1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
2
Viladecans
Punt de trobada Any 1
15 de juliol 2007
Publicació independent d’informació i opinió
Per continuar-nos trobant
Fa un mes que va sortir el primer número d’aquesta publicació, i val a dir que els seus
promotors ens sentim notablement satisfets de l’acollida que ha trobat i del ressò que
ha tingut. A part la gent que, de paraula o per correu, ens ha fet arribar el seu suport a
la iniciativa, també sabem que han estat bastants els que l’han reenviada a altra gent, o
que l’han impresa per fer-la arribar a possibles lectors sense correu electrònic. Tot plegat
ens fa pensar, doncs, que val la pena continuar endavant amb la revista, i això farem,
convençuts que és un servei útil per a la ciutat.
Com dèiem en el primer número, aquestes pàgines volen ser un espai de trobada per a
la gent de Viladecans per compartir idees, per parlar de les coses que passen, per pensar
els problemes, per empènyer els canvis que cal fer, per reflexionar sobre el que ens preo-
cupa, per promoure objectius i projectes que valguin la pena. I en aquesta línia, el consell
de redacció proposarem articles per fer a gent que creguem que pot ser interessant que
tracti determinats temes, i també n’escriurem nosaltres mateixos. Però alhora, valdrà
la pena que tothom qui tingui un tema de què parlar ens el faci arribar, sigui en forma
d’escrit ja redactat, o sigui en forma de suggeriment perquè nosaltres ens encarreguem
de buscar qui en parli. En tot cas, això sí, els articles caldrà que siguin firmats i que no
sobrepassin les 40 ratlles o les 600 paraules.
Doncs ja ho sabeu. Esperem les vostres col.laboracions, i esperem també que ens feu
arribar adreces de possible gent a qui li podria ser interessant rebre la revista.
De moment, però, bon estiu a tothom. A l’agost farem vacances, i a mig setembre rebreu
el tercer número del nostre Punt de trobada.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 El perfil (skyline) perdut. Jordi Mazón M. Carmen Castellano
3 Maria Comas
Viure amb 312,43 € al mes. Mercè Solé Encarnació Garcia
3 Josep Lligadas
El amor no tiene fronteras. Asunción Polaina Asunción Polaina
4 Miguel de la Rubia
Salario o salud. Miguel de la Rubia Mercè Solé
5 La memòria pagesa. Josep Lligadas
6 La distribució d’aquest butlletí es fa
Santa Maria de Sales, una pregària de formigó. per correu electrònic. Si no desit-
Manel Simó geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
7 Els after-hours. Maria Comas em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
7 El creixement de Viladecans. Amalia Mazón
Si voleu enviar articles per publi-
8 car, tingueu en compte que han
Diables: per la participació. Joan Castellano
d’anar signats i no sobrepassar
8 les 40 ratlles o les 600 paraules.
Viladecans, pur exotisme. Encarna García
9 Els nostres monuments: que es coneguin. Josep
El nostre correu electrònic:
Mumany puntviladecans@telefonica.net
10 Tres propostes de govern municipal fàcils, barates, El nostre bloc:
útils. Mercè Solé http://puntviladecans.blogspot.com

2. El perfil (skyline) perdut
L
’hem perdut, ens l’han fet malbé. Les
torres de Vilamarina han trencat d’una
manera clara el perfil de la nostra ciutat,
caracteritzada fins ara per edificis no ex-
cessivament elevats, o si més no, que no desta-
caven per la seva alçada. Des de l’entorn de la
ciutat, per exemple des de la plana deltaica, des
de l’autopista, des de la zona de la muntanya de
Sant Ramon, els edificis de la ciutat quedaven re-
lativament amagats, no sobresortien, i no trenca-
ven fortament el paisatge. Des de l’autopista, per
exemple, quan un passava i mirava cap a la mun-
tanya de Sant Ramon feia goig veure un conjunt
de teulades, baixetes, i una gran falda verda. Ara,
deu moles de ciment, de fins a onze plantes d’alça-
da tapen aquesta visió, i trenquen definitivament
el perfil suau que fins ara teníem a Viladecans.
Realment un s’adona de l’error arquitectònic que
representa el nou complex urbanístic, per molt
parc que hi hagi al costat. Hem perdut una mica
més de personalitat urbanística a Viladecans, i
se’ns ha imposat un model arquitectònic i de ciu-
tat que personalment no comparteixo.
Viladecans no és Diagonal Mar, ni Nova York. És
una ciutat mediterrània, i així hauria de ser la seva
arquitectura, mediterrània, i no similar a la de les
grans ciutats anglosaxones, o cometre els mateixos
errors que la ciutat del costat, Barcelona. Li ha faltat
imaginació a l’equip de govern a l’hora de desenvo-
lupar aquesta part de la ciutat, com n’hi ha faltat en
tants i tants altres projectes, sempre deixant de ban-
da els serveis més bàsics. Perquè, us heu pregun-
tat a quin CAP aniran aquests nous viladecanencs
i viladecanenques de Vilamarina? A quines escoles
els seus fills i filles?
Ni tan sols l’objectiu inicial s’ha complert en aquest
nou projecte de l’equip de govern. L’excusa inicial
per passar de sòl industrial a urbanitzable i engegar
així el barri de Vilamarina era la d’integrar l’estació
de la Renfe a la ciutat, ja que quedava molt aïllada
del municipi. Calia integrar-la a la ciutat. Com ja
podem veure, en sortir de l’estació tenim la sensa-
ció d’estar davant del mur vergonyós que separa
barris israelians dels palestins, amb més de cinc
metres d’alçada, i tot sembla indicar que l’estació
quedarà més marginada que abans. Quants gols
més haurem de patir de l’equip de govern?
Jordi Mazon Bueso
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

3. El amor no tiene fronteras
C
ada vez se están celebrando más ma- Si las autoridades competentes llegan a la convic-
trimonios entre español o española y ción de que el matrimonio es de conveniencia (si la
extranjero o extranjera, pero aunque diferencia de edad es superior a 10 años es un ele-
dicen que el amor no tiene fronteras, no mento negativo), deniegan dicha celebración, ba-
tiene nada que ver el dicho popular con la legis- sándose en la convicción a la que ha llegado el fun-
lación actual vigente. Si uno de los fu- cionario de turno
turos contrayentes no tiene residencia que ha celebrado
legal, empieza un verdadero calvario la Audiencia Re-
de duración indeterminada. servada.
En estos casos se tiene que iniciar un Esta denegación
expediente matrimonial. Una de las afecta al ámbito
primeras fases es la celebración de una personal más ín-
Audiencia Reservada, por separado a timo de las perso-
cada uno de los contrayentes, para in- nas, que es la de
tentar valorar si el matrimonio que se compartir la vida
quiere celebrar es fraudulento o no. Es con la persona a la
importante el conocimiento de las cir- que se quiere. La-
cunstancias personales de cada uno. La mentablemente
Dirección General del Registro y del No- no existe ningún
tariado no acepta discrepancias. tipo de aparato
que objetivamen-
El Código Civil indica que no hay matri-
te pueda medir los sentimientos personales, estos
monio sin consentimiento matrimonial, es decir, lo
sentimientos se pueden creer o no, pero nunca los
que cuenta es el consentimiento, querer casarse; el
pueden decidir otras personas, basándose en cues-
fin que se persigue con ello es cuestión de las par-
tiones subjetivas que siempre van relacionadas con
tes. Es lícito casarse para conseguir subvenciones
los valores éticos y morales personales de cada
para una vivienda, heredar, conseguir papeles, etc.
uno.
La Dirección General del Registro no puede entrar
a valorar, cosa que sí hace en el caso de matrimonio La doctrina de la Dirección General del Registro
entre español y extranjero, aplicando criterios de desde 1995, refleja una postura moralista y conven-
extranjería, vulnerando el principio de igualdad, cional del matrimonio, aplicando criterios propios
el derecho a contraer matrimonio reconocido en la del Ministerio del Interior en lugar del Ministerio
Constitución, y aplicando la presunción de culpa- de Justicia al que pertenece.
bilidad en lugar de la presunción de inocencia.
Asunción Polaina
Viure amb 312,43 € al mes
E
l voluntariat a Càritas, entre d’altres coses, permet estar en contacte amb una realitat que
sovint queda amagada, invisible als ulls de la major part de la societat.
L’altre dia vaig tenir ocasió de conèixer la J., que té uns 60 anys i viu sola a Viladecans. Pa-
teix una malaltia que li impedeix fer esforços i tot i que, amb algunes dificultats, pot sortir
al carrer, no pot fer la feina de casa. Cobra una pensió no contributiva per malaltia (PNC), que és de
1,4 euros. Com que necessita ajut a casa, les administracions públiques (l’ICASS en aquest cas) li
concedeix un ajut d’uns 1 euros (sí, 1) al mes perquè contracti algú que li doni un cop de mà. Ajut
que, d’altra banda, ha d’anar renovant cada any amb la paperassa que això comporta, tot i que la
seva malaltia és crònica. Aquest fet fa, també, que no cobri amb regularitat. I jo em pregunto, ¿com
és possible viure amb aquests ingressos? ¿en tindrà prou amb les dues hores al mes –el preu per hora
de neteja, en l’economia submergida, ja ronda els 10 euros– que pot contractar amb l’ajut que rep? I,
sobretot, ¿quantes persones a la nostra ciutat estan en aquesta situació?
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

4. S Salario o salud
alario o salud no tendría
que ser una dicotomía.
Los trabajadores cuando
mantenemos una rela-
de nuestro país, que aún mantie-
ción laboral con una empresa lo
nen un pensamiento de ganar lo
hacemos a cambio de un sala-
máximo en el menor tiempo po-
rio, en ningún caso figuran en el
sible y a costa de lo que sea.
contrato el perder la salud o la
vida por un accidente laboral o Temporalidad, precarización del
una enfermedad profesional. empleo y subcontratación son
factores determinantes que au-
Ya en la Constitución Española de
mentan en cantidad y gravedad
1978, se fijaba el derecho a la pro-
el número de accidentes labora-
tección de la salud en el trabajo. A
les. La subcontratación podría-
mediados de los 90 (1996), entra-
mos decir que es uno de los fac-
ba en vigor la Ley de Prevención
tores con más relevancia, ya que
de Riesgos Laborales y a partir
laboral y muchos otros pierden
cuanto más larga sea la cadena
de entonces se han elaborado nu-
la salud, con enfermedades de-
de subcontratación mejor será la
merosos reglamentos, decretos y
rivadas de la actividad laboral,
posibilidad de accidentabilidad
otras resoluciones, siempre des-
porque ciertos empresarios no
laboral. Ello se debe a
han cumplido su obligación pre-
una falta de vigilancia
ventiva.
o tutela sindical dada
Una acción política en pro de la
la singularidad de tales
salud y seguridad laboral que ha
empresas (normalmen-
de implicar a todas la adminis-
te pequeñas empresas),
traciones así como los agentes
en las que normalmen-
sociales implicados, y que ha de
te no existe representa-
dotar los medios suficientes para
ción sindical.
una inspección eficaz y rápida
tinados a tener trabajos sanos y Nuestros gobernantes no pueden
que vaya eliminando esta lacra
seguros. No obstante, la cultura mantenerse con los brazos cruza-
de una vez por todas.
de la prevención todavía no la dos mientras cientos de personas
han adquirido muchas empresas mueren anualmente de accidente Miguel de la Rubia
Dues cites per a la Festa Major
,
s Torres
Tre Jornada Mult
el Grup Ca n’Amat icultural
Amb a Dilluns 10 d
e setembre. Jo
To- s
rup Tre rnada Multic
organitzada p ultural
re. El G roposta de el Consell de
mb la Convivènci
matí, a la Ram
de sete at la seva p a. Al
bla Modolell,
Pa-
enge 9 sió del
n’Am tallers i expo
ns de diferen
Dium ta a Ca ervació i Difu ecans. A sicio-
ts cultures. A
sen
rres pre ral de Pres la tarda, a par
les 6, a la Pla
ilad
al de V sició. A les tir de
ça Europa, ex
Cultur
Integ plicació de co
altres activitat
Pla expo
ric i ntes i
ra de l’ tegral.
i Histò s. A les 8,0,
trimon tarda, obertu osta de Pla In nda. sopar de la co
vència (cal ap nvi-
untar-se al te
la oe
p
les 6 de tació de la pro exposició i cl l. 67 8 84 54
convivencia@
oa
viladecans.ca
a l’
en obert t, i cal portar
7, pres per comparti
ntinua menjar
r), i música d
es 8, co e diferents cu
Al ltures.
4
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

5. La memòria pagesa
S
ens dubte, els Capves- de propietat, en què consistia el
aquesta història constitueix el
pres de Ca n’Amat són treball del camp i com va anar
terra sobre el qual s’ha edificat
un magnífic invent. canviant, les rompudes de noves
el Viladecans d’ara. O sigui que
Aquest any, la cosa ha terres, els progressos i retroces-
l’hem de lluir, i hem de conver-
anat sobre les masies, i a un ser- sos… No es tracta de publicar cap
tir aquesta memòria en un mo-
vidor li ha tocat d’intervenir-hi gran estudi, sinó un fulletó que
tiu d’orgull col.lectiu.
en la taula rodona de l’últim de manera fàcil posi a l’abast de
1. En aquest sentit, per exemple,
dia, que recollia la memòria de tothom aquesta història bàsica, i
caldria posar en marxa ja, ni que
quatre dones que ens van saber que inclogui també un itinerari
sigui de manera provisional, un
de llocs a visitar (cases, masies,
espai obert el públic en què es
corredores i valls, mines…) i de
puguin veure els instruments
llocs que havien tingut importàn-
de vida pagesa que van ser reco-
cia en la vida pagesa i que ara ja
llits en un cert moment per a ser
no existeixen com a tals (cal Fe-
instal.lats a Ca n’Amat, quan es
rrer de la plaça, per exemple).
pensava en aquest edifici com a
4. I finalment, per ajudar a aques-
museu de la vida pagesa. Potser
ta visibilització de la història cal-
el Cúbic podria ser la seu provi-
dria algun tipus de monument o
sional d’aquesta instal.lació.
record públic que la faci present
de manera permanent, i en el
explicar esplèndidament la seva qual puguin sentir-se identificats
experiència de treball i vida a tant els pagesos encara existents
la masia. I això m’ha suscitat com els molts viladecanencs pro-
novament la consciència d’un vinents de família pagesa. Ac-
tema en què sovint he pensat. tualment hi ha un monument a
I és que Viladecans tenim una la pagesia situat al costat del col.
història pagesa que hauríem de legi Àngela Roca, però no com-
conèixer més i a la qual hauríem pleix ni la funció de visibilitat
de donar la rellevància que me-
reix. Viladecans ha estat, fins fa
no pas tant, un poble pagès, i un
poble amb consciència pagesa.
. També caldria fer el necessari
Les històries serien inacabables,
perquè un patrimoni important
els esforços per una vida millor
de la nostra història pagesa com
podrien omplir llibres, les ex-
és la masia de Cal Menut pugui
pressions públiques d’aquesta
ser disfrutat i conegut pel conjunt
consciència també, i les pàgines
de la població. Sigui quina sigui
difícils i fosques també. I encara
la seva actual situació jurídica,
que d’això ara en quedi ben poc,
caldria fer el necessari perquè la
masia estigui oberta i pugui ser
visitada, almenys en determina-
ni la d’identificació, de manera
des ocasions.
que caldria pensar en algun altre
. Caldria, igualment, editar al-
tipus de record públic. Veient el
gun material senzill que reculli
guant de béisbol de la Torre Roja
la història de la pagesia vilade-
tothom s’adona que és un home-
canenca al llarg dels segles, per
natge al béisbol. Doncs la pagesia
posar a l’abast de tothom aques-
es mereixeria almenys una cosa
ta història que ens ha configurat:
semblant.
com vivien els pagesos en les
diferents èpoques, les relacions Josep Lligadas Vendrell
5
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

6. Santa Maria de Sales,
una pregària de formigó
V
iladecans pot hono- al públic, a l’estiu). La idea no va
rar-se de comptar amb reeixir, i aleshores Paulo es diri-
una autèntica joia de gí a Mn. Ramon Saborit, rector
l’arquitectura religi- de Viladecans, que s’entusiasmà
osa moderna, com és l’església amb el projecte, ja que tot just es
de Santa Maria de Sales, obra trobava en aquells moments en la
de l’arquitecte austríac Robert idea d’edificar un temple al bar-
Kramreiter Klein, deixeble de ri de Sales. L’emplaçament defi-
Le Corbusier. L’església de San- nitiu, però, no arribà fins que la
ta Maria de Sales es troba a la mateixa urbanització Llorell que
zona del Poblat Roca, i no s’ha ho havia intentat a Lloret, va ad-
de confondre amb l’ermita de la quirir uns terrenys a Viladecans,
Mare de Déu de Sales, vora el a la zona del Poblat Roca, i els va
cementiri. oferir a Mn. Saborit per edificar
l’església de Kramreiter.
Kramreiter, nascut a Viena el 18
de setembre de 1905, va haver de L’empresa constructora havia de
fugir del seu país, en la segona ser Brycsa, però aquesta es va
guerra mundial, perseguit pel retirar i aleshores assumí l’obra
nazisme, i es refugià a Catalunya. Agromán S.A. L’entrada d’aques-
Aquí començà a treballar en l’edi- ta empresa fou providencial, per-
ficació de fàbriques i blocs de pi- què el seu president, José María
sos (és l’autor, per exemple, de la Aguirre, que es feu molt amic de
Siemens a Cornellà). Kramreiter i de Mn. Saborit, va
facilitar molt els pagaments de
Per motius de feina, conegué
l’obra. Els cost total de l’estructu-
l’aparellador Rafael Paulo, fill de
ra fou de 1 milions de les pesse-
Viladecans, amb qui travà una
tes de 1967. L’obra acabà amb un El temple fou complementat
forta amistat. Un dia, Kramrei-
deute de cinc milions i no es va posteriorment pels vitralls de
ter li confessà a Paulo que abans
acabar de pagar fins l’any 198. colors, obra de Llucià Navarro, i
de fugir del seu país només ha-
les campanes, inaugurades l’any
via fet pràcticament arquitectura La primera pedra es posà el 9 de
1990. Duen els noms de Martina,
religiosa i que el darrer gran de- setembre de 196, amb assistèn-
Maria de Sales, Rosa i Mercedes, i
sig de la seva vida seria deixar a cia de l’arquebisbe de Barcelona,
van costar quatre milions de pes-
Catalunya una mostra de la seva Gregorio Modrego. Però les obres
setes.
especialitat. Paulo prometé aju- no van començar fins l’any 1965.
dar-lo i Kramreiter li presentà El 0 d’abril de 1965 moria, d’un Encara que la gent, a la mane-
un projecte d’església, segons la infart, als 59 anys, Robert Kram- ra popular, hagi batejat aquesta
concepció arquitectònica del pare reiter, qui, per tant, no va veure església com la del tobogán, l’ori-
de l’arquitectura moderna, el seu la seva obra acabada. L’arquitec- ginal estructura que dóna peu a
mestre Le Corbusier. El projecte te municipal de Viladecans, Pere aquest nom s’assembla tal vega-
constava de 16 plànols i una ma- Marieges, dirigí l’obra fins al fi- da més, per la nacionalitat del
queta. nal. El 7 d’agost de 1967 tingué seu arquitecte, a les pistes de salts
lloc la inauguració. d’esquí...
El primer intent de dur a la pràc-
tica la iniciativa fou edificar l’es- Un detall arquitectònic a consig- Per als qui els agradi el turisme,
glésia a la platja de santa María de nar és la cimentació de l’obra. Si- si volen trobar una església gaire-
Llorell, entre Lloret de Mar i Tos- tuat el temple en la bifurcació de bé similar a la de santa Maria de
sa (d’aquí, per exemple, el balcó dues rieres (Palmer i Batllori) fou Sales, han d’anar a Ivalo, a prop
que mostra actualment el temple necessària una base de 16 pilots del llac Inari, a Finlàndia. També
i que era pensat per posar-hi un de formigó de dotze metres de és obra de Kramreiter.
altar i poder dir la missa de cara profunditat.
Manel Simó
6
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

7. El creixement de Viladecans
V
iladecans és el meu poble, en el qual
vaig néixer, i el sento molt meu, i per
això sento una gran preocupació pel fu-
tur que veig venir. En aquest moment
Viladecans té una població de 6.000 habitants, ha
crescut en aquests darrers anys d’una manera to-
talment desmesurada, ens calen més infraestruc-
trures, com és el tema de la sanitat, guarderies,
escoles, centres d’acollida per a persones grans,
zones d’aparcaments, més neteja als nostres car-
rers… Tot això es nota en el dia a dia.
Doncs bé. Amb tots aquests problemes que actual-
ment ja tenim i als quals de moment no se’ls veu
una solució, l’únic que se li acut al nostre Ajunta-
ment és aprovar un projecte de nous habitatges que
incrementarà la població en els propers anys fins
a 8.000 persones. Amb tot aquest panorama que
se’ns presenta serà penós continuar vivint a Vila-
decans.
Jo demano als que tenen el poder de decisió sobre
tot això, que tinguin prou honestedat com per va-
lorar si aquest tipus de poble/ciutat és el que real-
ment vol la ciutadania de Viladecans.
Amalia Mazón Ginesta
Els after-hours
D
ia sí dia no el nom de Viladecans és present en totes les cadenes de televisió però no
precisament per a coses agradables sinó pel consum de droga que hi ha al voltant dels
“after-hours”.
Què està passant amb una certa joventut? És que no tenen una altra forma de divertir-se,
sense arribar a aquests extrems d’estar tirats al carrer i sense noció d’on són? I després agafen el cotxe,
i més d’un accident hi ha hagut a la Carretera de la Vila, i algun de molt greu.
Sí, cada setmana hi ha controls dels mossos d’esquadra, però no crec que això sigui la solució. Cal
més pedagogia a la nostra joventut perquè tinguin més valors i il.lusió per al seu futur, i això ho hem
de fer entre tots. En som responsables i som el mirall on ells es miren.
Maria Comas
7
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

8. Diables:
per la participació Viladecans,
pur
H exotisme
com a marc festiu i participatiu.
a plogut molt des
Els cercaviles i correfocs, les
dels primers anys
passejades de Gegants, les pro-
de la democràcia.
Aquells temps de
canvi sobtat i accelerat ja han
passat; aquelles presses per
transformar-ho tot s’han assere-
nat i aquell moviment associa-
tiu i participatiu, que va ser com
una febrada, ha anat remetent;
però, tot i així, encara en queden
algunes mostres ben fonamen-
cessons de Carnestoltes, les sar-
tades i amb la maduresa que
dinades i fogueres de Sant Joan
donen els anys. Una de les pri-
Negra nit. Sortim de sopar a
sempre tenen un element en
meres associacions que va recu-
casa d’una amiga. Al carrer
comú: fomenten la participació
perar el carrer com a lloc festiu i
Pere Masallach. Gairebé hi en-
lúdica de tothom i això fa poble.
de participació va ser Diables de
sopeguem: una serp d’un me-
Les relacions amb les institucions
Viladecans. Els tambors, els pe-
tre i escaig de llarg, tan espan-
també han anat canviant amb el
tards i el foc van anar cridant a
tada com nosaltres. L’esglai no
pas del temps. Al començament
poc a poc més gent del nostre po-
m’impedeix trucar a “la urba-
tot era empenta i ganes de fer
ble a viure el carrer de forma di-
na”, pròpiament la policia lo-
coses, es tractava de dinamit-
vertida. Molts joves i nens -ja hi ha
cal. Primera reacció del cos: no
zar la gent, d’endegar projectes,
casos de pares i fills-, s’han vestit
tenim personal especialitzat
d’engrescar. Tot es feia a base de
les banyes dels dimonis i han ba-
en la cacera d’animals. Entenc
voluntariat, tot era impro-
que no vénen.
visat però sincer. Avui dia
Escàndol amb les companyes.
el maquinari institucional ja
Nova trucada, aquesta vegada
està greixat i rutlla a la per-
amb veu més decidida. I res-
fecció, però... no té ànima!
posta digna d’Indiana Jones:
Tanta reunió, pressupost, con-
Venim. Ara.
tracte, programació, assegu-
I, ràpidament, vénen dos cot-
rances, lleis... Han burocratit-
xes. Això sí, amb les mans ben
zat la festa! Moltes d’aquelles
buides, per iniciar la cacera (si
associacions tan útils fins ara,
almenys tinguessin el punxó
de cop són enutjoses, moles-
del mossos!). Una veïna anima
ten, no quadren en aquest
el personal des de la finestra i
Viladecans (V!) de disseny,
els tira una capsa de sabates.
però no oblidem que el sen-
La bèstia hi és introduïda. Els
timent de pertinença a un po-
“polis” fan uns forats a la capsa
ble i a una gent neix de com-
perquè la serp pugui respirar i
partir uns mateixos espais
se’n van amb el trofeu damunt
i unes mateixes tradicions.
dels genolls. Qui diu que a
Buida els carrers i anul.
llat al so dels timbals sota el foc.
Viladecans no som exòtics! Tot
la l’espontaneïtat de la gent
Diables sempre ha estat obert a
i així una aventura. Que no te-
i hauràs matat un poble.
tothom i no ha estat mai contra
nim cap ganes de repetir!
Encara hi som a temps! Visca Di-
ningú; a Diables la idea princi-
ables!
pal sempre ha estat la mateixa:
Encarnació García
la recuperació de les festes po-
Joan Castellano Bonich
pulars, la conquesta del carrer
8
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

9. Els nostres monuments:
que es coneguin
S
empre he cregut que cuidar les petites co- dres més ben muntades del món, perquè són part
ses pot portar a aconseguir objectius im- de la seva història com a poble.
portants i que en els detalls, més que en D’això és sovint del que ens queixem a Viladecans,
el resultat, es pot apreciar millor la feina que no sabem donar-li la importància que tenen les
ben feta. nostres quatre pedres i sovint és perquè no les co-
Potser el fet de que he tingut la sort de viure sempre neixem.
a la mateixa ciutat ha fet que em senti molt arrelat I sobre això, només un exemple ben senzill. ¿No
a ella i per això doni importància a les coses que
sempre he tingut amb mi, els meus carrers, la
meva gent, els meus monuments, i els elements
i les persones que van apareixent i van arribant
de nou.
Potser per això quan vaig a un altre poble o
ciutat entenc molt bé que els seus habitants se
sentin orgullosos de viure on viuen, de ser qui
són, de tenir el que tenen i de saber preservar el
seu llegat. Perquè jo també m’hi sento així.
El meu deute amb Viladecans ve d’ençà que
vaig néixer i he anat creixent amb la ciutat. I de
la mateixa manera que la ciutat s’ha fet mas-
sa gran en poc temps, jo he crescut sense saber
què volia ser de gran o, millor dit, sense voler
fer-me gran i intentant no perdre aquelles coses
que quan hi torno, em fan sentir bé.
Jo crec que a una ciutat li passa al mateix, no
seria important que en els cartells informatius de
hauria d’oblidar la seva història, sinó que és un
carretera hi figuressin les indicacions per arribar a
deure de tots els que la fem preservar els elements
alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat?
que la formen i els vestigis que la recorden.
És a dir, que sota el cartell que indica el camí del
No entenc que algú digui que la meva ciutat es una cementiri aparegui també una referència a l’ermita
ciutat dormitori. de la Mare de Deu de Sales del segle X, o en el que
La meva ciutat és plena de vida i d’història, el pro- indica l’ajuntament hi figuri la referència de la torre
blema és que no ens ho creiem. Totes les coses tenen Modolell...
la importància que hom vulgui donar-hi, no és lícit No creiem que sigui una proposta ni molt cara ni
que algú, com fan sovint els polítics, marqui el que molt complicada d’aplicar i fins i tot algú pot pen-
és important i el que no ho és. Totes les coses, per sar que això no és important, està en el seu dret,
petites que semblin, són importants i cal que els hi però això, contribuiria per donar a conèixer aquest
dediquem l’atenció que es mereixen. edificis als que se’l hi donaria una atenció especial
Sovint, quan sortim a fer alguna excursió amb el i perquè els habitants de Viladecans ens sentim or-
cotxe, ens trobem cartells a les carreteres que ens gullosos de la història de la ciutat on vivim i del seu
indiquen que entrem a un poble o ciutat i tot se- llegat i perquè quan algú passi per aquí en alguna
guit, trobem cartells indicadors de la presència d’al- excursió amb cotxe s’aturi i ens conegui. Son detalls
gun monument o edifici històric de la ciutat, sovint que donen valor a la ciutat i jo, sempre he cregut
acostumen a ser llocs que tenen un interès per la que cuidar les petites coses pot portar a aconseguir
seva antiguitat o pel seu estil arquitectònic i, de ve- objectius importants i que en els detalls, més que en
gades, per al visitant poc documentat, no deixen de el resultat, es pot apreciar millor la feina ben feta.
ser quatre pedres, una a sobre de l’altra. Però carai!,
Josep Mumany
per als habitants d’aquell indret, són les quatre pe-
9
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007

10. Tres propostes de govern municipal
fàcils, barates, útils
1. Per a les famílies amb persones grans per
atendre
Crear un grup de formació i d’autoajuda per al creixent nom-
bre de persones que s’han de fer càrrec de familiars amb un
elevat grau de dependència: per desangoixar, per donar a
conèixer recursos públics i privats, per aprender a tenir cura
adequadament de la gent gran (moure, rentar, petites cures…),
per no deprimir-se, ni fer-se malbé l’esquena, per organitzar-se
millor… Fàcil de fer i d’organitzar en aquest moment en què
comença a aplicar-se la llei de dependència.
2. Per mantenir nets els punts de distribució
de diaris
Les empreses que distribueixen diaris a diversos punts de la
ciutat (per exemple, a l’estació de Renfe) són molt eficaces a
l’hora de repartir… però és una pena com queda l’entorn al
cap d’una estona. Podrien posar-hi papereres i llocs on diposi-
tar els diaris perquè algú altre els pugui llegir. Net i còmode. I
que paguin els editors, que per això no s’arruinaran.
3. Per promoure la vida de les entitats
A la ciutat hi ha uns grans panells d’informació municipal que
solen estar buits. Les entitats sovint posen cartells als pirulís…
i a un munt de llocs que no toca. Els panells podrien cedir-se a
les entitats, ni que fos parcialment. Només caldrien uns certs cri-
teris (mida màxima dels cartells, temps d’exposició). Seria una
bona manera de promocionar les entitats i l’associacionisme i,
de passada, de mantenir més net l’entorn.
Tres propostes que només requereixen una certa organització,
voluntat i pocs diners. Són poc faraòniques i gens espectacu-
lars, però tot no es pot tenir!
Mercè Solé
10
Viladecans, punt de trobada - Núm. 2 - Juliol 2007