• Me gusta
Antologia de poemes d'Ausiàs March
Próxima SlideShare
Cargando en...5
×

Antologia de poemes d'Ausiàs March

  • 328 reproducciones
Subido el

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    ¿Está seguro?
    Tu mensaje aparecerá aquí
    Sea el primero en comentar
Sin descargas

reproducciones

reproducciones totales
328
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
0

Acciones

Compartido
Descargas
6
Comentarios
0
Me gusta
1

Insertados 0

No embeds

Denunciar contenido

Marcada como inapropiada Marcar como inapropiada
Marcar como inapropiada

Seleccione la razón para marcar esta presentación como inapropiada.

Cancelar
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Antologia de poemes dAusiàs March Selecció de Pere Ignasi Poy Versions del català medieval al català actual de Joan Fuster Poema IAixí com cell qui en lo somni es delita Així com a aquell que sadelita en el somnie son delit de foll pensament ve, i el seu delit ve de foll pensament,ne pren a mi, que el temps passat me té mesdevé a mi, que el temps passat em retélimaginar, que altre bé no hi habita. la imaginació, i laltre bé no lhabita.Sentint estar en aguait ma dolor, Sentint estar a laguiat el meu dolorsabent de cert que en ses mans he de jaure, i sabent del cert que he de jaure en les seues mans,temps davenir en negun bé em pot caure; cap bé no em pot caure en temps a venir;aquell passat en mi és lo millor. aquell passat és, per a mi, el millor.Del temps present no em trobe amador, No em trobe gens afecte al temps present,mas del passat, que és no-res e finit; sinó al passat, que és no-res i finit;daquest pensar me sojorn e em delit, en aquest pensament em recree i madelite,mas quan lo perd, sesforça ma dolor però quan el perd, augmenta el meu dolorsí com aquell qui és jutjat a mort tal com aquell qui és condemnat a morte de llong temps la sap e saconhorta, i ho sap de molt temps i saconhortae creure el fan que li serà estorta i li fan creure que serà indultate el fan morir sens un punt de record. i el fan morir sense un punt de record.Plagués a Déu que mon pensar fos mort, Plagués a Déu que el meu pensament fos mort,e que passàs ma vida en dorment! i que passàs la meua vida dormint!Malament viu qui té lo pensament Malament viu el qui té el seu propi pensamentper enemic, fent-li denuigs report; per enemic, fent-li report denuigs;e com lo vol dalgun plaer servir i quan el vol servir dalgun plaerlin pren així com dona ab son infant, li esdevé com a la dona amb el seu infant,que si verí li demana plorant que si amb plors li demana veríha tan poc seny que no el sap contradir. té tan poc seny que no sap contradir-lo.Fóra millor ma dolor soferir Fóra millor sofrir el meu dolorque no mesclar poca part de plaer que no mesclar una mica de goigentre aquells mals, qui em giten de saber entre aquells mals, que em trauen de senycom del passat plaer me cové eixir. quan del passat plaer he deixir.Las! Mon delit dolor se converteix; Ai! El meu delit es converteix en dolor;doble és lafany aprés dun poc repós, lafany és doble després dun breu repòs,si co·l malalt qui per un plasent mos així com el malalt que per un bocí plaent @PereIgnasiPoytot son menjar en dolor se nodreix; tot el seu menjar es nodreix en dolor; ppoy@xtec.cat 1
  • 2. com lermità, qui enyorament no el creix o com lermità, a qui no creix enyorançadaquells amics que tenia en lo món, dels amics que tenia en el mónessent llong temps que en lo poblat no fón, quan ja fa molt temps que no ha estat en lloc poblat,per fortuït cas un dells li apareix, i per casualitat un daquells se li apareix,qui los passats plaers li renovella, que li renova els passats plaers,si que el passat present li fa tornar; de manera que el passat li fa tornar present;mas com sen part, lés forçat congoixar: però quan sen torna, li és forçat de sentir aflicció:lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella. el bé, quan fuig, crida el mal a grans veus.Plena de seny, quan amor és molt vella, Plena de seny: quan lamor és molt vell,absença és lo verme que la gasta, absència és el cuc que el destrueixsi fermetat durament no contrasta, si no se li oposa una dura fermesae creure poc, si lenvejós consella. i no es desconfia del consell de lenvejós. 2
  • 3. Poema IIPren-me enaixí com el patró que en platja Mesdevé així com al patró que en una platjaté sa gran nau e pensa haver castell; té la seua gran nau i es pensa tenir-hi castell;veent lo cel ésser molt clar e bell, veient que el cel és molt clar i bell,creu fermament duna àncora assats haja. creu fermament que en téprou amb una àncora.E sent venir sobtós un temporal I sent venir, sobtós, un temporalde tempestat e temps incomportable; de tempestat i temps insuportable,lleva son jui: que si molt és durable, i fa el seu càlcul: que si ha de durar molt,cercar los ports més que aturar li val. més li val buscar els ports que no romandre aturat.Moltes veus és que el vent és fortunal, Moltes vegades sescau que el vent és tempestuós,tant que no pot sortir sens lo contrari, tant, que la nau no pot sortir sense el vent contrari,e cella clau qui us tanca dins larmari i la clau que us tanca dins larmarino pot obrir aquell mateix portal. no pot obrir aquella mateix porta.Així mha pres, trobant-me enamorat, Així mha esdevingut, trobant-me enamorat,per sobres-alt qui em ve de vós, ma aimia: per sobreabundant plaer que em ve de vós, amada meua;del no amar desalt no té la vida, el desplaer mena al camí de no amar,mas un sol pas meu no hi serà trobat. però no hi serà trobat ni un sol pas meu.Menys que lo peix és en lo bosc trobat Molt més difícil que trobar un peix en el bosce los lleons dins laigua han llur sojorn, o que els lleons facen residència dins laigua,la mia amor per null temps pendrà torn, serà que el meu cor canvie,sol coneixent que de mi us doneu grat; sols que conega que us agradeu de mi;e fiu de vós que em sabreu bé conéixer, i confie que vós em sabreu conéixer bé,e, conegut, no em serà mal graïda i, conegut, no em serà desagraïttota dolor havent per vós sentida; tot el dolor que he sentit per vós;lladoncs veureu les flames damor créixer. aleshores veureu créixer les flames damor.Si mon voler he dat mal a paréixer, Si he manifestat malament el meu voler,creeu de cert que vera amor no em lluny; cregueu del cert que vertader amor no mallunya;pus que lo sol és cald al mes de juny, més que el sol és cald al mes de junyard mon cor flac sens algun grat meréixer. crema el meu cor flac, sense meréixer cap gràcia.Altre sens mi daçò mereix la colpa; Altre i no jo té la culpa daixò;vullau-li mal, com tan humil servent vulgueu-lo mal, perquè tan humil servent com sóc jovos té secret per son defalliment; ell us loculta pel seu defalliment:cert, és Amor que mi, amant, encolpa. cert, és Amor, que a mi, amant, minculpa!Ma volentat ab la raó senvolpa La meva voluntat amb la raó sembolca,e fan acord, la qualitat seguint, i van totes dues dacord, buscant la qualitattals actes fent que el cos és defallint i fent tals actes que el cos perden poc de temps una gran part de polpa. en poc temps una gran part de polpa.Lo poc dormir magresa al cos macosta, El poc dormir macosta magresa al cos,doblam lenginy per contemplar Amor; però em dobla lenginy per contemplar Amor;lo cos molt gras, trobant-se dormidor, el cos molt gras, sent dormilega,no pot dar pas en aquesta aspra costa. no pot donar ni un pas en aquesta aspra costa.Plena de seny, donau-me una crosta Plena de senya: doneu-me una crostadel vostre pa, qui em lleve lamargor; del vostre pa, que em traga lamargor;de tot menjar mha pres gran dessabor, sóc inapetent de tot menjarsi no daquell qui molta amor me costa. excepte daquell que em costa molt amor. 3
  • 4. Poema XSí com un rei, senyor de tres ciutats, Així com un rei, senyor de tres ciutats,qui tot son temps lha plagut guerrejar que tota la seua vida sha complagut a aguerrejarab lenemic, qui dell no es pot vantar amb lenemic, el qual no pot vantar-semai lo vencés, menys désser-ne sobrats, dhaver-li vençut mai sense ser excedit per ell,ans si al matí lenemic lo vencia, perquè, si al matí lenemic el vencia,ans del sol post pel rei era vençut, abans de pondres el sol era vençut pel rei,fins que en les hosts contra el rei fon vengut fins que a les hosts contràries al rei vinguéun soldader qui lo rei desconfia; un mercenari que el derrotà;lladoncs lo rei perdé la senyoria aleshores el rei perdé la senyoriade les ciutats, sens nulla posseir, de les ciutats, sense posseir-ne cap;mas lenemic dues lin volc jaquir, però lenemic lin volgué deixar dues,dant fe lo rei que bon compte en retria comprometent-se el rei a retren bon comptecom a vassall, la renda despenent com a vassall, despenent les rendesa voluntat del desposseïdor; a voluntat del desposseïdor;de laltra vol que no en sia senyor de la tercera ciutat, aquest vol que el rei no en siga senyorne sia vist que li vinga en esment: ni que se li veja que li vinga a esment.llong temps Amor per enemic lo sent, Fa molt temps que sent Amor per enemic,mas jamés fon que em donàs un mal jorn però mai no mha donat un mal diaque en poc instant no li fes perdre torn, sense que a linstant no el fes canviar,foragitant son aspre pensament; expulsant de mi el seu aspre pensament.tot mha vençut ab sol esforç dun cos, Ara mha vençut del tot amb el sol esforç dun cosa;ne lha calgut mostrar sa potent força no li ha calgut mostrar la seua gran potència:los tres poders que en larma són me força, em força les tres facultats de la meua ànima;dos men jaqueix, de laltre usar no gos. dues men deixa, de laltra no gosa servir-ne.E no cuideu que em sia plasent mos I no cregueu que em siga bocí plaentaquest vedat, ans nendure de grat; això que mha vedat, ans en dejune de grat;si bé no puc remembrar lo passat, si bé no puc recordar el passat,molt és plasent la càrrega a mon dors. molt agradable és la seua càrrega a la meua esquena.Jamés vençó fon plaer del vençut Mai la vençó no fou plaer per al vençut,sinó de mi que em plau que Amor me vença sinó per a mi, que em plau que Amor em vençae em tinga pres ab sa invisible llença, i em tinga pres amb la seua invisible xarxa,mas paren bé sos colps en mon escut. ans paren bé els seus colps en el meu escut.De fet qui fui a sa mercé vengut, De seguida que vaig caure en el seu poder,lEnteniment per son conceller pres prengué el meu Enteniment per consellere mon Voler per alguatzir lo mès, i la meua Voluntat posà dalgutzir,dant fe cascú que mai serà rebut prometent cadascú que mai no serà rebudaen sa mercé lo companyó Membrar, en la seua gràcia la companya Memòria,servint cascú llealment son ofici, i servint cadascú lleialment el seu ofici,sí que algú dells no serà tan nici de manera que ningú della no serà tan necique en res contrast que sia de amar. que en res mire dimpedir quant siga damar.Plena de seny, vullau-vos acordar Plena de seny: vulgueu adonar-voscom per Amor vénen grans sentiments, que per Amor vénen grans penese per Amor pot ser hom ignocents, i que hom per Amor pot arribar a la innocència:e mostre-ho io qui nhe perdut parlar. ho mostre jo, que he perdut la paraula. 4
  • 5. Poema XI¿Quins tan segurs consells van encercant, ¿Quins consells tan segurs vas buscant,cor malastruc, enfastijat de viure, cor malastruc, enfastijat de viure,amic de plor e desamic de riure? amic del plor i desamic del riure?¿Com soferràs los mals qui et són davant? Com sofriràs els mals que han de venir-te?Acuitat, doncs, a la mort qui tespera. Afanyat, doncs, cap a la mort que tespera.E per tos mals te allongues los jorns: Pel teu dany allargues els teus dies:aitant és lluny ton delitós sojorns tant més lluny és el teu delitós sojorncom vols fugir a la Mort falaguera. com més vols fugir de la Mort falaguera.Braços oberts és eixida a carrera, Ella ha eixit al camí amb els braços oberts,plorant sos ulls per sobres de gran goig; plorant els seus ulls per excés de gran goig;melodiós cantar de sa veu oig, sent el melodiós cant de la seua veu,dient: «Amic, ix de casa estrangera. que diu: «Amic, ix de casa estranya.En delit prenc donar-te ma favor, Prenc delit de donar-te el meu favor,que per null temps home nat lha sentida, com mai cap home no lha sentit,car io defuig a tot home que em crida, perquè jo defuig tothom qui em cridaprenent aquell qui fuig de ma rigor.» i memporte aquell que fuig del meu rigor.»Ab ulls plorant e cara de terror, Amb ulls plorosos i cara de terror,cabells rompent ab grans udolaments, arrancant-se els cabells amb grans udols,la Vida em vol donar heretaments la Vida vol donar-me els seus bénse daquells dons vol que sia senyor, i vol que siga senyor daquells dons,cridant ab veu horrible i dolorosa, i em crida amb veu horrible i dolorsa,tal com la Mort crida al benauirat tal com la Mort crida lafortunat—car si lhom és a mals aparellat, —perquè per a lhome condemnat a patirla veu de Mort li és melodiosa—. la veu de Mort li és melodiosa—.Bé em maravell com és tan ergullosa Molt em meravelle de com és tan orgullosala voluntat de cascun amador; la voluntat de tot amador.no demanant a mi qui és Amor, Ni que no em pregunten a mi qui és Amor,en mi sabran sa força dolorosa. en mi sabran la seua força dolorosa.Tots, maldient, sagramentejaran Tots els altres, maldient, juraranque mai Amor los tendrà en son poder, que mai Amor no els tindrà en el seu poder,e si els recont lacolorat plaer, però si els descric el plaer enganyós,lo temps perdut, sospirant, maldiran. sospirant, maldiran el temps perdut.Null hom conec o dona a mon semblant, No conec cap home ni dona semblant a mi,que, dolorit per Amor, faça plànyer; que, dolorit per Amor, faça llàstima;io són aquell de qui es deu hom complànyer, jo sóc aquell de qui cal compadir-se,car de mon cor la sang sen va llunyant. perquè del meu cor la sang sen va allunyant.Per gran tristor que li és acostada, Per la gran tristesa que se li ha acostat,secas tot jorn lhumit qui em sosté vida, contínuament sasseca lhumor que em sosté la vida,e la tristor contra mi és ardida, i la tristesa sencoratja contra mi:e en mon socors mà no shi troba armada. no sarma cap mà per tal de socórrer-me.Llir entre cards, lhora sent acostada Llir entre cards: sent que sacosta lhoraque civilment és ma vida finida; en què civilment la meua vida serà acabada:puis que del tot ma esperança és fugida, puix que del tot ha fugit la meua esperança,ma arma roman en aquest món damnada. la meua ànima roman condemnada en aquest món. 5
  • 6. Poema XIIIColguen les gents ab alegria festes, Celebren festes les gents amb alegria,lloant a Déu, entremesclant deports; lloant Déu, entremesclant deports;places, carrers e delitables horts places, carrers i horts delitablessien cercats ab recont de grans gestes; siguen rondats amb càntic de grans gestes;e vaja io los sepulcres cercant, i vaja jo buscant els sepulcres,interrogant ànimes infernades, interrogant ànimes damnades,e respondran, car no són companyades i em contestaran, ja que no les acompanyadaltre que mi en son continu plant. altre que jo en el seu plor continuat.Cascú requer e vol a son semblant; Cadascú busca i vol el seu semblant;per ço no em plau la pràctica dels vius. per això no em plau el tracte dels vius.Dimaginar mon estat són esquius; Ells esquiven imaginar el meu estat;sí com dhom mort, de mi prenen espant. i sespanten de mi com dhome mort.Lo rei xipré, presoner dun heretge, El rei de Xipre, presoner dun heretge,en mon esguard no és malauirat, no és desgraciat si sel compara a mi,car ço que vull no serà mai finat: perquè el que jo vull no serà mai complit:de mon desig no em porà guarir metge. cap metge no em podrà guarir del meu desig.Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge Com el daquell Tició, a qui el voltor menja el fetgee per tots temps brota la carn de nou i sempre li brota la carn de noue en son menjar aquell ocell mai clou; sense que locell pare de menjar;pus fort dolor daquesta em té lo setge, és el dolor que a mi massetja, i més fort encara,car és un verm qui romp la mia pensa, perquè és un cuc que rosega el meu pensament,altre lo cor, qui mai cessen de rompre, i un altre el cor, que mai no cessen de rosegar,e llur treball no es porà enterrompre i el seu treball no es podrà interrompresinó ab ço que dhaver se defensa. sinó amb allò que no es pot aconseguir.E si la mort no em dugués tal ofensa I si la mort no minfligís lofensa—fer mi absent duna tal plasent vista—, de privar-me de la plaent visió de lamada,no li graesc que de terra no vista jo no li agrairia que no vestís de terralo meu cos nu, qui de plaer no pensa el meu cos nu, el qual, amb el plaer, no pensade perdre pus que lo imaginar perdre res més que limaginarlos meus desigs no poder-se complir; que no es podran acomplir els meus desigs;e si em cové mon darrer jorn finir, i si em cal finir el meu últim dia,seran donats térmens a ben amar. serà donat acabament al ben amar.E si en lo cel Déu me vol allojar, I si Déu vol allotjar-me en el cel,part veure a Ell, per complir mon delir a part de veure a Ell, perquè siga complet el meu delitserà mester que em sia dellai dit caldrà que allà em diguenque desta mort vos ha plagut plorar, que us ha plagut plorar aquesta mort meua,penedint vós com per poca mercé i que us penediu de com per la poca mercé vostramor lignocent e per amar-vos martre: mor linnocent i màrtir per amar-vos:cell qui lo cos de larma vol departre, aquell que voldria separar el cos de lànima,si ferm cregués que us dolríeu de se. si cregués fermament que us doldríeu dell.Llir entre cards, vós sabeu e io sé Lliri entre cards: vós sabeu i jo séque es pot bé fer hom morir per amor; que bé pot ser que hom muira per amor;creure de mi que só en tal dolor, creure de mi que sóc en tal dolor,no fareu molt que hi doneu plena fe. no fareu molt si plena fe hi doneu. 6
  • 7. Poema XXIIILleixant a part lestil dels trobadors Deixant a part lestil dels trobadors,qui, per escalf, traspassen veritat, els quals, per passió, ultrapassen la veritat,e sostraent mon voler afectat i, reprimint el meu voler afectatperquè no em torn, diré el que trob en vós. perquè no em torna, diré el que trobe en vós.Tot mon parlar als qui no us hauran vista Tot lo que jo diga, als qui no us hauran vist,res no valdrà, car fe no hi donaran, res no els valdrà, perquè no hi donaran fe;e los veents que dins vós no veuran, i els qui us veuran, si dins vós no veuen,en creure a mi, llur arma serà trista. se sentiran lànima trista en creurem a mi.Lull de lhom pec no ha tan fosca vista Lull de lhome neci no és tan ofuscatque vostre cos no jutge per gentil; que no jutge per gentil el vostre cos;no el coneix tal com lo qui és subtil: no el coneix tal com lhome subtil:hoc la color, mas no sap de la llista. el color, sí, però no sap res de la textura.Quant és del cos, menys de participar Tot el que pertany al cos, sense participarab lesperit, coneix bé lo grosser: amb lesperit, prou ho coneix el grosser:vostra color i el tall pot bé saber, pot bé saber el vostre color i el port,mas ja del gest no porà bé parlar. però ja no podrà parlar bé del vostre gest.Tots som grossers en poder explicar Tots som grossers a poder explicarço que mereix un bell cos e honest; el que mereix un cos bell i honest;jóvens gentils, bons sabents, lhan request, joves gentils, ben experts, lhan requerite, famejants, los cové endurar. i, famolencs, els cal abstenir-sen.Lo vostre seny fa ço que altre no basta, El vostre seny fa allò que cal altre no abasta,que sap regir la molta subtilea; puix que sap regir la molta subtilesa;en fer tot bé sadorm en vós perea; a fer tota mena de bé, la peresa sadorm en vós;verge no sou perquè Déu ne volc casta. no sou verge perquè Déu volgué que deixàsseu descendència.Sol per a vós bastà la bona pasta Només per a vós arribà la bona pastaque Déu retenc per fer singulars dones; que Déu va retenir per fer dones singulars:fetes nha assats molt sàvies e bones, bastants nha fetes, molt sàvies i bones,mas compliment Dona Teresa el tasca,; però la perfecció Dona Teresa la tasta;havent en si tan gran coneixement posseint en si tan gran coneixementque res no el fall que tota no es conega; que res no li falta perquè tota no es conega;a lhom devot sa bellesa encega; la seua bellesa encega lhome devot;past dentenents és son enteniment. past dentenents és el seu sentiment.Venecians no han lo regiment Els venecians no tenen un règimtan pacífic com vostre seny regeix tan ordenat com el vostre seny governasubtilitats —que lentendre us nodreix— subtilitats —que lenteniment us nodreix—e del cos bell sens colpa el moviment. i el moviment impecable del cos bell.Tan gran delit tot hom entenent ha Tan gran delit sent tot bon entenedore ocupat se troba en vós entendre, i tan coupat es troba a entendre-us,que lo desig del cos no es pot estendre que el desig del cos no es pot estendrea lleig voler, ans com a mort està. a baix voler, ans està com a mort.Llir entre cards, lo meu poder no fa Lliri entre cards: el meu poder no arribatant que pogués fer corona invisible; a tant, que pogués fer-vos una corona invisible;meriu-la vós, car la qui és visible vós la mereixeu, perquè una corona visibleno es deu posar lla on miracle està. no sha de posar allà on hi ha el miracle. 7
  • 8. Poema XXIXSí com lo taur sen va fuit pel desert Tal com el brau que sen fuig pel desertquan és sobrat per son semblant qui el força, quan és vençut pel seu semblant que el força,ne torna mai fins ha cobrada força i ja no torna fins que ha recuperat la forçaper destruir aquell qui lha desert, per destruir aquell qui lha ofés,tot enaixí em cové llunyar de vós, així em cal a mi allunyar-me de vós,car vostre gest mon esforç ha confús; car vostre gest ha confós el meu coratge;no tornaré fins del tot haja fus no tornaré fins que haja del tot arrancat de mila gran paor qui em tol ser delitós. la gran por que mimpedeix de ser feliç. 8
  • 9. Poema XXXIXQui no és trist, de mos dictats no cur, No socupe de les meues obres qui no estiga tristo en algun temps qui sia trist estat; o qui no haja estat trist alguna vegada,e lo qui és de mals passionat, i aquell qui està apassionat per malsper fer-se trist no cerque lloc escur: no busque lloc obscur per fer-se trist,llija mos dits mostrants pensa torbada, sinó llegesca els meus escrits que mostren pensament torbat,sens alguna art, eixits dhom fora seny; eixits, sense cap art, dhome fora de seny;e la raó que en tal dolor mempeny i la raó que mempeny a tal dolor,Amor ho sap, qui nés causa estada. Amor la sap, que nés estat la causa.Alguna part, e molta, és trobada Es troba alguna part, i molta,de gran delit en la pensa del trist, de gran delit en el pensament del trist,e si les gents ab gran dolor mhan vist, i si les gents mhan vist amb gran dolor,de gran delit ma arma fon companyada. de gran delit la meua ànima fou acompanyada.Quan simplement Amor en mi habita, Quan Amor habita en mi simplement,tal delit sent que no em cuid ser al món, sent tal delit, que cuide no ser al món,e com sos fets vull veure de pregon i quan vull veure per dins els seus fets,mescladament ab dolor me delita. madelita mesclat amb dolor.Prest és lo temps que faré vida ermita Aviat serà el temps que faré vida eremíticaper mils poder dAmor les festes colre; per millor celebrar les festes dAmor;dest viure estrany algú no es vulla dolre, ningú no es vulga compadir daquest meu viure estrany,car per sa cort Amor me vol e em cita. ja que per a la seua cort Amor em vol i em cita.E io qui lam per si tan solament, I jo, que lame solament per ell mateix,no denegant lo do que pot donar, no refusant el do que pot donar,a sa tristor me plau abandonar em plau dabandonar-me a la seua tristesae per tostemps viuré entristadament. i de viure sempre entristidament.Traure no pusc de mon enteniment No puc apartar del meu entenimentque sia cert e molt pus bell partit que siga cert i molt més bell partitsa tristor gran que tot altre delit, la seua gran tristor que qualsevol altre delit,puis hi recau delitós llanguiment. puix que hi recau llanguiment delitós.Alguna part de mon gran delit és Una part del meu gran delit ésaquella que tot home trist aporta, aquella que a tot home trist és concedida,que, planyent si, lo plànyer lo conforta que, planyent-se de si mateix, el conforta el planymés que si dell tot lo món se dolgués. més que si tot el món es compadís dell.Ésser me cuid per moltes gents représ Pense que seré censurat per moltes gents,puis que tant llou viure en la vida trista, perquè tant lloe el viure en vida trista,mas io qui he sa glòria a lull vista, però jo que he vist de prop la seua glòriadesig sos mals puis delit hi és promés. desitge els seus mals, car prometen delit.No es pot saber, menys de lexperiença, No es pot saber sinó per experièncialo gran delit que és en lo sols voler el gran delit que hi ha en el sol volerdaquell qui és amador verdader daquell qui és vertader amadore ama si veent-se en tal volença. i ama a si mateix veient-se en tal volença.Llir entre cards, Déu vos dón coneixença Lliri entre cards: Déu us faça conéixercom só per vós a tot extrem posat; com per vós mhe posat en tot extrem;ab mon poder Amor mha enderrocat Amor mha enderrocat amb el meu propi podersens aquell seu dinfinita potença. i no amb el seu dinfinita potència. 9
  • 10. Poema XLVIVeles e vents han mos desigs complir, Veles i vents compliran els meus desigs,faent camins dubtosos per la mar. fent camins perillosos per la mar.Mestre i Ponent contra dells veig armar; Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent;Xaloc, Llevant, los deuen subvenir el Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudarab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, amb els seus amics el Gregal i el Migjorn,fent humils precs al vent Tramuntanal pregant humilment al vent de Tramuntanaque en son bufar los sia parcial que els siga parcial en el seu bufe que tots cinc complesquen mon retorn. i que tots cinc aconseguesquen el meu retorn.Bullirà el mar com la cassola en forn, Bullirà el mal com la cassola al forn,mudant color e lestat natural, mudant el color i lestat natural,e mostrarà voler tota res mal i mostrarà odiar tota cosaque sobre si atur un punt al jorn; que sobre ell sature per un moment;grans e pocs peixs a recors correran els peixos grans i els petits correran a salvar-see cercaran amagatalls secrets: i cercaran amagatalls secrets:fugint al mar, on són nodrits e fets, fugint del mar, on han nascut i shan criat,per gran remei en terra eixiran. saltaran a terra com a gran remei.Los pelegrins tots ensems votaran Els pelegrins tots alhora faran prometencese prometran molts dons de cera fets; i oferiran molts ex-vots de cera;la gran paor traurà al llum los secrets la gran por traurà a llum els secretsque al confés descoberts no seran. que mai no seran descoberts al confessor.En lo perill no em caureu de lesment, En el perill no us oblidaré, a vós,ans votaré al Déu qui ens ha lligats, ans faré vots al Déu que ens ha lligat,de no minvar mes fermes voluntats de no minvar les meues voluntats fermese que tots temps me sereu de present. i de tenir-vos sempre present.Io tem la mort per no ser-vos absent, Jo tem la mort per no absentar-me de vós,perquè Amor per mort és anuŀlats; perquè Amor és anihilat per la mort;mas io no creu que mon voler sobrats però no crec que el meu voler superatpusca ésser per tal departiment. puga ser per tal separació.Io só gelós de vostre escàs voler, Estic recelós que el vostre poc voler,que, io morint, no meta mi en oblit; quan jo muira, no em deixe en oblit;sol est pensar me tol de món delit només aquest pensament em lleva delit del món—car, nós vivint, no creu se pusca fer—: —perquè, vivint nosaltres, no crec que això puga esdevenir—:aprés ma mort, damar perdau poder, que, després de la meua mort, perdeu el vostre poder damare sia tost en ira convertit, i es convertesc tot seguit en irae, io forçat daquest món ser eixit, i,jo forçat a eixir daquest món,tot lo meu mal serà vós no veer. tot el meu mal siga solament no veure-us!Oh Déu!, ¿per què terme no hi ha en amor, Oh Déu!, ¿per què no hi ha terme en amor,car prop daquell io em trobara tot sol? ja que prop dell tot sol jo mhi hauria trobat?Vostre voler sabera quant me vol, Hauria sabut quant em vol el vostre voler,tement, fiant de tot lavenidor. tement, fiant tot a lesdevenidor.Io són aquell pus extrem amador, Jo sóc el més extremat amador,aprés daquell a qui Déu vida tol: després daquells a qui Déu lleva la vida:puis io són viu, mon cor no mostra dol puix que sóc viu, el meu cor no manifesta tant doltant com la mort per sa extrema dolor. com en la mort, per la seua dolor extrema. 10
  • 11. A bé o mal damor io só dispost, Estic disposat a bé o a mal damor,mas per mon fat Fortuna cas no em porta; però és el meu fat que Fortuna no em porte ni lun ni laltre;tot esvetlat, ab desbarrada porta, tot desvetlat, amb la porta franca,me trobarà faent humil respost. em trobarà fent humil resposta.Io desig ço que em porà ser gran cost, Jo desitge allò que em podrà costar car,i aquest esper de molts mals maconhorta; i aquesta esperança maconhorta de molts mals;a mi no plau ma vida ser estorta no em plau que la meua vida siga exemptadun cas molt fér, qual prec Déu sia tost. dun cas molt greu, el qual pregue a Déu que vinga aviat.Lladoncs les gents no els calrà donar fe Aleshores no caldrà que les gents donen feal que Amor fora mi obrarà; al que Amor obrarà fora de mi:lo seu poder en acte es mostrarà el seu poder es mostrarà en actee los meus dits ab los fets provaré. i provaré amb els meus felts les meues paraules.Amor, de vós io en sent més que no en sé, Amor: sent de vós més que no en sé,de què la part pijor men romandrà; i daixò men romandrà la part pitjor;e de vós sap lo qui sens vós està. de vós sap aquell qui sense vós està.A joc de daus vos acompararé. Us compararé al joc de daus. 11
  • 12. Poema LXVIIINo em pren així com al petit vailet No faig així com el petit vailetqui va cercant senyor qui festa el faça, que va buscant senyor que li faça festestenint-lo cald en lo temps de la glaça i li done escalfor en el temps de la glaçae fresc, destiu, com la calor se met; i fresca a lestiu, quan entra la calor;preant molt poc la valor del senyor el qual, preant ben poc el senyor que abans teniae concebent desalt de sa manera, i concebent disgust de les seues maneres,veent molt clar que té mala carrera veu ben clar que va per mal camíde canviar son estat en major. en abandonar-lo i canviar el seu estat per un altre de major...¿Com se farà que visca sens dolor ¿Com pot ser que visca sense dolortenint perdut lo bé que posseïa? havent perdut el bé que posseïa?Clar e molt bé ho veu, si no ha follia, Ho veu bé i clarament, si no és foll,que mai porà tenir estat millor. que mai no podrà tenir un estat millor.Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta, Doncs, ¿què farà, puix que no li resta altre bésinó plorar lo bé del temps perdut? sinó plorar el bé del temps perdut?Veent molt clar per si ser decebut, Veient ben clar haver estat decebut per ell mateix,mai trobarà qui el faça millor festa. mai no trobarà qui li faça millor festa.Io són aquell qui en lo temps de tempesta, Jo sóc aquell qui en temps de tempesta,quan les més gents festegen prop los focs quan gairebé tothom sesbargeix vora el foce pusc haver ab ells los propris jocs, i puc compartir amb ells els seus jocs,vaig sobre neum descalç, ab nua testa, vaig sobre neu, descalç, la testa nua,servint senyor qui jamés fon vassall servint senyor que mai no fou vassallne el venc esment de fer mai homenatge, ni cuidà mai de retre homenatge a ningú;en tot lleig fet hagué lo cor salvatge, en tota acció baixa tingué el cor salvatge;solament diu que bon guardó no em fall. solament em diu que no em falte bona recompensa.Plena de seny, lleigs desigs de mi tall; Plena de seny: talle de mi els baixos desigs;herbes no es fan males en mon ribatge; no creixen males herbes en la meua riba;sia entès com dins en mon coratge siga entés com dins el meu coratgelos pensaments no em devallen avall. els pensaments no em davallen avall. 12
  • 13. Poema LXXXIAixí com cell qui es veu prop de la mort, Així com aquell qui es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant en la mar, quan corre mal temps i es troba perills per la mar,e veu lo lloc on se pot restaurar i albira un lloc on es podria refugiare no hi ateny per sa malvada sort, i no hi arriba per la seua malvada sort,ne pren a mé, qui vaig afanys passant, mesdevé a mi, que vaig passant afanyse veig a vós bastant mos mals delir. i us veig bastant a remeiar els meus mals.Desesperat de mos desigs complir, Desesperat dacomplir els meus desigs,iré pel món vostre ergull recitant. aniré pel món proclamant el vostre orgull. 13
  • 14. Poema LXXXIIQuan plau a Déu que la fusta peresca, Quan Déu vol que la nau peresca,en segur port romp àncores i ormeig, àncores i ormeig li romp en port segur,e de poc mal a molt hom morir veig: i veig que molta gent mor de mals insignificants:null hom és cert dalgun fet com fenesca. ningú no és cert de com acabarà cap fet.Lhome sabent no té pus avantatge Lhome savi no hi té més avantatgesinó que el pec sol menys fets avenir. sobre el neci, sinó que aquest encerta menys.Lexperiment i els juís veig fallir; Veig fallir lexperiència i la raó;Fortuna i Cas los torben llur usatge. Fortuna i Atzar els troben el seu ús. 14
  • 15. Poema LXXXIXCervo ferit no desija la font Cérvol ferit no desitja la fontaitant com io ésser a vós present; tant com jo desitge estar en la vostra presència;al gran repòs de mon contentament al gran repòs de la meua alegriapassar no pusc sinó per aquest pont. no puc passar-hi sinó per aquest pont.Molt me ve tard lo jorn tan desijat, Molt em tarda el dia tan desitjatcomprat molt car per dolorós sospir; que ben car compre amb dolorós sospir;e tard o breu só cert que deu venir, i sóc ben cert que tard o dhora ha de venir,si per la mort camí no més tancat. si el camí no més tancat per la mort.Ésser no pusc desperança llançat, No puc ser desallotjat de lesperança,car io us desig segons mon major bé. perquè jo us desitge com a major bé meu.A vós deman; contra mi res no us té, A vós suplique; res no teniu contra mimentre el voler vostre em sia donat. mentre em siga donada la vostra voluntat.Si el pensament llunyava un sol punt Si el pensament aparte un sol instantdimaginar haver vostre voler, dimaginar que posseesc el vostre voler,sens aquell tot, no pusc delit haver; més impossible trobar delit sense tenir-lo complet,si no és tot sa, tost porà ser defunt. si no és tot sa, aviat podrà morir.Davant mé veig de grans dolors un munt, Un munt de grans dolors veig al meu davant,puis ops he tant per a mon contentar, puix que tant em cal per a la meua alegria,e mon voler porà molt menyscabar i el meu voler podrà minvar moltsi el vostre es mou e no mostra que munt; si el vostre voler varia i no em manifesta que creix;e devallant, devallarà lo meu, i si davalla, davallarà el meu,e, dalt caent, no darà poc crebant, i, caient de ben alt, es crebantarà,car tot extrem altre extrem és donant: perquè tot extrem es dóna a lextrem oposat:al poc estat no par lofensa greu. a la condició humil, no sembla que se li faça mai ofensa greu.Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu Mil vegades al dia demane a Déude ço que en vós està la major part: això que de vós depén en la major part:que en mon voler hajau lo vostre esguard; que fixeu el vostre esguard en el meu voler;e prec Amor vos llanç tot poder seu. i pregue a Amor que us done tot el seu poder.E si ho compleix, lladoncs pendreu extrem, I si hi accedeix, aleshores prendreu extrem,si troba lloc on se prenga en vós; si troba lloc on es prenga en vós;en lloc dispost sa passió és en nós, en lloc convenient la seua passió és en nosaltres,e lo contrast tenim e no volem. i, podent oposar-nos-hi, no volem.Noves de vós saber mortalment tem, Tem mortalment saber notícies vostres,dubtant-me fort que no hi mostreu amor; amb molta por que no hi mostreu amor;per no saber visc en altra dolor: per no saber-les visc en un altre dolor:no sé de qual costat guard que no em crem. no sé de quin costat mirar, que no em creme.No és en vós complir lo meu delit, No depén de vós acomplir el meu delit,per bé que vós vullau complir aquell; per bé que vós vulgueu acomplir-lo;damor haveu haver forçat consell, heu de tenir forçat consell dAmor:en vós i en ell recau mon bé complit. en vós i en ell recau el meu bé complert.Res no temau ne prengau en despit No heu de témer ni de prendre a despitdels pensaments meus ab varietat, la vaciŀlació dels meus pensaments,car en servei seran de fermetat; perquè seran ferms en el vostre servei;de tals servents vol ser Amor servit. Amor vol ser servit de tals servidors. 15
  • 16. Si punt denuig dest praticar sentiu, Si sentiu gens denuig daquest tracte,sens amor sou o no sabeu què vol; és que esteu sense amor o no sabeu què vol;ferm lloc no el té qui daquest mal se dol; qui es dol daquest mal no té lloc ferm;lo moviment per segurtat teniu. tingueu la meua osciŀlació per seguretat.Si tant de vós com voleu no confiu, Si no confie en el vostre amor tant com voleu,mon gran voler me porta en aquest zel; és el meu gran voler que mindueix a aquest zel;de vostre cos no tem lo pus prim pèl no tem que el més fi cabell del vostre cosque encontra mi res fes ne em fos altiu. puga fer res contra mi o ser-me acontentador.La voluntat vull que pas tota en mi; Vull la vostra voluntat sencera per a mi;io só celós si molt amau a Déu; em sent gelós de Déu, si molt lameu;dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu; quan us adeliteu sense mi, augmenta el meu mal;quan vós dolgués, de mal vostre em dolguí. quan us dolguéreu, em dolguí del vostre mal.Mon darrer bé, de vós io guard la fi, Darrer bé meu: pense en la vostra mortquan de present me trob ésser content, quan em sent content del present;e si em veig trist per algun cas present, i si del present em veig trist,res venidor trobar no es pot en mi. res venidor no es pot trobar en mi. 16
  • 17. Poema CVPuis que sens Tu algú a Tu no basta, Puix que sense Tu ningú no arriba a Tu,dónam la mà o pels cabells me lleva; dónam la mà o aixecam pels cabells;si no estenc la mia envers la tua, si no estenc la meua vers la teua,quasi forçat a Tu mateix me tira. quasi forçat arrossegam a Tu mateix.Io vull anar envers Tu a lencontre; Jo vull anar al teu encontre;no sé per què no faç lo que volria, no sé per què no faig allò que voldria,puis io són cert haver voluntat franca puix que estic cert de tenir voluntat lliuree no sé què aquest voler mempatxa. i no sé què mimpedeix aquest designi.Llevar mi vull e prou no mhi esforce: Vull aixecar-me i no mhi esforce prou:ço fa lo pes de mes terribles colpes; això ho fa el pes de les meues terribles culpes;ans que la mort lo procés a mi cloga, abans que la mort no cloga el meu procés,plàciat, Déu, puis teu vull ser, que ho vulles; vulgues, Déu, puix vull ser teu, que ho vulgues;fes que ta sang mon cor dur amollesca: fes que la teua sang ablanesca el meu cor dur:de semblant mal, guarí ella molts altres. dun mal semblant, ella nha guarit molts altres.Ja lo tardar ta ira em denuncia; Ja la tardança em denuncia la teua ira,ta pietat no troba en mi què obre. no veig que la teua pietat opere en mi.Tan clarament en lentendre no peque Tan clarament no peque en lentenimentcom lo voler he carregat de colpa. com la voluntat he carregat de culpa.Ajudam, Déu! Mas follament te pregue, Ajudam, Déu! Però et pregue follament,car Tu no vals sinó al qui sajuda, perquè Tu no ajudes sinó aquell qui sajuda,e tots aquells qui a tu sapleguen, i a tots els qui a Tu sacostenno els pots fallor, e mostren-ho tos braços. no els pots fallir, i ho mostren els teus braços.¿Què faré io, que no meresc majudes, ¿Què faré jo, que no meresc que majudes,car tant com puc conec que no mesforce? puix que sé que no mesforce tant com puc?Perdona mi si follament te parle! Perdonam si et parle follament!De passió parteixen mes paraules. De sofriment parteixen les meues paraules.Io sent paor dinfern, al qual faç via; Tinc por de linfern, cap al qual faig via;girar-la vull, e no hi disponc mos passos. girar-la vull, i no hi dispose els meus passos.Mas io em record que meritist lo Lladre Però jo recorde que vas donar mèrits al Lladre—tant quant hom veu que no hi bastaven ses obres—; —en allò que es veu, no hi bastaven les seues obres—;ton esperit lla on li plau espira; el teu esperit espira on li plau;com ne per què no sap qui en carn visca. com ni per què, no ho sap qui en carn viu.Ab tot que só mal crestià per obra, Tot i que sóc mal cristià per obra,ira no et tinc ne de res no tincolpe; no et tinc ira ni tinculpe de res;io són tot cert que per tostemps bé obres, estic cert que sempre obres bée fas tant bé donant mort com la vida: i fas tant bé donant la mort com donant la vida:tot és egual quant surt de ta potença, tot és igual quant surt de la teua potència,don tinc per foll qui vers Tu es vol iréixer. i per això crec que és foll qui contra tu vol aïrar-se.Amor de mal, e de bé ignorança, Amor de mal i ignorància de béés la raó que els hòmens no et coneixen. és la raó per la qual els homes no et coneixen.A Tu deman que lo cor menfortesques, Et demane que menfortesques el cor,sí que el voler ab ta voluntat lligue; de manera que la meua voluntat lligue amb la teua;e puis que sé que lo món no em profita, i puix que sé que el món no maprofita,dónam esforç que del tot labandone, dónam coratge perquè labandone del tot, 17
  • 18. e lo delit que el bon hom de Tu gusta, i del delit que lhome bo gusta en Tu,fes-men sentir una poca centilla, fes-men sentir una petita engruna,perquè ma carn, qui mestà molt rebeŀle, perquè la meua carn, que més molt rebel,haja afalac, que del tot no em contraste. tinga afalac i del tot no em contrarie.Ajudam, Déu, que sens Tu no em puc moure, Ajudam, Déu, que sense Tu no em puc moure,perquè el meu cos és que paralític! perquè el meu cos és més que paralític!Tant són en mi envellits los mals hàbits, Tant han envellit en mi els mals hàbits,que la virtut al gustar més amarga. que el gust de la virtut més amarg.Oh Déu, mercé! Revoltam ma natura, Oh Déu, mercé! Capgiram la meua natura,que mala és per la mia gran colpa; que mala és per la meua gran culpa;e si per mort io puc rembre ma falta, i si amb la mort puc redimir la meua falta,està serà ma dolça penitença. aquesta serà la meua dolça penitència.Io tem a Tu més que no et só amable, Més que no amor, temor sent envers Tu,e davant Tu confés la colpa aquesta; i davant teu confesse aquesta culpa:torbada és la mia esperana, torbada tinc la meua esperança,e dintre mi sent terrible baralla. i al meu dintre sent terrible baralla.Io veig a Tu just e misericorde; Et veig just i misericordiós;veig ton voler qui sens mèrits gracia; veig que la teua voluntat concedeix gràcia sense mèrits;dónes e tols de grat lo do sens mèrits. dónes i prens de grat el do sense mèrits.¿Qual és tan just, quant més io, que no tema? ¿Qui és tan just, i quant més jo!, que no tema?Si job lo just por de Déu lopremia, Si Job el just, por de Déu loprimia,¿què faré io que dins les colpes nada? ¿què faré jo, que nade dins les culpes?Com pens dinfern que temps no shi esmenta, Quan pense en linfern, on el temps no es coneix,lla és mostrat tot quant sentiments temen. allí es mostra tot quant temen els sentiments.Larma, qui és contemplar Déu eleta, Lànima, que fou elegida per contemplar Déu,encontra Aquell, blasfemant, se rebeŀla; contra Ell, blasfemant es rebeŀla;no és en hom de tan gran mal estima. no hi ha en lhome estimació de tan gran mal.Doncs, ¿com està qui vers tal part camina? Doncs, ¿com està qui vers tal part camina?Prec-te, Senyor, que la vida agreuges Et pregue, Senyor, que mabreuges la vidaans que pejors casos a mi enseguesquen; abans que no em pervinguen pitjors casos;en dolor visc faent vida perversa, visc en dolor, fent vida perversa,e tem dellà la mort per tostemps llonga. i tem en el més enllà la mort eterna.Doncs, mal deçà, e dellà mal sens terme. Doncs, mal ací i mal després, sense fi.Pren-me al punt que millor en mi trobes; Pren-me quan em trobes en el punt millor;lo detardar no sé a què em servesca; no sé de què em puga servir el retard;no té repòs lo qui té fer viatge. no té repòs el qui ha de fer viatge.Io em dolc perquè tant com vull no em puc dolre Em dolc perquè no em puc doldre tant com vullde linfinit damnatge, lo qual dubte; de la infinita condemnació, la qual tem;e tal dolor no la recull natura, i natura no recull tal dolorne es pot asmar, e menys sentir pot lhome. ni lhome no pot apreciar-lo ni menys sentir-lo.E, doncs, aò sembla a mi flaca excusa, I tanmateix, això em sembla dèbil excusacom de mon dan, tant com és, no mespante; quan del meu dany, tan gran com és,no mespante;si el cel deman, no li dó basta estima; si demane el cel, no li done bastant estima;fretura pas de por e desperança. passe fretura de por i desperança.Per bé que Tu irascible tamostres, Per bé que Tu ens sembles irascible,ço és defalt de nostra ignorança; això és defecte de la nostra ignorància;lo teu voler tostemps guarda clemança, la teua voluntat sempre conserva clemència;ton semblant mal és bé inestimable. allò teu que té aparença de mal és bé inestimable. 18
  • 19. Perdonam, Déu, si the donada colpa, Perdonam, Déu, si the atribuït culpa,car io confés ésser aquell colpable; perquè confesse ser jo aquell culpable;ab ull de carn he fets los teus judicis: amb ull de carn he fet els teus judicis:vulles dar llum a la vista de larma! vulgues donar llum a la vista de lànima!Lo meu voler al teu és molt contrari, La meua voluntat és ben contrària a la teua,e em só enemic pensant-me amic ésser. i em sóc enemic pensant ser-me amic.Ajudam, Déu, puis me veus en tal pressa! Ajudam, Déu, puix que em veus en tal destret!Io em desesper, si los mèrits meus guardes; Em desespere, si sospeses els meus mèrits;io menuig molt la vida com allongue, menutja molt que la vida se mallarguee dubte molt que aquella fenesca; i alhora tem molt que finesca;en dolor visc, car mon desig no es ferma, en dolor visc, car el meu desig no és ferme ja en mi alterat és larbitre. i ja en mo està alterat larbitri.Tu est la fi on totes fins termenen, Tu ets el fi on tots els fins terminen,e no és fi, si en Tu no termena; i no és fi si en tu no termina;Tu est lo bé on tot altre es mesura, Tu ets el bé que de tot altre bé és mesura,e no és bo qui a Tu, Déu, no sembla. i no és bo, Déu, qui no sassembla a Tu.Al qui et complau, Tu, aquell, déu nomenes; Aquell qui et complau, Tu lanomenes déu;per Tu semblar, major grau dhome el muntes; per assemblar-set, el puges a major grau que home,don és gran dret del qui plau al diable, i per això é sjust que el qui plau el diableprenga lo nom daquell ab qui es conforma. prenga el nom daquell amb el qual es conforma.Alguna fi en aquest món se troba; Si algun fi es troba en aquest món,no és vera fi, puis que no fa lhom fèlix; no és fi veritable, puix que no fa la felicitat de lhome;és lo començ per on altra sacaba, és el principi per on laltre sacaba,segons lo córs que entendre pot un home. segons el curs que pot entendre un home.Los filosofs qui aquella posaren Els filòsofs que posaren el vertader fien si mateix, són ésser vists discordes: en un mateix, els veiem ser discordes:senyal és cert que en veritat no es funda; això és senyal cert que no es funda en veritat,per consegüent, a lhome no contenta. i, per consegüent, no satisfà lhome.Bona per si no fon la llei judaica La llei judaica no fou bona per si—al paradís per ella no sentrava—, —per ella no sentrava al paradís—mas tant com fon començ daquesta nostra, sinó en tant que fou començ de la llei cristiana,de què es pot dir daquestes dues una. per la qual cosa es pot dir que les dues en fan una.Així la fi de tot en tot humana Així el fi completament humàno da repòs a lapetit o terme, no dóna ni repòs ni terme a lapetit,mas tampoc lhom sens ella no ha laltra: però tampoc sense ell lhome no aconsegueix laltre:sent Joan fon senyalant lo Messies. sant Joan anuncià el Messies.No té repòs qui nulla altra fi guarda, No té repòs el qui algun altre fi considera,car en res àls lo voler no reposa; perquè la voluntat no reposa en res més;ço sent cascú, e no hi cal subtilesa, això ho sent tothom, i no cal ser subtil per a comprendre-ho,que fora Tu lo voler no satura. que fora de Tu el voler no satura.Sí com los rius a la mar tots acorren, Tal com els rius corren cap a la mar,així les fins totes en Tu se nentren. així tots els fins se nentren en Tu.Puis te conec, esforam que io tame! Puix que et conec, dónam forces perquè tame!Vença lamor a la por que io et porte! Vença lamor la por qie jo et tinc!E si amor tanta com vull no mentra, I si no mentra tant amor com jo vull,creix-me la por, sí que, tement, no peque, augmentam la por, per tal que, tement, no peque,car, no pecant, io perdré aquells hàbits perquè, no pecant, jo perdré aquells hàbitsque són estats, perquè no tam, la causa. que han estat la causa de no amar-te. 19
  • 20. Muiren aquells qui de Tu mapartaren, Muiren aquells que de Tu mapartaren,puis mhan mig mort e em tolen que no visca. puix que mhan mig mort i no em deixen viure.Oh senyor Déu! Fes que la vida em llargue, Oh Senyor Déu! Fes que la meua vida sallarguepuis me apar que envers Tu io macoste. puix que em sembla que macoste a Tu.¿Qui em mostrarà davant Tu fer excusa, ¿Qui mensenyarà a disculpar-me davant teu,quan hauré dar mon mal ordenat compte? quan hauré de rendir lordenat compte del meu mal?Tu mhas donat disposició recta, Tu mhas donat disposició recta,e io he fet del regle falç molt corba. i jo, del regle, nhe fet falç molt corba.Dreçar-la vull, mas he mester ta ajuda. Dreçar-la vull, però em cal la teua ajuda.Ajudam, Déu, car ma força és flaca; Ajudam, Déu, que la meua força és flaca;desig saber què de mi predestines: desitge saber què em tens predestinat:a Tu és present i a mi causa venible. per a Tu és present, i per a mi, causa venidora.No et prec que em dóns sanitat de persona No et demane ni que em dónes salut del cosne béns alguns de natura i fortuna, ni cap bé de natura i fortuna,mas solament que a Tu, Déu, sols ame, sinó solament, Déu, que només tame a Tu,car io só cert que el major bé shi causa. perquè estic cert que daixò naix el millor bé.Per consegüent, delectació alta Per consegüent, delectació altaio no la sent, per no dispost sentir-la; jo no la sent, per no estar disposat a sentir-la;mas per saber, un home grosser jutja però, per saber, un home grosser jutjaque el major bé sus tots és delitable. que el bé suprem és delitable sobre tots els altres.¿Qual serà el jorn que la mort io no tema? ¿Quin serà el dia en què jo no tema la mort?E serà quan de ta amor io minflame, Serà quan minflame el teu amor,e no es pot fer sens menyspreu de la vida, i això no pot ser sense menyspreu de la vida,e que Tu aquella io menyspree. i que jo per Tu la menyspree.Lladoncs seran jus mi totes les coses Aleshores seran al meu dessota totes les cosesque de present me veig sobre los muscles; que ara veig sobre els meus muscles;lo qui no tem del fort lleó les ungles, el qui no tem les ungles del fort lleómolt menys tembrà lo fibló de la vespa. molt menys temerà el fibló de la vespa.Prec-te, Senyor, que em faces insensible Et pregue, Senyor, que em faces insensiblee que en null temps alguns delits io senta, i que mai més no senta cap delit,no solament los lleigs qui et vénen contra, no solament els delits baixos que et contrarien,mas tots aquells que indiferents se troben. sinó també tots aquells que són indiferents.Açó desig perquè sol en Tu pense Ansie això per tal de pensar només en Tue pusca haver la via que en Tu es dreça; i poder assolir la via que a Tu sadreça;fes-ho, Senyor, e si per temps men torne, fes-ho, Senyor, i si alguna vegada me naparte,haja per cert trobar ta aurella sorda. tinga per cert trobar sorda la teua orella.Tol-me dolor com me veig perdre el segle, Llevam el dolor de veurem perdre el segle,car mentre em dolc, tant com vull io no tame perquè mentre men dolc no tame tant com vull,e vull-ho fer, mas lhàbit me contrasta; i vull fer-ho, però lhàbit mho impedeix:en temps passat me carreguí la colpa. en temps passat em carreguí de culpa.Tant te cost io com molts qui no et serviren, Tant et valc jo com molts altres que no et serviren,e Tu els has fet no menys que io et demane; i Tu els has concedit no menys del que jo et demane;per què et suplic que dins lo cor Tu mentres, per això et suplique que mentres en el cor,puix est entrat en pus abominable. puix que has entrat en altres de més abominables.Catòlic só, mas la fe no mescalfa, Catòlic sóc, però la fe no mescalfa,que la fredor lenta dels senys apaga, puix que la lenta fredor dels sentits lapaga,car io lleix ço que mos sentiments senten, perquè jo deixe allò que els meus sentiments senten,e paradís crec per fe i raó jutge. i en el paradís crec per fe i per raó jutge. 20
  • 21. Aquella part de lesperit és prompta, La part de lesperit és prompta en mi,mas la dels senys rossegant-lam acoste; però macoste arrossegant la dels sentits;doncs Tu, Senyor, al foc de fe macorre, Tu, Senyor, socorrem, doncs, amb el foc de la fe,tant, que la part que em porta fred, abrase. tant, que abrase la part que em porta fred.Tu creïst mé perquè lànime salve, Tu em vas crear perquè salvàs la meua ànima,e pot-se fer de mi saps lo contrari. i saps que potser mesdevindrà el contrari.Si és així, ¿per què, doncs, me creaves Si és així, ¿per què, doncs, em creavespuix fon en Tu lo saber infaŀlible? puix que era en Tu la saviesa infaŀlible?Torn a no-res, io et suplic, lo meu ésser, Torna a no-res, tho suplique, el meu éssercar més me val que tostemps lescur càrcer; perquè més mestime això que leterna presó obscura;io crec a Tu com volguist dir de Judes jo crec, com Tu vas voler dir de Judes,que el fóra bo no fos nat al món home. que hauria valgut més no haver nascut.Per mi segur, havent rebut baptisme, Tant de bo, en havent rebut el baptisme,no fos tornat als braços de la vida, no hagués tornat als braços de la vida,mas a la mort hagués retut lo deute sinó que hagués retut aleshores el meu deute a la mort,e de present io no viuria en dubte! i ara no viuria en dubte!Major dolor dinfern los hòmens senten Més temen els homes el dolor de linfernque los delits de paraís no jutgen; que no pas aprecien els delits del paradís;lo mal sentit és daquell altre exemple, exemple daquell és el mal que sentim,e paradís sens lo sentir se jutja. i el paradís es jutja sense sentir.Dónam esforç que prenga de mi venja. Dónam forces perquè prenga venjança de mi mateix,Io em trob ofés contra Tu ab gran colpa, car jo em trobe haver-te ofés amb gran culpa,e si no hi bast, Tu de ma carn te farta, i si no hi baste, encrueleix-te amb la meua carn,ab què no em tocs lesperit, que a Tu sembla; però no em toques lesperit, que a Tu sassembla;e sobretot ma fe que no vaciŀle i, sobretot, que no vaciŀle la meua fee no tremol la mia esperança; i que no tremole la meua esperança;no em fallirà caritat, elles fermes, si elles són fermes, no em fallarà la caritat,e de la carn, si et suplic, no me noges. i, si et suplique per la meua carn,no mescoltes.Oh, quan serà que regaré les galtes Oh! Quan serà el dia que regaré les meues galtesdaigua de plor ab les llàgremes dolces! amb les llàgrimes dolces daigua de plor!Contricció és la font don emanen: Contrició és la font don elles ragen:aquesta és clau que el cel tancat nos obre. aquesta és la clau que ens obre el cel tancat.Datricció parteixen les amargues, Datrició naixen les llàgrimes amargues,perquè en temor més que en amor se funden; perquè es funden en temor més que no en amor;mas, tals quals són, daquestes me abunda, però, tals com són, fes-me abundant en aquestespuix són camí e via per les altres. puix que són camí i via per a les altres. 21