1. Barroc

2. BARROC
PROTESTANT BARROC ABSOLUTISTA
França poc a poc va guanyant prestigi i
Holanda s’independitza i poder en el desenvolupament d’una
adopta el calvinisme, al monarquia absolutista. Poder que culmina
mateix temps que floreix en la quasi divinització del rei Sol, Lluís XIV.
una burgesia acomodada. El rei i la cort volen fer dels seus palaus una
En aquest país floreix un art imatge del seu propi poder i ensenya a la
protestant i burgés. resta del món que França era el centre de
l’univers.
BARROC RELIGIOS
CONTRAREFORMISTA
L’església necessita defensar-se per
recuperar la seva força. Així, a la Roma Fundació de la Companya de Jesús
papal l’art serà la manifestació per ( Jesuïtes ) per frenar els avenços del
posar de manifest que l’església no a protestantisme.
perdut poder ni protagonisme.

3. Martí Luter
Teòleg alemany i sacerdot qui va iniciar la
Reforma Protestant per renovar l’Església
Catòlica a l’Europa Occidental.
El començament de la Reforma Protestant
va ser la publicació (1517) de les seves 95
tesis.
Alguns trets generals de les esglésies protestants són:
• La negació de l'autoritat del Papa.
• Una major importància de la Bíblia.
• Només Crist és el mediador entre Déu i la gent, això canvia radicalment el paper dels
sacerdots.
• Rebuig dels mètodes catòlics per a obtenir la salvació: intercessió dels sants i indulgències.

4. Maderno i l’ampliació
del Vaticà
TRET: Caràcter propagandístic, Escenografia. L’Església , principal client de l’artista, vol mostrar el seu
poder al feligresos i vol atraure la seva atenció.

5. Columnata de Bernini
TRETS: Caràcter propagandístic,
Teatralitat i Escenografia.
L’Església vol mostrar el seu poder
al feligresos.
Símbol del triomf de
l’Església.
Són com dos llargs
braços oberts que
acaben en una gran
plaça el·líptica amb la
clara voluntat d’acollir
la humanitat cristiana.

7. TRETS: Caràcter propagandístic, Teatralitat,
Baldaquí de Sant Pere Escenografia i Exuberant decoració interiors
amb l’objectiu d’impressionar
Obra de Bernini, coronat l’altar,
s’aixeca sobre la tomba de Sant
Pere i sota la cúpula de
Michelangelo.
Fet de bronze, és com un gran
decorat teatral amb la sola
intenció d’impressionar.
Destacar-hi les seves quatre
columnes salomòniques (fust
espiral).

8. Borromini i el domini de la corba:
Sant Carlo alle Quattro Fontane
Desapareix l’equilibri renaixentista
Dinamisme, Sensació de moviment
Aconseguint una interior i una dinàmica, tot jugant amb les
formes corbes i contracorbes.
Teatralitat i
Escenografia
Aconseguida per efectes lumínics del
sol en les diferents hores del dia.
Aconseguida per la barreja dels
elements arquitectònics amb les
escultures.

9. David de Bernini
Moviment extravertit
El cos es dispara cap a l’exterior, i els
braços i cames així com els vestits es
desplacen cap a fora. Bernini
esculpeix el David copsant l'instant de
l’acció de llençar la fona.
Representació dels
sentiment i les
passions
La força i tensió d’aquest David que
no té res a veure amb l’heroi que
mostra el seu cos adolescent com en
l’obra de Donatello, ni el jove
concentrat i serè de l’obra de Miquel
Àngel.

10. La més representativa de les escultures barroques:
l’Apol·lo i Dafne de Bernini
Predomina la línea corba
Moviment extravertit
Els cossos es disparen cap a
l’exterior, i els braços i cames així
com els vestits es desplacen cap a Representació dels
fora. Es copsa l’instant de l’acció sentiment i les passions
mitològica.
Clarobscurs
Importància dels efectes
lumínics contrastats.
Composicions Desig de fingir
dinàmiques qualitats de la pell, la
Cal fixar-se en la diagonal que
descriuen els braços. roba, la soca
d’arbre,etc.

11. La vocació de Sant Mateu de Caravaggio
Naturalisme
Escena quotidiana on els
personatges son tipus de la vida real
i van vestits amb robes la mar de
normals.
Tenebrisme
Situa els personatges en una habitació
fosca que és il·luminada amb un
focus lumínic fora el llenç. La llum,
molt escenogràfica, il·lumina sols allò
que l’artista vol destacar i deixant en
l’obscuritat tos allò que vol que passi
desapercebut.
Composició asimètrica
Composició atectònica
S’aconsegueix no subordinant les figures o
objectes del quadre a les línies del marc.
L’artista parteix la finestra fen que
l’espectador la pugui imaginar més enllà del
quadre.

12. La mort de la Mare de Déu
de Caravaggio
Excés de naturalisme
Va ser rebutjada perquè la consideraven
massa naturalista i poc respectuosa amb la
figura de la Verge.

15. Un monument a l’egolatria:
el Palau de Versalles
Lluís XIV, el Rei Sol, que es considerava el rei
més poderós d’Europa, va voler construir un
palau a l’alçada de la seva majestuositat.
Exteriorment molt sobri, molt clàssic.
Interiorment una decoració exagerada.
Jardins amb parterres geomètrics,
estanys, fonts, etc., completen el
conjunt.

16. Pieter Paul Rubens

17. L’exuberància de
Les tres Gràcies
de Rubens
Museo del Prado, Madrid
El cànon de bellesa femenina de
Rubens resta molt lluny dels models
de bellesa que proposa la publicitat
en la societat actual.

18. Rapte de les Filles de Leucip de Rubens
Alte Pinakothek, Munich
Gran colorista
Paleta de tonalitats
càlides
Composicions
dinàmiques i
plenes de Cossos
vitalitat exuberants
Destacar les dues
diagonals compositives

19. Judici de Paris de Rubens
National Gallery, London

20. Davallament de la creu
de Rubens
Catedral d’Ambers, Bèlgica
Adoració dels reis mags
de Rubens
Museo del Prado, Madrid

21. Sant Jordi
de Rubens
Museo del Prado, Madrid

22. Rembrandt van Rijn

23. Els grans retrats col·lectius de Rembrandt
El Rijksmuseum
o Museu Nacional d'Amsterdam

24. La lliçó d’anatomia del doctor Tulp
En la lliçó d’anatomia Rembrandt copsa el moment,de fer l’autòpsia al cadàver d’un executat, com si fos un instant
fotogràfic. Aquesta sensació d’instantaneïtat s’accentua pels gests i l’expressió dels assistents.

25. El Síndic del gremi de drapers
Els membres del gremi aturen instantàneament la feina de supervisió de les mostres de les teles per observar a un imaginari
personatge que entra dins la sala.

26. La ronda de nit de Rembrandt
Importància de la
llum
Els dos personatges
principals són destacats
per la llum que incideix i
ressalta poderosament
els seus vestits.
Atrevida
composició
La composició defuig de
l’estatisme dels típics
retrats de grup.
La disposició moguda
dels personatges i la
diversitat de gestos i les
mirades no va ser ben
rebuda i li comportà la
pèrdua de clientela.

27. Vermeer de Delft
47 x 40 cm. Museu Mauritshuis La Haia.

28. Els íntims interiors de Vermeer de Delft
Noia de blau llegint una carta

29. una pinzellada
minuciosa detalla
acuradament els
objectes que
envolten les figures.
La lletera

30. Taller de l’artista

31. Diego Velázquez

32. L’aiguader de Sevilla
Tenebrisme
Naturalisme
realisme gairebé fotogràfic caracteritzen
l’època sevillana de Velázquez
Vella fregint ous

33. Vella fregint ous

34. Els embriacs
Primera obra de
Velázquez de
gènere mitològic.
Abandona el
tenebrisme de
l’època sevillana
Composició
dinàmica
Paleta
colorista
Naturalisme
Destacar el naturalisme en
la representació dels
variats objectes relacionats
amb el vi i repartits per
tota l’obra.

35. La Farga de Vulcà
Instantaneïtat
fotogràfica
En la composició
Velázquez capta la
instantaneïtat del
moment
Perspectiva
aèria
Il·lumina no tan sols
les figures i objectes,
sinó captant l’aire
que embolcalla tota
de l’estança .

36. La Venus del mirall
National Gallery of London

37. La rendició de Breda

38. Las Meninas
1656
318 x 276 cm

39. Felip IV i
Mariana
d’Àustria
Majordom
“aposentador”
de la reina
La dama d’honor
Creu vermella i un guardadames
de Santiago
Menina
Isabel de Velasco
Velázquez
Nans
Menina
Agustina
Sarmiento
Mastí
Infanta
Margarida
Habitació del Alcàsser de Madrid

40. Efecte d'instantaneïtat

41. Pinzellada solta
Pinzellada
impressionista

42. perspectiva aèria
Cap ningú avia aconseguit fins
aquest moment captar tanta
atmosfera de manera tant
precisa.
La llum entra pels finestrals
situats al costat dret i per la
porta oberta del fons,
modelant el volum dels
personatges.

43. “El niño de Vallecas”

45. Les filoses o La faula d’Aracne