1. Els jugadors de cartes
Paul Cézanne
Museu d’Orsay. París
Oli sobre llenç 47,5 x57 cm
1890 – 1892
Postimpressionisme
Paul Cézanne
(1839-1906)

2. Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania
Paul Cézanne va pintar cinc
versions del tema dels
jugadors de cartes.
Metropolitan Museum NY

3. Paul Cézanne
Pintor provençal, descendent d'un comerciant piemontès,
visqué sempre folgadament del seu patrimoni.
Pissarro el va introduir en la tècnica impressionista i en la
pintura de “plein air”. Inicialment exposa amb els
impressionistes el 1874 i 1877.
A partir de 1877 es va retirar, per tal de poder
treballar sense interferències, a la seva ciutat
natal d'Aix.
Vista de Auvers, 1874
Estudi de Cézanne en Aix-en-Provence

4. Natures mortes
Degut a la seva meticulosa manera de pintar Cézanne
s'especialitza en “natures mortes”. En aquestes assaja el
seu nou concepte de pintura tot pretenent recuperar el
volum perdut pels impressionistes.
“El pintor ha de buscar l’esfera, el con i el cilindre en la
naturalesa”
“La forma només aconsegueix la plenitud quan el color té
la màxima riquesa”

5. Els personatges de
Cézanne pateixen una
estilització geomètrica
Dona amb cafetera
1890-95
Noi amb armilla vermella
1890-95

6. Muntanya de Sainte-Victoire
Als voltants d’Aix s’aixeca majestuosament la muntanya
de Sainte-Victoire. Els seus mil metres d’alçada es varen
convertir en el protagonista principal dels últims treballs
de Cézanne.

7. Els banyistes
En el última anys realitza la sèrie
Els banyistes
En aquests quadres mostra una
progressiva abstracció
mitjançant la simplificació
geomètrica i la utilització de
plans geomètrics de color.

8. Antecessor directe del CUBISME
L'any 1907 una gran exposició retrospectiva de l'obra de Paul Cézanne al
"Salon d'Automne"de París causà un gran impacte en els ambients artístics.
Braque i Picasso queden impressionat per la qualitat estructural de la pintura
de Cézanne i s’aventuren en la creació d’una nova línia pictòrica: el CUBISME.
Cases a l’Esteque. Les demoiselles d'Avinyó.
1907. Braque 1907. Picasso

10. Concep la pintura com una pura investigació científica
Qualsevol forma en l’espai
és un cos sòlid que té un
esquelet, una estructura
interna i aquesta sempre
són:
Cilindres
Cons
Esferes
Posteriorment omple el dibuix, esquemàtic, amb pinzellades
paral·leles de color progressant dels tons freds (ombres) als càlids

11. pinzellades breus
quasi quadrades i sobreposades
“Dibuix i color no són dues
coses diferents. Es pinta al
mateix temps que es dibuixa,
com més harmoniós és el color,
més complexa és la forma”
la forma s'ha construït a base d'un
mosaic de pinzellades

12. Podem dir que la l'eix del quadre
postura i el gest són
simètrics, però l'eix
del quadre, el reflex
blanc de l‘ampolla,
no coincideix en la
meitat exacta de la
tela: la composició és
lleugerament
asimètrica
Punt on convergeixen
totes les mirades Tot el cos del jugador és Part del cos del jugador
representat dins del llenç és fora de la composició

13. disposició
del color per
mostrar
confrontació jaqueta de
entre els dos jaqueta de tonalitats
tonalitats grogues
jugadors violetes
pantalon de
tonalitats
grogues
pantalon de
tonalitats
violetes
El color de les cartes és diferent: unes són blanques
les altres són grises.
Blanc = clarividència, seguretat
Grises = lluita difícil, poca seguretat

14. Barret
dos personatges bonyegut i
antagònics barret rodo i doblegat per
la visera
sense cap
arruga
Sembla més
veterà, més
experimentat
Aparentment
més jove i
menys segur
Els camperols d’Aix-en- Provence són els seus
models. El jugador de l’esquerra és el jardiner del
pare de l’artista, anomenat Père Alexandre.
Home de la pipa, 1890-92 Fumador de pipa, 1891-92

15. Ritme
Enganyós ritme
d’immobilitat,
potser donat per la
aparent
geometrització.
El ritme del quadre
mostra la forta
concentració
d’ambdós
personatges i la forta
tensió pròpia d’una
partida de cartes.

16. Temps
• Partida de cartes, escena
típica de la vida de la classe
treballadora en els moments de
lleure.
• Lluita generacional que
mantenien Paul Cézanne amb el
seu pare, perquè aquest no
volia que el seu fill es dediqués
a les Belles Arts.
• Representació de les
contradiccions de l’artista, del
seu món interior, evocant el
conflicte que sofreix ell mateix
«Cézanne enfrontat a Cézanne».