3. Recordeu que, al procés tecnològic, la segona etapa era dibuixar les idees que tenim.
4. Ara veurem com es fa un dibuix tècnic. Però abans hem de saber el següent... Quins són els estris que es fan servir Quin és l'estil d'un dibuix tècnic Quines regles s'han de fer servir per tal que tothom entengui el nostre dibuix Quina diferència hi ha entre un esbós, un croquis i un plànol tècnic
5. els instruments de dibuix El paper El paper ha de ser blanc, setinat i suficientment porós per tal que absorbeixi la tinta No serveix el paper quadriculat o mil·limetrat, ni el paper de llibreta
6. els instruments de dibuix El paper: mides suport A0 A1 A2 A3 A4 dimensions (mm) 1.189 x 841 841 x 594 594 x 420 420 x 297 297 x 210 tot això és un A0
7. els instruments de dibuix El paper: mides Que al paper d'una grandària determinada se li anomeni A0, A1, etc. és perquè les seves mides (o dimensions) estan normalitzades Normalitzat vol dir que un paper A4 té les mateixes mides (290 x 210 mm) a Badalona, a Sevilla, al Marroc, a la Xina, a Xile, a Austràlia, és a dir, a tot arreu.
8. fer servir mides i formes de treballar o representar coses que s'entenguin a tot arreu és molt important a la tecnologia
9. els instruments de dibuix llapis i portamines classificació dels llapis segons la seva duresa
10. els instruments de dibuix llapis i portamines la duresa de les mines es classifica igual que la dels llàpissos. El gruix més habitual és 0,5 mm
11. els instruments de dibuix La goma El més important és que no taqui el paper quan s'esborra. No s'han de mantenir a la mà perquè s'embrutem amb la suor. Per netejar-les, es freguen sobre un paper.
12. els instruments de dibuix Els estilògrafs Són com retoladors però amb la punta molt fina. Els gruixos de punta més habituals van de 0,1 a 1 mm. Ara ja no es fan servir gaire perquè quasi tot es fa amb ordinador. Però un lampista, un paleta o un electricista sovint han de fer plànols a mà.
13. els instruments de dibuix Els estilògrafs # inserir una imatge de rotrings del web
14. els instruments de dibuix els regles Els més habituals són plans bisellats de 20 o 30 cm amb graduació en mil·límetres. Han de ser uniformes: tot el regle igual.
16. els instruments de dibuix Joc d'escaire i cartabó s'utilitzen sempre junts i serveixen per traçar línies rectes. Sobre el costat més llarg del cartabó es fa lliscar l'escaire.
23. Anem a veure ara quin és l'estil d'un dibuix tècnic. Parlarem dels sistemes de representació web molt bona sobre dibuix tècnic: www.dibujotecnico.com
24. sistema dièdric Un diedre és una de les parts en que queda dividit l'espai quan es tallen dos plans perpendi- cularment. Les parets, el terra i el sostre són diedres. aquí hi ha 4 diedres
32. Aquesta és una pàgina web amb molta informació sobre dibuix tècnic: http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2002/geometria_vistas/
34. aquí teniu una bona descripció de quines són les vistes i com es representen a un dibuix. cal cercar per denominación de las vistas http://www.dibujotecnico.com/saladeestudios/teoria/normalizacion/Renorcuerpos/obtenciondevistas.php
36. Sistemes de representació: vistes en perspectiva la vista en perspectiva és una projecció en la qual la direcció d'observació de la peça s'ha de simular amb una direcció obliqua al paper del dibuix
45. per què està ben acotada aquesta representació ?
46. per què estan malament acotades aquestes representacions?
47. Escala de dibuix L'escala és la relació de mida entre les dimensions del dibuix i la mida que té l'objecte real que representa
48. Escala de dibuix per representar objectes grans: edificis: 1:200; 1:100 i 1:50 per representar objectes massa petits: 2:1 ; 10:1, etc
49. Escala de dibuix escollim l'escala de manera que el dibuix càpiga al paper i de manera que sigui un enter múltiple de 5 ó de 2 (ó de 10). No escollirem una escala 1:2,45 ó una 1:358
preparar un full amb diferents angles per tal que els mesurin. O dibuixar els cantons de l'escaire i del cartabó i comprovar que tenen els angles que es diu
fer diversos exemples amb això. Molt important per tal que agafin facilitat espaial