Pràcticum 0-3

1. Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012
Erika Taltavull Bagur
Reflexió i innovació Educativa
Carme Pinya i Rosa Rosselló
0

2. OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les
2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la
necessitat de formar-se en tots ells.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer al BLOG
QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
ABANS D’ANAR AL CENTRE
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre
ideal per a tu.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En
què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de
cada un d’ells, en cas que sigui diferent.
Resulta que ja he anat a fer una primera visita, de presentació, a l’escola on faré les
pràctiques i he pogut estar una estona dins l’ambient d’una escoleta 0-3. Podria dir
idees molt generals, però em costarà aprofundir. Suposo que els trets que identifiquen
un mestre ideal per a mi estaran relacionats amb la teoria treballada i, segurament, a
la pràctica n’hi haurà alguns que seran difícils portar-los a terme:
- L’actitud del mestre. Per a mi és molt important que la mestra tinguin molt clar
què és allò bàsic que vol treballar. Ella és la primera que ha d’estar segura del
que fa per així transmetre-ho als infants i poder-ho defendre davant els pares i
la comunitat educativa.
- Deixar participar a les famílies en el desenvolupament dels infants així
com tenir-los informats de tots els aprenentatges i de la situació escolar del seu
fill. Si partim de la idea que la fam ília és l’àmbit principal on l’infant es
desenvolupa, adquireix pautes de desenvolupament, etc, ens interessa la
col·laboració família- escola per treballar conjunta i coherentment en el
desenvolupament de l’infant.
- Atenció a la diversitat i a la individualitat. Estaria lligada a l’anterior. Tots
som diferents i sobretot en 0-3 els infants tenen necessitats molt lligades a les
rutines que es porten a terme a casa. Per assegurar el seu correcte
desenvolupament és important que la mestra tingui en compte les necessitats
individuals i les satisfagi adequadament, segons les característiques i
personalitat de cada nen (inclou temps, maneres de fer, comportament,
recursos, etc).
- És la mestra qui s’adapta als nens, no al revés. Tot i que la mestra regula
l’actuació dels infants per tal de desenvolupar la personalitat i les capacitats, és
ella la que ha d’adaptar la seva actitud, les activitats, etc, a les característiques
del nen.
- L’objectiu principal és el de formar persones capaces de desenvolupar-se
en la societat. Amb tot el que això implica: assegurar-se de la correcta
configuració de la imatge personal, l’establiment de relacions socials
adequades, adquirir el correcte desenvolupament de les rutines bàsiques,
Per això els aprenentatges hauran de tenir un sentit, estar relacionats amb la
vida dels infants per tal que esdevinguin significatiu. Les activitats planificades
1

3. hauran de fer possible l’experimentació així com la validació de les hipòtesis
realitzades pels infants.
- Afecte. Considero que els infants 0-3 estan iniciant la seva configuració
personal, estan descobrint el món i la base per a això és sentir-se segur en un
mateix, conèixer les pròpies capacitats i limitacions, establir relacions socials
adequades i exitoses. Considero que la base de tot això és que la mestra
ofereixi molt d’afecte.
- Treball en equip entre mestres.
- Reflexió i formació constant sobre la pròpia acció així com la voluntat de
millorar dia a dia.
Jo considero que la diferència és mínima. Les bases mencionades anteriorment
considero que són les mateixes en ambdós cicles d’educació infantil. Tot i així es
poden establir diferències entre ells només pel fet de respondre a nivells maduratius
diferents.
Pel que fa al primer cicle considero que és bàsic l’afecte, el fet de fer descobrir a
l’infant que ell és que capaç de fer les coses per sí mateix, l’atenció acurada de les
necessitats i de les rutines bàsiques dels infants, més que no pas la necessitat
d’aprendre coses externes al ‘JO’ o ‘JO I ELS ALTRES’.
Per a mi, aquí la mestra és bàsica.
En canvia al segon cicle, tot i no deixar de banda els aspectes destacats en el primer
cicle d’Educació infantil, l’infant té altres necessitats i mostra més voluntat per conèixer
coses, amb lo qual, l’actuació del mestre anirà més destinada a la satisfacció
d’aquesta ànsia de conèixer.
Per a mi, aquí, la mestra adopta un segon plànol.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i
diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
Tal i com he anat escrivint el diari de pràctiques que pogut anar veient que la mestra
de referència s’aproxima bastant a les pautes mencionades anteriorment.
Pel que fa a l’actitud de mestra, em dóna a entendre quines coses són important per
a ella pel fet que no me les deixa fer, sinó que, tot i que no m’ha dit res, sembla que vol
que primer observi com es desenvolupa la situació de dormir, menjar i canvi de
bolquers per després poder-ho realitzar jo.
Hi inclou la interacció amb els infants, l’afectivitat bàsica pel seu correcte
desenvolupament dins l’aula així com fomenta la seva participació i autonomia en el
moment del canvi de bolquer, de menjar i en el moment de dormir. Anticipa el que farà,
demana la seva col·laboració. Per exemple, en el moment de dormir, procura que
siguin els infants, que per si mateixos, es consolin inicialment i aconsegueixin adormir-
se sols; en el moment del menjar, he vist com els dóna una cullereta per tal que
realitzin el fet de menjar i participin quan ho considerin necessari; en el canvi de
bolquers he pogut comprovar com demana la col·laboració del nen en el
reconeixement de les parts cos i també anticipa el que esdevindrà.
El que m’ha mancat és potser el temps dedicat a aquests moments importants.
Considero que ho realitza ràpidament, potser pel fet que als nadons no els lleva ni els
calçons per fer-los net, o perquè durant el moment de dinar dóna de menjar a diferents
infants a la vegada.
Pel que fa al fet de deixar participar als pares. Considero que és bàsic. Tant a l’hora
d’arribada com a l’hora d’acomiadament conversa amb els pares sobre com ha passat
la nit, si és el cas de l’arribada, o com ha passat el cap de setmana, què ha fet, etc;
2

4. així com té present explicar als pares com s’ha desenvolupat al llarg de la jornada
escolar. Dins la mateixa aula té diferents estratègies per tal d’assegurar-se de
proporcionar les dades mínimes als pares. Té dues taules amb graelles on, en una, es
mostra les horaris que segueix cada nadó tant per dormir, com per menjar; i en una
altra graella apunta l’hora en que s’adormen i s’aixequen cada dia, també apunta si
han fet caques i també l’hora en què han menjat.
També, tant el matí com al migdia, deixa passar els pares a l’aula i els respon a totes
les preguntes que aquests fan, des del meu punt de vista de manera un poc seca i
distant, però ho fa.
En quan a l’atenció a la diversitat, a la individualitat i al fet d’adaptar-se a les
necessitats de cada nen, crec que ho compleix a la perfecció. De fet, al llarg
d’aquests dos dies, quan jo interaccionava amb els nens, m’anava comentant les
seves característiques i preferències, per exemple, a l’hora de jugar amb ells, a l’hora
de donar-los menjar o m’anava comentant els horaris de cada infant en quan a l’hora
de dormir.
Aquest aniria una poc lligar al fet que és la mestra qui s’adapta a les característiques
de cada infant. Si el nadó s’ha fet caca, el canviem; si el nadó té són, dorm; si el nadó
reclama afecte, l’agafes i li dones atencions, somriures i petons.
Una cosa que hem anat comentant al llargs dels primers dies és que els infants d’ara
han canviat molt respecte els infants que van iniciar el curs. Ara ja estan adaptats i
més o menys regulats. És a dir, ara tots solen adormir-se al llarg de la mateixa hora,
mentre que inicialment cadascú tenia un horari específic. Això sí, si el nadó no vol
dormir i després d’intentar-ho no pot, llavors no dorm.
Pel que fa al que vaig comentar sobre que l’objectiu principals és formar persones
capaces de desenvolupar-se dins la societat, considero que també ho compleix. No
fa unitats didàctiques ni projectes, però si que intenta desenvolupar habilitats i
competències bàsiques: socialització, autonomia, interacció, exploració amb els
materials, establiment de vincles i relacions entre els infant... També els dóna afecte i
els proporciona allò bàsic perquè l’infant es senti segur i vulgui explorar el que es troba
en el seu entorn.
Pel que he vist el treball amb altres mestres en quan a la planificació del que ha de fer,
no es produeix perquè és l’única aula de nadons que hi ha i s embla que ella
s’organitza sola. Per altra banda, si que veig mostres de participació i col·laboració
entre les mestres per qüestions relacionades amb el centre així com molta
comunicació i suport entre les diferents mestres de l’escola.
I sobre la reflexió, no l’he pogut constatar encara.
La veritat és que en general m’agrada molt com es desenvolupa la mestra dins l’aula,
com actua, com es relaciona amb els infants, com els estimula i com satisfà les seves
necessitats. Llavors, penso que el que estic veien en la mestra és deu no només a
l’experiència sinó també a la reflexió constant de la seva pràctica.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
Suposo que està relacionat amb els aspectes que he comentat anteriorment. Si són
els que considero importants a nivell personal, serà perquè són els que vull complir
quan jo sigui mestra.
El que si trobo molt important és tenir en compte que cada infants té
característiques diferents i, tot i les activitats que es facin, les necessitats de cada
3

5. nen van primer que tot. Si les necessitats no es satisfan, l’infant no estarà preparat per
actuar i interactuar amb el món i les persones que l’envolten.
Vull ser una mestra que no només satisfaci les necessitats de cada infants sinó que
també sàpiga identificar-les.
També considero que és molt important tenir un gran repertori de recursos i
estratègies per adequar la situació educativa a cada infant amb l’objectiu que es senti
a gust.
Pel que fa a aquest aspecte, però, també considero que és molt important l’experiència
i la reflexió contínua sobre la teva tasca. Considero que és l’única manera
d’evolucionar com a mestra. Està clar que aquesta reflexió no és necessari que es faci
a nivell individual, sinó que també hi poden participar altres mestre (el que implica una
bona relació i comunicació amb les altres mestres de l’escola), donant-nos el seu punt
de vista i alternatives a la pròpia actuació.
Dins aquest àmbit s’hi inclou també la formació contínua de la mestra.
Tal i com he comentat anteriorment, per a mi és molt important que la mestra tingui
molt clar el que vol treballar o l’objectiu principal d’aquell moment. Això per
exemples és una cosa que vaig aplicar l’altra dia a l’hora de dormir un infant. El nadó
no volia adormir-se. Tenia molta son, però es posava a jugar dins la cuna i a enredar-
se. De fet, volia implicar-me a mi en el joc, però jo vaig haver de pensar en quin és
l’objectiu principal (que s’adormi) i vaig rebutjar tot allò relacionat amb NO dormir.
Sense ser extremada, amb afecte, amb cançons, amb carícies...
Proporcionar les activitats i els nivells d’estimulació que els infants, per les seves
capacitats i potencialitats necessiten, és un altre requisit que vull complir.
Es suposa que els infants van a l’escola per aprendre, aprendre a ser persones, a
estar segures de sí mateixes, a relacionar-se amb la resta, però també han d’aprendre
a conèixer les característiques i les habilitats amb les que es desenvoluparan en el
món que els envolta. Les activitats i estimulació han d’anar cap aquest sentit.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de
mestre? Com?
Clar que ha evolucionat Inicialment no tenia els coneixements que tinc ara i no
coneixia realment el que significava ser mestra, tot el que implica.
Ara puc considerar que tot i no saber-ho tot i que em trobo a la meitat de conèixer
aquesta tasca, sé quina és l’essència de la tasca d’una mestra, clar és que només a
nivell teòric. Ara començaré amb la part pràctica.
Potser inicialment pensava que la tasca de mestra no era tan complexa, potser ho
relacionava més amb l’aspecte de tenir cura dels infants, més que amb la part de
desenvolupament cognitiu, tot i que no la descartava, però tenia més clara la primera
que la segona.
A partir d’aquí, cada assignatura, amb un petit paràgraf, amb un frase, a través de
diferents lectures... m’ha anat proporcionant informació en relació al fer de ser mestra i
només això sinó que és com si ho hagués anat interioritzant. Podria saber-ho i prou,
però a mida que estudiava i elaborava unitats didàctiques i treballs és com si les
paraules entressin dins de mi.
És molt difícil comparar la concepció que tenia inicialment perquè segurament era
insignificant i errònia en relació amb la concepció que tinc ara.
4

6. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una
millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
VALORACIÓ DE LES MEVES
COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un
mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix.
Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments,
actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament
de la teva manera de fer en relació a:
Realment no conec la meva manera de fer en cap d’aquests sentits ja que l’única cosa
que hem fet a la universitat ha estat programar, sense tenir una noció clara de la
capacitats i coneixements que tenen els infants i sense conèixer el context en el qual
ens desenvolupen. De la mateixa manera penso que sempre s’ha de millorar.
Per tant, aquest quadre podria ser una primera aproximació de les actituds i
comportament que jo considero són positius o negatius.
Comportaments, actituds o idees que Comportaments, actituds o idees
valoro positivament que valoro negativament.
 Implicar als alumnes en activitats  Conèixer els continguts que s’han
Organitzar situacions d’investigació, en projectes de coneixement. d’ensenyar i la seva traducció en
d’aprenentatge  Partir dels interessos dels infants o almenys objectius d’aprenentatge
buscar alguna motivació per a la realització de  Treballar a partir dels errors i
l’activitat. obstacles en l’aprenent atge
Gestionar la  Observar y avaluar als alumnes en situacions  Crear situacions i problemes ajustats
d’aprenentat ge, segons un enfocament al nivell i possibilitats dels infants.
progressió dels
formatiu.  Establir controls periòdics de
aprenentatges
 Visió longitudinal dels objectius en competències i prendre decisions de
l’ensenyament progressió.
 Desenvolupar la cooperació entre els alumnes
Elaborar dispositius i certes formes simples d’ensenyament  Compartimentar, entendre la gestió de
de diferenciació compartit. la classe en un espai més ampli.
 Fer front a l’heterogeneïtat del grup
 Suscitar el desig d’aprendre, explicitar el sentit
Implicar als alumnes
del treball.  Instruir un consell d’alumnes i
en els seus
 Oferir activit ats de formació amb opcions negociar amb ells regles i obligacions.
aprenentatges (currículum flexible i obert)
 Elaboració d’un projecte en equip,  Impulsar un grup de treball, dirigir
Treballar en equip representacions comuns. reunions.
 Confront ar i analitzar conjuntament situacions  Fer front a crisis o conflictes entre
5

7. complexes, pràctiques i problemes persones.
professionals.
 Coordinar, foment ar una escola amb tots els  Elaborar, negociar un projecte
Participar en la gestió seus components. institucionals (tot i que sé el que són)
de l’escola  Organitzar i fer funcionar, en la mateixa  Administrar els recursos i els de
escola, la participació dels alumnes. l’escola.
 L’objectiu comú és el de fomentar el
desenvolupament de l’infant. Amb lo qual els
hem de mantenir informats de tot i de
cooperació en direcció a un mat eix sentit.  Fomentar reunions informatives i de
Informar i implicar als
pares  Fomentar la participació dels pares dins la debat.
dinàmica de l’aula. D’aquesta manera es tornen  Conduir reunions.
conscients de les capacitats dels seus fills i
aquests es senten orgullos os de la presència
dels seus pares en la seva classe.
 Emprar els instruments multimèdia en
Emprar les  Emprar programes d’edició de documents. l’ensenyament
tecnologies de la  Competències basades en una cult ura  Explotar els potencials didàctics dels
informació tecnològica. programes en relació amb els objectius
de l’ensenyament.
 Analitzar la relació pedagògica,
Afrontar els dilemes i  Prevenir la violència. l’autoritat i la comunicació en la classe.
els problemes ètics de  Lluitar contra els prejudicis i les  Desenvolupar el sentit de
la professió discriminacions sexuals, ètniques i socials. responsabilitat, la solidaritat i el
sentiment de just ícia.
 Establir un control de competències i
Organitzar la pròpia  Ser actor del sistema de formació continuada. un programa personal de formació
formació continua  Implicar-se en els treball a nivell general de contínua propis.
l’ensenyament o del sistema educatiu.  Acollir i participar en la formació dels
companys.
Et pot ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas
competencias para ensenyar. Barcelona: Graó
Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com
a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.
6

8. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una
millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
LES MEVES PORS
En aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-
vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines
són les pors, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:
a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix
b) Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més
complexes.
1. Sabré desenvolupar-me adequadament dins l’aula? Sabré quin és el
meu paper i em sabré adequar a les demandes de la mestra?
2. Si la mestra em demana la realització d’alguna activitat dins l’aula,
en relació a què la podria fer, quines estratègies podria fer servir
segons les característiques i necessitats dels infants?
Durant el dia a dia dins l’aula veig quines són les característiques dels infants així com
les coses que els motiven, gràcies a la meva interacció amb ells. Llavors el tema de
les activitats anirien relacionades amb això tenint en compte les característiques
globals i generals de la maduració cognitiva, relacional i motriu dels nadons.
Per exemple, segurament el tema escollit aniria en funció al joc heurístic o el món de
l’experimentació, perquè en aquestes edats és el que els proporciona coneixements
bàsics i la manera com comencen a conèixer el món que els envolta. L’experimentació
m’ajuda a estructurar el pensament dels infants.
Durant els dos dies que porto amb ells veig que tot el que són textures, formes, papers
de diferents colors, mides i superfícies els agrada molt. Per tant, un tema podria anar
dirigit a això.
Pel que fa a les estratègies també varien en funció de les característiques dels infants.
Cadascú té un caràcter diferent, una manera de fer-se propi el món, diferent. Hi ha
infants que reclamen la teva participació mentre que n’hi ha d’altres que són molt
individuals; n’hi haurà que necessitaran un poc més de conducció per part de la mestra
mentre que d’altres voldran resoldre la situació per ells mateixos...
3. A l’hora de realitzar les rutines, sabré aplicar la tota la teoria
treballada? Sabré transmetre tota la cura i importància que dono a
aquests moments? I, per altra banda, la mestra hi està d’acord?
7

9. Considero que els dos dies que porto, m’he sabut desenvolupar prou bé, tot i que amb
torpesa.
Ahir vaig donar el biberó a una nena de 4 mesos i, per l’estat d’ànim en que es trobava
no va ser possible. Jo ho vaig associar a que encara no havia tingut cap contacte amb
mi i no reconeixia en mans de qui estava. Avui li he provat de donar altra vegada el
biberó i ha estat perfecte. Hi ha hagut comunicació visual, facial, expressiva... ha estat
màgic.
Encara no he canviat bolquers, però sí he participat en el moment de dormir, de llevar
mocs i de menjar. En tots tres crec que he aplicat la teoria llegida tot i que l’he
adaptada a la manera com he observat que ho realitzen a l’escola.
Ho podria fer a la meva manera, i de fet la manera com ho faig em fa sentir còmode,
però he de tenir en compte que els infants estan habituats a unes maneres de fer,
adoptades per la mestra que jo he de respectar.
De totes maneres, intento dedicar tot el meu ‘jo’ a aquets moments, per tal que tinguin
el millor resultat possible.
4. Connectarem la mestra i jo? Sabré entendre i demanar el que ella
espera de mi? Si amb alguna cosa no hi estic d’acord com puc fer per
deixar veure la meva visió de la situació sense ofendre?
5. La meva aula és de nadons, i requereixen de molt d’afecte, d’agafar-
los en braços, de mostrar moltes atencions... ho sabré transmetre
correctament? Els infants perceben els estats de la mestra,
interpreten les postures corporals i les sensacions... els transmetre
el que ells necessiten?
És increïble. L’ambient de la classe t’atrapa completament. Potser jo no sigui una
persona molt afectiva en la vida diària, però ha estat entrar a l’aula quan uns quants
infants han vingut cap a mi i m’han demanat que els agafés i els dediqués atencions i
és com si tot desaparegués. Et fan riure i fan que tu vulguis fer-los riure, et demanen
afecte i tu també n’acabes reclamant.
Pels comentaris que m’ha fet la mestra, sembla ser que tots els infants m’han acceptat
i em volen conèixer. De fet reclamen la meva atenció. Per tant, puc considera que tots
els pors que tenia han desaparegut.
Hi ha dubtes sobre com podria fer algunes coses millor, però segueix depenent dels
nens i de les seves demandes. Una mateixa actitud i postura no funcionaran igual amb
infants diferents. Per tant, també, molta observació.
6. Sabré reconèixer les demandes dels infants?
7. Sabré modificar les meves estratègies en funció de les característiques
de cada infant, sabré atendre la diversitat de demandes i adaptar-me al
que cadascun d’ells demana i necessita?
8. Què fas quan un nen no t’accepta? Quines estratègies pots fer sevir que
guanyar-te’l?
9. Quin és el límit entre interacció mestra- infant i invasió del joc lliure dels
infants? La meva aula, en ser de nadons, mai rebutgen la teva
presència, ans el contrari, però quan la necessiten realment i quan no?
8

10. 10. Quina hauria de ser la meva participació dins l’escola? Com es porta a
terme una reunió de cicle, quins temes es tracten?
c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?
Sobretot considero que el dia a dia dins l’aula me les aniran resolvent. Potser algunes
coses realment siguin intuïtives i lògiques en el moment en que em trobi amb elles.
També potser que actuï segons consideri necessari en aquell moment per les
característiques de l’infant i de l’ambient i després, arrel de la reflexió consideri que les
puc fer d’una altra manera. Per altra banda, també pot ocórrer que no sàpiga per on
començar i demani ajuda a la mestra o bé que decideixi actuar i que la mestra
intervingui perquè considera que ho estic fent malament.
OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Establir els aspectes que ens semblen importants a
una escola infantil
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que
aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
COM M’IMAGINO L’ESCOLA INFANTIL ON
VAIG A FER PRÀCTIQUES?
A NIVELL INDIVIDUAL
Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu
Tot i que ja sé com és l’escola a la que aniré a fer pràctiques suposo que, en una
situació real, m’hagués centrat en els records que tinc quan jo anava a l’escoleta així
com les experiències que he tingut anant i entrant a escoletes. Segurament el dibuix
reculli les característiques i els detalls que recordo de la meva aula quan jo assistia a
l’escoleta com alumna. De fet més que imatges visuals del que tinc especialment
record són de les olors, sensacions corporals i sentiments.
9

11. Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
Ara que ja he vist l’escola, podria afirmar una sèrie de detalls , a nivell de
característiques físiques, que les diferencien i que coincideixen amb la imatge que tinc
realment de les escoletes d’infantil:
Pel que fa a l’entrada de l’escola, tot i que depèn de la concepció que tingui l’escola
sobre l’infant i el seu desenvolupament, normalment les escoletes solen tenir una
entrada més acollidora, agradable, acurada, decorada... que et convida a entrar-hi. Pel
que fa a les escoles 3-6, això no es té en compte i normalment són edificis que tot i
tenir mostres que es tracta d’un espai infantil, no es percep de la mateixa manera, són
espais més grisos, més secs.
Pel que fa al passadís o al hall de l’escola, també a nivell de decoració i elements,
potser la diferència entre els dos cicles és que els penjadors estan bastant baixos, a
mida dels infants i són petitons.
També, a les parets dels passadís hi ha jocs que poden donar a pensar que van
dirigits a infants més petits. En el cas de l’escoleta on faig pràctiques, aquests jocs són
un mosaic amb teles de diferents textures i colors, també hi ha diferents tipus de
tancadures així com un joc interactiu amb pilotetes, renous, etc.
Per tant es veu a quines edats va dirigit. Segurament fos el cas del segon cicle, els
jocs podrien ser més diferents, requerint potser més implicació cognitiva.
També, pel que fa als passadissos, a 0-3 solen convertir-se en un espai més
d’accions, d’interaccions, de relacions; mentre que a una escola 3-6 solen ser zones
de trànsit.
En el moment d’entrar a les aules, tenint en ment sobretot en la meva aula de
referència -la de nadons- s’hi veu una gran diferència. No hi ha taules ni gran armaris
plens de llibres ni llapis per escriure. Hi ha matalassos, coses penjades del sostre,
tobogans, contes, objectes i materials escampats i tirats pel terra, miralls per tota la
classe, cunes, jocs de manipulació, colors, música, olor a colònia i olors especials que
recorden a una escoleta: caques, menjar, fruites...
Un centre de 3-6 és, avui en dia segons la meva concepció, sec en tots els sentits
mencionats. No es destaques aspectes com els vincles afectius, el fet d’acceptar-se a
un mateix, de conèixer-se... es centra més en l’objectiu d’assolir l’autonomia sigui com
sigui, de treballar matemàtiques, lecto- escriptura, sense donar la sensació que
s’impliquin en les necessitats bàsiques dels infant.
Potser és una visió molt extremada i influïda pels centres als que he assistit jo de petit.
Sóc conscient que avui en dia s’estan fent molts progressos per compensar i equilibrar
els dos cicles.
Però potser tinc una imatge i uns records de l’escola 3-6 més a nivell conductista,
mentre que l’escoleta és més constructivista i espontaneïsta.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has
vist?
Abans d’assistir al centre com a practicant ja hi havia anat abans a fer una visita i a
presentar-me a l’escola en general (a les mestres i als infants). Vaig estar durant una
estona observant el desenvolupament de la classe. Per tant, el dia que vaig iniciar les
pràctiques es pot dir que ja m’havien vist la cara i em reconeixien.
10

12. L’acollida ha estat molt bona. Inicialment tenia moltes pors, moltes relacionades amb
l’acceptació i la relació tant amb la mestra com amb els infants.
Inicialment l’escola m’ha rebut amb els braços oberts. Cada matí les mestres em
saluden dient bon dia, amb una cara somrient i alegre.
Pel que fa a la meva aula, no només hi ha influït les persones s’hi troben en ella i les
relacions que hi ha, sinó també l’espai, la decoració i l’ambientació. Tot dóna unes
sensacions, unes primeres impressions que influeixen en la teva maneta d’actuar i
d’intervenir dins l’aula.
Considero que la meva acollida ha estat bona. La meva mestra m’ha acollit bé, tot i
que per la meva manera de ser (per naturalesa insegura) m’hagués agradat percebre
més en ella l’alegria de tenir una practicant dins l’aula. De fet, abans d’assistir a
l’escola com a practicant, aquesta va mostrar el seu mal estat per la feina que portava
el fet de tenir practicants, deslligant-ho en canvi del fet de no voler practicants.
Llavors, podria dir que m’ha obert les portes de l’aula i m’ha brindat la meva
participació en la jornada escolar que en ella s’hi desenvolupa.
Tot i així dia a dia, a partir de l’observació de la seva pràctica i de les estratègies que
empra, em va mostrant noves eines de com realitzar els moments que es porten a
terme dins l’aula. També accepta les preguntes que li faig i me les respon de bon grat.
A més a més, gràcies a l’observació he vist que la seva manera de fer respon a les
meves expectatives, el que em fa sentir segura en la meva intervenció.
Des del primer dia vam deixar clar que sí teníem alguna cosa a comunicar-nos ja sigui
positiva com negativa, ens ho podíem dir sense problemes. Va demostrar la voluntat
de mantenir una bona relació amb mi.
Una altra cosa que va afavorir la meva acollida és que em va presentar a tota l’escola.
Pel que fa als infants em va agradar la manera com em van rebre. Tots, des del primer
dia, em veuen amb bons ulls. Alguns mantenen la distància, la precaució, però la
mestra em comenta que és normal, que els infants d’aquestes edats no rebutgen a
ningú sinó que són ells els que no es volen relacionar, s’aïllen.
Això em fa sentir còmoda per intervenir. Intento interactuar adequadament, intento
satisfer les seves necessitats.
Ha estat entrar a l’aula i mantenir els primers contactes quan els nervis han
desaparegut totalment.
M’ha impactat la gran capacitat dels infants tant a l’hora de comprendre el que dius
com a l’hora de comunicar allò que volen; la delicadesa que requereix el contac te amb
ells; la importància i el temps que s’hi dedica al llarg de la jornada als moment de
canviar els bolquers i menjar.
Realment tot m’ha sorprès i cridat l’atenció perquè mai havia entrat en una aula de
nadons i l’ambient m’ha captivat.
Per tant, l’acollida ha estat bona, s’han solucionat algunes de les meves pors (en
relació amb infants i mestre), tot i que encara tinc pors ens alguns aspectes i n’han
aparegut de noves. Esperem que amb l’experiència trobi la manera de fer-los front.
A dia d’avui encara no he canviat cap bolquer, i em queden moltes coses per
descobrir, tant de les que tinc dubtes com de les situacions que encara desconec.
Tampoc he assistit a cap reunió ni del centre ni amb els pares, així com tampoc
mantinc una relació molt estreta amb ell, encara mantinc les distàncies.
11

13. CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu
dibuix? Per què?
Considero que aquesta resposta ha quedat resolta amb les qüestions anteriors. M’ha
resultat difícil separar el que ja se del que pensava anteriorment a començar les
pràctiques.
Potser ara tinc una imatge amb més detall. Abans recordava que les aules eren molt
àmplies, amb molt material per interaccionar, amb finestres i miralls, tobogans... però
potser no recordava detalls com el fet d’haver-hi coses col·locades al sostre, tampoc
recordava tanta decoració per les parets ni tant de color. Tampoc recordo els contes.
No sabria col·locar els banys en el dibuix anterior mentre que ara sí, així com també la
seva dimensió i els elements que els composarien: vàters, aixetes, plantes, tovalloles,
paper higiènic, etc.
Gràcies a l’observació i a l’ús que es fa de l’espai es van interioritzant els elements que
hi formen part. A més, els meus records poden estar distorsionats per la mentalitat que
tenia de petita (quan potser tot ho veia més gran del que és realment).
12

14. OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents
continguts estudiats fins el moment per resoldre les
activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.
3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia
construcció de coneixement i promoure processos de
pressa de decisions i creixement personal.
4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una
millora.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que
aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
CONTRACTE D’APRENENTATGE DE
PRÀCTIQUES
A NIVELL INDIVIDUAL
A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal
d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.
Jo, Erika Taltavull Bagur, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats
d’anàlisis de les competències personals i de l’escola on inicio les pràctiques
detecto que:
Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competències
següents:
Tot i que considero que totes les competència, a dia d’avui, són millorables perquè no
he tingut l’oportunitat de posar-les en pràctica en la vida diària de l’escola, n’hi ha
algunes que tinc consciència en que tindré dificultats:
 Gestionar la progressió dels aprenentatges
 Participar en la gestió de l’escola
 Utilitzar les noves tecnologies
A nivell més específic:
o Conèixer els continguts que s’han d’ensenyar i la seva traducció en objectius
d’aprenentatge
o Treballar a partir dels errors i obstacles en l’aprenentatge
o Crear situacions i problemes ajustats al nivell i possibilitats dels infants.
o Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió.
o Compartimentar, entendre la gestió de la classe en un espai més ampli.
o Instruir un consell d’alumnes i negociar amb ells regles i obligacions.
o Impulsar un grup de treball, dirigir reunions.
o Fer front a crisis o conflictes entre persones.
o Elaborar, negociar un projecte institucionals (tot i que sé el que són)
13

15. o Administrar els recursos i els de l’escola.
o Fomentar reunions informatives i de debat.
o Conduir reunions.
o Emprar els instruments multimèdia en l’ensenyament
o Explotar els potencials didàctics dels programes en relació amb els objectius de
l’ensenyament.
o Analitzar la relació pedagògica, l’autoritat i la comunicació en la classe.
o Desenvolupar el sentit de responsabilitat, la solidaritat i el sentiment de justícia.
o Establir un control de competències i un programa personal de formació
contínua propis.
o Acollir i participar en la formació dels companys.
Pel que fa a la resta, considero que tinc les bases per desenvolupar-les i la
consciència de voler millorar-les constantment, però en aquestes mencionades em
vaig amb algunes limitacions.
Em proposo els objectius:
- Tenir en compte que les activitats estiguin al nivell dels infants i que per ells
mateixos pugui arribar a assolir el coneixement.
- Establir prioritats entre tot el que m’agradaria treballar i el que realment és
necessari ésser treballat, tant per les capacitats dels infants com pels objectius
importants a assolir.
- Tenir en compte l’avaluació formativa, inicial, durant i després del procés
educatiu.
- Implicar-me en tot allò relacionat amb el centre (col·laboració amb mestres,
instrucció i formació) així com també oferir-me voluntària per les tasques a
realitzar. He de tenir en compte que sóc practicant, no mestra, amb lo qual
aquest aspecte quedarà limitat per la meva funció dins l’escoleta.
- Convèncer-me que les noves tecnologies són positives per l’aprenentatge i
trobar estratègies per la seva implantació dins l’aula.
Estaré limitada a la meva funció dins l’aula i a la demandes de la mestra, però per
aconseguir-ho demanaré dubtes i consells a la mestra, reflexionaré a nivell individual
i grupal la manera d’afavorir el desenvolupament de les competències esmentades, i
en la meva participació dins l’aula intentaré anar interioritzant-les i que les
competències arribin a formar part de mi.
14