1. ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT DE LES
ESCOLES I CENTRES
PÚBLICS
R ol uc i ó de 21 de j uny de 2013 per l a
es
qual
s ’ aproven el s
doc um s
ent
per
a
l ’ organi t zac i ó i l a ges t i ó del s c ent res
per al c urs
2013- 2014
Ol es a
2013
de
M s errat ,
ont
a
2
de
s et em
bre
de

2. NOVETATS: Documents per al curs 2013-2014 (I)
1. Transversals. Els Documents es presenten en 4 àmbits amb l'objectiu de
transmetre la coherència entre les etapes educatives i simplificar els
continguts:
Projecte educatiu de centre (8 documents)
Currículum (20 documents)
Organització del centre (5 documents)
Gestió del centre (13 documents)
2. Actualització al llarg del curs. Els Documents s'adaptaran als canvis
normatius que es vagin publicant, convertint-los així en una font d'informació
dinàmica per als equips directius i els professors dels centres. Un nou apartat
d'actualitat informarà puntualment de les novetats que es
produeixin durant el curs; a més, s'enviarà un correu electrònic als centres als
quals afecti aquella informació.
3. Tota la normativa, les orientacions i els models de documents en un
espai. Des de la pàgina dels Documents es pot accedir directament a les
disposicions normatives classificades, les resolucions internes, les
comunicacions als centres i els formularis, sol·licituds i certificats de tots els
procediments acadèmics i administratius.

3. NOVETATS: Documents per al curs 2013-2014 (II)
Mostra de la pàgina web

4. OBJECTIUS: Objectius prioritaris del sistema educatiu
Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l'èxit escolar i l'excel·lència
educativa.
Els centres han de concretar en les seves actuacions els aspectes següents, recollits en
el document "Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar":
El català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del
sistema educatiu.
La innovació metodològica i didàctica a les aules per a l'adquisició de les competències
bàsiques.
L'ús de les TAC i dels recursos digitals per afavorir la millora dels processos
d'ensenyament i aprenentatge, de la competència digital i dels resultats escolars.
La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les àrees i matèries
curriculars i la consolidació d'un hàbit de lectura.
La personalització dels aprenentatges a través de l'atenció individualitzada.
La cultura avaluativa i el retiment de comptes per a la millora.
La implicació i el compromís de la família en l'escolarització i el seguiment de l'evolució
acadèmica i personal de l'alumne.
La prevenció i la reducció de l'absentisme i l'abandó escolar amb estratègies i actuacions
educatives i organitzatives que impliquin el centre, les famílies i els serveis socials.

5. OBJECTIUS: Promoció de l'equitat a fi d'evitar qualsevol marginació
Promoure l'equitat en un centre educatiu és afavorir la igualtat
d'oportunitats per al ple desenvolupament de les potencialitats de cada
infant o jove i reduir el risc de qualsevol tipus de marginació i exclusió. Amb
aquest objectiu, cal que els centres creïn les condicions que facin possible
que tothom accedeixi a una educació de qualitat. Això es pot aconseguir si el
centre està especialment amatent a:
Detectar les necessitats específiques dels alumnes (físiques, cognitives,
afectives i relacionals, i socials), preveure'n la tutoria adequada i vetllar pels
aspectes afectius, emocionals i relacionals.
Adoptar mesures preventives respecte a l'absentisme escolar i fer-ne un
seguiment acurat.
Fomentar la integració escolar i social de tots els alumnes i de les famílies.
Col·laborar amb els agents i entitats educatives de l'entorn per tal de
promoure la participació i l'arrelament al territori.

6. AVALUACIONS: Les avaluacions externes dels centres educatius
Pel que fa a l'avaluació de centres i de serveis educatius, la Inspecció d'Educació
ha desenvolupat dues estratègies que són complementàries:
1. El sistema d'indicadors de centre (SIC), que té una doble finalitat: proporcionar
informació útil als centres educatius per a la seva millora i facilitar informació a la
Inspecció per desenvolupar la seva funció avaluadora.
2. El model d'avaluació externa indicativa per a tots els centres (AIC) i
d'avaluació diagnòstica i de qualitat (ADIQ) per als centres que tenen més marge
de millora.
A partir del curs 2013-2014, la Inspecció d'Educació farà cada curs escolar una
avaluació indicativa de centre (AIC) a partir de la informació que aporta el SIC.
Aquesta avaluació situarà els centres educatius en quatre nivells de qualitat,
d'acord amb l'assoliment dels objectius mínims fixats per a un cicle plurianual de
quatre cursos. Els objectius mínims es concretaran a partir d'una anàlisi
d'eficiència feta per la Inspecció d'Educació de manera individualitzada per a
cada centre educatiu (*), atenent el seu context, és a dir, els seus condicionants.
El nivell de qualitat d'un centre educatiu en un curs escolar dependrà de
l'assoliment dels objectius corresponents a aquell curs, independentment del
que facin la resta de centres educatius.
La classificació del centre per nivell de qualitat facilitarà detectar els centres
amb més marge de millora, que requereixen una avaluació més aprofundida per
tal de fer la diagnosi dels problemes i poder proposar objectius de millora.
(*) 15% de millora de resultats a les proves externes proposat per la inspectora per al curs 14-15

7. CURRÍCULUM: Plans individualitzats (PI)
Un pla individualitzat (PI) és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per
donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.
Un pla individualitzat per a un alumne s’ha d’elaborar quan es consideri que són
insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de
reforç previstes.
El tutor és el coordinador responsable de l’elaboració i seguiment del pla .
L’elaboració d’un pla individualitzat s’ha de fer a partir d’un dictamen
d’escolarització, d’un informe psicopedagògic o a demanda del tutor, o d’un altre
docent, si identifiquen que no són suficients per al progrés d’un alumne les mesures d’atenció a
la diversitat que s’han planificat a la programació general anual i al suport escolar personalitzat.
Per als alumnes que tenen un dictamen d’escolarització motivat per condicions vinculades a
discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament s’ha d’elaborar un pla individualitzat durant els
dos primers mesos del curs.
L’avaluació contínua dels alumnes que cursin PI s’ha de fer dels aprenentatges,
habilitats, àrees o matèries que cursi l’alumne. La informació que es facilita a les
famílies en els informes escrits i en les entrevistes ha d’incloure prioritàriament els
resultats d’aquesta avaluació.
Si l’alumne no cursa determinades matèries, aquestes no s’han de qualificar a les
actes d’avaluació ni a l’expedient de l’alumne, però sí cal fer-hi constar el motiu i informar els
pares que es procedirà d’aquesta manera a efecte d’expedient acadèmic.

8. CURRÍCULUM: Suports addicionals
El centre ha de concretar propostes pedagògiques referides a aspectes
organitzatius i metodològics per a un suport individual o en petit grup per
als alumnes que el necessiten (SEP, reforç, SEP conductual, tutoria
afectiva,...)
Aquest reforç ha d'aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al màxim
els seus aprenentatges.
S'ha de fer una previsió temporal d'aquest suport i s'ha de retirar tan bon
punt l'alumne hagi superat les dificultats que l'han motivat: alumnes
nouvinguts, dificultats d'aprenentatge o de conducta.

9. CURRÍCULUM: Impuls de la lectura
Cal que els centres considerin que la lectura en un centre educatiu inclou:
Saber llegir. L'aprenentatge de la lectura representa el desenvolupament de la
capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos . L'assoliment de les
habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al cicle inicial de primària i és en
aquest curs on s'han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes
que hi presentin dificultats. Correspon als cicles posteriors de primària continuar el
treball de les estratègies lectores i consolidar la fluïdesa lectora.
Llegir per aprendre. La competència lingüística en general i la comprensió lectora en
particular són a la base de qualsevol aprenentatge. Els alumnes han de ser
responsables del seu aprenentatge, sent conscients de les estratègies específiques
que fan servir en cada àrea del coneixement. A més, han de tenir la capacitat d'usar
la lectura com a eina d'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de
coneixements.
Gust per llegir. S'adquireix desenvolupant l'hàbit lector i fomentant la lectura
sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s'ha llegit,
sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir amb
els altres. Per aconseguir aquest objectiu, a l'espai del Pla d'impuls de la lectura del
portal XTEC, es poden trobar adreces d'interès, orientacions, recursos, materials
didàctics i bones pràctiques, perquè incorporin i sistematitzin estratègies lectores com
a eix vertebrador dels aprenentatges.

10. CURRÍCULUM: Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura
Atesa l'"Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar" , establerta al Pla de Govern,
que té com a objectiu reduir a la meitat el fracàs escolar , es considera la
competència comunicativa lingüística i audiovisual com a eix vertebrador de tots els
aprenentatges.
Cal que els centres garanteixin a l'alumne el procés d'aprenentatge de la
llengua, la lectura i l'escriptura al llarg del segon cicle d'educació infantil i de
l'etapa d'educació primària.
L'assoliment d'aquestes competències és la clau per a l'aprenentatge de totes les
àrees del currículum.
S'han d'establir acords, a l'educació infantil i al cicle inicial de primària, pel que fa a
la planificació de les activitats de lectura, a l'ensenyament de la comprensió lectora, al
procés d'aprenentatge de la lectura, que aniria de la descoberta de les lletres a
l'autonomia en la descodificació i, finalment, a la intervenció docent a partir de
l'avaluació de l'alumne.
La lectura i l'escriptura són factors fonamentals per a l'aprenentatge i han d'estar
incloses en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva
pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris
destinats a la lectura.
Al portal XTEC, a l'apartat Currículum i orientació, hi ha un recull de recursos i
materials relatius als processos d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

11. LES LLENGÜES: L'atenció lingüística individualitzada
Quan una família ho sol·liciti, els equips directius o els titulars dels centres
han d'adoptar les mesures organitzatives pertinents per prestar l'atenció
individualitzada en castellà en el primer ensenyament a què fa referència
l'article 11.4 de la Llei d'educació (*), de manera que es faci compatible la
pertinença al grup classe amb l'especificitat dels aprenentatges d'aquests
alumnes.
La direcció del centre ha de comunicar als serveis territorials les necessitats
derivades de l'organització de l'atenció individualitzada en castellà en el
primer ensenyament que no puguin ser ateses amb els recursos propis del
centre.
* (4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels
alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord
amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en
aquesta llengua.)

12. DIVERSOS SUPÒSITS: Absentisme d’alumnes
L’absentisme pròpiament dit és la no-assistència reiterada i no justificada de
l’alumne en edat d’escolarització obligatòria al centre educatiu en què està
matriculat.
En detectar un cas d’absentisme escolar, el centre educatiu s’ha de posar en
contacte amb el pare, mare o tutor legal per tal d’informar-los de la situació i
recordar-los l’obligació de vetllar per l’escolarització correcta dels fills.
Si d’aquestes actuacions no en resulta la rectificació del comportament absentista, la
direcció del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situació
d’absentisme als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació, n’ha de
quedar una còpia arxivada al centre a disposició de la Inspecció d’Educació.
Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situació d’absentisme, la
direcció del centre educatiu n’ha d’informar la direcció dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerència del Consorci d’Educació, per tal
que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcció General d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència (DGAIA).

13. DIVERSOS SUPÒSITS: Assistència dels alumnes
L'assistència dels alumnes de tots els nivells educatius al centre és
obligatòria. El centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de
l'assistència a classe i de seguiment dels alumnes.
En el cas dels alumnes menors d'edat, el centre ha de comunicar
periòdicament i de manera sistemàtica a les seves famílies les faltes
d'assistència no justificades.
En el cas d'absències repetides, dins el marc d'actuacions previst per a
aquests casos en el centre, s'ha de procurar en primer lloc la solució del
problema amb l'alumne i el pare, mare o tutor legal, i, si cal, s'ha de
sol·licitar la col·laboració dels professionals dels serveis educatius i dels
serveis socials del municipi.

14. DIVERSOS SUPÒSITS: Marges de tolerància en l'horari d'entrada
Les normes d'organització i funcionament del centre concreten l'horari marc
del centre i estableixen les hores d'entrada i de sortida dels alumnes d'acord
amb la planificació de l'activitat lectiva.
Correspon a cada centre determinar, en les seves normes d'organització i
funcionament, quins són els marges horaris màxims per permetre l'entrada
dels alumnes al centre més enllà de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat
escolar, fent sempre excepció dels casos en què s'addueixi una raó que el
director del centre consideri suficientment justificada.

15. DIVERSOS SUPÒSITS: Problemes entre els progenitors
En els supòsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals d’alumnes
menors d’edat, cal tenir en compte els criteris següents:
Com a regla general
No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els
pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.
Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les
relacions esmentades.
Com a qüestions específiques
Cap persona no està obligada a proporcionar informes dels alumnes, a petició d’un
advocat. Cal exigir l’oportú requeriment judicial .
Els pares, si no han estat privats judicialment de la pàtria potestat, tenen dret a rebre
informació sobre el desenvolupament educatiu dels fills.
Els pares que hagin estat privats de la pàtria potestat s’han de sotmetre al règim de
relacions amb el fill que hagi estat establert mitjançant sentència judicial.
En cas de desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge.
Els infants més petits han de ser lliurats, a l’hora de la sortida, als pares
que en tinguin atribuïda la guarda i custòdia o a les persones que en tinguin
l’encàrrec.
Davant de qualsevol exigència que depassi els criteris que s’han expressat
anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

16. COMUNITAT EDUCATIVA: Escola i Família. Junts x l'Educació
El Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels centres l'eina de suport
informàtic Escola i Família: Junts x l'Educació, amb instruments de diagnosi,
orientacions i recursos per promoure la implicació de la família en el procés
educatiu dels fills i la participació en el funcionament del centre.
L'aplicació es desenvolupa a partir de cinc línies d'intervenció: Acollida,
Carta de compromís educatiu, Informació i Comunicació, Participació i
Formació per a famílies. Aquestes línies es plantegen des de tres àmbits,
centre, aula i entorn. La continuïtat i coherència entre les diferents accions
que es desenvolupin en els tres àmbits han de permetre donar sentit i èxit a
cada línia d'intervenció.

17. DARRERA HORA: Millorar l’aplicació dels criteris de substitució
El Parlament de Catalunya ha aprovat una Moció de data 3 de juliol de 2013,
sobre la gestió de les plantilles docents als centres educatius:
Ampliar els supòsits de cobertura de baixes docents del Departament
d'Ensenyament a partir del primer dia en els centres amb més necessitats
d'atenció individualitzada que mantenen l'ampliació horària -centres
d'atenció educativa preferent i escoles situades en entorns socials i
econòmics desfavorits- en els centres integrants de les zones escolars rurals i
en les especialitats de més dificultat de cobertura amb les plantilles
disponibles dels centres -com ara els logopedes d'audició i llenguatge- i en les
unitats de suport a l'educació especial en l'ensenyament obligatori i en les
escoles d'educació especial.
Ampliar els supòsits de cobertura de baixes de docents en un termini més
reduït -des del sisè dia lectiu- a primària, en les especialitats d'anglès,
música i educació física, i en totes les de les escoles oficials d'idiomes.

18. DARRERA HORA: Marc per al plurilingüisme
La finalitat, segons ha destacat la consellera d’Ensenyament, és aconseguir
que l’any 2018 l’alumnat en acabar l’ESO sigui competent en llengua
catalana, en llengua castellana i, com a mínim, en una llengua estrangera
-prioritàriament l’anglès- i que un 75% hagi tingut l’opció de conèixer una
altra llengua.
Un altre objectiu és aconseguir que al final de l’ESO el percentatge d’alumnes
que assoleixen el nivell B1 del marc europeu sigui superior al 50% en la
primera llengua estrangera.Així, l’objectiu és que a Primària es faci un mínim
del 12% del currículum en anglès, un 15% a l’ESO i l’FP, i un 18% a Batxillerat.
En una primera fase, que començarà al setembre, es posarà en marxa un
programa pilot en llengua estrangera a 50 centres amb alumnat de
primària, ESO, batxillerat i FP. Aquesta prova tindrà un cost de 50.000 euros.
A més de potenciar les llengües estrangeres previstes en el currículum, es
difondran les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, com a riquesa
personal i col·lectiva.

19. Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar (I)
Introducció
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament
d’Ensenyament, promou i lidera una ofen­siva de país a favor de l’èxit
escolar, que vol implicar i comprometre tota la societat catalana, amb
l’objectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracàs
escolar i d’abandó dels estudis.
Objectius del Pla
1. Millorar el nivell competencial dels alumnes d’educació primària (EP)
1.1. Reduir el percentatge d’alumnes amb baix rendiment en competències
bàsiques en llengües i mate­màtiques per sota del 15 % al final del 2018.
(Prova de 6è d’EP)
1.2. Aconseguir un percentatge d’alumnes amb alt rendiment en
competències bàsiques en llengües i ma­temàtiques superior al 40 % al final
del 2018. (Prova de 6è d’EP)

20. Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar (II)
Eixos d’actuació
1. Professionalització de la docència
2. Suport escolar personalitzat (SEP)
3. Impuls de la lectura
4. Innovació metodològica i didàctica a les aules
5. Autonomia de centre
6. Professionalització de la direcció
7. Implicació i compromís de la família
8. Relacions de la comunitat educativa i l’entorn
9. Absentisme i abandó escolar
Seguiment i avaluació
L’avaluació de la implementació es realitza a partir de la valoració sobre el grau
d’aplicació i de qualitat de les actuacions previstes que en fan les unitats responsables,
de la valoració que en fan la Inspecció d’Educació, els centres educatius, els
professors i les famílies.
L’avaluació de l’impacte es realitza a partir de l’evolució des d’una perspectiva
temporal de les dades obtingudes per als diferents indicadors de resultats que
s’especifiquen per a cada objectiu del Pla.
El Departament d’Ensenyament ha previst complementar l’avaluació
interna del Pla amb la incorporació d’altres avaluacions externes.