3. Mont Olimp Al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics , els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres deus. La ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. Zeus Júpiter déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem Hera Juno deessa del matrimoni Posidó Neptú déu del mar i dels terratrèmols Demèter Ceres deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes Hèstia * Vesta deessa de la llar familiar i pàtria Afrodita Venus de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa Ares Mart déu de la guerra Hefest Vulcà déu del foc i dels ferrers Atena Minerva deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans. Àrtemis Diana deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, lluna Apol·lo Apol·lo déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol Hermes Mercuri missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns Dionís * Bacus déu del vi, de l'irracional i del teatre
8. Temple de Posidó, cap Súnion Súnion Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Carles Riba
14. Cariàtide diu la faula que les Cariàtides representen donzelles de Cària, Àsia Menor, que en ser fetes presoneres, foren condemnades a realitzar aquesta feina tan feixuga.
16. L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari. Els teatres grecs es construïen aprofitant el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. aforament de 14.000 espectadors.
17. koilon o càvea orchestra proskénion skene Passadís (pàrodoi) auditori (theatron) Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic. skene proskénion pàrodoi
18. Atenes (Jocs Panatenesos) Delfos (Jocs Pítics) Corint (Jocs Ístmics) Nèmea (Jocs Nemeus) Olímpia (Jocs Olímpics) Jocs olímpics Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot « gimnàstica » ve del grec ( gymnós) ‘ nu ’- i, abans de començar, s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.
19. Olimpia Els Jocs es cloïen amb la processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebració. Solament es premiava el primer de cada prova amb una branca d’olivera i unes cintes de llana. Es realitzaven al llarg de cinc dies. Les diferents modalitats esportives se celebraven a l’estadi (curses a peu, lluita, salt de llargada, llançament de disc i llançament de javelina) o a l’hipòdrom (les curses de genets i de carros).
20. Kouros Són escultures representatives del Període arcaic. El Kuros és un jove atleta que es presenta nu.
21.
22. Kore Són escultures representatives del Període arcaic. La Kore representa una donzella.
29. Panteó Per a la seva construcció va ser necessari un enorme encofrat de fusta. Una de les característiques són els cassetons distribuïts en cinc fileres de vint-i-vuit cassetons cada filera. Els cassetons fan aparent la seva esfericitat interior. Una cúpula llisa, encara que tingués molta llum semblaria plana.
36. Planta el·lipsoidal càvea arena Vuitanta accessos primer nivell d’ordre dòric segon nivell d’ordre jònic tercer nivell d’ordre corinti àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema esglaonat de galeries amb voltes vomitoria Fou situat en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava.
37. vomitoria arcades càvea arena vuitanta accessos primer nivell d’ordre dòric segon nivell d’ordre jònic tercer nivell d’ordre corinti àtic o quart nivell (estructura massissa) velarium màstils pel velarium
38. Sistema esglaonat de galeries amb voltes màstils pel velarium Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium
39. La ciutat de Pompeia El 24 d’agost de l’any 79 dC, el Vesuvi va entrar en erupció i va soterrar completament sota una pluja de pedra tosca una de les ciutats de l’Antiga Roma més importants, la ciutat de Pompeia.
