PdT 36 setembre 2010

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
36 Any 4
15 de setembre de 2010
Publicació independent d’informació i opinió

Eleccions
Per a molts ciutadans i ciutadanes la paraula amb què titulem aquesta primera pàgina
sona més o menys a “quina llauna!”, o a “una altra vegada ens vindran a menjar el coco!”.
No, certament, aquests no són bons temps per a la política. I no cal recordar els molts mo-
tius de desencís, de desinterès, de desengany… que hi ha al darrere d’aquesta situació.
Però el fet és que ara, el proper 28 de novembre, tenim les eleccions al Parlament de Cata-
lunya, unes eleccions en què triarem aquells que s’han de responsabilitzar, en els propers
anys, del govern del país. I això no és cap cosa sense importància: és veure de quina ma-
nera es gestionen les coses col·lectives, a què es destinen els diners, com ens enfrontem
a la crisi, com promovem l’educació, la cultura, la sanitat o els serveis socials, de quina
estructura política volem dotar-nos…
No, no ens en podem desentendre. Hem d’informar-nos, hem de reflexionar-hi, hem de
parlar-ne. Tant del que els diversos candidats ens proposen, com de la credibilitat que
ens mereixen. I hem de prendre l’opció que creguem més oportuna, però sempre sabent
el perquè.
Nosaltres, des d’aquesta revista, hem pensat que podríem contribuir a aquesta reflexió,
a aquest parlar-ne, convocant una trobada de tots aquells que vulguin per escoltar el que
ens diuen les formacions polítiques que tenen grup a l’ajuntament de Viladecans, i per
qüestionar-los tot allò que creguem oportú. Serà el dimarts 5 d’octubre, a les 7 de la tarda,
al Centre Cultural Sant Joan. A les pàgines interiors trobareu més informació.
L’important, en qualsevol cas, és que cadascú és plantegi seriosament el que farà el 28 de
novembre. Pel bé de tots.

Sumari
2 Anar a votar, per què?
Equip de redacció
3 La nostra muntanya. Conxita Zaragoza Anna Besora
M. Carmen Castellano
4 El porqué de una huelga general. Pepi Venegas Maria Comas

5 Sobre la Huelga General. Dani Gutiérrez Josep Ginjaume
Josep Lligadas
6 L’informe Barça Parc va anar a les Filipines i no va tornar. Miguel de la Rubia
Ricard Caba Mercè Solé
7 Una exposició i un plànol. Josep Lligadas
8 Viladecans a les eleccions al Parlament de Catalunya. Carles La distribució d’aquest butlletí es fa
Lozano per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
9 Estampes del segle XX/ 6: Quan el dol era cosa de dones. comuniqueu. I si voleu que li envi-
José Luis Atienza em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 Mamuts i mamullades
Si voleu enviar articles per publicar,
12 La mirada aguda: Martinet menut o gomet. Eio Ramon tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
13 Les nostres entitats: Les puntaires de Viladecans. Carme o les 600 paraules. Els hauríem de
Reguant tenir abans del dia 8 de cada mes.
14 Històries viladecanenques: Manuel Vizcaíno, clandestinitat i
El nostre correu electrònic:
coartada. Andreu Comellas
puntviladecans@telefonica.net
17 Conèixer Viladecans: Marges i feixes a la muntanya de Sant El nostre bloc:
Ramon.Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com

Dimarts 5 d’octubre, a les 7 del vespre
al Centre Cultural Sant Joan (Pare Artigas, 2)

Taula rodona
amb motiu de les eleccions
al Parlament de Catalunya

Anar a votar,
per què?
Els representants de les formacions polítiques
que tenen grup municipal a l’Ajuntament de Viladecans
(PSC, CIU, PP ICV-EUiA i ERC)
,
respondran a aquestes preguntes:

1. Per què són importants aquestes eleccions per a la gent de Catalunya?
2. Per què són importants aquestes eleccions per a la gent de Viladecans?
3. En la teva formació política, què creus que hauríeu de millorar perquè tothom veiés
més clarament la importància de l’acció política de cara al bé comú?

I després, ho debatrem entre tots

Organitza: Viladecans Punt de Trobada
Col·labora: Centre Cultural Sant Joan

Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 2

La nostra muntanya

A
questa nit ha plogut amargament com el foc anava La muntanya que acomiadem
amb força. Quan, de devorant el turó des de punts quan marxem lluny i ens rep
bon matí, sortia de diferents: les flames creixien després d’un llarg viatge ja no
casa per anar a tre- gegantines, una olor de cendra és la mateixa.
ballar una explosió de sensaci- i fum contaminava tota la vila Avui la natura ens delecta amb
ons m’han recordat la pluja: la de confusió, només escoltava tot de regals per als nostres sen-
terra humida, l’aire fresc, les botzines, helicòpters i gent cor- tits; i suposo que s’encarregarà
gotes d’aigua encara visibles en rent amunt i avall. Tots els veïns de posar remei a allò que nosal-
les fulles d’algun arbre, els co- érem al balcó, expectants, de- tres vam espatllar; esperant an-
lors encesos de les coses... sitjant que allò acabés d’alguna siosa que algun dia siguem més
Ja fa uns dies de l’incendi de la manera. curosos amb allò amb què ens
nostra muntanya, si hagués plo- L’endemà plovia, tot era silenci i estima.
gut com ha plogut aquesta nit la pluja s’estava enduent les res- Viladecans, tres d’agost de
probablement el foc no hauria tes d’allò que en algun moment 2010.
fet el mal que ha fet. Recordo va ser la flora de Sant Ramon.
Conxita Zaragoza


El porqué de una huelga general

E
l 29 de septiembre esta
convocada una huelga
general. ¿Hay alguien El Gobierno ha consentido que la
que piense que no es ne- red empresarial en nuestro país
cesaria, que quizás es equivoca- pueda campar a su gusto ofrecien- bien larga que me lleva a creer que
do dar este paso? ¿Hay alguien do condiciones laborales deplora- ya es hora que reclamemos que se
que piense que los trabajadores bles hasta desembocar en la actual cumplan nuestros derechos como
y trabajadoras de este país no situación de crisis que estamos trabajadores y trabajadoras.
estamos sufriendo una violación viviendo. El Con la Huelga General decimos
de nuestros derechos fundamen- sistema
tales? NO al recorte en gasto social,
actual pedimos que se cumplan los ho-
La mayoría de nosotros for- e s t á rarios en las empresas, que se
mamos parte de una gene- dise- controle la especulación, que se
ración de lo más preparada ñado acabe con la precariedad y tem-
de la historia de España, para poralidad en los contratos, que
una generación en la que
haya una Universidad pública de
se nos educó para con-
calidad y gratuita, que se reduzca
seguir una formación que
el IRPF a autónomos y socieda-
nos llevara a ser excelentes que des, que se aumente la inversión
profesionales en lo que hi- unos pocos, en Investigación y Desarrollo,
ciéramos. Nuestros padres ya establecidos, continúen que se negocie la jornada para
nos alentaban a hacerlo y ellos acumulando riqueza. No está he- conciliar la vida laboral y fami-
mismos fueron el mejor ejemplo cho para fomentar la igualdad, liar. Ahora nos toca ser útiles a
para mostrarnos que había que para que los trabajadores y tra- la sociedad diciendo todos juntos
luchar por una vida mejor, una bajadoras de las familias más hu- NO a las reducciones en el Estado
vida en la que consiguiéramos mildes puedan vivir en un Estado de Bienestar de las personas, por-
ser útiles a una sociedad que nos de Bienestar real. Sigue siendo que NO queremos continuar en el
recompensaría por nuestra labor. cierto que en época de crecimien- falso camino que nos ha impues-
Nuestros padres nos aconsejaban to económico los beneficios son to el mercado y SÍ queremos una
bien. En muchos casos, se sacrifi- privados para el bolsillo de unos sociedad más justa y equitativa
caron ellos mismos para que con- pocos, pero que en época de cri- donde vivir.
siguiéramos alcanzar el objetivo: sis las pérdidas se socializan y las
tener una buena formación para En nuestra ciudad hace unos días
pagamos todos. Es así que ahora
tener un buen trabajo. hemos estado de Festa Major y
la banca y las grandes empresas
no querría que esta retahíla de
Algo ha fallado. La mayoría no tienen cheque en blanco, mientras
palabras pudiera dejar un sabor
tiene un trabajo estable, ni un los ciudadanos nos vemos afecta-
agridulce en quien las lee, puesto
sueldo digno, ni una buena jor- dos por el paro y las deudas. Todo
que mi deseo es que hayáis pa-
nada laboral, como se nos había nos lleva a sufrir una disminu-
sado unas buenas vacaciones y
dicho. Unos pocos que ocupan ción importante de ese Estado de
buena Fiesta Mayor. Después de
puestos claves en la pirámide so- Bienestar: no podemos comprar
estos días de júbilo y de pasárselo
cial de nuestro país han hecho que una vivienda o vivir de alquiler,
bien, es el momento de retomar el
la temporalidad en los contratos, la mayoría no llega a cobrar los
camino de la sensatez y repensar
los sueldos miserables y las lar- 1.000 euros al mes, o están en el
si vale la pena ir a la huelga. Yo
gas jornadas laborables, incom- paro, peligra el acceso a un siste-
creo que sí.
patibles con la vida familiar, sea ma educativo que nos asegure la
con lo se encuentra la mayoría de educación universitaria de nues- Un saludo a todos y todas.
los ciudadanos. tros hijos. Se me ocurre una lista Pepi Venegas


Sobre la Huelga General

S
i hubo alguna posibilidad de acuerdo en el actuales alargando el tiempo para la forma de
llamado Dialogo Social, este quedó herido cálculo.
de muerte cuando el gobierno presentó su • No quedaba otra alternativa, ante tantas agre-
plan de ajuste cargando sobre los emplea- siones sobre la clase trabajadora y sobre todo
dos públicos, pensionistas, y sobre el conjunto de sobre los colectivos más débiles, a las Organi-
la clase trabajadora en general la drástica reducci-
ón del déficit publico. A partir de ahí, las organiza-
ciones empresariales descartaron toda posibilidad
de pacto y siguiendo las consignas del PP, elevaron
el tono de sus demandas, conscientes de que en
caso de desacuerdo el decreto prometido por el go-
bierno de Zapatero le sería más útil que cualquier
reforma pactada. No se equivocaron.
Tal como han dicho repetidamente los sindicatos, el
decreto aprobado por el gobierno sobre la reforma
del mercado de trabajo asume el núcleo duro de las
reivindicaciones de la patronal, en definitiva más
de lo mismo, el gobierno cedió a las presiones del
liberalismo europeo, del Fondo Monetario y de los
mercados internacionales, para que, como siempre,
las crisis que generan estos mismos organismos fi-
nancieros por sus operaciones especulativas, las
paguemos también los de siempre: parados, pensi-
onistas, empleados públicos y el conjunto de traba-
jadores en general, la gente más débil de la cadena,
es decir se es valiente con los débiles i cobarde con
los poderosos.
De tal manera que a modo de conclusiones, nos
quieren imponer una reforma laboral que: zaciones Sindicales no les ha quedado más re-
medio que convocar huelga general para el 29
• Debilita los derechos de los trabajadores y sus
de septiembre.
garantías de tutela judicial.
El 29 de septiembre los trabajadores y trabajadoras
• Abarata el despido y refuerza el poder del em-
de este país tienen que dejar claro al gobierno que
presario para modificar las condiciones de tra-
así no se sale de la crisis. Congelar pensiones, re-
bajo.
cortar salarios y hacer más fácil el despido no es
• Permitirá que se haga negocio a la iniciativa pri- el camino para salir de esta situación, tampoco lo
vada como son las ETT en la búsqueda del em- es condenar a los jóvenes a la temporalidad perma-
pleo, en detrimento de los organismos públicos nente ni dar más poder al empresario. Así no.
como el INEM. En definitiva que no se creará
empleo y precarizarán el existente. Dani Gutiérrez
• Congela las pensiones actuales y quieren empe-
orar las futuras a partir de alargar la edad para
disfrutarlas (67 años) y rebajar las prestaciones


L’informe Barça Parc va anar
a les Filipines i no va tornar

E
n un comunicat conjunt, Cal recordar que aquest projecte els propers projectes urbanístics
Depana, Ecologistes en el va engegar la junta directiva que de ben segur es tornaran a
Acció-les Agulles, SOS del FC Barcelona de Joan Lapor- disseny al litoral de Viladecans.
Delta, WWF Barcelona ta l’any 2008, amb l’adquisició Per aquest motiu des de Salvem
i Salvem Oliveretes han donat a d’una finca no urbanitzable dins Oliveretes s’encoratja a l’ajunta-
conèixer l’informe del Departa-
ment de Medi Ambient i Habi-
tatge de la Generalitat, del passat
29 de març de 2010, que analitza
el pla urbanístic dissenyat a la
zona de les Filipines noves al li-
toral de Viladecans, una propos-
ta presentada per l’Ajuntament
de Viladecans (PSC+ICV-EUiA)
en conveni amb el FC Barcelona
per a construir el “Barça Parc”,
un macrocomplex lúdic, hoteler i
comercial en un enclavament del
Delta del Llobregat rodejat d’es-
pais naturals protegits.
L’informe, que ningú havia fet
públic encara, assenyala que de la zona protegida al delta del ment de Viladecans “a trobar un
la “proposta no és compatible Llobregat, amb una forta polè- projecte realment sostenible per a
amb la preservació dels valors mica per l’import pagat pel Bar- la zona que mantingui els valors
d’aquest entorn…”. I això s’argu- ça, 18,4 milions d’euros, per una integres del litoral de Viladecans,
menta esmentant les caracterís- finca que figurava en l’estat de i aposti per projectes del segle
tiques principals de la zona i els comptes de la Promotora Golf XXI i no basats en l’especulació i
inconvenients a la seva urbanit- de Viladecans S.A., per 1,5 mili- la irracionalitat”. En aquest sen-
zació. Destacant que “els terrenys ons d’euros, i que va generar 3 tit, comenten que “la funció que
tenen un indiscutible valor per a milons d’euros de comissió a uns compleix aquest espai natural i el
la connectivitat ecològica, motiu intermediaris, encara sense iden- seu entorn té un valor incalcula-
pel qual caldrà estudiar alternati- tificar. L’any 1997 l’antic projecte ble a nivell social, educatiu i de
ves d’emplaçament i avaluar els del camp de golf, anul·lat el 2003 sensibilització ambiental per a
probables efectes”. pel Tribunal Superior de Justícia, tots els ciutadans de Viladecans,
va suposar un embolic de propi- Catalunya, i el món, i que amb
L’ajuntament de Viladecans nega
etats i compensacions econòmi- una mínima inversió es podria
haver conegut l’informe fins ara,
ques que l’ajuntament volia aju- ampliar i condicionar l’espai per
tot i que el Departament de Medi
dar a pal·liar amb aquest Barça a la necessària ampliació dels es-
Ambient i Habitatge de la Gene-
Parc. pais naturals protegits del Delta
ralitat confirma que va fer entrega
d’aquest l’informe a l’ajuntament Les entitats ecologistes, que ja del Llobregat, i pugui ser condici-
el passat 7 d’abril, fa 5 mesos, havien presentat 30 al·legacions onat perquè els estudiants de les
justament dos mesos abans de al projecte, consideren que l’in- escoles tinguin en aquest espai
les eleccions a la presidència del forme tècnic de la Generalitat és natural un bon referent per a rea-
FC.Barcelona que, d’haver estat totalment realista i centrat en els litzar els seus treballs de camp, i
públic, hauria condicionat, enca- fets objectius que es donen en un ben gestionat segur que fins i tot
ra més, la polèmica que arrosse- espai tan singular com el delta crearíem un bon nombre de llocs
guen els terrenys de les Filipines. del Llobregat. Per això, conside- de treball”.
ren que l’informe condicionarà
Ricard Caba


Viladecans a les eleccions al
Parlament de Catalunya

M
olt aviat votarem el
DIPUTATS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
Parlament de Cata-
1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003 2006
lunya per novena CiU 43 72 69 70 60 56 46 48
vegada. En les vuit PSC 33 41 42 40 34 50 42 37
anteriors, Convergència i Unió ha PSUC / ICV 25 6 9 7 11 5 9 12
estat la formació guanyadora en ERC 14 5 6 11 13 12 23 21
nombre d’escons, tot i que els so- AP / PP 11 6 7 17 12 15 14
UCD / CDS 18 3
cialistes Maragall i Montilla van
altres PSA,2 C’s 3
aconseguir la presidència el 2003
i 2006 amb “governs tripartits”. Amb Artur Mas (2003 i 2006), CiU cans, per l’escissió del prosoviètic
Però Viladecans (com les ciutats guanya en diputats però passa a PCC. Només superarà la divisió
de l’entorn), presenta uns resul- l’oposició, i torna a superar el 20% amb el naixement d’Iniciativa
tats força diferents: el PSC gua- en la nostra ciutat. (amb Rafael Ribó des de 1988), fins
nya sempre (excepte el 1980), però a la desfeta de 1999 (en què els an-
El Partit dels Socialistes, etern gua-
rep menys vots que en les elecci- guitistes d’EUiA gairebé igualen
nyador al Baix Llobregat, no iguala
ons generals, amb CiU consoli- els escassos 790 vots d’Iniciativa-
les xifres de les legislatives. A Vi-
dada en la segona posició a gran Verds). Des de 2003, amb Joan Sau-
ladecans, comença amb la sorpre-
distància de la resta de partits. ra, s’estabilitza en dos mil vots i el
nent derrota de 1980 (Joan Raven-
Jordi Pujol arriba a la Presidèn- 8 per cent.
tós queda a 4 punts del PSUC); en
cia de la Generalitat en guanyar
el millor moment del “felipisme” Pel Partit Popular, les eleccions al
les eleccions catalanes de 1980 de
el PSC toca el 50% en les tres elec- Parlament són sempre decebedo-
forma inesperada (CiU quedava
cions següents (amb Raimon Obi- res: ja ho eren per l’UCD (d’Anton
quarta en les generals de 1979),
ols). El 1995 Joaquim Nadal baixa Cañellas) i Alianza Popular, que
tot i quedar només tercera a Vila-
en picat (37,3%). Un candidat més no arriben al 6 per cent. Només a
decans (16,6%). Pujol aconsegueix
carismàtic, Pasqual Maragall, puja- partir de 1995, amb un PP molt fort
després tres majories absolutes
rà fins el 54,4%. José Montilla cau a nivell espanyol i Vidal-Quadras
consecutives (1984, 1988 i 1992),
fins al 40,0% el 2006, i només mobi- de candidat assoleix al 12%, que
assolint xifres històriques tant a
litza 8.913 viladecanencs (la meitat Josep Piqué supera lleugerament
nivell nacional (72 diputats i 47,0%
dels 18.922 que voten socialista en (2003 i 2006). En les autonòmiques,
el 1984) com a Viladecans (28,4% el
eleccions generals) no passa mai dels 3.329 vots (2003),
1992). I encara guanya Jordi Pujol
El més votat a Viladecans el 1980 molt lluny dels sis mil que rep a les
les eleccions al Parlament en dues
és el PSUC (que tenia també l’al- eleccions espanyoles.
ocasions més (1995 i 1999), arribant
als 5.895 vots a Viladecans, on es cadia amb Joan Masgrau). Però El paper d’Esquerra Republicana
consolida com a clara segona força els 6.369 vots que rep no tenen era testimonial als anys 80 i 90: del
també en les eleccions municipals. continuitat, especialment a Vilade- 1,3% d’Heribert Barrrera (1984) al
4,4% d’Àngel Colom (1995). Carod-
Rovira doblarà els resultats: 8,7% i
PERCENTATGE DE VOTS A VILADECANS 2.214 vots el 2003, però cinc-cents
vots menys el 2006.
Per últim, els 852 vots (3,8%) que
Ciutadans obté a Viladecans l’aju-
den a entrar el Parlament el 2006;
tenen el precedent del Partido So-
cialista de Andalucía, votat per
649 viladecanencs el 1980.
Més informació: http://www.historia-
electoral.com/mviladecans.html
Carles Lozano


Una exposició i un plànol

P
otser semblarà que no tinguin res a veure,
però aquest dimarts dia 7, el dia del Pre-
gó i del Mamut, em vaig trobar amb un
parell de bones eines que ajuden a conèi-
xe’ns més, i per això les vull comentar aquí totes
dues alhora.
La primera és l’exposició que amb el títol de “El
tresor de Viladecans: el treball”, recull tot d’objec-
tes –exposats en vitrines i acompanyats de plafons
explicatius amb textos i fotografies– que han for-
mat part de la nostra història, més antiga o més re-
cent, començant per un queixal i un tros de fèmur
del nostre mamut i continuant per estris agrícoles,
o de l’escola, del comerç, de la sanitat… a partir
d’aquesta idea central: que el tresor principal de
Viladecans és el treball de la seva gent al llarg del
temps. L’exposició estarà oberta a la Torre del Baró
fins al 3 d’octubre. No us la perdeu.
I la segona és el nou plànol de Viladecans que s’ha
publicat no fa gaire i que es pot demanar als locals
municipals. I és que aquest cop, a més de ser un plà-
nol actualitzat de la ciutat, s’hi ha incorporat també
una secció on s’indiquen els llocs més interessants
que val la pena visitar. Fa temps que es trobava a
faltar, aquesta informació, de manera que podem
dir que hem fet un pas més en la valoració de les
nostres coses. Tot i que, posats a trobar-hi alguna
pega, a mi m’hauria agradat una millor explicació
dels valors arquitectònics i artístics de la Torre Mo-
dolell i del seu arquitecte Josep Azemar, autor tam-
bé de l’edifici del Col·legi de la Sagrada Família.
Però en tot cas, felicitats per aquest nou pas en la
difusió del nostre patrimoni.
Josep Lligadas Vendrell

Un ciutadà troba un
Mamut en un pastís
Un ciutadà conscienciat ens ha fet arribar aquesta foto-
grafia d’un pastís comprat al Forn del Mig aquests dies. Sa-
bem que les pastisseries vetllen amb rigor perquè cap bès-
tia no quedi atrapada per la dolçor. Però colar mamuts
deu ser més difícil. I n’hi ha un que s’hi ha ben enganxat...


Estampes del segle XX/ 6
Quan el dol era cosa de dones

L
’aparició de les estrange- lor de les àvies era el negre que
res feia bavejar els mas- amagava els seus cossos i els seus
cles i poblava els som- cabells. Al cap portaven un mo-
nis humits masculins cador negre nuat sota la barbeta,
de rosses amb cuixes llargues de per tapar el cabell sempre enros-
minifaldilla curta. Curiosament cat en una trossa que només des-
a mig termini la gran beneficiada feien en la intimitat del dormito-
va ser la dona, que no es va resig- ri, soles, amb la pinta davant del
nar a ser el cast descans hivernal mirall.
del guerrer ligón de playa. Estava malt vist qualsevol gest
Les dones de principis dels sei- d’independència de les dones,
xanta eren més o menys com les posar-se pantalons o fumar. Fins
de principis dels cinquanta quan i tot estava malt vist agafar soles
encara arrossegaven el dol rigo- l’autobús a Barcelona. “Vés a saber
rós de la primera postguerra dels el que anirà a fer aquesta tota sola a
quaranta. Per entrar a missa no Barcelona”, comentaven des de la
només no podien portar la faldi- plaça de l’ajuntament quan veien
lla curta, sinó que tampoc estava alguna dona sola i arreglada a la
autoritzada la brusa sense màni- parada de l’autobús.
gues, per evitar la pecaminosa vi- Tot i així al Viladecans dels seixan-
sió de l’aixella. Ben és cert que la ta havia arribat la laca en esprai,
depilació no s’havia socialitzat i substituint la greixosa brillantina
que no era estrany albirar aixelles i una barreja viscosa i enganxifosa
femenines amb negra i exuberant anomenada fixador, i en castellà
pelussera, però associar allò a fijapelo. La laca va posar de moda
pecat de pensament o d’obra era el crepat femení perquè impedia
una perversió que només estava que baixés el soufflé dels cabells
a l’abast de l’església i de Buñuel enlairats a raspall i assecador
i el seu Le chien andalou. Era cu- elèctric que s’havia incorporat a
riosa la dèria religiosa amb els les perruqueries femenines. Els
cabells femenins: les dones ha- envelats de setembre van veure
vien de cobrir-se els temptadors florir pentinats que competien
cabells amb mantellines mentre dret a clau ni a duro. Hi havia el
en volum i ambició aèria amb els
que els homes havien de desco- toc femení de queda. A les nou de
rosats núvols de sucre de les pa-
brir-se. la nit, totes a casa.
rades de la festa major.
El color que uniformitzava les Llavors la televisió ens oferia el
Pels homes era diferent. Els ho-
dones de certa edat era el negre somni gratuït de ser milionaris
mes són els homes, era més que
del dol. El dol en les dones vídu- “Un millón para el mejor” i una sè-
una frase feta. Les noies ajudaven
es durava entre dos anys –sem- rie on es podia viatjar en el temps
a casa, i si estudiaven, com a molt
pre hi havia qui els portava una per un forat: “El túnel del tiempo”.
estudiaven secretariat. Els nois
comptabilitat estricta– i tota la Alguns joves de Viladecans van
treballaven i ràpidament assolien
vida. Els homes es limitaven a trobar dos forats per viatjar en el
la clau i el duro. Algunes dones
posar-se un temps indeterminat temps a un present europeu que
tenien ja llavors passat i present
una banda negra a la màniga de semblava futur: el bar les Panot-
obrer: la fàbrica Dubler de Sant
la jaqueta dels diumenges, o sim- xes i el càmping La Ballena Ale-
Boi i una fàbrica de cadenats de
plement es col·locaven un botó gre. (Continuarà)
Cornellà, Ramón García Moya,
folrat de negre en el trau cec de la contractaven majoritàriament José Luis Atienza
solapa, com si fos un pin. El co- dones. Tenien sou, però sense


El Mamut ja ha arribat


Mamullant, grocs contra negres

I, atenció, van guanyar els GROCS. Moltes felicitats!


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Martinet menut o gomet (Ixobrychus minutus)
Reserva Natural Remolar-Filipines 06/06/2010

Fan 27 - 58 cm de llargària, amb un pes de 100-200 g, essent per tant els més petits ardeids. El
plomatge pot ser des de crema fins a bru i negre, sovint amb un disseny a ratlles verticals que els
confonen entre les canyes. Viuen en canyars i praderies empantanegades, amb una distribució gai-
rebé mundial. Són aus solitàries, que s’alimenten sobretot de peixos, principalment de dia.
Font Wapedia.


les nostres entitats

Les puntaires de Viladecans

D
efinir què és una pun-
taire avui en dia potser
és innecessari, ja que en
quasi totes les poblacions
de Catalunya gairebé un dia a l’any
se celebra una trobada d’aquestes
artesanes del boixet. Fins i tot, en
poblacions com Sant Climent, Vila-
decans, Gavà, Arenys... no sols en
fan en diades importants del poble
sinó que també organitzen trobades
de grups per poder compartir i in-
tercanviar tècniques i coneixements,
i, sobretot, per passar una bona es-
tona junts.
Viladecans sortosament és un po-
ble amb una extraordinària afició a
aquesta important artesania del boi-
xet. Coexisteixen tres associacions, i
fins i tot hi han uns cinc grups més
que estan dintre d’altres associaci- Mural fet a puntes de coixí, amb material reciclat.
ons, cosa que representa un col·lectiu PUNTES DE COIXI SOSTENIBLES.
de més de 300 puntaires aproxima- Viladecans, 15 de maig 2010, Puntaires de la Vall de Cans. Caregut.
dament.
el resultat era espectacular. Aquelles Mostra d’Entitats celebrada aquest
Una d’aquestes associacions s’ano-
puntaires del Baix Llobregat ela- any amb motiu de la Fira de Sant Isi-
mena Puntaires de la Vall de Cans, i
boraven així unes peces úniques i dre, un gran mural de 3m per 3m,
encara que no és molt nombrosa, sí
molt admirades per tothom. Sovint, que reproduïa natura viva i vida
que compta amb uns membres molt
la propietària que feia un encàrrec, de mar, tot ell elaborat amb materi-
inquiets i voluntariosos. Va néixer el
comprava el patró i el fil de seda per- al reciclat i dedicat a la vila de Vila-
2001 i es va constituir com a associ-
què la puntaire li treballés la punta. decans. Va ser amb l’esforç constant
ació dos anys més tard, i no cal dir
Avui, però, és molt difícil trobar pa- de totes aquestes treballadores de la
que es senten ben orgulloses del seu
trons i blondes de punta negra. punta al coixí, que desprès de més
lema: “Treballar i tirar del fil”. La seu
Però de segur que aquest grup, les de vuit mesos de feina, presentaven
de l’entitat és el casal d’associacions
Puntaires de la Vall de Cans, acon- finalment un treball, aquest preciós
Pablo Picasso.
seguiran trobar-ne, perquè s’han mural, que obria nous horitzons a
Si primer varen aprendre a fer pun- aquesta artesania. Es poden sentir,
proposat que Viladecans recuperi,
tes, ben aviat es varen plantejar nous doncs, ben orgulloses les Puntaires
treballi, i investigui aquesta tècnica
objectius: “Hem d’investigar sobre de la Vall de Cans, les quals ja prepa-
de “blonda o punta negra”, confiant
aquesta artesania –deien sovint entre ren la celebració del Mil·lenari que
que també l’Ajuntament hi con-
elles– i també cal saber el paper que tindrà lloc a la seva ciutat de Vila-
tribuirà. I així, amb l’esforç de tots
el boixet ha tingut en la nostra societat decans i que a no dubtar serà tot un
es recuperarà una artesania de l’art
de Viladecans”. èxit.
del boixet, que fou pròpia i genuïna
En la trobada nacional de puntaires d’aquesta població. Cal fer arribar la nostra felicitació a
Viladecans 2008, varen descobrir que aquestes puntaires per la seva im-
També per aquest any 2010, aquestes
Viladecans formava part d’un grup portant activitat, a la vegada que el
puntaires tan emprenedores s’han
de pobles del Baix Llobregat que tre- nostre compromís de cercar i lliurar-
proposat estudiar com i de quina
ballaven una tècnica de “blonda” los els patrons i puntes de “blonda
manera, la “sostenibilitat” podia in-
que nomes la feien ells, i era conegu- negra” que puguem trobar i que tan
corporar-se a l’art de la punta al coi-
da com “la blonda o punta negra”. ufanosament elles desitgen.
xí. I val a dir que d’alguna manera
Aquesta tècnica tan especial, con-
varen demostrar que aquest era un Carme Reguant
sistia en fer servir fil de seda negra,
repte assolible, en presentar a la IX
molt prim i brillant; de manera que


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Manuel Vizcaíno,
clandestinitat i coartada

F
er vida secretament o de
manera oculta perquè la
llei prohibeix determi-
nades activitats és el que
s’anomena clandestinitat. Viure
així no és cap bicoca sinó més
aviat un suplici. Comporta una
certa paranoia perquè exigeix un
estar alerta de manera permanent
cercant perills dins la quotidia-
nitat. Aquests perills es perso-
nifiquen en policies-uniformats,
agents-secrets, guàrdia-civils,
mossos d’esquadra, vigilants-
jurats, agutzils, serenos, guarda-
camps, guardaboscs, confidents,
sometents, etc. Fer-se evident,
auditiu, o fora de l’estàndard, Al bar Andreu de la plaça, els anys 60. Manuel Vizcaíno és el que està dret al
dins un entorn determinat i pres- mig. En primer terme, amb ulleres fosques i bigoti, Vicenç Galindo, alcalde de
cindir de fer el camaleó, o ser Viladecans de 1965 a 1975.
incapaç de mimetitzar una bona les relacions entre els humans fàbrica Roca, al carrer Sant Josep,
dosi de vulgaritat, és fer-se carn i entre aquests i la natura, rela- a les escales de l’església parro-
de presó. En la contrapart perse- cions amb tendència a oscil·lar quial de Sant Joan i per extensió
guidora, no estar atent a qualse- entre la selva i el formiguer, que- al jardí de la rectoria, feren palès
vol indici o signe d’anormalitat da allunyada de qualsevol pato- que el PSUC havia brotat a Vila-
equival a restar sempre a la cua logia paranoica. El concepte de decans. De resultes d’això, onze
de l’escalafó. La confrontació, ciutadania, inventat per la Grècia homes foren condemnats a presó
doncs, va ben servida quan ens clàssica, i la militància política es en Consell de Guerra i purgaren
les hem de tenir d’amagatotis. normalitzen. La paranoia esdevé la malifeta a la Model i a no sé
La desfeta del bàndol republicà llavors patrimoni, quasi bé en ex- quins penals. L’ autor material de
a la guerra i la repressió poste- clusiva, dels qui tenen deliris de l’acció de la parròquia i rectoria
rior va comportar que, durant grandesa o dels qui tenen por els fou Manuel Vizcaíno Morales. A
quaranta anys, tota acció políti- prenguin la cadira. ell no el detingueren perquè cap
ca dissident tingués aquest ca- Una de les mesures de seguretat dels detinguts el va “cantar”. Ni
ràcter clandestí. La virtut de la imprescindibles per fer qualsevol per aquesta ni per cap altra acció
Constitució del 1978 és que fon el acció clandestina era o és la coar- mai va ser engabiat.
malforjat esperit de la dictadura, tada. Sovint, aquesta no és altra En Vizcaino explica el fet aíxí:
i fa més o menys possibles l’ex- cosa que la mentida necessària
pressió, la reunió, l’associació, la “Un dia d’hivern l’Antonio Gar-
per fer front als interrogatoris i rido es presentà a casa, al carrer
manifestació, etc., de manera que aconseguir l’exculpació. Vegem-
molt del que era obligatori, o pro- Girona, amb un paquet i em di-
ne un cas de Viladecans. gué: Esto es para ser lanzado de-
hibit, passa a ser per a tota perso-
na un dret. Amb aquests mínims L’any 1961, unes octavetes llen- lante de la iglesia. S’havien de fer
garantits, la lluita per millorar çades al portal d’entrada de la diverses escampades de fulls


els fulls ciclostilats. L’aire ens ha-
via d’ajudar a fer l’escampadissa
pel Raval. De retirada, però, com
que a la bossa encara n’hi queden
de papers, l’arravatament me’ls
fa llençar de qualsevol manera, i
van a parar al jardí tancat de la
Rectoria. A continuació fugida…
A la cruïlla del carrer del Sol úl-
tima llambregada, abans de se-
parar-nos, buscant qui ens hagu-
és pogut veure. Constatem que
ningú. El company tira cap avall
i jo cap amunt a buscar Serrajòr-
dia. Acalorat malgrat el fred giro
per Doctor Reig i ben aviat torno
a ser al carrer Girona. Després
de mirar novament enrere per si
algú més m’havia vist, entro es-
Desfilada d’autoritats. A l’esquerra, Pues mire usted, voy a casa de mi bufegant a casa. S’ha acabat per
amb bigoti, el sereno Joan Navarro. compañero de trabajo en Roca que avui. La meva dona, la Francis-
vive en la calle San José a decirle que ca Pinar, m’ho retreu… però no
reclamant l’Amnistia a diferents hoy no podré acudir a la faena y ne- massa”.
llocs de poble. En Garrido era el cesitará de alguien que me sustitu-
Fins aquí doncs, tot quasi bé per-
contacte que ens duia el materi- ya…. Hoy teníamos una tarea espe-
fecte. Coartada, acompanyament
al i ens asignava el lloc menys cial y le llevo el material para que la
rondinaire però amorós, mime-
compromès per cadascú. Jo tre- pueda hacer con otro... Me encuentro
tització sobrevinguda, retirada
ballava a la Roca, per tant em fou fatal… Es por esto que me acom-
en ziga-zaga cantonejant, i últim
assignada l’església parroquial. paña mi mujer..., no sea que vaya a
cop d’ull abans d’entrar a casa.
Suposo que ell, treballador de la peor…, li responguérem, aturant-
Però… unes setmanes després es
La Seda del Prat, va ser qui féu la nos davant el mig barrament del
detenia i engarjolava una dotze-
tirada al pont de la riera de Sant pas.
na de persones. Algunes d’elles
Llorenç i a la porta de Can Roca. Pues sí que hace mala cara, sí. Y us- per dos anys.
Continuo. La meva dona em va ted tambien, señora. Lo que deben
Alguna cosa havia fallat.
acompanyar, jo no ho volia. Amo- hacer de buena mañana es ir a ver
rosament però inconscientment a doctor Creixell, ens contestà dei- Mai no es va saber del cert. Però
em volgué acompanyar per saber xant-nos passar. veient quins varen ser els detin-
del cert que no “l’enganyava”, guts, quins els interrogatoris,
Tiene razón. Es lo que yo le digo.
recriminant-me de passada, com quines les imputacions i quines
Está claro, así lo haremos, respon-
sempre va fer, les meves accions i les sentències, la gent acabà con-
gué ella, i continuàrem caminant
la meva militància comunista pels siderant que si no havia estat cap
per giravoltar Jaume Abril per-
perills i malviure que comporta- dels pocs agents de l’autoritat
dent de vista el vigilant nocturn.
ven o ens podien comportar. presents a Viladecans, és que es
Arribats a la cantonada del carrer devia haver topat amb una Au-
Agafàrem la bossa amb els fulls Sant Josep amb Escoda que era toritat de lletra grossa. D’autori-
i de matinada, ben a les fosques, on vivia el company que m’ha- tat amb majúscula, majúscula, a
sortírem al carrer. Ho havíem de via d’ajudar, de qui ja no recor- Viladecans només hi havia la de
fer abans de missa primera a les do el nom, la Francisca, ja més mossèn Ramon. El PSUC arribà
set. Després de baixar per Doctor tranquil·la, se’n tornà cap a casa i doncs a la conclusió que el Sr.
Reig fins la plaça de Les Palme- nosaltres preparàrem el com fer Rector es degué prendre com a
res, just abans de la cantonada de l’acció fins que fou l’hora. provocació el llançament d’octa-
Sant Isidre vàrem topar de front La sotragada de l’encarament vetes al seu jardí demanant l’am-
amb el sereno Joan Navarro, el amb el sereno ens duu a alleuge- nistia. “A mi amb ximpleries”. A
dels bigotis. rir, amb neguit, el pas fins a les mi, capellà castrense a la guerra i
Buenos días, ¿a dónde van ustedes escales de la parròquia. Fem vole- capellà a les vacances del minis-
tan de mañana y con este frio?, ens iar a una i altra punta dels graons tre de l’Interior el tinent-general
digué amb tota naturalitat.


Camilo Alonso Vega –es pensa hi ha a qualsevol organització: Amb aquest relat d’en Vizcaino
que deguè pensar–. Fins el Go- les finances; al PSUC de primer i ens podem fer càrrec del poc que
vernador Civil, es deia, hauria al PCC després. Tingueu del cert hi havia entre anar a possar-se a
adoptat la “posición de firmes” que si encara estigués actiu, difi- mans del Doctor Creixell o caure
escoltant la delació. cilment li podrieu aplicar a ell la a les mans dels Germans Creix. El
En Vizcaíno, explica ben poc i a dretana frase de “tots els polítics senyor de la Regadora t’allargava
ben poques persones aquests i al- són iguals” pel que fa a fotre mà la vida a base d’arròs-amb-oli i
tres fets… per això us els explico al calaix; encara que també és cert aigua de Vichy, els amos del Trull
jo. Evidentment, va prendre nota que el calaix acostumava a estar de Via Laietana te l’escurçaven a
de quines podien ser les reaccions bastant buit. patacades-fent-pupa.
a determinades accions. Va conti- Per altra banda, aquest home nas- Si el sereno va ser prou bona per-
nuar, però, la seva militància fent cut a Félix (Almeria) el 1929, que sona, o prou sòmines a l’hora de
seva aquella dita de Baltasar Gra- a la fi dels anys quaranta feia tot- veure o no veure res anormal, a
cián: “El que juega a juego des- xanes a la bòbila d’en Ramells de les cinc de la matinada, en una
cubierto tiene riesgo de perder”. bracet amb el que acabà essent parella amorosa però una mica
Somatitzà prudència i clandesti- alcalde de la vila i empresari-amo a la grenya per gelosia i por, no
nitat fins a l’extrem que després de la fàbrica Norma, en Galindo, se sap. Però, veient el que succeí
de la legalització dels partits, al com a obrer fou capdavanter de unes setmanes després, a Vilade-
cap de disset anys, va continuar les mogudes a aquesta mateixa fà- cans, aquell any 1961, més d’un
amb el mateix tarannà, el mateix brica. Hi havia entrat després de va aprendre que n’eren d’impor-
que continua tenint ara a cinquan- deixar la Roca per por d’agafar la tants les coartades quan es viu
ta d’aquells fets. Així doncs, amb silicosi, i li tocà protagonitzar la en clandestinitat i com era d’im-
aquesta discreció, s’ocupà durant trista liquidació de l’empresa en portant ensumar, intuir i detectar
tretze anys de la feina més ingra- el marc de la crisi industrial de la perills per poder salvar la pell.
ta i fosca que, feta honradament, fi dels anys setanta.
Andreu Comellas

Candidatura del PSUC a les eleccions municipals de 1979. Manuel Vizcaíno està dret, al centre,
amb camisa blanca.


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Marges i feixes a la muntanya de Sant Ramon

D
es de l’equip de re- amb pedra, sense fer servir cap ti- matant tots els ceps, provocant
dacció d’aquesta re- pus de material d’unió i utilitzant l’abandonament de la major part
vista ens han suggerit la mateixa pedra del lloc. Cada d’aquestes terres que van ser
de parlar en aquest constructor tenia el seu estil, però colonitzades pels boscos de pi
número dels marges de pedra sempre procurava que les pedres blanc.
seca que han quedat al descobert
arran de l’incendi que, aquest
passat mes de juliol, va destruir
bona part de la vegetació de la
muntanya de Sant Ramon.
Val a dir que això és precisament
el que ja haviem decidit, és a dir
que amb plena sintonia amb la re-
dacció del Punt de Trobada, dedi-
carem aquest espai a parlar dels
marges que els nostres avantpas-
sats van construïr per guanyar
espais de conreu a la serra del
Montbaig i Miramar.
Qui encara no els hagi vist es
pot acostar, per exemple, al pont
que travessa la riera a l’alçada
de l’avinguda de la Roureda i en
una hora que no hi toqui el sol, o
bé en un dia núvol, podrà obser-
var el traç dels marges de llicore-
lla, tot i que, com és lògic, força
erosionats pel pas del temps. A
on es veuen perfectament és en el
encaixessin correctament, ajudat Val a dir que el vi que es produïa
puig de la Roqueta de la serra del
de petites falques i procurant el a Viladecans no era gaire bo. Bé,
Montbaig, que és el turó que que-
màxim contacte entre elles. siguem clars, la realitat és que era
da més a prop de la riera. Però si
girem la vista cap a l’esquerra, I això és precisament el que van molt dolent, o com a mínim això
també els veurem al puig Aguilar anar fent els nostres avantpas- és el que, per tradició oral, ens ha
de la serra de Miramar. sats. Amb paciència i molt de arribat fins als nostres dies. De fet,
treball desempedregaven el ter- en els capvespres de Ca n’Amat
Una altra opció seria enfilar cap
reny, amb les pedres construïen d’aquest mes de juny passat, els
amunt el camí de Cal Menut i
els marges que al mateix temps conferenciants ja ens van adver-
observar les construccions de
omplien amb la mateixa terra tir de la nul·la qualitat del vi que,
prop. Això ens pot servir, a més a
de la muntanya conformant feien època romana, es produia a la
més, per agafar una mica més de
xes aptes per el cultiu. D’aquesta nostra contrada.
consciència de com n’és de fràgil
manera va quedar tota la serra És de pensar que d’aquest passat
la natura i de passada farem una
del Montbaig i Miramar plena vitivinícola de Viladecans, ja no
mica d’exercici físic que sempre
de marges i feixes (a d’altres llocs en queda més que algunes prem-
va bé.
en diuen bancals) dedicades ex- ses i cups localitzats en algunes
Primer de tot explicarem que les clusivament al cultiu de la vinya, masies del nostre terme com per
construccions de pedra seca són fins que la plaga de la fil·loxera exemple a Cal Menut. Doncs, sor-
aquelles que es fan exclusivament de finals del segle XIX va acabar prenentment, a la muntanya de


cans i Sant Climent; hi hem tro-
bat també el que sembla un mur
de desempedregament, és a dir,
que amb l’objectiu de deixar la
terra neta de pedres, construïen
murs amb la llicorella que encara
quedava a la feixa.
Però el que ens ha causat més
sorpresa, ha estat trobar algunes
fites de terme amb la inscripció
“Viladecans” tal com podeu veu-
re a la fotografia. De fet, a la zona
de Can Tries també s’han trobat
fites amb la mateixa estètica que
aquestes de Sant Ramon, per tant
és problable que seguint la línia
de separació dels dos termes en-
cara se’n trobin més. Mirarem
Sant Ramon han rebrotat alguns d’esbrinar-ho.
ceps d’aquelles vinyes de fa més Jaume Lligadas Vendrell
de cent anys. En Xavier Sánchez
de Sant Boi, que es defineix com
un apassionat de la seva ciutat i
del patrimoni històric, la natura
i la fotografia, ha localitzat i fo-
tografiat aquests brots de vinya
de la serra del Montbaig. En Xa-
vier, que segurament recordareu
per un esplèndid article que ens
va oferir en aquesta mateixa re-
vista el passat mes de juny sobre
la troballa d’un tram de l’antic
Camí Ral a Sant Boi de Llobregat,
té publicades aquestes fotografi-
es en el seu blog: http//elmarge.
blogspot.com. Una d’elles és la
que reproduïm en aquest article.
Us heu parat a pensar com era el
paisatge de muntanya en el Vila-
decans d’aquella època?
Els colors ocres propis de la vinya
a la tardor, donaven una imatge
radicalment diferent de la que els
nostres ulls estan acostumats a
contemplar. I els marges de pedra
seca, aquí continuen com a testi-
monis d’aquells paisatges que,
avui substituïts per boscos, sem-
bla que estiguem condemnats a
veure cremar massa sovint.
El passeig que hem fet per la zona
cremada ens ha permès veure
marges d’estètica variada, alguns
molt ben conservats i seguint la
partió entre els termes de Vilade-


PdT 36 setembre 2010

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to PdT 36 setembre 2010

Similar to PdT 36 setembre 2010 (20)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (12)

PdT 36 setembre 2010