2. Mori Art Museum, Roppongi, Tokyo, Japan. Samsung Museum of Modern Art (Leeum), Seoul, S Korea. National Gallery of Canada, Ottawa, Canada. Palace of the Asturian Center, National Museum of Fine Arts, Havana, Cuba.
4. Louise Bourgeois és una icona de l’art feminista Es va fer a si mateixa, atrevint-se a anar més enllà del que estableix el món de l'art, un territori que, com ella advertia, era feu de l'home. Va ser, en molts sentits, una pionera. "Tenia la sensació que l'escena artística pertanyia als homes i que jo estava, d'alguna manera, envaint els seus dominis" .
5. «L’art, per a ella, no és treball: és vida» la va definir The New York Time.
6. Una infància traumàtica El gran trauma en la vida de Louise Bourgeois va ser les repetides infidelitats del seu pare i, sobretot, la seva aventura amb Sadie, l’institutriu anglesa que la cuidava. El Sr. Bourgeois, a més, era irascible, especialment amb Louise. i la mare tenia vocació de víctima: no volia veure els enganys del seu marit, no s'atrevia a plantar cara a la seva violència... Louis amb el seu pare Louis amb el seva mare
7. Femme Maison . 1947. Tinta sobre paper. Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York. En principi havia estat gravadora i pintora, però cap l’any 1947 es decanta por la escultura. Femme maison «Femme maison» mostren l’espai ambivalent que ha tingut per a les dones sempre la casa: d’una banda com a lloc de refugi i pel un altre com a espai de reclusió, d’asfíxia i empresonament. Tot i que aparentment pot denunciar la claustrofòbia de la vida de les dones (com la de la seva mare) “Femme Maison” reivindica aquest univers femení com una font d'inspiració i orgull.
8. A principis de 1940 burgesa era una dona jove que lluita per tirar endavant una família i trobar el seu lloc en el món de l'art novaiorquès. Vivia amb el seu marit, Robert Goldwater, i els seus tres fills en un bloc d'apartaments de Manhattan. Ella va usar l'espai del terrat com un estudi a l'aire lliure, el seu treball reflecteix la verticalitat dels gratacels del voltant. Listening One (Un escolta) 1947 Bronze, pintada de blanc. The Personages
9. “ The Personages ” , és un grup de més de vuitanta escultures totèmiques de fusta que l'artista va realitzar a Nova York entre 1945 i 1950. Bourgeois caracteritzava aquestes obres com a substituts de la família i els amics que va deixar enrere a França quan es va instal·lar a Nova York el 1938. The Personages Són escultures verticals formades per un sol bloc , malgrat el seu aspecte de fermesa tenen una base que resulta ser molt fràgil , aportant a la figura un caràcter inestable. La polaritat de la seva identitat està per tant latent en la seva obra, la seva vulnerabilitat i la seva fortalesa sempre es toquen.
10. Sleeping Figure (Figura dormint) 1950 MoMA Bourgeois va descriure l’escultura com: “ Una figura guerrera que no pot enfrontar el món i està a la defensiva” El seu rostre és comparable amb una màscara. Les seves llances, semblen donar-li suport en lloc de defensar el seu cos. Encara que mai va ser formalment part del grup surrealista, Bourgeois coneixia a molts poetes i artistes surrealistes i compartien el seu interès per l'art primitiu i l'inconscient .
11. Quarantania 1947 Les cinc formes abstractes van ser originalment concebuts com a peces individuals, que va exposar per separat. Després les uneix en una sola base per representar la unitat familiar: espòs, esposa i tres fills. Cada membre del grup manté la seva independència i, tots junts, protegeixen la figura central.
12. A mitjans de la dècada dels 60 realitza una sèrie d'escultures amb materials mal·leables com el guix i el làtex. Es tractava d'un clar allunyament de l’obra anterior, les estructures rígides. Le Regard ( La mirada) 1966 Làtex i tela. Una massa ovalada que evoca els genitals femenins.
13. Fillette 1968 Làtex sobre guix. MoMA. Nova York Referències a la sexualitat, a la seva condició de dona i una forta crítica dels valors masculins encarnats per la figura paterna són una constant en les seves creacions. Obra ambivalent, femení i masculí a la vegada. Té forma òbvia d'un penis, amb una coberta protectora femenina. L'ambivalència femení-masculí també es poden trobar en l'elecció de materials, el guix dur i el làtex flexible que cobreix. A la part superior, un ganxo permet que l'escultura pengi del sostre. Vist des de baix, les dues boles són, evidentment, una referència als testicles , però també podria ser pits , sovint retratat per Bourgeois com a formes esfèriques.
14. Fotografiada per Robert Mapplethorpe. Imatge provocativa i heroica de la dona, oposant-se als estereotips de dona-nina, maniquí passiu al servei de les fantasies masculines. A la instantània, l'artista, ja octogenària, posa somrient transmetent la serenitat que sembla haver-li donat la superació del seu conflicte patern, representat per aquest fal·lus que sosté sota el braç, com a símbol de la seva definitiva dominació sobre ell, com a objecte, tal com ella mateixa ha dit, inspirador de sentiments tan contradictoris com la tendresa i la por.
15. L'escultura representa alhora una taula i un llit. Al centre hi ha una taula coberta per un mantell de làtex amb protuberàncies globulars i envoltada d'un sostre i un terra en què sobresurten figures a manera de pits, ventres, natges i núvols, construint una atmosfera asfixiant. Una obra que té el seu origen en la por però que simbolitza també la superació de la mateixa, la superació de la por de les dones a enfrontar-se al poder patriarcal. The Destruction of the Father ( La Destrucció del Pare) 1974. Guix, làtex, fusta. recreada en un ambient il·luminat per una llum vermella “ el vermell és sang, dolor, violència, perill, venjança, gelosia, ressentiment, culpa ... “ la materialització del seu somni infantil de menjar-se i destruir al seu pare.
16. L'origen d'aquesta obra es troba en un somni de l'artista en el qual es reproduïa una escena domèstica de la seva infància : " El pare es vantava vanitós dels seus èxits, humiliant els seus amb la seva presumpció, sentint-se cada vegada més insignificants a la taula de menjador al voltant de la qual es desenvolupava la història i, de sobte , entre els seus germans i la seva mare, agafaven l'home sobre la taula i arrencaven les extremitats per menjar-se'l "
17. Red Room -Child- (Sala Roja –Nen-) 1994 El 1980 burgesa va adquirir un gran estudi, per separat, per primera vegada. L'espai addicional, en el que va ser una fàbrica de roba abandonada a Brooklyn, li va permetre treballar en una escala molt més gran. També podia experimentar més amb diferents materials, la incorporació d'objectes domèstics, roba, etc. Cells Les "Cells“, obra dels 90, són potser les obres més autobiogràfiques Bourgeois, en qualitat de manifestacions tangibles de l'espai psíquic. Són instal·lacions que suggereixen al mateix que imposen les habitacions d'aïllament, com els calabossos, així com habitacions que proporcionen espai de reflexió privats, com ara habitacions o cel dels monjos .
18. Cell- Choisy- va ser la primera de una sèrie de grans gàbies, en què les barres de metall són un element essencial. Ens permeten veure a través de la peça, al mateix temps que evoca la noció de captiveri. Una caseta de marbre roig es situada al centre de la instal·lació, és la llar de la seva infantesa, podria haver aparegut serena, però està amenaçat per la immensa fulla de guillotina penjant damunt d’ella. Cell –Choisy- 1990-1993 Cells
19. In and out (Dins i fora) 1995 Metall , vidre , guix, tela i plàstic Cells Cell VII 1998 Eyes and Mirrors ( Ulls i miralls ) 1989-1993
21. la seva mare va ser l'heroïna de la seva vida. "L'aranya és una oda a la meva mare“ "Ella ha estat la meva millor amiga. Com les aranyes, la meva mare teixia. Com les aranyes, la meva mare era molt Intel·ligent. Com les aranyes, la meva mare era protectora”. ". Spiders Maman 1997 Museu Guggenheim de Bilbao .
22. Una aranya de deu metres d’alçada, que s’alça en equilibri sobre les seves cames primes i arquejades, que en són, al mateix temps, gàbia i cau protector d’una bossa plena d’ous, de marbre blanc i gris, que es adherits a l’abdomen. . «Mama» és una aranya monumental, de cànons arquitectònics, cavalca entre l’arquitectura i l’escultura. . Maman Situada a la part de darrere del Museu Guggenheim, al costat del pont de La Salve, harmonitza amb el conjunt. .
23.
24. Tot i que utilitza materials pesats com acer, bronze i marbre l’escultura té una gran lleugeresa i moviment. Les seves estilitzades potes, de mida descomunal, ajuden a confirmar aquesta sensació. A primer cop d’ull, i per la seva enorme grandària, «Maman» resulta freda i amenaçadora, provoca una certa por, però la seva gran alçada en equilibri sobre les cames primes, transmet una vulnerabilitat gairebé commovedora .
25. Sota la amenaçant aparença de l'aranya s'amaga una al·legoria de la maternitat
26. El treball de Louis Bougeois ha estat profundament autobiogràfic i, amb «Maman», hi ha una clara voluntat d’eternitat a la seva mare. «Maman» és un símbol de gran força de la seva mare i el seu instint de protecció al mateix temps que es una al·lusió a la seva professió com una teixidora. Aquest insecte, com la mare, és qui organitza tot a la casa, protegeix a la família i li dóna seguretat. «L’aranya és una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La família tenia un negoci de tapisseria, la meva mare s’encarregava de l’obrador. Com les aranyes, era molt llesta». «Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de mosquits. Sabem que els mosquits propaguen malalties i per tant no els desitgem. Així, les aranyes són útils i de gran protecció, igual que la meva mare».
