1. LA GUERRA D’ULTRAMAR
Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón
Explosició del cuirassat Maine Charifa B.
2. La guerra d’ultramar
4.1. Cuba, la perla de les Antilles
4.2. La gran insurrecció
4.3. La intervenció dels Estat Units
4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra
3. 4.1. Cuba, la perla de les Antilles I
v Després de la Pau de Zanjón (1878)
Els naturals de Cuba esperaven de l’administració espanyola
Una sèrie de reformes:
Mateixos drets de representació política a les corts espanyoles
Participació en el govern de l’illa
Llibertat de comerç
Grans propietaris
L’abolició de l’esclavitud
Cap d’aquestes peticions s’havia complert degut a Negrers
Comerciants
peninsulars
4. 4.1. Cuba, la perla de les Antilles II
Àmplia representació al
parlament espanyol
Partido Autonomista L'autonomia de l'illa
Dos grans partits Programa de reformes
Majoritàriament per cubans
polítiques i econòmiques
Unión Constitucional
Comptava amb una forta
militància dels peninsulars
instal·lats a Cuba.
Abolició formal de l’esclavitud (1888)
El partido liberal de Sagasta
Reforma de l’estatut colonial de l’illa (1893) N
O
5. 4.1. Cuba, la perla de les Antilles III
Desigs d’emancipació i l’independentisme va anar guanyant posicions davant l’autonomisme
Objectiu
Partido Revolucionario Cubano (1893) Independència de Cuba
va aconseguir
Reconeixement exterior Sobretot del Estats Units
1
José
Martí
2 De la seva base social (1853-
1895)
3 Va rebre suport de cabdills revolucionaris
Máximo Gómez Antonio Maceo Calixto García
6. 4.1. Cuba, la perla de les Antilles IV
v L’any 1891 el govern espanyol va
augmentar les tarifes aranzelàries per
els productes importats a l’illa que
no procedissin de la Península.
v William Mckinley va amençar de
tancar les portes del mercat
nord-americà als productes cubans.
William
Mckinley
7. 4.2. La gran insurrecció I
v L’any 1879 es produeix un intent d’insurreccó la Guerra Chiquita
Derrotada l’any següent a
Manca de suport causa:
L’escassetat d’armament
Superioritat de l’èxercit espanyol
v El Grito de Baire, del 24 de febrer del 1895 va donar inici a un nou aixecament.
El general Calixto García
9. 4.2. La gran insurrecció III
El cap de govern espanyol, Cánovas del Castillo
1 Martínez Campos 2 Valeriano Weyler
Canvia completament els mètodes de lluita Forta repressió
Forta acció bèl·lica
acompanyada
d'esforç polític de
conciliació amb els
insurrectes
Martínez Valeriano
Campos Weyler
10. 4.2. La gran insurrecció IV
Plena selva
(la manigua)
Guerra no favorable per als soldats espanyols
Forces molt escampades
al territori que es
concentraven i
dispersaven ràpidament
La manigua
11. 4.2. La gran insurrecció V
L’any 1897 mor assassinat Cánovas del Castillo Nou govern liberal
El nou govern
Va confiar el comandament al general Ramón Blanco
Mantenir la sobirania espanyola a l’illa
Estratègia de conciliació:
Evitar el conflicte amb els Estats Units
L’autonomia de Cuba
El sufragi universal masculí
La igualtat de drets entre insulars i peninsulars
L’autonomia aranzelària
Però les reformes van arribar massa tard.
I els independentistes es van negar a
acceptar la fi de les hostilitats.
13. 4.2. La gran insurrecció VII
Rebel·lió a les illes Filipines (1896)
Liga Filipina (1892) Organització clandestina Katipunan
José Rizal
Burgessia mestissa hispanoparlant i de grups índígines
Camilo García Polavieja Política repressiva Condemna a mort a
Rizal al final de l’any
1896
Nou govern Pacificació momentània de l’arxipèlag
14. 4.2. La gran insurrecció VIII
José Rizal (1861-1896) fundador Antonio Cánovas del Castillo (Partido
de la Lliga Filipina, l'any 1892 Conservador), assasinat l'any 1897
15. 4.3. La intervenció dels Estat Units I
vEls Estats Units donen suport a Cuba
Va enviar el port de l’Havana el cuirassat
McKinley Va patir una
Maine
explosió
Aquest va ser el pretext per iniciar el conflicte
El govern dels Estats Units va enviar a Espanya un Ultimàtum que exigia la retirada de Cuba
Derrota a la batalla de Santiago
Esquadra comandada per
Comença la guerra hispanonord-americana
l’almirall Cervera
Derrota a la batalla de Cavite
Explosició del cuirassat Maine
16. 4.3. La intervenció dels Estat Units II
El 1898 es va signar la Pau de París Espanya abandona: Cuba,
Puerto Rico i les Filipines
17. 4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra
Les classes benestants i les principals entitats econòmiques catalanes
Defensaven l’espanyolitat de les colònies
Van donar un clar suport a la política de guerra del govern espanyol
Les classes populars Pacifistes
Sentiment d’oposició a la guerra
Antimilitaristes
Els republicans federals es van oposar a la guerra frontalment
(Francesc Pi i Margall, va ser una de les poques veus crítiques)
A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport a
la política del govern. Però el 1887 van criticar el fracàs del projecte
autonomista del govern liberal de Sagasta i van defensar la necessitat
d'aconseguir la pau amb una negociació amb els insurrectes que comportés un
règim autonòmic a l'illa. Per a molts catalanistes l'autonomia cubana podia
significar un precedent per a les seves aspiracions descentralitzadores.
