GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS

EL PREGÓ DELS INFANTS A LES
FESTES DE SANTA EULÀLIA
Guia d’orientacions didàctiques
Curs 2014-2015

Organitza:
Agència pels Drets Civils i la No Discriminació
(Regidoria de Dona i Drets Civils)
Col·labora:
Institut de Cultura
Institut d’Educació
Autoria:
Laia Arnau
Marinva, joc i educació
Il·lustració:
Maria Corte
Disseny i maquetació:
Óscar Cuenda
Correcció lingüística:
Consorci per a la Normalització Lingüística

Índex
........................................................................... 2
..................................... 3
Presentació
Objectius i continguts.....................
Seqüència d’activitats
Materials de suport
Orientacions didàctiques
.......................................................... 4
............................................................. 5
.....................................................6
1

Presentació
El projecte El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia és una activitat educati-va
adreçada a l’alumnat de 3r, 4t i 5è de primària que té com a objectiu que els infants co-neguin
les institucions polítiques i de participació ciutadana de la ciutat de Barcelona i que
s’iniciïn en els processos participatius basats en la coresponsabilitat i la ciutadania activa.
Enguany, tot coincidint amb l’Any Internacional de la Família, es proposa l’elaboració col·laborativa
del pregó d’inici de les festes de Santa Eulàlia al voltant de la relació de les famílies amb la ciutat, perquè
els infants puguin debatre sobre el model de ciutat i de família que volen construir entre tots i totes.
La proposta posa l’èmfasi en el reconeixement dels infants com a ciutadans i ciutadanes de ple dret,
tot reflexionant sobre els seus deures associats. Amb aquest objectiu els animem a analitzar la ins-titució
familiar com a espai generador de vincles, respecte, confiança, cooperació, diàleg i aprenen-tatge
de participació democràtica. Així, se’ls convida a reflexionar i a plantejar-se què necessiten
els infants i les famílies a la ciutat i quins compromisos estan disposats a assumir per aconseguir-ho.
La metodologia dissenyada incideix en la convivència i la participació a la ciutat, poten-ciant
la coresponsabilitat i la implicació de l’alumnat en la millora del seu entorn, alhora que
descobreix el paper de les institucions i de les persones que treballen per a la ciutadania.
2

Objectius i continguts
L’activitat es pot treballar des de les àrees de Cièn-cies
Socials, Llengua Catalana, Educació en valors
socials i cívics i/o Tutoria i, en línies generals, per-segueix
dos grans objectius:
Donar a conèixer les institucions polítiques i
de participació ciutadana de Barcelona.
Iniciar els infants en els processos participatius
basats en la coresponsabilitat i la ciutadania
activa.
Aquests objectius generals es concreten en els ob-jectius
competencials següents:
• Reflexionar sobre el funcionament i la presa
de decisions en el nucli familiar, identificant-lo
com un espai de participació, generador
de vincles i pertinència, respecte, confiança i
autoestima, que posteriorment permetrà la
vinculació i la participació activa, responsable
i democràtica en altres espais com la ciutat i
les seves institucions.
• Observar i descobrir què ofereix la ciutat a
les famílies, a partir de l’anàlisi de l’oferta
d’equipaments, serveis i activitats adequats
per a tots els seus membres, amb la finalitat
de fer propostes constructives i comprometre’s
en la seva correcta gestió i millora contínua.
Així mateix, la proposta contribueix al desenvolu-pament
de les competències següents:
• Competència de comunicació lingüística:
adquisició d’habilitats per a la redacció d’un
pregó al voltant dels diferents temes ciuta-dans
que s’analitzaran, vinculats a les famílies.
També es treballarà la capacitat d’exposició
oral amb la visita dels i les representants de
districte.
• Competència social i cívica: desenvolupa-ment
d’habilitats per exercir la ciutadania activa
i valorar positivament la participació ciutadana,
el compromís i la coresponsabilitat. Coneixe-ment
sobre les institucions de govern i les for-mes
d’organització de la vida a la ciutat, així
com dels principis democràtics de presa de deci-sions
que afecten els drets i deures individuals i
col·lectius. Reflexió a l’entorn de les necessitats
i els interessos de les famílies que viuen a Barce-lona
i contrast amb les eines i equipaments que
l’Ajuntament posa al seu abast.
• Competència del sentit de la iniciativa i
emprenedoria: capacitat d’observació, re-flexió,
anàlisi i assumpció de responsabilitats.
Autonomia i compromís en els acords per millo-rar
la convivència a la ciutat.
• Competència digital: desenvolupament
d’habilitats per a la consulta i la selecció
d’informació i la comunicació social en un en-torn
digital.
• Competència de consciència i expressió
cultural: plasmació gràfica del treball realitzat,
a través d’una producció visual.
• Competència d’aprendre a aprendre: capa-citat
de síntesi dels aprenentatges realitzats,
concretant-los en el propi districte.
3
1
2

Per assolir aquests objectius caldrà treballar els
següents continguts:
Què han de saber:
• Que els ciutadans i ciutadanes tenen drets i
deures a la ciutat.
• Quines són actualment algunes de les institu-cions
polítiques i els espais de participació ciu-tadana
de Barcelona i quin és el seu valor.
• Com es pot participar en l’àmbit de la famí-lia
i en els diferents grups de pertinença per
prendre decisions de forma democràtica i co-responsable.
• Què ofereix la Barcelona actual a les famílies i
què els agradaria que els oferís en el futur, tot
tenint en compte les propostes de la ciutat per
a la commemoració de l’Any Internacional de
la Família.
• Què poden oferir els infants i les seves famílies
a la ciutat per millorar la vida de tots els bar-celonins
i barcelonines.
Què han de saber fer:
• Reflexionar sobre com és la seva relació amb la
ciutat i quins són els espais de participació que
la ciutat posa al seu abast.
• Reflexionar sobre el vincle que s’estableix en
el si de la família, a través del sentiment de
pertinència, respecte, confiança i autoestima,
per replicar-lo a l’escola i la ciutat.
• Investigar sobre l’oferta de recursos i activitats
participatives que tenen a l’abast les famílies
a Barcelona.
• Identificar diferents accions que poden fer
els infants i les famílies per millorar la vida de
les persones, especialment d’altres famílies, a
l’entorn de la convivència i la ciutadania activa
i participativa a la ciutat.
• Pactar i acordar les idees clau i els missatges que
volen fer arribar a l’Ajuntament.
• Comunicar-se de forma respectuosa amb els
companys i companyes a l’aula, a les sortides i a
través del web.
• Identificar i valorar els elements que faciliten
una convivència respectuosa, no discriminatòria
i sensible a la diversitat.
• Concretar les idees que han pensat per al seu
propi districte i comunicar-les als i les represen-tants
corresponents.
• Compartir amb les institucions les produccions
visuals treballades durant el projecte.
Quina actitud han de tenir per fer-ho:
• De vinculació, estima i interès pel que passa al
nucli familiar i, per extensió, a l’escola i la ciutat.
• Participativa i respectuosa amb tots els suggeri-ments
i idees dels companys i companyes.
• Creativa i ambiciosa respecte a la convivència a
la ciutat, des d’una mirada empàtica, diversa i
responsable.
• Compromesa amb els pactes a què arribin per
millorar els drets de les persones de la Barcelo-na
del futur.
4

Seqüència d’activitats
Per desenvolupar el projecte, plantegem la se-güent
seqüència didàctica:
Una fase inicial en què presentar els drets
i deures dels ciutadans i ciutadanes de Bar-celona,
concretant-los en els drets i deures
dels infants. De fet, es proposa recordar
que enguany se celebra el 25è aniversari de
la Convenció dels Drets dels Infants (podeu
consultar més informació a http://w110.
bcn.cat/portal/site/DretsCivils). De tots
aquests drets, es posarà l’èmfasi en el dret
i la responsabilitat de participació i es pre-sentaran
les institucions democràtiques de
la ciutat. Per treballar aquests continguts
se seguirà un procés de reflexió, partint del
seu context més proper, per revisar les di-ferents
formes de participació dels infants,
començant per la família, continuant amb
l’escola i acabant amb la ciutat.
Una fase de desenvolupament centra-da
en l’elaboració d’un pregó de forma
col·laborativa amb altres escoles, de mane-ra
que es revisin diferents temes centrats
en les famílies que viuen a la ciutat i els
infants puguin aportar-hi les seves idees,
les seves propostes i la seva visió tot
comprometent–s’hi.
Una darrera fase de síntesi que conclogui
amb la concreció en el seu districte de tot
el que s’ha treballat, a través de la realitza-ció
d’una producció visual on es plasmin els
seus somnis sobre el seu entorn immediat.
Així mateix, es comptarà també amb la vi-sita
d’un o una representant del districte
a qui poder-la presentar i amb qui poder
intercanviar opinions.
El recorregut entre una fase i altra anirà marcat
per actes clau, que permetin que l’alumnat s’acosti
al paper de les institucions democràtiques i pugui
interactuar amb els seus i les seves representants.
El programa planteja cinc sessions de treball, més
les necessàries per desenvolupar les propostes
concretes dels diferents equips de treball (entre
tres i cinc més) i les destinades a la fase de síntesi
(unes altres tres o quatre) en què es concretarà la
feina realitzada en el districte.
Els nostres drets, els nostres deures.
Vivim en grup, decidim en grup.
La ciutat també pren decisions. Com de-cidim
a Barcelona?
Fem família a Barcelona.
Lectura del pregó dels infants a les fes-tes
de Santa Eulàlia.
12 3
4
5
FASE INICIAL FASE DE DESENVOLUPAMENT
3 sessions de treball a
l’aula (entre els mesos
d’octubre i novembre).
Treball col·laboratiu per equips, a tra-vés
del blog (entre desembre i febrer)
+ lectura del pregó.
Treball de síntesi a les
escoles amb la visita
dels i les representants
dels districtes (entre
febrer i abril).
Cloenda del
projecte
(12 febrer)
Trobada de tots els
centres
(17 de novembre)
FASE DE SÍNTESI
5
1
2
3

Materials de suport
La proposta consta dels materials següents:
• El material de l’alumne/a convida l’alumnat
a reflexionar i debatre sobre els continguts a
treballar. S’ha dissenyat gràficament perquè
els participants hi recullin les informacions i les
reflexions de cada sessió, de manera que sem-pre
les puguin consultar. La seva funció és pre-parar
l’alumnat per a la recepció de l’encàrrec
d’elaboració del pregó d’inici de les festes de
Santa Eulàlia, a través dels i les representants
institucionals de la ciutat.
• La guia d’orientacions didàctiques pretén
orientar la feina de les diferents aules per tal
d’aconseguir les fites necessàries per al desen-volupament
del projecte. A més, presenta una
proposta d’unitat didàctica, situant els diver-sos
moments de la seqüència d’ensenyament
i aprenentatge i marcant una pauta per a la
temporalització de les diferents activitats.
• L’espai web de comunicació i col·laboració
està dissenyat tant per a l’activitat educativa
que es realitza a l’aula com per a la comunica-ció
i la coordinació de tots els centres.
http://elpregodelsinfants.cat
Es tracta d’un espai amb tres funcions:
Presentació de la proposta i concreció de
la seqüència didàctica: es pot descarregar
el material de l’alumne, les fitxes d’orientació
a la tasca docent i diversos recursos relacio-nats
amb el desenvolupament del projecte.
A més, aspira a ser un espai de comunicació i
intercanvi d’estratègies didàctiques entre do-cents,
per tal de fer més enriquidora la pro-posta.
Comunicació i col·laboració entre els
centres educatius: està dissenyat per des-envolupar
un treball col·laboratiu on expres-sar,
opinar i prendre decisions en grup. Cal
destacar que la participació està pensada per
a tot el grup aula i no preveu la participació
individual.
Coordinació i comunicació entre l’Oficina
Tècnica i el col·lectiu docent: per informar
de tots els aspectes relatius al desenvolupa-ment
de l’activitat.
6
1
2
3

Orientacions didàctiques
La fase inicial del projecte consta de tres sessions de treball a l’aula, que s’hauran de dur a terme abans
del dia 17 de novembre:
1. Els nostres drets, els nostres deures.
En aquesta sessió de 50 minuts, l’alumnat analit-zarà
els drets de la infància i els associarà també
als seus deures, destacant la importància de res-pectar
els drets dels altres, amb preguntes com:
• Analitza què vol dir la frase següent: Els nos-tres
drets acaben on comencen els drets
dels altres.
Les diferents preguntes es poden respondre indi-vidualment
o en parelles, però el més important
és que donin peu a un debat a l’aula on es posin
de manifest aquells comportaments que es poden
relacionar amb la responsabilitat que ve asso-ciada
al gaudi dels nostres drets, en una socie-tat
plural i democràtica.
Si es considera convenient, es pot fer créixer la
proposta introduint la Convenció dels Drets dels
Infants (http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/
convenciodretsinfantscatala.436.pdf) i analit-zant
la diferència entre dret i desig. Per aprofundir
en els drets dels infants es pot facilitar a l’alumnat
la Carta de ciutadania (Carta de drets i deures de
Barcelona) que trobareu a http://w110.bcn.cat/
fitxers/dretscivils/ciutadaniacat1originalper-laweb.
817.pdf.
D’altra banda, també es vol focalitzar el treball a
l’aula en el dret dels infants a la participació,
amb preguntes com:
• Fixem-nos ara en el dret a la participació.
En què creieu que consisteix?
• En quins moments, temes o espais creieu que
els infants han de participar?
7
?!

8
2. Vivim en grup. Decidim en grup.
La segona sessió a l’aula, de 50 minuts, té com a
finalitat reflexionar sobre els processos de parti-cipació
i presa de decisions en els principals grups
socials als quals pertany l’alumnat.
Començant per la família, es planteja una activitat
de reflexió individual on se’ls pregunta sobre el
procés de presa de decisions a l’entorn de diverses
activitats quotidianes.
Es tracta que els infants valorin com, tenint en
compte l’opinió i els interessos de totes les per-sones
del grup, a vegades hi ha qüestions on cal
cedir per satisfer les necessitats de cada membre
de la família, mentre que hi ha altres moments en
què les persones amb més experiència i coneixe-ment
(en aquest cas els pares i mares) són les que
han de decidir en benefici del grup.
A continuació, es fa un pas més i s’analitza la parti-cipació
a l’escola. De nou, es tracta que reflexionin
sobre com fan arribar els seus punts de vista i com,
com més gran és el grup, costa més arribar a un
consens que satisfaci tots els interessos implicats.
Per últim, es presenta la ciutat com un gran grup
on es fa necessari el paper de les institucions per
ajudar a recollir les necessitats i idees de tota la
ciutadania. Així mateix, aquestes són necessàries
per reunir un equip humà suficientment expert
que prengui les millors decisions per a la ciutat.
Es tracta de relacionar la participació amb el dret
a ser escoltats, a opinar, a manifestar els propis
interessos, idees i suggeriments, etc., i també vin-cular-
la amb la participació dins els grups socials
de què l’alumnat forma part, començant per la
família, l’escola, el barri, la ciutat, etc. D’aquesta
manera, s’aconsegueix presentar els processos
participatius basats en la coresponsabilitat i la ciu-tadania
activa.

9
Per poder governar la ciutat tenint en compte el
benestar i les diferències entre les persones que
l’habiten, es presenten les principals formes de
participació a la ciutat:
Votant els i les representants polítics a les
institucions (voten les persones majors de 18
anys).
Fent ús dels espais de participació ciutada-na
que posa l’Ajuntament a l’abast de tothom.
Participant en les diferents associacions
ciutadanes.
Es tracta sobretot de posar en valor el paper d’una
ciutadania activa que es vincula i s’implica
amb el que passa al seu voltant i no es limi-ta
a votar a les eleccions municipals. Tots nosal-tres
tenim el dret i el deure de responsabilitzar-nos
del que passa a la nostra ciutat i, per tant, cal
que coneguem les eines que tenim al nostre abast
per poder participar i aportar el nostre granet de
sorra per millorar la convivència i els drets de totes
les persones amb què compartim la ciutat.
3. La ciutat també pren decisions. Com decidim a Barcelona?
La tercera sessió a l’aula, també de 50 minuts, ser-virà
per analitzar els espais de participació que
posa a la nostra disposició l’Ajuntament de Barce-lona.
Fonamentalment es proposa que l’alumnat
conegui la diferència entre els espais estables i els
puntuals, especialment els següents (associats a
les definicions que presenta la fitxa):
• Consell de Ciutat: l’espai més important de
diàleg entre les institucions de la ciutat i la
ciutadania. La seva funció és consultiva, és a
dir, és un espai destinat a recollir diferents opi-nions,
però no a decidir.
• Consell Ciutadà de Districte: és l’espai més im-portant
de participació de cada districte, on les
persones que hi assisteixen poden donar el seu
parer, però no decideixen.
• Consulta ciutadana: s’organitzen a demanda
del govern municipal o per iniciativa ciutadana
i pregunten l’opinió sobre algun tema concret.
• Consell de Barri: és l’espai de participació que
s’ocupa de totes les qüestions referents a cada
barri i tracta temes propers als ciutadans i ciu-tadanes
per millorar-ne la convivència.
• Audiències públiques: són espais oberts a tota
la ciutadania, on aquesta es pot dirigir per
tractar temes que afecten tota la ciutat o per
revisar l’estat dels districtes.
Tot i que es pot consultar més informació a http://
governobert.bcn.cat/ca/participacio/espais-de-
participaci%C3%B3, a la pàgina següent
s’inclou una taula resum dels diferents espais que
apareixen a la fitxa de l’alumne/a.
a
b
c

10
Espais estables
de participació
Descripció
Consell de Ciutat El Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació ciu-tadana
de l’Ajuntament. Es tracta d’un espai global de diàleg entre els
poders públics municipals i el conjunt d’institucions de la nostra ciutat i
la seva ciutadania.
El Consell de Ciutat és presidit per l’alcalde de Barcelona i hi són repre-sentats
els grups municipals, els consells sectorials de participació, els
consells ciutadans de districte, les associacions i institucions de la ciutat,
persones d’especial rellevància ciutadana i persones triades aleatòria-ment
entre les inscrites en el Registre Ciutadà.
El Consell
Municipal
d’Associacions
de Barcelona
(CMAB)
El CMAB és l’espai global permanent i estructurat de diàleg entre
l’Ajuntament i el conjunt de les entitats sense ànim de lucre de Barcelo-na.
El CMAB debat i emet recomanacions i informes sobre les polítiques i
iniciatives municipals d’especial interès per al sector d’aquestes entitats.
La presidència del CMAB correspon a l’alcalde de Barcelona i la vicepre-sidència
ha de ser assumida per un membre del Consell representant del
sector associatiu. Són membres del plenari del CMAB els i les represen-tants
dels grups municipals, les associacions i entitats de segon i tercer
nivell1 , tècnics i tècniques municipals, persones expertes i personalitats
de reconeguda vàlua dins del sector de l’associacionisme.
Els Consells Sec-torials
Els Consells Sectorials són òrgans de caràcter consultiu, que assessoren,
estudien, reflexionen i fan propostes a l’entorn de les polítiques o pro-jectes
que afecten un determinat sector de població o àmbit temàtic.
Cada Consell ha d’elaborar el seu propi reglament de funcionament, que
en el cas dels consells sectorials municipals han de ser aprovats pel Plena-ri
del Consell Municipal i, en el cas del consells sectorials de districte, han
de ser aprovats pel Plenari del Consell de cada Districte.
El Consell
Ciutadà de
Districte
Aquest consell és el màxim òrgan consultiu i de participació del districte
en totes les qüestions referents a les seves competències. Integra repre-sentants
de les entitats i associacions, dels consells sectorials de participa-ció
del districte, i també ciutadans i ciutadanes a títol individual.
El Consell de
Barri
El Consell de Barri és un òrgan de participació territorial per a totes les
qüestions referents al barri. Té com a finalitat ser un canal de participa-ció
ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proxi-mitat
i convivència, per aprofundir, així, en la cohesió social i la qualitat
de vida urbana de la nostra ciutat.
1. Les entitats de segon i tercer nivell són organitzacions constituïdes per agrupacions d’entitats. Algunes tre-ballen
en un mateix sector d’activitat, altres es dirigeixen al mateix col·lectiu, altres treballen a la mateixa zona,
etc. El fet de tractar-se d’agrupacions els permet tenir més incidència política que les organitzacions de base.

Espais puntuals
de participació
Descripció
Processos
participatius
Participació organitzada al voltant d’un projecte, oberta a la ciutadania afec-tada,
i on els termes de la participació conformen un pacte entre represen-tants
del govern municipal i participants. Es desenvolupen per iniciativa de
l’Ajuntament o a proposta d’un consell i, per descomptat, a partir d’una inicia-tiva
ciutadana.
Tot i que les normes del procés han d’estar molt clares per a tots els i les par-ticipants,
no s’ordenen per cap reglamentació. Les fases que identifiquen un
procés són: informació, reflexió, propostes, concreció, retorn, seguiment i
avaluació.
Audiències
Públiques
Són espais oberts a la ciutadania, on pot formular preguntes o fer suggeriments
i propostes sobre els temes plantejats.
A les Audiències Públiques de Ciutat té molt pes la part informativa, ja que
són els espais reservats per fer la presentació pública de qüestions especialment
significatives de l’acció municipal –pressupost anual, programa d’actuació mu-nicipal–,
si bé la ciutadania pot intervenir-hi formulant preguntes i propostes.
Dins les Audiències Públiques de Ciutat s’hi troben:
L’Audiència Pública de Pressupostos i Ordenances Fiscals, que té com
a finalitat debatre sobre la despesa i els ingressos (taxes, impostos, preus
públics) de l’Ajuntament.
L’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona, que és una forma de
participació a través de la qual els centres educatius poden participar amb
el seu alumnat (de 6è de primària, secundària i batxillerat) fent propostes a
l’Ajuntament, com a espai polític de presa de decisions.
a
Per últim, les Audiències Públiques de l’Estat del Districte són els espais de
comunicació amb la ciutadania per al seguiment de l’acció del Consell de
Districte.
Consulta
ciutadana
Es pot organitzar una consulta sobre una qüestió concreta, a escala de barri,
districte o ciutat. La iniciativa pot emanar del govern municipal o d’una inicia-tiva
ciutadana.
Comissions La seva durada respon al tractament d’un tema particular i la seva existència
finalitza amb l’emissió d’un acord, unes propostes o unes recomanacions.
Comissió d’un consell territorial o sectorial: sovint, els consells creen comissions
per tractar temes específics. Les comissions dels consells acostumen a tenir un
format reduït, adient per al treball en grup, i estan formades per membres del
mateix consell al qual rendeixen compte del seu treball.
Espai informal
de participació
És de composició variable i discrecional: davant un assumpte concret que no
sigui propi d'un consell, per la seva temàtica o per la tipologia de les persones
afectades o compromeses, es pot crear un grup informal per estudiar,
analitzar, debatre i proposar.
11
b

Un altre espai que val la pena destacar és el
Plenari Municipal, ja que és el màxim òrgan de
representació política de la ciutat, que està format
per 41 regidors i regidores elegits en unes elec-cions
per persones majors de 18 anys del municipi
per un període de 4 anys. Les entitats declarades
d’interès ciutadà poden formular al·legacions o
propostes sobre els assumptes inclosos en l’ordre
del dia del Plenari del Consell Municipal. L’alcalde
o alcaldessa pot acordar que siguin llegides, oïdes
totalment o resumides les al·legacions o les pro-postes
de les entitats, abans de passar a votació de
l’assumpte corresponent.
A la segona part de la fitxa, es vol centrar l’atenció
en els espais de participació a l’abast dels infants.
En aquest cas, l’opció que proposem que investi-guin
més a fons seran les audiències públiques.
Concretament es vol donar a conèixer l’Audiència
Pública als nois i noies de Barcelona, espai en
el qual l’alumnat de 6è de primària, secundària i
batxille els centres educatius participen amb
el seu alumnat (de 6è de primària, secundària
i batxillerat) fent propostes a l’Ajuntament,
com a espai polític de presa de decisions.
Cal remarcar que l’Audiència Pública és l’espai
de participació reservat a la presentació pública
per part de l’Ajuntament —i debat posterior en-tre
l’Ajuntament i la ciutadania— de qüestions
especialment significatives de l’acció municipal i
en especial del Pla d’actuació municipal (PAM).
També és un mecanisme per a la formulació de
propostes per part de la ciutadania, una vegada
han passat tots els tràmits pertinents.
Després d’analitzar quines són les formes de parti-cipació
a la ciutat, es posa l’accent en la corespon-sabilitat,
amb la intenció que l’alumnat reflexio-ni
sobre la importància de tenir una actitud cívica
i respectuosa amb el seu entorn i les persones que
hi viuen. En aquesta línia, l’última pregunta (Què
et comprometries a fer perquè tots els ciutadans
i ciutadanes de Barcelona vegin respectats els seus
drets?) es pot respondre amb comportaments
com ara:
• No només voler que els parcs tinguin les mi-llors
instal·lacions, sinó també tenir-ne cura i
intentar que les persones amb qui hi juguem
també en tinguin, jugar a les zones senyalitza-des,
no molestar altres persones, etc.
• Complir sempre les normes de seguretat vial
per no molestar els altres vianants o els con-ductors
i les conductores.
• Respectar totes les persones de la ciutat, no
només exigir que ens respectin a nosaltres.
Finalment, es presenten diferents temes sobre els
quals es treballarà en els propers mesos. Cal te-nir
en compte que el fil conductor del projecte és
la família, de manera que cal veure com es vin-cula
cadascun dels temes des de la visió familiar.
És a dir, el treball que es demanarà als diferents
grups no serà veure com els infants analitzen com
s’imaginen els millors equipaments públics per
aprendre, fer esport o desplaçar-se per la ciutat,
sinó que caldrà que analitzin què ofereix la ciutat
a les famílies i com es poden tenir en compte les
necessitats i els interessos de tots els membres que
les integren. Així, es pot dir que la feina d’enguany
posa l’accent en la diversitat de mirades i en un
treball d’empatia molt més intens.
12

4. Acte Fem Família a Barcelona.
Un cop situat el tema, el 17 de novembre es pro-posa
una trobada de tots els centres participants a
la plaça Major de Nou Barris, davant la Seu del Dis-tricte.
Aquest dia, la regidora de Dona i Drets Civils
i la regidora de Família, Infància, Usos del Temps
i Discapacitats transmetran als infants l’encàrrec
d’elaborar un pregó com a inici de les festes de
Santa Eulàlia. Aquest pregó tindrà com a temàtica
central la relació entre la ciutat de Barcelona i les
famílies que hi viuen.
Per poder desenvolupar el pregó de forma
col·laborativa, el dia de la trobada s’establiran els
diferents grups de treball. Cada grup anirà pas-sant
per diferents dinàmiques en les quals es pre-sentaran
diferents informacions sobre possibles
temes d’interès per a les famílies:
• Esports i salut
• Educació i cultura
• Parcs i espais oberts
• Consum responsable
• Mobilitat i seguretat
Amb la informació recollida durant el matí, els di-ferents
equips hauran d’engegar l’anàlisi a l’aula
per desenvolupar el pregó.
Cal tenir present que la feina de síntesi consistirà
en una producció visual, de manera que es pot
aprofitar aquest dia per començar a recopilar ma-terial
per treballar (fotografies, informacions en
els diferents punts de treball, dibuixos, testimonis,
etc.).
A partir d’aquesta trobada, s’iniciarà la fase de
desenvolupament del projecte tal com s’explica
a continuació.
5. Elaboració del Pregó dels Infants a les festes de Santa Eulàlia.
Durant els mesos de desembre i gener els diferents
equips treballaran el text que configurarà el Pre-gó
dels Infants. Per elaborar aquest text es preveu
una dedicació d’entre 3 i 5 sessions, a partir del
treball a l’aula i l’espai de comunicació web. Per
fer-ho, es planteja la següent seqüència:
Seleccionar un dels temes proposats i investi-gar
quins equipaments i possibilitats tenen les
famílies al seu abast a la ciutat. Es pot consultar
el web http://familia.bcn.cat/, on els centres
educatius podran trobar tota la informació re-ferent
a la celebració de l’Any Internacional
de la Família. En aquest espai destaca el Pla
municipal de família 2013-2016 i també la
diversitat de recursos (especialment els vídeos)
que poden ajudar a centrar els diferents temes
i encetar el debat dins els equips. D’altra ban-da,
es pot fer una feina molt rica de treball en
valors a partir de les propostes de la pàgina: el
diàleg, la cooperació, l’educació, la corespon-sabilitat,
l’aprenentatge, la confiança, la cura i
la solidaritat.
Es tracta que les diferents classes comparteixin
amb l’equip de treball les seves idees, propostes
i suggeriments al voltant dels diferents espais
analitzats. Sota la premissa de la coresponsabi-litat,
es pot imaginar com ens agradaria que les
famílies participessin a la ciutat, amb una visió
13
1
2

global de les necessitats de tots els membres
que les configuren. Des de la necessitat de dis-posar
d’espais adaptats a persones grans, per-sones
amb mobilitat reduïda, nadons, etc., fins
a la necessitat de tenir una ciutat que eduqui
i ofereixi opcions d’enriquiment i creixement
personal (com ara disposar d’una oferta cultu-ral
adaptada a tots els gustos i totes les edats).
Però també cal anar més enllà i pensar què
poden fer les famílies per la seva ciutat i com
poden, en definitiva, ajudar a construir una
societat més solidària, amable, vinculada, etc.
En el cas de l’enriquiment de l’oferta cultural,
la coresponsabilitat consistiria a fer suggeri-ments
als diferents equipaments i establir ca-nals
de participació i comunicació que possi-bilitessin
aquest intercanvi d’informacions. En
aquest sentit, recomanem que l’alumnat revisi
els espais familiars que es presenten al web
de l’Any Internacional de la Família, per tal
d’inspirar-se.
Per acabar de donar forma al pregó, és molt
important que els diferents equips consensuïn
els continguts que volen incloure en el seu
apartat corresponent. Recordem que les apor-tacions
no les decideix l’aula, sinó l’equip. Per
aquest motiu, a partir de les instruccions que
rebreu a les sessions de formació docent, cal-drà
que acoteu l’extensió del vostre fragment,
però garantint que totes les aules se sentin re-presentades
en el redactat final.
6. La lectura del Pregó dels Infants a les festes de Santa Eulàlia.
Finalment, el dia 12 de febrer, com a mínim un
o una representant de cada escola llegirà un
fragment del document a la Sala Marquès de
Comillas (ubicada al Museu Marítim), davant
l’alcalde de Barcelona i les autoritats assistents,
que tancaran l’acte tot comentant els aspectes
més rellevants del pregó.
Una vegada realitzada la lectura s’organitzarà
un acte de cloenda de la feina col·laborativa.
Després de la lectura del pregó, s’iniciarà la
fase de síntesi, on cada escola desenvoluparà
una feina de concreció de tot el que s’ha après
durant els darrers mesos, centrant-ho al seu
districte.
Durant els mesos de febrer, març i abril, es convi-darà
els centres a elaborar una producció visual
amb el nom “El districte que somiem”, on es plas-mi
l’anàlisi realitzada dins el seu districte. Aques-ta
producció pot tenir diferents formats, en
funció de les possibilitats del centre i el grup.
Per exemple:
• Una presentació power point o prezi a
partir de diferents fotografies fetes a la
ciutat i textos que recullin les reflexions
dels nens i nenes.
• Un mural amb els dibuixos, paraules, fo-tografies
i materials impresos recopilats
al llarg del projecte.
• Un curtmetratge on l’alumnat expliqui
què ha somiat per a les famílies del seu
districte.
• Una producció stop-motion a partir de fi-gures
que es vagin gravant en diferents
posicions, simulant així una història re-presentativa
del que hauran somiat per
al seu districte.
14
3

• Un còmic on apareguin diferents vinye-tes
il·lustrades i on els personatges ex-pliquin
els somnis dels infants vinculats
al seu districte.
• Altres.
Les possibilitats estan obertes al que decideixi
cada centre. El més important és que aquesta
última fase permeti assentar els continguts tre-ballats
i que els nens i nenes vegin com transfe-rir-
ho al seu context immediat.
Finalment, els centres rebran la visita del regidor
o regidora o conseller o consellera d’Educació
del seu districte i li explicaran la feina realitza-da
i el districte que somien. Així, s’aproparan
els districtes a l’alumnat i aquest podrà aprofitar
la visita per aclarir qualsevol dubte referent a la
participació ciutadana que hagi quedat sense re-soldre.
Cal recordar que per participar en el projecte
i facilitar-ne el desenvolupament, es demana
l’assistència a les dues sessions de formació
programades els següents dies:
• 6 d’octubre de 2014, a les 13.30 h. Es
presentarà la proposta didàctica amb de-tall,
així com els aspectes relacionats amb
la metodologia de desenvolupament i
l’espai web de comunicació.
• 25 de novembre de 2014, a les
13.30 h. Es revisarà el procés de crea-ció
col·laborativa del pregó i es donaran
pautes per al treball de síntesi als centres
(creació d’una producció visual) i per a
la visita dels representants polítics del
districte.
Ambdues sessions es realitzaran a Qualitat de
Vida, Igualtat i Esports, (c/ València, 344, entl.).
A més, en tot moment hi haurà a la vostra dispo-sició
el suport i l’atenció de l’Oficina Tècnica,
amb la qual podreu contactar a través de:
• Correu electrònic:
elpregodelsinfants@gmail.com
• Telèfon: 93 475 32 55
15

GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS

GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (6)

Similar a GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS

Similar a GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS (20)

GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS