1. Diagnosi de la situació
actual de Tordera
1ª . Fase de la redacció del Pla de
Desenvolupament del model turístic de
Tordera.

2. Què é s un D.A.F.O.?
Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats.
El DAFO és un model d’anàlisi que permet descobrir de manera ordenada diversos criteris o “ítems” en
relació a un tema concret. En aquest cas sobre la situació de Tordera en relació al turisme. Es tracta de
poder analitzar quatre apartats, les Debilitats que fan que Tordera pugui perdre potencialitat en diversos
àmbits. Les Amenaces, tant internes com externes, que posen en perill un determinat –o determinats
objectius a assolir-, i les Fortaleses i Oportunitats, que esdevenen elements forts, potents, que
garanteixen l’èxit d’un projecte o d’una planificació.
La gran virtut del DAFO és que parteix de la realitat del territori i, en aquest sentit, s’emmarca
directament amb les percepcions que tenen els habitants del territori de la seva pròpia realitat.
El DAFO és una eina potent que permet descobrir en quin punt ens trobem i cap a on podem anar.
En el cas del present DAFO, s’ha treballat amb una mostra superior a les 60 persones. Cal pensar que
aquestes persones són representatives i, per tant, la seva opinió no és només personal, sinó també
comunitària.
Diagnosi situació actual de Tordera
DAFO

3. Metodologia
Qui?
Administració i sectors privats:
Alcalde.
Regidors del govern.
Representants grups polítics ajuntament.
Representants de la Diputació de Barcelona.
Representants de la Direcció General de turisme de la Generalitat.
Consorci de Promoció turística Costa de Barcelona – Maresme.
Representants d’entitats culturals, cíviques i esportives de Tordera.
Empresaris dels sectors del comerç, de la restauració, d’activitats vinculades al turisme (agències,
Castell Medieval, turisme rural, activitats lúdiques i complementàries…
paradistes del mercat del diumenge.
Pagesos i ramaders.
Persones privades (visitants i ciutadans de Tordera, anònims).

4. Metodologia
Com?
Amb reunions de treball en grups reduï ts, per sectors d’interè s.
Amb reunions privades.
Amb visites directament al lloc on es desenvolupa l’activitat.
A peu de carrer.
Visitant espais d’interè s i realitzant treball de camp amb persones vinculades amb l’espai.
Visitant espais del territori, susceptibles de convertir-se en productes turístics.

5. Metodologia.
De quina manera?
A partir de la reflexió a l’entorn de vuit àmbits d’anàlisi, prè viament seleccionats per la seva adequació a
l’objectiu de l’estudi:
5. Àmbit socio econò mic.
6. Àmbit recursos turístics.
7. Àmbit infraestructures de comunicació .
8. Àmbit urbanisme.
9. Àmbit serveis públics.
10. Àmbit allotjament.
11. Àmbit oferta complementària.
12. Àmbit comercialització i promoció .
Tots els àmbits s’han treballat de manera sectorial, é s a dir, en funció del grup, de la persona o de la
vinculació amb el territori. En alguns casos, s’han treballat tots de manera global.
S’han respectat escrupolosament les aportacions realitzades, fossin aquestes quines fossin (fins i tot en
alguns casos apareixen en apartats contradictoris. Es tractava de recollir informació significativa.

6. Àmbit socio econò mic (1)
Una visió global de l’economia.
- Crisi estructural (Fibracolor, construcció , comerç urbà tradicional).
- Zones industrials (Can Verdalet, Can Buscà...), efecte compensatori.
- Inditex.
- Planificació estratè gica, com a valor positiu.
- Crisi permanent sectors agrícola i ramader, malgrat la seva qualitat.
- Comerç urbà de nova implantació en els darrers cinc anys.
- Manca de superfícies comercials (Blanes, Santa Susanna...).
- La restauració com a sector equilibrador.
- Manca oferta formació professional.
- Manca oferta oci nocturn per als ciutadans de Tordera: è xode.
- Bones comunicacions per als sectors econò mics.
- Comunicacions deficients (ferrocarril).
- Sector econò mic “ocult”: ofertes de pubs i hotels de carretera. Genera fluxos econò mics legals.

7. Àmbit socio econò mic (2)
Els referents econò mics de Tordera.
- Mercat setmanal del diumenge.
- Fira del Ram.
- Inditex i zones industrials existents i de futur.
- Sector agrícola i ramader.
En aquest apartat s’exposen aquells referents que tenen projecció exterior al municipi i que só n percebuts
com a punts forts en el marc de l’anàlisi DAFO.

8. Àmbit recursos turístics (1).
Recursos turístics:
- Recursos NO estructurats: existeix l’element però no està actualment disponible o no existeix com a
producte turístic. S’ha de fer tota la tasca organitzativa:
- Ruta de les ermites.
- Ruta de les fonts i els arbres monumentals.
- Via verda.
- Turisme esportiu.
- Nova zona humida (aiguamolls de la Jú lia).
- Rutes i passejades a cavall i amb tartana.
- Escenificació de llegendes locals (Pere Botero,…).
- Circuit de MotoCross.
- Camp de tir.
- Miradors al Parc del Montnegre.
- ….

9. Àmbit recursos turístics (2).
Recursos turístics:
- Recursos amb estructura bàsica: só n aquells que ja estan parcialment estructurats o presenten
una mínima organització que ja esdevé ú i pràctica, però que caldria millorar, ampliar o actualitzar. No
til
tenen cap o poca comercialització en àmbits i sectors turístics.
- Ampliació del Parc del Montnegre.
- Senyalització del GR 92 al seu pas per Tordera.
- Illa de Tordera (inclou Parc Prudenci Bartrana).
- Estanys del Cal Rava.
- Campanar.
- Torre de Can Toni Joan.
- Museu Arxiu.
- Turisme rural.
- Mercat setmanal.
- Gestió de la gastronomia com un producte turístic.
- Eix comercial urbà.

10. Àmbit recursos turístics (3).
Productes turístics:
- Só n aquells recursos que ja es poden considerar “productes” i es poden comercialitzar com a tals.
ja tenen una estructura i organització .
- Parc Natural del Montnegre (turisme rural, senderisme guiat, centre d’interpretació de l’Hostal
d’Hortsavinyà).
- Castell medieval.
- Teatre Clavé .
- Centre de BTT de Santa Susanna (amb pistes i circuits en el terme de Tordera).
- Fira del Ram.
- Espais esportius (camps de futbol, pavelló , piscina, pista de tennis…).
Consideració final: caldrà crear un organisme de gestió dels productes turístics o bé , destinar personal per
gestionar-los. Es proposa la creació d’una ASSOCIACIÓD’EMPRESARIS DE TORDERA, que
tinguin per objectiu la gestió del turisme torderenc, conjunta i coordinadament amb l’ajuntament. Per
tan, caldrà fomentar “mentalitat turística” als empresaris locals, amb la finalitat de reeixir en el
desenvolupament de les polítiques planificades en el present estudi.

11. Àmbit d’infraestructures de
comunicació .
Infraestructures del territori:
- En general hi ha bones comunicacions.
- Proximitat a dos aeroports (Barcelona i Girona Costa Brava).
- Ferrocarril.
- Transport pú blic intern.
- Aparcaments.
- Comunicacions internes (camins, …).
- Allargament autopista.
- Desdoblament N II
Tordera es troba en una possició privilegiada pel que fa a les comunicacions terrestres. A mé s a mé s, es
troba a mig camí de dues conurbacions urbanes importants, com só n Barcelona i Girona, de fàcil accè s
en ambdó s casos. Molt important per al turisme de proximitat.

12. Àmbit urbanisme.
Des de la planificació al territori:
- Espais suficients per a ú turístic.
s
- Especificar millor espais ú comercial.
s
- Tractament de les urbanitzacions (solucions).
- Conservació del territori.
- Programa LIFE.
- Usos i activitats permeses al riu Tordera (A.C.A.).
- L’Illa: usos i limitacions.
- Catàleg de masies i cases de pagè s.
Tordera té un territori molt gran (84 Km2), amb poc desgast i amb espais que permeten el creixement
sostenible d’activitats empresarials. Per tant, é s indubtable que cal desenvolupar qualsevol creixement
amb criteris de sostenibilitat i equilibri territorial.

13. Àmbit serveis públics.
Ciutadans i visitants han d’estar
atesos:
- Seguretat ciutadana (policia local, mossos d’esquadra…).
- Recollida de residus (en general i selectiva).
- Gestió de l’aigua.
- Equipaments esportius.
- Millora/ampliació dels serveis vinculats amb la salut.
- El casal de joves.
- Oferta per les famílies.
- Gestió integrada dels serveis pú blics…, com a proposta interna de millora en la gestió .
No es poden considerar serveis vinculats directament al turisme, però é s una constatació , que cada vegada
mé s les destinacions turístiques han de presentar una carta de serveis pú blics que puguin atendre
incidè ncies de tot tipus o bé , han de permetre que l’estada dels visitants tingui bones condicions de
serveis en cas de necessitat. Es consideren “valor afegit” en una destinació .

14. Àmbit oferta d’allotjament.
Diversitat de possibilitats…
- En general, dè ficit de places d’allotjament hoteler.
- Una realitat: Ca la Maria. Oferta amb bona presè ncia.
- Oferta de turisme rural.
- Alberg de joventut: pel turisme jove i els que els agrada la natura.
- Càmping: oferta vinculada a la natura. D’alt valor pel model de Tordera.
Tordera haurà de cercar propostes -a curt i mig termini-, que resolguin la manca d’allotjament hoteler. En
aquest sentit es proposa la possibilitat de signar convenis amb hotels de la costa (particularment o a
partir d’alguna cadena hotelera).
Consideració : el turisme de proximitat d’estada d’un sol dia a Tordera pot representar la solució a curt i mig
termini. No requereix cap allotjament.

15. Àmbit oferta complementària.
É s la oferta que complementa un
producte turístic.
- Castell medieval.
- Mercat del diumenge.
- Fira del Ram.
- Parc Natural del Montnegre.
- Equipaments esportius.
- Patrimoni arquitectò nic.
- Teatre Clavé .
- Zones humides.
- Parc Prudenci Bartrana.
- Nucli urbà antic.
- Casal de joves.
- Turisme rural.
- Oferta gastronò mica.
- Turisme de negocis.
- La natura (com a oferta global del territori).

16. Àmbit comercialització i promoció
turística.
Tenir els millors productes turístics…,
no serveix de res, si no es
promocionen.
- Realització d’un pla de màrqueting.
- Organisme gestor del turisme (públic, privat o mixte).
- Mitjans de comunicació .
A curt i mig termini caldrà desenvolupar una xarxa de comunicació que permeti donar a conè ixer Tordera
com a destinació turística. Per tal de ser efectius, caldran recursos humans i econò mics.
Les sinè rgies amb altres destinacions permetrien racionalitzar les despeses i incrementar l’abast de les
comunicacions.
La promoció haurà de ser dinàmica, imaginativa i fonamentada en les sensacions que ofereix el territori.

17. I ara què ?
2ª . Fase de redacció del pla.
La segü fase é s la que dissenyarà la base teò rico-pràctica del projecte.
ent
5. Definició de l’objectiu principal.
6. Definició d’objectius secundaris.
7. Establiment de línies estratè giques per a cada objectiu secundari.
8. Definició d’accions –les que siguin necessàries-, per a cada línia estratè gica.
Al final de la segona fase, el pla de desenvolupament del model turístic de Tordera quedarà establert,
estructurat i definit. Serà el “full de ruta” a seguir en els propers anys.
Tot i que esdevindrà el guió a seguir, encara no tindrà el nivell de concreció que permeti l’execució de les
accions. Aquesta concreció es realitzarà en la 3ª . Fase, que serà la que incidirà de manera molt
pràctica en què s’ha de fer, com, amb quins costos, temporalització i priorització . Quan acabi
aquesta, aleshores, el projecte restarà a punt per ser executat. Serà el final del present treball i l’inici
del futur del model turístic de Tordera.

18. Moltes gràcies !
Tots x Tordera...,
destinació turística de
qualitat .