapacitatsiaptitudsdiverses,peròelsdretsdavantlalleisonelsmateixos.
2)Inclusió,modificaciódelcontext,mateixosdrets,minimitzarladiscriminació,programaciódelllenguatge
6. Mesures a favor del canvi
• Eliminar les barreres
imposades per la
societat.
• Dificultats per veure,
escoltar, caminar,
recordar, relacionar-
se...
• Comunicar els acords,
convencions,
compromisos.
• Regles, actituds i
edificis.
• Somnis, esperances,
idees,
capacitats/elements
propis.
• Tasca de comunicació
entre l’alumnat:
contes, activitats,
compartides, eixides,
etc.
7. Base Teòrica Valors
Multidisciplinar
Bidireccional
Aplicada
Col·laboració
Treball Cooperatiu (aprenen uns del
altres).
Solidaritat, Escolta Activa, Acceptació i
Ajuda. Interculturalitat. Respecte.
Alteritat
El triangle de la Interacció:
alumant/continguts/professorat
Metodologies qualitatives i etnogràfiques Potenciació de capacitats i competències
per mitja de les arts: teatre, dansa, música,
plàstica, relats, etc.
Constructivisme, procés mediat de
l’aprenentatge
Interacció social per al desenvolupament
cognitiu i per als processos
d’aprenentatge. Interconnexió entre els
contextos sociofamiliars i educatiu.
Cesar Coll, Lev Vygotski
Bronfenbrenner, Ramón Flecha
Professorat en rol mediador/Zona de
desenvolupament pròxim o bastida
11. Comunitats d’aprenentatge
• Se recolza en la participació d’un
ventall de col·lectius: voluntaris-es,
families, profesorat, experts,
organitzacions, etc.
14. Bibliografia i webgrafia
• FLECHA, R. y otros (2007). Transformando la escuela:
comunidades de aprendizaje. Graó. Barcelona.
• Beltrán, J. (2005). La interculturalidad. UOC. Barcelona.
• http://www.cuadernointercultural.com/la-escuela-inclusiva/
• http://maite-pedagogia.blogspot.com.es/2012/01/tema-11-escola-inclusiva.html
• http://www.utopiadream.info/red/tiki-index.php?page=%C2%BFQu%C3%A9%20es...%3F&
=
• http://blocs.xtec.cat/escolainclusiva/
• http://carcei.blogspot.com.es/2011/06/tertulia-virtual-alumnos.html
• http://www.utopiayeducacion.com/2006/06/aprendizaje-dialgico.html
• http://www.unicef.org/republicadominicana/se_trata_de_capacidad%281%29.pdf
• http://pakenredes.cepalcala.org/upload/file_aj14_05_09_7_28_31.pdf
• http://confiesoqueheleido.blogspot.com.es/2011/07/el-elemento-ken-robinson.html
• http://utopiadream.info/ca/?p=2010
(Consultades 25/01/2013)
15. Filmografia
• Hoy empieza todo.
• http://video.google.es/videosearch?q=hoy+empieza+tod
• - El indomable Will Hunting.
http://video.google.es/videosearch?q=el+indomable+wi
.
• - El club de los poetas muertos.
• http://video.google.es/videosearch?q=el+club+de+los+
•
17. La escola inclusiva entén la diferència com un VALOR a integrar
per tal d’enriquir la vida del grup i del individu. Per aquest motiu
les actuacions educatives d'èxit, aplicades mitjançant la
metodologia de "les comunitats d'aprenentatge", garanteixen dos
requisits basics de l'accés a l'educació:
1) Dret d'assistència a un centre educatiu.
2) Dret a rebre la formació o tractament
que disposa de més evidències científiques
per generar els millors resultats, tan a
alumnat com a la comunitat on es
desenvolupa.
http://www.youtube.com/watch?v=nPZiWhqrTTg&feature=share&list=PL7DD90B9E7BA36E72 (60‘-3,17')
19. QUALITATS POSITIVES
• Són vitals, entusiastes, plens d'energia. Això els permet, dur
a terme molts projectes al mateix temps.
• Quan alguna cosa els interessa són tenaços i persistents, no
paren fins a aconseguir-ho.
• Tenen una personalitat atractiva: són optimistes, enginyosos,
tenen gran sentit de l'humor…
• Sensibles, de bon cor i generosos, per tant , disposats a ajudar.
• Sincers: quan s'adonen que han estat malament, es sap greu de
veritat.
• Innovadors, creatius, grans generadors d'idees. Sempre estan
disposats a provar coses noves.
• De vegades són ambiciosos i desitgen ser " tot quan siguen
majors"
20. MANDALA
• Terme d'origen sanscrit, que significa diagrames o
representacions simbòliques complexes del
macrocosmos i el microcosmos, utilitzades en el
budisme i l’hinduisme.
• La majoria de les cultures disposen de
configuracions mandàliques relacionades amb
l'espiritualitat de les persones: com ara en la religió
cristiana els vitralls de les esglésies, o els laberints als
paviments d'aquestes.
• Esta universalitat dels mandales va fer que el psiquiatre
Jung els atorgara com a expressions probables de
l'inconscient col·lectiu. Per a Jung, el centre del
mandala figura al sí-mateix.
21. A què es deu?
• Retard en la maduració del cervell
la capacitat de planificar de forma ordenada i
seqüenciada amb una meta concreta
Esperar els resultatd de quelcom o aprendre de
l'experiència (funcions executives)
• L’origen del retard:
la combinació de causes genètiques o hereditàries
i ambientals
22. Indicadors
• Incapacitat per a resistir-se a les
distraccions.
• Necessitat de moviment continu.
• Errors repetits:
Per omissió o ADICIÓ (llevar o posar lletres a les paraules).
Per SUSTITUCIÓ (unes paraules per altres).
Per comprensió ESCASA a nivell verbal (oral o escrita).
Per DESMOTIVACIÓN o rebuig d'activitats que requereixen
esforços mentals.
Per inconsistència en la resposta (quasi sempre bé i, de volta
en quan errades greus o rendiment molt irregular en general).
Per desorganització de les tasques.
Per impulsivitat i falta de raonament (responen abans fins i tot
de finalitzar la pregunta).
Rendiment inferior al esperat per la seua aparent capacitat.
En general, execució irregular, atropellada, desorganitzada.
23. Com comunicar als
pares la nostra
sospita?
• Recomanable fer-ho amb el
tàndem orientador-mestre
• Amb empatia
• Evitant terminologia mèdica
24.
25. Breu història del
concepte de TDA-H
H. HOFFMANN (finals S.XIX). Primera descripció d’un ìnfant amb
Dèficit d'Atenció i hiperactivitat.
STILL (1902) “Dèficit en el control d'impulsos,” vinculat a lesions
cerebrals”.
DSM - III R (1987) . Anomena el trastorn tal com ho coneixem
en l'actualitat.
DSM – IV( 1994). Inclou el TDAH en la categoria “Trastorns
d'Inici en la infància, o l'adolescència”, dins dels Trastorns per
dèficit d'atenció i comportament pertorbador.
Estudis actuals (neurològics, psicològics): Cada vegada són més les
investigacions que posen l'èmfasi en un dèficit de les “funcions executives”
(activitats mentals complexes necessàries per a planificar, organitzar, guiar,
revisar i avaluar el comportament necessari per aconseguir metes).
26. QUÈ ÉS EL TDA-H?
Hiperactivitat
Impulsivitat
Inatenció
27. EPIDEMIOLOGIA del
TDA-H
Prevalença: 3% a 7% xiquets en edat
escolar.
Més freqüent en barons: 4 barons, 1
dona.
Les xiquetes presenten amb major
freqüència el subtipus d'inatenció.
Es presenta a totes les nacions, grups ètnics
i classes socials
El 60 % continuen presentant símptomes
quan apleguen a l'edat adulta.
31. • Quintero G. del A., F.J y otros (2009). Trastorno pro deficit de atención e hiperactividad (TDAH) a
lo largo de la vida. Mosson. Barcelona
• http://www.social.cat/noticia/1863/cap-a-una-escola-inclusiva-atenta-a-les-
necessitats-individuals
• http://atdieu-magisterio.blogspot.com.es/2012/11/tdah-mas-que-una-moda.html
• http://geaeducadores.blogspot.com.es/2013/04/fwd-nueva-entrada-manualidades-de.html
• http://elrinconeducativ.blogspot.com.es/
• http://sobrebebes.es/ninos-hiperactivos.html
• http://atimana-dah.blogspot.com.es/2013/02/una-aproximacion-general-al-tdah.html
• http://www.postersessiononline.com/doi/10_3252-TDAH_es2008115.pdf
• http://www.educarioja.org/educarioja/html/docs/recursos/protocolo_tdah_2012.pdf
• http://www.psicoglobalia.com/
• http://www.postadopcion.org/pdfs/GUIApracticaTDAH.pdf
• http://tdah-noticas.blogspot.com.es/2010/08/el-trastorno-por-deficit-de-atencion.html
(Consultades 10/05/2013)
Desde el año 2006, la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación,
de ámbito estatal, en su Título II, Capítulo I, hace referencia al “Alumnado
con necesidad específica de apoyo educativo”, cuya atención educativa debe
regirse por los principios de normalización e inclusión, buscando la no
discriminación así como la igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en
el sistema educativo a través de la adopción de medidas educativas de apoyo.
La propia ley establece que se pueden introducir medidas de flexibilización de
las distintas etapas educativas, es decir, adaptaciones curriculares en relación
a las dificultades del niño, cuando se considere necesario.
Bibliografia i webgrafia
Editor's Notes
Tots som diferents i tenim capacitats i aptituds diverses, però els drets davant la llei son els mateixos. Inclusió, modificació del context, mateixos drets, minimitzar la discriminació, programació del llenguatge
El desenvolupament d'una educació inclusiva implica canvis en l'àmbit del sistema i de las polítiques educatives, en el funcionament de las escoles, en las actituds y pràctiques de la docència i en els nivells de relació dels diferents actors.
Consideració de la discapacitat com un fenomen humà universal i no com un tret diferenciador d’una minoria social per a la qual calgui fer polítiques especials. Comprendre la diversitat com a fruit d’una interacció complexa entre les condicions de salut d’una persona i els factors personals i d’entorn, en què la intervenció en qualsevol de les parts modifica o pot modificar les altres com a elements d’un sistema complex.
la dimensió teòrica (generalitzacions empíriques, lleis, principis) la dimensió tecnològica (planificació i disseny de processos educatius) la dimensió pràctica (sobretot tècnics i instrumentals; exercici de la funció docent)
Contar breument les millores arquitectòniques que han revertir en tota la societat, com rampes x persones majors, amb discapacitats transitòries, etc. En els autobusos les rampes per pujar han millorat la vida de les persones majors, i les mares o persones que condueixen carrets infantils. VALOR INCLUSIU per a altres grups socials. Descoberta de l’element de Kent Robinson
Això significaria que, com hem observat en el text, depenent de l’entorn sociocultural, tant en l’educació formal com en la informal, es fa patent la influència d’aquest entorn sobre les diferències cognitives i el grau l’expressió d’aquestes. Article: “Consequencias cognitivas de la educación formal e informal (La necesidad de nuevas acomodaciones entre el aprendizaje basado en la escuela y las experiencias de aprendizaje de la vida diaria) Slvia Scribner y Michael Cole. Rokefeller University. Contar exemple de projecte amb discapacitat de EDUCARTE de Teatres de la Llum, com ha afectat a les famílies el fet de participar en una trobada sobre Teatre de Shakespeare en la sala Russafa
Bloc de bones pràctiques: 1) Nivell aula:Un conte metafòric per parlar de les diferències als mes menuts. Mostra la capacitat de superació d’un xiquet amb dificultats per desenvolupar-se en la vida quotidiana. El cazo de Lorenzo es una historia que nos enseña como es la discapacidad. Un niño llamado Lorenzo siempre va arrastrando un cazo. Un día se le cayó y a causa de este cazo ya no es del todo como los demás. Lorenzo es muy cariñoso, sensible, le gusta escuchar música y tiene muchas cualidades. La gente encuentra raro a Lorenzo porque va arrastrando un cazo. Nadie se da cuenta que Lorenzo tiene que hacer el doble de trabajo que los demás. Lorenzo quiere deshacerse del cazo pero no puede. Un día está harto y decide esconderse, la gente se olvidaba de él. Un día una mujer se acercó Lorenzo y Lorenzo se fue con ella. La mujer le dijo a Lorenzo que mirara y de su bolsillo sacó un cazo. Ella también era una mujer discapacitada como Lorenzo. La mujer le enseño a Lorenzo sus puntos fuertes, le enseño a expresar sus miedos. Y la mujer de su bolsillo saco un bolso y se lo dio a Lorenzo para que guardarse el cazo en el bolso. Lorenzo ya podía pasear por la calle tranquilo, jugar con todos sus amigos. El cazo sigue ahí pero más discreto.
Nivell interclasses
2) Nivell context mes pròxim: Judith Scot i altres col·lectius com TEDXVLC, ONG.
Canvi toal de apradigma d’ensenyament en el centre: el somni. Dialògica, virtual, etc. Exemple de bones practiques per un canvi de model a nivell de tot el centre on està implicada la comunitat la més local i la global. Glocal.
Dialògica, virtual, etc. Exemple de bones practiques per un canvi de model a nivell de tot el centre on està implicada la comunitat la més local i la global. Glocal.
COM s’estableix les relacions entre els tres contextos implicats en els quals es desenvolupa el xiquet-a condiciona la seua evolució personal i acadèmica. El TDA-H, són dels trastorns més tractables, amb una bona col·laboració d’aquest 3 contextos socials, es pot contribuir a que l’alumnat tinga un desenvolupament personal, social y acadèmic més normalitzat. Canvi de paradigma: Metàfora sobre com l'adaptació urbana i arquitectònica de la ciutat per les persones amb mobilitat reduïda o pròtesis, ha resultat un benefici per a ells i per la resta de ciutadans. Escales i bus amb rampa. Sempre existeix un altra manera de fer les coses N+1. Adaptació del context per una millor regulació del comportament de la persona amb TDA-H. Moviment de vida independent (MVI),
Els xiquets xiquetes amb TDA-H també tenen moltes qualitats positives
La seus etiologia o orige: Consistix fonamentalment en un retard en la maduració del cervell En funcions tan importants com la capacitat de planificar de forma Ordenada i seqüenciada amb una meta concreta, organitzar un treball, esperar El resultat de quelcom o aprendre de l'experiència (funcions executives). 1 El seu origen es pot deure a la combinació de causes genètiques o Hereditàries (molts pares també ho van anar i mai van ser diagnosticats) I ambientals (ambients excessivament estimulats, educació poc Consistent, contacte excessiu amb plom i tabac, complicacions en el Embaràs o naixement, etc.).
Aquests indicadors conductuales resumeixe: 1) Carències en el rendiment escolar, d'adaptació social, d'interlocutòria concepte i autoestima. 2) Dificultats en el control de les emocions
Com comunicar als pares la nostra sospita: recomanable fer-ho amb el tàndem orientador-mestre. Amb empatia, evitant terminologia mèdica pq encara no està diagnosticat i pot donar-se qualsevol altra situació. El tamdem informa als pares de les dificultats detectades a l'aula, així com, de la repercussió en l'aprenentatge de l'alumne. Una manera adient de fer-ho és aportant dades concretes sobre els problemes de conducta i/o de rendiment acadèmic detectats, i intentar contrastar-los amb els comportaments que observen els pares a l'entorn familiar: destacar similituds i diferències en l'aprenentatge i comportament del nin en els dos àmbits de la seva vida. És convenient intentar fer-los veure la importància de determinar quin problema és el que està interferint en el desenvolupament del nin per tal de poder-li donar suport. Amb empatia, evitant terminologia mèdica pq encara no està diagnosticat i pot donar-se qualsevol altra situació. ******Fer un exercici de com comunicar******.
Ja en 1845 el psiquiatre Dr. Heinrich Hoffmann va publicar un llibre de poemes infantils en què es descrivien dos casos de TDAH. En un de Ells, titulat “The Story of Fidgety Phil”, es reflectia el cas d'un xiquet que presentava totes les característiques d'un TDAH de predomini hiperactivo-impulsivo. Un altre poema d'eixe mateix llibre, titulat “The Story of Johny Head-in-Air”, relatava el cas d'un xiquet que tenia el comportament propi d'un pacient amb TDAH de predomini inatento. En 1902 Sir George F. Still va publicar una sèrie d'articles en la revista Lancet en els que descrivia una sèrie de casos de xics impulsius amb Trastorns de conducta genèticament determinats que hui en dia rebrien el diagnòstic de TDAH. Still relacionava estos problemes amb el retard mental i amb un dèficit en el que ell cridava “control moral”. -Estudis actuals (neurològics, psicològics): Cada vegada són més les investigacions que posen l'èmfasi en un dèficit de les “ funcions executives” (activitats mentals complexes necessàries per a planificar, organitzar, guiar, revisar i avaluar el comportament necessari per aconseguir metes).
El TDAH és un trastorn que afecta la capacitat del xiquet, adolescent o adult per a: Regular el seu nivell d'activitat: “Hiperactivitat” Inhibir o frenar els seus pensaments o comportaments: “Impulsivitat” Prestar atenció a les accions que realitzen: “ Inatenció”
Informació exhaustiva a pares i professors. Tractament farmacològic i Psicoterapèutic.Tractament psicosocial (suports Familiars, suports educatius, Suports Psicològics i/o pedagògics)..