1. L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.

2. Enginyeria hidràulica
Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria. destinada a portar
aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres
de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny .

3. Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio)
arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I
aC, descriu tres tipus de aqüeductes: els
conductes de pedra , les canonades de plom o
bronze i les d'argila, de pitjor qualitat. Les
canonades de bronze i plom eren massa cares de
fabricar i mantenir, això va fer que només fossin
utilitzades puntualment per a la construcció de
sifons . A diferència d'aquestes, les conduccions
de pedra van ser les més esteses.
Tubs de fang
Canonada d'aigua de plom
Conducció de pedra
Túnel

4. La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del
Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota
massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia
ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà construir el
primer aqüeducte ( Aqua Claudia ). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11
aqüeductes que portaven uns 1.324.000.000 litres d ’aigua diaris que
asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d ’un milió
d’habitants.
Aqua Claudia
Aqua Appia
Aqua Vetus
Aqua Marcia
Aqua Tepula
Aqua Iulia
Aqua Virgo
Aqua Alsietina
Anio Novus
Aqua Traiana
Aqua Alexandrina

5. Pilars
Opus quadratum
Aparell
format
per
pedres
regulars,
paral·lelepipèdiques,
disposades
en
filades
Vitruvi comenta que aquest
canal havia de quedar
sempre
"
cobert,
per
protegir l'aigua del sol i
dificultar l' enverinament de
les aigües per l'enem ic ";
uniformes ..
El nucli dels pilars d'alçada estava fet de
formigó ( opus caementicium ) i es
reforçaven de diverses maneres amb fins
estètics:
O pus quadratum
Òpus latericium o opus testaceum
Opus mixtum
Opus latericium opus testaceum
Aparell format per maons.

6. Arcs de mig punt
1. Clau
2. Dovelles
3. Extradós
4. Imposta
5. Intradós
6. Llum

7. Tenalles
que
servien
per
aixecar els carreus. Quant més
pesava el carreu més subjecció
fa la tenalla.

8. Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco
Difícil de datar, es creu que
possiblement data de l’època
d’August).
Sembla que és de finals del s. I
aC. durant l’estada d’Octavi
August a Tàrraco.

9. Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que
cobrien d’aigua la ciutat:
• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una
longitud de 40 km.
• L’altre que procedia del riu Francolí, rep el
nom de les “Ferreres” per la morfologia dels
seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que
fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu
origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al
dimoni.

10. Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco
llargada de 217 m.
Specus de 80 cm
11 arcs de mig punt de 6,30
m. de llum i 5,70 d’alçada.
25 arcs de mig punt
alçada màxima de 27 m.
impermeabilitzat mitjançant un morter a base
de calç i ceràmica (opus signinum)

11. sembla que és de finals del s. I aC. durant l’estada d’Octavi a Tàrraco.
Els pilars de l’aqüeducte tenen una
estructura graonada, i cada filera de
carreus presenta un retrocés de mig
peu romà (15cm).
Construït amb grans carreus
(opus quadratum)
encoixinats units en sec.

12. Pont du Gard
El
pont
del
Gard
formava
part
d'un
aqüeducte de prop de
50 km de longitud, que
portava aigua) a la
ciutat
romana
de
Nemausus, Nimes.

13. Possiblement edificat entre el 90 – 105 dC.