1. Es podria dir que l’infant ajuda a la mare en tot el Durant l’alimentació, hi ha estones en què, entre unes
procés del seu naixement, des de la preparació del part succions i altres, es fan pauses. Aquestes pauses són no
fins que és fora. només un descans sinó també moments en què l’infant
processa la informació que li arriba de l’exterior i
Els infants, després de néixer, presenten algunes o totes Estudis consideren que aquests moviments responen a estableix contacte amb la mare quan aquesta li fa
aquestes característiques. A vegades els experts patrons heretats dels nostres avantpassats (simis i senyals perquè torni a succionar.
tendeixen a prendre mesures dràstiques com donar-los amfibis) i segons quins reflexes es donin dins l’úter,
cops al cul o submergir-los en aigua freda. condicionaran i seran la base de la conducta motriu, L’alimentació és la primera activitat amb la que
Com a conseqüència, els pares consideren que l’aspecte posterior, de l’infant. s’estableix un lligam entre mare i nadó.
del nadó no és del tot normal i podrien pensar que el
fet de tenir un color blauet és degut a una lesió
cerebral, o que el fet de tenir una malformació en el
cap és culpa de que la mare l’ha
danyat durant el part. Durant els primers dies de naixement, El contacte visual de l’infant amb els pares després del
Tot això no succeiria si els pares l’infant s’ha de llevar el moc que hi ha en seu naixement és un moment molt important pel
sabessin que el fet de tenir un les vies respiratòries i, per això, abans de procés de vinculació, és una manera de saber que
color blauet o una mala respiració, succionar, escopirà i tindrà arcades. l’infant està bé i el reconeixes com a propi.
inicials, és degut a que, fins el Al mateix temps, una mare primerenca Tanta és la seva importància que el bebè sembla no
moment de néixer, l’infant no té llet fins després d’uns dies i s’ha només estar programat per identificar els rostres
depenia de l’oxigen de la seva d’encarregar d’estimular a l’infant per a humans i, sobretot, els femenins sinó que també els pot
mare i, un cop fora, el seu cos s’ha la succió. seguir amb la mirada a una distància de 25-30 cm de
d’autoregular. Per tant, podríem dir, que és un procés distància, sempre i quan sigui una imatge clara i es
El moment del “plor”, ajuda a d’adaptació de mare- fill durant els mogui lentament.
aquesta regulació i afavoreix al primer dies del naixement. A partir de les tres setmanes de vida ja és capaç de
canvi del color i a la millora de la reconèixer a la seva mare i respons als estímuls segons li
circulació. agradi o no l’expressió d’un rostre; si li agrada es
posarà content, però si és inexpressiu i no li agrada
tendirà a girar la cara o, fins i tot, a plorar.
La recerca d’aliments juntament amb la succió són dues Dins de tot el procés visual l’infant fa una coordinació
El fetus mostra, dins l’úter, una sèrie de moviments que de les activitats que són presents en l’infant just en el entre l’estat d’alerta, els moviments d’ulls i cap, no
serveixen per preparar el part, mantenir les moment de néixer i serà el mateix infant qui les tenir en compte allò que el pot distreure i el fet visual
contraccions de l’úter durant l’embaràs i faciliten el seu coordinarà (deglució- succió- respiració). en si.
desplaçament per l’orifici vertical, durant el part.

2. Un nounat que mostri aquesta coordinació voldrà dir Al mateix temps, segons el moviment que l’adult faci,
que té un sistema nerviós molt desenvolupat i sabrà rebrà una o altre resposta per part de l’infant. Per
aprofitar tots els estímuls visuals i auditius per aprendre. exemple, si la mare li toca la boca, l’infant respondrà a
aquest estímul movent el cap cercant el pit i succionant
a la vegada.
Per tant, el tacte és un àmbit molt important de
L’objectiu d’un infant quan sent una veu o un objecte comunicació pares-fills/ entorn-infant.
que l’atreu serà el de cercar l’origen d’aquest so,
sobretot si és la veu d’una persona, i, per aconseguir-
ho, adoptarà una postura, una actitud, un caràcter, etc,
que l’adult podrà percebre.
Els pares aprendran a reconèixer quin és el to de veu
adequat amb el que s’han de dirigir a l’infant segons els
seus objectius i sabran identificar quan no li agrada el
que sent (aparta el cap, accelera la freqüència cardíaca,
la pell es torna vermella...).
Durant aquest procés, arribarà un moment en que hi
haurà total sincronització dels moviments de l’infant al
ritme de la veu de l’adult i, al mateix temps, l’adult
adaptarà el to i ritme de veu segons els moviments que
cerqui en l’infant.
Com és normal, un nadó respon
als estímuls que li arriben de
l’exterior, de tal manera que si un estímul és positiu per
aquell infant, la resposta també serà positiva i, a la
Això demostra lo desenvolupat que tenen aquest sentit vegada, serà capaç de centrar la seva atenció en allò i “
atès que saben reconèixer i discriminar estímuls olfactius controlar i evitar la resta d’estímuls.
gràcies a la quantitat d’informació que tenen
acumulada de l’entorn i de les persones per poder-les Per tant, tot aquest procés implica un control de l’estat
distingir. de consciència de l’infant (son profunda, estat d’alerta,
És per això que quan la seva mare l’agafa, reconeix el plor...) que determina el seu desenvolupament cognitiu
seu olor i realitza moviments com d’esperar ésser i social, la capacitat d’emmagatzemar la informació i de
alimentat. delimitar la seva resposta, segons hi hagi un major i
menor control de la conducta. *
Un pare ha de saber quins són els estat de consciència i
quin tipus de resposta es produirà segons es trobi en un
Està demostrat que cada persona que composa l’entorn o altre, per tal que pugui l’adult regular també la seva *
de l’infant el tracta d’una manera diferent que ell sap conducta.
identificar. Normalment és la mare qui el calma
donant-li copets lents; mentre que és el pare qui l’incita
al moviment i al joc.