Presentació digital emprada per impartir les sessions d'Història de Roma al INS Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. Demane disculpes per les possibles errades ortogràfiques. El professorat interí viu sota pressió!

1. HISTÒRIA DE ROMA
Prof. Jose M. Antón
INS PUIG CASTELLAR
Santa Coloma de Gramenet
(753 a.c- 476 d.c)
POLÍTICA I ECONOMIA

2. MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
• L’Origen de la Civilització romana es
localitza a la península itàlica, al centre
de la Mediterrània.
Límits:
Nord: Alps.
Est: Mar Adriática
Oest: Mar Tirrènica.
Sud: Mediterrània.
•La península és muntanyosa, i està
recorreguda de nord a sud pels
Apenins.

3. ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753 a.c
• Segons la llegenda Roma va ser fundada
per Ròmul i Rem, dues bessos, llançats al
riu Tíber i rescatats per una lloba, que els
va criar.
• A mitjans del segle VIII a.C, els llatins varen
Instalar-se a la riba del riu Tíber, d’aquest
assentament sorgiria després la ciutat de Roma,
envoltada de set turons
• Els romans es consideraven descendents
d’Eneas, príncep de Troia, que va escapar
de la destrucció de la seva ciutat amb els
seus homes.
· A la península itàlica hi vivien diferents
pobles, entre ells destacaven:
-Els estruscos al Nord.
-Els llatins al centre.
-Els grecs al sud i a Sicília.

4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA
MONARQUIA (753 a.c-509 a.c)
REPÚBLICA (509 -27a.c)
IMPERI (27 a.c- 476 d.c)

5. 2. LA MONARQUIA ROMANA
-Els primers romans es dedicaven fonalment a l’agricultura i la ramaderia, malgrat que la
posició central de la nova ciutat, va afavorir el desenvolupament del comerç amb els
pobles fronterers.
- Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren
en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C.
-El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de
l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, el pontífex màxim.
-Per ajudar-lo estava el Senat, format pels aristòcrates terratinents, els patricis.
Senadors romans

6. - Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i
temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la cloaca màxima, així
com la muralla que envoltava els set turons.

7. 3. LA ROMA REPUBLICANA 509 – 27 a.C
- Principals característiques
• Els ciutadans votaven els governants
• El poder es repartia entre assemblees populars, formades pels ciutadans, els
Magistrats, que exercien càrrecs polítics i el Senat (antics magistrats)
•Societat molt desigual
• Es va dur a terme una gran expansió territorial
• Guerres púniques amb Cartago fins 146 a.c.
• Control de la Mediterrània
• Conquesta de la península ibèrica, anomenada Hispània

8. Les dones estaven baix
poder dels Homes. No
tenien dret a vot i es
dedicaven a les tasques
de la casa.
Els esclaus no es consideraven
Persones. Treballaven sense
Cobrar.
Els Lliberts eren esclaus
alliberats i persones lliures
Els plebeus formaven la
major part de població. Eren
Agricultors, ramaders i artesans
Tenien drets, però menys
que els patricis.
Els patricis eren minoria
de població. Tenien tots
els drets i el poder. Controlaven
el Senat
3. LA ROMA REPUBLICANA
3.1 LES CLASSES SOCIALS A ROMA

9. -La Roma Republicana va estar marcada per la lluita constant entre els patricis,
la minoria aristocràtica descendents dels fundadors de Roma , i els plebeus, el
grup més nombrós però sense drets polítics ni accés a la propietat.
-La República, als seus inicis, va estar sota un govern ARISTOCRÀTIC, on els
patricis eren els únics que podien elaborar les lleis, exercir la justícia i accedir
als càrrecs públics.
-Els plebeus n’estaven exclossos de participar-hi dels càrrecs públics i a més,
havien de pagar impostos i formar part obligatoriament de l’exèrcit
3.2 LA LLUITA PER LA IGUALTAT
Els patricis es dedicaven a
llegislar i administrar les
seves riqueses, mentres els
plebeus no tenien gaire
drets i havien de treballar
molt.

10. 3.2 LA LLUITA PER LA IGUALTAT
-Més endavant, els patricis aconseguiren una compilació escrita i pública de les
lleis de Roma: la Llei de les Dotze Taules. Aquestes lleis contenien les normes
de convivència del poble romà. A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no
podien tergiversar-les per mantenir els seus privilegis polítics.
- Per últim, els plebeus obteniren el dret al matrimoni amb els patricis i l’accés als
càrrecs públics.

11. 3.2 LA LLUITA PER LA IGUALTAT
-Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació, i van lluitar per assolir
els mateixos drets que els patricis. Al segle V a.C, aconseguiren el dret a escollir
el tribú de la plebs, un representant que defensava els seus interessos.
El tribú de la plebs podia vetar les decissions
del Senat, entre altres atributs

12. 3.3 ASSEMBLEES I MAGISTRATS DE LA REPÚBLICA
· COMICIS: reunió de ciutadans romans en assemblea per votar les lleis i elegir els
magistrats.
· MAGISTRATS: s’elegien anualment i governaven la ciutat. Els més importants
eren els cònsols, que presidien les assemblees i dirigien l’exèrcit.
· SENAT: format per tres-cents antics magistrats, gairebé tots procedents de les
famílies patrícies. Era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades als
comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.
-Per assistir a les assemblees o ser escollit calia tenir una fortuna pròpia i ser
conegut i respectat. Així doncs, el règim republicà romà n’era més una
OLIGARQUIA, que no una veritable democràcia.
-L’oligarquia és una forma de govern en la qual el poder resta a les mans d’unes
poques persones, generalment de la mateixa classe social. A Roma, l’oligarquia
estava formada pels patricis i els plebeus que s’havien enriquit.

14. 4. LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI
4.1 L’EXPANSIÓ DE ROMA
-L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va
conquerir territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç.
-Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina
militar molt dura.

15. 4.1 L’EXPANSIÓ DE ROMA
· Fases
-Conquesta de la Península Itàlica: entre 500 i 250 a.C, mitjançant llargues guerres
contra la resta de pobles itàlics i les colònies gregues.
-Les Guerres Púniques: entre 264 i 146 a.C, Roma va enfrontar-se a Cartago, l’altra
potència de la mediterrànea. Arran la seva victòria, els romans imposaren el seu
domini al Mediterrani Occidental.

18. 4.1 L’EXPANSIÓ DE ROMA
-Les guerres púniques acabaren amb la destrucció de Cartago per part dels
romans “Cartago delenda est”.
-Després de la seva victòria a la Mediterrànea Occidental, Roma conquerí Grècia i
la vessant oriental del Mediterrani, completant a més l’ocupació d’Hispània, la
Gàl·lia i Britània a l’Occident, així com també províncies d’Europa Central.

19. 4.2 LA CRISI DEL SEGLE I a.C
· Les institucions romanes estaven pensades per governar una ciutat però no un gran
Imperi. La gran expansió romana va reflectir les contradiccions de la seva societat,
produint conflictes socials i guerres civils.
-Els conflictes socials
-Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, però això va generar una gran
desigualtat social. Els patricis, i alguns plebeus, aclapararen aquest enriquiment: els
botins de guerra, el cobrament d’impostos, la compra i venda d’eslcaus i l’explotació de les
grans finques agrícoles (latifundis)… es repartia entre l’oligarquia romana.
Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem

20. Per contra, molts pagesos, s’arruinaren al haver de deixar les seves terres i servir a
l’exèrcit. El preu dels cereals va disminuir degut a les conquestes. Molts d’ells veneren les
terres als latifundistes i marxaren a Roma per intentar sobreviure.
Aquests ciutadans sense ofici protagonitzaren revoltes i insurreccions, com la revolta dels
Grac ( s. II a.C) que demanava el repartiment de la terra i de les riqueses, mitjançant una
reforma agrària equitativa. Tanmateix els patricis es varen oposar als seus intents
legislatius. Aquests intents de redistribució de riquesa finalitzaren amb la mort dels
germans Grac i la derrota dels plebeus, front una classe dirigent que sortí enriquida i
poderosa de la crisi.
4.2 LA CRISI DEL SEGLE I a.C
relleu romà representant als pagesos

21. 4.2 LA CRISI DEL SEGLE I a.C
-Les guerres civils
-Les tensions socials, els enfrontaments entre oligarques i la ineficàcia de les institucions
van provocar una greu crisi al segle I. a.C.
-El Senat i els magistrats delegaren el seu poder als caps militars, els dictators, una
autoritat suprema que podia legislar i governar sense haver de recórrer al Senat.
Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials

22. - Els darrers anys de la República Romana foren anys de nombroses guerres civils
violentes. L’any 48 a.C., Juli Cèsar, conqueridor de la Gàl·lia, va ser proclamat dictator
vitalici i va assumir els màxims poders, relegant al Senat a una cambra merament
consultiva.
- Tanmateix, els poders especials de Juli Cèsar no portaren la pau a Roma. El dictador tenia
molts enemics, tan al Senat com al patriciat romà, i finalment fou assessinat l’any 44 a.C.,
deixat l’agonitzant República Romana en un estat de conflicte permanent.
4.2 LA CRISI DEL SEGLE I a.C
Rendició dels gals davant Juli Cèsar

23. Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat
va ser controvertit, apelant al poble, buidà el
contingut democràtic de la República Romana
i dona pas a un període autocràtic.
Està considerat un dels majors genocides de
l’història.
Escultura en honor a Juli Cèsar
Rimini, Itàlia

24. 5. L’IMPERI ROMÀ
5.1 LA CREACIÓ DE L’IMPERI
-Les guerres civils iniciades arran la mort de Juli Cèsar finalitzaren amb el triomf del seu fill
adoptiu, Octavi. L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol
d’August, que significa “elegit pels déus”.
-Amb Octavi s’enceta una nova etapa de l’Història de Roma, l’imperi. En la seva persona va
reunir els poders civils i militars que abans exercien els magistrats.
-Octavi va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit,
amb el títol d’imperator.
-Les lleis imperials s’anomenaven edictes, i n’eren
redactats per ordre de l’emperador. El Senat va quedar
relegat a un paper secundari.

25. 5.1 LA CREACIÓ DE L’IMPERI
-Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa dels romans.
Després de la seva mort fou divinitzat i s’organitza el culte imperial. Els emperadors foren
considerats déus i calia adorar-los per mostrar la fidelitat a Roma.
5. L’IMPERI ROMÀ
Octavi representat com a pontífex màxim

26. 5. L’IMPERI ROMÀ
5.2 L’ORGANITZACIÓ DE L’IMPERI ROMÀ
-Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic.
L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per
facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial.
-La dignitat imperial no només fou vitalícia, prompte es va fer hereditària, passant l’imperi
de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu fill,
Còmode.
-L’Imperi Romà es va organitzar en províncies, cadascuna d’elles estava sota un
governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de
l’imperi estaven defendides per fortificacions.

27. Qui? Funcions
EMPERADOR
(vitalici)
• Presidia i convocava el Senat
• Cap judicial (tribunicia potestas)
• Cap exèrcit (imperium maius)
• Pontífex màxim (cap religiós)
• Dicta lleis
• Dicta impostos
SENAT Ratifica decisions de l’emperador
Pèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la
república
FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies
Prefectes:
s’ocupaven de les
obligacions militars
Procuradors:
S’encarregaven dels
impostos (aduana i
altres)
COMICIS Sotmesos a l’emperador
Gran pèrdua de la influència que tenien durant la
república

28. Províncies romanes
5. L’IMPERI ROMÀ
5.3 LA PAX ROMANA
-L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest període es
conegut com la pax romana i va estar caracteritzat per l’absència de grans conflictes
bèl·lics i la romanització dels territoris ocupats.
-Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió d’habitants.
-L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la ciutadania romana, d’aquesta
manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant els impostos.

29. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.1 LA CRISIS IMPERIAL
-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a
molts problemes:
- Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels
romans per mantenir la seguretat.
- L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre
faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el
268 d.c)
- Crisis econòmica, al aturar-se l’expasió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual
cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs
germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció
artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir.
Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures
front les incursions dels pobles germànics
Restes del
mur d’Adrià

30. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI
-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus
fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà
d’Orient.
-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els
successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més
conegut sota el nom de Bizanci.

31. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL
- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A
començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren
dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar
a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.
-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V.
Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la
desaparició de l’Imperi Occidental.
- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou
destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident
arribava a la seva fi.
- Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:
- Pèrdua de poder militar.
- Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar
l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i
les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.
- Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.

34. Saqueig de Roma