3. UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
l’objectiu final d’adaptar el joc al nen. El
El futbol és un esport molt complex, tant per
futbol 7 té una sèrie de modificacions
les grans dimensions del terreny de joc i les
respecte el futbol 11, i aquestes tenen
poques restriccions en el seu ús, pel fet de no
conseqüències directes sobre els jugadors a
poder fer servir les mans, com per l’elevat
nivell físic, tècnic, tàctic i psicològic.
nombre de jugadors col·laboradors i
opositors. Per als nens i les nenes, amb
La primera adaptació important que hi ha al
nivells de força inferiors a la dels adults o
futbol 7 és la reducció de l’espai de joc.
amb una alçada curta entre molt altres
Aquest canvi té les següent conseqüències:
factors, les dificultats encara seran més
en primer lloc, els nens participen més, ja
grans. Per tant, hem d’adaptar el joc a les
que la majoria de jugadors estan a prop del
possibilitats dels nens. (Arana, 2004; Ardá,
centre del joc (Ardà, 2003; Casáis,
2003; Casáis, Domínguez i Lago, 2009;
Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per
Lapresa, 2008; Pacheco, 2004; Sans i
exemple, en el camp de futbol 7 el jugador
Frattarola, 1996; Wein 2004a). Per exemple,
que estigui més lluny de la pilota sempre
si a un nen li proporcionem una pilota petita,
estarà més a prop que el jugador que ho
podrà jugar millor que amb una gran.
estigui en un camp de futbol 11.
Es produeix un increment molt significatiu de
A continuació justificarem la pràctica del
la variació de les intencions tàctiques dels
futbol 7 fins a la categoria aleví, en tant que
participants, perquè els nens poden
adaptació de la modalitat de joc que ajuda a
participar
3
4. UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
en diferents zones del camp (Ardà, 2003; rep. Jugant a 7, el nombre de posicions i
Pacheco, 2004). Per exemple, en el camp de trajectòries que ha de percebre es redueix.
futbol 7 el jugador pot ocupar una part En el cas del futbol 7, aquest jugador estaria
significativa del camp, i en futbol 11 el capacitat per veure els recolzaments que rep,
jugador no pot abastar-la perquè les grans i per tant, entrenaria el mecanisme
dimensions del camp no ho permeten. perceptiu de manera més ajustada.
Hi ha més alternança de la possessió de la La segona adaptació és la reducció del temps
pilota, i això estimula més les transicions atac de joc. Aquest s’adapta a les capacitats
– defensa i defensa – atac (Pacheco, 2004; físiques dels nens, de manera que poden
Ardà, 2003). Per exemple, en futbol 7 el disputar el partit i no esgotar-se ni des d’una
temps que dura una jugada – des que la té un perspectiva física ni
equip fins que la perd – és més curt que en cognitiva (Ardà,
futbol 11. Per tant, la possessió de la pilota 2003; Casáis,
s'alterna molt d'un equip a un altre. Domínguez i Lago,
Per últim, com els nens poden veure tot el 2009). Els nens no
camp es poden produir millores en els estan preparats per
mecanismes de percepció (Lapresa, 2008; jugar noranta
Pacheco, 2004; Wein, 2004). Per exemple, en minuts, però sí per
el camp de futbol 11 el jugador que té la jugar seixanta.
pilota no pot veure tots els recolzaments que
4
5. UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
La tercera adaptació és la reducció de l’espai companys per posar-se d’acord i menys
del “fora de joc” a l’àrea gran. Aquesta regla adversaris amb qui competir (Casáis,
és molt complicada per als nens, i la seva Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per
reducció facilita el joc a la resta del camp exemple, provem a un entrenament fer el joc
(Ardà, 2003; Casáis, Domínguez i Lago, de la cadena. Com és més fàcil posar-se
2009). d'acord, amb pocs companys o amb molts?
Clarament amb pocs. I el mateix passa amb
El fora de joc a futbol 7 és només a l'àrea els adversaris.
rival, per tant, el nen disposa de molt camp
per jugar sense aquesta norma que potser en Molt sovint els entrenadors demanem als
el futur caldria eliminar fins a una edat nens que juguen a onze en aquestes edats,
posterior a com es fa actualment. que juguin amb els companys de la línia de
defenses, que canviïn l’orientació del joc o
La quarta adaptació és la reducció del que juguin a segona línia. Quan els nens no
nombre de jugadors. Jugant 7 jugadors, ho fan, els preguntem: “És que no ho veus? Si
aquests tenen més contacte amb la pilota t’ho he dit mil vegades!!”. Però en realitat no
(Ardà, 2003; Lapresa, 2008; Pacheco, 2004). és aquesta la pregunta que ens de fer els
Per exemple, no es la mateixa la relació 11/1 entrenadors, sinó més aviat: “Poden els
(11 jugadors i 1 pilota), que la relació 7/1. A jugadors en aquestes edats veure, o
més, es simplifiquen les relacions amb considerar en els seus esquemes decisionals,
companys i adversaris, ja que hi ha menys tantes possibilitats?”. Així arribem a la
5
6. UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
conclusió que no és que aquest nen no ho dimensions de la pilota. Amb un mòbil
hagi vist, és que no ho pot veure. I la adaptat, hi ha més passades, ja que es
simplificació del joc, amb només sis necessita menys força per fer-les (Ardà,
companys, farà que pugui fer-ho. En aquest 2003; Pacheco, 2004). Per exemple, si un nen
sentit cal tenir present que els nens i les està jugant amb una pilota que li costa
nenes, de la mateixa manera que colpejar, evitarà fer-les. Però si adaptem la
evolucionen físicament, també ho fan pilota, aquest nen podrà colpejar-la i per
cognitivament. És a dir, no entenen sempre tant, les farà quan vulgui. Apareixen menys
igual el joc, i aquesta evolució en la errors
comprensió depèn de la seva edat. Quan són tècnics i coordinatius (Ardà, 2003; Casáis,
molt petits afronten el partit de manera Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). En
egocèntrica, després ho fan sumant els seus la mesura que el mòbil pesa menys els nens
esforços als d'algun company, i només quan poden centrar-se més en la precisió i no tant
són adults entenen el joc des d'una en colpejar molt fort.
perspectiva realment col·lectiva (Hernández-
Ligero, D.; 2003). Així doncs, la reducció La sisena i última adaptació important és la
d'efectius minimitza en les primeres edats reducció de les dimensions de les porteries.
l'efecte d'aquest desajust entre la manera de D’aquesta manera augmenta la possibilitat
jugar dels nens i la caracterització del futbol d’èxit dels porters, perquè poden arribar a
com a esport d'equip. més zones de la porteria (Ardà, 2003; Casáis,
Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, una
La cinquena adaptació és la reducció del pes i bona estirada del porter no garanteix una
6
7. UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
parada a la porteria de futbol 11 perquè no
Federación Riojana de fútbol, , p. 14-23.
arriba a moltes zones, però en una porteria
de futbol 7 arriba a moltes més zones de la
Ardá T. i Casal, C. (2003). Fútbol: Metodologia
porteria. Per tant, a futbol 7 és molt probable
de la enseñanza del fútbol. Barcelona:
que si un nen fa una bona estirada, arribi a
Paidotribo, p. 67-69 i 80-81.
tocar la pilota.
Els porters tenen més seguretat i confiança
Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.
en les seves capacitats, ja que si fan una cosa
(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la
bé
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:
hi ha moltes més possibilitats d’evitar el gol
Mcsports, p. 159-169.
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Pacheco,
2004). Tornant a l'exemple de la idea
Hernández-Ligero, D. (2003). Programa de
anterior, el nen que jugava a futbol 11 i havia
optimización de las estructuras
fet una bona estirada però li havien fet gol,
ludológicas.Training fútbol: Revista técnica
pot pensar que no ha tocat la pilota perquè
profesional, 93, 32-43.
no l'ha fet bé.
Lapresa, D. et al. (2008). Enseñando a jugar
Referències
el fútbol. Logroño: Universidad de la Rioja &
Federación Riojana de fútbol, p. 13-28.
Arana et al. (2004). La alternativa del fútbol
9 para el primer año de la categoría infantil.
Pacheco, R. (2004). La enseñanza y el
Logroño: Universidad de la Rioja &
7
8. UNITAT 1
JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7
entrenamiento del futbol 7: Un juego de
iniciación al fútbol 11. Barcelona: Paidotribo,
p. 25-39.
Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento
en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:
Paidotribo, p. 9-15.
8