1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
17 Any 2
15 de desembre 2008
Publicació independent d’informació i opinió
Després de la Fira de Nadal:
dinamitzar el centre
El darrer cap de setmana de novembre va tenir lloc la Fira de Nadal pels carrers del centre
de Viladecans, en un ampli recorregut que anava des de Salvador Baroné a la Plaça de la
Vila, i que, malgrat la pluja, va fer sortir molta gent al carrer, a exercitar aquesta activitat tan
sana que és caminar i badar, i de passada, també, de tant en tant, comprar.
És un bon invent, aquesta Fira. Segurament que milloraria si el que és pròpiament “mercat
medieval” estigués agrupat i recreés una mica més l’ambient medieval. Ja s’intenta, però
amb una mica més d’esforç organitzatiu, la Plaça de la Vila i el seu entorn més proper podria
tenir més personalitat “d’època”. Però en tot cas, és un bon invent.
I com que és un bon invent, de seguida ve al cap de pensar si aquest bon invent no podria
funcionar més vegades. S’ha comentat molt, que tot el que és el centre històric de Vilade-
cans és un lloc massa mort. És cert que des de l’administració s’han fet alguns esforços per
dinamitzar-lo, alhora que també és cert que no és una cosa que depengui només de l’ad-
ministració. Però el fet és que al nostre centre històric hi falten comerços, bars, restaurants,
espais culturals, centres d’activitats que atreguin la gent. Estem segurs que, si allà s’hi pro-
moguessin més sovint activitats com les de la Fira, que acostumessin la gent a acostar-s’hi
més, si espais com la Torre Modolell i la Torre del Baró deixessin de ser edificis d’oficines i
passessin a ser llocs amb activitats de cara a la gent, i si la Plaça de la Vila fos alguna cosa
més que un lloc de pas (simplement: que en alguna banda de la plaça hi hagués un plànol
de la ciutat i algunes informacions tant municipals com d’entitats ciutadanes), podria ser un
estímul per a donar vida a aquest espai central de la ciutat que ara està tan desaprofitat. I
Viladecans tindria més atractiu.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 De la Pineda de Viladecans a la Fageda d’En Jordà. Jordi M. Carmen Castellano
Maria Comas
Mazón Encarnació Garcia
Josep Ginjaume
3 Universos blocaires. Mercè Solé Josep Lligadas
4 El moment de l’acció. Toni Mora Víctor J. Martínez
Miguel de la Rubia
5 Al servei de la paraula: Manuel Tosca. Salvador Obiols Mercè Solé
6 Amanecer del 2009 con los saharauis. Rosa Mercader
La distribució d’aquest butlletí es fa
7 Nou conveni de col·laboració, ara l’Àrea Bicing. Eulogi per correu electrònic. Si no desit-
López geu rebre’l només cal que ens ho
8 Mori el Pla Local d’Habitatge. Ricard Caba
comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
9 Concursos enganyosos. Maria Comas nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 L’educació pública de tots i totes. Miguel de la Rubia Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
11 Viladecans celebra els Drets Humans. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
12 Les nostres entitats: El Club Beisbol Viladecans. Jordi Amat
El nostre correu electrònic:
13 Conèixer Viladecans: Gavà, la vila privilegiada. Víctor J. puntviladecans@telefonica.net
Martínez
El nostre bloc:
14 El personatge: Una passejada pel barri de Sales amb en http://puntviladecans.blogspot.com
Mohammadi. Josep Ginjaume

2. De la Pineda de Viladecans a
la Fageda d’En Jordà
S
i a Olot hi ha la Fageda d’En
Jordà, al Montseny els cas-
tanyers i els avets de Cam-
pins, a Viladecans tenim la pretació de la zona, amb un equip teressant de diners per al municipi,
Pineda i les maresmes del Remolar de monitors, que rebrien sense cap que es podrien invertir en el mante-
i les Filipines. La comparació, tot i dubte milers i milers d’estudiants niment de la zona.
que alguns la trobin desmesurada, de secundària i post-secundària de
no és així. La qüestió és creure’s Barcelona, àrea metropolitana i de Què proposa l’equip de go-
que la zona litoral de Viladecans més enllà. Els monitors descobririen vern de Viladecans?
és realment original, única a l’àrea a aquests estudiants els valors de El projecte que s’ha donat a conèixer
metropolitana, i a Catalunya. I això la zona: una pineda que és capaç de per a la zona, però, no va en aquesta
lamentablement l’equip de govern sobreviure a primera línia de mar, línia. Un projecte molt intervenci-
no ho creu, segons es dedueix del amb una història i una funció, unes onista promogut per l’ajuntament
projecte que vol desenvolupar en dunes amb una vegetació autòctona, (equip de govern) i la diputació de
aquesta zona. uns aiguamolls, amb zones declara- Barcelona, proposen la creació d’un
des IBA (Important Bird Area, per la passeig marítim entre la Pineda i les
Però, què tenim al litoral de Vila-
Unió Europea), ZEPA (Zona Especi- dunes, trencant aquesta continuïtat
decans? Hi ha un ecosistema conti-
al de Protecció d’Aus) i Xarxa Natu- única, la rehabilitació d’antigues edi-
nu únic de dunes-pineda, i que així
ra 2000 (Unió Europea), i un equipa- ficacions per a uns usos no definits,
hauria de seguir. La pineda de Vila-
ment científic de primer ordre com però que tot apunta que podrien ser
decans és la darrera que queda ín-
és el CRAM. I tot en un entorn sense restaurants, i que per tant, l’accés a la
tegra a l’àrea metropolitana, i de les
restaurants, xiringuitos, habitatges... pineda es pogués fer en molts trams
poques al litoral mediterrani espa-
a deu minuts de la plaça d’Espanya en cotxe privat. L’accés rodat per
nyol. Una pineda densa de pi blanc,
de la ciutat del costat, Barcelona. l’interior de la Pineda segons sem-
amb copes denses que fan una om-
Fins i tot, i a l’estil de la Fageda d’En bla serà permès en alguns trams. En
bra compacta. Pins tombats per la
Jordà, podrien oferir-se passeigs en definitiva, es pretén seguir el passeig
marinada, el vent que des de març a
tartana sota la pineda, pels camins marítim de Gavà, amb la diferència
octubre bufa diàriament amb força.
ja existents, i no permetre l’accés en que no hi haurà noves construccions
Una pineda a primera línia de mar,
cotxe. Estic convençut que un pro- d’habitatges sota la pineda (bàsi-
de tres quilòmetres i mig de llarg, i
jecte educatiu d’aquesta mena seria cament perquè no es pot, pel soroll
uns 200 o 300 metres d’ample, a to-
autosuficient i comportaria beneficis dels avions...).
car d’un plegat de dunes amb una
per al municipi, com ho són d’al-
vegetació i fauna pròpies. Uns pins En definitiva, un projecte típic dels
tres projectes molt més modestos
plantats pels pagesos de Viladecans anys 60, 70 i 80 del segle passat. Un
en pobles molt més petits, com per
fa un centenar d’anys, per evitar que model caduc, arcaic, i sense innova-
exemple l’observatori meteorològic
el vent i la sal marina afectés els con- ció. Un projecte elaborat per una ad-
de Pujalt, reconegut amb un premi
reus més pròxims al litoral. I tot ple- ministració local que no es creu els
de la Unió Europea a la innovació en
gat a tocar de la zona protegida del valors que tenim al nostre litoral, i
l’àmbit rural.
Remolar-Filipines, on s’instal·larà que ho veu més com una nosa que
el CRAM (Centre de Recuperació A més a més de promoure l’educa- com un valor.
d’Animals Marins), i una zona que ció ambiental de la zona, recuperant
no té res a envejar als aiguamolls de i reparant aquelles zones més mal- En resum...
l’Empordà (excepte que cada 45 se- meses de la Pineda, a nivell mundial
existeix un turisme de qualitat, que El nostre litoral és únic, singular, i
gons passa un avió a pocs centenars
mou molts diners, relacionat direc- així hauria de ser. Si volem anar a
de metres).
tament amb l’observació d’aus, en pendre unes copes, a la disco, o als
pubs, podem anar a Playafels. Si vo-
Quin projecte s’hauria de de- zones d’espacial protecció. Una zona
com aquesta, declarada com dèiem lem patinar, passejar més tranquil-
senvolupar en aquesta zona? lament, podem anar a Gavà-Mar. Si
IBA, ZEPA, Xarxa Natura 2000, ben
Som al segle XXI, i lamentablement a prop de Barcelona ciutat i de l’ae- volem gaudir d’una natura litoral
a Viladecans encara no hem entès roport, podria convertir-se en un pol única, gairebé verge, podem anar
que el desenvolupament d’una zona interessant per a aquest turisme de encara a la platja de Viladecans.
no cal que porti totxo associat. En qualitat i gran poder adquisitiu, que Hauríem de ser conscients d’això, i
aquesta zona potser s’escauria un podria de ben segur, si es promocio- com a bons viladecanencs i viladeca-
projecte d’educació ambiental, com nès la zona com cal i s’intervingués nenques, no ens hauria d’escandalit-
els que hi ha a la Fageda d’En Jordà. en la línia d’una recuperació i màxi- zar que la nostra platja és diferent.
Hi hauria d’haver un centre d’inter- ma protecció, comportar una font in-
Jordi Mazón
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 2

3. U
n blog és una mena
de diari, penjat a in-
ternet, gratuït, molt
Universos blocaires
fàcil de fer i de con-
un cop d’ull al blog o blogs que en àmbits polítics o religiosos. O
sultar i que permet l’intercanvi
més t’interessen. Acabes fent rela- simplement permet una reacció
d’opinions i de comentaris. Hi
ció amb gent de tot arreu a qui se- immediata de vegades poc repo-
ha blogs de tota mena i de tot co-
gurament mai no hauries conegut sada. No sempre incita a la refle-
lor. N’hi ha de literaris, de polí-
d’una altra manera. I t’obliga a fer xió, sinó que provoca una respos-
tics, de religiosos, de comarcals,
tot el possible per expressar-te de ta visceral. És certament una altra
de tot el que vulgueu. Alguns
manera que la gent que no és de forma de comunicar-se.
s’agrupen per afinitats, formant
la teva corda et pugui entendre. Us poso –i els vinculo també al
“blogosferes”, de manera que és
Ho aconsegueixes més o menys, blog del Punt de Trobada– uns
més fàcil conèixer-ne de nous,
però l’esforç com a mínim t’ajuda quants blogs viladecanencs. Si en
reflexionar conjuntament sobre
a adonar-te que de vegades vivim coneixeu algun altre, ens envieu
alguns temes, etc. També hi ha
en mons compartimentats. un correu i també l’afegirem.
blogs que més que centrar-se en
el mitjà escrit, ofereixen imatges Hi ha gent que hi escriu coses En fi, material per distreure’s, no
o música. N’hi ha de totalment molt personals, d’altres marquen en falta. Estaria bé també que el
públics i n’hi ha de restringits més distància o alguns fan només Portal de Viladecans o l’Ajunta-
a la nostra penya És una eina, d’altaveu d’allò que els interessa: ment promoguessin un portal
doncs, molt flexible. les seves obres literàries, les seves on es trobessin fàcilment tots
creences polítiques... aquests blogs. I que s’hi afegissin
Un blog, com generalment tot allò
que circula per internet, requereix Com a part integrant d’internet entitats, instituts, etc. Pot ser una
un cert dinamisme: constància, té el problema que la mateixa lli- manera de debatre i de compartir
vaja, per anar-hi escrivint. De fet, bertat d’acció i agilitat que per- idees. Mentrestant, mirarem que
la consulta en blogs es converteix met de vegades es converteix en el nostre blog ofereixi un llistat
en una mena de ritual: engegues l’insult més groller sovint des de dels col·legues viladecanencs (i
l’ordinador, mires el correu, i fas l’anonimat. Sobretot es dóna això viladecanenques).
Mercè Solé
Blogs d’entitats i associacions
Biblioteca de Viladecans: http://bibliotecadeviladecans.blogspot.com
Club de baile deportivo Totball de Viladecans: http://totball.wordpress.com
L’Agulla:http://punxo.blogspot.com
Noticias del Club Ciclista Viladecans:http://ccviladecans.blogspot.com
Parròquia de Santa Maria Magdalena: mariamagdalenaviladecans.blogspot.com
Rugby Sales Viladecans: http://rugbysalesviladecans.blogspot.com
Salvem Oliveretes: http://salvemoliveretes.blogspot.com
i, és clar, el de la nostra publicació: http://puntviladecans..blogspot.com
Blogs polítics
David Chacón (Ciutadans): http://david-chacon.blogspot.com
JERC Viladecans: http://jercviladecans.bloc.cat
Eulogi López (CiU): Bloc d’Eulogi López: http://eulogilopez.blogspot.com
Bàrbara Lligadas (ERC): Una finestra al món de la Bàrbara: http://babs.bloc.cat
Josep Lligadas i Mercè Solé (ICV): El mosquit i el camell: http://mosquiticamell.blogspot.com
Gisela Navarro (PSC): Cachitos de Gi: http://giselfust.blogspot.com
Francesc Roca (PSC): Opinió personal sobre l’activitat política: http://francesc.roca.gavaciutat.cat/blog/vlogger.html
Blogs personals
Annie: Ens veiem pel poble!: http://kumbeta.blogspot.com
Marc: Filosofia, frikisme i d’altres: http://filosofreak-cat.blogspot.com
Miguel Franco: El mundo de Mike: http://theworldofmax.blogspot.com
Josep Ginjaume: Gin: http://gin.bloc.cat
Sergio Ojeda: Ojucles: http://sergioojedaucles.blogspot.com
Insignias verdiblancas: http://coleccionismobetico.blogspot.com
Mare Nostrum: http://baix-resistencia.blogspot.com
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 3

4. El moment de l’acció
E
l que ens vèiem que Nosaltres ho tenim clar. Recent-
arribaria ja és aquí. ment he estat elegit Secretari
Encara que alguns i al- general de les Comissions Obre-
gunes van pensar que res del Baix Llobregat i al nostre
amagant-la amb eufemismes Programa d’acció, aprovat unà-
enfonsarien la realitat i la dis- nimement al Congrés, hem plan-
fressarien, són temps ja de crisi. tejat línies d’acció ben clares per
I el 2009 serà pitjor. fer útil el sindicat més que mai
A la comarca la presència del sec- en aquesta època de crisi. L’acti-
tor de l’automoció és fonamental visme i la reflexió com a binomi
per al desenvolupament econò- parella de la negociació i la mobi-
mic actual. Milers de treballadors lització està al nostre ADN però
i treballadores desenvolupen la ara serà temps de posar tota la
seva activitat laboral en aquest carn a la graella i cridar ben fort
sector econòmic i per tant milers a les empreses i els bancs perquè
de famílies fan dependre les se- creguin en la societat que els en i
ves economies domèstiques d’ell. donin contingut real a la parau-
Són gent de totes les edats i són la responsabilitat adjectivada de
gent habitants de tots els muni- social.
cipis del Baix Llobregat, molts i Ara és l’hora de fer activisme
moltes d’ells i elles no han treba- social partint de la consciència
llat mai en altres sectors i veuen de classe però tenint a la vegada
amb incertesa i preocupació com un objectiu clar a les persones.
determinats polítics fan depen- La ciutadania és també la nos-
dre de desideràtums futurs com tra referència principal i com a
el cotxe elèctric la solució als pro- agent social a la comarca, CCOO
blemes d’ara. A l’assemblea de ho tenim sempre present. L’abast
treballadors i treballadores de d’aquesta crisi és molt superior al
Nissan celebrada al Prat el pas- que podem arribar a albirar i de-
sat 24 de novembre ho deixàvem pèn de nosaltres que després tot
molt clar, la unitat dels treballa- no quedi igual, és hora de refun-
dors i treballadores, la unitat sin- dar el sistema econòmic amb una
dical, serà la resposta contundent gran S de social i no tornar a pri-
a l’especulació dels poderosos i vatitzar beneficis volent después
les ineficiències dels que han de socialitzar les pèrdues.
decidir. Es l’hora de foragitar els mer-
No només el sector de l’automo- caders del temple amb coratge i
ció ja pateix la crisi, sectors com posar per davant la justícia social
la química, la construcció (evi- per reequilibrar aquesta societat.
dentment después dels pelotazos Però si volem canvis ens haurem
i els diners fàcils, dels pirates i de moure, no quedar-nos als “so-
els especuladors), ja tenen moltes fàs acomodaticis” i trencar con-
empreses amb procés de regula- ceptes com els que ens han inten-
ció o tancament. És previsible que tat fer creure amb el resum que
el sector del comerç i l’hostaleria la història s’havia acabat. Ans al
es ressenti amb la constricció del contrari, com deia el poeta: Tot
consum a les properes dates fes- està per fer i tot és possible!
tives.
Toni Mora
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 4

5. Al servei de la paraula
M
ANUEL TOSCA I AMELLA, admi-
rat escriptor, poeta i lingüista, l’u
de novembre va lliurar la seva àni-
ma a Déu. Tots els que el coneixíem
l’estimàvem i admiràvem, tant per la seva vàlua
humana, com per la seva llarga i sòlida trajectòria
literària.
La seva vida va estar entregada al servei de l’impuls
de la cultura i de la llengua catalana, d’una forma
seriosa i destacada. Ho demostra el llegat que ens ha
deixat com a artista creador i com a lexicòleg: “Tot
fent camí” (1978), “Entre el caliu i la flama” (1989),
“Sala de miralls” (2000) “Triada” (2001) ”El Nadal
Foto A.M.C. Canal
i les Nadales” (2002), “Credere in Deum” (2005).
El llibre d’assaig “Viatge per la memòria”(1994),
“Segon viatge per la memòria” (1997). Coautor del
“Diccionari Pràctic i Contemplatiu de la Llengua
Catalana” (2002). Era membre d’Honor de l’Asso-
ciació d’Escriptors en Llengua Catalana. Havia for-
mat part durant cinc anys del Seminari d’Investi-
Darrera carta (Tríada-XLI) gació Poètica de Barcelona. En el decurs de la seva
carrera literària havia estat àmpliament reconegut
en certàmens literaris i li havien estat atorgats més
Voldria que fessis de cinquanta guardons, entre ells tres títols de Mes-
una bandera de pau, tre en Art Poètica, o Gai Saber. Actualment estava
voldria que fessis treballant en la preparació de tres llibres de poesia,
un de narrativa curta i un breu tractat de correcció
una sendera d’amor, de barbarismes.
voldria que fessis A Viladecans va ser fundador del Grup Literari El
un benigne clar de lluna, Caliu, a través de qual va fer una tasca important
voldria que fessis pel desenvolupament i difusió de la poesia i la llen-
un clam de justícia, gua catalana, a través d’un mestratge, que va esti-
mular a diferents viladecanencs, entre els quals em
voldria que fessis compto, a interessar-nos pel difícil art de la versifi-
un bell crit de germanor, cació i a estimar la poesia i a ser fidels seguidors de
voldria que fessis les seves ensenyances i els seus consells.
un afany de llibertat, És just que la nostra ciutat li expressi el reconeixe-
ment que es mereix, en forma d’homenatge pòstum,
voldria que fessis i també ho seria posar el seu nom a un centre cultu-
uns versos plens de records. ral, d’ensenyament, un espai de la via pública....
Voldria que fessis Manuel Tosca i Amella estarà present en la memò-
tot això i molt més ria i en el cor d’aquells que ens mantindrem fidels
amb les meves cendres. a les seves ensenyances i als seus consells. Gràcies
mestre.
Manuel Tosca i Amella Salvador Obiols
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 5

6. Amanecer del 2009 con los saharauis
(del 28 de diciembre de 2008 al 3 de enero de 2009)
Un encuentro solidario por la paz y la amistad en el desierto
A
l cumplirse 33 años mida y bebida con las familias,
del abandono por participando en charlas... en de-
parte de España del finitiva, celebrando cerca de ellos
Pueblo Saharaui, que- la despedida del año.
remos hacer un viaje solidario y Será un fin de año distinto, un
reafirmar nuestro apoyo y cariño encuentro de asociaciones, comi-
para estar cerca de ellos en estas tés de solidaridad, ONG, institu-
fechas tan significativas. ciones y organismos que defien-
Mientras una parte del mundo den la causa de la independencia
se prepara para celebrar el fin de del Sáhara Occidental, junto con
año, el pueblo saharaui continúa artistas, escritores, intelectuales,
esperando que el año 2009 sea músicos... que quieran demostrar
mejor y más justo que el anterior, su apoyo a los saharauis. Gracias
en el que han continuado vivien- a tu participación, haremos que
do y sufriendo en campamentos esa noche los Campamentos sean
de refugiados y en las zonas ocu- el centro de la solidaridad y la
padas por Marruecos, igual que fiesta de Nochevieja se convierta
en los últimos 33 años. La lucha en un acto de reivindicación de
por hacer valer su derecho sobre los derechos de un pueblo que
una tierra que les fue arrebatada lucha esforzadamente por regre-
en 1975, la paciencia y la resis- sar a su tierra.
tencia, la fe en la justicia y la con- Nos encontramos en un momen-
fianza en su razón, es lo que ha to delicado en aplicación del Plan
hecho que los saharauis, a pesar de Paz, auspiciado por la ONU, a
de las promesas reiteradamente causa de los constantes obstácu-
incumplidas, hayan sido capaces los marroquíes. Debemos llamar
de vivir todo este tiempo en una la atención del mundo acerca de
de las zonas mas inhóspitas del la represión que sufren los saha-
planeta. rauis en el territorio que ocupa
La responsabilidad directa del el ejército marroquí, y la inde-
Estado español, de la que el Sá- fensión de la población civil, que
hara Occidental fue provincia, está a merced de colonos y mili-
no se puede seguir ocultando tares con una presencia de fuer-
por más tiempo. El sentimiento zas de la ONU insuficiente.
de vergüenza colectiva hacia ese No más olvido de la Comuni-
pueblo hermano que aún conser-
dad Internacional. Paz y jus-
va el castellano como lengua, nos
ticia para los saharauis
hace manifestar de modo claro y
rotundo nuestra solidaridad. ¡ 33 años bastan !
Por ello hemos organizado un
viaje para esta fecha tan seña- REFERÉNDUM LIBRE,
lada, durante el cual podremos SÁHARA INDEPENDIENTE
comprobar de cerca como vive
Rosa Mercader
el pueblo saharaui, alojándonos
en sus jaimas, compartiendo co-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 6

7. Nou conveni de col·laboració,
ara l’Àrea Bicing
M
algrat que encara ratina, etc.) diu que Viladecans té Viladecans necessita millorar la
no s’ha suprimit una orografia adient per a aquest circulació, el trànsit pels carrers
l’impracticable mitjà de transport. de la ciutat, els embussos cons-
carril bici del car- Viladecans no és Barcelona tants.
rer Àngel Arañó (autèntic ho- (61.718 habitants enfront de Necessita augmentar la freqüèn-
menatge a la inutilitat), el nostre 1.595.110 habitants segons la Di- cia de pas dels autobusos inte-
Ajuntament ens sorprèn, encara putació el 01.01.2007). riors (VB), necessita reactivar la
que poques coses ens poden sor- línea 83.
A Barcelona, la idea del servei de
prendre ja, amb el nou conveni
Bicing ha estat tot un encert, però Necessita solucionar de forma
de col·laboració amb l’Entitat
a la vegada està donant molts definitiva el paviment de la Ram-
Metropolitana del Transport
problemes. Problemes que Barce- bla Modolell.
(EMT) per a la implantació del
lona pel fet de ser la ciutat que és, Necessita millorar substancial-
servei públic de bicicletes Area
està solucionant a poc a poc. ment la neteja i il·luminació dels
Bicing en Viladecans.
seus carrers, places, parcs, jar-
dins.
Necessita més seguretat, més
presència de la Policia Municipal
als barris.
Necessita de manera urgent am-
pliar les zones d’aparcament.
Necessita l’estació de Renfe que
es mereixen els seus ciutadans
(senzilla, sense luxes, però sense
passar fred ni mullar-se).
Necessita asfaltar multitud de
carrers, especialment l’Avinguda
Generalitat (l’artèria principal),
així com les voreres i els passos
de vianants.
Necessita el tercer CAP.
Necessita, etc, etc.
Hem de prioritzar les nostres
necessitats, els assumptes i pro-
Els ciutadans –ens diuen– dispo- blemes pendents de resoldre, els
Viladecans (o Sant Boi, o Gavà,
saran de 200 bicicletes repartides d’ahir i els d’avui.
etc.), no és Barcelona.
en 25 estacions que connectaran I desprès, quan ja s’hagin resolt
la ciutat, inclosa l’estació de Ren- No hauríem d’intentar imitar les
els temes pendents, quan ens ha-
fe. grans ciutats.
guem posat al dia, podrem dei-
Diu el Sr. Alcalde que aquest ser- Hem de millorar la qualitat de xar volar la imaginació i plantejar
vei facilitarà la mobilitat soste- vida dels nostres ciutadans, i per nous reptes, nous objectius per al
nible en la ciutat. Encara més, el fer-ho haurem de fixar-nos en futur.
president de EMT (gran coneixe- iniciatives d’èxit en altres muni-
dor de la ciutat, especialment de cipis, però en municipis amb ca- Eulogi López
les zones de Roureda, Montser- racterístiques similars al nostre.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 7

8. Mori el Pla Local d’Habitatge
de Viladecans
A
partir del dijous dia
4 de desembre estan
penjats a la pàgina
web de l’ajuntament
els dos volums que configuren
el Pla Local d’Habitatge de Vi-
ladecans (PLH).
Link: http://www.aj-viladecans.
es/Plantilles/presentacions/_
JNJtGAWc42Z9wgs6IngUNqL-
QeE7hjokx46CqKDULgEk.
El document fa una anàlisi molt
àmplia de la realitat del parc
d’habitatges i del creixement pre-
vist a Viladecans. Però al mateix
temps està ple de contradiccions.
Comença analitzant la realitat de
Viladecans, en habitatges actu-
alment són 23.062, amb una po-
blació de 64.570 habitants, i con-
templa que hi caben un total de
33.252 habitatges. Segons sembla, Però la contradicció està al llegir el Pla de Llevant a Oliveretes..
si la mitjana és de 2,8 a 3 habitants que a Viladecans hi ha un parc Per tant, el pla d’habitatge de Vi-
per habitatges, Viladecans pot ar- d’habitatges buits de 1.194 habi- ladecans hauria de començar per
ribar als 100.000 habitants. tatges, a mes de 1.000 pisos nous acabar de conjuntar el casc urbà i
Una gran aposta del document construïts sense vendre, 900 pi- no urbanitzar Oliveretes. Comen-
són els pisos de protecció ofi- sos de segona mà a la venda, 200 çant si calgués, segons el PLH,
cial. Com que la llei marca que habitatges posats a llogar sense pel que es planteja en deu actu-
s’ha de tenir un mínim del 15% llogar. O sigui, un total de 3.300 acions dins el casc urbà, d’inici-
d’habitatges de protecció, calcu- pisos suposadament per a ser ativa pública, possibilitant fer-hi
len que han d’haver-hi uns 5.000 ocupats. 1.585 habitatges dels quals 790
habitatges protegits a Viladecans. A més, en l’estudi sociològic diu serien de protecció, i augmentar
Tenint en compte que ja n’hi ha que Viladecans es pot qualificar la població fins el 2019 en uns
1.600, s’ha de preveure construir- com a ciutat madura amb “un 4.000 habitants, uns 360 per any,
ne uns 3.500 mes. alentiment del creixement per ex- i anar fent...
Concretament, el PLH fa una pansió i intensificació del creixe- Tot això sense comptar amb les
projecció a dotze anys vista pro- ment pel propi desenvolupament noves construccions d’iniciativa
jectant un escenari de creixement urbà, el qual segueix suposant un privada dins el casc urbà, quan
i preveu la construcció de 4.883 creixement demogràfic però més per exemple, una casa vella es
habitatges, dels quals 2.143 seran pautat i amb major possibilitat converteix en un pis de diversos
protegits, en dotze actuacions d’absorció per l’organisme urbà.” habitatges.
diferents, destacant els 2.649 a Per això és estrany que es plani- Viladecans pot transformar-se
Oliveretes, tot i que el pla parcial fiqui un creixement de 800 habi- d’una altre manera. Cal frenar
nomes n’encomana 2.377. tants per any, quan hauria de ser aquesta fal.lera constructiva/
Igualment, preveu que l’any 2019 només de 100 a 300, com a creixe- destructiva que tenen els nostres
Viladecans arribi a una pobla- ment natural de Viladecans. Això governants.
ció de 72.997 habitants i un parc evidencia que no cal desenvolu-
par projectes tant faraònics com Ricard Caba
d’habitatges de 27.338.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 8

9. Per una Festa Major
amb més personalitat
El dilluns 19 de gener
Concursos a les 7 de la tarda
enganyosos Viladecans Punt de Trobada organitza una taula rodona
per parlar de com fer que la nostra Festa Major sigui un
T
ot esmorzant, poso la moment de trobada ciutadana amb més vitalitat.
tele per informar-me
de les notícies del dia,
que com sempre són
Hi direm la nostra,
molt alarmants: empreses que i convidarem els representants dels grups municipals
deixen un munt d’aturats, que a dir-hi la seva.
la crisi no començarà a remetre
fins a l’any 2010, etc., etc.
Amb aquest panorama em de- Reserveu-vos la data.
primeixo i decideixo buscar un El lloc ja l’indicarem oportunament.
canal de TV que m’alegri una
mica el dia, i en compto quatre
que m’ofereixen molts diners:
només he de trucar a un núme-
ro de telèfon 905... per endevi-
ans?
nar uns jocs que són molt fàcils. a Viladec
fi lls viuen r-ho?
e els teus punt de fe
A la pantalla hi veig una pila Fa poc qu ar o són a ?
de bitllets que cada cop n’hi ha Acaben d
’arrib rlen català
castell à? No pa
més, i la presentadora animant No parlen escola? nya?
Els costar
à l’ s a Catalu ?
perquè truquis i puguis endur- les escole r
ncionen uin troba
te tots aquests diners i pal.liar S aps com fu dificultats que pug
r les
una mica la crisi. Et fan po estudiar? s de l’esco
la?
Apago la tele indignada. Com Fins on podrà res pa res i mare
ió amb alt
es presten algunes televisions Tens relac
a fer aquesta mena de progra-
mes? Perquè el que fan és jugar
amb la innocència d’algunes
persones que s’ho creuen. En sé
d’algun que li han vingut més
de 400 € a la factura de telèfon, i
M
de premis res de res. oltes preguntes. I moltes novetats per a les persones
Aconsello que per no caure en que acaben d’arribar a Viladecans. Per això Càritas,
la temptació de fer aquestes que manté contacte amb moltes dones estrangeres
trucades se sol.liciti a telefònica que han vingut a treballar a la nostra ciutat, orga-
que et donin de baixa d’aquests nitza una xerrada el dimarts, 13 de gener, a les 7 de la tarda, als
números 806 o 905 i així us evi- seus locals (Av. Roureda, 44). Parlarem amb ells i amb Maria
tareu disgustos. Bargalló, una mestra que treballa a la comarca. La xerrada és
oberta a tothom, vol tenir un caire molt participatiu i iniciar així
Maria Comas Oriol un espai de diàleg i de convivència per a persones immigrades.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 9

10. L’educació pública de tots i totes
E
l passat mes de novem- AJEC i MRP. És gratificant veure
bre començava la “an- la quantitat d’associacions, tant
dadura” de la LEC (Llei de pares i mares d’alumnes com
d’educació de Catalu- d’altres fins i tot de altres llocs de
nya). Aquest projecte comença- l’Estat Espanyol, que s’han adhe-
va sense acord entre el govern i rit a aquest manifest demostrant
la comunitat educativa, i sense d’aquesta manera que es preocu-
acord entre les forces que com- pen cada dia per aconseguir una
ponen el Govern d’ Entesa. educació pública, gratuïta i de
Entitats pertanyents al món edu- qualitat.
catiu van presentar al Parlament Per altre banda, és important
de Catalunya un manifest (que a destacar positivament el com-
sota reproduïm) amb una sèrie de portament de les AMPAS de tres
requisits que hauria de complir centres de Viladecans, la de l’IES
aquesta llei i que proposen nego- Sales i les dels CEIP Pau Casals i
ciar amb la Conselleria. Aquest Marta Mata, que s’han adherit a
manifest ha estat impulsat per la aquest manifest.
FAPAC, la FAPAES, CCOO, UGT,
Miguel de la Rubia
MANIFEST
Solucions per a l’educació, ja! Aquesta llei necessita millorar. Portem al Parlament l’educació real
Demanem al Parlament de Catalunya que, abans de prendre cap decisió sobre el Projecte de llei
d’educació de Catalunya i sobre el pressupost del Departament d’Educació per al 2009, tingui en
consideració la situació general de l’educació al nostre país i conegui els problemes reals que pateix.
A més, demanem que tingui en compte les consideracions següents, que també subscrivim.
• Defensem un servei públic educatiu, laic, democràtic i participatiu i de qualitat, que garanteixi
el caràcter públic i gratuït de l’educació, definit com un dret de ciutadania i en què tots els centres
que siguin finançats amb fons públics garanteixin condicions d’igualtat i equitat per atendre tot
l’alumnat.
• L’educació de Catalunya no pot permetre’s uns pressupostos regressius. El compromís establert en
el Pacte Nacional per a l’Educació d’arribar al 6% del PIB ha de ser recollit per la llei i assumit pel
Parlament. Per garantir la cohesió social i el desenvolupament econòmic, l’educació ha de ser una
prioritat i s’ha d’avançar en la seva gratuïtat i en la seva millora.
• La Llei d’educació de Catalunya ha de trencar la dualització del sistema educatiu i evitar la segre-
gació de l’alumnat.
• L’educació pública s’ha de sustentar en els valors democràtics, de respecte, solidaritat, i de lliure
pensament, en què totes les opcions religioses i ideològiques es puguin expressar de forma lliure i
responsable.
AJEC - CCOO - FAPAC - FAPAES - MRP - UGT
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 10

11. Viladecans celebra el 60è. aniversari
de la proclamació dels Drets Humans
V
a ser un acte emotiu que es va fer
el dia 10 de desembre, en què es
complia el 60è. aniversari de la
proclamació d’uns drets que, com
es va recordar en el mateix acte, són trepit-
jats cada dia a tot el món.
La commemoració va consistir en una taula
rodona en què van participar un representant
d’Amnistia Internacional (Alfonso López),
Nancy Fiallo i Sultana Jaya, dues dones que,
l’una a Colòmbia i l’altra amb el poble Saha-
rià han patit greus amenaces que han arribat
fins a l’agressió física, per la seva defensa de la
pau i de la llibertat dels seus pobles.
Després de la taula rodona es va fer una lec-
tura pública de tots els articles dels Drets Hu-
mans amb exemples concrets de la reiterada
vulneració que, en països rics i en països po-
bres, se’n fa.
Van llegir alumnes d’ensenyament secundari
de la ciutat, membres de la xarxa Parlar per
Conviure i de diverses entitats, i els regidors
municipals presents a l’acte.
A la biblioteca podreu trobar encara una expo-
sició sobre el tema.
Mercè Solé
Teniu alguna foto, octaveta, retall de diari,
o altre material del tipus que sigui
referent a la vaga de la Roca dels anys 1976-1977?
Estem recollint tot el material possible d’aquell esdeveniment
per poder-lo exposar perquè tothom el pugui conèixer.
Poseu-vos en contacte amb el Grup Tres Torres a través del correu electrònic
trestorresviladecans@telefonica.net o trucant al número 652 947 107 (Jaume Lligadas).
En farem una còpia i us ho tornarem.
Perquè és la història de tots, i no s’ha de perdre!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 11

12. les nostres entitats
El Club Beisbol Viladecans
nil i Cadet. D’aquestes categories sortiran els jugadors
que més endavant donaran vint anys d’èxits al club.
L’any 1979 marca l’inici de la pràctica del Softbol entre
les dones, que es proclamen campiones nacionals jú-
nior el 1986 i campions de Lliga Nacional en 1992.
El 1982, per primera vegada, l’equip masculí del Club
Beisbol Viladecans es proclama Campió Nacional
d’Espanya categoria sènior; i Campió de la Copa del
Rei, supremacia que ha continuat aconseguint con-
secutivament en divuit ocasions fins el dia d’avui.
E
Igualment Igualment ha resultat Campió de la Lliga
l Club Beisbol Viladecans va ser fundat
Nacional Sènior Divisió d’Honor durant 14 ocasions
el 1945, i en els primers anys es va de-
consecutives des de la seva instauració el 1986.
dicar a portar a terme partits amistosos
i realitzar activitats de promoció, que El 1987 va tenir lloc la inauguració del Camp Mu-
van contribuir a la difusió d’aquest esport entre nicipal de Beisbol de Viladecans on, amb les instal-
les poblacions properes a Barcelona, i a fomentar lacions amb grades cobertes d’aforament per a
una forta tradició local que s’ha consolidat a tra- 1.500 espectadors, s’han desenvolupat importants
vés dels anys fins a l’actualitat. competicions nacionals i internacionals amb els
Jocs Olímpics del 1992, Copes Intercontinentals del
La seva participació en competicions oficials es va
1991 i 1997 i Copes d’Europa del 1989, 1994, 1998.
iniciar a partir del 1954 amb la integració d’un equip
de 2a categoria, que va aconseguir el seu primer re- El 2001 es guanya la dinovena Copa del Rei conse-
sultat destacat el 1957 en proclamar-se Campió del cutiva, i la quarta posició a la Copa d’Europa Poll-A
Trofeu “Radio Ciudad de Barcelona” a Nettuno, Itàlia. El 2002 es va obtenir el vint-i-unè
campionat de Lliga Nacional.
El 1970, pel 25 aniversari de la fundació del Club, ja
es treballa seriosament amb les categories inferiors, En l’actualitat el Club Beisbol Viladecans té una Es-
participant en competicions de les categories infan- cola Municipal i equips de Beisbol a les categories
til, juvenil i primera divisió. d’Aleví, Infantil, Cadet, Júnior i Sènior A i B; a més
a més d’equips de Softbol de Júnior i Sènior.
Presidents del Club Béisbol Viladecans
Josep Gusi Zaidin, 1945-1946. Fundador
Josep Padrós Gribé, 1947-1950
Julià Bonich Pallarès, 1950-1955
Carles Gusi Zaidin, 1955-1964
Ignasi Alavedra Casas, 1964-1974
Josep Mazón Hernández, 1976-1977
Josep Ballester Sarabia, 1978-1987
Andreu Comellas Doñate, 1988-1995
Jordi Amat Saval, 1995-2003
El 1974 el beisbol català entrà en una profunda crisi Jose Julio Cano Ridruejo, 2003- Fins l’actualitat.
fins a prop del final de la dècada. En aquest temps es
Pràcticament, fins als anys 60, no es crea la figura
produeix la desaparició de clubs històrics com Pica-
estatutària de president. Per això les persones que
dero, Pops de Lloret de Mar, Alacrans, Universitaris,
pertanyen a períodes anteriors podríem dir que fe-
Dinámicos Siemens. El Club Beisbol Viladecans va
ien de president.
ser un dels pocs clubs, no sense problemes, que so-
breviu els difícils anys d’aquest esport a Espanya. Per contactar: C.B. Viladecans
Apartat de Correus 33 – Tel. i fax 936372588
Fruit d’aquesta constància el 1976 arriben els èxits al
http://www.beisbolviladecans.com
Campionat Nacional d’Espanya a les categories Juve-
Jordi Amat
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 12

13. conèixer viladecans
Els nostres veïns IV.
Gavà, la vila privilegiada
E
n el nostre trajecte visitant les poblacions
veïnes de Viladecans, ens aturem avui a la
vila de Gavà.
Per la seva ubicació podem afirmar que es
tracta d’una vila privilegiada, ja que en el seu territori
podem gaudir d’un paisatge forestal, d’un nucli urbà
amb encant i d’una de les platges amb més renom de
Catalunya. D’aquí que sigui certa la dita gavanenca
“De tot tenim a Gavà: Platja, muntanya i pla”.
De la seva història en tenim prou vestigis i documents
com per a fer un estudi, gairebé sense interrupcions,
des dels primers pobladors de l’era neolítica (vora
l’any 6000 a.C) fins a l’actualitat.
I van ser aquells primers habitants qui deixaren a la
vila una de les millors herències que es troben en el
Baix Llobregat. Les mines de variscita situades a Can
Tintoré.
Lloc de residència, posteriorment, dels ibers, romans i
visigots, el nom de Gavà apareix documentat per pri-
mer cop durant l’època medieval, cap a l’any 1000. I
fou durant aquesta etapa quan Gavà assolí un lloc de
domini sobre les poblacions de les rodalies. El Castell
de l’Eramprunyà seria el lloc escollit per establir-se les
famílies que posseïen i controlaven el territori fins el
segle XVI. Els Condal i posteriorment els March.
A partir del segle XVII el nucli urbà es va anar conso-
lidant al voltant de l’església de Sant Pere. D’aquesta
època encara es conserven diverses vivendes que es
poden contemplar passejant pel casc antic.
Paral·lelament, però, com a la resta del delta, tot un
conjunt de masos van continuar la seva existència do-
nant lloc, més endavant, a la creació de petits nuclis,
actualment barris de Gavà com Can Tintorer, La Sentiu
o Bruguers. D’aquest últim, situat a la part més munta-
nyosa, en destaquen construccions com la seva ermita
construïda al segle XIII. La seva ubicació fa de la petita
església un lloc amb un encant especial, des del qual,
quan el temps ho permet, es poden iniciar diverses ru-
tes a peu molt recomanables i que al proper número de
la nostra trobada continuarem descobrint.
Víctor J. Martínez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 13

14. El personatge
Una passejada pel barri de
Sales amb en Mohammadi
D
imecres al vespre, saltres, al Punt de Trobada hem
ens trobem en un bar volgut veure el barri de Sales des
regentat per homes d’una altra perspectiva, en con-
d’origen magrebí cret a través dels ulls d’un jove
just al bell mig del barri de Sa- botiguer que va arribar a la ciutat
les, a la plaça de la Diversitat. fa pocs anys. El nostre guia es diu
Està ple a vessar, ha acabat la Mohammadi El Kourachi, té una
jornada i sempre deu venir de trentena d’anys i és pare de dues
gust fer-la petar amb els amics i criatures. Va néixer a la regió de
compatriotes abans d’anar a so- Nador, una ciutat al nord-est del
par i dormir. Això sí, no es veu Marroc. De fet, és amazigh (ber-
ni una dona, tot i que ben pen- ber en la versió despectiva) com
sat això no es pas exclusiu dels la gran majoria de marroquines
magrebins. A la televisió algun i marroquins que han vingut a
canal àrab d’esports i a les mans viure a Catalunya. Una cultura
un te amb menta ben calent. El mil·lenària, amb llengua pròpia
rebombori és ensordidor. (el tamazigh), que s’estén per di-
El nom de la plaça sembla ade- versos països del Magreb fins al
quat: és l’àgora i el principal lloc Sàhara i que és anterior a la is-
de pas d’un barri que ha tingut lamització dels països nord-afri-
des de fa bastants anys una im- cans. Quasi res, vaja.
portant presència de població En Mohammadi va creuar l’Estret
marroquina. Força abans de l’au- a principis dels anys 2000. Fugia
ge del totxo i el ciment, la nostra de la misèria a la recerca d’un fu-
vila ja era reclam per a les famílies tur millor. El trajecte el va fer en
del nord d’Àfrica, que trobaven i patera, arriscant la vida entre forts Mohammadi El Kourachi, en una replantada
encara troben, tot i que en menor corrents marítims, després d’ha- a sant Ramon
mesura, possibilitats de treball a ver estat a punt de morir asfixi-
les explotacions agràries del Del- at en un camió frigorífic mentre indústria, on aprofita per apren-
ta. Això ha estat així principal- esperava d’amagat que arribés la dre a parlar castellà. Tot això fins
ment perquè els autòctons hem nit per pujar a la barcassa. Quan que decideix muntar el seu propi
renunciat a treballar el camp: ja ho explica sembla un guió de pel- negoci: se sent còmode, amb em-
se sap, ajupir l’esquena és poc lícula, però malauradament tots penta i té una clientela pròxima.
agraït. Parlem d’un barri que viu sabem que és una història mas- Li preguntem per què de vega-
estigmatitzat precisament per la sa real, massa vegades repetida des sembla que la comunicació
presència d’aquestes persones amb finals molt més dramàtics. entre uns i altres sigui tan difí-
d’orígens, costums i maneres de La seva història és la d’un jove cil, per què tanta distància en
fer diferents als de la gran majo- indocumentat que supera mil tan pocs metres. Per a ell, gran
ria. Una percepció que, val a dir- obstacles i històries rocamboles- part de la raó passa pel fet que
ho, és més pròpia dels forans que ques per arribar a Barcelona. Un la majoria de persones que arri-
dels propis veïns. cop aquí alterna diverses feines, ben del Marroc són analfabetes,
Precisament per trencar possibles compta amb l’ajut de compatri- viuen un xoc cultural importan-
barreres i conèixer millor altres otes ja instal·lats i aconsegueix tíssim quan trepitgen Europa, la
realitats que conviuen amb no- una feina com a assalariat a la majoria han d’aprendre de la nit
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 14

15. vi, així com n’hi ha que rebutgen
tot allò que sigui diferent al seu
món habitual. En tot cas, la lec-
tura positiva passa (un cop més)
per les generacions futures i per
l’escola, on famílies i mainada de
tots colors es barregen amb una
franquesa i unes sinergies molt
constructives, que permeten pen-
sar en temps millors.
Quan li preguntem pel nivell
de convivència al barri de Sales
ens respon que com sempre tot
és millorable, però percep un
acostament progressiu entre els
veïns originaris del Marroc i els
veïns de tota la vida o que fa més
temps que van arribar al barri.
La prova més evident la trobem
amb l’entorn veïnal més proper a
La Plaça de la Diversitat al barri de Sales la seva botiga, on després d’uns
inicis més complicats, amb algu-
al dia les nostres rutines, els nos- diametralment oposats als nos- nes actituds poc receptives, s’ha
tres costums i sistemes de funci- tres i això es nota quan s’emigra passat a una situació més norma-
onament occidentals, que poden d’un país a l’altre. En Mohamma- litzada en què una gran part dels
semblar-nos elementals, però que di denota que com a tot arreu hi seus clients són autòctons i el cli-
no ho són tant a les seves regions ha compatriotes i autòctons que ma d’entesa i bon veïnatge no té
d’origen. Els seus índexs de de- s’obren i tenen una actitud posi- res a envejar al d’altres parts de
senvolupament i de pobresa són tiva de convivència i d’intercan- la ciutat.
Josep Ginjaume
Us desitgem
un molt bon
Nadal i un
solidari 2009!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 17 - Desembre 2008 15