1. 5. La vida a la rereguarda
Imatge 1. La vida a la rereguarda

2. 5.1. Mort, carestia i destrucció
- La guerra i la mancança d'aliments va produir moltes mort a
tots dos bàndols.
- La desnutrició va provocar malalties i fins i tot morts.
(Aquesta situació va ser especialment greu a la zona
republicana).
- Es va produir una forta reducció de la producció industrial.
A causa de les dificultats per proveir-se de matèries primeres,
combustible i maquinaria, i també de la mobilització de la població
masculina per anar al front.
- Malgrat la població femenina es va incorporar al món laboral,
els esforços de la industria es van adreçar en el fabricament
Imatge 2. Cartell republicà.
d'armament i productes militars, cosa que va perjudicar
l'abastiment de la població de productes de consum.

3. - La guerra va comportar la destrucció de part de les infrastructures i les comunicacions.
- Els bombardeigs sobre pobles i ciutats van afectar durament la població civil.
El govern republicà no disposava El bàndol franquista comptava amb
d'efectius aeris importants. l'ajut dels avions i dels cuirasats
alemanys i italians.
- Així, des del primer moment, els bombardeigs
sobre la població civil van ser utilitzats pels
insurrectes com a instrument del terror i per la
destrucció de fàbriques, instal·lacions, ports,
habitatges..., a més de servir com a suport del
progrés del exèrcit.
- La repetició constant de bombardeigs damunt
Madrid, iniciats al octubre de 1936, va inaugurar
una pràctica que va a afectar especialment les
ciutats. Va provocar la construcció de més de
1.000 refugis subterranis.
Imatge 3. Bàndol republicà al front.

4. 5.2. La població desplaçada:
refugiats i exiliats
- Durant els primers dies de guerra, població civil
d'ambdós bàndols va fugir del territori en què es
trobaven per por de patir persecució a causa de les
seves idees polítiques o de la seva condició social.
- Molts membres de la burgesia, catòlics, clergues,
van fugir de la zona republicana els primers mesos
de l'esclat revolucionari.
- En el transcurs de la guerra, la zona republicana
va haver d'acollir els milers de refugiats que fugien
Imatge 4. Bombardeig.
de l'ocupació franquista.
A final del 1938, hi havien un milió de refugiats a la
Catalunya republicana.

5. - Els problemes d'alimentació, allotjament, escolarització, sanitat... van representar una important
tasca organitzativa per escollir una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians.
Davant de la impossiblitat d'evacuar tota la població civil, es va optar per donar prioritat als infants, que van ser
destinats principalment a països europeus i americans i la Unió Soviètica.
- Cap al final de la guerra, persones d'arreu d'Espanya I milers de soldats en retirada es van
concentrar a Catalunya per passar la frontera francesa.
- Una gran part dels refugiats van ser reclosos en camps de concentració improvisats a les platges
properes a Argelers i Sant Cebrià.
Imatge 5. Nens exiliats.