Presentació digital amb les principals característiques de la globalització.

1. LA GLOBALITZACIÓ I LES
DESIGUALTATS MUNDIALS
GEOGRAFIA 2n BATX
IES PERE VIVES I VICH

2. LA GLOBALITZACIÓ
· CONCEPTE DE GLOBALITZACIÓ
“globalització” terme que va aparèixer a la dècada dels noranta per substituir a dos
termes que fins llavors havien definit les relacions econòmiques: capitalisme i
imperialisme; però és un terme més ampli inclou també la mundialització de la
tecnologia, la comunicació, la cultura, la política i la societat.
- Els trets més característics són:
· Qualsevol esdeveniment afecta al món en la seva totalitat
· Qualsevol decisió que es pren en un indret pot tenir efectes immediats a l’altre extrem
del planeta.
· Ha transformat la manera de viure de gran part del món
· Ha creat una consciència global, és a dir, el sentiment de compartir amb persones de
tots els racons del món, la preocupació per determinats temes com la sostenibilitat o les
desigualtats socials.
· Definicions de la globalització:
-Joaquín Estefanía: principal característica del postcapitalisme, procés d’integració de les
economies nacionals en la economia internacional, aquesta evolució depèn dels mercats
internacionals no dels governs.
- Michael Chossudouski: globalització relacionada amb l’increment de la pobresa, ja que
és un sistema global de sobreabastiment cimentat sobre l’atur i la reducció de costos
laborals.
- Wim Dierckxen: és el procés de recomposició de l’acumulació de capital a escala global,

3. · FACTORS DE LA GLOBALITZACIÓ
- Desenvolupament de les TIC i la seva incorporació a la vida diària (interconexió).
- Avenç dels mitjans de transport i abaratiment dels mateixos, especialment l’aeri.
- Llibertat i facilitat de moviment dels capitals financers.
- Existència de multinacionals. Característiques:
- Centres de producció  països pobres (mà d’obra barata, menys impostos i
absència de regulació mediambiental)
- Centres de decisió  països rics, controlen els mercats i l’economia.
-Aquestes empreses controlen el 40% de la producció i el 80% del comerç mundial
Som 6300 milions d’habitants en aquesta nau espacial anomenada planeta Terra. Apenes
1000 milions de persones, habitants dels països desenvolupats, s’apropien del 80% de la
riquesa mundial. [...]
Imagini tots els bens de consum del món. Sàpiga que el 86% són propietat de només el 20%
de la població mundial. El 20% dels habitants del món, els més pobres, es divideixen entre
d’ells el 1,3% d’eixos bens de consum.
El món està dividit més o menys en 240 nacions. Vegi les diferències entre els 20 més rics i
els 20 més pobres. Els primers disposen del 74% de les línies telefòniques del planeta;
consumeixen el 45% de la carn i el peix, el 58% de l’energia i el 87% de la producció de
paper. Els segons disposen de l’1,5%; i consumeixen el 5% i el 4% de la producció de carn i
peix, i menys de l’1% del paper.
En quatre dècades la renta dels països més rics va triplicar-se (32.339$ per persona); la del
més pobres només va incrementar-se un 26% (267$). [...] Adaptació article Frai Betto

7. · LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
Concepte  integració de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic
(capitalisme), juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes
productius i una progressiva manca de decisió de cada estat sobre la seva economia.
· Característiques
- Concentració del capital i la formació de grans empreses multinacionals que uneixen al
poder econòmic una influència política destacada (Wal-Mart)
- La fragmentació i deslocalització de la producció dels països rics caps als pobres.
- El creixement dels intercanvis de tot tipus i la defensa de la lliure competència en
aquests intercanvis, ja que els països rics defensen el lliure mercat, sense mesures
aranzelàries proteccionistes.
- La facilitat de moviment de capital que tenen les borses mundials. Els diners
s’inverteixen als llocs que ofereixen unes oportunitats amb més avantatges, però el
capital es pot retirar ràpidament i provocar crisis greus als països on s’havia invertit.
- Procés de globalització: decreixement de l’economia mundial, caràcter especulatiu de
l’economia, les operacions especulatives mouen recursos setanta vegades més alts que les
lligades a la producció (economia casino)
- Globalització també ha accelerat notablement la fusió de capitals, concentrant-se cada
vegada més la riquesa. “Cualquiera de las cien empresas mayors muestra un volumen de
ventas que supera a las exportaciones de los ciento veinte países más pobres” (Carlos
Taibo)

8. · Les regions dins del sistema global
- Tres grans centres de poder: Estats Units, Japó i Unió Europea; seus de les empreses
més grans, els principals bancs i les borses més importants. Centralitzen també les
transferències econòmiques i d’informació així com la part més important del flux
mundial de transport.
- Altres centres secundaris  Austràlia, Índia, Xina i Brasil.
· Organitzacions econòmiques que lideren la globalització
- Banc Mundial (BM)
- Fons Monetari Internacional (FMI)
- Organització Mundial del Comerç
- Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

9. PAÏSOS MEMBRES DE L’OMC

11. · LA GLOBALITZACIÓ CULTURAL
Cultura  imposició del model cultural nordamericà (pel·lícules, música, llibres, estil de
vida...). A tot el món es veuen les mateixes pel·lícules, es llegeixen els mateixos llibres i
s’escolta la mateixa música. “Les idees de la classe dominant, són a totes les èpoques, les
idees dominants” Karl Marx
També a la moda i els esports.
Ciència  descobriments científic-tècnics són coneguts i adoptats per tothom
Consum  importància de la publicitat, desitjós mundials: cadenes de restaurants,
productes congelats, destinacions turístiques, cotxes...
Informació tres agències generen el 90% de les notícies que es serveixen als medis de
comunicació. Aquests medis han sofert a l’hora un procés de concentració, al haver estat
adquirits per conglomerats d’empreses que controlen les informacions.

12. · CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ
· ECONÒMIQUES:
Producció  interdependència dels sistemes productius de tots els països, afavorida pels
mitjans de transporti les comunicacions. Relacions desiguals:
- Països del Nord:
· Concentren la major part de la riquesa i prenen les decisions econòmiques.
· Seu de les grans multinacionals, que no es limiten al seu país d’origen sinó que
produeixen a qualsevol lloc del planeta, allà on els resulta més rendible.
-Països del Sud:
· Es situen a la perifèria, fora dels centres de decisió econòmica més importants.
· Estan sotmesos a la voluntat dels països rics.
· És on es localitzen els centres de producció de les grans multinacionals.
-Deslocalització  Actualment, les empreses tendeixen a instal·lar les seves fàbriques
allà on obtenen un major benefici, independentment si és lluny o prop del lloc d’origen;
pot provocar que un mateix producte tingui elements de diferent procedència o que es
pugui comprar a qualsevol lloc del planeta.
Intercanvis  Les empreses productores ja no es limiten al seu país d’origen sinó
competeixen i comercialitzen a qualsevol lloc.
Actualment es produeix una interdependència entre tots els països del món, gairebé
ningú queda aïllat de la resta, mantenent-se autosuficient. Paper clau del transport i les
comunicacions.
∆ comerç mundial = x2 producció mundial

14. · Política  autonomia i capacitat decisió dels països ja no depèn únicament dels estats
sinó de les empreses multinacionals o de les Organitzacions Internacionals (FMI-BM) que
poden arribar a condicionar les decisions polítiques. Els estats han perdut sobirania.
· Mediambiental  la globalització pot provocar:
- Sobreexplotació del sòl que pot arribar a la desertització.
- Sobreexplotació de l’aigua per l’augment del seu consum i de les zones irrigades.
- Desforestació dels boscos.
- Contaminació del sòl i de l’aigua per les activitats agrícoles.
- Contaminació de l’aire per les activitats industrials.
· En la societat: desigualtats mundials  les desigualtat s’accentuen amb la
globalització, això fa que es creï una relació jerarquitzada en la qual els països centrals
tenen el control i els perifèrics no, eixamplant-se cada vegada més les diferències (20-80)
Els treballadors dels països del sud emigren cap al nord, l’aplegada massiva d’emigrants
pot plantejar problemes de convivència al Primer Món, ja que sovint, se’ls exigeix
l’abandonament se les seves pràctiques tradicionals i la seva aculturació, la imposició
dels valors occidentals.

17. · RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ A NIVELL MUNDIAL
-Malalties:
· La propagació d’algunes malalties s’ha convertit en un problema a nivell mundial com
passa amb la Sida, llur tractament és molt diferent segons el grau de desenvolupament
d’un país:
- Als països desenvolupats  s’hi practiquen polítiques preventives i la gent té
accés a medicaments molt cars per retardar els seus efectes.
- Als països subdesenvolupats  és una de les principals causes de mortalitat,
mots infectats no tenen accés als medicaments i no hi ha gaires polítiques de prevenció.
· Risc de propagació arreu del planeta de qualsevol virus potencialment perillós pels
humans.
· Terrorisme:
· Consisteix en una sèrie d’actes de violència que tenen com a objectiu principal produir
terror entre la població civil i aconseguir així que accepti unes determinades condicions:
polítiques, econòmiques, religioses...
· Els trets comuns són:
- Grups violents armats
- Reivindiquen causes que creuen justes
- Pensen que mai les aconseguiran amb mitjans pacífics
· L’amenaça més gran de la comunitat internacional és el terrorisme islàmic d’Al-Qaida

24. · PERSPECTIVES DE FUTUR DE LA GLOBALITZACIÓ
1. L’existència d’una societat cada vegada més urbana
· Països rics: creixement de els ciutats és important, com a conseqüència del procés
d’industrialització. Les dones juguen un paper actiu a la societat i els models de vida
i feina han canviat, flexibilitzant-se.
· Països pobres: gran creixement de les ciutats, previ i a la industrialització, motivat per
l’èxode rural.
2. La intenció de garantir un Estat de Benestar
· La intenció d garantir un Estat de benestar consisteix en el manteniment i l’extensió
dels serveis bàsics (educació, sanitat, pensions...). La globalització unida a una visió
neoliberal de l’economia, afavoreix la privatització de serveis que fins ara eren propis
de l’estat, argumentant que ho gestionen millor.
3. La lluita contra la pobresa
· La lluita contra la pobresa es fa mitjançant l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD),
conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen a ajudar als pobres.
Els diners es destinen a:
- Promocionar el treball productiu
- Subministrar els serveis socials bàsics per a la població més pobre.
· A molts països de l’Àfrica subsahariana l’AOD constitueix el pilar de l’economia, en
moltes ocasions aquests diners no es destinen a lluitrar contra la pobresa sino a
cobrir necessitats immediates o pagar el deute extern, incrementant-se la
dependència vers occident.

25. Els fons de l’AOD haurien de destinar-se a projectes de desenvolupament global al llarg
termini.
Per altra banda es necessari el renegociament del deute extern, a l’hora que la reducció
de la corrupció i el nepotisme dins d’aquests països. Cal que els governs occidentals
donen el seu suport als moviments pro-democràtics, malgrat que això perjudiqui als
interessos econòmics de les multinacionals.
Els diners provenen de:
- Acords bilaterals: Els països desenvolupats donen diners per assegurar-se quotes de
mercat i avantatges comercials en els països subdesenvolupats que els reben.
- Acords multilaterals: Els ajuts provenen dels bancs de desenvolupament (FMI, BM),
destinant-se a projectes de desenvolupament global, però condicionats a polítiques
d’ajustament estructural.
- ONG (organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, autònomes i independents
de qualsevol govern que treballen pel desenvolupament i la millora de les condicions de
vida): diners desinteressats que rebem els països subdesenvolupats, es destinen a
intervencions d’àmbit local per millorar les condicions de vida (subministrament d’aigua
potable, habitatges dignes, programes de capacitació...). Tenen el problema de la manca
de continuïtat i la reduïda escala d’actuació.

30. · LA SITUACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA EN EL MÓN
-Amb l’arribada de la democràcia, Espanya s’integrà progressivament en les relacions
exteriors. L’ ingrés a la OTAN (es va integrar en 1982, en 1986 es va sotmetre a un
referèndum, SI  52,3%) i la UE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègic
d’Espanya a l’actualitat.
- Espanya té una gran tradició d contactes i relacions amb moltes àrees que actualment
engloben els països del Sud. D’aquests les més importants són amb el nord d’Àfrica i amb
Hispano Amèrica.
- La participació en les organitzacions internacionals és important. Entre elles destaca la
presència en diverses institucions internacionals vinculades a les NNUU com UNICEF o
UNESCO.
- Cal destacar la importància de Catalunya com a regió més desenvolupada (amb Euskadi
i Madrid) que participa molt activament a la política europea, així com la importància de
Barcelona a nivell mundial.

34. LES DESIGUALTATS MUNDIALS
· Causes de les desigualtats:
- Els desequilibris demogràfics als països pobres:
· L’elevada natalitat i la disminució progressiva de la mortalitat infantil fa que en aquests
països la població jove sigui molt nombrosa. Aquesta població té unes necessitats a les
quals no hi pot accedir (sanitat, treball, educació…) així que han d’emigrar cap als països
rics.
- La descolonització:
· Una bona part dels països pobres havien estat colònies dominades per potències
europees. Quan van aconseguir la independència disposaven d’escassos mitjans
materials i una població poc preparada.
· Aquests factors significaren la continuació sota el domini econòmic de les antigues
potències europees (però també com a peces d’escac dins de la confrontació mundial
entre les dues superpotències, el neoimperialisme), explotant els recursos naturals i
donant feina a part de la població. Tanmateix la lluita pel control dels recursos i
l’artificialitat de les fronteres han comportant una sèrie de guerres interminables que
arruïnen els països amb els préstecs per la compra d’armes, incrementant la dependència
vers occident.
- El deute exterior:
· El comerç desigual entre els països rics i els pobres endeuta als països pobres. Aquests
necessiten construir infraestructures, crear serveis i comprar maquinària i per això
demanen crèdits als països rics o entitats internacionals, al no poder fer-lis front el deute
s’acumula, ofegant l’economia del país, ja que destinen les produccions a les
exportacions.

38. Aplicació pràctica de les polítques neoimperials:
IRÁN 1953. En la década de los cincuenta fue elegido presidente Mohammad Mossadegh
y fue considerado como "la esperanza de la democracia". Sin embargo, una de las cosas
que implementó fue la idea de que las compañías petrolíferas extranjeras debían pagarle
a Irán por el petróleo que estaban extrayendo, para que el pueblo iraní se beneficiase de
lo que realmente le pertenecía. Esto no le gustó demasiado al Gobierno de los Estados
Unidos y en vez de mandar a las tropas militares, enviaron a un agente de la CIA, a
Kermit Roosevelt, con unos cuantos millones de dólares y consiguió en poco tiempo que
Mossadegh fuese derrocado, y compró al Sah de Irán que siempre aceptaba pactos de
petróleo. Esta fue la primera vez que utilizaron este método, y, sorprendidos de su
facilidad y baratez, lo establecieron como camino para la manipulación de países y así
crear un imperio.
GUATEMALA 1954. Cuando Árbenz fue elegido presidente de este país, la economía de
este estaba en manos de United fruit company. Jacobo Árbenz se presentó bajo el lema:
"Nosostros devolveremos la tierra a la gente". Una vez llegó al poder, implantó políticas
que hacían exactamente eso. Esto no fue aprobado por United fruit company, por ello
contrató una gran empresa de relaciones públicas para que lanzase una campaña de
publicidad en los Estados Unidos para convencer a los norteamericanos de que Árbenz
era un títere soviético. Esto provocó un gran revuelo y temor por la "furia comunista". La
consecuencia de esta campaña fue que se llegó a un compromiso por parte de la CIA y los
militares para sacar a este hombre del poder. Y así se hizo. El nuevo presidente despues
de esto, reestableció las políticas que eran más beneficiosas para las corporaciones
multinacionales.

41. DEUTE EXTERN

43. TIPUS DE DESIGUALTATS
· Entre els països del Nord i els del Sud
-Els països del Nord:
· Els problemes socials que pateixen són: la pobresa, la marginació i el quart món que
s’han de resoldre mitjançant: l’aplicació de polítiques de protecció social; la promoció
social, és a dir, la integració dels exclosos; i la promoció comunitària, l’ajut als col·lectius
en risc d’ésser discriminats (minories ètniques, immigrants...)
-Els països del Sud:
· Pateixen els problemes propis d’una situació de pobresa:
-Malnutrició sistemàtica i endèmica que afecta als més vulnerables i marginals de la
societat. Provoca l’afebliment del sistema immunològic i poden contraure malalties que
provoquen la mort.
- Problemes de salut associats a la dificultat d’accedir als serveis sanitaris.
- Manca d’accés a l’educació bàsica, especialment afecta a les nenes.
- Impossibilitat d’accedir a bens bàsics com aigua potable, electricitat, sanejament; així
com carència de roba i de serveis públics.
- Absència de mecanismes de protecció familiar per afrontar situacions de vellesa o
malaltia.
· Aquestes desigualtats afavoreixen els fluxos de persones dels països pobres vers els
països rics.

44. % POBLACIÓ MUNDIAL QUE VIU AMB
MENYS DE 2$ AL DIA

47. PROBLEMES NUTRICIONALS
D’OCCIDENT MALNUTRICIÓ AFRICANA

49. ·L’explotació infantil
- Motivada:
· Treball infantil suposa un ajut per l’economia familiar
· Moltes vegades representa una mà d’obra abundant, barata i dòcil en unes condicions
precàries.
-Els tipus més importants de treball infantil són:
· L’àmbit familiar tan rural com urbà: fer tasques domèstiques que els ocupen tot el dia.
· Com a treballadors assalariats en l’agricultura, la ramaderia, la indústria, la mineria i
els serveis; especialment als països pobres.
· En règim de servitud: treballar sense cobrar a causa dels deutes dels pares que es
veuen obligats a pagar amb el treball o amb la venda del fill/a.
· Treballs marginals: guardacotxes, enllustradors... per compte propi o de tercers.

50. Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats
en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts
a tots els infants sense excepció de cap mena o
discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de
llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen
nacional o social, posició econòmica, de naixement o de
qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la
seva família.
Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i
disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i
d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament,
mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i
normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar
lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què
caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la
seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a
desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà
proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció
especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal
adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació,
habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.

51. Principi 7: L'infant té dret a rebre
educació, que serà gratuïta i obligatòria
almenys en la seva etapa elemental. Se li
donarà una educació que afavoreixi la seva
cultura general i li permeti, en condicions
d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les
seves aptituds i el seu judici individual, el
seu sentit de la responsabilitat moral i
social, i esdevenir un membre útil de la
societat. L'interès superior de l'infant serà
el principi que guiarà aquelles persones que
tenen la responsabilitat de la seva educació
i orientació; aquesta responsabilitat pertoca
en primer lloc al pare i a la mare. L'infant
gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos,
els quals hauran d'estar orientats vers les
finalitats perseguides per l'educació; la
societat i les autoritats públiques
s'esforçaran a promoure la satisfacció
d'aquest dret

52. ·La situació de la dona
· La major part de les dones pateixen discriminacions respecte als homes. Aquestes
discriminacions són resultat de processos socials i polítics complexes i no depenen
únicament del nivell de riquesa d’una societat ni del creixement econòmic. Es dona en
diversos aspectes:
-Sistema productiu
· Les dones treballen més que els homes ja sigui en feines remunerades (al sector terciari
al món occidental i al sector primari als països pobres) o en feines sense remuneració,
com les domèstiques o el treball submergit, que no compten com població activa.
· Feines inferiors als homes; als països occidentals, les dones sovint cobren menys que els
homes, ja que treballen en sectors salarials més baixos i ocupen la part inferior de
l’escala professional. Molt poques dones ocupen càrrecs d’administració i direcció; la
major part de les dones treballen en feines d’oficina o de serveis del sector terciari banal.
Als països subdesenvolupats la dona treballa al sector primari (plantacions) o secundari
(manofactures d’exportació). També es dedica a les activitats considerades marginals com
la venda ambulant. Moltes vegades no tenen reconeguda la seva activitat o la realitzen en
unes condicions que serien inacceptables en qualsevol país desenvolupat amb una
escassa remuneració, degut a la manca de formació. A l’àrea cultural islàmica hi ha una
mínima participació de la dona en el mercat laboral pels suposats preceptes religiosos.
-Accés a la formació:
· Als països desenvolupats gairebé la totalitat de la població femenina accedeix als
diversos nivells de formació, mentre que als països en vies de desenvolupament només
una minoria accdeix a la formació secundària i superior, restant la major part analfabeta,
especialment a les zones rurals.

53. -Accés a la política:
· Mentre que als països avançats les dones van assolint paulatinament una major
representativitat dins de la vida política i fins i tot algunes arriben a ocupar llocs
destacats (com caps d’estat) als països en vies de desenvolupament la situació és molt
diferent, ja que les dones tenen restringida la seva presència en la vida política i està
condicionada per molts factors culturals com la religió o la persistència del masclisme
inherent al patriarcat. Només a alguns països com Argentina o Brasil les dones han
assolit la presidència.

56. INDICADORS SOCIOECONÒMICS DEL GRAU DE
DESENVOLUPAMENT O BENESTAR
- Concepte:
· Conjunt de dades mitjançant les quals podem tenir una visió ràpida de quina és la
situació social i econòmica dels habitants d’una determinada àrea. S’utilitzen per
mesurar el grau de benestar d’una societat.
- Condicions que han de complir:
· Validesa: reflecteixen allò que han de reflectir.
· Fiabilitat: ha de mesurar un mateix concepte sempre de la mateixa manera, i ens ha de
donar una idea aproximada del nivell de vida mitjà dels habitants d’un país encara
que depèn de les circumstàncies en que s’ha fet l’estudi i del grau d’engany dels
particulars.
· Disponibilitat: ha d’investigar dades fàcilment accessibles i quantificables.
· Plausibilitat: les dades que vol mesurar han de tenir sentit.
· Aquests indicadors s’obtenen mitjançant enquestes que elaboren els organismes
governamentals i/o algunes entitats privades (bancs, organismes supranacionals...)
- Els indicadors més significatius:
1. Dades sobre població: població urbana, població per edats, TN, TM i ISF...
2. Dades sobre salut: TMI, %metges x hab, població/llit, envelliment, esperança de
vida...
3. Dades sobre economia: inflació, deute extern, PIB, poder adquisitiu, PNN

57. 4. Dades culturals: % analfabets – escolaritazió – premsa diària/1000 hab.
5. Dades sobre béns de consum: televisors – telèfons – automòbils/1000hab., energia...
6. Dades sobre alimentació: calories diàries per habitant, consum de proteïnes...
-Indicadors més habituals:
· IDH (Índex de Desenvolupament Humà): sistema de mesurament elaborat per les
Nacions Unides basat en tres paràmetres: esperança de vida, taxa d’alfabetització adulta i
PIB per càpita per paritats de poder adquisitiu. S’obté un índex comprès entre 0 i 1 que
mesura el desenvolupament i relaciona a l’IDH amb el ISF (tenint en compte que als
països desenvolupats el primer és positiu i el segon negatiu i a l’ inrevés).
· Taxa mortalitat menors de 5 anys (TMM5): representa el nivell de benestar de la
població infantil d’un país  nens morts menors de 5 anys x 1000/total nens nascuts
És el resultat d’una gamma de factors: condicions higièniques, serveis sanitaris, bona
alimentació, nivell de benestar...
· Índex Gini: mesura les desigualtats internes d’un país. 100 = desigualtat absoluta, 0 =
igualtat absoluta.

62. ELS ESTATS I LES RELACIONS A NIVELL MUNDIAL
ELS ESTATS DEL MÓN I LES SEVES RELACIONS
· Els estats actuals
- Actualment la Terra està dividida en gairebé 200 Estats, només l’Antàrtida, un espai
protegit internacionalment, queda fora d’aquest repartiment.
· Les àrees geopolítiques
- Espais territorials definits per característiques geogràfiques determinades i un
conjunt de relacions polítiques que se sustenten en aquesta base territorial.
- La fi de la Guerra Freda, el triomf del capitalisme i l’important progrés econòmic de
Xina ha donat pas a un món multilateral que està caracteritzat per diversos
aspectes:
1. La preponderància econòmica i militar dels Estats Units amb un fort
intervencionisme en les àrees que considera com a proveïdores de productes
energètics, especialment l’Orient Mitjà.
2. La presència de dos espais regionals, la UE i l’àrea Japó – Corea del Sud, amb una
gran importància econòmica però escàs pes diplomàtic i poca potència militar. Tots
dos blocs practiquen una política d’aliances, especialment amb els EEUU i intenten
mantenir bones relacions amb els països proveïdors de productes energètics.
3. La importància creixent de Xina i de l’Índia, dos extensos estats amb una gran
quantitat de població i amb un desenvolupament econòmic important. Tots dos
estats s’han convertit en futures potències econòmiques del segle XXI, en
competència directa amb els Estats Units, la UE i el Japó.

63. 4. L’interès de Rússia per recuperar el seu poder i influència sobre els països de l’antiga
URSS i tornar a intervenir a escala mundial malgrat la seva feblesa econòmica. El seu
principal argument són les importants reserves energètiques de combustibles fòssils de
les quals depenen molts països desenvolupats del seu entorn (UE)
5. La formació d’un bloc països islàmics, amb fenòmens de radicalisme religiós i violència
social, entre el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, una zona de inestabilitat geoestratègica a
causa de la presència d’hidrocarburs. Dins d’aquest bloc de països hi ha:
- Els que intenten seguir una política independent dels Estats Units com Iran
- Els que actúen com a fidels aliats dels Estats Units (Aràbia Saudita, Kuwait…)
6. El conjunt de països de l’Àfrica subsahariana, amb problemes de desenvolupament
importants i amb reserves minerals i d’hidrocarburs, on s’encreuen els interessos
comercials de les multinacionals occidentals i xinesos. Sovint aquests països veuen
impedit el seu desenvolupament per:
-Greus enfrontaments interns que pateixen.
-Corrupció generalitzada
-Manca de control sobre la pròpia economia pel fet d’estar sotmesos a les decisions
econòmiques dels països desenvolupats.
7. L’espai d’Amèrica Llatina on trobem:
· D’una banda països amb un important lligam econòmic amb els Estats Units i les
multinacionals europees.
· D’altra un grup de països que intenten, per la via del socialisme populista, construir una
alternativa al poder econòmic europeu i nord-americà. Aquesta situació comporta greus

64. BLOCS COMERCIALS MUNDIALS

67. · Causes dels conflictes internacionals:
1. Les qüestions energètiques, especialment relacionades amb el control i la localització
de les reserves d’hidrocarburs. (Rússia – Geòrgia).
2. L’explotació i el control dels recursos minerals (Sierra Leona).
3. Les tensions dins dels estats multiètnics en què el poder resta en mans d’una sola de
les ètnies que els formen i hi ha un repartiment desigual dels recursos econòmics i
alimentaris (Somàlia, Etiòpia...)
4. Les tensions relacionades amb reivindicacions territorials d’un col·lectiu ètnic i
religiós (Disputa entre l’Índia i el Pakistan pel control de Catxemira).
5. La gestió mediambiental i dels residus.
6. L’accés a l’aigua potable (Països africans especialment).
- Des de 1992 s’ha reduït el número de conflictes internacionals però ha augmentat el de
conflictes armats dins de les fronteres d’un estat on grups guerrillers o forces
armades paramilitars s’enfronten al poder estatal per motius d’alliberament
nacional, diferències religioses o per conflictes socials. Les Nacions Unides han jugat
un paper important, encara que discutir, en la reducció dels conflictes
internacionals.

74. LES ORGANITZACIONS ENTRE ELS ESTATS
· Els recursos de cada estat són insuficients per mantenir la independència econòmica.
Aquest fet fa impensable qualsevol plantejament autàrquic i obliga a tots els estats, fins i
tot els més poderosos a buscar la cooperació en aspectes polítics, econòmics, defensius i
culturals amb altres estats.
· Aquestes organitzacios poden ser:
- Organitzacions mundials: integren a estats de tot el planeta. ONU
- Organitzacions supranacionals: inclouen estats de diferents continents. OTAN,
OPEP, OMC…
- Organitzacions regionals: inclouen estats d’un continent o regió continental. UE, Lliga
Àrab, Unió Africana, NAFTA…

75. PAÏSOS MEMBRES DE LES NACIONS UNIDES