1. Marià Fortuny La vicaria
(1838-1874)
Marià Fortuny
MNAC. Barcelona
1867-1870
Realisme “fortunyisme”
Oli sobre fusta
60 x 94 cm

2. La vicaria es va
Apunt per a la primera versió de inicia l’hivern de
1867 quan Fortuny
“La vicaria” va haver de visitar
1867 un diverses
ocasions la
sagristia de
l’església
madrilenya de Sant
Sebastià amb
motiu del seu
casament amb
Cecília de Madrazo.

3. Lagartijo en la
capella
(aquarel·la)
1867
Fortuny va
utilitzar aquesta
figura per a la
realització de
“La vicaria”
Primera versió de “La vicaria”
1867
Aquerel·la “La vicaria” 1867-1868

4. És important fer-nos una idea de
les petites dimensions del quadre,
per valorar les qualitats de detalls.
Cal observar els rostres de les
figures, els vestits i els objectes
en deteniment.
El juny de 1868 i
instal·lat a Roma
pinta la versió
definitiva.
Increïble virtuosisme tècnic.
Tècnica de treball de miniaturista
que aquí es fa evident en el
vestit del torero.

5. Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs.
pintura
- pot ser el martiri d’un Sant -
reixa
làmpada
biblioteca
i llibres
reflexos dels metalls catifa vella fusta del banc gastada per l’ús
paper oblidat

6. penitent que demana poble baix
almoina per les ànimes torero i “manola”
conjunt de dues figures esperen el torn
del purgatori
en plena conversa
el centre d’atenció nuvis i el seguici vestists mobiliari com a nexe d’unió
és l’acte de la firma a la moda del segle XVIII

7. Meissonier (el militar)
pintor realista francès,
aleshores molt cèlebre, de
Isabel (la núvia)
qui és sabut com Arlequino (el torero)
la cunyada del Nicolina (la "maja")
s'enorgullia d'haver posat model habitual de Fortuny
pintor la model romana
per a aquesta obra
Raimon (el nuvi) Cecília
el germà d’Isabel esposa del pintor

8. El col·leccionista d’estampes
1866
El col·leccionista d’estampes
1863-1865
L’elecció de la model
1873-1874
Escenes de gènere
Com “La vicaria” pertanyen a
l'anomenada pintura de casaques
“casacón”.

9. Estudi per a una crucifixió
1860
Ramon Berenguer III a la
torre del castell de Fòs
1856-1857
Aconsegueix la plaça de pensionat de
Pintura a Roma, creada per la Diputació
de Barcelona.

10. Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics,
còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya.
L’odalisca
1861

11. Cronista de la guerra
hispanomarroquina
La batalla de Tetuan.
Oli sobre llenç 300 x 972 cm.
1862-1864
Pensionat per la
Diputació de Barcelona,
el 12 de febrer de 1860
Fortuny arriba a Tetuan.
El motiu d’aquest viatge
a Àfrica és la realització
d’una sèrie d’obres on es
reculli les gestes del
general Prim en la guerra
de Marroc.

12. Gràcies a aquests
estudis va obtenir una
pensió de la Diputació
per poder viatjar a tota
Europa i poder estudiar
els quadres més
importants de temàtica
de batalles
Paisatges
marroquí,
estudis per a
La batalla de
Tetuan
1860

13. Escenes orientalistes
El marroquí
(aquarel·la) 1869
Tribunal de l’Alhambra Músic àrabs
1871 1872
El venedor de tapissos
(aquarel·la) 1870

14. Etapa granadina Pati en l’Alhambra
1870-72
1870-1872
Un gran canvi
- llum i color andalús -
Vista de Granada
1870-72
Jardí de la casa Fortuny
1870-72

15. Platja de Portici
1874
Els fills del pintor en el saló japonès
1874
Senyora Agrasot
1874
Portici 1874 Nu a la platja de Portici
1874
Impressionisme i japonessisme