Apunts D'ètica

Índex
1-Bloc I........................................................................................................... 4
De la moral a l’ètica ..................................................................................... 12
Classificació de les diferents teories ètiques. .............................................. 17
Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum ............. 23
Bloc II ètica i política ................................................................................... 31
Els drets humans són un tipus d’ètica del respecte. ..................................... 31
Què són els drets humans? ........................................................................... 35
Evolució del concepte .................................................................................. 36
Protecció dels Drets Humans ....................................................................... 49
Aproximació al fet de la tortura ................................................................... 62

Assignatura ètica cívica.

4art E.S.O

Bloc de continguts:

1. Bloc - L’ètica i les diferents teories ètiques

-Distinció entre ètica i moral.
 La dimensió moral del ésser humà
 Racionalitat moral davant la racionalitat instrumental:
 De la moral a l’ètica.
 Què fa l’ètica?
 Classificació de les diferents teories ètiques.

- Ètica clàssica
 Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum
 Teoria Hedonista. El bé com a Plaer.
 Teoria Kantiana. El bé com a bona voluntat.
 Teoria dialògica.
 Tradició Utilitarista. El bé Com a Utilitat.
- Ètica contemporània o ètica procedimental.
 L’ètica del discurs D’Apel i Habbermas.
 L’ètica de Rawls.

2. Bloc – Ètica i política.

Criteris d’avaluació:

Les competències comunicatives:45 %

1. Competències comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:35%

3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència d'aprendre a aprendre

Les competències personals:20%

5. Competència d'autonomia i iniciativa personal
6. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. . Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana

Per obtenir els percentatges en aquestes competències s’haurà d’entregar i fer:

1. Al final de cada semestre un dossier amb totes les reflexions i exercicis tan teòrics
com pràctics, ja siguin de deure o fets a classe, que s’hagin fet durant el semestre.
2. S’haurà d’haver participat com a mínim amb dos intervencions en un dels tres
temes ètics virtuals que es faran en el bloc de l’assignatura. Penseu que després de les
dues intervencions la resta pugen nota.
3. S’haurà d’entregar un treball de reflexió sobre un tema d’ètica, la reflexió ha d’estar
vinculada a la teoria que s’ha treballat a classe.

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!!
4. Per aprovar l’assignatura global s’ha d’aprovar coma mínim dos dels tres blocs de
contingut mitjançant un control escrit.

1-Distinció entre ètica i moral.

La dimensió moral del ésser humà

L'home es fa a si mateix al llarg de la seva vida i la humanitat es va fent al llarg de la
seva història. Aquest sentit, individual i social alhora, sempre històric, és el sentit primari
de la paraula quot;moralquot;; la moral viscuda, com estructura, la moral que no és encara una
theoria sinó la praxis de l'haver de fer-nos a nosaltres mateixos (agere) mentre fem coses
(fecere).

Tenim, doncs, primer de tot, aquesta realitat moral (com estructura) que consisteix a
desplegar un quot;comportamentquot;, en el quot;treballquot; d'haver de fer la vida. Ara bé, les persones fem
la nostra vida i ens comportem, no d'una manera arbitrària, sinó segons unes determinades
pautes de vida
Tota la nostra vida està guiada per valors i per normes. Sempre valorem i estem
subjectes a normes inserides en la nostre comunitat. A vegades considerem que hi ha
persones que no tenen valors per què han comès grans crims, el problema, tanmateix és que
si tenen valors però no són morals, o no han escollit valors compartits per la majoria de l’
humanitat per viure en pau.
No hi ha persones AMORALS ja que per triar qualsevol opció implica prendre una
decisió i es necessita un criteri de valor per decidir. I anar contra les normes assumides
perquè s’ha decidit violar-les és esser IMMORAL, mai amoral ja que estem suposant
igualment unes normes.
Els valors no són coses sinó qualitats de les coses o de les persones. Quan coneixem els
valors que prefereix una persona sabem bastant sobre ella.
Hi ha molts tipus de valors:estètics, econòmics,religiosos, vitals...i aquests valors ens
construeixen com a persones i conformen la nostre identitat.

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Per parlar de moralitat hem de parlar de llibertat. Encara que tinguem llibertat per
escollir entre diferents valors, i que jo com a individu sóc l’únic responsable de la tria, hi ha
valors més bons que d’altres. I hauríem de saber triar quin és millor, quins són ètics,
universals i quins no. Hi han valors que ens porten a tenir una vida bona. Tanmateix, els
valors i nomes sorgeixen pel fet que vivim en societat , no es generen del no res, ni es
presenten cosificats, és a dir, no són objectes naturals com una cadira, o una taula. Qualsevol
decisió que prenen ho fem en funció d’uns criteris, d’us valors que hi ha en la nostre societat
i que nosaltres com individus en compartim alguns i els usem. De fet no fem mai cap tria
sense quelcom que ens doni un criteri per triar, per això podríem dir que la moral és la nostra
segona pell... que la moral és constitutiva de la nostra naturalesa.

Parlar de societat i de grup, tanmateix, és esmentar quelcom difús,un conjunt
borrós(Fuzzy set) ja que no és fàcil delimitar un grup social .Qualsevol humà és membre a la
vegada de múltiples grups, per raó de sexe, raça, llengua,professió...hi han molts valors,
moltes normes morals que usen els grups. Per aquest motiu es necessita fer un pas més enllà i
anar cap a l’ètica .Aquesta fa una reflexió crítica sobre la moral que ens constitueix i ens
distingeix entre les normes o valors morals èticament vàlides de les que només serveixen per
justificar certes accions de grups determinats.

Qüestió Núm 1:

 Quina diferencia hi ha entre un fet i un valor?
 Elabora un mapa conceptual on quedi clara la relació entre moral viscuda,moral,
amoral, immoral, llibertat i responsabilitat.(2.2)
 Analitza el següent cas i decideix què hauria de fer X des del teu punt de vista.
Justifica la teva opció.

quot;X viu la següent situació: el seu pare s'havia barallat amb la seva mare i tendia cap
al col·laboracionisme; el seu germà gran havia mort a l'ofensiva alemanya de 1940, i
aquest jove, amb sentiments una mica primitius però generosos, volia venjar-lo. La
seva mare vivia sola amb ell, molt afligida per la semi-traïció del pare i per la mort


del fill gran, el seu únic consol era ell. Aquest jove podia, en aquest moment, triar
entre anar-se'n cap a Anglaterra i entrar a les Forces Franceses Lliures -és a dir,
abandonar la seva mare- o bé romandre al seu costat, i ajudar-la a viurequot;.
Qüestió núm...2.:

«Al hablar de la realidad moral del hombre no se trata de cuál sea el predicado moral que
puedan tener las acciones suyas. Solamente una realidad, que es constitutivamente moral,
puede ser sujeto de un predicado moral y un predicado inmoral. Al animal no le acontece
esto; el animal es constitutivamente amoral, no tiene nada que ver con lo moral. Se trata,
pues, de que el hombre como realidad sea en sí mismo, como tal realidad, algo moral. Si se
quiere volver a la diferencia entre el bien i el mal, se puede expresar la misma idea diciendo
que el carácter moral del hombre consiste, no en que efectivamente esté oscilando entre el
bien y el mal, sino en que constitutivamente no tiene más remedio que estar oscilando entre
el bien y el mal. Por consiguiente ese momento de quot;no tener más remedio quequot;, es el punto
en que se inscribe el carácter de realidad moral que el hombre tiene.»

Xavier Zubiri, quot;Sobre el hombrequot;, Alianza Editorial, pp,365.

a) Quina relació hi ha entre moralitat, amoralitat i immoralitat?
b) Explica el què has entès del text.
c) Cerca informació sobre l’autor del text i esmenta les fonts de on has extret la
informació

Per què un valor sigui moral ha de complir una sèrie de requisits:

1- S’ha de poder incorporar a la nostre vida. A diferencia d’un valor estètic o
vital a vegades costa incorpora’l a la nostre vida, no tothom pot ser sa, o
eficient. Si una persona està malalta li costarà molt incorporar el valor de sa
a la seva vida. En canvi, un valor moral és pot aconseguir amb més o menys
esforç.


2- Ha de ser personal i escollit1. No imposat. Per la qual cosa només els si
som lliures els podem arribar a tenir-los.

Segons l’ètica kantiana, hi ha moral per què a l’univers existeix un tipus
d’essers que té valor absolut, i per això no se’ls ha de tractar com instruments; Hi ha
moral per què tot ésser racional és finalitat en si mateix, i no per mitjà per una altre
cosa. Hi ha moral per què les persones són ésser absolutament valuosos.
A.Cortina i E. Martinez.

3-Els valors morals són universals. Es a dir, pesem que qualsevol persona
hauria d’apreciar-los.

Qüestions Núm.---3--:

“Com que els valors ens han vingut embolicats amb la vida mateixa, els vivim pràcticament
sense ni adornar-nos-en .Per això , no és estrany que al llarg de la nostre vida no pensem
expressament en els valors, sinó que simplement els visquem..I quan no hi pensem no vol dir
que siguem uns irreflexius , sinó que no necessitem pensar-hi per què els valors ja fan la
funció que han de fer en les nostres vides.”
Josep- Maria Terricabras .

Qüestions:

 Per què creus que l’autor diu que els valors estan embolicats amb la vida?
 Reflexiona sobre quins són els valors que guien la teva vida.

Els valors sempre guien la vida humana i és la capacitat moral ( o la racionalitat
moral) la que permet aquesta guia. Tanmateix també tenim una capacitat intel·lectual
( racionalitat instrumental) que ens permet dir quines coses passen al mon però no ens dona
una guia per considerar el què hauria de passar.
1
Informació rellevant per tractar el primer diàleg ètic del bloc.



Posa tres verbs dintre la figura que reflecteixin les accions que es fan les dues
capacitats.

Capacitat Capacitat

Moral Intel.lectual

David Hume (Edimburg, 7 de maig de
1711 - 25 d'agost de 1776) va ser un
Un pensador del segle XVIII anomenat
filòsof, economista i historiador escocès
David Hume considerava que els fets no
i constituïx una de les figures més
importants de la filosofia occidental i de són ni bons ni dolents, són simplement
la il·lustració escocesa
fets. Som nosaltres , els éssers humans ,
els que valorem els fets que percebem al
nostre voltant . Aquesta valoració depèn
de la impressió o sentiment de grat o desgrat que sorgeix espontàniament en nosaltres
mateixos quan percebem un fet determinat .

Racionalitat moral davant la racionalitat instrumental:

Un mateix acte pot ser molt bo des del punt de vista de la racionalitat instrumental (
per exemple la estratègia d’un exèrcit en una guerra) y molt dolent des de la racionalitat
moral ( quan aquesta estratègia s’emmarca dins una guerra injusta)

El conflicte entre la racionalitat instrumental i la moral, és per l’escola de Frankfurt
el problema més greu de la filosofia contemporània.



Qüestió Núm.----4-:

1-Anàlisis del concepte bo des de la racionalitat instrumental i la moral. Busca al diccionari la
definició d’aquest concepte.

Quina accepció representa una racionalitat moral, i quina l’instrumental

2-Fes un recull de premsa i classifica els articles en funció del tipus de racionalitat que usen.

Qüestió Núm.--5---:

Relaciona:

-Si no utilitzo la intel·ligència, perdré la possibilitat de....

-Si no tinc valors morals, deixaré de...

-Si perdo el desig, no seré capaç de....

 -Si no he encertat bons hàbits....
 Dubtaré davant de cada actuació.


 Sentir satisfacció per la meva conducta.
 Descobrir els mitjans que millor em conduiran a un objectiu.
 Tenir empenta per encertat cap projecte
 Aprofitar els coneixements que em doni la meva intel·ligència
 Conèixer com funciona la realitat
 No conciliaré una personalitat
 Gaudir de les coses
 Conduir-me correctament quan no em vigilin
 Les accions quotidianes em suposaran més esforç del necessari
 Preveure les conseqüències de les meves accions.

La dimensió moral o la racionalitat moral prové de tres factors important a la
vida humana:

1-La llibertat.

2-La responsabilitat.

3-La justificació.

Qüestions Núm.--6---:

“En l’única cosa què a primera vista tothom està d’acord és que no estem
d’acord amb tothom .Però fixa’t: aquestes opinions diverses coincideixen també
en un altre punt: el què acabi sent la nostre vida és en part, resultat dels què
cadascú vulgui .Si la nostre vida fos quelcom determinat i fatal i irremeiable,
totes aquestes disquisicions no tindrien el més mínim sentit”. Fernando Savater.
Ètica pel meu fill.

Qüestions:

 Explica les tres diferències bàsiques entre la vida humana i la dels
animals no humans.
 Per què diu el text que només en part la nostre vida és resultat de la nostre


voluntat?
 Assenyala algunes diferencies entre el determinisme biològic i el
determinisme social.

La llibertat:

Qui , com els animals , es deixa dur pels impulsos, n’esdevé esclavitzat,
una persona esclavitzada està privada de llibertat. Nosaltres són éssers humans
no estem determinats pels nostres instints, ans el contrari escollim què volem, qui
volem ser, com ho volem. Tot acte d’elecció és possible gràcies a la llibertat ,
tenim la responsabilitat d’escollir i assumir les conseqüències.

Responsabilitat.

La llibertat comporta responsabilitat. Qualsevol decisió implica
responsabilitat per què quan fem una acció que hem decidit estem subjectes a
unes conseqüències, ja siguin bones o dolentes, que deriven de la nostre acció.

Inevitablement fugir de la responsabilitat implica fugir de la llibertat.


 Què diries a aquells que neguen la teva llibertat, a aquells que afirmen que la vida t’ha
dur a ser com ets i que no hi ha res més a fer?
 Fins a quin punt s'eximeix la responsabilitat de l'autor de l'acte en les situacions
següents? Per què?


a) Atropellem i matem una gavina, ho hauríem pogut evitar, però en ser preguntats per què no
ho van fer, contestem que no hi ha res de mal en atropellar-la.

b) Un taxi para davant nostre, ens pensem que ho ha fet perquè ens ha vist aixecar el braç, hi
pugem sense saber que havia parat perquè el braç l'havia aixecat una persona que estava
darrera nostre.
c) Hi ha un accident d'autocar amb molts morts, el conductor reconeix que s'havia adormit.
d) En ple estiu, després de molt de temps de no ploure, tirem una cigarreta encesa per la
finestra del cotxe. Provoquem un incendi.
e) No sabem esquiar gaire i ens n'anem a una pista negra, en caure, fem caure també un altre
esquiador i aquest es trenca una cama.
f) Sota amenaça de mort ens obliguen a robar els diners que els pares tenen a casa.
g) Circulem a la velocitat adequada, però per esquivar un cotxe que ha fet una infracció,
atropellem un vianant.
h) En un règim totalitari, la policia, sota tortura, arrenca una confessió referent a qui són els
membres de la resistència.
i) Un trastornat mental mata un familiar en un moment de crisi aguda.

La justificació:

Els nostres actes repercuteixen en nosaltres mateixos, en els altres i en el medi en
què vivim. I aquestes repercussions poden ser bones o dolentes , ara bé d’un
punt de vista moral poden estar justificades o no.

 De la moral a l’ètica.

Què fa l’ètica?

L’ètica tracta d’aclarir en què consisteix la moral, per què ens hem de
comportar moralment? quina és la racionalitat d’allò moral? L’ètica distingeix


entre les normes morals èticament vàlides de les que només justifiquen les
accions d’un grup determinat.

Això no vol dir que l’ètica consideri les persones com si fossin ésser
només racionals. Sinó que els humans posseïm una intel·ligència que sent. Es a
dir, que som a l’hora raó i sentiment. No són dos coses que s’excloguin sió
inseparables.

Si prenem decisions és per què desitgem coses. Però també desitgem fer
tries raonables. Els sentiments ens impulsen a conèixer el mon gràcies , per
exemple, a la curiositat.

Dice la razón: Busquemos

la verdad.

Y el corazón : Vanidad.

La verdad ya la tenemos.

La razón: !Ay quien alcanza la verdad!

El corazón : vanidad.

La verdad es esperanza

Dice la razón: tu mientes.

Y contesta el corazón:

Quien mientes eres tu, razón,

Que dices lo que no sientes

La razón; jamas podremos entendernos, corazón.

El corazón: Lo veremos.


Antonio Machado. Campos de Castilla.

1-En el poema hi ha un diàleg ; digues qui són els interlocutors i redacta’l amb
les teves paraules.

2-Explica com entens els últimes versos.

L’ètica, també fa una reflexió sobre el nostre desig de convertir la nostre
vida en vida bona o vida feliç i com ho hem de fer? . Tothom aspira a ser feliç,
però com es fa això?

L’ètica seria la ciència de la moral,una reflexió sobre la moral i es situa en
l’àmbit del que ha de ser , i no només ens diu què hi. Exemple: Els alumnes
estan atents a classe.

Els alumnes haurien d’estar
atents a classe

Àmbit del que és Àmbit del que hauria de ser

Tot allò que, encara que no
Inclou tot allò que existeix, sigui de fet, hauria de ser, ja
Característica
que s'esdevé efectivament que és millor o més
beneficiós.

Àmbit Natural. Moral.

La norma o prescripció:
Forma La descripció: enunciats en enunciats en mode
d'expressió mode indicatiu imperatiu

Caràcter Descriptiu. Obligatiu.



En Pep defensa el seu
Protegeix i tingues cura dels
Exemple germà petit enfront d'uns
teus germans petits!
brètols

L’ètica formula normes morals que són regles que ens diuen quins valors
ens han de guiar els nostres actes i quina ha d’esser la millor manera d’actuar
davant les circumstàncies Com ja hem dir hi ha molts tipus de valors, l’ètica ens
diu quins són ens que ens portaran a tenir una vida bona. La norma encara que
tingui un caràcter d’obligació és fonamenta en la llibertat ja que és l’individu que
ha de triar i assumir les conseqüencies.


Dins quina branca de l'activitat humana (Moral, Política, Estètica, Ciència,
Antropologia, Dret, etc.) col·locaríeu els actes següents:
- Investigar sobre la malària
- Ser còmplice de la injustícia
- Exposar unes idees en un míting
- Complir una promesa
- Gaudir d'una posta de sol
- Pegar algú perquè creiem que ens mira malament
- Defensar els colors d'un equip
- Maltractar un animal
- Anar a votar
- Conduir per la dreta
- Estudiar els costums dels esquimals


Molts filòsofs han fet reflexions i teories ètiques on formulen idees que
ens han de portar a la felicitat.


quot; Si d'altres éssers neixen amb unes formes de conducta clausurades, guiades pels
instints, els éssers humans tindríem la capacitat, a diferència d'aquells, d'anar
adquirint un segon caràcter, una quot;segona naturalesaquot;. I aquest canvi s'aniria
teixint tractant d'adquirir hàbits bons (virtuts) i evitant els dolents (vicis), de
manera que l'espai de l'ètica seria el que condueix des del caràcter amb el que
naixem al que anem adquirint, al que ens interessar adquirir perquè -com diria
Xavier Zubiri- ens quot;acondicionaquot; millor per a viure bé... CORTINA, A. La Ética
de la sociedad civil.
1994.
QÜESTIONS:
- Quins són els éssers que neixen amb formes de conducta clausurades? Posa
exemples d'algunes d'aquestes formes de conducta.
- Si l'espai de l'ètica és el que ens condueix des del caràcter amb el que naixem fins
al que anem adquirint, llavors on queda l'espontaneïtat humana?
- Què vol dir que l'Ètica ens quot;acondicionaquot; millor per a viure bé?



Classificació de les diferents teories ètiques.

Pregunta Resposta Tipus d'ètica Teories ètiques

- He de fer això, perquè això és bo.

L'ètica ens ha de dir què hem de fer Eudemonisme
per a assolir allò què és bo, per accedir Hedonisme
al bé. Per a fer-ho, l'ètica té un Estoïcisme
contingut concret consistent en una Utilitarisme
Material
sèrie de normes (per exemple: quot;fuig Jusnaturalisme
dels excessosquot;, quot;busca el plaerquot;...) que ètic
ens assenyalen què cal fer per assolir
el bé o valor màxim (la felicitat, el
Què he
plaer...)
de
- He d'actuar d'acord amb una
fer?
norma que pugui convertir-se en llei
universal.
L'ètica no ens ha de dir què hem de
fer, sinó com hem de fer-ho; és a dir,
Formalisme
l'ètica no té contingut propi, no
Ètica discursiva
Formal
consisteix en una llista de normes i
preceptes que hàgim de seguir. Només
ens ha de dir com actuar per a
comportar-nos correctament; és a dir,
només ha de determinar la forma de
l'acció correcta.

Formalisme
Qui pot - Jo mateix. Autònoma


L'ésser humà és autònom i racional; Ètica discursiva
dir-me
per això, té capacitat per a establir les
què he
seves pròpies normes i valors. L'ésser
de fer
humà ha de decidir, sense recórrer a
instàncies externes, el que és correcte i
el que cal fer en cada moment. Per
tant, és la seva raó, autònoma i
independent, la que fonamenta i
justifica les normes, sense necessitat
de recórrer a res que li sigui superior

- La natural, Déu, l'autoritat legal...
Estoïcisme
L'ésser humà té interioritzats una sèrie
Intel·lectualisme
de normes i valors; tanmateix, aquests
moral
li vénen donats des de fora, des de
Jusnaturalisme
quelcom que li és extern. La llei Heterònoma
ètic
moral, que estableix el que és correcte,
Utilitarisme
és objectiva i externa al subjecte
Hedonisme
moral. El subjecte únicament la
interioritza i l'acata.,

- Les que tenen bones
conseqüències, és a dir, les que
m'apropen al bé.
Eudemonisme
La correcció de les accions depèn de
Quines
Hedonisme
les conseqüències que se'n derivin.
són
Jusnaturalisme
Una acció correcta és la que té
les Teleològica
ètic
conseqüències útils o bones, i una
accions
Utilitarisme
correctes? acció incorrecta és aquella que no
proporciona cap bé ni utilitat. Dit
d'una altra manera, les normes morals
es justifiquen d'acord amb una finalitat


(el bé, la felicitat, el plaer...) Són
normes vàlides i fonamentades les que
m'apropen a aquesta finalitat que
persegueixo, i no ho són les que me
n'allunyen.

- Les que, independentment de les
seves conseqüències, són correctes
en elles mateixes, perquè
compleixen amb el deure.
La correcció de les accions no depèn
de les conseqüències que se'n
desprenguin. D'aquesta manera, una
acció pot ser correcta encara que les
seves conseqüències no siguin bones, i Deontològica Formalisme
pot ser incorrecta encara que les seves Ètica discursiva
conseqüències sí que ho siguin. Per
tant, les accions i les normes són
correctes per elles mateixes,
independentment del que se'n derivi.
L'únic criteri per a avaluar les normes
i les accions és que s'adeqüin al que és
correcte, al nostre deure.

Intel·lectualisme
Puc - Sí.
És possible conèixer racionalment la moral
conèixer
validesa moral d'una norma i Eudemonisme
què
argumentar i demostrar la correcció o Hedonisme
està
Cognitivista
incorrecció d'uns determinats Utiltiarisme
bé
preceptes. És a dir, els judicis com ara Formalisme
i què
quot;el plaer és el béquot; o quot;la sinceritat és Ètica discursiva
he
bonaquot; poden ser vertaders o falsos i, a
de fer?


més, l'ésser humà està capacitat per a
Qüestió núm..10...: aquesta veritat o falsedat. La
conèixer
moral és, per tant, un saber racional.
Classifica entre els diversos tipus fonamentals de teories ètiques:
- No.
Una persona decideix que “no mentir” és moralment
No és possible justificar racionalment
obligatori perquè si menteix i és descoberta serà
les normes morals, perquè aquestes no
castigada
es basen en res que pugui ser conegut
Una persona decideix que “no mentir” és moralment
intel·lectualment. Les normes i els
obligatori perquè mentir és una acció moralment
valors que formen la moral sorgeixen No
Emotivisme
injustificada per si mateixa, independentment de les
d'emocions i sentiments que susciten cognitivista
conseqüències que pugui tenir el fet de mentir
certes accions. Per aquest motiu, la
moral no és un saber racional, sinó
que forma part de l'àmbit de
Teoria ètica
l'emotivitat.

La norma moral és una norma racional

Com més igualitària sigui la discussió, més a prop
serem de la millor solució

Les millors accions són les que més plaer em
produeixen

Les millors accions són les que més plaer produeixen
a la majoria

Qui obra malament no sap el que fa

La felicitat resideix en la resignació i la indiferència

Per comportar-me correctament només he de seguir la
llei natural que trobo en m i

La felicitat és coneixement

No es poden conèixer el bé i el mal, tan sols es poden
sentir



Qüestió núm. .11..

1. Un jutge condemna un innocent tot sabent que és innocent, però al que tothom jutja
culpable d’un delicte d’assassinat i robatori perquè les proves apuntar vers ell com a
principal sospitós. En prendre la decisió, el jutge raona d’aquesta manera: “Encara que
sé que l’acusat és innocent, tot tenint en compte que la societat està convençuda de la
seva culpabilitat, el condemno per tal que el seu càstig sigui un càstig exemplar, de
forma que serveixi d’escarment per tots els criminals i no es cometin més delictes en el
futur o, almenys, aquests s’ho hagin de pensar dos cops abans de cometre un delicte. És
de preveure que això sigui així, i que els crims almenys disminueixin, i per tant, que
augmenti la seguretat i la tranquil•litat dels ciutadans honrats”

Quin opinió et mereix l’acció del jutge des del punt de vista d’una teoria ètica
teleològica i des del d’una teoria ètica deontològica?

2. Cerca informació sobre els diversos codis DEONTOLÒGICS de les diverses
professions.

3. Els col•lectius professionals normalment es regeixen per un codi deontològic que fixa
les normes de comportament moral que han de seguir els seus membres en la seva
professió.
Elabora un codi deontològic de l’estudiant

Per treballar de forma cooperativa


Qüestió núm.12..

I ara, justifica:

- L'emotivisme és una teoría no cognitivista.
- L'eudemonisme, l'hedonisme i l'utilitarisme són teories teleològiques.
- El formalisme kantià és deontològic.
- L'ètica discursiva és formal.
- El jusnaturalisme étic és una teoria heterònoma.
- L'intel·lectualisme és una teoria material

Justifica-ho: “L’eudemonisme, l’hedonisme i l’utilitarisme són teories
teleològiques”.

Justifica-ho: “L’emotivisme és una teoria no cognitivista”

Justifica-ho: “L’eudemonisme, l’hedonisme i l’utilitarisme són teories
teleològiques”.

El formalisme kantià és deontològic.

L’intel•lectualisme és una teoria cognitivista.


Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum

Aristòtil és el representant de les ètiques teleològiques, formula una ètica
eudaimonista ja que cerca la felicitat. L’obra més important on desenvolupa la
seva teoria ètica és el llibre I d’ètica a Nicomac on planteja la idea que l’activitat
humana persegueix un bé que és el fi últim de les nostres accions.

Per un metge la finalitat última és la salut, per un arquitecte és construir
edificis, ara bé salut perquè? Edificis per que?, segons Aristòtil aquests fins
estan supeditats a un fí últim que és la felicitat, volem salut per ser feliços, volem
edificis per viure millor i ser feliços. Aristòtil estableix una jerarquia de fins i
considera que hi ha fins relatius, es a dir que es persegueixen per aconseguir
quelcom , i hi ha un fi absolut que és la felicitat que es persegueix per si
mateixa . Tots els fins relatius estan supeditat a aquest

Exemple: Estudiem per adquirir coneixement i una titulació perquè potser
trobarem un bon lloc de feina però busquem un lloc de feina per aconseguir ser
feliços.

“Toda arte y toda investigación y del mismo modo toda acción y elección
parecen tender a algún bien; por esto se ha dicho con razón que el bien es
aquello a que todas las cosas tienden Pero parece que hay alguna diferencia
entre los fines pues unos son actividades, y los otros, aparte de éstas, ciertas
obras .... Pero como hay muchas acciones, artes y ciencias, resultan también
muchos los fines: en efecto, el de la medicina es la salud, el de la construcción
naval, el barco; el de la estrategia, la victorias, el de la economía, la riqueza. Y
en todas aquellas que dependen de una sola facultad ( como el arte de fabricar
frenos y todas las demás concernientes a los arreos de los caballos se
subordinan al arte hípico y a su vez éste y toda actividad guerrera se subordinan
a la estrategia y de la misma manera otras artes a otras diferentes ), los fines de
las principales son preferibles a los de las subordinadas, ya que éstos se
persiguen en vista de aquellos ...... Si existe pues, algún fin de nuestros actos que
queramos por él mismo y los demás por él, y no elegimos todo por otra cosa -


pues así se seguiría hasta el infinito, de suerte que, el deseo sería vacío y vano -
es evidente que ese fin será lo bueno y lo mejor . ..... Si es así, hemos de intentar
comprender de un modo general cuál es y a cuál de las ciencias o facultades
pertenece. Parecería que ha de ser el de la más principal y eminentemente
directiva. Tal es la manifestación de la Política... Y puesto que la política se
sirve de las demás ciencias prácticas y legista además qué se debe hacer y de
qué cosas hay que apartarse, el fin de ella comprenderá, los de las demás
ciencias, de modo que constituirá el bien del hombre; pues aunque el bien del
individuo y el de la ciudad sean el mismo, es evidente que será mucho más
grande y más perfecto alcanzar y preservar el de la ciudad, porque,
ciertamente, ya es apetecible procurarlo para uno solo, pero es más hermoso y
divino para un pueblo y para ciudades. Este es, pues, el objeto de nuestra
investigación, que es una cierta disciplina política.
(Aristóteles. Etica a Nicómaco. Libro I, 1,2)

Resta'ns ara parlar en general de la felicitat, ja que l'hem fet fi dels actes
humans. Hem dit que la felicitat no és una disposició, ja que podria pertànyer a
un home que passés la seva vida dormint, vivint amb una vida vegetativa, i fins i
tot a algun que patís els pitjors desgràcies. Devem doncs posar la felicitat en una
activitat. Ara bé, entre les activitats, unes són necessàries i desitjables per una
altra cosa, i altres per si mateixes. És evident que la felicitat la felicitat ha de
col·locar-se entre les activitats desitjables. Per si mateixes i no per una altra
cosa, ja que no manca de res, sinó que es basta a si mateixa. Són desitjables per
si mateixes les activitats que no demanen res fora del seu mateix exercici. Tals
semblen ser les accions virtuoses, ja que obrar honesta i virtuosament és de les
coses desitjables per si mateixes. [...]

Ètica a Nicòmac], X, 6 i 7. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat
antiga, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.84-86).


Ara bé és difícil determinar què vol dir la felicitat, alguns consideren que les
diners o els honors els portaran a la felicitat.

Però Aristòtil considera que la felicitat és

 Un bé perfecte, que es busca per si mateix i no per la seva utilitat
 Un bé suficient per si mateix - Que fa desitjable la vida per si mateixa i no
a partir d’altres bens
 El bé s’aconsegueix exercitant l’activitat més pròpia del ésser humà
segons la virtut més excel·lent

quot;Em refereixo a la virtut moral, que és aquella que té relació amb les passions i
amb les accions humanes, que són les que connoten excés, defecte o just mig. Per
exemple, els sentiments de temor, de confiança en sí mateix, de concupiscència,
d'ira, de pietat, en una paraula de plaer o de dolor, poden afectar-nos molt o
massa poc, i en ambdues circumstàncies de manera defectuosa. Però, si
experimentem aquests sentiments en el moment oportú, per motius satisfactoris,
respecte a les persones que els mereixen, per fins i en condicions adients, ens
mantindrem en un excel·lent terme mig, que és allò característic de la virtut.quot;
Ètica a Nicòmac II, 6

Preguntes

1. Posa un títol al text.
2. Comenteu el text a partir de les següents preguntes :
a) Què és la virtut moral per Aristòtil? Té el mateix sentit la virtut per
Sòcrates? i per Plató?
b) A què es refereix quan parla de quot;just migquot; ? Ho podries explicar a
través dels exemples que exposa el text? Posa altres exemples que ajudin a
entendre millor el que vol dir.
c) Quan quot;ens mantindrem en un excel·lent terme migquot;?
d) Què és el que caracteritza la virtut?


e) Per què Aristòtil es refereix a la virtut? A què condueix la pràctica de la
virtut? Quina relació té amb la seva teoria Ètica?

 Teoria Kantiana. El bé com a bona voluntat.
 Teoria dialògica.
 Tradició Utilitarista. El bé Com a Utilitat

Activitats

EL CAS DE L’HOSPITAL ANGLÈS.

Un hospital de la Seguretat Social anglesa compta amb 200 malalts en llista
d’espera per ser operats del cor. Cada operació costa 6.ooo € i l’hospital té
un pressupost de180.000 € l’any.
Està científicament demostrat que l’èxit en les operacions de cor en pacients
fumadors és molt menor que en pacients no fumadors: l’esperança de vida
d’un fumador operat del cor és menys de la meitat de la d’un no fumador
operat i la seva qualitat de vida és molt pitjor.
Els cardiòlegs de l’hospital s’han reunit per decidir si donen prioritat als
pacients no fumadors, tot relegant als últims llocs de la llista d’espera als
fumadors.

EXERCICI



- Imagina que dels 200 pacients, la meitat són fumadors i l’altra meitat no
fumadors. Fes un càlcul utilitarista complet de les conseqüències que se
seguiran per la felicitat i infelicitat general si es dóna prioritat als no
fumadors. ¿Quina decisió adoptaria un utilitarista?
- Quina decisió prendries tu si fossis un metge d’aquest hospital ? Per què?
- En igualtat de condicions, colaries en la llista d’espera els nens i pacients
més joves ? Per què?
- Acceptaries operar primer un pacient qualsevol que ocupés l’últim lloc de
la llista i necessités d’immediat una operació per salvar la seva vida? Per
què? I si 50 pacients estiguessin en aquesta situació? Operaries abans els no
fumadors i els més joves ? Per què ?
- D’acord amb les teves respostes anteriors, ¿quina creus que és el principi
general que ha de guiar les decisions davant casos semblants ?

- Com concilia l’utilitarisme la preocupació per la felicitat dels altres amb
l’aspiració a la pròpia felicitat individual?
- Segons l’utilitarisme, ¿estaria bé mentir en determinades circumstàncies? I
assaltar un banc ? Raona les respostes.

Sabries distingir en els casos següents entre imperatius hipotètics i
categòrics ?

IC IH

Maria li demana un favor a Joan; Joan li ho fa tot pensant que en una
altra ocasió Maria li tornarà el favor


Júlia ajuda Lluís en matemàtiques per guanyar-se la seva amistat

El meu germà em farà el favor de venir a recollir-me perquè li ho manat
el meu pare

La Carme, sempre que et dóna un cop de mà, diu que se sent satisfeta
d’ajudar a la gent

Elena ajuda a en Jordi perquè pensa que ho ha de fer

quot;Obra només segons aquella màxima de la qual alhora puguis voler que es
converteixi en norma universal.
Kant, quot;Crítica de la raó
pràcticaquot;.

Aplica l'imperatiu kantià a les màximes següents:

- No mengis ni beguis en excés.
- Fes el que sigui més útil per al major nombre de persones.
- Sigues sincer amb tu mateix i amb els altres.
- Respecta les persones grans i cedeix-los el seient.

Creus que aquestes quatre màximes són universalitzables? Se t'acut alguna
situació en la qual seria millor incomplir-les? Quina?

TIPUS DE TEORIES ÈTIQUES:

ètica cognitivista (deontològiques, teleològiques); ètica no cognitivista.



1. Què respondries a qui et volgués convèncer de que el que està bé o està
malament és quelcom subjectiu, és quelcom que depèn de la forma de ser de
cadascú, de la societat o de la cultura ?

2. Què faries per aconseguir que algú actuï bé: castigar-lo ? gratificar-lo? O
donar-li raons i arguments ?

3. Com saps si has actuat bé: perquè et sents bé amb la teva acció o perquè
ja has reflexionat i pots donar raons de la teva conducta ?

4. Què creus que és més eficaç per arribar a ser moralment bo: el raonament
o l’hàbit ? Per què ?

5. Es pot ser feliç si els altres no ho són ?

13. Amb quines d’aquestes afirmacions estàs d’acord ? Justifica la teva
resposta:

- Justícia és tractar tothom per igual.
- Justícia és tractar de forma diferent aquells que són diferents
- Justícia és donar a cadascú el que es mereix.
- Justícia és donar a cadascú segons les seves necessitats.

14. Quins són, al teu parer, els mínims béns indispensables per tal que cada
persona pugui realitzar el projecte de vida que la faci més feliç ?


Exercicis ÈTICA DISCURSIVA.

1. Quines condicions no es compleixen en els següents casos de presa de
decisions per tal que la decisió sigui moralment correcta?

a. No accepto que Mohamed participi en aquesta decisió, encara que l’afecti,
perquè és immigrant.

b. Els ciutadans d’un país han votat a favor d’un president, encara que els
mitjans d’informació del país han amagat que estava greument malalt.

c. Els països rics varen pressionar als països pobres perquè decidissin a
favor de les seves propostes i interessos.

d. 20 alumnes d’una classe de 40 decideixen per votació, en absència de la
resta, ajornar un examen.

2. Creus que és suficient una simple votació per majoria per ajornar un
examen que havia estat fixar amb antelació ?. Per què ?

3. Creus que té sentit iniciar un diàleg si penséssim que és impossible
entendre’ns mitjançant raons i arguments o que no es pugui arribar a la
veritat ?



Bloc II ètica i política.

Els drets humans són un tipus d’ètica del respecte.

Mirar,estimar,saber, desitjar.. són termes intencionals, es a sir sempre que
mirem mirem algo, sempre que estimem estimem a alguna persona i per tatn
sempre que ens relacionem amb el mon ho fem de manera intencional es a dir ens
dirigim a alguna cosa del mon ja sigui estimant-la, mirant-la, sabent-la o bé
desitjant –la, El que està clar és que per molt que jo us digui: Jo desitjo... ningú
m’entendrà si no dic què és el què desitjo.

Doncs bé,la mirada filosòfica
EL RESPETO O LA
implica mirar de forma atenta les coses
MIRADA ATENTA.,
que passen al nostre voltant,no és que
Autor: ESQUIROL,
haguem d’inventar el què volem veure
JOSEP
sinó mirar clarament el que tenim al
Editorial: Gedisa
davant. Per què sempre hi ha coses o
Editoria
persones al nostre davant. Aquesta
Any de 2006
edició: qüestió que sembla tan obvia , es a dir,
obrir els ulls i veure-hi clar no és fàcil, ja
que sovint no ens parem a veure sinó només hi fem una ullada ràpida sense
parar-hi atenció.

Mirar des de les nostres vivències el què hi ha, el què vivim, requereix
parar-hi atenció I en aquest moment en què parem atenció a les coses, a les
persones equival a respectar-les a tenir miraments sobre les coses o les
persones. Parlar respectuosament a algú significa tenir cura, prestar atenció a
les paraules que usem veres aquella persona, evitem termes grotescos per què
parem atenció que podem ofendre aquella persona


Podem dir que l’atenció ha d’acompanyar totes les nostres accions, Si no
es d’ona això llavors fem accions sense sentit. L’atenció orienta l’acció o dit
d’una altre manera dona sentit a la vida i inclús podem arribar a argumentar que
sense atenció ni tant sols hi podria haver .

L’actitud de respecte al dirigir-se a les coses o a les persones pot ser de
gran valor orientatiu per resoldre problemes i tenir una visió més rica del mon
en què vivim. D’aquesta manera per exemple amb una major actitud
respectuosa podríem contrarestar dos trets desafortunadament molt extensos en
la nostre societat:la indiferència, la possessió descontrolada d’objectes de
consum.

La distancia total vers el què ens envolta ens porta a una interferència
sobre el què passa al nostre voltant el respecte coincideix amb la proximitat i al
interès.

En el preàmbul de la declaració dels drets humans de 1948 apareix dues
vegades la paraula respecte: queda clar que la PRINCIPAL FINALITAT DE
LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS es desenvolupar el respecte
vers uns drets i unes llibertats.

Qüestió. Núm1...
 Cerca el preàmbul de la declaració dels drets humans de 1948 i escriu les
oracions que contenen la paraula respecte.

-Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i
inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la
llibertat, la justícia i la pau en el mon.
Considerant que el desconeixement i el menyspreu als drets humans han
originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat , i
que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un
mon on els éssers humans , deslliurats del temor i la misèria puguin gaudir de
la llibertat d’expressió i de creença.


Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim
de dret per tal que les persones no es vegin forçades , com a últim recurs, a la
rebel·lió contra la tirania i l’opressió.
Contesta,
 Quins són els valors fonamentals que posa en relleu aquest text del
preàmbul?
 Com es poden fer realitat aquets ideals?
 A quins actes de barbàrie han influït més directament en la declaració
dels drets humans. Cerca la resposta en els apunts del dossier .


Qüestió núm2....:
Buy Now El miteCreate PDF without Trial Watermark!!
to de prometeu:
Allà el sofista Protagoras narra , a la seva manera el mite de prometeu: Hi
va haver un temps en que només existien els deus, tanmateix va arribar un temps
en que van sorgir totes les espècies animals i l’home. Epimeteu va ser
l’encarregat de distribuir entre totes las especies los distints talents i capacitats ,
però ho va fer de tal manera que quan va arribar al tron a la raça humana havia
gastats tots els talents i capacitats.. Llavors prometeu veien , veien la seva a
desesperació va robar als deus la capacitat tècnica i el foc per oferir-los als
humans. El resultat va ser bastant notable ja que els humans van inventar el
llenguatge , van construir cases i vestits , van cultivar el camp...però passava el
temps i vivien encara tot dispersos , la qual cosa els exposava a molts perills de
la naturalesa. Quan intentaven viure junts discutien entre si i s’atacaven els uns
amb els altres tant que ela final es tornaven a dispersar, Llavors Zeus, al donar-
se compte , va decidir intervenir per dotar als humans de quelcom que encara el
s’hi faltava: Justícia i respecte. Hermes seguint les indicacions de Zeus va portar
aisdos i diké als humans per a què hi hagués ordre i vincles d’amitat amb els
Humans.
Plató. Protagoras.
 Quina és la finalitat pedagògica d’un mite?
 Per què la tècnica no ajuda a crear vincles d’amistat entre la raça
humana?
 Creus que podem viure sense tècnica. Justifica la resposta.
 Seguint els apunts anteriors explica què és el respecte.
 Relaciona tècnica i respecte.
 Cerca informació sobre biotecnologia i /o us de cèl·lules mare,
modificació genètica i relaciona-la amb el respecte. I també fes-ne
una breu reflexió



Què són els drets humans?

Les persones tenim una sèrie de drets, independentment de la nostra posició
econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat. Aquests
drets, que es coneixen com a Drets Humans, es caracteritzen per ser:

Inalienables:

Ningú no pot desposseir a una persona dels seus drets. Cap persona, ni
Estat ni altra organització o ens, pot anul-lar, negar o negociar els drets
fonamentals de cap persona.

Inherents:

Essencials i propis de la persona, no es pot concebre a la persona sense els
seus drets.

Universals:

Són propis de totes les persones,en qualsevol lloc del món,
independentment de la seva raça, sexe, llengua, religió, nacionalitat,
capacitat econòmica, etc.

Limitats:

Els drets d'una persona arriben a només fins on comencen els drets de les
altres persones.

Inviolables:

Si entenem que els drets humans són inherents a la persona, qualsevol
persona, estat, organització, ... que vulneri o possi en perill l'exercici de
qualsevol d'aquests drets està cometent un acte injust, que pot ser penat
per la llei.


Aquests drets estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans,
adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva
resolució 217 A (III), el dia 10 de desembre de 1948

Els Drets Humans, tal com els coneixem avui, neixen com reacció davant les
barbaritats que va viure la humanitat durant la primera meitat del segle
XX.

El context històric en el qual neix la Declaració Universal dels Drets Humans, al
1948, és precisament, el de l'horror davant les dimensions, crueltat i aberració
de l'holocaust nazi que va afectar principalment a persones de religió jueva, però
que també va tenir entre les seves víctimes a altres col·lectius (gitanos,
lliurepensadores, comunistes). És precisament com reacció a aquests fets, que la
comunitat internacional de l'època, és a dir, l'anterior als processos de
descolonització, es va dotar de la Declaració Universal dels Drets Humans i va
posar les bases per al posterior desenvolupament de tot el cos jurídic del Dret
Internacional dels Drets Humans.

Evolució del concepte

Amb anterioritat a la DUDH ja s'havia iniciat el camí per al reconeixement de
determinats drets i la progressiva extensió a totes les capes de la societat dels
mateixos. L'evolució del concepte de drets humans ha de ser estudiat
necessàriament des d'una perspectiva històrica i cultural (IEPALA). El transcurs
de la història i l'evolució cultural han donat lloc a diferents formes de concebre
els drets d'acord amb gènere, de la classe social, la cultura, etc.

Referències a la conceptualització de drets (entesa com la recerca dignitat de la
persona) les trobem ja en l'Antiga Grècia, a Europa, en el codi Hammurabi en
Mesopotàmia i en l'Antiga Xina..



El codi de Hammurabi

Art. 196.- Si un senyor ha rebentat l'ull d'altre senyor, se li rebentarà el
seu.

Art. 197.- Si un senyor ha trencat l'os d'altre senyor, se li trencarà el seu
os.

Art. 198.- Si ha trencat l'os d'un plebeu pesarà (pagarà) una mina de
plata.

Art. 199.- Si ha rebentat l'ull de l'esclau d'un particular o ha trencat l'os
d'un esclau d'un particular, pesarà (pagarà a l'amo)la meitat del preu de
l'esclau.

Qüestió núm....

Què creus que evita aquest codi?
el Codi de Hammurabi, redactat al voltants del 1775 aC, fou vist com un
notable avenç: concretava lleis i d'aquesta manera evitava, com era
costum, que els forts imposessin en cada cas el seu caprici. Per altra
banda, només si les lleis eren proclamades era possible un debat sobre el
seu valor.

Més tard, a Europa la invasió dels pobles germànics i la descomposició de
l'imperi romà porten al naixement de diferents regnes. Sorgeix una nova
organització social, el feudalisme, que arriba a la seva culminació política durant
els segles XI i XII. El feudalisme es caracteritza per la divisió de la societat en
tres estaments desiguals, basats en el llinatge (o naixement) i el privilegi (llei
privada per a cada estament): L'Església, representant del poder diví a la terra;


Els nobles, posseïdors del poder polític i, juntament amb l'Església, de la
propietat de la terra; Els serfs, sense drets, i que podien ser venuts o transferits.

Amb la implantació de les monarquies absolutes durant el segle XV, el
feudalisme desapareixerà com règim polític de l'Europa Occidental, tot i que la
seva dimensió social (convertida en l'anomenat Antic Règim) arribarà fins a la
Revolució francesa.

Al disminuir les invasions s'inicia una lenta recuperació. Reneixen les ciutats i, a
partir del segle XII agafa força una nova classe social: la burgesia. Els seus
membres, al sentir-se desvinculats de les submissions feudals, inicien una llarga
lluita a favor dels drets civils. D'aquesta època de transició és la Carta Magna
(1215), al principi restringida als aristòcrates, i més tard estenent-se a la resta de
capes de la societat. Exemples d'aquesta evolució poden ser l’aparició de les
cartes:

Carta Magna

Anglaterra, 1215

mitjan segle XV s'inicia el Renaixement a Itàlia. Inspirat en l'antiguitat clàssica,
recobra la concepció grega de l'home en tant que mesura de totes les coses, i la
llibertat de pensament i d'acció es tornen irrenunciables.

El dret natural abandona la base teològica sobre la qual s'havia assentat durant
l'Edat Mitja i adopta una concepció purament racionalista. Els drets giren al
voltant de la persona individual independent de la col·lectivitat. Una concepció
unilateral i combativa: els drets enfrontats al poder, desenvolupats a través d'una
lluita entre l'Estat i l'individu, o entre aquest i l'Església.

El 1492 es produeix l'anomenat descobriment d'Amèrica. Va comportar grans
abusos sobre els indígenes, abusos que van acabar propiciant una reflexió sobre


els aspectes més inadmissibles de la colonització. Les Lleis d'Índies i la mateixa
Corona Espanyola van establir normes per a protegir a la població indígena.

Però si la població nadiua durant la colonització va tenir els seus defensors, els
autèntics oblidats van ser els esclaus d'origen africà, importats de forma
massiva per a fer funcionar les societats esclavistes que es van instaurar a les
colònies. Paradoxalment, durant el segle XVI, mentre la servitud estava en
procés de desaparició a Europa, a les colònies renaixia l'esclavitud, i sota les
seves pitjors formes.

A Amèrica del Nord els efectes de la colonització van ser encara més
devastadors, produint-se un genocidi que va afectar a la majoria de les poblacions
indígenes, al mateix temps que es recloïa els pocs supervivents en reserves.

Durant el segle XVII, a Anglaterra, es produeixen tres fets importants: La Petició
de Drets (1628), que protegia els drets personals i patrimonials; L'Acta
d'Habeas corpus (1679), que prohibia les detencions sense ordre judicial; La
Declaració de Drets (1689), que consagrava els drets recollits en els textos
anteriors.

L'anglès John Locke (1632-1704), és una figura cabdal del segle XVII.
Considerat el pare del liberalisme modern, va proposar que la sobirania emanava
del poble, que l'Estat havia de protegir els drets dels ciutadans i, anticipant-se a
Montesquieu, que el poder legislatiu i el judicial havien d'estar separats. Va tenir
una gran influència en la redacció de les grans declaracions de drets humans de
finals del segle XVIII.

Les primeres grans declaracions es van produir a les colònies angleses d'Amèrica
del Nord, impulsades pels seus conflictes amb la corona anglesa: el juny de 1776
es va proclamar la Declaració de Drets de Virginia i el juliol la Declaració
d'Independència dels Estats Units. La Declaració d'Independència, redactada
per Thomas Jefferson, afirmava el següent: quot;Sostenim com veritables evidències
que tots els homes neixen iguals, que estan dotats pel seu Creador de certs drets


inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la
felicitat...quot;.

Carta de Drets

Anglaterra 1689

Declaració de Drets del Bon Poble de Virginia

Realitzada en l'estat de Virginia en 1776.

Una dècada més tard, a Europa, en
els temps agitats de la Revolució
Montesquieu,Charles de
Francesa, el 1789 es proclama a
Secondat (1689-1755) -
París la Declaració dels Drets de
Moralista, escriptor i filòsof.
l'Home i del Ciutadà. A aquesta
Crític de la societat de Lluís
XIV. S'interessà pels declaració, la va seguir el 1793
problemes del poder polític i una segona més radical (amb
per les institucions. Enemic l'arribada de Robespierre i els
del despotisme i partidari
Jacobins al poder) i una tercera, el
d'un govern on quot;el poder freni
1795, més conservadora (arran de
el poderquot;.
la caiguda de Robespierre).
obra: De l'esperit de les lleis
Durant el segle XVIII van ser
fonamentals les idees de
Montesquieu i Rousseau. Montesquieu (1689-1755), va criticar severament els
abusos de l'Església i de l'Estat. A l'estudiar les institucions i costums francesos
de l'època, va donar formes precises a la teoria del govern democràtic
parlamentari amb la separació dels tres poders, legislatiu, executiu i judicial, en
tant que mecanisme de control recíproc entre ells, acabant teòricament amb la
concentració del poder en una mateixa persona i els consegüents abusos que


històricament havia produït l'il·limitat poder del monarca. Rousseau (1712-
1778), per la seva banda, va denunciar vigorosament les injustícies i misèries
resultants de la desigualtat social de la seva època, va propugnar la idea d'una
societat basada en igualtat absoluta, en la qual cada membre, alhora que se
sotmet a les decisions del col·lectiu, és al mateix temps part del poble sobirà, la
voluntat general del qual constitueix la Llei. Aquestes idees de Rousseau van
afavorir a l'elaboració del concepte dels drets humans al plantejar la necessitat de
l'existència d'una igualtat entre els homes, els quals han de sotmetre la seva
voluntat individual a la voluntat del col·lectiu, amb l'objecte d'arribar al benestar
comú.

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

Realitzada a França (com a conseqüència de la Revolució Francesa i de la
revoluci ó social que va implicar).

Declaració de Drets de 1791

Promulgada als Estats Units.

Les Declaracions anteriors estableixen, com es pot observar, una llista de drets i
llibertats fruit del procés històric d'emacipació colonial -en el cas dels Estats
Units- i de canvi de paradigma polític i social en el cas francès.

Déclaration des droits de l'homme
et du citoyen París, 1789

Preàmbul:
«Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional,
considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les
úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han


resolt exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i
sagrats de l'home, a fi que aquesta declaració, constantment present en tots els
membres del cos social, els recordi els seus drets i els seus deures; a fi que els
actes del poder legislatiu i del poder executiu puguin ser comparats a cada
moment … En conseqüència, l'Assemblea Nacional reconeix i declara, en
presencia i sota els auspicis de l'Ésser Suprem, els següents drets de l'home i del
ciutadà».

Artículo 7.- Ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido, como no
sea en los casos determinados por la ley y con arreglo a las formas que ésta ha
prescrito. Quienes soliciten, cursen, ejecuten o hagan ejecutar órdenes arbitrarias
deberán ser castigados; pero todo ciudadano convocado o aprehendido en virtud
de la ley debe obedecer de inmediato; es culpable si opone resistencia.

Artículo 12.- La garantía de los derechos del hombre y del ciudadano necesita
de una fuerza pública; por lo tanto, esta fuerza ha sido instituida en beneficio de
todos, y no para el provecho particular de aquellos a quienes ha sido
encomendada

Qüestió núm….

A partir de la lectura anterior, quines són les limitacions que hi veus en aquestes
formulacions?



Qüestió núm…

Montesquieu,

FRAGMENTS : De l'esperit de les lleis

Lleis naturals

quot; Les lleis, en la significació més àmplia, són les relacions necessàries que
deriven de la naturalesa de les coses; i en aquest sentit, tots els ésser tenen llurs
lleis ;...quot;

Lleis positives

quot;Des del moment que els homes viuen en societat, perden el sentiment de llur
feblesa; la igualtat que hi havia entre ells cessa, i comença l'estat de guerra. Cada
societat particular es fa conscient de la seva força, la qual cosa produeix un estat
de guerra entre nació i nació. Els particulars, en cada societat, comencen a sentir
llur força; cerquen de girar a favor seu els principals avantatges d'aquesta
societat, i això produeix entre ells un estat de guerra. Aquests dos tipus d'estats
de guerra han establert les lleis entre els homes. quot;
quot;Les lleis han d'ésser adequades al poble per al qual foren dictades, de manera
que és una gran causalitat quan les d'una nació poden convenir a una altra... Han
d'estar en relació amb el medi físic del país; amb el clima ... amb el gènere de
vida dels pobles ... han de relacionar-se amb el grau de llibertat que pot tolerar la


constitució; amb la religió dels habitants, amb llurs inclinacions... amb llurs
costums, amb llurs maneres. En darrer terme les lleis tenen relació entre elles;...quot;

Lleis educació

quot;Les lleis de l'educació són les primeres que rebem. I, com que ens preparen a
ésser ciutadans, cada família particular ha d'ésser governada d'acord amb el pla
de la gran família que les comprèn totes.quot;

Lleis i llibertat

quot;És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat
política no consisteix pas a fer el que hom vol. En un Estat, és a dir, en una
societat on hi ha lleis, la llibertat no pot consistir més que a poder fer el que s'ha
de voler i a no estar obligat a fer el que no s'ha de voler. Cal prendre consciència
del que és la independència i del que és la llibertat. La llibertat és el dret de fer
tot el que les lleis permeten; i si un ciutadà pogués fer el que les lleis
prohibeixen, no hi hauria pas llibertat, perquè els altres tindrien igualment aquest
poder.quot;

COMENTARI
1. Estableix diferències entre lleis naturals i lleis positives. Posa exemples.

2. Per què no es poden donar les mateixes lleis en tots els països?

3. Quina finalitat tenen les lleis de l'educació ?

4. Explica: quot;La llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permetenquot; Es pot
parlar de llibertat si s'han de seguir unes lleis?

5. Seria possible viure en una societat sense lleis? per què?



Si bé aquests drets i llibertats s'estableixen sobre el paper, el cercle de
persones que podien gaudir d'ells era molt reduït.

En ambdós casos es precisa la inexistència d'un sufragi universal (els textos
fan referència a les potestats dels homes i no a les dones ni als seus drets i
llibertats). Tampoc es pot passar per alt, la vigència de l'esclavitud als Estats
Units, que dintre del seu model de producció econòmica i d'estratificació social
incorporava a l'esclau com un ésser sense drets de cap tipus.

Amb aquestes Declaracions es van visualitzar tota una sèrie de drets, el
desenvolupament conceptual dels quals evolucionarà fins l'aparició i aprovació,
en 1948, de la Declaració Universal dels Drets

Qüestió núm...

Compara la declaració dels drets humans de Virginia amb la declaració dels
drets humans al 1948.

Reflexiona sobre les diferencies que hi ha entre ambdós.

El segle XIX és un segle d'avanços i retrocessos. En conjunt, és un segle de lenta
consolidació dels ideals proclamats per la revolució francesa. El liberalisme i el
romanticisme d'aquest segle tenen un pes específic en l'enfortiment de la


llibertat dels individus, i que les constitucions nacionals que es van creant la
tinguin en compte. És també el segle de la Revolució Industrial, de les
reivindicacions proletaries i de la conquesta del reconeixement del dret
d'associació. Apareixen a més noves teories socials: el socialisme utòpic, el
socialisme científic (marxisme) i l'anarquisme, teories que tindran, a principis del
segle següent, un gran protagonisme.

També és el segle de l'inici d'una nova lluita, la dels drets socials. Els moviments
obrers emprenen la defensa dels drets humans des d'una perspectiva
col·lectiva, de manera més àmplia, és el moment en el qual els treballadors
exigeixen les seves reivindicacions. Ja en el segle XX, les revolucions mexicana i
russa de 1917 constitueixen fets històrics determinants per a la consagració
jurídica d'aquests drets col·lectius, els drets econòmics i socials.

Durant el segle XIX, el filòsof, polític i economista anglès John Stuart Mill
(1806-1873), va tenir una gran influència. En el seu llibre quot;Sobre la llibertatquot;, va
reflexionar sobre la naturalesa i els límits del poder que pot ser legítimament
exercit per la societat sobre l'individu, argumentant que tota persona hauria de ser
lliure per a realitzar les conductes que desitgi sempre que no perjudiqui els altres.
Va ser un defensor de la llibertat d'expressió i, en tant que membre del parlament
britànic, va proposar diverses reformes del sistema electoral, especialment sobre
les qüestions de la representació proporcional i l'extensió del sufragi.

Algú ha dit que la història no és més que una successió de crims. Evidentment és
una definició incompleta, però acceptant aquesta limitació, potser en el segle que
més encaixa és en el segle XX: dues guerres mundials, incomptables guerres
regionals, guerres civils, sagnants revolucions... i un balanç esfereïdor de milions
de morts. Tota aquesta bogeria ha estat alhora el catalitzador d'una reacció en
sentit contrari, encaminada a evitar (amb resultats diversos) la seva repetició.

A la Primera Guerra Mundial va seguir-li la creació de la Societat de Nacions,
que encara que no va ser capaç d'evitar la Segona Guerra Mundial, sí va tenir el
mèrit de ser el precedent d'una organització supranacional de caràcter vinculant.


Altres avanços de la Societat de Nacions van ser la creació del Tribunal
Internacional de la Haia, la signatura del quot;Conveni internacional per a la
supressió de l'esclavitudquot; (signat el 1926 i completat i ratificat per les Nacions
Unides el 1956) o la creació de l'Organització Internacional del Treball.

A la Segona Guerra Mundial va seguir-la la creació de les Nacions Unides. Els
horrors de la guerra i els judicis de Nuremberg i Tòquio contra els alts
responsables nazis i japonesos, acusats de crims de guerra i genocidis, mostraven
la necessitat de regular de forma precisa el concepte de drets humans i, sobretot,
d'establir clarament quins eren aquests drets. El resultat va ser l'aprovació, el
1948, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb el pas dels anys, la
Declaració Universal, que com a tal no és de caràcter vinculant, s'ha anat
completant amb una sèrie de convenis, convencions i pactes, aquests sí
vinculants, que van desenvolupant, i en alguns casos ampliant, els continguts de
la Declaració Universal. L'objectiu a més és que aquests drets arribin a formar
part del dret positiu de totes les nacions, el que en molts casos ja ha succeït (una
altra cosa és que després siguin respectats).

Les normes i principis començats a promulgar fa segles de forma fragmentada i
difusa en diferents entorns culturals (amb una incidència en general limitada
sobre la vida quotidiana dels ciutadans de les corresponents èpoques històriques),
amb el pas del temps s'han anat consolidant i difonent: d'una banda, detallant
cada vegada amb més precisió els diferents drets i, d'altra banda, construint
societats dotades dels mecanismes necessaris per a vetllar pel respecte efectiu
d'aquests drets.

La Declaració Universal és la culminació, fins al moment, d'aquest afany
d'universalització i concreció dels drets de les persones.
Però és indubtable que la major fita en tota aquesta progressiva aparició de
texts internacionals és la Declaració Universal dels Drets Humans
emmarquen a l'individu en un context social, cultural i econòmic que no és
tingut en compte pels drets civils i polítics. S'estableixen i es reconeixen tota


una sèrie de drets que, portats a terme, garantirien la vida en condicions de
dignitat de les persones, així com el progrés social al que s’eludeix

La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i promulgada consta d'un
Preàmbul i un conjunt de Trenta Articles. Accepta els drets polítics defensats
en les constitucions dels països occidentals i accepta els drets socials i
econòmics que estaven en la base de la constitució de l'URSS. Tot rebutjant la
ideologia nazi, assumeix i proclama quatre principis bàsics:

a) el principi de la llibertat,

b) el principi d'igualtat,

c) el principi de no discriminació,

d) el principi de la solidaritat.

Quatre principis bàsics que donen fonament i es concreten en un conjunt de
drets:

Drets personals, com el dret a la llibertat, a la igualtat, a la vida, a la seguretat, a
fundar una família, …

Drets polítics, com el dret al sufragi universal i secret, a la llibertat d'associació,
…

Drets socials, econòmics i culturals, com el dret al treball, a l'estudi, a la
protecció de la salut, …

Es parla, també, de drets processals en el sentit de normes o vies que, en un
procés judicial, tenen per objectiu garantir l'efectivitat del conjunt de drets; per
exemple, dret a apel·lar a un tribunal superior.


Protecció dels Drets Humans

Els sistemes de protecció als drets humans estan dividits en diferents camps
operacionals:

 Universal, referent a l'esfera de les Nacions Unides
 Regional, existent en els continents americà, europeu i africà.

És important observar que en aquests sistemes són els Estats els responsabilitzats
o jutjats per violacions als drets humans i no els individus com és habitual en els
tribunals penals.

Sistema universal

La base del sistema universal dels drets humans esta en la Carta de les Nacions
Unides, signada al 1945, i en la Declaració Universal dels Drets Humans,
adoptada per l'Assemblea General de l'ONU en 1948 . A la Declaració es van
afegir dos pactes internacionals que van entrar en vigor en 1976, el Pacte Relatiu
als Drets Civils i Polítics (1966) i el Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i
Culturals (1966).

El Pacte Relatiu als Drets Civils i Polítics va establir el Comitè de Drets Humans,
amb seu en Ginebra, Suïssa. El Comitè examina els informes que els Estats han
de remetre periòdicament, també pot rebre denúncies individuals

El Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals va establir el Consell
Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), que es reuneix durant un
mes a l'any en sessions alternes entre Ginebra i Nova York. Durant la resta de
l'any els treballs del consell són desenvolupats pels seus organismes subsidiaris,
com la Comissió de Drets Humans i la Subcomissió per a la Promoció i Protecció
dels Drets Humans.

A més d'aquests instruments, hi ha molts altres convenis temàtics (drets de les
dones, drets dels nens, contra la tortura, contra la discriminació racial, etc.).


També aquests convenis estableixen mecanismes i organismes de control
específics (Comitè de Drets del Nen, Comitè contra la Tortura, Comitè contra la
Discriminació Racial, etc.).

Al 1993, va ser creat l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets
Humans (ACNUDH), la finalitat dels quals és investigar violacions de dret
humans, promoure la cooperació internacional, coordinar accions i elaborar
polítiques de drets humans dintre del sistema de l'ONU

Sistemes regionals

- sistema europeu

Funciona en l'àmbit del Consell d'Europa (no confondre amb el Consell Europeu
de la Unió Europea) i la seva principal font legal és la Convenció Europea de
Drets Humans (1950).

Fins 1998, el sistema europeu tenia dos organismes de control per a l'aplicació de
la Convenció, la Comissió Europea de Drets Humans i la Cort Europea de Drets
Humans. Amb l'entrada en vigor del Protocol n. 11 a la Convenció Europea de
Drets Humans (1994), la Comissió va ser suprimida i es va establir un
tribunal únic i permanent, amb seu a Estrasburg, França. El sistema va ser
totalment jurisdiccionalitzat, el que vol dir que la Cort Europea de Drets Humans
ha passat a formar part de l'ordenament jurídic de tots els Estats membres del
Consell d'Europa, entre ells Espanya i tota la resta de països de la UE.

La Cort Europea de Drets Humans és, a més, l'únic tribunal de drets humans que
els individus poden accedir directament. Això si, primer es necessari que el
ciutadà passi i esgoti totes les instancies judicials internes del país.

- Sistema interamericà


Funciona en l'àmbit de l'Organització dels Estats Americans (OEA) i les seves
principals fonts legals són la Declaració Americana dels Drets i Deures de
l'Home (1948) i la Convenció Americana sobre Drets Humans (1969).

En el sistema interamericà hi ha dos mecanismes de promoció i protecció als
drets humans, la Comissió Interamericana de Drets Humans, amb seu a
Washington, EEUU, i la Cort Interamericana de Drets Humans, amb seu a San
José, Costa Rica.

Les demandes individuals només poden dirigir-se a la Comissió que acaba
funcionant com un òrgan gairebé-judicial. La Comissió és responsable de les
investigacions de violacions de drets humans, de l'elaboració d'informes sobre
països i informes temàtics sobre drets humans i de l'enviament de casos a la Cort.
Si la Comissió conclou que ha existit una violació d'un dret fonamental, la
Comissió pot remetre el cas a la Cort, on es començarà un nou procés.

La Cort sol pot ser activada pels Estats que reconeguin la seva jurisdicció
contenciosa o per la Comissió en casos que es refereixin a aquests Estats. Els
ciutadans individuals no tenen accés directe a la Cort, tal com passa al sistema
europeu.

- sistema africà

Poc desenvolupat, funciona en l'àmbit de l'Organització de la Unitat Africana
(OUA) i la seva principal font legal és la Carta Africana de Drets Humans i dels
Pobles (1981).

L'organisme de control del sistema africà és la Comissió Africana de Protecció
als Drets Humans i dels Pobles, amb seu a Banjul, Gàmbia. La Comissió
Africana també permet demandes individuals. Un Protocol a la Carta Africana,
adoptat en 1998, preveu la creació d'un Tribunal Africà de Drets Humans.

Obs: En els sistemes regionals també trobem diversos convenis temàtics amb els
seus respectius mecanismes de control (La Convenció Europea per a la Prevenció


de la Tortura i els Tractes Inhumans i Degradants, Convenció Interamericana per
a Prevenir i Sancionar la Tortura, Protocol Relatiu als Drets de la Dona a Àfrica,
etc.).

Qüestions núm ...:

Analitzem el conflicte entre Palestina i Israel . La vulneració dels drets humans.

hthttp://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/documents.htm

http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/analisi.

htmtp://www.observatori.org/

 Cerca informació sobre el conflicte de forma objectiva sense posicionar-te
 Fes un anàlisis de com el conflicte vulnera els drets humans
 Digues quina opinió et mereix la situació que es viu de violació de drets
sistemàtica als territoris ocupats, el procés de mediació entre àrabs i
israelís, el paper de la religió en l'organització de l'Estat, quin hauria de ser
el posicionament de Nacions Unides i de la comunitat internacional...

DADES I INFORMACIÓ GENERAL

 Dades Generals CIA. http://www.odci.gov/cia/publications/factbook
 Ministeri d'Informació (Autoritat Nacional Palestina).
http://www.minfo.gov.ps/
 Servei d'Informació d'Israel (Ministeri d'Afers Exteriors Israelià)
http://www.israel.org
 Atlapedia Online Countries. Israel.
http://www.atlapedia.com/online/countries/israel.htm
 Mapa d'Israel. http://www.maps.com/magellan/Images/ISRNEI-W1.gif
 Mapa de Gaza i Cisjordània


http://www.maps.com/magellan/Images/ISRAEL-W1.gif
 Nacions Unides. La qüestió palestina http://www.un.org/Depts/dpa/qpal/
 Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Índex
de Desenvolupament Humà 2001. http://www.undp.org/hdr2001/spanish/
 Banc Mundial http://www.worldbank.org (anglès)
http://www.bancomundial.org/ (espanyol)
 Foreign Report. http://www.foreignreport.com
 Elections around the world (Political Resources on the Net)
http://www.agora.stm.it/elections
 Palestina. ArabNet. http://www.arab.net/palestine/palestine_contents.html

RECURSOS A LA XARXA

 Complete Guide - Government & Services (Autoritat Nacional Palestina).
 Welcome to Palestine!. http://www.palestine-net.com
 Ministeri d'Informació (Autoritat Nacional Palestina).
http://www.minfo.gov.ps/
 Servei d'Informació d'Israel (Ministeri d'Afers Exteriors Israelià)
http://www.israel.org
 Center for Security Studies and Conflict Research, ISN - Links Library.
http://www.isn.ethz.ch/infoservice/index.cfm?service=linkslib&Parent=31
5
 Documents de Nacions Unides referents a la qüestió palestina, UNISPAL.
 THE INSTITUTE FOR PALESTINE STUDIES.
 Amnistia Internacional.
 Human Rights Watch.
 PASSIA: Palestinian Academic Society for the Study of International
Affairs - Jerusalem.
 Center for Palestine Research & Studies (CPRS).
 Palestinian Academic Network.
 Informació bàsica al voltant de Palestina.


 Pàgina web quot;Occupationquot;.



Questions...
Artículo 2

1. Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta
Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión,
opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social,
posición económica, nacimiento o cualquier otra condición.
2. Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política,
jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa
una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un
territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a
cualquier
otra limitación de soberanía.quot;

Situacions:

1.- El professor de filosofia dona les notes d’ un examen. La nota més alta es un
9 y la més baixa és un 2,5. ¿Es vulnera el principio de igualtat: tots els alumnes
hauries de tenir un cinc?

2.- Una executiva realitza el mateix treball que el seu homòleg masculí i
tanmateix cobra un 30% menys.

3- A Austràlia, a l’hora de marcar el ramat, el normal és que els aborígens
treballin a canvi de menjar , però comencen a demanar a més a més un salari ja
que treballen moltes hores i tenen altres necessitats: medicines, roba... per a les
quals necessiten diners en efectiu. Però alguns ramaders australians no estan molt
d'acord.

4-Un home ha d'ingressar en la presó perquè li han imposat una fiança de


100.000 pts que no pot reunir i, no obstant això, un altre que té una fiança de 5
milions la paga i surt de la presó.

5.- La Premio Nobel de la Pau de 1991 Aung Sant Suu Kyi, de Myanmar (antiga
Birmània) va romandre gairebé sis anys, de 1989 fins a 1995, en arrest
domiciliari per manifestar de manera pacífica la seva oposició política al règim
militar que governa el seu país.

6- Un home, en Estats Units, és condemnat a mort. No pot pagar-se un bon
advocat i el seu advocat defensor, d'ofici, té acumulats molts casos i no pot
atendre a tots en les mateixes condicions. Et sembla que aquest home ha pogut
sofrir indefensió?
Qüestions:

Se't ocorre alguna altra situació que pugui vulnerar aquest article de la
Declaració?

Què es podria fer per a intentar acabar amb les violacions dels Drets Humans?

Què podríeu fer vosaltres en la vostra classe o en el col·legi?

.


quot;Artículo 5
Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o
degradantes.quot;

“El argumento moral.
Los apologistas de la tortura insisten, en general en el clásico argumento de la
eficiencia expeditiva por el cual las autoridades pretenden justificar los
sufrimientos, repudiables pero “necesarios”, de una persona, con la noción de
que se le infieren con el único propósito de defender un bien superior, como es el
de la mayoría. En esta apología se ignora el hecho de que la mayoría de las
víctimas de la tortura, incluso en países en pugna civil muy extendida, no tienen
ninguna información secreta que revelar acerca de los grupos de oposición
violentos. Se les tortura ya sea para extraerles confesiones o como severa
advertencia de no oponerse al gobierno. Aunque se pudiera demostrar que la
tortura es eficaz en algunos casos, no podría nunca aceptarse como permisible.
La tortura, independientemente del propósito que con ella se persiga, es una
agresión calculada a la dignidad humana, y ya por esa sola razón merece una
condena absoluta. Nada niega más nuestra común condición humana que el
hecho premeditado de causar dolores y humillaciones, injustificados e
injustificables, a un cautivo indefenso. Desde el punto de vista de la sociedad, el
argumento de torturar “sólo por esta vez” es insostenible. Una vez que se
justifique y permita la tortura con el propósito, más limitado, de combatir la
violencia política, su campo de aplicación se ensanchará, de manera casi
inevitable, alcanzando a sectores cada vez más amplios de la sociedad. Los que
torturen una vez seguirán haciéndolo, animados por la “eficacia” del
procedimiento para obtener la confesión o la información que desean,
independientemente de la validez de su contenido. Tales funcionarios
defenderán, dentro del aparato de seguridad, la necesidad de extender la tortura
a otros centros de detención. Es posible que formen grupos selectos de
interrogadores, para perfeccionar las normas de su aplicación, y que
desarrollen métodos que permitan ocultar sus efectos más evidentes. Esgrimirán


nuevas razones y necesidades que la justifiquen, cuando se manifieste agitación
en el seno de determinados sectores sociales. Lo que se iba a hacer “sólo por
esta vez” se convertirá en una práctica institucionalizada, que socavará los
principios morales y jurídicos contrarios a una forma de violencia que podría
afectar a toda la sociedad.
Por lo que se refiere al Estado, y si profesa defender la justicia, su deber es
proscribir la tortura. Ésta subvierte el dogma fundamental del justo castigo:
pena prescrita para delito probado. Si un gobierno se atiene al imperio de la ley,
la tortura debe prohibirse: las más de las constituciones nacionales, así como el
derecho internacional, tanto en tiempo de guerra como de paz, la prohíben de
manera explícita.
(‘Tortura’. Extractos del informe de Amnistía
Internacional. EDAI, Madrid, 1984, pág.5)

Exercici
Qüestions:
1-Cerca en el diccionari les paraules que no entenguis.
2- Resumeix amb les teves mateixes paraules el contingut del text
3-Els seus arguments defensen l'article 5 de la Declaració?
4-Digues si en els següents casos es pot dir que s'aplica la tortura:

- un xaval li dóna una pallissa a un altre perquè vol que li deixi el seu baló;
- un policia deté a un home de color, i abans de posar-li les esposes li dóna uns
cop_de_puny; - una dona està ingressada en l'hospital perquè el seu company
sentimental no accepta que ella vulgui trencar la seva relació i ho demostra
agredint-li.

5-Estàs d'acord amb l'argument esgrimit pels apologistes de la tortura que tot val
pel bé de la majoria? La democràcia és la imposició de les majories sobre les
minories o és també l'imperi de la Llei? I la justícia de les lleis és funció que
estiguin confirmades per la majoria o és funció de la seva moralitat intrínseca?


Apunts D'ètica

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Apunts D'ètica

Similar a Apunts D'ètica (20)

Apunts D'ètica