1. 2. La vida política i
l’alternança en el poder
Pàgines
151-152-153
Antonio Cánovas (1828-1897) Xavi C.
2. Contingut
2.1. Els partits dinàstics
2.2. Falsejament electoral i caciquisme
2.3. El desenvolupament del torn de partits
3. 2.1. Els partits dinàstics
Cànovas Partit alfonsí Partido Conservador
Sagasta
aglutina progressistes,
unionistes i alguns
republicans
Partido Liberal
Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903)
4. Conservadors i liberals Partits de minories
amb unes bases socials que es nodrien principalment de les
èlits econòmiques i de la classe mitjana benestant.
- La monarquia
- La Constitució
- La propietat privada
Defensaven
- La consolidació de l’Estat liberal,
unitari i centralista
5. L’alternança regular en el poder entre aquestes dues
grans opcions dinàstiques (torn pacífic) tenia com
objectiu assegurar l’estabilitat institucional.
El nucli dels conservadors catalans es reunia al voltant
d’un conjunt de prohoms
Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona i
Joan Mañé i Flaquer.
Van oposar-se a la tolerància de cultes sancionada per la
Constitució del 1876 i també a la política centralitzadora.
Els liberals catalans s’articulaven al voltant d’antics progressistes,
com Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet, que com a
alcalde de Barcelona impulsà l’Exposició Universal de
Barcelona del 1888.
6. 2.2. Falsejament electoral i
caciquisme
El sistema del torn pacífic es va
poder mantenir durant més de
vint anys gràcies a
la corrupció el caciquisme
electoral
Vinyeta de l’Esquella de la Torratxa, 1905
8. 2.3. El desenvolupament del torn
de partits
1876-1898 El torn va funcionar amb regularitat
de totes les eleccions
6, Els conservadors 4, Els liberals
Partido Conservador (1875 – 1881), al 1881 Sagasta
forma un primer govern liberal que introdueix el sufragi
universal masculí.
Al 1884 Cánovas torna al poder Pacte d’El Pardo
9. Alfons XII Regent Maria Cristina d’Habsburg Alfons XIII
10. Govern llarg de Sagasta (1885-1990)
els liberals impulsen una
Obra reformista
- Llei d’associacions (1887)
- Abolició de l’esclavitud (1888)
- Nou codi civil (1889)
- Reforma de la hisenda i de l’exèrcit
M. Martínez Cuadrado: Restauración y crisis de la Monarquía, 1991.
11. La reforma més transcendent va ser la implantació del
sufragi universal masculí en les eleccions generals (1890)
el cens electoral es va ampliar De 800 000 persones a 5 000 000 , ja que es va donar vot als homes més grans de 25 anys.
Desvirtuat per la continuïtat del frau i la corrupció
electoral, que van fer impossible una veritable
democratització del sistema.
· el 1890 els conservadors van pujar al poder
A la darrera dècada · el 1892 hi van tornar els liberals
del segle
· Cánovas va assumir la presidència (1895/97)
al 1897 va ser assassinat (fi de la seva presidència)
