Dossier de premsa doctorat honoris causa a Nelsa Curbelo

INVESTIDURA DE DOCTORA HONORIS CAUSA
DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL
A LA DRA. NELSA CURBELO

La Dra. Nelsa Curbelo és pedagoga experta en drets humans i noviolència i
directora de l’ONG SER PAZ, especialista en treballar amb bandes juvenils urbanes.

DOSSIER DE PREMSA

Divendres 10 de febrer de 2012, a les 12 h, tindrà lloc a la Facultat
d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull

Universitat Ramon Llull: gabinet de rectorat i comunicació 93 602 22 28 atosca@rectorat.url.edu
Fundació Pere Tarrés: gabinet de premsa Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175 premsa@peretarres.org

Índex

1. Qui és Nelsa Curbelo?
2. Mèrits per al doctorat Honoris Causa
3. Curriculum Vitae de Nelsa Curbelo
4. El conflicte de les bandes urbanes a Equador
5. L’ONG Ser Paz
6. El conflicte de les bandes urbanes a Catalunya
7. Més informació i recursos

Possibilitats per als mitjans de comunicació:
Reportatges sobre bandes juvenils i entrevistes a Nelsa Curbelo.

La Dra Nelsa Curbelo estarà disponible per als mitjans del 7 a 10 febrer.

Per gestionar una petició us heu de posar en contacte amb:

Universitat Ramon Llull
Gabinet de Rectorat i Comunicació
Carles Targa i Anna Tosca
Tel.: 93 602 22 28
atosca@rectorat.url.edu

Fundació Pere Tarrés
Gabinet de premsa
Isabel Vergara i Nati Pareja
Tel.: 93 430 16 06 mòbil: 669 844 175
premsa@peretarres.org


1. Qui és Nelsa Curbelo?
Nelsa Curbelo és una experta en Drets Humans, no
violència, mediació i resolució de conflictes.
Presideix la ONG Ser Paz, una entitat que
desenvolupa programes de reinserció social al barri
de Paz de Guayaquil (Equador). Aquest barri, que
comprèn un àrea de 49 illes, està liderat per cinc
bandes urbanes i es considera una de les zones
més conflictives i insegures de la ciutat.
Autora de diferents publicacions, Nelsa Curbero
també és columnista de El Universo.
Durant la seva carrera, Nelsa Curbelo ha rebut
molts premis i distincions pel seu treball a favor
dels Drets Humans i contra la violència.


2. Mèrits de Nelsa Curbelo per al doctorat honoris causa

Nelsa Curbelo és una important activista i defensora de la no violència. Des de la
Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull
s’ha seguit la seva trajectòria professional en defensa de la pau i de la reinserció social
dels joves que viuen en situació de risc social. La seva trajectòria acadèmica així com
el seu treball al capdavant de Ser Paz han estat determinants perquè el claustre de la
Facultat Pere Tarrés la consideri una referència per als professionals de l’acció social
ja que el rigor acadèmic ha d’anar en la mateixa línia que el compromís social. Com a
docent en diferents universitats, autora de múltiples articles i llibres sobre mediació de
conflictes sobre mediació de conflictes, drets humans i la no violència, Nelsa Curbelo
il.lustra el lema de la Universitat Ramon Llull: “Ser i Saber”.

També, la manera d’entendre la realitat de la violència juvenil i de les “bandes
juvenils” és un referent per al professorat de la Facultat Pere Tarrés que es dedica a la
investigació i la docència dels professionals que es dedicaran a treballar aquest tipus
de conflictes, especialment en els Graus d’Educació Social i el Grau en Treball Social,
i diferents màsters i postgraus com Prevenció de riscos a la comunitat, Mediació
familiar o comunitària, Violència familiar, i Pedagogia social i comunitària.

A més, des de diversos projectes i iniciatives de la Fundació Pere Tarrés es treballa
per estudiar i prevenir les situacions de vulnerabilitat i exclusió social d’infants i joves
que sovint són les que porten a aquests adolescents a formar part de les bandes
juvenils violentes (BJV). Alguns exemples serien els estudis i recerca que es fan des
del seu Grup de Recerca Infants i Famílies en Entorns Multiculturals (IFAM) sobre
menors migrants no acompanyats o el més recent sobre la vulneració de drets dels fills
i filles de famílies immigrants. També des de la vintena de centres d’esplai diaris de la
Fundació Pere Tarrés es treballa amb uns 3.000 infants i joves de l’àrea metropolitana
de Barcelona per allunyar-los de les situacions de risc que es troben en els seus
entorns i barris.

Aquest serà el 31 doctorat honoris causa que atorga la Universitat Ramon Llull i el
primer que es proposa des de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere
Tarrés. (+ info: http://www.url.edu/la-url/distincions

La Universitat Ramon Llull (www.url.edu) és una universitat privada d’inspiració
humanista y cristiana, sense ànim de lucre, que realitza un servei públic. El seu
principal objectiu és proporcionar una formació de qualitat, centrada en la persona i
que doni respostes a les necessitats de la societat. Es distingeix, especialment, pel
seu model pedagògic basat en l’excel·lència, la formació integral (tant en
coneixements com en valors) i fonamentat en l’aprofitament de les aptituds de
l’estudiant mitjançant grups de treball reduïts i l’estreta relació dels alumnes amb el
professorat. Aquest és un model avalat per èxits contrastats que ha convertit alguns
dels seus estudis en autèntics referents locals i internacionals.


La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (www.peretarres.url.edu)
és un centre universitari que va néixer ara fa 18 anys de la unió de dues iniciatives
privades: per un costat la incipient Universitat Ramon Llull i, per l’altre, la Fundació
Pere Tarrés, una entitat no lucrativa d’acció social i educativa centrada, en el seu
origen, en l’educació en el lleure d’infants i joves. Amb el temps, l’acció de la Fundació
Pere Tarrés s’ha ampliat a altres àmbits de l’acció social com la formació, la
investigació i la gestió d’entitats socials. La funció social de la Fundació Pere Tarrés
està avalada per 50 anys d’experiència i pels més de 335.000 beneficiaris i
beneficiàries que cada any participen en els seus programes educatius.


3. Currículum Vitae

Nelsa Curbelo va néixer a Montevideo, Uruguay.

Estudis
Magisteri a l’Instituto Maria Stagnero de Munar (Montevideo, Uruguai).
Teologia en Montpeller i a la Universitat de Tolouse (França).
Postgrau en Diplomado en Resolució de conflictes a la Universitat Santa María
(Guayaquil).
Resolució de conflictes CLD a la Universitat Catòlica i diversos Seminaris en Harvard.
Màster en Programació Neuro-Lingüística (PNL).
També ha cursat diversos seminaris sobre: Pedagogia, Lideratge, Comunicació,
Drets Humans, No violència, Resolució de conflictes, Mediació i Negociació.

Trajectòria professional:
• Directora de SER PAZ des de gener de 1999 fins a la data. (SER Paz és una
organització d’educació per a la pau y la no violència).
• Actualment també és professora del màster en Resolució de conflictes de la
Universitat Oberta de Catalunya.
• Professora on line de la Universidad Salesiana de Quito.
• Professora realitat nacional i realitat mundial de la Universitat Santa María.
• Professora càtedra de la pau de la Universitat Santa María.
• Columnista diari EL UNIVERSO, actualment.
• Coordinadora del Diplomado Paz y Manejo de Conflictos de la Universitat
Santa María.
• Membre de la Comissió assessora del Ministeri de Defensa d’Equador.
• Professora Drets Humans de la Facultat de Arts Liberals de la Universitat
Espíritu Santo fins al 2005.
• Membre del Comitè Acadèmic del Diplomado en Drets Humans de la
Universitat de Guayaquil. 2003-2004.
• Membre de la Comissió per la vida, Defensoría del Pueblo. 1999
• Membre de la Comissió Verdad y Vida.
• Membre del Comitè Honorari del SERPAJ AL.
• Coordinadora general del SERPAJ AL. (Servei Pau i Justícia en 11 països
d’Amèrica Llatina). De 1990 al 1998.
• Fundadora y Coordinadora del SERPAJ Equador. 1985-1990.
• Directora Escola Bressol Infantil: Nuestra Señora de la Paz 1980-85.
• Animadora d’organitzacions barrials en la costa, 1980-1975, a la Sierra,
Riobamba 1970-75.

Altres activitats:
• Professora convidada a la Universitat de Hamline, Estats Units sobre Drets
Humans i No violència. 1995.
• Professora convidada a la Universitat de Santa Cruz sobre Drets Humans,
1995.
• Convidada als diàlegs entre la guerrilla i el govern guatemalencs per a la
signatura de la pau. 1996.
• Investigació i seguiment del cas de l’agent Hugo España, lligat a violacions als
Drets Humans. Equador, 1995.


• Investigació del rol de la marina en violacions als Drets Humans a l’Equador.
Descobriment de l’autor intel·lectual i material de l’assassinat de la Professora
Consuelo Benavides. 1993-95.
• Intervenció al parlament Europeo, 1994.
• Dues vegades ha realitzat intervencions en la Comissió de Drets Humans de
les Nacions Unides, Ginebra 1991-1992.
• Membre de la comissió mediadora durant l’aixecament indígena a Equador,
1990.
• Investigadora de la infiltració de Sendero Luminoso en les ONGs de Drets
Humans a Perú. 1990.
• Membre de la Comissió receptora de les armes de la contra, Costa Atlàntica
durant el conflicte entre sandinistes i la contra. Nicaragua, 1989.
• Expositora en múltiples seminaris i tallers, sobre tot des de 1990.

Publicacions:
Llibre Con el pueblo de camino. SERPAJ AL, 1994.
Participació en el llibre Aprender del Conflicto. Grao, Barcelona, 2003.
Participant en la publicació Diàlegs interiors, 2006, Generalitat de Catalunya.
Múltiples articles en revistes i publicacions especialitzades en drets humans, no
violència i resolució de conflictes en diversos països d’Amèrica Llatina.
Membre del consell editorial de la revista trimestral Aportes para la Paz, del SERPAJ.
Equador.
Investigació sobre problemàtica de les bandes juvenils; múltiples publicacions.

Distincions:
• Distinción de las iglesias evangélicas como mujer del año 2011
• Distinció al Mèrit Educatiu, Fundació Fidal, Octubre 2010.
• Conderació Estrella de octubre, 2008.
• Condecoració Novis a la Solidaritat exemplar, 2008.
• Condecoració del Govern nacional d’Equador, 2007.
• Condecoració per les cambres de comerç de Guayaquil, 2007.
• Presea a intervención exitorsa en manejo de conflictos sociales. MASC, 2006.
• Distinció al Mèrit Laboral, Ministerio del Trabajo d’Equador, desembre 2006.
• Distinció de la revista Cosas por la contribució a un Ecuador mejor, 2005.
• Candidata a Premi Nobel de la Pau al 2004 i 2009.
• Nomenada Dona de l’Any a Guayaquil al 1994, 2002, 2005 i 2009 i a Quito
2006.
• Distinció Humberto Salvador de la Facultat de Psicologia de la Universitat de
Guayaquil al juny de 2006.
• Premi al Mèrit Cívic per les Cambres de Comerç de Guayaquil, juny 2006.
• Premi a la contribució a un Equador Millor per la Revista Cosas. 2005.
• Distinció al mèrit empresarial en l’àrea de drets humans, 2004.
• Distinció al mèrit empresarial en l’àrea de Drets Humans. 2003.
• Distinció Club Rotario Guayaquil. 2004 i 2006.
• Premi EQUITAS de la Corporació Llatinoamericana per al desenvolupament.
2001.
• Reconeguda com a emprenedora social i declarada Fellows de Asokha per
aquests motius. 2000.
• Actualment candidata al premi UNESCO per la pau, a proposta del Ministeri
d’Educació d’Equador, el Ministeri de Relacions Exteriors d’Uruguai, la
corporació SER Paz i els Clubs Rotaris.


4. El conflicte de les bandes urbanes a Equador
Les bandes urbanes són una realitat a la majoria dels països d’Amèrica Llatina. A
Equador, la majoria de joves que formen part d’alguna banda provenen d’entorns
pobres i/o violents. Segons dades del govern equatorià, al 1999 els joves de llars
pobres representaven un terç de la població total del país. D’aquest percentatge, el
56% eren joves entre 14 i 17 anys i el 48% tenien entre 18 i 24 anys. A més, a mitjans
de la dècada dels 90 Equador pateix una crisi política, econòmica i social que té els
seus efectes negatius en diferents àmbits de la població i, més específicament, en els
adolescents i joves.

Les bandes urbanes es presenten com una resposta a aquest context de violència
social, atur i repressió escolar i familiar. Segons dades de la Dirección Nacional de la
Policía Especializada en Niños y Adolescentes (DINAPEN), al 2007 es tenen
comptabilitzades 692 bandes majoritàriament a Guayaquil, tot i què també es
comencen a detectar bandes on els seus integrants són exclusivament membres de
les comunitats indígenes.

En un primer moment, la reacció de les autoritats va ser respondre a les accions
violentes o delictes d’aquestes bandes urbanes amb la repressió policial i
l’estigmatització dels joves com a possibles delinqüents. Tot i això, les entitats que hi
treballen per reinserir aquests joves demanen que no s’estigmatitzi a la joventut com a
delinqüents ja que no tots els joves que formen part d’una d’aquestes bandes han
realitzats actes delictius.

Les bandes urbanes tenen una estructura interior complexa. Els adolescents senten
que és el seu espai social d’interacció, on se’ls dóna reconeixement, se’ls escolta i els
fan sentir-se com a persones, circumstàncies que no sempre es donen en el seu
entorn familiar. És aquí quan la banda es converteix en la seva segona família i el
sentiment de pertinença augmenta en sentir-se recolzats i perquè el seu
comportament no és desqualificat. Els joves surten del seu anonimat i la seva
necessitat de visibilitzar-se fa que adoptin expressions diverses i alt contingut simbòlic
com els graffitis, la roba, l’estètica i l’ús d’emblemes o signes de valors compartits.

Com ja hem comentat abans, tot i què la majoria prové d’entorns familiars
desestructurats aquest no és el motiu principal per unir-se a la banda. Durant
l’adolescència i la joventut, el carrer atreu als joves, els porta a crear el seu propi
espai, a buscar la socialització a través de la unió amb altres i a lluir símbols que
indiquin clarament aquesta pertinença a un grup.


5. L’ONG Ser Paz

Nelsa Curbelo és directora de l’organització no governamental Ser Paz
(www.serpaz.org) que ha ajudat a més de 5.000 joves de Guayaquil a deixar les
bandes urbanes i reinserir-se en la societat. Ho fan a través de la formació en tallers
on aprenen a fer adornaments amb formix, bijuteria, aerografia, Break dance o figures
amb globus. També aprenen oficis com perruqueria, informàtica i aerografia o i
treballen habilitats com l’autoestima, la meditació i els jocs d’equip com el futbol.
L’objectiu final és que aquests joves s’allunyin de la violència, aprenguin a gestionar
els conflictes i, fins i tot, els ajuden a crear microempreses.

Ser Paz treballa a Barrio de Paz (Guayaquil), un espai delimitat per 49 illes i on viuen
un millar de famílies que està a càrrec de cinc grups de pandilles amb un pacte de no
agressió entre elles. Des de que Ser Paz va començar a treballar amb els joves el grau
de delinqüència del barri ha disminuït notablement. Una església propera els va cedir
un local que s’ha constituït en un centre d’agrupacions juvenils on es reuneixen tots
junts.

Gràcies a la implicació de Ser Paz, els joves han creat diverses microempreses com
una impremta, que va sorgir després del lliurament de les armes per part de les
bandes urbanes i que el municipi els facilités recursos. També ha creat un estudi de
gravació, una revista amb informació i entrevistes a gent del barri, una pizzeria, una
perruqueria que dirigeixen noies Latin King, una empresa de graffitis, l’escola de Break
Dance, una fusteria o una ebenisteria.

Per arribar a aquests resultats és bàsic que els integrants de les bandes facin un
període previ de capacitació en resolució de conflictes, lideratge i autoestima. A banda,
el treball o els estudis els ajudarà per millorar el seu futur i inserir-se en la societat. El
punt de partida són les habilitats prèvies de cada persona, allò què saben fer o què els
agrada fer.

El seu mètode es segueix a tot el món, fins i tot a Espanya. Des del 2005, Nelsa
Curbelo assessora als Mossos d’Esquadra als què facilita informació sobre el
funcionament de les organitzacions.

Més informació a: http://diariocurvelo.blogspot.com/


6. Les bandes urbanes a Catalunya
Les bandes urbanes a Catalunya ha crescut en els darrers anys degut principalment a
la immigració. Actualment es calcula que hi ha entre 3.000 i 3.500 joves que en formen
part d’alguna de les bandes, tot i què el nivell de violència és menor que a
Llatinoamèrica o als Estats Units, models de les quals s’inspiren. Les més conegudes
són Latin Kings, Ñetas, Trinitaris, Mara Salvatrucha 13 i Mara 18.

Els seus integrants són joves entre 12 i 24 anys que només en casos molt puntuals
han protagonitzat episodis de violència. Les nacionalitats també són heterogènies i
conviuen nois i noies d’origen sud-americà,filipí, marroquí i català.

Al 2006 i a instàncies de l’Ajuntament de Barcelona, el Latin Kings es van constituir
com una associació cultural per netejar la seva imatge que els relacionava amb
activitats delictives i ritus iniciàtics. L’associació de Reis i Reines Llatins de Catalunya
pretén donar a conèixer la cara religiosa, solidària, esportiva, cultural i artística
d’aquesta banda.

La primavera del 2010, els Mossos d’Esquadra també han creat una unitat per
combatre els problemes de convivència i d’ocupació de l’espai que les bandes llatines
puguin ocasionar.


7. Més informació i recursos

Documentació sobre bandes juvenils violentes:
http://www.delicious.com/fundperetarres/Viol%C3%A8ncia%20juvenil

Documentació sobre centres diaris:
http://www.delicious.com/fundperetarres/Centres%20diaris

Documentació sobre Menors Migrants No Acompanyats:
http://www.delicious.com/fundperetarres/MMNA

Documentació addicional:

• Entrevista a Nelsa Curbelo. Redescristianas.net. Octubre 2007.
• Definición y categorización de pandillas. Anexo III. Informe Ecuador. Secretaría
General de la Organización de los Estados Americanos. Juny 2007.
• Viva América – Nelsa Curbelo: "Jóvenes en pandilla: un desafío para la
convivencia".
• Bandes Urbanes. Entre línies. 30/10/2006:
http://www.tv3.cat/videos/215599328
• El catalán es una ventaja para integrar a las bandas latinas, entrevista a Nelsa
Curbelo a El País.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/catalan/ventaja/integrar/bandas/latinas/
elpepiautcat/20050704elpcat_12/Tes
• Nelsa Curbelo. Emprendora social de Ashoka. www.alfonsozambrano.com
• Nelsa Curbelo Works for Peace in Ecuador. Aol.com
• Barrio de Paz. Globaloneness. Youtube.
• Bloc de Nelsa Curbelo: http://diariocurvelo.blogspot.com/
• 3.000 membres de bandes Llatines a Catalunya.
http://www.bondia.cat/component/content/article/57-societat/16312-els-mossos-
comptabilitzen-3000-membres-de-bandes-llatines-a-catalunya
• No hi ha bandes llatines a Girona però sí joves
http://www.acn.cat/acn/647892/General/text/Mossos-dEsquadra-bandes-
llatines-grups-juvenils-violents-comarques-gironines-control-prevencio-
comissari-Joaquim-Belenguer.html
• Nelsa salva a 5.000 pandilleros:
http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/725/1252188007.html
• Aumentan los menores que se integran en bandas latinas:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/20/barcelona/1279634088.html
• Las bandas latinas deben convertirse en grupos legales
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/bandas/juveniles/deben/convertirse/gru
pos/legales/dice/experta/elpepiautcat/20050924elpcat_18/Tes
• Situació dels fills d’immigrants a España. Informe de la Fundació Pere Tarrés
http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/info
rmacio_corporativa/comunicacio/noticies/noticia/noticies/presentacio_informe_u
nicef


Dossier de premsa doctorat honoris causa a Nelsa Curbelo

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Dossier de premsa doctorat honoris causa a Nelsa Curbelo

Similar a Dossier de premsa doctorat honoris causa a Nelsa Curbelo (20)

Último

Último (8)

Dossier de premsa doctorat honoris causa a Nelsa Curbelo