SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 138
Descargar para leer sin conexión
ENERGIA I ECONOMIA
    A ESPANYA




                 INS BRUGUERS (Gavà)
        GEOGRAFIA 2n BATX      GRUPS A-B
ENERGIA
- DISTRIBUCIÓ I CONSUM DELS RECURSOS
- DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS
- La distribució dels recursos es molt desigual. L’existència dels recursos és el resultat d’un llarg
període de processos geològics que han concentrar un cert nombre d’elements en alguns llocs
específics.
- La seva existència no està condicionada per:
      - Grandària del país/regió, encara que quan més gran és un territori, més possibilitats de
      tenir-ne.
      - Pel nivell de desenvolupament
- EL CONSUM DELS RECURSOS
- EL consum de recursos a nivell mundial ha augmentant en els darrers anys, especialment
l’energètic.
- Els recursos energètics són fonamentals per al funcionament de l’economia mundial i la seva
importància fa que el control i l’explotació d’aquests recursos siguin causa de conflictes
- Els combustibles fòssils són els més emprats. El 81% de l’energia que es consumeix prové de la
triada energètica conformada pel petroli (36%), carbó (24%) i gas (21%), per això la localització
de les reserves existents i el control de la seva explotació i comerçialització sigui de gran
importància pels països desenvolupats que són els grans consumidors.
- Els països no productors però si consumidors, com Espanya, es consideren països
energèticament DEPENDENTS; ja que han d’importar matèries primeres energètiques de
l’exterior, especialment petroli i gas que arriben a través de xarxes de subministrament
(gaseoductes o oleoductes) o de vaixells.
Energia i economia
- La producció energètica produida a Espanya s’obté bàsicament de les centrals nuclears, amb
més d’un 80%. A més destaca també l’obtinguda a les centrals hidroelèctriques (15%).

                            ELS RECURSOS RENOVABLES A ESPANYA
-RECURSOS ENERGÈTICS
- Aquesta energia prové de recursos naturals renovables, i s’anomena també energia
neta, excepte l’hidroelèctrica i la biomassa.
-Les energies renovables es van desenvolupar arran de la crisis del petroli de la dècada dels 70
del passat segle, amb l’objectiu de disminuir la dependència vers els països productors.
-Malgrat que actualment s’impulsen petites instal·lacions, el més habitual es la creació de grans
parcs eòlics o solars, que causen rebuig a la població on s’assenten perquè:
     -Necessiten molt espai
     -Causen un impacte visual molt alt
     -Ocupen el sòl i impedeixen que aquest pugi tenir altres usos
     -Tenen efectes sobre la vegetació i sobre la fauna com passa en els parcs eòlics amb els
     ocells.
Pla d’Energies Renovables (2011 – 2020)
-L’anterior Pla d’Energies Renovables (2005-2007) va tenir com a propostes principals: garantir la
seguritat i qualitat del subministrament elèctric, davant el creixement dels últims anys; protegir
el medi ambient; i acomplir els compromisos adquirits pel Protocol de Kyoto i els exigits per la
Unió Europea.
- El vigent té com a finalitat que per al 2020 un 20% de l’energia consumida a l’Estat siga
renovable, malgrat que davant la crisis econòmica i els interessos econòmics, l’Estat ha suspès
les ajudes a la instal·lació de camps eòlics i solars.
- L’ENERGIA SOLAR A ESPANYA
- Consisteix en la transformació de l’energia solar en energia elèctrica, mitjançant plaques solars
que transformen la radiació solar; o energia tèrmica, la qual aprofita el sòl per escalfar un fluid o
per produir aigua calenta o vapor.
-Avantatges: és abundant, renovable, no contamina, no requereix un alt desenvolupament
tècnic.
-Inconvenients: la intensitat solar no és la mateixa a tots els llocs i també hi ha variacions al llarg
del dia i durant les estacions. S’amortitza a llarg termini.
Localització a Espanya:
El potencial d’energia solar a Espanya és el més alt d’Europa, per la posició latitudinal i la
climatologia. El 70% del territori té més de 2500 hores annuals de sol.
Els darrers anys gràcies a les subvencions estatals del PER 2005-2010 s’han construit nombroses
plantes solar a tot l’estat, incrementant-se notòriament la producció d’energia.
PLANTA FOTOVOLTAICA DE JUMILLA (MURCIA)
ESQUEMA DE FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL SOLAR TÈRMICA
- L’ENERGIA HIDRÀULICA A ESPANYA
- Es la generada mitjançant la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia
elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment.


-Avantatges: és abundant, renovable i no contamina, però, no és una energia neta, ja que
provoca impactes ambientals (alteració del paisatge).
-Inconvenients: la construcció d’embassaments provoca un fort impacte ambiental en el
moment de la seva construcció, a l’inundar grans extensions de terreny, desplaçant poblacions i
modificat els cursos dels rius.
Localització a Espanya:
Les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. Espanya es un país
capdavanter en la producció d’energia hidroelèctrica, superada només per països molt
extensos, com Canadà o les Estats Units, o d’altres amb grans possibilitats hidràuliques com
Suècia o Noruega.
Actualment la demanda creixent d’aigua per usos agrícoles i urbans qüestiona l’aprofitament
hidroelèctric, especialment a l’hivern, l’època de més demanda elèctrica, ja que utilitza aigües
que poden provocar l’esgotament de les reserves per a l’estiu.
Els embassaments amb més capacitat són a les conques del Nord Peninsular, i les dels rius
Duero, Tajo i Ebre. Les de menys producció es troben al Sud.
Mapa de les centrals hidroelèctiques majors de 20 MW
   amb nom les que produeixen més de 300 MW
Energia i economia
POBLE DE RIAÑO (LLEÓ), L’ANTIC ES TROBA SOTA LES AIGÜES
- L’ENERGIA EÒLICA A ESPANYA
- Consisteix en l’utilització d’areogeneradors (molins de vent) que transformen la força del vent
en electricitat. També es fan servir aerobombes per bombar aigua subterrània.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, i no necessita un alt desenvolupament tècnic.
-Inconvenients: està molt localitzada i és irregular, necessita amplis espais on el vent siga
costant. Provoca un alt impacte visual i acústic i interfereixen en les comunicacions i en el vol de
les aus.
Localització a Espanya:
Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que la converteixen en el segon
país del món productor d’energia eòlica per darrera d’Alemanya. Impulsades pel PER es varen
construir nombroses instal·lacions eòliques, especialment a Galícia, Castella La Manxa, Castella i
Lleó, Aragó, Canàries i Andalusia, on es troba el major parc eòlic d’Europa, a Tarifa.
Energia i economia
Energia i economia
- L’ENERGIA MAREOMOTRIU A ESPANYA
- Es basa en l’aprofitament del moviment de l’aigua del mar que es produeix amb les marees i
amb les onades per produir energia elèctrica. El funcionament d’una central mareomotriu es
semblant al d’una hidroelèctrica.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina.
-Inconvenients: està molt localitzada i genera un impacte visual en el litoral.
Localització a Espanya:
La mar Mediterrània no és un lloc adequat per a la instal·lació d’aquest tipus de centrals, per
l’escassa amplitud de les marees. Per contra, si ho és l’oceà Atlàntic. A Espanya destaca la zona
de Huelva, malgrat que aquesta energia està poc implantada.
- L’ENERGIA GEOTÈRMICA A ESPANYA
- Es basa en l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra, especialment per escalfar aigua en
balnearis o habitatges i també per produir energia elèctrica. Cada 100 metres de profunditat la
temperatura augmenta entre 2,5-3ºC, encara que a alguns llocs que presenten anomalies
geotèrmiques pot ser de 10 a 15 vegades superior al normal.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.
-Inconvenients: està molt localitzada, pot emetre àcids i causar morts, pot contaminar aigües
pròximes amb arsènic o amoníac.
Localització a Espanya:
L’àrea amb més possibilitats d’ús d’aquesta energia a Espanya són les Illes Canàries. A la
Península els jaciments geotèrmics s’utilitzen per a la calefacció i el subministrament d’aigua
calenta a La Rioja, Navarra o Tarragona; per a la calefacció d’hivernacles a Catalunya, Múrcia o
Granada; i per a ús domèstic, Ourense (granges) o Madrid (habitatges).
- LA BIOENERGIA (BIOMASSA) A ESPANYA
-Consisteix en la transformació de la matèria orgànica, d’origen animal o vegetal, en energia
elèctrica. Hi ha diversos mètodes:
     - Cremar la biomassa i utilitzar la calor alliberada
     - Utilitzar microorganismes que degraden les molècules orgàniques (fermentació alcohòlica
     per produir metanol)
-La biomassa es pot classificar en:
     -Biomassa natural: és la es produeix a partir de la matèria orgànica natural d’origen vegetal
     (poda d’arbres).
     -Biomassa residual: produïda a partir de residus derivats de l’activitat
     agrícola, forestal, alimentària o ramadera.
     -Biomassa procedent de cultius energètics: són cultius fets en terrenys agrícoles i destinats
     a la producció de biomassa, amb finalitats no alimentàries.
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.
-Inconvenients: la producció de biomassa produeix CO₂, encara que un principi es recupera per
la fotosíntesi, però una potenciació excessiva de la bioenergia seria perjudicial. A més, produeix
un encariment dels productes alimentaris bàsics, per l’alta demanda de conreus destinats a la
producció de biocombustibles o d’energia.
-Els biocombustibles són els combustibles produïts a partir de matèria orgànica. Els més comuns
són el bioetanol i el biodièsel, pensats com a substituts de la benzina i el dièsel. El primer s’obté
de plantes amb un elevat contingut de sucre o midó (cereals) mentre que el segon prové de
plantes oleaginoses com el gira-sol o la colza.
RECURSOS NO ENERGÈTICS




      Aigua                                                                            Sol
- Indispensable          Sòl                   Aire                               -Fonamental
                      - Recurs                               Vegetació
per a la vida de                        -Indispensable per                          per a les
                    fonamental                             - Proporciona
       les                                       al                                 activitats
                    perquè és el                                 una
persones, alim                          desenvolupament                             agrícoles.
                   substrat sobre                          multiplicitat de
entació, higène                              de la vida
                     el qual es                            recursos per a
, conreus, indú
                   desenvolupa la                            la societat
     stries…
                     vegetació



           Els recursos forestals:
           - Tradicionalment han estat importatns per al proveïment de fusta
           (construicció, mobles, llenya…). Acualment les zones forestals són
           importants per a la conservació de la biodiversitat vegetal i animal, per a
           la fixació del CO2, arpofitament de la biomassa…
RECURSOS NO RENOVABLES
-RECURSOS ENERGÈTICS
- 1. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS
- Són aquells formats fa milions d’anys per processos geològics on la matèria ha patit un
   procés de reducció sense oxigen. L’energia s’obté a partir de la seva combustió.
- Els combustibles fòssils han estat la base de la industrialització dels països desenvolupats.
   Són les fonts energètiques més utilitzades ja que aporten el 90% de l’energia que es
   consumeix al món. El carbó al llarg del segle XIX fins a mitjans del XX, i el petroli des de
   llavors, junt amb el gas natural, són les principals font d’energia.
- Els països productors tenen una gran influència sobre l’economia mundial.
- EL CARBÓ
Origen:
Roca sedimentària que es forma a partir de la descomposició de restes vegetals sense oxigen. Hi
ha diferents tipus de carbó: la torba (menys qualitat), lignit (alt poder calorífic), la hulla (el més
abundant i amb un alt poder calorífic) i l’antracita (difícil d’extreure).
Explotació:
          - Mines a cel obert
          - Mines en galeries




    - Mines de Rio Tinto                       - Mines de hulla a Astúries
Usos:
el cabó fou el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Actualment el seu consum es limita a
l’ús domèstic, a les centrals tèrmiques per produir electricitat i a la indústria metal·lúrgica.
-Avantatges: combustible fòssil més abundant del planeta.
-Inconvenients: alteració de la superfície terrestre, emissió de CO2 (contaminació atmosfèrica 
efecte hivernacle i pluja àcida)

Localització al món:
El 75% de les reserves mundials es concentren a: Xina, EEEUU, Índia i Rússia.
Localització a Espanya:
Espanya produeix la tercera part del carbó que consumeix, i es pot considerar l’únic que té
importància econòmica. S’exploten l’antracita, la hulla i el lignit. Les conques carboníferes més
importants es localitzen a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia; malgrat
que les mines han anant tancant per la seva falta de rendibilitat.
- EL PETROLI
Origen:
Barreja heterogènia de compostos orgànics i prové de la descomposició de restes d’animals i
vegetals en absència d’oxigen sota unes condicions de temperatura i pressió elevades.
Producció:
          - Extracció
          - Transport
          - Tractament (refinament)




Usos:
Principal font d’energia de la societat actual. Els països rics són els principals consumidors però
no smbre són els productors més importants, així que depenen d’ell, i l’empren a totes les
branques dels processos productis, fonamentalment a la indústria química, la producció
d’energia i com a combustible dels mitjans de transport.
-Avantatges: combustible fòssil més important a nivell mundial, 40% de l’energia
comercialitzable; una gran varietat de productes s’obtenen del petroli, motor de l’economia
mundial.
-Inconvenients: producció controlada per un reduït número de països, dependència dels països
rics envers el petroli, intents de control i mesures de pressió cap als països productors, molts
s’organitzen a l’OPEP (crisis dels 70). Actualment el preu del barril del petroli està en 118$, els
darrers cinc anys s’ha encarit un 77,52%
Les reserves del petroli són finites (peak oil) i estan localitzades geogràficament, l’Orient Mitjà té
més de la meitat de les reserves existents.
Provoca importants problemes ambientals derivats tant de l’extració (impacte visual), transport
(marees negres) com combustió (contaminació atmosfèrica).
Localització al món:
Orient Mitjà (Península Aràbiga, Iran, Iraq), Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela), Nord d’Àfrica
(Argèlia, Líbia, Nigèria, Guinea Equatorial), Rússia (Sibèria), Xina i EEUU
Localització a Espanya:
La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica, únicament s’exploten petits
jaciments a Tarragona, Huelva i Burgos. El darrer anys s’han publicat molts estudis i realitzat
prospeccions que indiquen que pot haver-hi grans borses de petroli a les Illes Canàries, però
encara no hi ha cap estudi definitiu.
Espanya té una elevada capacitat de refinació, ja que disposa de deu refineries repartides per la
costa, i dues més a l’interior (Puertollano i Badajoz).




                          Voluntaris de l’Universitat de València paliant
                           els efectes de la “marea negra” causada pel
                                “Prestige” (Costa da Morte, Galícia)
Energia i economia
- EL GAS NATURAL
Origen:
Gas metà format al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de matèria orgànica
atrapada en el subsòl. Utilització massiva arran dels descobriment de la tècnica de liquació.
Usos:
La major part del gas consumit s’empra per escalfar les indústries i les llars, a més, es fa servir
per generar electricitat i per ser processat químicament en productes com
combustibles, plàstics, fibres sintètiques o insecticides.

-Avantatges: dels combustibles fòssils és el que menys impacte causa sobre el medi (baisa
emissió de CO2); requereix un processament reduït, per això està considerat com una energia
de transició entre les tradicionals i les renovables.
-Inconvenients: reserves escasses (entre 50 anys i 250 anys segons els estudis); concentració
geogràfica, que origina conflictes geopolítics pel control i la distribució; riscos en el transport
(vaixells, mitjançant la tècnica de la liquació; i gasoductes)
Localització al món:
Orient Mitjà i Rússia (té les majors reserves del món). Destaca també Argèlia i Líbia, al nord
d’Àfica, d’on Espanya importa el gas a través del gasoducte Magrib-Europa i Argèlia-Europa, i
també en vaixells.
Localització a Espanya:
La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica excepte a Euskadi, aquest mateix
any s’han trobat reserves a Àlava, malgrat que per extreure-les cal emprar una tècnica
anomenada “fracking” que és molt agressiva vers el medi ambient i pot contaminar tot el
subsòl, aigües subterrànies incloses. A la resta de l’Estat els jaciments, ara exhaurits, funcionen
com a magatzems i garanteixen les reserves per a quinze dies.




                       Planta gasificadora de Reginosa (El Ferrol, A Corunya)
-RECURSOS ENERGÈTICS
- 2. ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS
S’empren com a font d’energia de les centrals nuclears. El més important és l’urani.
- L’URANI
Origen:
Element químic de l’uraninita. Aquest mineral és tractar químicament per separar l’urani. Els
residus d’aquest procés contenen substàncies radioactives.
Usos:
S’utilitza als reactors nuclears per generar energia i en les piles, encara que també es pot
utilitzar per construir bombes atòmiques. Abans de ser utilitzat s’ha d’enriquir mitjançant un
complex i car procés. Això comporta que només els països tecnològicament capdavanters
puguin construir instal·lacions nuclears. El seu ús es va generalitzar als països desenvolupats
arran de la crisis del petroli de 1973.




                                                           Central Nuclear de Vandellòs
                                                                    Tarragona
-Avantatges: té un poder calorífic molt alt, amb pocs quilograms d’urani pot posar-se en
funcionament una central nuclear; cost baix de producció d’electricitat, així doncs la rendibilitat
econòmica és molt alta (quan s’amortitzat l’alt cost de construcció de la central); índex de
contaminació atmosfèrica baix, la fissió no produeix CO2, per això el lobbie nuclear la presenta
com una alternativa als combustibles fòssils per reduir els efectes del canvi climàtic.
-Inconvenients: alt cos ecològic, des de l’obtenció del mineral fins l’utilització com a combustible
genera una sèrie de residus radioactius difícils de tractar que cal emmagatzemar en algun lloc;
risc d’accident amb nefastes conseqüències com els Harrisburg (EEUU, 1978), Txernòbyl
(URSS, 1986) o el darrer de Fukushima (Japó, 2011); donat el fet de la complexitat i que els
residus nuclears poden fer-se servir com a armes atòmiques, la tecnologia es troba en mans
d’uns pocs països, fet que genera dependència tecnològica i conflictes geopolítics
(Pakistàn, Iran, RPD Korea...); als països occidentals l’energia nuclear genera controvèrsia social.
Localització al món:
Les centrals nuclears es concentren a EEUU, Rússia, França, Japó, Canadà, Alemanya...; en els
darrers anys països com Xina, Pakistàn, Mèxic o l’Índia han construït centrals nuclears.
Les reserves d’urani es concentren a Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia; sent els principals
consumidors l’UE, EEUU, Aràbia i Canadà.
Localització a Espanya:
Malgrat que a Espanya hi ha urani no hi ha cap jaciment que l’exploti. Arran l’Estat hi ha vuit
centrals nuclears: Garoña (Burgos), Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II
(Tarragona), Cofrentes, (València), Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara). A més hi ha un
cementeri nuclear situat a El Cabril, Còrdova.
Actualment Espanya està sota una moratòria nuclear (des de 1983) que pot ser revisada els
pròxims anys. Totes les centrals espanyoles superen els vint anys de funcionament.
Energia i economia
-RECURSOS NO ENERGÈTICS
Procedeixen de la mineria i s’extreuen de jaciments. Els més importants són els minerals
   metàl·lics i els no metal·lics.
- Metàl·lics:
Minerals dels quals s’extreuen els metalls que contenen com l’hematites (ferro), la blenda (zinc)
o la bauxita (l’al·lumini). Es consideren recicables.

-No metàl·lics:
Aquells que no s’utilitzen per extreure’n metalls com la sal comuna, les sals potàsiques, el
   sofre, el caolí (argila blanca emprada per la fabricació de porcellanes) o les roques industrials
   que s’exploten per ser utilitzades com a material de construcció o en empreses químiques
   (pissarra, granit, sorra, marbre...). Es consideren reutilitzables.




                       Hemetita                                   Mina de sal gema
Origen:
S’extreuen majoritàriament de jaciments terrestres que són els llocs on es troben concentrats
els minerals en forma de filons o capes sedimentàries. Quatre tipus: mines a cel obert, mines
subterrànies en galeria, pedreres (explotació en superfície, roques industrials) i graveres
(explotació en profunditat, s’extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments).
Usos:
Base de la indústria siderúrgica, matèries primeres en la construcció d’edificis, fabricació
d’eines, indústria química...
Explotació:
           - Exploració
           - Extracció
           - Concentració
           - Refinament
-Avantatges: diversitat d’usos
-Inconvenients  problemes ambientals i geopolítics:
     -80% es consumeix als països occidentals.
     -Reserves es troben a EEUU, Canadà, Rússia, Austràlia i Sud-Àfrica .
     -Es necessita molta energia per extreure’ls; reciclat de metall  70% estalvi.
     -Important impacte ambiental de les explotacions mineres
     -Limitats, es considera que un mineral està exhaurit quan el preu de localitzar-
     lo, extreure’l, transportar-lo i processar-lo té uns costos més elevats que el rendiment que
     se n’obté en el mercat. Només quatre dels minerals més importants es consideren
     abundants: alumini, ferro, potassi i magnesi.
     -Temps d’exhauriment  explotació 80% de les reserves conegudes. Quan s’arriba tenim
     quatre opcions: reduir-ne el consum; reciclar i reutilitzar el ja extret; trobar un substitut;
     prescindir-ne.




                                                    A molts països les empreses mineres fan
                                                    servir mà d’obra infantil, com a l’Índia.
Energia i economia
Localització a Espanya:
Espanya disposa de recursos minerals variats per la complexitat de la formació geològica de la
Península, encara que econòmicament només destaca pels recursos en roques i minerals
industrials, mentre que la importància dels minerals metàl·lics és escassa.
              Minerals metàl·lics                          Minerals NO metàl·lics
 -Jaciments no explotables comercialment.        Destaquen les sals potàssiques, la sal
 -Només s’extreuen quantitats mínimament         comuna (gemma o marina), el caolí, el
 importants de:                                  quars.
     ·Ferro: indústria siderúrgica               Són importants les roques i els minerals
     ·Plom: acumulador d’energia                 industrials, Espanya és el primer productor
     ·Zinc: aliatges, protecció corrosió i la    de la UE i presenta un creixement continuat.
 indústria elèctrica.                            Principalment es produeix:
     ·Coure: fabricació material elèctric.       -Pissarra: per fabricar teulades.
     ·Mercuri: productes industrials com els     -Marbre, guix i granit (construcció).
 instruments de precisió, piles o pintures.      Dins dels minerals industrials Espanya
     ·Tungstè: carburs, ferroaliatges i          produeix: celestina, potassa, fluorita,
 components elèctrics.                           feldespat i sepiolita (70% de les reserves
     ·Estany: aliatges metàl·lics i indústries   mundials).
 elèctriques.
 Es consumeixen a Espanya però no
 s’extreuen la bauxita (alumini), titani
 (química), níquel (acer inoxidable) i el crom
 (metal·lúrgia).
PRODUCCIÓ MINERALS A ESPANYA
ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
1. EL SECTOR PRIMARI
1.1 L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA
                         Tendències actuals de l’agricultura a Espanya


- Predomini de l’agricultura de mercat amb producció extensiva en els conreus de secà i
intensiva en els de regadiu
- Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d’enginyeria
genètica, biològica i química com:
          Els anomenats cultius hidropònics, en els quals les plantes s’alimenten directament
          de substàncies químiques i d’aigua sense necessitat de sòl.
          També s’utilitzen altres tècniques més tradicionals com les d’arenament (cobrir la
          terra de sorra perquè pugui conservar la humitat) o el cultiu sota plàstics.
          Les empreses químiques han llançat al mercat nous adobs químics i fertilitzants per
          a obtenir un creixement més ràpid.
          Han aconseguit elaborar productes fitosanitaris que permeten prevenir i eradicar
          plagues que amenacen a les collites
          Han contribuït a multiplicar els conreus en hivernacles per mitjà del control de la
          humitat i la temperatura.
          La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure
          per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2,2% de la població activa es dedica
          a les activitats agrícoles, un 30% del territori està ocupat per conreus.
CULTIUS HIDROPÒNICS
Disminució de la superfície cultivada en benefici de:
            Altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) Especialment les zones
            properes a les àrees urbanitzades.
            La superfície forestal (boscos), Segons les dades de l’INE de l’any 2007, la Superfície
            Agrària Útil (SAU) que són les terres de conreu, els prats i les pastures, han disminuït
            un 12,5% en els darrers anys i, en canvi, el terreny forestal ha augmentat en un
            9,1%.
Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu mitjançant la canalització
de l’aigua i els nous sistemes de reg (bombes i motors de regatge d’aspersió i gota a gota).
Disminució de diversificació productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialització
en els productes més rendibles.
Pèrdua i envelliment de la població activa, que ha donat lloc a un pes creixent dels assalariats
agraris i a l’agricultura a temps parcial.
Reducció progressiva de la quantitat d’explotacions i augment de la dimensió mitjana que
actualment és de 31 ha. Aquestes són més mecanitzades i tecnificades A l’interior
peninsular, on predomina el cultiu de secà, és on hi ha les explotacions més extenses; en
canvi, a la perifèria, on abunda el regadiu, trobem les explotacions més reduïdes.
La majoria de les explotacions agràries són explotades en règim de propietat, és a dir les
treballen ells mateixos o bé contracten jornalers, i més del 90% corresponen a un propietari
individual, així doncs, continuen dominant les explotacions familiars
Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua
d’importància dels sectors pesquer i forestal. Hi ha un lligam progressiu entre les activitats
agroramaderes i la indústria alimentària. La ramaderia ha experimentat grans transformacions
en el darrer terç del segle XX, i avui en dia suposa un 40% del total de la producció final agrària.
Actualment la ramaderia es caracteritza per ser menys dependent de les condicions del medi i
més dependent dels pinsos elaborats, això suposa un augment de la ramaderia intensiva. El
sector ramader més important és el porcí
Malgrat tot a Espanya coexisteixen dos tipus de ramaderia:
          Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la
          ramaderia bovina, la porcina i l’aviària en règim d’estabulació. En la seva localització hi
          influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals. Aquesta
          mostra un elevat grau de vinculació amb les indústries càrnies i làcties i s’ha imposat
          com a model majoritari. Aquest és el sector més important actualment a Catalunya.
          Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi. Es localitza en els prats
          humits de la cornisa atlàntica i cantàbrica, on predomina la ramaderia bovina i al sud
          peninsular i als prats erms de l’interior de l’altiplà central, en la que predomina el
          sector oví.
     Actualment la tendència és a prioritzar una agricultura sostenible que intenta combinar
     d’una manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi
     ambient, tot i que té com a objectiu satisfer les necessitats creixents d’una població
     mundial en creixement. Augment progressiu de l’agricultura ecològica que es caracteritza
     per plantar els conreus apropiats per cada zona.
Estructura de les explotacions
Cal analitzar la mida i la propietat.
    Mida: La història marca molt la mida de les explotacions agrícoles.
       Minifundis: Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i País Valencià.
       Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca
       èxodes rurals.

       Latifundis: Grans propietats a Andalusia, Aragó, Extremadura i Submeseta
       Sud. Dedicades a pastures i cereals.
Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris. A vegades
contracten jornalers per realitzar tasques concretes i de vegades en una època concreta
(verema, recollida d’olives...)
Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui una
quantitat de diners (com un lloguer). El pagès pot conrear-hi el que vulgui, ja que ell és qui corre
amb les despeses de l’explotació.
Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícola
obtinguda.
Usdefruit: que és el dret d’aprofitar els fruits d’una cosa que es propietat d’una altra persona, és
a dir es permet conrear una explotació i quedar-se amb els fruits, encara que no sigui de la seva
propietat.
També existeixen les terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l’Estat o d’altres entitats
públiques.
LA POBLACIÓ AGRÀRIA
En general la població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de:
- La mecanització dels treballs agrícoles.
- L’especialització
- La baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors.
Cada vegada és més freqüent que el cap de la família treballi a l’explotació agrícola, mentre que
la dona i els fills es dediquen a altres activitats econòmiques.
També és un fet cada dia més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial així
pot combinar les tasques agrícoles amb altres feines.
Aquesta situació fa que actualment augmenti la gestió directa de les terres i disminueixi la
parceria i l’arrendament, així com el nombre de treballadors fixes, en canvi, en els últims anys ha
augmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada. Per realitzar
tasques eventuals Espanya contracta de mà d’obra immigrant des dels països d’origen.
Tot i aquesta tendència a la baixa, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutats
van perdre població en favor dels municipis rurals perquè es va produir un l’èxode urbà. Aquesta
població s’anomena rural perquè es tracta de persones que encara que vivien en zones rurals
treballaven en el sector secundari o terciari. En canvi la població agrària és aquella que treballa
en el sector primari.
Un altre aspecte important és l’envelliment de la població agrària, ja que els pagesos de més de
50 anys continuen sent majoritaris. Tot i així, en els últims anys les millores de l’agricultura
(especialment intensiva) han motivat un augment de joves d’entre 16 i 40 anys que es volen
dedicar a l’activitat agrària.
Energia i economia
La PAC
Els objectius de la PAC són:
- Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internacionals i
desenvolupar la indústria agroalimentària.
- Assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari.
- Garantir l’aprovisionament de productes agraris
- Assegurar preus raonables per als consumidors.
- Estabilitzar els mercats.
- Millorar el medi ambient i l’entorn rural.

A la UE, Espanya ocupa el segon lloc en Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) i el quart en el
nombre d’explotacions. Si l’augment de la productivitat agrària espanyola en els últims anys ha
resultat beneficiosa, l’excedent de producció ha suposat un problema, ja que un dels objectius
de la PAC consisteix precisament en retallar quotes per no crear excedents. Així els productes
que són deficitaris a Europa reben ajudes financeres i els que en són excedentaris no reben
ajudes, cosa que crea un profund malestar entre els pagesos. Entre els productes deficitaris
d’Europa trobem el cotó, el tabac, els aliments pel bestiar... Entre els producte excedentaris, ja
sigui per producció excessiva o per demanda insuficient trobem: el sucre, l’arròs, el vi, els
cereals, la llet, l’oli i els productes hortofrutícoles.
Pel que fa a la Ramaderia, en els darrers anys s’han tancat moltes explotacions ramaderes a
causa de la seva manca de rendibilitat per la davallada dels preus en origen i un augment
desmesurat dels costos de producció. A més les exigents normatives sanitàries de la UE
impliquen un augment del preu final de la carn, enfront de la que s’importa de tercers països.
CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS
                         PAISATGES AGRARIS


           FACTORS                                  FACTORS
            FÍSICS                                  HUMANS


           El medi      El relleu i   La pobla-     El pobla-    Explo-
El clima    rural        els sòls        ció          ment      tacions
ELS PAISATGES AGRARIS
      D’ESPANYA
EL PAISATGE AGRARI
                                                        Àrees productores:
               FACTORS
                                        E       - tipus de cobertura vegetal
                                        L       - mida i tipus d’explotació
                                        E       - tipus de ramaderia
                                        M
     CLIMA                                                     Humans:
    - humitat            RELLEU
                                        E
                                                     - fisonomia de l’hàbitat
   -estacions          -distribució i   N
- hores insolació    forma parcel·les                - disposició
        …                               T
                                                     - vies de comunicació
                                        S
                                            atlàntic
                                            mediterrani
- Paisatges agraris a Espanya:              interior
                                            muntanya
                                            canari
ATLÀNTIC




                    INTERIOR




CANARI
EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC


RELLEU  accidentat                AGRICULTURA                   RAMADERIA
                        conreu dedicat al farratge       cria de bestiar boví
CLIMA OCEÀNIC           presència de prats pel ramat     introducció noves races
                        pomeres per elaborar sidra       objectius: producció de llet
presència de prats                                       (Euskadi, Astúries i Cantàbria)
                        interior de Galícia policonreu
                                                         i de carn a Galícia
boscos caducifolis      tradicional
                                                         explotacions familiars
                        minifundis ( concentració
                        parcel·lària)




POBLAMENT DISPERS  CASERIES
PAISATGE DE MINIFUNDI ATLÀNTIC
EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

RELLEU  accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals.

CLIMA MEDITERRANI
                                                          Agricultura de Secà:
                                                      TRIOLOGIA MEDITERRÀNEA
precipitacions escasses
                                                          cereals, vinya i olivera
estius calorosos (sequera)
                                              Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars
temperatures més suaus i sols més fèrtils




                                            Tecnificació (hivernacles, selecció de
       Agricultura de regadiu               planters, reg per degoteig i ús de
                                            fitosanitaris)

         RAMADERIA                          Planes litorals: explotacions intensives

Ovina i caprina
Extensiva a zones de secà
Bovina i porcina
Intensiva: proveir ciutats




                                POBLAMENT  CONCENTRAT majoritàriament
PAISATGE MEDITERRANI: HORTA DE VALÈNCIA
    EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU
EL PAISATGE AGRARI D’INTERIOR
RELLEU  predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta

CLIMA CONTINENTAL
                                        limita tipus d’agricultura
hiverns freds (glaçades)
                                        i el creixement dels boscos
estius calorosos
                                          Paisatge típic: devesa
manca de precipitacions
           AGRICULTURA
   Rotació de conreus (i guaret)
Biennal o triennal
Aliments pel bestiar (ordí)
Mecanització
Adobs han reduit el guaret
Latifundis predominen
Explotacions hortofrutícoles a les
vores dels rius.
RAMADERIA
                                                             Ovina
                                           Prats muntanyosos (Meseta i Aragó)
                                                  Bovina, porcina i avicultura
                                           Extensiva i industrial
                                           Proximitats nuclis urbans
          BESTIAR OVI D’ARAGÓ


        POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS.
Èxode rural elevat
Habitat: petits nuclis rurals o ciutats
agropecuàries



                                          GRANJA DE POLLASTRES
PAISATGE TÍPIC DE LA MESETA CASTELLANA
EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
  RELLEU  escarpats CLIMA  fred (neu), contrastos vessants sud i nord

Activitats agropecuàries i silvícoles                             Explotació forestal
Ús escalonat del terreny                            Aprofitament del faig i el castanyer
Nord: pastura, horts i conreus a les                (creixement lent)
valls, boscos als vessants i prats d’altura         Introducció del pi i eucaliptus (industria
Sud: conreus escalonats fins els 2000 m a la        paperera)
part del solell. Vessants baixos estan
treballats en feixes (abandonats)                                     Ramaderia

Petites propietats a les valls                       Bovina i ovina
                                                     Bovina transhumància local
Forestals comunals
                                                     Extensiva
                                                     Conversió de boscos en pastures

                                                POBLAMENT
                        escàs i concentrat a petits nuclis a les valls.
                        Impacte del turisme als paisatges
EL PAISATGE DE MUNTANYA
EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES
        Factors físics                            Sistemes agrícoles i ramaders
       Sòls volcànics                             -El plàtan (Tenerife, La Palma)
      Relleu escarpat                          - tomàquet (GC, T., Fuerteventura)
     Clima subtropical                                -Patata (Tenerife i GC)
     Pluviositat escassa                 -Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació
  Ús arenats artificials per                         - Caprí i oví augmenten
     conservar humitat
                                                     -Boví i porcí en recessió

                Estructura agrària                                Explotació forestal
Tipologia propietat variada                         Superfície forestal protegida
Economia subsistència interior: petita              Pi canari i la laurisilva
Costa: agr. exportació : grans propietats


                  POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida.
                  Habitat rural: Concentrat
PAISATGE AGRARI CANARI: PLANTACIÓ DE PLÀTANS
1.2 LA PESCA
Característiques de la pesca a Espanya
La pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de la
UE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. Aquesta important
posició mundial està vinculada al fet que a Espanya es consumeix una gran quantitat de peix
(més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústria
conservera.
Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi ja que:
- La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada
- La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials del
Marroc.
- La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada i
massa càlida, hi ha menys fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents.
Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors rics
en pesca en altres llocs:
- Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert
quotes de captures i temporades de veda.
- A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions.
- A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb els
països africans limítrofs, i per això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal i
Mauritània.
- A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altàntic
de l’Amèrica Llatina.
Importància de l’aqüicultura que pretén satisfer la demanda de peix i marisc. Espanya compta
amb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories:
-Un clima favorable
-Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les
-Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies
-La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades.
-La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i en
tercer lloc a la costa Mediterrània.
-La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aigua
salada en mol·luscos.
                                                         Actualment s’està produint un
                                                         descens en les persones ocupades en
                                                         aquest sector degut a:
                                                         - La crisi de la pesca artesanal i
                                                         costanera.
                                                         -La retallada en el nombre de
                                                         llicències per pescar en aigües
                                                         comunitàries i de tercers països.
                                                         -La     tecnificació  de     la   flota
                                                         pesquera, Malgrat tot la quantitat de
                                                         pesca desembarcada es manté més o
                                                         menys constant
ÀREES PESQUERES ESPANYOLES
El litoral espanyol es divideix en vuit regions pesqueres:
1. La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pel
volum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi té
una part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanes
principals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empreses
pesqueres i distribuïdores.
2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pesca
desembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de base
de molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries.
3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’han
d’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, Sud
Mediterrània i Balears)
4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn els
ports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic com
escamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes.
5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenen
importants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i el
d’Arrecife.
Energia i economia
1.3 LA SILVICULTURA

                              SILVICULTURA


          Explotació dels recursos que ofereixen els
                            boscos

                      -Superfície forestal d’Espanya  26,3 mil. Hec.
                      - Boscos  29% de la superfície
                      - Catalunya  838.663 hec.

            Problemes dels boscos  INCENDIS, TALA INCONTROLADA

            Acció antròpica  introducció de noves espècies (pi i eucaliptus)
            Bosc en expansió  abandonament dels camps de conreu
Cicle de la silvicultura
2/3 dels boscos a Espanya son de
propietat privada
1/3 pertanyen als municipis
La resta, a les comunitats
autònomes.
El 25% dels boscos son espais
protegits.
La principal funció dels boscos és
protegir vers l’erosió i la
desertificació, a més de regular
el cicle hidrològic.
El 12% dels boscos son explotats
per obtenir fusta.
Energia i economia
ESPÈCIES AUTÒCTONES




                         ALZINA
ROURE
        SUBSTITUIDES




PI                          EUCALIPTUS
2. EL SECTOR SECUNDARI
                          FONTS D’ENERGIA


   MATÈRIES PRIMERES
                                                   CAPITAL




               ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA



           MÀ D’OBRA                             TECNOLOGIA
ELS PAISATGES INDUSTRIALS




      Polígons industrials               Parc tecnològic                Tecnòpolis
-Intent d’ordenar territorialment    -més recents                -Model de parc tecnològic
la producció industrial.                                         a tota la ciutat.
                                     -Empreses de caire
-Perifèria urbana                    tecnològic i                -Innovacio tec. Centres
-Relacionat amb la xarxa viària i    capdavanteres               públics o privats destinats
l’us de l’automòbil                  -Bones comunicacions        a la investigació, al
                                                                 desenvolupament
                                     -Prop de les universitats   tecnològic, l’ensenyament
                                                                 superiori les empreseses
                                                                 capdavanteres
CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ
                                               INDUSTRIAL


                                                                                   ·Accidents industrials
·Contaminació de                                                  · Sobreexplotació del
     l’aigua
                   ·Contaminació del          · Contaminació de
                          sòl                                              sòl
                                              l’aire:
                                              -Òxids de nitrogen i
                                              sofre
                                              -CO
                                              -Gasos CFE
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA

                             EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA




       · Segle XIX                                                            · 1959 – 1975
                                           · 1900 – 1959
   Catalunya: tèxtil                                                 Plà d’estabilització =
                                   Desenvolupament industrial
  Euskadi: siderúrgia              espanyol                          modernització i liberalització.

 Ferrocarril i finances            Adopció messures                  Creixement de les exportacions

 Espanya: país agrari              proteccionistes = ∆ demanda       Cicle creixement econòmic
                                   interior                          mundial.
   Escassa burgesia
                                   Creixement població               Migracions externes i internes
Industrialitzacio: feble i                                           = mà d’obra abundant
        regional                   I GM = Neutralitat d’Espanya
                                   permet un ∆ de                    Multinacionals s’instalen a
                                   l’exportació, però en acabar      Espanya, legislació laboral
                                   crisis                            vigent.
                                   Creixement industrial durant
                                   la II Rep., frenada per derrota
                                   i política autàrquica
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA

                                            Espanya afectada per la crisis del
                                            petroli, encariment de les matèries
       Crisis 1974 – 1984                   primeres, conflictivitat social, fi de la
                                            dictadura, instauració democràcia, legalització
                                            de partits i sindicats….

                                          Llei de reconversió i reindustrialització

        1984 – Anys 90                    Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la
                                          remodelació industrial i l’adaptació als models
                                          europeus


                                   · Reconversió dels sectos menys productius, especialment la
                                   siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils
                                   · Eliminació de les empresas amb demanda insuficient:
                                   electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPI
Principals messures:
                                   · Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i
                                   Andalusia
                                   · Creació de zones franques a Madrid i Barcelona
Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat a
Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses
que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos
energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves
tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció
amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral.
Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en
contra seu. (font vikipèdia)
Característiques de la
                              indústria Espanyola en l’actualitat
· Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE
· Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos que
agrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats.

· Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb les
noves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia…
· Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a la
R+D, encara que la mitjana està per sota de la UE
· Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model de
contractació extensiu desplaçat cap als NPI
· Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món
(globalització econòmica)
· Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals.
Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliure
competència.
· Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar-
se tecnologicament. Extensió de la subcontratació.
· Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.
SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA
· Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com al
mercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari:
càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals…
Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles

· Químic: Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques i
d’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat a
l’exportació.
Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid
· Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació.
Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès.
Amenaçat per la deslocalització.
Radica a Euskadi i Catalunya
· Material de transport: repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre

· Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i està
localitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid
· Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettals
fèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes les
cc.aa.
Energia i economia
Energia i economia
LA CONSTRUCCIÓ
              Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora
              3.000.000 de persones. Avui en dia gairebé no supera el milió.
              Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les
              PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública.



                                          1997 – 2007
                                          Creixement
  · Expectatives irreals de pujada contínua dels preus
  · Beneficis de l’especulació inmobiliària
  · Ajuts destinats a la compra d’habitatges
  · Facilitats d’accès als crèdits


Preus elevats habitatges                                 Crisis financera mundial


                                         2008
                                         CRISIS
                        ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
22. EL SECTOR TERCIARI



                                       CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI
                             Conjunt d’activitats orientades a prestar serveis per satisfer
                                             les necessitats de la societat


 · Activitats comercials                                     · Sector terciari alt o quaternari  activitats
                                                             qualificades, tecnificades i gestió.
 · Els transports i les comuniacions                         Direcció, plannificació i cntrol de la
 · Activitats culturals i d’oci  turisme                    política, economia i societat

 · Administració Pública
 · Serveis educatius
 · Serveis sanitaris                                             · Terciari clàssic: la resta d’activitats
 · Serveis financers
 · Gestió i assessoria
                                                                   CARACTERÍSTIQUES
 · Neteja i manteniment
                                            · Activitats intangibles i inmaterials
 · Assistència social
                                            · Impossibles d’enmagatzemar
                                            · Diversificat
CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR
•   Progressiva industrialització  increment de la demanda de serveis
    (transport, banca, comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses
    (comptabilitat, gestió, informàtica...)
•   ∆ turisme  transport, comerç i serveis d’oci
•   ∆ nivell de vida de la població  augment de la demanda de serveis d’oci
•   Incorporació de la dona al mon del treball  serveis domèstics, educació infantil...
•   ∆ Serveis públics  per donar assistència a tots els ciutadans...
•   Canvis en el mercat de treball  tradicionalment ha estat considerat un sector refugi en temps
    de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha
    manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a
    més també perd ocupats.
DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA
EL COMERÇ
                             FACTORS DE LOCALITZACIÓ

Transport i comunicacions
 Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productes
que no es necessiten
 cal desenvolupar un consum responsable

                                   CARACTERÍSTIQUES

    -Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.
    - Gran especialització com a conseqüència de la concentració.
    - Comercialització de tot tipus de productes.
    - Importància dels estudis de mercat.
    - Producte encarit pels diferents intermediaris.
    - Grans empreses comercials
    -Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població
    del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el
    nucli central
TIPUS DE COMERÇ


                                                    EXTERIOR
       INTERIOR
                         Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es
· Comerç a l’engròs:         recull en:
majoristes que venen a
minoristes               1. Balança de pagaments: tots els intercanvis d’un país, tan
                            materials com financers. Es desglossa en balança
· Comerç al detall:         comercial, de serveis, de rendes i de transferències.
minoristes que compren
als productors o         Pot ser excedentària o deficitària
majoristes               2. Balança comercial: diferència entre els bens materials
                             exportats i importats.
                         Pot ser:
                         -   Positiva: el valor de les importacions és inferior a les
                             exportacions I<E
                         -   Negativa: les importacions superen les exportacions I>E
IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS

            COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en
            relació al PIB anual

            COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al
            PIB anual

             TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació
EL COMERÇ A ESPANYA
                                                     Interior
· Característiques:
-Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerç
per detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger.
-Baix volum de vendes
-Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar els
aliments frescos.
-Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda.
-Alt índex d’habitants per establiment.
            -Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per
            la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis.
            -Noves formes de venda:
Canvis            -Cadenes de descompte
                  -Marques blanques
                  -Franquícies
                  -Outlets
                  -Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.
REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL
•   Competència de productes importats a preus relativament baixos
•   Presència d’empreses estrangeres
•   Desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda
•   La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants:
    Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao




       400.000.000
                                                                          Creixement del comerç
       350.000.000
                                                                          majorista
       300.000.000

       250.000.000
                                                                              MINORISTAS Ventas (miles de
                                                                              euros)
       200.000.000
                                                                              MAYORISTAS Ventas (miles
                                                                              de euros)
       150.000.000


       100.000.000

        50.000.000


                 0
                     1.992 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005
Exterior

·Genera el moviment més important de mercaderies
·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant.
·Principals Importacions:
           - Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas)
           - Matèries primeres (minerals i agrícoles)
           - Equips de telecomunicacions
           - Productes tèxtils
           - Automòbils, màquines i materials elèctric
                                                                                     NEGATIVA
·Principals Exportacions:
           - Alimentació, productes químics i material de transport


                EXPORTACIÓ                 IMPORTACIÓ                BALANÇA COMERCIAL




                   169.842.824         -        216.760.151 =          -46.917.327
                                           dades en milers d’euros
                                                 Font: ICEX
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
EXPORTACIONES                          IMPORTACIONES

Bienes de equipo               20,4%   Bienes de equipo               20,6%

Sector automóvil               17,6%   Productos energéticos          16,2%

Alimentos                      15,6%   Productos químicos             15,6%

Productos químicos             14,6%   Sector automóvil               12,5%

Semimanufacturas no químicas   11,3%   Alimentos                      11,1%

Manufacturas de consumo        9,3%    Manufacturas de consumo        10,9%

Productos energéticos          4,5%    Semimanufacturas no químicas   6,9%

Otras mercancías               2,73%   Bienes de consumo duradero     3,1%

Bienes de consumo duradero     2,1%    Materias primas                2,7%

Materias primas                1,9%    Otras mercancías               0,4%
Exportacions catalanes i
espanyoles, nov 2010
Energia i economia
EL SECTOR FINANCER
      Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual
    capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la
                                     distribució i el consum dels béns.

          Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa.

Sector financer espanyol
· Transformació per globalització i adopció de l’€
· Procés de concentració bancari i empresarial
· Grups més importants:
           · Santander Central Hispano
           · Bilbao Bizcaya Argentaria
· Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), que han sofert processos de
fusió arran la crisis, esdevenint grans consorcis financers i immobiliaris (Bankia, Unim...)
· Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional, malgrat el creixement dels dos grans bancs
(Santander i BBVA) que han ampliat els seus negocis a Europa i Amèrica.
· Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i
Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.
ELS TRANSPORTS

Desplaçaments de població:
· Desplaçaments quotidians  residència - treball/lleure
· Desplaçaments llunyans:
           - Generalització turisme a gran escala
           - Moviments migratoris vers països avançats


        Distribució de bens i serveis
                                  Ha permès transportar persones i
                                  mercaderies de forma més ràpida, segura i
                                  econòmica.
                                  Principals canvis:
                                  -∆ tonatge en vaixells, camions i avions
                 REVOLUCIÓ
                                  -Intermodalitat en el transport de
                                  mercaderies, combinant-ne diferents.
              TRANSPORTS
                                  -Millora de la infraestructura viària
                                  -Augment de la seguretat
                                  -Reducció dels preus
LES XARXES DE TRANSPORT


                   Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles



                                         Formades per:
· Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de
malla o xarxa
· Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats




      Eix aïllat                     Eix connectat                  Nussos interconnectats
ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES
                   Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més
     PAÏSOS        el Golf Pèrsic pel petroli.
                   Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectades
DESENVOLUPATS


     PAÏSOS          Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals.
                     Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquen
SUBDESENVOLUPATS     explotacions mineres i agrícoles amb els ports

                       FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS
                                -Nivell de desenvolupament econòmic
                                -La densitat dels assentaments humans
                                  -Els condicionants físics del territori
TIPUS DE TRANSPORT

             Terrestre
                                                   Marítim                                 Aeri
·Carretera: més utilitzat per les
mercaderies i persones per            · Adequat pel transport a grans       · Adequat pel desplaçament de
distàncies reduïdes.                  distàncies de mercaderies             persones a grans distàncies i
                                      pesants i/o perilloses pel seu baix   mercaderies lleugeres i de valor.
Avantatges  Mobilitat, xarxes        preu (productes a doll, sòlids a
estructurades i denses.               granel i mercaderia general)          Avantatges  rapidesa i
                                                                            seguretat; aeroports centres
Inconvenients                        Avantatges  barat i segur; gran      dinamitzadors de l’economia per
Contaminació, sinistralitat, satura   capacitat; els ports han              instal·lació de empreses
ció i ampliació                       esdevingut en centres                 industrials i comercials
·Ferrocarril: importància en          dinamitzadors de l’economia
                                                                            Inconvenients  car, necessitat
mitjanes i llargues distàncies.       Inconvenients  Lentitud, risc        de terrenys per la construcció i
Avantatges  Ràpid, segur i           per l’ecosistema marí                 ampliació dels aeroports
econòmic. Gran capacitat.
Inconvenients  rigidesa del
traçat.
EL TRANSPORT A ESPANYA


POLÍTICA EUROPEA     Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació;
                     4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental)
      TRANSPORT



                     Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes
                     Balears, Canàries i País Valencià)
POLÍTICA ESPANYOLA
                     2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports
      TRANSPORT
                     -∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible.
                     -Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat.




                      Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-
POLÍTICA CATALANA     2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i
      TRANSPORT       logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.
TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA

                                         Xarxa de carreteres Espanyola
· Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones
· Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb
l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població.
· Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els
aeroports més importants i les capitals de província.
Energia i economia
Xarxa de ferrocarrils espanyola
· Traçat no radial.
· Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels
països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència).
· RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i
està explotada per RENFE Operadora.
· Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak...
· Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que
comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal.
· Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar
un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut).
· Deficiències  Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers
en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA
                                         Transport marítim a Espanya
· Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància.
·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i
pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en
contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports.
· Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor
mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona  primer port d’Europa.
· Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic

   *…+ Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía
   marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados
   por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado
   por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o
   entrado de España por vía marítima".
   Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son:
   Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de
   Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península
   con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y
   Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares.
   http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-
   hogar/2007/04/16/161723.php?page=3
Energia i economia
Transport aeri a Espanya
· Transporta passatgers a llargues distàncies
· Comerç de mercaderies creixent  hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega.
· Desenvolupament  millora i ampliació dels aeroports, gran inversió.
· Madrid Barajas  més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i
transoceànics.
· Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant...
· AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols
Energia i economia
El transport per canonades
· Xarxes de transport d’aigua:
-asseguren el proveïment de les
poblacions, les indústries i condueixen
l’aigua als regadius
· Xarxes de transport d’hidrocarburs
(oleoductes/gasoductes):
-oleoductes  proveeix a les refineries
situades a l’interior. Dos eixos
principals: Rota-Madrid-Saragossa-
Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao
-gasoductes  en contínua ampliació.
Connecta amb França i la xarxa europea
i per Gibraltar amb el que porta el gas
d’Argèlia
La Xarxa Elèctrica
· Xarxes d’alta tensió  condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van
suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw.
· Xarxes de distribució local  porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors
locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.
EL TURISME
                                 COMPONENTS DEL TURISME


        L’oferta turística
                                                      La demanda turística
Conjunt de bens i serveis, de
   recursos i infraestructures                  · Disposició de compra o de
   ordenats i estructurats de                        satisfacció d’un servei
   manera que estiguin                               turístic.
   disponibles per ser emprats
   pel turistes.
Distingim:
1. Recursos: allò que posseeix
   un territori que és
   susceptible de ser apreciat
   pels turistes.
2. Empreses turístiques
3. Infrastructures
TIPUS DE TURISME

                 DE MASSES (SOL I PLATJA)
· Característiques:
-Es va desenvolupar als països industrials a la dècada dels 50 i va adquirir gran importància a partir de la dels
60
-Desplaçament de gran quantitat de persones
-Concentrat en unes quantes destinacions
-Elevada estacionalitat
-Molt agressiu amb el medi ambient
ACTIVITATS RELACIONADES

· La construcció de les instal·lacions d’allotjament i d’atraccions turístiques
· La construcció d’infraestructures pels transports necessaris per al desplaçaments de turistes i pel
proveïment de serveis
· La indústria i l’artesania per la fabricació de productes de consum per las turismes
· La proliferació d’entitats financeres
Països Emissors:
-Primer món                                                                      Països receptors
· Causes:                                                           -La costa mediterrània
Augment poder adquisitiu i del temps                                -Ciutats europees
lliure
                                                                    -Estats Units
Concentració de la població a les ciutats
                                                                    -Destinacions exòtiques (varien en
Augment de la velocitat dels                                        funció de la inestabilitat política)
desplaçaments
Abaratiment dels transports
Proliferació de les agències turístiques
Interès per altres cultures
                                                                          Per:
                                           · renda per càpita més baixa
                                           · condicions climàtiques favorables al turisme
                                           · descobriment de nous indrets
                                           · ofertes determinades: platges/esquí…
                                           · allotjament: càmpings, hotels, apartaments, albergs...
Posició Mundial           País             Arribada de turistes internacionals 2009




      1                  França                             74,2



      2           Estats Units d'Amèrica                    54,9



      3                 Espanya                             52,7



      4                   Xina                              50,9



      5                   Itàlia                            43,2



      6                Regne Unit                            28



      7                  Turquia                            25,5



      8                 Alemanya                            24,2



      9                  Malaisia                           23,6



      10                  Mèxic                             21,5
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
· Llocs de treball directes i indirectes
                · Efecte multiplicador sobre l’economia
                · Anivella la balança de pagaments
  Beneficis     · Transvasament de les rendes entre les regions
                · Millora de les infraestructures
                · Dinamització cultural




              · Degradació mediambiental (paisatge, contaminació, sobreexplotació dels
              recursos, residus, destrucció d’ecosistemes...)
              · Urbanisme sense control (PAI’s costaners)
              · Banalització cultural
Problemes
              · Estacionalitat
              · Treball precari i eventual
              · Saturació
              · Colonialisme polític

               TURISME SOSTENIBLE
Conceptes relacionats amb la indústria del turisme




                 Tour operadors                                          Overbooking
·empreses turístiques que controlen la totalitat           ·pràctica que consisteix en vendre més
del procés (agències, transport i allotjament)             places de les que existeixen
TURISME ALTERNATIU

                         Llocs pocs visitats
· Característiques:                               · Tipus de turisme alternatiu:

-Desplaçament de grups petits                     -Cultural (museus, monuments, gastronòmic, concerts...)

-Respectuós amb el medi ambient                   -Ecològic

-Difusió territorial                              -Religiós

-Menys estacionalitat                             -Rural
                                                  -Salut
                                                  -Esportiu
                                                  -Negocis
                                                  -Formatiu

· Agroturisme:
Transformació dels sectors agrícoles en espais d’oci, ajut per a la recuperació del camp, estratègia de
desenvolupament local, equilibri entre la conservació i el desenvolupament.
Manteniment de l’activitat agrària i oferta d’activitats com:
-Turisme d’esport i aventura
-Turisme actiu: educació ambiental i activitats tradicionals
-Turisme interior: visites guiades
Energia i economia
EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA


· Característiques:
-Posició de lideratge mundial per: diversitat, paisatge, clima i patrimoni cultural.
-Motor de l’economia espanyola:
     -Genera llocs de treball
     -Divises compensen part del dèficit comercial
-Molt estacionari, infrautilització de les infrastructures
-Concentració turística a les zones costaneres
-Augment de la importància del turisme de neu. Promoció del turisme de muntanya a l’estiu.
-Plan del Turismo Español Horizonte 2020
Objectius PTEH 2020
-   Donar resposta a aquests reptes:
1. Aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant el desenvolupament de multitud de
   destinacions.
2. Millorar la rendibilitat ampliant el impacte econòmic i social del turisme mitjançant l’extensió geogràfica
   i estacional.
3. Desenvolupar models de negoci sostenible
4. Millorar la productivitat
5. Assolir un millor grau de innovació
-Objectius:
1. Revaloritzar el sistema turístic espanyol en clau de sostenibilitat, millorant la qualitat i l’eficàcia.
2. Millorar el model de gestió de les persones al sector, millorant i conservant el talent.
3. Augmentar la competitivitat del turisme espanyol, sumant esforços en torn a una promoció i
comercialització diferencial, especialitzada i rentable.
4. Generar i difondre el major i millor coneixement útil per la presa de decisions per part dels agents del
turisme espanyol.
5. Millorar la rendibilitat econòmic del turisme espanyol augmentant el valor dels productes oferts, adaptats
a cada client i amb personalitat pròpia.
6. Crear les millors condicions pel desenvolupament de l’activitat turística.
7. Incorporar la innovació com fet diferencial dels negocis, productes i destinacions turístiques.
REPTES DEL TURISME ESPANYOL I CATALÀ

-Superar l’estacionalitat  cal diversificar
-Millorar equipament i infraestructures
-Millorar la formació professional

                                               PROCEDÈNCIA

                 -Unió Europea (Regne Unit, Alemanya i França)
                 -Estats Units d’Amèrica

         Comunitats receptores
                                                                        A Catalunya:
              Illes Balears                            El 75% dels turistes procedeixen de
                                                        l’estranger
               Catalunya
               Canàries
               Andalusia
             País Valencià
                Múrcia
        Comunitat de Madrid

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Cmc Avantatges I Inconvenients
Cmc   Avantatges I InconvenientsCmc   Avantatges I Inconvenients
Cmc Avantatges I Inconvenientscmcged
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Energies alternatives
Energies alternativesEnergies alternatives
Energies alternativesaula20_2012
 
Energies convencionals
Energies convencionalsEnergies convencionals
Energies convencionalssantjoan
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.2nESO
 
Power Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia SanchezPower Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia Sanchezdiego1244
 
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energiesLes energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energiesDani.E
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yomistera7
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02Berta Romera
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
2013.11.10 energías renovables en lleida
2013.11.10 energías renovables en lleida2013.11.10 energías renovables en lleida
2013.11.10 energías renovables en lleidaauxaba
 
Unitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energèticsUnitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energèticsdavidsanz50
 
Les fonts de l'energia
Les fonts de l'energiaLes fonts de l'energia
Les fonts de l'energiaCarlos Cardelo
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturamarcapmany
 

La actualidad más candente (20)

Energía eléctrica
Energía eléctricaEnergía eléctrica
Energía eléctrica
 
Cmc Avantatges I Inconvenients
Cmc   Avantatges I InconvenientsCmc   Avantatges I Inconvenients
Cmc Avantatges I Inconvenients
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Energies alternatives
Energies alternativesEnergies alternatives
Energies alternatives
 
Energies convencionals
Energies convencionalsEnergies convencionals
Energies convencionals
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
 
Energies Alternatives I Energia Solar
Energies Alternatives I Energia SolarEnergies Alternatives I Energia Solar
Energies Alternatives I Energia Solar
 
Power Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia SanchezPower Poit Tecnologia Sanchez
Power Poit Tecnologia Sanchez
 
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energiesLes energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yo
 
Les fonts d'energia
Les fonts d'energiaLes fonts d'energia
Les fonts d'energia
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Tema14
Tema14Tema14
Tema14
 
2013.11.10 energías renovables en lleida
2013.11.10 energías renovables en lleida2013.11.10 energías renovables en lleida
2013.11.10 energías renovables en lleida
 
Resum unitat 3
Resum unitat 3Resum unitat 3
Resum unitat 3
 
Unitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energèticsUnitat 1 els recursos energètics
Unitat 1 els recursos energètics
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
 
Les fonts de l'energia
Les fonts de l'energiaLes fonts de l'energia
Les fonts de l'energia
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 

Destacado

Destacado (13)

Dossier 15 mcc_v_0.9.1_cat
Dossier 15 mcc_v_0.9.1_catDossier 15 mcc_v_0.9.1_cat
Dossier 15 mcc_v_0.9.1_cat
 
Un món de xarxes
Un món de xarxesUn món de xarxes
Un món de xarxes
 
Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?
Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?
Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?
 
La revolucion digital
La revolucion digitalLa revolucion digital
La revolucion digital
 
La revolucion digital y el mercado electronico
La revolucion digital y el mercado electronicoLa revolucion digital y el mercado electronico
La revolucion digital y el mercado electronico
 
Revolucion digital
Revolucion digitalRevolucion digital
Revolucion digital
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
La revolucion digital
La revolucion digitalLa revolucion digital
La revolucion digital
 
Revolución Digital
Revolución DigitalRevolución Digital
Revolución Digital
 
Energia Mareomotriu
Energia MareomotriuEnergia Mareomotriu
Energia Mareomotriu
 
La revolución digital
La revolución digitalLa revolución digital
La revolución digital
 
Revolución digital
Revolución digitalRevolución digital
Revolución digital
 
La Revolución Digital.
La Revolución Digital. La Revolución Digital.
La Revolución Digital.
 

Similar a Energia i economia

Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAjordimanero
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
L E N E R G I A E O L I C A
L  E N E R G I A  E O L I C AL  E N E R G I A  E O L I C A
L E N E R G I A E O L I C Aagentsciviques
 
T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.ibaio
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la naturamarcapmany
 
Juanma Toni Andrea Colon Amara
Juanma Toni Andrea Colon AmaraJuanma Toni Andrea Colon Amara
Juanma Toni Andrea Colon Amaraguestb7cfe99
 
Les energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaLes energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaMestre Tomeu
 
Energies Renovables 1
Energies Renovables 1Energies Renovables 1
Energies Renovables 1JoseMMesa
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Jordi1492
 
Unitat 06p
Unitat 06pUnitat 06p
Unitat 06pyferran
 
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓjcorbala
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiatekacruz
 
601 energia espanya
601 energia espanya601 energia espanya
601 energia espanyaxgoterris
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 

Similar a Energia i economia (20)

Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Els recursos de la natura
Els recursos de la naturaEls recursos de la natura
Els recursos de la natura
 
L E N E R G I A E O L I C A
L  E N E R G I A  E O L I C AL  E N E R G I A  E O L I C A
L E N E R G I A E O L I C A
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.T 3 tecno ibai i alex b.
T 3 tecno ibai i alex b.
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
 
Juanma Toni Andrea Colon Amara
Juanma Toni Andrea Colon AmaraJuanma Toni Andrea Colon Amara
Juanma Toni Andrea Colon Amara
 
Les energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaLes energies renovables a Espanya
Les energies renovables a Espanya
 
Energies Renovables 1
Energies Renovables 1Energies Renovables 1
Energies Renovables 1
 
Presentac..[2
Presentac..[2Presentac..[2
Presentac..[2
 
Energia hidràulica
Energia hidràulicaEnergia hidràulica
Energia hidràulica
 
Energia EóLica
Energia EóLicaEnergia EóLica
Energia EóLica
 
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
 
Unitat 06p
Unitat 06pUnitat 06p
Unitat 06p
 
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
 
Apunts recursos
Apunts recursosApunts recursos
Apunts recursos
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
601 energia espanya
601 energia espanya601 energia espanya
601 energia espanya
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 

Más de professor_errant

EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓprofessor_errant
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Modernaprofessor_errant
 
El món més enllà d'Europa
El món més enllà d'EuropaEl món més enllà d'Europa
El món més enllà d'Europaprofessor_errant
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèricaprofessor_errant
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització. professor_errant
 
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. professor_errant
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesprofessor_errant
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societatsprofessor_errant
 
Introducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiquesIntroducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiquesprofessor_errant
 
Introducció a l'economia
Introducció a l'economia Introducció a l'economia
Introducció a l'economia professor_errant
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terraprofessor_errant
 
El medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscEl medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscprofessor_errant
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)professor_errant
 

Más de professor_errant (20)

EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
 
El món més enllà d'Europa
El món més enllà d'EuropaEl món més enllà d'Europa
El món més enllà d'Europa
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.  Un món desigual. La globalització.
Un món desigual. La globalització.
 
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia. Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
Espanya i Catalunya. Organització territorial i economia.
 
Els agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famíliesEls agents econòmics: les famílies
Els agents econòmics: les famílies
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 
Introducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiquesIntroducció a les activitats econòmiques
Introducció a les activitats econòmiques
 
Introducció a l'economia
Introducció a l'economia Introducció a l'economia
Introducció a l'economia
 
L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
El medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de riscEl medi ambient en situació de risc
El medi ambient en situació de risc
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Antic regim
Antic regimAntic regim
Antic regim
 
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
Els Àustries (Imperi Hispànic i Catalunya Edat Moderna)
 

Energia i economia

  • 1. ENERGIA I ECONOMIA A ESPANYA INS BRUGUERS (Gavà) GEOGRAFIA 2n BATX GRUPS A-B
  • 3. - DISTRIBUCIÓ I CONSUM DELS RECURSOS - DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS - La distribució dels recursos es molt desigual. L’existència dels recursos és el resultat d’un llarg període de processos geològics que han concentrar un cert nombre d’elements en alguns llocs específics. - La seva existència no està condicionada per: - Grandària del país/regió, encara que quan més gran és un territori, més possibilitats de tenir-ne. - Pel nivell de desenvolupament - EL CONSUM DELS RECURSOS - EL consum de recursos a nivell mundial ha augmentant en els darrers anys, especialment l’energètic. - Els recursos energètics són fonamentals per al funcionament de l’economia mundial i la seva importància fa que el control i l’explotació d’aquests recursos siguin causa de conflictes - Els combustibles fòssils són els més emprats. El 81% de l’energia que es consumeix prové de la triada energètica conformada pel petroli (36%), carbó (24%) i gas (21%), per això la localització de les reserves existents i el control de la seva explotació i comerçialització sigui de gran importància pels països desenvolupats que són els grans consumidors. - Els països no productors però si consumidors, com Espanya, es consideren països energèticament DEPENDENTS; ja que han d’importar matèries primeres energètiques de l’exterior, especialment petroli i gas que arriben a través de xarxes de subministrament (gaseoductes o oleoductes) o de vaixells.
  • 5. - La producció energètica produida a Espanya s’obté bàsicament de les centrals nuclears, amb més d’un 80%. A més destaca també l’obtinguda a les centrals hidroelèctriques (15%). ELS RECURSOS RENOVABLES A ESPANYA -RECURSOS ENERGÈTICS - Aquesta energia prové de recursos naturals renovables, i s’anomena també energia neta, excepte l’hidroelèctrica i la biomassa. -Les energies renovables es van desenvolupar arran de la crisis del petroli de la dècada dels 70 del passat segle, amb l’objectiu de disminuir la dependència vers els països productors. -Malgrat que actualment s’impulsen petites instal·lacions, el més habitual es la creació de grans parcs eòlics o solars, que causen rebuig a la població on s’assenten perquè: -Necessiten molt espai -Causen un impacte visual molt alt -Ocupen el sòl i impedeixen que aquest pugi tenir altres usos -Tenen efectes sobre la vegetació i sobre la fauna com passa en els parcs eòlics amb els ocells. Pla d’Energies Renovables (2011 – 2020) -L’anterior Pla d’Energies Renovables (2005-2007) va tenir com a propostes principals: garantir la seguritat i qualitat del subministrament elèctric, davant el creixement dels últims anys; protegir el medi ambient; i acomplir els compromisos adquirits pel Protocol de Kyoto i els exigits per la Unió Europea. - El vigent té com a finalitat que per al 2020 un 20% de l’energia consumida a l’Estat siga renovable, malgrat que davant la crisis econòmica i els interessos econòmics, l’Estat ha suspès les ajudes a la instal·lació de camps eòlics i solars.
  • 6. - L’ENERGIA SOLAR A ESPANYA - Consisteix en la transformació de l’energia solar en energia elèctrica, mitjançant plaques solars que transformen la radiació solar; o energia tèrmica, la qual aprofita el sòl per escalfar un fluid o per produir aigua calenta o vapor. -Avantatges: és abundant, renovable, no contamina, no requereix un alt desenvolupament tècnic. -Inconvenients: la intensitat solar no és la mateixa a tots els llocs i també hi ha variacions al llarg del dia i durant les estacions. S’amortitza a llarg termini. Localització a Espanya: El potencial d’energia solar a Espanya és el més alt d’Europa, per la posició latitudinal i la climatologia. El 70% del territori té més de 2500 hores annuals de sol. Els darrers anys gràcies a les subvencions estatals del PER 2005-2010 s’han construit nombroses plantes solar a tot l’estat, incrementant-se notòriament la producció d’energia.
  • 7. PLANTA FOTOVOLTAICA DE JUMILLA (MURCIA)
  • 8. ESQUEMA DE FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL SOLAR TÈRMICA
  • 9. - L’ENERGIA HIDRÀULICA A ESPANYA - Es la generada mitjançant la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment. -Avantatges: és abundant, renovable i no contamina, però, no és una energia neta, ja que provoca impactes ambientals (alteració del paisatge). -Inconvenients: la construcció d’embassaments provoca un fort impacte ambiental en el moment de la seva construcció, a l’inundar grans extensions de terreny, desplaçant poblacions i modificat els cursos dels rius. Localització a Espanya: Les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. Espanya es un país capdavanter en la producció d’energia hidroelèctrica, superada només per països molt extensos, com Canadà o les Estats Units, o d’altres amb grans possibilitats hidràuliques com Suècia o Noruega. Actualment la demanda creixent d’aigua per usos agrícoles i urbans qüestiona l’aprofitament hidroelèctric, especialment a l’hivern, l’època de més demanda elèctrica, ja que utilitza aigües que poden provocar l’esgotament de les reserves per a l’estiu. Els embassaments amb més capacitat són a les conques del Nord Peninsular, i les dels rius Duero, Tajo i Ebre. Les de menys producció es troben al Sud.
  • 10. Mapa de les centrals hidroelèctiques majors de 20 MW amb nom les que produeixen més de 300 MW
  • 12. POBLE DE RIAÑO (LLEÓ), L’ANTIC ES TROBA SOTA LES AIGÜES
  • 13. - L’ENERGIA EÒLICA A ESPANYA - Consisteix en l’utilització d’areogeneradors (molins de vent) que transformen la força del vent en electricitat. També es fan servir aerobombes per bombar aigua subterrània. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina, i no necessita un alt desenvolupament tècnic. -Inconvenients: està molt localitzada i és irregular, necessita amplis espais on el vent siga costant. Provoca un alt impacte visual i acústic i interfereixen en les comunicacions i en el vol de les aus. Localització a Espanya: Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que la converteixen en el segon país del món productor d’energia eòlica per darrera d’Alemanya. Impulsades pel PER es varen construir nombroses instal·lacions eòliques, especialment a Galícia, Castella La Manxa, Castella i Lleó, Aragó, Canàries i Andalusia, on es troba el major parc eòlic d’Europa, a Tarifa.
  • 16. - L’ENERGIA MAREOMOTRIU A ESPANYA - Es basa en l’aprofitament del moviment de l’aigua del mar que es produeix amb les marees i amb les onades per produir energia elèctrica. El funcionament d’una central mareomotriu es semblant al d’una hidroelèctrica. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina. -Inconvenients: està molt localitzada i genera un impacte visual en el litoral. Localització a Espanya: La mar Mediterrània no és un lloc adequat per a la instal·lació d’aquest tipus de centrals, per l’escassa amplitud de les marees. Per contra, si ho és l’oceà Atlàntic. A Espanya destaca la zona de Huelva, malgrat que aquesta energia està poc implantada.
  • 17. - L’ENERGIA GEOTÈRMICA A ESPANYA - Es basa en l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra, especialment per escalfar aigua en balnearis o habitatges i també per produir energia elèctrica. Cada 100 metres de profunditat la temperatura augmenta entre 2,5-3ºC, encara que a alguns llocs que presenten anomalies geotèrmiques pot ser de 10 a 15 vegades superior al normal. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic. -Inconvenients: està molt localitzada, pot emetre àcids i causar morts, pot contaminar aigües pròximes amb arsènic o amoníac. Localització a Espanya: L’àrea amb més possibilitats d’ús d’aquesta energia a Espanya són les Illes Canàries. A la Península els jaciments geotèrmics s’utilitzen per a la calefacció i el subministrament d’aigua calenta a La Rioja, Navarra o Tarragona; per a la calefacció d’hivernacles a Catalunya, Múrcia o Granada; i per a ús domèstic, Ourense (granges) o Madrid (habitatges).
  • 18. - LA BIOENERGIA (BIOMASSA) A ESPANYA -Consisteix en la transformació de la matèria orgànica, d’origen animal o vegetal, en energia elèctrica. Hi ha diversos mètodes: - Cremar la biomassa i utilitzar la calor alliberada - Utilitzar microorganismes que degraden les molècules orgàniques (fermentació alcohòlica per produir metanol) -La biomassa es pot classificar en: -Biomassa natural: és la es produeix a partir de la matèria orgànica natural d’origen vegetal (poda d’arbres). -Biomassa residual: produïda a partir de residus derivats de l’activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera. -Biomassa procedent de cultius energètics: són cultius fets en terrenys agrícoles i destinats a la producció de biomassa, amb finalitats no alimentàries.
  • 19. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic. -Inconvenients: la producció de biomassa produeix CO₂, encara que un principi es recupera per la fotosíntesi, però una potenciació excessiva de la bioenergia seria perjudicial. A més, produeix un encariment dels productes alimentaris bàsics, per l’alta demanda de conreus destinats a la producció de biocombustibles o d’energia. -Els biocombustibles són els combustibles produïts a partir de matèria orgànica. Els més comuns són el bioetanol i el biodièsel, pensats com a substituts de la benzina i el dièsel. El primer s’obté de plantes amb un elevat contingut de sucre o midó (cereals) mentre que el segon prové de plantes oleaginoses com el gira-sol o la colza.
  • 20. RECURSOS NO ENERGÈTICS Aigua Sol - Indispensable Sòl Aire -Fonamental - Recurs Vegetació per a la vida de -Indispensable per per a les fonamental - Proporciona les al activitats perquè és el una persones, alim desenvolupament agrícoles. substrat sobre multiplicitat de entació, higène de la vida el qual es recursos per a , conreus, indú desenvolupa la la societat stries… vegetació Els recursos forestals: - Tradicionalment han estat importatns per al proveïment de fusta (construicció, mobles, llenya…). Acualment les zones forestals són importants per a la conservació de la biodiversitat vegetal i animal, per a la fixació del CO2, arpofitament de la biomassa…
  • 21. RECURSOS NO RENOVABLES -RECURSOS ENERGÈTICS - 1. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS - Són aquells formats fa milions d’anys per processos geològics on la matèria ha patit un procés de reducció sense oxigen. L’energia s’obté a partir de la seva combustió. - Els combustibles fòssils han estat la base de la industrialització dels països desenvolupats. Són les fonts energètiques més utilitzades ja que aporten el 90% de l’energia que es consumeix al món. El carbó al llarg del segle XIX fins a mitjans del XX, i el petroli des de llavors, junt amb el gas natural, són les principals font d’energia. - Els països productors tenen una gran influència sobre l’economia mundial.
  • 22. - EL CARBÓ Origen: Roca sedimentària que es forma a partir de la descomposició de restes vegetals sense oxigen. Hi ha diferents tipus de carbó: la torba (menys qualitat), lignit (alt poder calorífic), la hulla (el més abundant i amb un alt poder calorífic) i l’antracita (difícil d’extreure). Explotació: - Mines a cel obert - Mines en galeries - Mines de Rio Tinto - Mines de hulla a Astúries
  • 23. Usos: el cabó fou el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Actualment el seu consum es limita a l’ús domèstic, a les centrals tèrmiques per produir electricitat i a la indústria metal·lúrgica. -Avantatges: combustible fòssil més abundant del planeta. -Inconvenients: alteració de la superfície terrestre, emissió de CO2 (contaminació atmosfèrica  efecte hivernacle i pluja àcida) Localització al món: El 75% de les reserves mundials es concentren a: Xina, EEEUU, Índia i Rússia. Localització a Espanya: Espanya produeix la tercera part del carbó que consumeix, i es pot considerar l’únic que té importància econòmica. S’exploten l’antracita, la hulla i el lignit. Les conques carboníferes més importants es localitzen a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia; malgrat que les mines han anant tancant per la seva falta de rendibilitat.
  • 24. - EL PETROLI Origen: Barreja heterogènia de compostos orgànics i prové de la descomposició de restes d’animals i vegetals en absència d’oxigen sota unes condicions de temperatura i pressió elevades. Producció: - Extracció - Transport - Tractament (refinament) Usos: Principal font d’energia de la societat actual. Els països rics són els principals consumidors però no smbre són els productors més importants, així que depenen d’ell, i l’empren a totes les branques dels processos productis, fonamentalment a la indústria química, la producció d’energia i com a combustible dels mitjans de transport.
  • 25. -Avantatges: combustible fòssil més important a nivell mundial, 40% de l’energia comercialitzable; una gran varietat de productes s’obtenen del petroli, motor de l’economia mundial. -Inconvenients: producció controlada per un reduït número de països, dependència dels països rics envers el petroli, intents de control i mesures de pressió cap als països productors, molts s’organitzen a l’OPEP (crisis dels 70). Actualment el preu del barril del petroli està en 118$, els darrers cinc anys s’ha encarit un 77,52% Les reserves del petroli són finites (peak oil) i estan localitzades geogràficament, l’Orient Mitjà té més de la meitat de les reserves existents. Provoca importants problemes ambientals derivats tant de l’extració (impacte visual), transport (marees negres) com combustió (contaminació atmosfèrica).
  • 26. Localització al món: Orient Mitjà (Península Aràbiga, Iran, Iraq), Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela), Nord d’Àfrica (Argèlia, Líbia, Nigèria, Guinea Equatorial), Rússia (Sibèria), Xina i EEUU Localització a Espanya: La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica, únicament s’exploten petits jaciments a Tarragona, Huelva i Burgos. El darrer anys s’han publicat molts estudis i realitzat prospeccions que indiquen que pot haver-hi grans borses de petroli a les Illes Canàries, però encara no hi ha cap estudi definitiu. Espanya té una elevada capacitat de refinació, ja que disposa de deu refineries repartides per la costa, i dues més a l’interior (Puertollano i Badajoz). Voluntaris de l’Universitat de València paliant els efectes de la “marea negra” causada pel “Prestige” (Costa da Morte, Galícia)
  • 28. - EL GAS NATURAL Origen: Gas metà format al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de matèria orgànica atrapada en el subsòl. Utilització massiva arran dels descobriment de la tècnica de liquació. Usos: La major part del gas consumit s’empra per escalfar les indústries i les llars, a més, es fa servir per generar electricitat i per ser processat químicament en productes com combustibles, plàstics, fibres sintètiques o insecticides. -Avantatges: dels combustibles fòssils és el que menys impacte causa sobre el medi (baisa emissió de CO2); requereix un processament reduït, per això està considerat com una energia de transició entre les tradicionals i les renovables. -Inconvenients: reserves escasses (entre 50 anys i 250 anys segons els estudis); concentració geogràfica, que origina conflictes geopolítics pel control i la distribució; riscos en el transport (vaixells, mitjançant la tècnica de la liquació; i gasoductes)
  • 29. Localització al món: Orient Mitjà i Rússia (té les majors reserves del món). Destaca també Argèlia i Líbia, al nord d’Àfica, d’on Espanya importa el gas a través del gasoducte Magrib-Europa i Argèlia-Europa, i també en vaixells. Localització a Espanya: La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica excepte a Euskadi, aquest mateix any s’han trobat reserves a Àlava, malgrat que per extreure-les cal emprar una tècnica anomenada “fracking” que és molt agressiva vers el medi ambient i pot contaminar tot el subsòl, aigües subterrànies incloses. A la resta de l’Estat els jaciments, ara exhaurits, funcionen com a magatzems i garanteixen les reserves per a quinze dies. Planta gasificadora de Reginosa (El Ferrol, A Corunya)
  • 30. -RECURSOS ENERGÈTICS - 2. ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS S’empren com a font d’energia de les centrals nuclears. El més important és l’urani. - L’URANI Origen: Element químic de l’uraninita. Aquest mineral és tractar químicament per separar l’urani. Els residus d’aquest procés contenen substàncies radioactives. Usos: S’utilitza als reactors nuclears per generar energia i en les piles, encara que també es pot utilitzar per construir bombes atòmiques. Abans de ser utilitzat s’ha d’enriquir mitjançant un complex i car procés. Això comporta que només els països tecnològicament capdavanters puguin construir instal·lacions nuclears. El seu ús es va generalitzar als països desenvolupats arran de la crisis del petroli de 1973. Central Nuclear de Vandellòs Tarragona
  • 31. -Avantatges: té un poder calorífic molt alt, amb pocs quilograms d’urani pot posar-se en funcionament una central nuclear; cost baix de producció d’electricitat, així doncs la rendibilitat econòmica és molt alta (quan s’amortitzat l’alt cost de construcció de la central); índex de contaminació atmosfèrica baix, la fissió no produeix CO2, per això el lobbie nuclear la presenta com una alternativa als combustibles fòssils per reduir els efectes del canvi climàtic. -Inconvenients: alt cos ecològic, des de l’obtenció del mineral fins l’utilització com a combustible genera una sèrie de residus radioactius difícils de tractar que cal emmagatzemar en algun lloc; risc d’accident amb nefastes conseqüències com els Harrisburg (EEUU, 1978), Txernòbyl (URSS, 1986) o el darrer de Fukushima (Japó, 2011); donat el fet de la complexitat i que els residus nuclears poden fer-se servir com a armes atòmiques, la tecnologia es troba en mans d’uns pocs països, fet que genera dependència tecnològica i conflictes geopolítics (Pakistàn, Iran, RPD Korea...); als països occidentals l’energia nuclear genera controvèrsia social.
  • 32. Localització al món: Les centrals nuclears es concentren a EEUU, Rússia, França, Japó, Canadà, Alemanya...; en els darrers anys països com Xina, Pakistàn, Mèxic o l’Índia han construït centrals nuclears. Les reserves d’urani es concentren a Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia; sent els principals consumidors l’UE, EEUU, Aràbia i Canadà. Localització a Espanya: Malgrat que a Espanya hi ha urani no hi ha cap jaciment que l’exploti. Arran l’Estat hi ha vuit centrals nuclears: Garoña (Burgos), Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II (Tarragona), Cofrentes, (València), Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara). A més hi ha un cementeri nuclear situat a El Cabril, Còrdova. Actualment Espanya està sota una moratòria nuclear (des de 1983) que pot ser revisada els pròxims anys. Totes les centrals espanyoles superen els vint anys de funcionament.
  • 34. -RECURSOS NO ENERGÈTICS Procedeixen de la mineria i s’extreuen de jaciments. Els més importants són els minerals metàl·lics i els no metal·lics. - Metàl·lics: Minerals dels quals s’extreuen els metalls que contenen com l’hematites (ferro), la blenda (zinc) o la bauxita (l’al·lumini). Es consideren recicables. -No metàl·lics: Aquells que no s’utilitzen per extreure’n metalls com la sal comuna, les sals potàsiques, el sofre, el caolí (argila blanca emprada per la fabricació de porcellanes) o les roques industrials que s’exploten per ser utilitzades com a material de construcció o en empreses químiques (pissarra, granit, sorra, marbre...). Es consideren reutilitzables. Hemetita Mina de sal gema
  • 35. Origen: S’extreuen majoritàriament de jaciments terrestres que són els llocs on es troben concentrats els minerals en forma de filons o capes sedimentàries. Quatre tipus: mines a cel obert, mines subterrànies en galeria, pedreres (explotació en superfície, roques industrials) i graveres (explotació en profunditat, s’extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments). Usos: Base de la indústria siderúrgica, matèries primeres en la construcció d’edificis, fabricació d’eines, indústria química... Explotació: - Exploració - Extracció - Concentració - Refinament
  • 36. -Avantatges: diversitat d’usos -Inconvenients  problemes ambientals i geopolítics: -80% es consumeix als països occidentals. -Reserves es troben a EEUU, Canadà, Rússia, Austràlia i Sud-Àfrica . -Es necessita molta energia per extreure’ls; reciclat de metall  70% estalvi. -Important impacte ambiental de les explotacions mineres -Limitats, es considera que un mineral està exhaurit quan el preu de localitzar- lo, extreure’l, transportar-lo i processar-lo té uns costos més elevats que el rendiment que se n’obté en el mercat. Només quatre dels minerals més importants es consideren abundants: alumini, ferro, potassi i magnesi. -Temps d’exhauriment  explotació 80% de les reserves conegudes. Quan s’arriba tenim quatre opcions: reduir-ne el consum; reciclar i reutilitzar el ja extret; trobar un substitut; prescindir-ne. A molts països les empreses mineres fan servir mà d’obra infantil, com a l’Índia.
  • 38. Localització a Espanya: Espanya disposa de recursos minerals variats per la complexitat de la formació geològica de la Península, encara que econòmicament només destaca pels recursos en roques i minerals industrials, mentre que la importància dels minerals metàl·lics és escassa. Minerals metàl·lics Minerals NO metàl·lics -Jaciments no explotables comercialment. Destaquen les sals potàssiques, la sal -Només s’extreuen quantitats mínimament comuna (gemma o marina), el caolí, el importants de: quars. ·Ferro: indústria siderúrgica Són importants les roques i els minerals ·Plom: acumulador d’energia industrials, Espanya és el primer productor ·Zinc: aliatges, protecció corrosió i la de la UE i presenta un creixement continuat. indústria elèctrica. Principalment es produeix: ·Coure: fabricació material elèctric. -Pissarra: per fabricar teulades. ·Mercuri: productes industrials com els -Marbre, guix i granit (construcció). instruments de precisió, piles o pintures. Dins dels minerals industrials Espanya ·Tungstè: carburs, ferroaliatges i produeix: celestina, potassa, fluorita, components elèctrics. feldespat i sepiolita (70% de les reserves ·Estany: aliatges metàl·lics i indústries mundials). elèctriques. Es consumeixen a Espanya però no s’extreuen la bauxita (alumini), titani (química), níquel (acer inoxidable) i el crom (metal·lúrgia).
  • 41. 1. EL SECTOR PRIMARI 1.1 L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA Tendències actuals de l’agricultura a Espanya - Predomini de l’agricultura de mercat amb producció extensiva en els conreus de secà i intensiva en els de regadiu - Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d’enginyeria genètica, biològica i química com: Els anomenats cultius hidropònics, en els quals les plantes s’alimenten directament de substàncies químiques i d’aigua sense necessitat de sòl. També s’utilitzen altres tècniques més tradicionals com les d’arenament (cobrir la terra de sorra perquè pugui conservar la humitat) o el cultiu sota plàstics. Les empreses químiques han llançat al mercat nous adobs químics i fertilitzants per a obtenir un creixement més ràpid. Han aconseguit elaborar productes fitosanitaris que permeten prevenir i eradicar plagues que amenacen a les collites Han contribuït a multiplicar els conreus en hivernacles per mitjà del control de la humitat i la temperatura. La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2,2% de la població activa es dedica a les activitats agrícoles, un 30% del territori està ocupat per conreus.
  • 43. Disminució de la superfície cultivada en benefici de: Altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) Especialment les zones properes a les àrees urbanitzades. La superfície forestal (boscos), Segons les dades de l’INE de l’any 2007, la Superfície Agrària Útil (SAU) que són les terres de conreu, els prats i les pastures, han disminuït un 12,5% en els darrers anys i, en canvi, el terreny forestal ha augmentat en un 9,1%. Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu mitjançant la canalització de l’aigua i els nous sistemes de reg (bombes i motors de regatge d’aspersió i gota a gota). Disminució de diversificació productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialització en els productes més rendibles. Pèrdua i envelliment de la població activa, que ha donat lloc a un pes creixent dels assalariats agraris i a l’agricultura a temps parcial. Reducció progressiva de la quantitat d’explotacions i augment de la dimensió mitjana que actualment és de 31 ha. Aquestes són més mecanitzades i tecnificades A l’interior peninsular, on predomina el cultiu de secà, és on hi ha les explotacions més extenses; en canvi, a la perifèria, on abunda el regadiu, trobem les explotacions més reduïdes. La majoria de les explotacions agràries són explotades en règim de propietat, és a dir les treballen ells mateixos o bé contracten jornalers, i més del 90% corresponen a un propietari individual, així doncs, continuen dominant les explotacions familiars
  • 44. Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal. Hi ha un lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària. La ramaderia ha experimentat grans transformacions en el darrer terç del segle XX, i avui en dia suposa un 40% del total de la producció final agrària. Actualment la ramaderia es caracteritza per ser menys dependent de les condicions del medi i més dependent dels pinsos elaborats, això suposa un augment de la ramaderia intensiva. El sector ramader més important és el porcí Malgrat tot a Espanya coexisteixen dos tipus de ramaderia: Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la ramaderia bovina, la porcina i l’aviària en règim d’estabulació. En la seva localització hi influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals. Aquesta mostra un elevat grau de vinculació amb les indústries càrnies i làcties i s’ha imposat com a model majoritari. Aquest és el sector més important actualment a Catalunya. Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi. Es localitza en els prats humits de la cornisa atlàntica i cantàbrica, on predomina la ramaderia bovina i al sud peninsular i als prats erms de l’interior de l’altiplà central, en la que predomina el sector oví. Actualment la tendència és a prioritzar una agricultura sostenible que intenta combinar d’una manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi ambient, tot i que té com a objectiu satisfer les necessitats creixents d’una població mundial en creixement. Augment progressiu de l’agricultura ecològica que es caracteritza per plantar els conreus apropiats per cada zona.
  • 45. Estructura de les explotacions Cal analitzar la mida i la propietat. Mida: La història marca molt la mida de les explotacions agrícoles. Minifundis: Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i País Valencià. Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca èxodes rurals. Latifundis: Grans propietats a Andalusia, Aragó, Extremadura i Submeseta Sud. Dedicades a pastures i cereals.
  • 46. Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris. A vegades contracten jornalers per realitzar tasques concretes i de vegades en una època concreta (verema, recollida d’olives...) Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui una quantitat de diners (com un lloguer). El pagès pot conrear-hi el que vulgui, ja que ell és qui corre amb les despeses de l’explotació. Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícola obtinguda. Usdefruit: que és el dret d’aprofitar els fruits d’una cosa que es propietat d’una altra persona, és a dir es permet conrear una explotació i quedar-se amb els fruits, encara que no sigui de la seva propietat. També existeixen les terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l’Estat o d’altres entitats públiques.
  • 47. LA POBLACIÓ AGRÀRIA En general la població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de: - La mecanització dels treballs agrícoles. - L’especialització - La baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors. Cada vegada és més freqüent que el cap de la família treballi a l’explotació agrícola, mentre que la dona i els fills es dediquen a altres activitats econòmiques. També és un fet cada dia més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial així pot combinar les tasques agrícoles amb altres feines. Aquesta situació fa que actualment augmenti la gestió directa de les terres i disminueixi la parceria i l’arrendament, així com el nombre de treballadors fixes, en canvi, en els últims anys ha augmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada. Per realitzar tasques eventuals Espanya contracta de mà d’obra immigrant des dels països d’origen. Tot i aquesta tendència a la baixa, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals perquè es va produir un l’èxode urbà. Aquesta població s’anomena rural perquè es tracta de persones que encara que vivien en zones rurals treballaven en el sector secundari o terciari. En canvi la població agrària és aquella que treballa en el sector primari. Un altre aspecte important és l’envelliment de la població agrària, ja que els pagesos de més de 50 anys continuen sent majoritaris. Tot i així, en els últims anys les millores de l’agricultura (especialment intensiva) han motivat un augment de joves d’entre 16 i 40 anys que es volen dedicar a l’activitat agrària.
  • 49. La PAC Els objectius de la PAC són: - Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internacionals i desenvolupar la indústria agroalimentària. - Assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari. - Garantir l’aprovisionament de productes agraris - Assegurar preus raonables per als consumidors. - Estabilitzar els mercats. - Millorar el medi ambient i l’entorn rural. A la UE, Espanya ocupa el segon lloc en Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) i el quart en el nombre d’explotacions. Si l’augment de la productivitat agrària espanyola en els últims anys ha resultat beneficiosa, l’excedent de producció ha suposat un problema, ja que un dels objectius de la PAC consisteix precisament en retallar quotes per no crear excedents. Així els productes que són deficitaris a Europa reben ajudes financeres i els que en són excedentaris no reben ajudes, cosa que crea un profund malestar entre els pagesos. Entre els productes deficitaris d’Europa trobem el cotó, el tabac, els aliments pel bestiar... Entre els producte excedentaris, ja sigui per producció excessiva o per demanda insuficient trobem: el sucre, l’arròs, el vi, els cereals, la llet, l’oli i els productes hortofrutícoles. Pel que fa a la Ramaderia, en els darrers anys s’han tancat moltes explotacions ramaderes a causa de la seva manca de rendibilitat per la davallada dels preus en origen i un augment desmesurat dels costos de producció. A més les exigents normatives sanitàries de la UE impliquen un augment del preu final de la carn, enfront de la que s’importa de tercers països.
  • 50. CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS PAISATGES AGRARIS FACTORS FACTORS FÍSICS HUMANS El medi El relleu i La pobla- El pobla- Explo- El clima rural els sòls ció ment tacions
  • 51. ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA
  • 52. EL PAISATGE AGRARI Àrees productores: FACTORS E - tipus de cobertura vegetal L - mida i tipus d’explotació E - tipus de ramaderia M CLIMA Humans: - humitat RELLEU E - fisonomia de l’hàbitat -estacions -distribució i N - hores insolació forma parcel·les - disposició … T - vies de comunicació S atlàntic mediterrani - Paisatges agraris a Espanya: interior muntanya canari
  • 53. ATLÀNTIC INTERIOR CANARI
  • 54. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC RELLEU  accidentat AGRICULTURA RAMADERIA conreu dedicat al farratge cria de bestiar boví CLIMA OCEÀNIC presència de prats pel ramat introducció noves races pomeres per elaborar sidra objectius: producció de llet presència de prats (Euskadi, Astúries i Cantàbria) interior de Galícia policonreu i de carn a Galícia boscos caducifolis tradicional explotacions familiars minifundis ( concentració parcel·lària) POBLAMENT DISPERS  CASERIES
  • 56. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI RELLEU  accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals. CLIMA MEDITERRANI Agricultura de Secà: TRIOLOGIA MEDITERRÀNEA precipitacions escasses cereals, vinya i olivera estius calorosos (sequera) Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars
  • 57. temperatures més suaus i sols més fèrtils Tecnificació (hivernacles, selecció de Agricultura de regadiu planters, reg per degoteig i ús de fitosanitaris) RAMADERIA Planes litorals: explotacions intensives Ovina i caprina Extensiva a zones de secà Bovina i porcina Intensiva: proveir ciutats POBLAMENT  CONCENTRAT majoritàriament
  • 58. PAISATGE MEDITERRANI: HORTA DE VALÈNCIA EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU
  • 59. EL PAISATGE AGRARI D’INTERIOR RELLEU  predominen les zones planes amb una altitud elevada a la Meseta CLIMA CONTINENTAL limita tipus d’agricultura hiverns freds (glaçades) i el creixement dels boscos estius calorosos Paisatge típic: devesa manca de precipitacions AGRICULTURA Rotació de conreus (i guaret) Biennal o triennal Aliments pel bestiar (ordí) Mecanització Adobs han reduit el guaret Latifundis predominen Explotacions hortofrutícoles a les vores dels rius.
  • 60. RAMADERIA Ovina Prats muntanyosos (Meseta i Aragó) Bovina, porcina i avicultura Extensiva i industrial Proximitats nuclis urbans BESTIAR OVI D’ARAGÓ POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS. Èxode rural elevat Habitat: petits nuclis rurals o ciutats agropecuàries GRANJA DE POLLASTRES
  • 61. PAISATGE TÍPIC DE LA MESETA CASTELLANA
  • 62. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA RELLEU  escarpats CLIMA  fred (neu), contrastos vessants sud i nord Activitats agropecuàries i silvícoles Explotació forestal Ús escalonat del terreny Aprofitament del faig i el castanyer Nord: pastura, horts i conreus a les (creixement lent) valls, boscos als vessants i prats d’altura Introducció del pi i eucaliptus (industria Sud: conreus escalonats fins els 2000 m a la paperera) part del solell. Vessants baixos estan treballats en feixes (abandonats) Ramaderia Petites propietats a les valls Bovina i ovina Bovina transhumància local Forestals comunals Extensiva Conversió de boscos en pastures POBLAMENT escàs i concentrat a petits nuclis a les valls. Impacte del turisme als paisatges
  • 63. EL PAISATGE DE MUNTANYA
  • 64. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES Factors físics Sistemes agrícoles i ramaders Sòls volcànics -El plàtan (Tenerife, La Palma) Relleu escarpat - tomàquet (GC, T., Fuerteventura) Clima subtropical -Patata (Tenerife i GC) Pluviositat escassa -Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació Ús arenats artificials per - Caprí i oví augmenten conservar humitat -Boví i porcí en recessió Estructura agrària Explotació forestal Tipologia propietat variada Superfície forestal protegida Economia subsistència interior: petita Pi canari i la laurisilva Costa: agr. exportació : grans propietats POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida. Habitat rural: Concentrat
  • 65. PAISATGE AGRARI CANARI: PLANTACIÓ DE PLÀTANS
  • 66. 1.2 LA PESCA Característiques de la pesca a Espanya La pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de la UE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. Aquesta important posició mundial està vinculada al fet que a Espanya es consumeix una gran quantitat de peix (més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústria conservera. Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi ja que: - La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada - La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials del Marroc. - La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada i massa càlida, hi ha menys fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents.
  • 67. Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors rics en pesca en altres llocs: - Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establert quotes de captures i temporades de veda. - A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions. - A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb els països africans limítrofs, i per això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània. - A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altàntic de l’Amèrica Llatina.
  • 68. Importància de l’aqüicultura que pretén satisfer la demanda de peix i marisc. Espanya compta amb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories: -Un clima favorable -Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les -Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies -La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades. -La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i en tercer lloc a la costa Mediterrània. -La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aigua salada en mol·luscos. Actualment s’està produint un descens en les persones ocupades en aquest sector degut a: - La crisi de la pesca artesanal i costanera. -La retallada en el nombre de llicències per pescar en aigües comunitàries i de tercers països. -La tecnificació de la flota pesquera, Malgrat tot la quantitat de pesca desembarcada es manté més o menys constant
  • 69. ÀREES PESQUERES ESPANYOLES El litoral espanyol es divideix en vuit regions pesqueres: 1. La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pel volum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi té una part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanes principals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empreses pesqueres i distribuïdores. 2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pesca desembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de base de molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries. 3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’han d’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, Sud Mediterrània i Balears) 4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic com escamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes. 5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenen importants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i el d’Arrecife.
  • 71. 1.3 LA SILVICULTURA SILVICULTURA Explotació dels recursos que ofereixen els boscos -Superfície forestal d’Espanya  26,3 mil. Hec. - Boscos  29% de la superfície - Catalunya  838.663 hec. Problemes dels boscos  INCENDIS, TALA INCONTROLADA Acció antròpica  introducció de noves espècies (pi i eucaliptus) Bosc en expansió  abandonament dels camps de conreu
  • 72. Cicle de la silvicultura
  • 73. 2/3 dels boscos a Espanya son de propietat privada 1/3 pertanyen als municipis La resta, a les comunitats autònomes. El 25% dels boscos son espais protegits. La principal funció dels boscos és protegir vers l’erosió i la desertificació, a més de regular el cicle hidrològic. El 12% dels boscos son explotats per obtenir fusta.
  • 75. ESPÈCIES AUTÒCTONES ALZINA ROURE SUBSTITUIDES PI EUCALIPTUS
  • 76. 2. EL SECTOR SECUNDARI FONTS D’ENERGIA MATÈRIES PRIMERES CAPITAL ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA MÀ D’OBRA TECNOLOGIA
  • 77. ELS PAISATGES INDUSTRIALS Polígons industrials Parc tecnològic Tecnòpolis -Intent d’ordenar territorialment -més recents -Model de parc tecnològic la producció industrial. a tota la ciutat. -Empreses de caire -Perifèria urbana tecnològic i -Innovacio tec. Centres -Relacionat amb la xarxa viària i capdavanteres públics o privats destinats l’us de l’automòbil -Bones comunicacions a la investigació, al desenvolupament -Prop de les universitats tecnològic, l’ensenyament superiori les empreseses capdavanteres
  • 78. CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ·Accidents industrials ·Contaminació de · Sobreexplotació del l’aigua ·Contaminació del · Contaminació de sòl sòl l’aire: -Òxids de nitrogen i sofre -CO -Gasos CFE
  • 79. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA · Segle XIX · 1959 – 1975 · 1900 – 1959 Catalunya: tèxtil Plà d’estabilització = Desenvolupament industrial Euskadi: siderúrgia espanyol modernització i liberalització. Ferrocarril i finances Adopció messures Creixement de les exportacions Espanya: país agrari proteccionistes = ∆ demanda Cicle creixement econòmic interior mundial. Escassa burgesia Creixement població Migracions externes i internes Industrialitzacio: feble i = mà d’obra abundant regional I GM = Neutralitat d’Espanya permet un ∆ de Multinacionals s’instalen a l’exportació, però en acabar Espanya, legislació laboral crisis vigent. Creixement industrial durant la II Rep., frenada per derrota i política autàrquica
  • 80. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA Espanya afectada per la crisis del petroli, encariment de les matèries Crisis 1974 – 1984 primeres, conflictivitat social, fi de la dictadura, instauració democràcia, legalització de partits i sindicats…. Llei de reconversió i reindustrialització 1984 – Anys 90 Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la remodelació industrial i l’adaptació als models europeus · Reconversió dels sectos menys productius, especialment la siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils · Eliminació de les empresas amb demanda insuficient: electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPI Principals messures: · Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i Andalusia · Creació de zones franques a Madrid i Barcelona
  • 81. Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu. (font vikipèdia)
  • 82. Característiques de la indústria Espanyola en l’actualitat · Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE · Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos que agrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats. · Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb les noves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia… · Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a la R+D, encara que la mitjana està per sota de la UE · Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model de contractació extensiu desplaçat cap als NPI · Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món (globalització econòmica) · Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals. Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliure competència. · Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar- se tecnologicament. Extensió de la subcontratació. · Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.
  • 83. SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA · Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com al mercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari: càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals… Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles · Químic: Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques i d’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat a l’exportació. Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid · Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació. Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès. Amenaçat per la deslocalització. Radica a Euskadi i Catalunya · Material de transport: repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre · Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i està localitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid · Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettals fèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes les cc.aa.
  • 86. LA CONSTRUCCIÓ Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora 3.000.000 de persones. Avui en dia gairebé no supera el milió. Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública. 1997 – 2007 Creixement · Expectatives irreals de pujada contínua dels preus · Beneficis de l’especulació inmobiliària · Ajuts destinats a la compra d’habitatges · Facilitats d’accès als crèdits Preus elevats habitatges Crisis financera mundial 2008 CRISIS ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA
  • 90. 22. EL SECTOR TERCIARI CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI Conjunt d’activitats orientades a prestar serveis per satisfer les necessitats de la societat · Activitats comercials · Sector terciari alt o quaternari  activitats qualificades, tecnificades i gestió. · Els transports i les comuniacions Direcció, plannificació i cntrol de la · Activitats culturals i d’oci  turisme política, economia i societat · Administració Pública · Serveis educatius · Serveis sanitaris · Terciari clàssic: la resta d’activitats · Serveis financers · Gestió i assessoria CARACTERÍSTIQUES · Neteja i manteniment · Activitats intangibles i inmaterials · Assistència social · Impossibles d’enmagatzemar · Diversificat
  • 91. CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR • Progressiva industrialització  increment de la demanda de serveis (transport, banca, comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses (comptabilitat, gestió, informàtica...) • ∆ turisme  transport, comerç i serveis d’oci • ∆ nivell de vida de la població  augment de la demanda de serveis d’oci • Incorporació de la dona al mon del treball  serveis domèstics, educació infantil... • ∆ Serveis públics  per donar assistència a tots els ciutadans... • Canvis en el mercat de treball  tradicionalment ha estat considerat un sector refugi en temps de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a més també perd ocupats.
  • 92. DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA
  • 93. EL COMERÇ FACTORS DE LOCALITZACIÓ Transport i comunicacions  Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productes que no es necessiten  cal desenvolupar un consum responsable CARACTERÍSTIQUES -Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials. - Gran especialització com a conseqüència de la concentració. - Comercialització de tot tipus de productes. - Importància dels estudis de mercat. - Producte encarit pels diferents intermediaris. - Grans empreses comercials -Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el nucli central
  • 94. TIPUS DE COMERÇ EXTERIOR INTERIOR Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es · Comerç a l’engròs: recull en: majoristes que venen a minoristes 1. Balança de pagaments: tots els intercanvis d’un país, tan materials com financers. Es desglossa en balança · Comerç al detall: comercial, de serveis, de rendes i de transferències. minoristes que compren als productors o Pot ser excedentària o deficitària majoristes 2. Balança comercial: diferència entre els bens materials exportats i importats. Pot ser: - Positiva: el valor de les importacions és inferior a les exportacions I<E - Negativa: les importacions superen les exportacions I>E
  • 95. IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en relació al PIB anual COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al PIB anual TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació
  • 96. EL COMERÇ A ESPANYA Interior · Característiques: -Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerç per detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger. -Baix volum de vendes -Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar els aliments frescos. -Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda. -Alt índex d’habitants per establiment. -Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis. -Noves formes de venda: Canvis -Cadenes de descompte -Marques blanques -Franquícies -Outlets -Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.
  • 97. REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL • Competència de productes importats a preus relativament baixos • Presència d’empreses estrangeres • Desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda • La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao 400.000.000 Creixement del comerç 350.000.000 majorista 300.000.000 250.000.000 MINORISTAS Ventas (miles de euros) 200.000.000 MAYORISTAS Ventas (miles de euros) 150.000.000 100.000.000 50.000.000 0 1.992 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005
  • 98. Exterior ·Genera el moviment més important de mercaderies ·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant. ·Principals Importacions: - Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas) - Matèries primeres (minerals i agrícoles) - Equips de telecomunicacions - Productes tèxtils - Automòbils, màquines i materials elèctric NEGATIVA ·Principals Exportacions: - Alimentació, productes químics i material de transport EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL 169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327 dades en milers d’euros Font: ICEX
  • 102. EXPORTACIONES IMPORTACIONES Bienes de equipo 20,4% Bienes de equipo 20,6% Sector automóvil 17,6% Productos energéticos 16,2% Alimentos 15,6% Productos químicos 15,6% Productos químicos 14,6% Sector automóvil 12,5% Semimanufacturas no químicas 11,3% Alimentos 11,1% Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 10,9% Productos energéticos 4,5% Semimanufacturas no químicas 6,9% Otras mercancías 2,73% Bienes de consumo duradero 3,1% Bienes de consumo duradero 2,1% Materias primas 2,7% Materias primas 1,9% Otras mercancías 0,4%
  • 105. EL SECTOR FINANCER Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la distribució i el consum dels béns. Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa. Sector financer espanyol · Transformació per globalització i adopció de l’€ · Procés de concentració bancari i empresarial · Grups més importants: · Santander Central Hispano · Bilbao Bizcaya Argentaria · Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), que han sofert processos de fusió arran la crisis, esdevenint grans consorcis financers i immobiliaris (Bankia, Unim...) · Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional, malgrat el creixement dels dos grans bancs (Santander i BBVA) que han ampliat els seus negocis a Europa i Amèrica. · Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.
  • 106. ELS TRANSPORTS Desplaçaments de població: · Desplaçaments quotidians  residència - treball/lleure · Desplaçaments llunyans: - Generalització turisme a gran escala - Moviments migratoris vers països avançats Distribució de bens i serveis Ha permès transportar persones i mercaderies de forma més ràpida, segura i econòmica. Principals canvis: -∆ tonatge en vaixells, camions i avions REVOLUCIÓ -Intermodalitat en el transport de mercaderies, combinant-ne diferents. TRANSPORTS -Millora de la infraestructura viària -Augment de la seguretat -Reducció dels preus
  • 107. LES XARXES DE TRANSPORT Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles Formades per: · Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de malla o xarxa · Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats
  • 108. ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més PAÏSOS el Golf Pèrsic pel petroli. Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectades DESENVOLUPATS PAÏSOS Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals. Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquen SUBDESENVOLUPATS explotacions mineres i agrícoles amb els ports FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS -Nivell de desenvolupament econòmic -La densitat dels assentaments humans -Els condicionants físics del territori
  • 109. TIPUS DE TRANSPORT Terrestre Marítim Aeri ·Carretera: més utilitzat per les mercaderies i persones per · Adequat pel transport a grans · Adequat pel desplaçament de distàncies reduïdes. distàncies de mercaderies persones a grans distàncies i pesants i/o perilloses pel seu baix mercaderies lleugeres i de valor. Avantatges  Mobilitat, xarxes preu (productes a doll, sòlids a estructurades i denses. granel i mercaderia general) Avantatges  rapidesa i seguretat; aeroports centres Inconvenients  Avantatges  barat i segur; gran dinamitzadors de l’economia per Contaminació, sinistralitat, satura capacitat; els ports han instal·lació de empreses ció i ampliació esdevingut en centres industrials i comercials ·Ferrocarril: importància en dinamitzadors de l’economia Inconvenients  car, necessitat mitjanes i llargues distàncies. Inconvenients  Lentitud, risc de terrenys per la construcció i Avantatges  Ràpid, segur i per l’ecosistema marí ampliació dels aeroports econòmic. Gran capacitat. Inconvenients  rigidesa del traçat.
  • 110. EL TRANSPORT A ESPANYA POLÍTICA EUROPEA Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació; 4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental) TRANSPORT Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Canàries i País Valencià) POLÍTICA ESPANYOLA 2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports TRANSPORT -∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible. -Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat. Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006- POLÍTICA CATALANA 2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i TRANSPORT logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.
  • 111. TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA Xarxa de carreteres Espanyola · Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones · Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població. · Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els aeroports més importants i les capitals de província.
  • 113. Xarxa de ferrocarrils espanyola · Traçat no radial. · Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència). · RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i està explotada per RENFE Operadora. · Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak... · Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal. · Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut). · Deficiències  Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..
  • 117. TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA Transport marítim a Espanya · Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància. ·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports. · Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona  primer port d’Europa. · Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic *…+ Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o entrado de España por vía marítima". Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son: Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y- hogar/2007/04/16/161723.php?page=3
  • 119. Transport aeri a Espanya · Transporta passatgers a llargues distàncies · Comerç de mercaderies creixent  hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega. · Desenvolupament  millora i ampliació dels aeroports, gran inversió. · Madrid Barajas  més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i transoceànics. · Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant... · AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols
  • 121. El transport per canonades · Xarxes de transport d’aigua: -asseguren el proveïment de les poblacions, les indústries i condueixen l’aigua als regadius · Xarxes de transport d’hidrocarburs (oleoductes/gasoductes): -oleoductes  proveeix a les refineries situades a l’interior. Dos eixos principals: Rota-Madrid-Saragossa- Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao -gasoductes  en contínua ampliació. Connecta amb França i la xarxa europea i per Gibraltar amb el que porta el gas d’Argèlia
  • 122. La Xarxa Elèctrica · Xarxes d’alta tensió  condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw. · Xarxes de distribució local  porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.
  • 123. EL TURISME COMPONENTS DEL TURISME L’oferta turística La demanda turística Conjunt de bens i serveis, de recursos i infraestructures · Disposició de compra o de ordenats i estructurats de satisfacció d’un servei manera que estiguin turístic. disponibles per ser emprats pel turistes. Distingim: 1. Recursos: allò que posseeix un territori que és susceptible de ser apreciat pels turistes. 2. Empreses turístiques 3. Infrastructures
  • 124. TIPUS DE TURISME DE MASSES (SOL I PLATJA) · Característiques: -Es va desenvolupar als països industrials a la dècada dels 50 i va adquirir gran importància a partir de la dels 60 -Desplaçament de gran quantitat de persones -Concentrat en unes quantes destinacions -Elevada estacionalitat -Molt agressiu amb el medi ambient
  • 125. ACTIVITATS RELACIONADES · La construcció de les instal·lacions d’allotjament i d’atraccions turístiques · La construcció d’infraestructures pels transports necessaris per al desplaçaments de turistes i pel proveïment de serveis · La indústria i l’artesania per la fabricació de productes de consum per las turismes · La proliferació d’entitats financeres
  • 126. Països Emissors: -Primer món Països receptors · Causes: -La costa mediterrània Augment poder adquisitiu i del temps -Ciutats europees lliure -Estats Units Concentració de la població a les ciutats -Destinacions exòtiques (varien en Augment de la velocitat dels funció de la inestabilitat política) desplaçaments Abaratiment dels transports Proliferació de les agències turístiques Interès per altres cultures Per: · renda per càpita més baixa · condicions climàtiques favorables al turisme · descobriment de nous indrets · ofertes determinades: platges/esquí… · allotjament: càmpings, hotels, apartaments, albergs...
  • 127. Posició Mundial País Arribada de turistes internacionals 2009 1 França 74,2 2 Estats Units d'Amèrica 54,9 3 Espanya 52,7 4 Xina 50,9 5 Itàlia 43,2 6 Regne Unit 28 7 Turquia 25,5 8 Alemanya 24,2 9 Malaisia 23,6 10 Mèxic 21,5
  • 132. · Llocs de treball directes i indirectes · Efecte multiplicador sobre l’economia · Anivella la balança de pagaments Beneficis · Transvasament de les rendes entre les regions · Millora de les infraestructures · Dinamització cultural · Degradació mediambiental (paisatge, contaminació, sobreexplotació dels recursos, residus, destrucció d’ecosistemes...) · Urbanisme sense control (PAI’s costaners) · Banalització cultural Problemes · Estacionalitat · Treball precari i eventual · Saturació · Colonialisme polític TURISME SOSTENIBLE
  • 133. Conceptes relacionats amb la indústria del turisme Tour operadors Overbooking ·empreses turístiques que controlen la totalitat ·pràctica que consisteix en vendre més del procés (agències, transport i allotjament) places de les que existeixen
  • 134. TURISME ALTERNATIU Llocs pocs visitats · Característiques: · Tipus de turisme alternatiu: -Desplaçament de grups petits -Cultural (museus, monuments, gastronòmic, concerts...) -Respectuós amb el medi ambient -Ecològic -Difusió territorial -Religiós -Menys estacionalitat -Rural -Salut -Esportiu -Negocis -Formatiu · Agroturisme: Transformació dels sectors agrícoles en espais d’oci, ajut per a la recuperació del camp, estratègia de desenvolupament local, equilibri entre la conservació i el desenvolupament. Manteniment de l’activitat agrària i oferta d’activitats com: -Turisme d’esport i aventura -Turisme actiu: educació ambiental i activitats tradicionals -Turisme interior: visites guiades
  • 136. EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA · Característiques: -Posició de lideratge mundial per: diversitat, paisatge, clima i patrimoni cultural. -Motor de l’economia espanyola: -Genera llocs de treball -Divises compensen part del dèficit comercial -Molt estacionari, infrautilització de les infrastructures -Concentració turística a les zones costaneres -Augment de la importància del turisme de neu. Promoció del turisme de muntanya a l’estiu. -Plan del Turismo Español Horizonte 2020
  • 137. Objectius PTEH 2020 - Donar resposta a aquests reptes: 1. Aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant el desenvolupament de multitud de destinacions. 2. Millorar la rendibilitat ampliant el impacte econòmic i social del turisme mitjançant l’extensió geogràfica i estacional. 3. Desenvolupar models de negoci sostenible 4. Millorar la productivitat 5. Assolir un millor grau de innovació -Objectius: 1. Revaloritzar el sistema turístic espanyol en clau de sostenibilitat, millorant la qualitat i l’eficàcia. 2. Millorar el model de gestió de les persones al sector, millorant i conservant el talent. 3. Augmentar la competitivitat del turisme espanyol, sumant esforços en torn a una promoció i comercialització diferencial, especialitzada i rentable. 4. Generar i difondre el major i millor coneixement útil per la presa de decisions per part dels agents del turisme espanyol. 5. Millorar la rendibilitat econòmic del turisme espanyol augmentant el valor dels productes oferts, adaptats a cada client i amb personalitat pròpia. 6. Crear les millors condicions pel desenvolupament de l’activitat turística. 7. Incorporar la innovació com fet diferencial dels negocis, productes i destinacions turístiques.
  • 138. REPTES DEL TURISME ESPANYOL I CATALÀ -Superar l’estacionalitat  cal diversificar -Millorar equipament i infraestructures -Millorar la formació professional PROCEDÈNCIA -Unió Europea (Regne Unit, Alemanya i França) -Estats Units d’Amèrica Comunitats receptores A Catalunya: Illes Balears El 75% dels turistes procedeixen de l’estranger Catalunya Canàries Andalusia País Valencià Múrcia Comunitat de Madrid