REGNAT DE FERRAN VII
Causes de l’independència de les colònies Americanes <ul><li>Al segle XIX va esclatar en forma de guerres </li></ul><ul><l...
Problemes de les noves Repúbliques. <ul><li>Els nous estats americans van néixer amb problemes greus, això va impedir la c...
Independència de Mèxic <ul><li>la  Independència de Mèxic  va començar el , 1650 quan l'irlandès Guillem de Lamport, va es...
Guerra dels Malcontents . <ul><li>Alçament armat l’any 1827 a Catalunya pels ultrareialistes. </li></ul><ul><li>Considerav...
Dècada Ominosa  <ul><li>Període comprès entre el poder absolut de Ferran VII i la seva mort. </li></ul><ul><li>Característ...
Trienni Liberal   <ul><li>Durant el regnat de Ferran VII(estigué vigent la constitució del 1812 o de Cadis)  </li></ul><ul...
GLOSSARI
Restauració ( absolutista) La restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l’inici del segle XIX quan, després...
Pronunciament Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política...
Cop d’estat Apoderar-se del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un Estat per part d’un grup de pe...
Milícia nacional Creada per les corts, mitjançant decret, que fou anul·lat  per Ferran VII. Restablerta durant el Trienni ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Socials2

482 visualizaciones

Publicado el

Treball de Helena Ortiz, Ferran Moyano, Oscar Noell, Amarolyn Melendez i Carla Masmiquel.

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
482
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Socials2

  1. 1. REGNAT DE FERRAN VII
  2. 2. Causes de l’independència de les colònies Americanes <ul><li>Al segle XIX va esclatar en forma de guerres </li></ul><ul><li>d’independència. Hi van contribuir diversos factors: </li></ul><ul><li>La difusió de les idees il·lustrades i dels principis de llibertat i d’igualtat promoguts per la revolució Francesa. </li></ul><ul><li>Va acabar la proclamació de la independència dels Estats Units al 1776. </li></ul><ul><li>El descontentament de la burgesia criolla. Els criolls veien Espanya com un fre per a la economia americana, perquè obstaculitzava el comerç i imposava càrregues fiscals fortes. </li></ul><ul><li>Els marginava de la vida política i administrava, els donava un tracte discriminatori malgrat que gaudien d’un poder econòmic considerable. </li></ul>
  3. 3. Problemes de les noves Repúbliques. <ul><li>Els nous estats americans van néixer amb problemes greus, això va impedir la creació d’una Amèrica unida i Amèrica es va fragmentar en múltiples repúbliques. </li></ul><ul><li>Es van oblidar les necessitats de la població indígena, de la població negra i de les classes populars. La societat post colonial va néixer amb grans desigualtats socials i econòmiques. </li></ul>
  4. 4. Independència de Mèxic <ul><li>la Independència de Mèxic va començar el , 1650 quan l'irlandès Guillem de Lamport, va escapar de la presó i va proclamar la independència. Va ser la primera proclamació d'independència d'un país del Nou Món , i també la primera a prometre un monarca, igualtat racial i reforma agrària. Lamport volia que Mèxic se separés d'Espanya així com separar l'església i l'estat. Lamport, va ser capturat ràpidament i va ser condemnat a mort. </li></ul>Guillem de Lamport.
  5. 5. Guerra dels Malcontents . <ul><li>Alçament armat l’any 1827 a Catalunya pels ultrareialistes. </li></ul><ul><li>Consideraven massa suau la política de Ferran VII contra els liberals. </li></ul><ul><li>Conflicte gairebé en exclusiva, a Catalunya. </li></ul><ul><li>Retrata força bé els revoltats, els situa en l’oposició: </li></ul><ul><li>- Insatisfacció permanent. </li></ul><ul><li>- Malfiança. - Conflicte gairebé en exclusiva. </li></ul><ul><li>Va ser un règim absolutista i repressor però en els ultrareialistes encara els semblava </li></ul><ul><li>poc radical. </li></ul>Execucions davant la Ciutadella, a Barcelona.
  6. 6. Dècada Ominosa <ul><li>Període comprès entre el poder absolut de Ferran VII i la seva mort. </li></ul><ul><li>Característiques: </li></ul><ul><li>Forta repressió antiliberal </li></ul><ul><li>Tingué en el quart matrimoni una filla anomenada Isabel que fou declarada successora </li></ul><ul><li>Els apostòlics prepararen l’assalt al poder per quan morís Ferran VII </li></ul><ul><li>Maria Cristina que volia salvar el tron per Isabel, va oferir als liberals una amnistia i la participació en el futur govern. </li></ul><ul><li>En morir el rei va esclatar el conflicte. </li></ul>
  7. 7. Trienni Liberal <ul><li>Durant el regnat de Ferran VII(estigué vigent la constitució del 1812 o de Cadis) </li></ul><ul><li>Característiques: </li></ul><ul><li>Rafael de Riego fa un pronunciament i té èxit, per tant comencen els tres anys liberals. </li></ul><ul><li>El Rei es veu obligat a jurar la Constitució i a convocar eleccions. </li></ul><ul><li>Es crea la Milícia Nacional (cos de voluntaris armats que defensaven l’ordre liberal). </li></ul><ul><li>Acaba amb intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que van derrotar els liberals, i van restaurar a Ferran VII com a monarca absolut. </li></ul><ul><li>Ferran VII va declarar nul tot allò que havia estat actual i va iniciar la persecució dels liberals. </li></ul><ul><li>Finalment va dictar les lleis com si els tres anys no haguessin existit. </li></ul>
  8. 8. GLOSSARI
  9. 9. Restauració ( absolutista) La restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l’inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l’any 1814 les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític. Absolutisme Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions De tipus jurídic.No hi ha un cos unificat de doctrina de l'absolutisme. L'absolutisme parteix de la creença que aquell exerceix la sobirania total. De tota manera,el poder reial no fou mai completament absolut perquè,a part de les limitacions de fet les Corts o parlaments imposaren unes certes limitacions. L'absolutisme és,també,la doctrina que propugna,defensa i justifica el sistema polític absolutista. Liberalisme Doctrina i sistema que defensa la llibertat política i econòmica com a dret per a tots els homes. Al segle XIX els partits del liberalisme polític es basaren e unes formes democràtiques de govern:creació de parlaments,dret de vot,igualtat davant la llei,llibertat de premsa,d'associació,de creences,etc. Sorgida de la Revolució Francesa i difosa ràpidament per tot Europa durant la meitat del segle XIX,que defensa la llibertat individual,el règim constitucional,la divisió de poders,la sobirania nacional,la participació ciutadana en l'activitat política i la llibertat econòmica.
  10. 10. Pronunciament Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política. Menys volum que la rebel-lió i la guerra civil,sol produir poques víctimes i ha de triomfa o fracassar en un espai molt breu de temps. Molt propi de societats amb estructures sócio-econòmiques poc desenvolupades. Repressió Acció empresa,i estat o situació consegüentment creats,per una persona o per un grup o una classe socials o polític,que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment,sobre una persona o sobre un altres grups socials o polític. Llei Sàlica Va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principi de l'edat mitjana.El rei. Clodoveu dictat la llei Sàlica envoltant pels caps militars de la seva cort. La llei Sàlica codifica l'herència,crim i l'assassinat.
  11. 11. Cop d’estat Apoderar-se del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un Estat per part d’un grup de persones, generalment militars, i en alguns casos mitjançant l’ajuda d’altres estats, amb l’objectiu d’aconseguir el poder absolut i governar mitjançant una dictadura. Crioll És aquella presona que a l’Amèrica colonial hispànica designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica. Els liberals moderats Són partidaris d’un règim liberal conservador, amb sobirania compartida, sufragi censatari, restricció de llibertats, defensors de la propietat i dels interessos dels més rics, l’alta noblesa i l’alta burgesia. Liberals progressistes Són partidaris d’un règim liberal més obert, amb una sobirania nacional, sufragi censatari, però de base Electoral més àmplia, i més llibertats, més a prop de la mitjana i petita burgesia.
  12. 12. Milícia nacional Creada per les corts, mitjançant decret, que fou anul·lat per Ferran VII. Restablerta durant el Trienni Constitucional, hi tingué un paper de protagonista ( 7 de juliol de 1822, quan la milícia de Madrid derrotà la guàrdia reial). Mestís Terme d’origen castellà utlitizat per designar a les presones d’ascendència mitxta, europea i ameríndia. Va ser utlitzat per referir-se a la majoria de població d’ascendència mitxta d’Amèrica des del Canadà fins a la Patagònia. Pràgmatica Sanció Resolució presa per les Corts espanyoles, seguint una propsta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la succesió al tron i derogava la llei sàlica. Això va provocà el plet succesori d’on nasqué el carlisme.

×