3. - DISTRIBUCIÓ I CONSUM DELS RECURSOS
- DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS
- La distribució dels recursos es molt desigual. L’existència dels recursos és el resultat d’un llarg
període de processos geològics que han concentrar un cert nombre d’elements en alguns llocs
específics.
- La seva existència no està condicionada per:
- Grandària del país/regió, encara que quan més gran és un territori, més possibilitats de
tenir-ne.
- Pel nivell de desenvolupament
- EL CONSUM DELS RECURSOS
- EL consum de recursos a nivell mundial ha augmentant en els darrers anys, especialment
l’energètic.
- Els recursos energètics són fonamentals per al funcionament de l’economia mundial i la seva
importància fa que el control i l’explotació d’aquests recursos siguin causa de conflictes
- Els combustibles fòssils són els més emprats. El 81% de l’energia que es consumeix prové de la
triada energètica conformada pel petroli (36%), carbó (24%) i gas (21%), per això la localització
de les reserves existents i el control de la seva explotació i comerçialització sigui de gran
importància pels països desenvolupats que són els grans consumidors.
- Els països no productors però si consumidors, com Espanya, es consideren països
energèticament DEPENDENTS; ja que han d’importar matèries primeres energètiques de
l’exterior, especialment petroli i gas que arriben a través de xarxes de subministrament
(gaseoductes o oleoductes) o de vaixells.
5. - La producció energètica produida a Espanya s’obté bàsicament de les centrals nuclears, amb
més d’un 80%. A més destaca també l’obtinguda a les centrals hidroelèctriques (15%).
ELS RECURSOS RENOVABLES A ESPANYA
-RECURSOS ENERGÈTICS
- Aquesta energia prové de recursos naturals renovables, i s’anomena també energia
neta, excepte l’hidroelèctrica i la biomassa.
-Les energies renovables es van desenvolupar arran de la crisis del petroli de la dècada dels 70
del passat segle, amb l’objectiu de disminuir la dependència vers els països productors.
-Malgrat que actualment s’impulsen petites instal·lacions, el més habitual es la creació de grans
parcs eòlics o solars, que causen rebuig a la població on s’assenten perquè:
-Necessiten molt espai
-Causen un impacte visual molt alt
-Ocupen el sòl i impedeixen que aquest pugi tenir altres usos
-Tenen efectes sobre la vegetació i sobre la fauna com passa en els parcs eòlics amb els
ocells.
Pla d’Energies Renovables (2011 – 2020)
-L’anterior Pla d’Energies Renovables (2005-2007) va tenir com a propostes principals: garantir la
seguritat i qualitat del subministrament elèctric, davant el creixement dels últims anys; protegir
el medi ambient; i acomplir els compromisos adquirits pel Protocol de Kyoto i els exigits per la
Unió Europea.
- El vigent té com a finalitat que per al 2020 un 20% de l’energia consumida a l’Estat siga
renovable, malgrat que davant la crisis econòmica i els interessos econòmics, l’Estat ha suspès
les ajudes a la instal·lació de camps eòlics i solars.
6. - L’ENERGIA SOLAR A ESPANYA
- Consisteix en la transformació de l’energia solar en energia elèctrica, mitjançant plaques solars
que transformen la radiació solar; o energia tèrmica, la qual aprofita el sòl per escalfar un fluid o
per produir aigua calenta o vapor.
-Avantatges: és abundant, renovable, no contamina, no requereix un alt desenvolupament
tècnic.
-Inconvenients: la intensitat solar no és la mateixa a tots els llocs i també hi ha variacions al llarg
del dia i durant les estacions. S’amortitza a llarg termini.
Localització a Espanya:
El potencial d’energia solar a Espanya és el més alt d’Europa, per la posició latitudinal i la
climatologia. El 70% del territori té més de 2500 hores annuals de sol.
Els darrers anys gràcies a les subvencions estatals del PER 2005-2010 s’han construit nombroses
plantes solar a tot l’estat, incrementant-se notòriament la producció d’energia.
9. - L’ENERGIA HIDRÀULICA A ESPANYA
- Es la generada mitjançant la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia
elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment.
-Avantatges: és abundant, renovable i no contamina, però, no és una energia neta, ja que
provoca impactes ambientals (alteració del paisatge).
-Inconvenients: la construcció d’embassaments provoca un fort impacte ambiental en el
moment de la seva construcció, a l’inundar grans extensions de terreny, desplaçant poblacions i
modificat els cursos dels rius.
Localització a Espanya:
Les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. Espanya es un país
capdavanter en la producció d’energia hidroelèctrica, superada només per països molt
extensos, com Canadà o les Estats Units, o d’altres amb grans possibilitats hidràuliques com
Suècia o Noruega.
Actualment la demanda creixent d’aigua per usos agrícoles i urbans qüestiona l’aprofitament
hidroelèctric, especialment a l’hivern, l’època de més demanda elèctrica, ja que utilitza aigües
que poden provocar l’esgotament de les reserves per a l’estiu.
Els embassaments amb més capacitat són a les conques del Nord Peninsular, i les dels rius
Duero, Tajo i Ebre. Les de menys producció es troben al Sud.
10. Mapa de les centrals hidroelèctiques majors de 20 MW
amb nom les que produeixen més de 300 MW
13. - L’ENERGIA EÒLICA A ESPANYA
- Consisteix en l’utilització d’areogeneradors (molins de vent) que transformen la força del vent
en electricitat. També es fan servir aerobombes per bombar aigua subterrània.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, i no necessita un alt desenvolupament tècnic.
-Inconvenients: està molt localitzada i és irregular, necessita amplis espais on el vent siga
costant. Provoca un alt impacte visual i acústic i interfereixen en les comunicacions i en el vol de
les aus.
Localització a Espanya:
Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que la converteixen en el segon
país del món productor d’energia eòlica per darrera d’Alemanya. Impulsades pel PER es varen
construir nombroses instal·lacions eòliques, especialment a Galícia, Castella La Manxa, Castella i
Lleó, Aragó, Canàries i Andalusia, on es troba el major parc eòlic d’Europa, a Tarifa.
16. - L’ENERGIA MAREOMOTRIU A ESPANYA
- Es basa en l’aprofitament del moviment de l’aigua del mar que es produeix amb les marees i
amb les onades per produir energia elèctrica. El funcionament d’una central mareomotriu es
semblant al d’una hidroelèctrica.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina.
-Inconvenients: està molt localitzada i genera un impacte visual en el litoral.
Localització a Espanya:
La mar Mediterrània no és un lloc adequat per a la instal·lació d’aquest tipus de centrals, per
l’escassa amplitud de les marees. Per contra, si ho és l’oceà Atlàntic. A Espanya destaca la zona
de Huelva, malgrat que aquesta energia està poc implantada.
17. - L’ENERGIA GEOTÈRMICA A ESPANYA
- Es basa en l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra, especialment per escalfar aigua en
balnearis o habitatges i també per produir energia elèctrica. Cada 100 metres de profunditat la
temperatura augmenta entre 2,5-3ºC, encara que a alguns llocs que presenten anomalies
geotèrmiques pot ser de 10 a 15 vegades superior al normal.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.
-Inconvenients: està molt localitzada, pot emetre àcids i causar morts, pot contaminar aigües
pròximes amb arsènic o amoníac.
Localització a Espanya:
L’àrea amb més possibilitats d’ús d’aquesta energia a Espanya són les Illes Canàries. A la
Península els jaciments geotèrmics s’utilitzen per a la calefacció i el subministrament d’aigua
calenta a La Rioja, Navarra o Tarragona; per a la calefacció d’hivernacles a Catalunya, Múrcia o
Granada; i per a ús domèstic, Ourense (granges) o Madrid (habitatges).
18. - LA BIOENERGIA (BIOMASSA) A ESPANYA
-Consisteix en la transformació de la matèria orgànica, d’origen animal o vegetal, en energia
elèctrica. Hi ha diversos mètodes:
- Cremar la biomassa i utilitzar la calor alliberada
- Utilitzar microorganismes que degraden les molècules orgàniques (fermentació alcohòlica
per produir metanol)
-La biomassa es pot classificar en:
-Biomassa natural: és la es produeix a partir de la matèria orgànica natural d’origen vegetal
(poda d’arbres).
-Biomassa residual: produïda a partir de residus derivats de l’activitat
agrícola, forestal, alimentària o ramadera.
-Biomassa procedent de cultius energètics: són cultius fets en terrenys agrícoles i destinats
a la producció de biomassa, amb finalitats no alimentàries.
19. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.
-Inconvenients: la producció de biomassa produeix CO₂, encara que un principi es recupera per
la fotosíntesi, però una potenciació excessiva de la bioenergia seria perjudicial. A més, produeix
un encariment dels productes alimentaris bàsics, per l’alta demanda de conreus destinats a la
producció de biocombustibles o d’energia.
-Els biocombustibles són els combustibles produïts a partir de matèria orgànica. Els més comuns
són el bioetanol i el biodièsel, pensats com a substituts de la benzina i el dièsel. El primer s’obté
de plantes amb un elevat contingut de sucre o midó (cereals) mentre que el segon prové de
plantes oleaginoses com el gira-sol o la colza.
20. RECURSOS NO ENERGÈTICS
Aigua Sol
- Indispensable Sòl Aire -Fonamental
- Recurs Vegetació
per a la vida de -Indispensable per per a les
fonamental - Proporciona
les al activitats
perquè és el una
persones, alim desenvolupament agrícoles.
substrat sobre multiplicitat de
entació, higène de la vida
el qual es recursos per a
, conreus, indú
desenvolupa la la societat
stries…
vegetació
Els recursos forestals:
- Tradicionalment han estat importatns per al proveïment de fusta
(construicció, mobles, llenya…). Acualment les zones forestals són
importants per a la conservació de la biodiversitat vegetal i animal, per a
la fixació del CO2, arpofitament de la biomassa…
21. RECURSOS NO RENOVABLES
-RECURSOS ENERGÈTICS
- 1. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS
- Són aquells formats fa milions d’anys per processos geològics on la matèria ha patit un
procés de reducció sense oxigen. L’energia s’obté a partir de la seva combustió.
- Els combustibles fòssils han estat la base de la industrialització dels països desenvolupats.
Són les fonts energètiques més utilitzades ja que aporten el 90% de l’energia que es
consumeix al món. El carbó al llarg del segle XIX fins a mitjans del XX, i el petroli des de
llavors, junt amb el gas natural, són les principals font d’energia.
- Els països productors tenen una gran influència sobre l’economia mundial.
22. - EL CARBÓ
Origen:
Roca sedimentària que es forma a partir de la descomposició de restes vegetals sense oxigen. Hi
ha diferents tipus de carbó: la torba (menys qualitat), lignit (alt poder calorífic), la hulla (el més
abundant i amb un alt poder calorífic) i l’antracita (difícil d’extreure).
Explotació:
- Mines a cel obert
- Mines en galeries
- Mines de Rio Tinto - Mines de hulla a Astúries
23. Usos:
el cabó fou el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Actualment el seu consum es limita a
l’ús domèstic, a les centrals tèrmiques per produir electricitat i a la indústria metal·lúrgica.
-Avantatges: combustible fòssil més abundant del planeta.
-Inconvenients: alteració de la superfície terrestre, emissió de CO2 (contaminació atmosfèrica
efecte hivernacle i pluja àcida)
Localització al món:
El 75% de les reserves mundials es concentren a: Xina, EEEUU, Índia i Rússia.
Localització a Espanya:
Espanya produeix la tercera part del carbó que consumeix, i es pot considerar l’únic que té
importància econòmica. S’exploten l’antracita, la hulla i el lignit. Les conques carboníferes més
importants es localitzen a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia; malgrat
que les mines han anant tancant per la seva falta de rendibilitat.
24. - EL PETROLI
Origen:
Barreja heterogènia de compostos orgànics i prové de la descomposició de restes d’animals i
vegetals en absència d’oxigen sota unes condicions de temperatura i pressió elevades.
Producció:
- Extracció
- Transport
- Tractament (refinament)
Usos:
Principal font d’energia de la societat actual. Els països rics són els principals consumidors però
no smbre són els productors més importants, així que depenen d’ell, i l’empren a totes les
branques dels processos productis, fonamentalment a la indústria química, la producció
d’energia i com a combustible dels mitjans de transport.
25. -Avantatges: combustible fòssil més important a nivell mundial, 40% de l’energia
comercialitzable; una gran varietat de productes s’obtenen del petroli, motor de l’economia
mundial.
-Inconvenients: producció controlada per un reduït número de països, dependència dels països
rics envers el petroli, intents de control i mesures de pressió cap als països productors, molts
s’organitzen a l’OPEP (crisis dels 70). Actualment el preu del barril del petroli està en 118$, els
darrers cinc anys s’ha encarit un 77,52%
Les reserves del petroli són finites (peak oil) i estan localitzades geogràficament, l’Orient Mitjà té
més de la meitat de les reserves existents.
Provoca importants problemes ambientals derivats tant de l’extració (impacte visual), transport
(marees negres) com combustió (contaminació atmosfèrica).
26. Localització al món:
Orient Mitjà (Península Aràbiga, Iran, Iraq), Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela), Nord d’Àfrica
(Argèlia, Líbia, Nigèria, Guinea Equatorial), Rússia (Sibèria), Xina i EEUU
Localització a Espanya:
La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica, únicament s’exploten petits
jaciments a Tarragona, Huelva i Burgos. El darrer anys s’han publicat molts estudis i realitzat
prospeccions que indiquen que pot haver-hi grans borses de petroli a les Illes Canàries, però
encara no hi ha cap estudi definitiu.
Espanya té una elevada capacitat de refinació, ja que disposa de deu refineries repartides per la
costa, i dues més a l’interior (Puertollano i Badajoz).
Voluntaris de l’Universitat de València paliant
els efectes de la “marea negra” causada pel
“Prestige” (Costa da Morte, Galícia)
28. - EL GAS NATURAL
Origen:
Gas metà format al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de matèria orgànica
atrapada en el subsòl. Utilització massiva arran dels descobriment de la tècnica de liquació.
Usos:
La major part del gas consumit s’empra per escalfar les indústries i les llars, a més, es fa servir
per generar electricitat i per ser processat químicament en productes com
combustibles, plàstics, fibres sintètiques o insecticides.
-Avantatges: dels combustibles fòssils és el que menys impacte causa sobre el medi (baisa
emissió de CO2); requereix un processament reduït, per això està considerat com una energia
de transició entre les tradicionals i les renovables.
-Inconvenients: reserves escasses (entre 50 anys i 250 anys segons els estudis); concentració
geogràfica, que origina conflictes geopolítics pel control i la distribució; riscos en el transport
(vaixells, mitjançant la tècnica de la liquació; i gasoductes)
29. Localització al món:
Orient Mitjà i Rússia (té les majors reserves del món). Destaca també Argèlia i Líbia, al nord
d’Àfica, d’on Espanya importa el gas a través del gasoducte Magrib-Europa i Argèlia-Europa, i
també en vaixells.
Localització a Espanya:
La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica excepte a Euskadi, aquest mateix
any s’han trobat reserves a Àlava, malgrat que per extreure-les cal emprar una tècnica
anomenada “fracking” que és molt agressiva vers el medi ambient i pot contaminar tot el
subsòl, aigües subterrànies incloses. A la resta de l’Estat els jaciments, ara exhaurits, funcionen
com a magatzems i garanteixen les reserves per a quinze dies.
Planta gasificadora de Reginosa (El Ferrol, A Corunya)
30. -RECURSOS ENERGÈTICS
- 2. ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS
S’empren com a font d’energia de les centrals nuclears. El més important és l’urani.
- L’URANI
Origen:
Element químic de l’uraninita. Aquest mineral és tractar químicament per separar l’urani. Els
residus d’aquest procés contenen substàncies radioactives.
Usos:
S’utilitza als reactors nuclears per generar energia i en les piles, encara que també es pot
utilitzar per construir bombes atòmiques. Abans de ser utilitzat s’ha d’enriquir mitjançant un
complex i car procés. Això comporta que només els països tecnològicament capdavanters
puguin construir instal·lacions nuclears. El seu ús es va generalitzar als països desenvolupats
arran de la crisis del petroli de 1973.
Central Nuclear de Vandellòs
Tarragona
31. -Avantatges: té un poder calorífic molt alt, amb pocs quilograms d’urani pot posar-se en
funcionament una central nuclear; cost baix de producció d’electricitat, així doncs la rendibilitat
econòmica és molt alta (quan s’amortitzat l’alt cost de construcció de la central); índex de
contaminació atmosfèrica baix, la fissió no produeix CO2, per això el lobbie nuclear la presenta
com una alternativa als combustibles fòssils per reduir els efectes del canvi climàtic.
-Inconvenients: alt cos ecològic, des de l’obtenció del mineral fins l’utilització com a combustible
genera una sèrie de residus radioactius difícils de tractar que cal emmagatzemar en algun lloc;
risc d’accident amb nefastes conseqüències com els Harrisburg (EEUU, 1978), Txernòbyl
(URSS, 1986) o el darrer de Fukushima (Japó, 2011); donat el fet de la complexitat i que els
residus nuclears poden fer-se servir com a armes atòmiques, la tecnologia es troba en mans
d’uns pocs països, fet que genera dependència tecnològica i conflictes geopolítics
(Pakistàn, Iran, RPD Korea...); als països occidentals l’energia nuclear genera controvèrsia social.
32. Localització al món:
Les centrals nuclears es concentren a EEUU, Rússia, França, Japó, Canadà, Alemanya...; en els
darrers anys països com Xina, Pakistàn, Mèxic o l’Índia han construït centrals nuclears.
Les reserves d’urani es concentren a Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia; sent els principals
consumidors l’UE, EEUU, Aràbia i Canadà.
Localització a Espanya:
Malgrat que a Espanya hi ha urani no hi ha cap jaciment que l’exploti. Arran l’Estat hi ha vuit
centrals nuclears: Garoña (Burgos), Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II
(Tarragona), Cofrentes, (València), Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara). A més hi ha un
cementeri nuclear situat a El Cabril, Còrdova.
Actualment Espanya està sota una moratòria nuclear (des de 1983) que pot ser revisada els
pròxims anys. Totes les centrals espanyoles superen els vint anys de funcionament.
34. -RECURSOS NO ENERGÈTICS
Procedeixen de la mineria i s’extreuen de jaciments. Els més importants són els minerals
metàl·lics i els no metal·lics.
- Metàl·lics:
Minerals dels quals s’extreuen els metalls que contenen com l’hematites (ferro), la blenda (zinc)
o la bauxita (l’al·lumini). Es consideren recicables.
-No metàl·lics:
Aquells que no s’utilitzen per extreure’n metalls com la sal comuna, les sals potàsiques, el
sofre, el caolí (argila blanca emprada per la fabricació de porcellanes) o les roques industrials
que s’exploten per ser utilitzades com a material de construcció o en empreses químiques
(pissarra, granit, sorra, marbre...). Es consideren reutilitzables.
Hemetita Mina de sal gema
35. Origen:
S’extreuen majoritàriament de jaciments terrestres que són els llocs on es troben concentrats
els minerals en forma de filons o capes sedimentàries. Quatre tipus: mines a cel obert, mines
subterrànies en galeria, pedreres (explotació en superfície, roques industrials) i graveres
(explotació en profunditat, s’extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments).
Usos:
Base de la indústria siderúrgica, matèries primeres en la construcció d’edificis, fabricació
d’eines, indústria química...
Explotació:
- Exploració
- Extracció
- Concentració
- Refinament
36. -Avantatges: diversitat d’usos
-Inconvenients problemes ambientals i geopolítics:
-80% es consumeix als països occidentals.
-Reserves es troben a EEUU, Canadà, Rússia, Austràlia i Sud-Àfrica .
-Es necessita molta energia per extreure’ls; reciclat de metall 70% estalvi.
-Important impacte ambiental de les explotacions mineres
-Limitats, es considera que un mineral està exhaurit quan el preu de localitzar-
lo, extreure’l, transportar-lo i processar-lo té uns costos més elevats que el rendiment que
se n’obté en el mercat. Només quatre dels minerals més importants es consideren
abundants: alumini, ferro, potassi i magnesi.
-Temps d’exhauriment explotació 80% de les reserves conegudes. Quan s’arriba tenim
quatre opcions: reduir-ne el consum; reciclar i reutilitzar el ja extret; trobar un substitut;
prescindir-ne.
A molts països les empreses mineres fan
servir mà d’obra infantil, com a l’Índia.
38. Localització a Espanya:
Espanya disposa de recursos minerals variats per la complexitat de la formació geològica de la
Península, encara que econòmicament només destaca pels recursos en roques i minerals
industrials, mentre que la importància dels minerals metàl·lics és escassa.
Minerals metàl·lics Minerals NO metàl·lics
-Jaciments no explotables comercialment. Destaquen les sals potàssiques, la sal
-Només s’extreuen quantitats mínimament comuna (gemma o marina), el caolí, el
importants de: quars.
·Ferro: indústria siderúrgica Són importants les roques i els minerals
·Plom: acumulador d’energia industrials, Espanya és el primer productor
·Zinc: aliatges, protecció corrosió i la de la UE i presenta un creixement continuat.
indústria elèctrica. Principalment es produeix:
·Coure: fabricació material elèctric. -Pissarra: per fabricar teulades.
·Mercuri: productes industrials com els -Marbre, guix i granit (construcció).
instruments de precisió, piles o pintures. Dins dels minerals industrials Espanya
·Tungstè: carburs, ferroaliatges i produeix: celestina, potassa, fluorita,
components elèctrics. feldespat i sepiolita (70% de les reserves
·Estany: aliatges metàl·lics i indústries mundials).
elèctriques.
Es consumeixen a Espanya però no
s’extreuen la bauxita (alumini), titani
(química), níquel (acer inoxidable) i el crom
(metal·lúrgia).
41. 1. EL SECTOR PRIMARI
1.1 L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Tendències actuals de l’agricultura a Espanya
- Predomini de l’agricultura de mercat amb producció extensiva en els conreus de secà i
intensiva en els de regadiu
- Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d’enginyeria
genètica, biològica i química com:
Els anomenats cultius hidropònics, en els quals les plantes s’alimenten directament
de substàncies químiques i d’aigua sense necessitat de sòl.
També s’utilitzen altres tècniques més tradicionals com les d’arenament (cobrir la
terra de sorra perquè pugui conservar la humitat) o el cultiu sota plàstics.
Les empreses químiques han llançat al mercat nous adobs químics i fertilitzants per
a obtenir un creixement més ràpid.
Han aconseguit elaborar productes fitosanitaris que permeten prevenir i eradicar
plagues que amenacen a les collites
Han contribuït a multiplicar els conreus en hivernacles per mitjà del control de la
humitat i la temperatura.
La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure
per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2,2% de la població activa es dedica
a les activitats agrícoles, un 30% del territori està ocupat per conreus.
43. Disminució de la superfície cultivada en benefici de:
Altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) Especialment les zones
properes a les àrees urbanitzades.
La superfície forestal (boscos), Segons les dades de l’INE de l’any 2007, la Superfície
Agrària Útil (SAU) que són les terres de conreu, els prats i les pastures, han disminuït
un 12,5% en els darrers anys i, en canvi, el terreny forestal ha augmentat en un
9,1%.
Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu mitjançant la canalització
de l’aigua i els nous sistemes de reg (bombes i motors de regatge d’aspersió i gota a gota).
Disminució de diversificació productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialització
en els productes més rendibles.
Pèrdua i envelliment de la població activa, que ha donat lloc a un pes creixent dels assalariats
agraris i a l’agricultura a temps parcial.
Reducció progressiva de la quantitat d’explotacions i augment de la dimensió mitjana que
actualment és de 31 ha. Aquestes són més mecanitzades i tecnificades A l’interior
peninsular, on predomina el cultiu de secà, és on hi ha les explotacions més extenses; en
canvi, a la perifèria, on abunda el regadiu, trobem les explotacions més reduïdes.
La majoria de les explotacions agràries són explotades en règim de propietat, és a dir les
treballen ells mateixos o bé contracten jornalers, i més del 90% corresponen a un propietari
individual, així doncs, continuen dominant les explotacions familiars
44. Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua
d’importància dels sectors pesquer i forestal. Hi ha un lligam progressiu entre les activitats
agroramaderes i la indústria alimentària. La ramaderia ha experimentat grans transformacions
en el darrer terç del segle XX, i avui en dia suposa un 40% del total de la producció final agrària.
Actualment la ramaderia es caracteritza per ser menys dependent de les condicions del medi i
més dependent dels pinsos elaborats, això suposa un augment de la ramaderia intensiva. El
sector ramader més important és el porcí
Malgrat tot a Espanya coexisteixen dos tipus de ramaderia:
Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la
ramaderia bovina, la porcina i l’aviària en règim d’estabulació. En la seva localització hi
influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals. Aquesta
mostra un elevat grau de vinculació amb les indústries càrnies i làcties i s’ha imposat
com a model majoritari. Aquest és el sector més important actualment a Catalunya.
Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi. Es localitza en els prats
humits de la cornisa atlàntica i cantàbrica, on predomina la ramaderia bovina i al sud
peninsular i als prats erms de l’interior de l’altiplà central, en la que predomina el
sector oví.
Actualment la tendència és a prioritzar una agricultura sostenible que intenta combinar
d’una manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi
ambient, tot i que té com a objectiu satisfer les necessitats creixents d’una població
mundial en creixement. Augment progressiu de l’agricultura ecològica que es caracteritza
per plantar els conreus apropiats per cada zona.
45. Estructura de les explotacions
Cal analitzar la mida i la propietat.
Mida: La història marca molt la mida de les explotacions agrícoles.
Minifundis: Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i País Valencià.
Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca
èxodes rurals.
Latifundis: Grans propietats a Andalusia, Aragó, Extremadura i Submeseta
Sud. Dedicades a pastures i cereals.
46. Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris. A vegades
contracten jornalers per realitzar tasques concretes i de vegades en una època concreta
(verema, recollida d’olives...)
Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui una
quantitat de diners (com un lloguer). El pagès pot conrear-hi el que vulgui, ja que ell és qui corre
amb les despeses de l’explotació.
Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícola
obtinguda.
Usdefruit: que és el dret d’aprofitar els fruits d’una cosa que es propietat d’una altra persona, és
a dir es permet conrear una explotació i quedar-se amb els fruits, encara que no sigui de la seva
propietat.
També existeixen les terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l’Estat o d’altres entitats
públiques.
47. LA POBLACIÓ AGRÀRIA
En general la població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de:
- La mecanització dels treballs agrícoles.
- L’especialització
- La baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors.
Cada vegada és més freqüent que el cap de la família treballi a l’explotació agrícola, mentre que
la dona i els fills es dediquen a altres activitats econòmiques.
També és un fet cada dia més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial així
pot combinar les tasques agrícoles amb altres feines.
Aquesta situació fa que actualment augmenti la gestió directa de les terres i disminueixi la
parceria i l’arrendament, així com el nombre de treballadors fixes, en canvi, en els últims anys ha
augmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada. Per realitzar
tasques eventuals Espanya contracta de mà d’obra immigrant des dels països d’origen.
Tot i aquesta tendència a la baixa, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutats
van perdre població en favor dels municipis rurals perquè es va produir un l’èxode urbà. Aquesta
població s’anomena rural perquè es tracta de persones que encara que vivien en zones rurals
treballaven en el sector secundari o terciari. En canvi la població agrària és aquella que treballa
en el sector primari.
Un altre aspecte important és l’envelliment de la població agrària, ja que els pagesos de més de
50 anys continuen sent majoritaris. Tot i així, en els últims anys les millores de l’agricultura
(especialment intensiva) han motivat un augment de joves d’entre 16 i 40 anys que es volen
dedicar a l’activitat agrària.
49. La PAC
Els objectius de la PAC són:
- Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internacionals i
desenvolupar la indústria agroalimentària.
- Assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari.
- Garantir l’aprovisionament de productes agraris
- Assegurar preus raonables per als consumidors.
- Estabilitzar els mercats.
- Millorar el medi ambient i l’entorn rural.
A la UE, Espanya ocupa el segon lloc en Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) i el quart en el
nombre d’explotacions. Si l’augment de la productivitat agrària espanyola en els últims anys ha
resultat beneficiosa, l’excedent de producció ha suposat un problema, ja que un dels objectius
de la PAC consisteix precisament en retallar quotes per no crear excedents. Així els productes
que són deficitaris a Europa reben ajudes financeres i els que en són excedentaris no reben
ajudes, cosa que crea un profund malestar entre els pagesos. Entre els productes deficitaris
d’Europa trobem el cotó, el tabac, els aliments pel bestiar... Entre els producte excedentaris, ja
sigui per producció excessiva o per demanda insuficient trobem: el sucre, l’arròs, el vi, els
cereals, la llet, l’oli i els productes hortofrutícoles.
Pel que fa a la Ramaderia, en els darrers anys s’han tancat moltes explotacions ramaderes a
causa de la seva manca de rendibilitat per la davallada dels preus en origen i un augment
desmesurat dels costos de producció. A més les exigents normatives sanitàries de la UE
impliquen un augment del preu final de la carn, enfront de la que s’importa de tercers països.
50. CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS
PAISATGES AGRARIS
FACTORS FACTORS
FÍSICS HUMANS
El medi El relleu i La pobla- El pobla- Explo-
El clima rural els sòls ció ment tacions
52. EL PAISATGE AGRARI
Àrees productores:
FACTORS
E - tipus de cobertura vegetal
L - mida i tipus d’explotació
E - tipus de ramaderia
M
CLIMA Humans:
- humitat RELLEU
E
- fisonomia de l’hàbitat
-estacions -distribució i N
- hores insolació forma parcel·les - disposició
… T
- vies de comunicació
S
atlàntic
mediterrani
- Paisatges agraris a Espanya: interior
muntanya
canari
54. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
RELLEU accidentat AGRICULTURA RAMADERIA
conreu dedicat al farratge cria de bestiar boví
CLIMA OCEÀNIC presència de prats pel ramat introducció noves races
pomeres per elaborar sidra objectius: producció de llet
presència de prats (Euskadi, Astúries i Cantàbria)
interior de Galícia policonreu
i de carn a Galícia
boscos caducifolis tradicional
explotacions familiars
minifundis ( concentració
parcel·lària)
POBLAMENT DISPERS CASERIES
56. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
RELLEU accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals.
CLIMA MEDITERRANI
Agricultura de Secà:
TRIOLOGIA MEDITERRÀNEA
precipitacions escasses
cereals, vinya i olivera
estius calorosos (sequera)
Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars
57. temperatures més suaus i sols més fèrtils
Tecnificació (hivernacles, selecció de
Agricultura de regadiu planters, reg per degoteig i ús de
fitosanitaris)
RAMADERIA Planes litorals: explotacions intensives
Ovina i caprina
Extensiva a zones de secà
Bovina i porcina
Intensiva: proveir ciutats
POBLAMENT CONCENTRAT majoritàriament
59. EL PAISATGE AGRARI D’INTERIOR
RELLEU predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta
CLIMA CONTINENTAL
limita tipus d’agricultura
hiverns freds (glaçades)
i el creixement dels boscos
estius calorosos
Paisatge típic: devesa
manca de precipitacions
AGRICULTURA
Rotació de conreus (i guaret)
Biennal o triennal
Aliments pel bestiar (ordí)
Mecanització
Adobs han reduit el guaret
Latifundis predominen
Explotacions hortofrutícoles a les
vores dels rius.
60. RAMADERIA
Ovina
Prats muntanyosos (Meseta i Aragó)
Bovina, porcina i avicultura
Extensiva i industrial
Proximitats nuclis urbans
BESTIAR OVI D’ARAGÓ
POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS.
Èxode rural elevat
Habitat: petits nuclis rurals o ciutats
agropecuàries
GRANJA DE POLLASTRES
62. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
RELLEU escarpats CLIMA fred (neu), contrastos vessants sud i nord
Activitats agropecuàries i silvícoles Explotació forestal
Ús escalonat del terreny Aprofitament del faig i el castanyer
Nord: pastura, horts i conreus a les (creixement lent)
valls, boscos als vessants i prats d’altura Introducció del pi i eucaliptus (industria
Sud: conreus escalonats fins els 2000 m a la paperera)
part del solell. Vessants baixos estan
treballats en feixes (abandonats) Ramaderia
Petites propietats a les valls Bovina i ovina
Bovina transhumància local
Forestals comunals
Extensiva
Conversió de boscos en pastures
POBLAMENT
escàs i concentrat a petits nuclis a les valls.
Impacte del turisme als paisatges
64. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES
Factors físics Sistemes agrícoles i ramaders
Sòls volcànics -El plàtan (Tenerife, La Palma)
Relleu escarpat - tomàquet (GC, T., Fuerteventura)
Clima subtropical -Patata (Tenerife i GC)
Pluviositat escassa -Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació
Ús arenats artificials per - Caprí i oví augmenten
conservar humitat
-Boví i porcí en recessió
Estructura agrària Explotació forestal
Tipologia propietat variada Superfície forestal protegida
Economia subsistència interior: petita Pi canari i la laurisilva
Costa: agr. exportació : grans propietats
POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida.
Habitat rural: Concentrat
66. 1.2 LA PESCA
Característiques de la pesca a Espanya
La pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de la
UE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. Aquesta important
posició mundial està vinculada al fet que a Espanya es consumeix una gran quantitat de peix
(més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústria
conservera.
Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi ja que:
- La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada
- La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials del
Marroc.
- La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada i
massa càlida, hi ha menys fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents.
67. Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors rics
en pesca en altres llocs:
- Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert
quotes de captures i temporades de veda.
- A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions.
- A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb els
països africans limítrofs, i per això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal i
Mauritània.
- A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altàntic
de l’Amèrica Llatina.
68. Importància de l’aqüicultura que pretén satisfer la demanda de peix i marisc. Espanya compta
amb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories:
-Un clima favorable
-Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les
-Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies
-La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades.
-La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i en
tercer lloc a la costa Mediterrània.
-La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aigua
salada en mol·luscos.
Actualment s’està produint un
descens en les persones ocupades en
aquest sector degut a:
- La crisi de la pesca artesanal i
costanera.
-La retallada en el nombre de
llicències per pescar en aigües
comunitàries i de tercers països.
-La tecnificació de la flota
pesquera, Malgrat tot la quantitat de
pesca desembarcada es manté més o
menys constant
69. ÀREES PESQUERES ESPANYOLES
El litoral espanyol es divideix en vuit regions pesqueres:
1. La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pel
volum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi té
una part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanes
principals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empreses
pesqueres i distribuïdores.
2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pesca
desembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de base
de molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries.
3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’han
d’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, Sud
Mediterrània i Balears)
4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn els
ports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic com
escamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes.
5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenen
importants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i el
d’Arrecife.
71. 1.3 LA SILVICULTURA
SILVICULTURA
Explotació dels recursos que ofereixen els
boscos
-Superfície forestal d’Espanya 26,3 mil. Hec.
- Boscos 29% de la superfície
- Catalunya 838.663 hec.
Problemes dels boscos INCENDIS, TALA INCONTROLADA
Acció antròpica introducció de noves espècies (pi i eucaliptus)
Bosc en expansió abandonament dels camps de conreu
73. 2/3 dels boscos a Espanya son de
propietat privada
1/3 pertanyen als municipis
La resta, a les comunitats
autònomes.
El 25% dels boscos son espais
protegits.
La principal funció dels boscos és
protegir vers l’erosió i la
desertificació, a més de regular
el cicle hidrològic.
El 12% dels boscos son explotats
per obtenir fusta.
76. 2. EL SECTOR SECUNDARI
FONTS D’ENERGIA
MATÈRIES PRIMERES
CAPITAL
ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA
MÀ D’OBRA TECNOLOGIA
77. ELS PAISATGES INDUSTRIALS
Polígons industrials Parc tecnològic Tecnòpolis
-Intent d’ordenar territorialment -més recents -Model de parc tecnològic
la producció industrial. a tota la ciutat.
-Empreses de caire
-Perifèria urbana tecnològic i -Innovacio tec. Centres
-Relacionat amb la xarxa viària i capdavanteres públics o privats destinats
l’us de l’automòbil -Bones comunicacions a la investigació, al
desenvolupament
-Prop de les universitats tecnològic, l’ensenyament
superiori les empreseses
capdavanteres
78. CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ
INDUSTRIAL
·Accidents industrials
·Contaminació de · Sobreexplotació del
l’aigua
·Contaminació del · Contaminació de
sòl sòl
l’aire:
-Òxids de nitrogen i
sofre
-CO
-Gasos CFE
79. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA
EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA
· Segle XIX · 1959 – 1975
· 1900 – 1959
Catalunya: tèxtil Plà d’estabilització =
Desenvolupament industrial
Euskadi: siderúrgia espanyol modernització i liberalització.
Ferrocarril i finances Adopció messures Creixement de les exportacions
Espanya: país agrari proteccionistes = ∆ demanda Cicle creixement econòmic
interior mundial.
Escassa burgesia
Creixement població Migracions externes i internes
Industrialitzacio: feble i = mà d’obra abundant
regional I GM = Neutralitat d’Espanya
permet un ∆ de Multinacionals s’instalen a
l’exportació, però en acabar Espanya, legislació laboral
crisis vigent.
Creixement industrial durant
la II Rep., frenada per derrota
i política autàrquica
80. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA
Espanya afectada per la crisis del
petroli, encariment de les matèries
Crisis 1974 – 1984 primeres, conflictivitat social, fi de la
dictadura, instauració democràcia, legalització
de partits i sindicats….
Llei de reconversió i reindustrialització
1984 – Anys 90 Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la
remodelació industrial i l’adaptació als models
europeus
· Reconversió dels sectos menys productius, especialment la
siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils
· Eliminació de les empresas amb demanda insuficient:
electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPI
Principals messures:
· Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i
Andalusia
· Creació de zones franques a Madrid i Barcelona
81. Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat a
Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses
que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos
energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves
tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció
amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral.
Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en
contra seu. (font vikipèdia)
82. Característiques de la
indústria Espanyola en l’actualitat
· Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE
· Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos que
agrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats.
· Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb les
noves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia…
· Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a la
R+D, encara que la mitjana està per sota de la UE
· Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model de
contractació extensiu desplaçat cap als NPI
· Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món
(globalització econòmica)
· Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals.
Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliure
competència.
· Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar-
se tecnologicament. Extensió de la subcontratació.
· Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.
83. SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA
· Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com al
mercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari:
càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals…
Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles
· Químic: Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques i
d’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat a
l’exportació.
Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid
· Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació.
Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès.
Amenaçat per la deslocalització.
Radica a Euskadi i Catalunya
· Material de transport: repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre
· Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i està
localitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid
· Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettals
fèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes les
cc.aa.
86. LA CONSTRUCCIÓ
Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora
3.000.000 de persones. Avui en dia gairebé no supera el milió.
Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les
PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública.
1997 – 2007
Creixement
· Expectatives irreals de pujada contínua dels preus
· Beneficis de l’especulació inmobiliària
· Ajuts destinats a la compra d’habitatges
· Facilitats d’accès als crèdits
Preus elevats habitatges Crisis financera mundial
2008
CRISIS
ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA
90. 22. EL SECTOR TERCIARI
CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI
Conjunt d’activitats orientades a prestar serveis per satisfer
les necessitats de la societat
· Activitats comercials · Sector terciari alt o quaternari activitats
qualificades, tecnificades i gestió.
· Els transports i les comuniacions Direcció, plannificació i cntrol de la
· Activitats culturals i d’oci turisme política, economia i societat
· Administració Pública
· Serveis educatius
· Serveis sanitaris · Terciari clàssic: la resta d’activitats
· Serveis financers
· Gestió i assessoria
CARACTERÍSTIQUES
· Neteja i manteniment
· Activitats intangibles i inmaterials
· Assistència social
· Impossibles d’enmagatzemar
· Diversificat
91. CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR
• Progressiva industrialització increment de la demanda de serveis
(transport, banca, comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses
(comptabilitat, gestió, informàtica...)
• ∆ turisme transport, comerç i serveis d’oci
• ∆ nivell de vida de la població augment de la demanda de serveis d’oci
• Incorporació de la dona al mon del treball serveis domèstics, educació infantil...
• ∆ Serveis públics per donar assistència a tots els ciutadans...
• Canvis en el mercat de treball tradicionalment ha estat considerat un sector refugi en temps
de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha
manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a
més també perd ocupats.
93. EL COMERÇ
FACTORS DE LOCALITZACIÓ
Transport i comunicacions
Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productes
que no es necessiten
cal desenvolupar un consum responsable
CARACTERÍSTIQUES
-Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.
- Gran especialització com a conseqüència de la concentració.
- Comercialització de tot tipus de productes.
- Importància dels estudis de mercat.
- Producte encarit pels diferents intermediaris.
- Grans empreses comercials
-Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població
del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el
nucli central
94. TIPUS DE COMERÇ
EXTERIOR
INTERIOR
Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es
· Comerç a l’engròs: recull en:
majoristes que venen a
minoristes 1. Balança de pagaments: tots els intercanvis d’un país, tan
materials com financers. Es desglossa en balança
· Comerç al detall: comercial, de serveis, de rendes i de transferències.
minoristes que compren
als productors o Pot ser excedentària o deficitària
majoristes 2. Balança comercial: diferència entre els bens materials
exportats i importats.
Pot ser:
- Positiva: el valor de les importacions és inferior a les
exportacions I<E
- Negativa: les importacions superen les exportacions I>E
95. IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS
COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en
relació al PIB anual
COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al
PIB anual
TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació
96. EL COMERÇ A ESPANYA
Interior
· Característiques:
-Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerç
per detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger.
-Baix volum de vendes
-Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar els
aliments frescos.
-Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda.
-Alt índex d’habitants per establiment.
-Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per
la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis.
-Noves formes de venda:
Canvis -Cadenes de descompte
-Marques blanques
-Franquícies
-Outlets
-Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.
97. REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL
• Competència de productes importats a preus relativament baixos
• Presència d’empreses estrangeres
• Desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda
• La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants:
Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao
400.000.000
Creixement del comerç
350.000.000
majorista
300.000.000
250.000.000
MINORISTAS Ventas (miles de
euros)
200.000.000
MAYORISTAS Ventas (miles
de euros)
150.000.000
100.000.000
50.000.000
0
1.992 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005
98. Exterior
·Genera el moviment més important de mercaderies
·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant.
·Principals Importacions:
- Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas)
- Matèries primeres (minerals i agrícoles)
- Equips de telecomunicacions
- Productes tèxtils
- Automòbils, màquines i materials elèctric
NEGATIVA
·Principals Exportacions:
- Alimentació, productes químics i material de transport
EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL
169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327
dades en milers d’euros
Font: ICEX
102. EXPORTACIONES IMPORTACIONES
Bienes de equipo 20,4% Bienes de equipo 20,6%
Sector automóvil 17,6% Productos energéticos 16,2%
Alimentos 15,6% Productos químicos 15,6%
Productos químicos 14,6% Sector automóvil 12,5%
Semimanufacturas no químicas 11,3% Alimentos 11,1%
Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 10,9%
Productos energéticos 4,5% Semimanufacturas no químicas 6,9%
Otras mercancías 2,73% Bienes de consumo duradero 3,1%
Bienes de consumo duradero 2,1% Materias primas 2,7%
Materias primas 1,9% Otras mercancías 0,4%
105. EL SECTOR FINANCER
Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual
capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la
distribució i el consum dels béns.
Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa.
Sector financer espanyol
· Transformació per globalització i adopció de l’€
· Procés de concentració bancari i empresarial
· Grups més importants:
· Santander Central Hispano
· Bilbao Bizcaya Argentaria
· Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), que han sofert processos de
fusió arran la crisis, esdevenint grans consorcis financers i immobiliaris (Bankia, Unim...)
· Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional, malgrat el creixement dels dos grans bancs
(Santander i BBVA) que han ampliat els seus negocis a Europa i Amèrica.
· Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i
Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.
106. ELS TRANSPORTS
Desplaçaments de població:
· Desplaçaments quotidians residència - treball/lleure
· Desplaçaments llunyans:
- Generalització turisme a gran escala
- Moviments migratoris vers països avançats
Distribució de bens i serveis
Ha permès transportar persones i
mercaderies de forma més ràpida, segura i
econòmica.
Principals canvis:
-∆ tonatge en vaixells, camions i avions
REVOLUCIÓ
-Intermodalitat en el transport de
mercaderies, combinant-ne diferents.
TRANSPORTS
-Millora de la infraestructura viària
-Augment de la seguretat
-Reducció dels preus
107. LES XARXES DE TRANSPORT
Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles
Formades per:
· Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de
malla o xarxa
· Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats
Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats
108. ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES
Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més
PAÏSOS el Golf Pèrsic pel petroli.
Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectades
DESENVOLUPATS
PAÏSOS Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals.
Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquen
SUBDESENVOLUPATS explotacions mineres i agrícoles amb els ports
FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS
-Nivell de desenvolupament econòmic
-La densitat dels assentaments humans
-Els condicionants físics del territori
109. TIPUS DE TRANSPORT
Terrestre
Marítim Aeri
·Carretera: més utilitzat per les
mercaderies i persones per · Adequat pel transport a grans · Adequat pel desplaçament de
distàncies reduïdes. distàncies de mercaderies persones a grans distàncies i
pesants i/o perilloses pel seu baix mercaderies lleugeres i de valor.
Avantatges Mobilitat, xarxes preu (productes a doll, sòlids a
estructurades i denses. granel i mercaderia general) Avantatges rapidesa i
seguretat; aeroports centres
Inconvenients Avantatges barat i segur; gran dinamitzadors de l’economia per
Contaminació, sinistralitat, satura capacitat; els ports han instal·lació de empreses
ció i ampliació esdevingut en centres industrials i comercials
·Ferrocarril: importància en dinamitzadors de l’economia
Inconvenients car, necessitat
mitjanes i llargues distàncies. Inconvenients Lentitud, risc de terrenys per la construcció i
Avantatges Ràpid, segur i per l’ecosistema marí ampliació dels aeroports
econòmic. Gran capacitat.
Inconvenients rigidesa del
traçat.
110. EL TRANSPORT A ESPANYA
POLÍTICA EUROPEA Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació;
4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental)
TRANSPORT
Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes
Balears, Canàries i País Valencià)
POLÍTICA ESPANYOLA
2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports
TRANSPORT
-∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible.
-Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat.
Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-
POLÍTICA CATALANA 2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i
TRANSPORT logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.
111. TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA
Xarxa de carreteres Espanyola
· Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones
· Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb
l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població.
· Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els
aeroports més importants i les capitals de província.
113. Xarxa de ferrocarrils espanyola
· Traçat no radial.
· Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels
països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència).
· RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i
està explotada per RENFE Operadora.
· Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak...
· Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que
comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal.
· Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar
un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut).
· Deficiències Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers
en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..
117. TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA
Transport marítim a Espanya
· Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància.
·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i
pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en
contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports.
· Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor
mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona primer port d’Europa.
· Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic
*…+ Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía
marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados
por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado
por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o
entrado de España por vía marítima".
Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son:
Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de
Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península
con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y
Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares.
http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-
hogar/2007/04/16/161723.php?page=3
119. Transport aeri a Espanya
· Transporta passatgers a llargues distàncies
· Comerç de mercaderies creixent hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega.
· Desenvolupament millora i ampliació dels aeroports, gran inversió.
· Madrid Barajas més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i
transoceànics.
· Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant...
· AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols
121. El transport per canonades
· Xarxes de transport d’aigua:
-asseguren el proveïment de les
poblacions, les indústries i condueixen
l’aigua als regadius
· Xarxes de transport d’hidrocarburs
(oleoductes/gasoductes):
-oleoductes proveeix a les refineries
situades a l’interior. Dos eixos
principals: Rota-Madrid-Saragossa-
Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao
-gasoductes en contínua ampliació.
Connecta amb França i la xarxa europea
i per Gibraltar amb el que porta el gas
d’Argèlia
122. La Xarxa Elèctrica
· Xarxes d’alta tensió condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van
suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw.
· Xarxes de distribució local porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors
locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.
123. EL TURISME
COMPONENTS DEL TURISME
L’oferta turística
La demanda turística
Conjunt de bens i serveis, de
recursos i infraestructures · Disposició de compra o de
ordenats i estructurats de satisfacció d’un servei
manera que estiguin turístic.
disponibles per ser emprats
pel turistes.
Distingim:
1. Recursos: allò que posseeix
un territori que és
susceptible de ser apreciat
pels turistes.
2. Empreses turístiques
3. Infrastructures
124. TIPUS DE TURISME
DE MASSES (SOL I PLATJA)
· Característiques:
-Es va desenvolupar als països industrials a la dècada dels 50 i va adquirir gran importància a partir de la dels
60
-Desplaçament de gran quantitat de persones
-Concentrat en unes quantes destinacions
-Elevada estacionalitat
-Molt agressiu amb el medi ambient
125. ACTIVITATS RELACIONADES
· La construcció de les instal·lacions d’allotjament i d’atraccions turístiques
· La construcció d’infraestructures pels transports necessaris per al desplaçaments de turistes i pel
proveïment de serveis
· La indústria i l’artesania per la fabricació de productes de consum per las turismes
· La proliferació d’entitats financeres
126. Països Emissors:
-Primer món Països receptors
· Causes: -La costa mediterrània
Augment poder adquisitiu i del temps -Ciutats europees
lliure
-Estats Units
Concentració de la població a les ciutats
-Destinacions exòtiques (varien en
Augment de la velocitat dels funció de la inestabilitat política)
desplaçaments
Abaratiment dels transports
Proliferació de les agències turístiques
Interès per altres cultures
Per:
· renda per càpita més baixa
· condicions climàtiques favorables al turisme
· descobriment de nous indrets
· ofertes determinades: platges/esquí…
· allotjament: càmpings, hotels, apartaments, albergs...
127. Posició Mundial País Arribada de turistes internacionals 2009
1 França 74,2
2 Estats Units d'Amèrica 54,9
3 Espanya 52,7
4 Xina 50,9
5 Itàlia 43,2
6 Regne Unit 28
7 Turquia 25,5
8 Alemanya 24,2
9 Malaisia 23,6
10 Mèxic 21,5
132. · Llocs de treball directes i indirectes
· Efecte multiplicador sobre l’economia
· Anivella la balança de pagaments
Beneficis · Transvasament de les rendes entre les regions
· Millora de les infraestructures
· Dinamització cultural
· Degradació mediambiental (paisatge, contaminació, sobreexplotació dels
recursos, residus, destrucció d’ecosistemes...)
· Urbanisme sense control (PAI’s costaners)
· Banalització cultural
Problemes
· Estacionalitat
· Treball precari i eventual
· Saturació
· Colonialisme polític
TURISME SOSTENIBLE
133. Conceptes relacionats amb la indústria del turisme
Tour operadors Overbooking
·empreses turístiques que controlen la totalitat ·pràctica que consisteix en vendre més
del procés (agències, transport i allotjament) places de les que existeixen
134. TURISME ALTERNATIU
Llocs pocs visitats
· Característiques: · Tipus de turisme alternatiu:
-Desplaçament de grups petits -Cultural (museus, monuments, gastronòmic, concerts...)
-Respectuós amb el medi ambient -Ecològic
-Difusió territorial -Religiós
-Menys estacionalitat -Rural
-Salut
-Esportiu
-Negocis
-Formatiu
· Agroturisme:
Transformació dels sectors agrícoles en espais d’oci, ajut per a la recuperació del camp, estratègia de
desenvolupament local, equilibri entre la conservació i el desenvolupament.
Manteniment de l’activitat agrària i oferta d’activitats com:
-Turisme d’esport i aventura
-Turisme actiu: educació ambiental i activitats tradicionals
-Turisme interior: visites guiades
136. EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA
· Característiques:
-Posició de lideratge mundial per: diversitat, paisatge, clima i patrimoni cultural.
-Motor de l’economia espanyola:
-Genera llocs de treball
-Divises compensen part del dèficit comercial
-Molt estacionari, infrautilització de les infrastructures
-Concentració turística a les zones costaneres
-Augment de la importància del turisme de neu. Promoció del turisme de muntanya a l’estiu.
-Plan del Turismo Español Horizonte 2020
137. Objectius PTEH 2020
- Donar resposta a aquests reptes:
1. Aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant el desenvolupament de multitud de
destinacions.
2. Millorar la rendibilitat ampliant el impacte econòmic i social del turisme mitjançant l’extensió geogràfica
i estacional.
3. Desenvolupar models de negoci sostenible
4. Millorar la productivitat
5. Assolir un millor grau de innovació
-Objectius:
1. Revaloritzar el sistema turístic espanyol en clau de sostenibilitat, millorant la qualitat i l’eficàcia.
2. Millorar el model de gestió de les persones al sector, millorant i conservant el talent.
3. Augmentar la competitivitat del turisme espanyol, sumant esforços en torn a una promoció i
comercialització diferencial, especialitzada i rentable.
4. Generar i difondre el major i millor coneixement útil per la presa de decisions per part dels agents del
turisme espanyol.
5. Millorar la rendibilitat econòmic del turisme espanyol augmentant el valor dels productes oferts, adaptats
a cada client i amb personalitat pròpia.
6. Crear les millors condicions pel desenvolupament de l’activitat turística.
7. Incorporar la innovació com fet diferencial dels negocis, productes i destinacions turístiques.
138. REPTES DEL TURISME ESPANYOL I CATALÀ
-Superar l’estacionalitat cal diversificar
-Millorar equipament i infraestructures
-Millorar la formació professional
PROCEDÈNCIA
-Unió Europea (Regne Unit, Alemanya i França)
-Estats Units d’Amèrica
Comunitats receptores
A Catalunya:
Illes Balears El 75% dels turistes procedeixen de
l’estranger
Catalunya
Canàries
Andalusia
País Valencià
Múrcia
Comunitat de Madrid